CÀLCUL

Curs 2019-2020
Solució del Parcial 1, Q1

Problema 1 [5 punts] Resoleu les següents qüestions:

(a) [1 punts] Trobeu el suprem i el mínim del següent subconjunt dels nombres reals:
(−1)n+1
 
−1 1 −1
Ω = 1, , , ,..., ,··· .
2 3 4 n

(b) [1 punts] Calculeu z1 = (−1 + i)−2 , z2 = (−1 + i)−40 i expresseu el resultat en forma
binòmica.
z1
(c) [1 punts] Siguin z1 = 2e 2 i i z2 = ae 4 i i sigui z = . Calculeu el valor d’a ∈ R que fa
π π

z2
que Re(z) = 1.
(d) [2 punts] Calculeu les tres solucions de l’equació z 3 + 27 = 0 i denoteu-les com z1 , z2 i
z3 . Calculeu també el producte de les tres solucions (simplificat al màxim).

Solució:

(a) El conjunt Ω és no buit i fitat ja que

1
si x ∈ Ω =⇒ − ≤ x ≤ 1.
2

D’altra banda, la menor de les cotes superiors és 1 ∈ Ω, per tant

sup(Ω) = 1.

Observeu que en aquest cas també max(Ω) = 1.

1
Finalment, els valors negatius del conjunt Ω formen un conjunt creixent i a més − ≤ x
2
per tot x ∈ Ω, per tant

1
2

1
min(Ω) = − .
2

1
Observeu que en aquest cas també inf(Ω) = − .
2
(b) Obervem que mòdul i l’argument del nombre complex z = (−1 + i) són

√ 3π
r = |z| = 2 i θ= ,
4
√ √
on hem tingut en compte que x = 2cos(θ) = −1 i y = 2 sin(θ) = 1. Per tant, z =
3π 3π
√ i 1 − i 1 1 1
2e 4 , z = √ e 4 = − (1 + i); i z1 = (−1 + i)−2 = (1 + i)2 = (1 + (i)2 + 2i).
−1
2 2 4 4
Finalment,

i 1
z1 = i z2 = (−1 + i)−40 = z120 = 20 .
2 2

(c) En primer lloc calculem z

√ √
z1 2 ( π2 − π4 )i 2 π i 2 2
z= = e = e4 = + i.
z2 a a a a

Per tant,
√
Re(z) = 1 sii a = 2.

(d) Les tres solucions de l’equació z 3 + 27 = 0 son les arrels cúbiques de −27. Calculem
en primer lloc la forma exponencial del nombre complex w = −27.

w = 27eπi .

π + 2kπ π + 2kπ
√ i i
Les arrels son zk+1 = 3
27e 3 = 3e 3 , k = 0, 1, 2. Per tant,
5π
z1 = 3e 3 i , z2 = 3eπi i z3 = 3e 3 = 3e− 3 .
π π

A més,

z1 · z2 · z3 = −27.

c Amado, E.; Carmona, Á.; Claverol, M; Elgueta, R.; Gónzalez, S.; Jiménez, M.J.;
Martín, À.;Mas, A.; Mitjana, M.; Parès, N.; Pozo, F.; Ruiz, M.; & Trias, J. CÀLCUL.
EEBE, 2019
 3

Problema 2 [5 punts] Considereu la funció

 π
 −3 sin(x) si x < − ;
π 2




f (x) = a sin(x) + b si − ≤ x ≤ 0;
2

 cos(x) − 1
si 0 < x.


xln (1 + x)


 
−π
(a) Proveu que si 0 < b < a, la funció f (x) té un zero a ,0 .
2
(b) Determineu a, b per tal que f (x) sigui contínua a tot R.
π
(c) Reescriviu f (x) en R \ {− , 0}, utilitzant la funció de Heaviside.
2

x2
( Indicació: 1 − cos(x) ∼0 ).
2
Solució:
 
−π
(a) La funció és contínua a l’interval , 0 , ja que la funció està definida com una
2  π
funció elemental més una constant. A més, f − = −a + b < 0, mentre que
2
f (0) = b > 0. Per tant, pel Teorema de Bolzano, la funció té un zero a l’interval indicat.

π
(b) La funció f (x) és contínua per a qualsevol x 6= − , 0, ja que està definida a partir de
2
funcions elementals, i a més a més el domini de ln (x + 1) es x ≥ −1. Per tant, per
garantir la continuïtat de f a tot R n’hi ha prou amb imposar les igualtats següents:
 π
lim − f (x) = lim + f (x) = f − i lim− f (x) = lim+ f (x) = f (0).
x→−π/2 x→−π/2 2 x→0 x→0

c Amado, E.; Carmona, Á.; Claverol, M; Elgueta, R.; Gónzalez, S.; Jiménez, M.J.;
Martín, À.;Mas, A.; Mitjana, M.; Parès, N.; Pozo, F.; Ruiz, M.; & Trias, J. CÀLCUL.
EEBE, 2019
4

Per tant,

lim −3 sin(x) = 3, lim a sin(x) + b = −a + b

x→−π/2− x→−π/2+

x2
cos(x) − 1 −
lim− a sin(x) + b = b, lim+ = limx→0+ 2 = lim − 1 = − 1 .
x→0 x→0 xln (1 + x) x · x x→0+ 2 2

x2
On hem utilitzat els infinitèsims ln (1 + x) ∼0 x i cos(x) − 1 ∼0 − . El sistema a
2
resoldre és

1 7 1
−a + b = 3, b = − ⇐⇒ a = − , b = − .
2 2 2

(c) Excepte en els punts de canvi de definició la funció f s’escriu

h  π i
h  π  i
f (x) = −3 sin(x) 1 − u x + + a sin(x) + b u x + −u x
2 2
   
cos(x) − 1
+ u x
xln (1 + x)
h i  π
= −3 sin(x) + a sin(x) + b + 3 sin(x) u x +
2
   
cos(x) − 1
+ − a sin(x) − b u x .
xln (1 + x)

c Amado, E.; Carmona, Á.; Claverol, M; Elgueta, R.; Gónzalez, S.; Jiménez, M.J.;
Martín, À.;Mas, A.; Mitjana, M.; Parès, N.; Pozo, F.; Ruiz, M.; & Trias, J. CÀLCUL.
EEBE, 2019