Professional Documents
Culture Documents
π 3 n=1 n3
∑∞
(−1)n
Fent servir aquest resultat, calculeu la suma de la sèrie numèrica:
n=1
(2n − 1)3
Justifiqueu la resposta. (1 punt)
(a) Doneu l’expressió analı́tica de la extensió de mig recorregut parell sobre R i dibuixeu la
seva gràfica en [−3π, 3π].
(b) Doneu l’expressió analı́tica de la extensió de mig recorregut senar sobre R i dibuixeu la
seva gràfica en [−3π, 3π].
(c) Doneu l’expressió analı́tica d’una extensió de perı́ode π sobre R i dibuixeu la seva gràfica
en [−3π, 3π].
(d) Calculeu el desenvolupament corresponent en sèrie de cosinus.
n+1 π
12 ∑ (−1) sin n
+∞
1 2
Si avaluem en t = , obtenim: 3
2 π n=1 n3
{
π 0 si n = 2k parell
sin n =
2 (−1) k+1
si n = 2k − 1 senar
( )
12 ∑ (−1)2k (−1)k+1 12 ∑ (−1)k+1
+∞ +∞
1
Aixı́ doncs, Sf = 3 = 3
2 π k=1 (2k − 1)3 π k=1 (2k − 1)3
( ) ( )
1 1 1 1 1 3
Com que f és contı́nua en t = , pel teorema de Dirichlet Sf =f = − =
2 2 2 2 8 8
Aleshores
fe (t) = sin t, si t ∈ [−π, π) i fe (t + 2π) = fe (t). Si observem la funció que ens ha quedat
veiem que: fe (t) = sin t
Si observem la funció que ens ha quedat, veiem que torna a ser: fe (t) = | sin t|
(d) Hem de considerar l’extensió efectuada en l’apartat a) o c). Fixem-nos que en realitat
T = π. Com que la funció és parell, bn = 0, ∀n ≥ 1 i la sèrie de Fourier serà de la forma:
∑
+∞ ∫ T
1 2π 4 2
a0 + an cos nω0 t amb ω0 = = 2 i an = f (t) cos nω0 t dt, ∀n ≥ 0
2 n=1
T T 0
∫ π
4 2 4( π) 4
a0 = sin t dt = − cos t]02 =
π 0 π π
∫ π { }
4 2 sin A cos B =
an = sin t cos 2nt dt = 1 =
π 0 (sin(A + B) − sin(A − B))
2 (
∫ π ]π )
4 2 1 2 − cos(1 + 2n)t cos(1 − 2n)t 2
= (sin(1 + 2n)t − sin(1 − 2n)t) dt = − =
π 0 2 π 1 + 2n 1 − 2n 0
π π
− cos(1 + 2n) cos(1 − 2n) ( )
2 2 2 cos 0 cos 0 2 1 1
= − + + = − =
π 1 + 2n 1 − 2n 1 + 2n 1 − 2n π 2n + 1 2n − 1
−4
=
π(4n2 − 1)
Per tant la sèrie de Fourier serà:
4 ∑ cos 2nt
+∞
2
f (t) = − si t ∈ [0, π)
π π n=1 4n2 − 1
3. La funció és:
{
0 si −5 < t < 0
f (t) =
3 si 0 < t < 5
2π π
f (t + 10) = f (t) T = 10 ⇒ ω0 = =
T 5
(a) Aleshores:
∑
+∞ ∫
1
Sf (t) = cn e jnω0 t
on cn = f (t)e−jnω0 t dt
n=−∞
T T
∫ 5
π ∫ 5 π n̸=0
1 −jn
t 3 −jn t ↓
cn = 3e 5 dt = e 5 dt =
10 0 10 0
[ −jn π t ]5 [ ]
3 −e 5 3 −e−jnπ + e0
= = =
10 jnπ/5 0 10 jnπ/5
{
3 0 si n parell
= (1 − (−1)n ) = −3j
2nj si n és senar
nπ
∫ 5
1 3
c0 = 3 dt =
10 0 2
3 3j ∑ ej(2k−1) 5 t
+∞ π
Sf (t) = −
2 π k=−∞ 2k − 1
( )
∏ t
·sg(t − τ ) = −1 si −1<τ <1
2
• −1 ≤ t ≤ 1
( ) {
∏ t 1 −1
<τ <t
·sg(t − τ ) = 2
2 −1 t < τ < 21
•t>1
( )
∏ t
·sg(t − τ ) = 1 si −1<τ <1
2
d’aquı́:
∫1
( )
∫−1 −dτ ∫ si t < −1
∏ t t 1
∗ sg(t) = dτ + t −dτ si −1 ≤ t ≤ 1
∫ 1 dτ
2 −1
−1
si t > 1
i, per tant:
∏(t) −2 si t < −1
∗ sg(t) = 2t si −1 ≤ t ≤ 1
2
2 si t > 1
5. El sistema ve definit per l’equació:
D+2 D+2 1
H(D) = = =
D2+ 5D + 6 (D + 2)(D + 3) D+3
√
−5 ± 25 − 24
x + 5x + 6 = 0 ⇒ x =
2
→ x = −2; x = −3
2
La funció de transferencia del sistema, H(ω), és per tant:
1
H(ω) =
3 + jω
I la resposta impulsional: