Nom i cognoms Calculadora Número estudiant

RESPONEU LES PREGUNTES EN FULLS SEPARATS

POSEU EL RESULTAT DE CADA APARTAT EN EL REQUADRE CORRESPONENT
SI LA RESPOSTA NO ÉS CORRECTA, NO S’OBTÉ PUNTUACIÓ
SI LA RESPOSTA ÉS CORRECTA, CAL QUE ESTIGUI JUSTIFICADA

Segon Parcial. 10/1/2020. CNED - 2019/2020 Q1

1. [25 punts]
Donat el següent problema del valor inicial (PVI),

y 0 (t) + aty(t) = t

(1)
y(0) = a2

amb a una constant diferent de zero, respon els següents apartats.

a) [5 punts] Troba la solució de l’EDO homogènia en forma explı́cita.

2
yh (t) = Ce−at /2
,C ∈ R

b) [5 punts] Troba la famı́lia de solucions de l’EDO.

2
y(t) = 1
a + Ce−at /2
,C ∈ R

c) [5 punts] Troba la solució del PVI en funció de a.

 2

y(t) = a1 1 + e−at /2

d) [5 punts] Troba una aproximació de la solució del PVI per a = 1 i t = 1 utilitzant el mètode d’Euler amb un sol
pas de temps.

y(1) ≈ 2

e) [5 punts] Si l’error en la solució anterior és igual a 0.3935, quin será l’error per t = 1 si utilitzem el mateix mètode
d’Euler amb 10 passos de temps?

E(n = 10) ≈ 0.03935

Solució.

a) L’EDO homogènia és:

yh0 (t) + atyh (t) = 0
que es pot resoldre per separació de variables:
Z Z
1
=− atdt
yh
és a dir:
at2
ln |yh (t)| = − +C
2
Aplicant l’exponencial a cada costat obtenim:
2
yh (t) = Ce−at /2
, C ∈ R − {0}

Coprovem que per C =, la funció yh = 0 també és solució. Per tant C ∈ R.

b) Podem escriure l’EDO com:
y 0 (t) + p(t)y(t) = q(t)
amb p(t) = at i q(t) = t. Aleshores, a l’escriure yp = C(t)yh arribem a la fòrmula:
Z 
q(t)
y(t) = µ(t) dt + C
µ(t)
 2
R
amb µ(t) = e− p(τ )dτ
= e−at /2
. Substituint les expressions de p(t) i q(t) obtenim:
Z 
2 2
y(t) = e−at /2 eat /2 tdt + C

Fent la integral obtenim Z

2 1 at2 /2
eat /2
tdt = e
a
i per tant la solució és  
−at2 /2 1 at2 /2 1 2
y(t) = e e + C = + Ce−at /2
a a

c) Imposem la condició inicial per trobar el valor de C:

1 2
y(0) = +C =
a a
i per tant
1
C=
a
Subsituint a l’expressió de y(t) obtenim la solució
1 2

y(t) = 1 + e−at /2
a

d) Per a = 1, el PVI esdevé,

y 0 (t) + ty(t) = t

(2)
y(0) = 2

Utilitzant f (y, t) = t − ty, i h = 1, el primer pas d’Euler amb Y0 = y(0) = 2 obtenim,

Y (1) = Y (0) + hf (Y0 , 0) = 2 + 1 ∗ (0 − 0 ∗ 2) = 2

e) Estem utilitzant h = 1. Com Euler és lineal, si dividim h entre 10, l’error es reduirá també per 10,

E(n = 10) = E(n = 1)/10 = 0.03935.

 Nom i cognoms Número estudiant

2. [25 pts] Trobeu la solució del problema de valor inicial (PVI) format per l’EDO
y 00 (t) + 10y 0 (t) + 25y(t) = 128(2t − 10)e3t
i les condicions inicials
y(0) = y 0 (0) = 0.

[5 pts] Arrels de l’equació caracterı́stica: s0 = −5

[5 pts] Solució de l’EDO homogènia: yh (t) = (C1 + C2 t)e−5t , C1 , C2 ∈ R

[5 pts] Forma de la solució particular: yp (t) = Ae3t +Bte3t amb A, B ∈ R o bé yp (t) = C1 (t)e−5t +C2 (t)te−5t

[5 pts] Solució particular: yp (t) = (4t − 21)e3t

[5 pts] Solució del PVI: y(t) = (21 + 164t)e−5t + (4t − 21)e3t

Solució.
a) L’equació caracterı́stica és s2 + 10 + 25 = 0. Aquesta equació només té una arrel (doble): s0 = −5.
b) Per tant, la solució general de l’EDO homogènia associada és
yh (t) = (C1 + C2 t)e−5t , C1 , C2 ∈ R.

c) Per trobar una solució particular yp (t) de l’EDO original podem aplicar el mètode dels coeficients indeterminats,
perquè el conjunt de derivades de la funció f (t) = 128(2t − 10)e3t pot generar-se a partir d’un nombre finit de
funcions:
F(f ) = F(128(2t − 10)) · F(e3t ) = {1, t} · {e3t } = {e3t , te3t }.
Com que e3t , te3t no són solucions de l’EDO homogènia, busquem yp (t) de la forma
yp (t) = (A + Bt)e3t , A, B ∈ R.

d) Determinem A, B imposant que yp (t) sigui solució de y 00 (t) + 10y 0 (t) + 25y(t) = 128(2t − 10)e3t :
yp0 (t) = Be3t + 3(A + Bt)e3t = (3A + B + 3Bt)e3t ;
yp00 (t) = (9A + 6B + 9Bt)e3t .
Per tant, s’ha de complir que
yp00 (t) + 10yp0 (t) + 25y(t) = (64A + 16B + 64Bt)e3t = 128(2t − 10)e3t ,
és a dir, A + B/4 + Bt = 2(2t − 10). Igualant els coeficients dels polinomis s’obté A = −21, B = 4. En definitiva,
yp (t) = (4t − 21)e3t .

e) Per trobar finalment la solució del PVI hem d’imposar les condicions inicials y(0) = y 0 (0) = 0 a la solució obtinguda
y(t) = yh (t) + yp (t) = (C1 + C2 t)e−5t + (4t − 21)e3t .
De y(0) = 0 se’n segueix que C1 = 21. Per calcular C2 , derivem y(t):
y 0 (t) = C2 e−5t − 5(C1 + C2 t)e−5t + (12t − 59)e3t .
Per tant, y 0 (0) = 0 implica que C2 = 164. En definitiva,
y(t) = (21 + 164t)e−5t + (4t − 21)e3t .

També pot calcular-se una solució particular de l’EDO aplicant el mètode de variació de les constants. En aquest
cas, la forma de la solució seria yp (t) = C1 (t)e−5t + C2 (t)te−5t , on les derivades de C1 (t), C2 (t) s’obtenen resolent el
sistema " # " # " #
e−5t te−5t C10 0
· = .
−5e−5t (1 − 5t)e−5t C20 128(2t − 10)e3t
Aquestes derivades són
C10 (t) = −256(t2 − 5t)e8t , C20 (t) = 256(t − 5)e8t .
Integrant s’obté
C1 (t) = −(32t2 − 168t + 21)e8t , C2 (t) = (32t − 164)e8t .
Per tant, s’arriba a la solució particular
yp (t) = (4t − 21)e3t .
 Nom i cognoms Número estudiant

3. [25 pts]

a) [5 pts] Troba l’antitransformada de la següent funció:

e−s
F (s) = ,s > 0
s(s2 + 1)

y(t) = u(t − 1)(1 − cos(t − 1))

b) [10 pts] Donat el següent problema del valor inicial,

 Rt
y 0 (t) + 2y(t) + 0 y(τ )dτ = t
(3)
y(0) = 0

troba l’expresió de L{y(t)} = Y (s).

1
Y (s) = s(s2 +2s+1)

c) [5 pts] Troba la funció solució del PVI.

y(t) = 1 − e−t − te−t

d) [5 pts] Comprova que la solució obtinguda cumpleix les condicions inicials i l’equació integro-diferencial del PVI.

Comprovem que es cumpleix la condició inicial: y(0) = 1 − e0 + 0e0 = 0

Rt Rt
Calculem y 0 = e−t + (t − 1)e−t = te−t , i integrem per parts per obtenir 0 τ e−τ dτ = −te−t + 0 e−τ dτ =
−(1 + t)e−t + 1. Per tant,
Z t
y(τ )dτ = t + e−t − 1 + (1 + t)e−t − 1 = t + 2e−t + te−t − 2
0

Comprovem aleshores que efectivament es cumpleix l’EID per la y(t) trobada a l’apartat anterior:
Z t
0
y + 2y + y(τ )dτ = te−t + 2 − 2e−t − 2te−t + t + 2e−t + te−t − 2 = t
0

Solució.

a) Fem la descomposió en fraccions simples:

1 A Bs + C A(s2 + 1) + Bs2 + Cs
= + 2 =
s(s2 + 1) s s +1 s(s2 + 1)

on trobem que A = 1, B = −A = −1 i C = 0. Per tant,

e−s s
F (s) = − e−s 2
s s +1
i aleshores, utilitzant la linealitat de l’antritransformada, i l’antitransformada de la funció Heaviside

y(t) = L−1 {F (s)} = u(t − 1) − u(t − 1) cos(t − 1) = u(t − 1)(1 − cos(t − 1))

b) Apliquem transformades a cada banda, el dóna després d’utilitzar la propietat de les derivades e integrals,
1 1
sY (s) − y(0) + 2Y (s) + Y (s) = 2
s s
Imposant la condició inicial y(0) = 0 i aı̈llant Y (s) es dedueix que,
1
Y (s) =
s(s2 + 2s + 1)
c) Tenint en compte que s2 + 2s + 1 = (s + 1)2 , descomposem Y (s) en fraccions simples:

A B C A(s2 + 2s + 1) + Bs(s + 1) + Cs
Y (s) = + + 2
=
s s + 1 (s + 1) s(s2 + 2s + 1)

d’on trobem que A = 1, i B = C = −1, és a dir,

1 1 1
Y (s) = − −
s s + 1 (s + 1)2

Per tant, y(t) ve donat per,

y(t) = L−1 {Y (s)} = 1 − e−t − te−t

d) Veure requadre.
 Nom i cognoms Número estudiant

 −1
 e , si −2 ≤ t ≤ −1

4. [25 pts] Sigui f : R → R l’extensió periòdica de perı́ode 4 de la funció donada per t 7→ 1, si −1 < t < 1 .

 −1
e , si 1 ≤ t ≤ 2

a) [15 pts] Calculeu la sèrie de Fourier (sense termes nuls) d’f (t), indicant la informació que es demana a continuació.
2(1 − e−1 )  nπ 
[5 pts] a0 = 1 + e−1 . Per a n ≥ 1, an = sin
nπ 2
[5 pts] Per a n ≥ 1, bn = 0
∞
1 + e−1 2(1 − e−1 ) X (−1)k
 
(2k + 1)πt
[5 pts] Sèrie de Fourier de f (t) : + cos .
2 π 2k + 1 2
k=0

b) [5 pts] Calculeu les amplituds harmòniques i les fases de f (t).

1 + e−1
[1 pts] C0 =
2
[2 pts] Per a n ≥ 1, Cn = |an |

[2 pts] Per a n ≥ 1, ϕn = 0 si n és parell o de la forma 2k + 1 amb k parell, i −π altrament.

c) [5 pts] La sèrie de Fourier de f (t) convergeix a f (t) per a tot t ∈ R? Raoneu la resposta.

No.

Solució.
a) f (t) és una funció parella de perı́ode 2L = 4, i per tant la seva sèrie de Fourier és de la forma
∞  
X nπt
a0 + an cos ,
n=1
2

ja que els coeficients bn són nuls. Calculem els coeficients an , sabent que L = 2:

2 L
Z Z 1 Z 2
a0 = f (t) dt = dt + e−1 dt = 1 + e−1 ;
L 0 0 1

2 L
Z   Z 1   Z 2  
nπt nπt nπt
an = f (t) cos dt = cos dt + e−1 cos dt
L 0 L 0 2 1 2
1 2
2e−1 2(1 − e−1 )
   
2 nπt nπt  nπ 
= sin + sin = sin , si n > 0.
nπ 2 0 nπ 2 1 nπ 2
 nπ   
(2k + 1)π
Com que sin = 0 si n és parell i sin = (−1)k per a tot k ≥ 0, la sèrie de Fourier (sense termes nuls) és
2 2
∞
1 + e−1 2(1 − e−1 ) X (−1)k
 
(2k + 1)πt
f (t) ∼ + cos .
2 π 2k + 1 2
k=0
p
b) Les amplituds harmòniques Cn venen donades per C0 = a0 /2 i Cn = a2n + b2n si n > 0, i les fases ϕn són els arguments
principals dels complexos an + bn i, per a n > 0. Per tant, com que els coeficients bn són tots nuls i els an ho són si n és
parell, C2k = 0 per a tot k > 0. A més, si k ≥ 0,
(
q
2 2(1 − e−1 ) 0 si k és parell, ja que a2k+1 > 0
C2k+1 = a2k+1 = |a2k+1 | = , ϕ2k+1 =
(2k + 1)π −π si k és senar, ja que a2k+1 < 0

c) Com que f (t) és una funció contı́nua i derivable a trossos, el teorema de Dirichlet ens diu que la sèrie de Fourier de f (t)
convergeix a
f− (t) + f+ (t)
, per a cada t ∈ R.
2
Ara bé, en el punt de discontinuı̈tat t = 1 la funció f (t) té lı́mits laterals 1 i e−1 . Per tant, la sèrie convergeix a (1 + e−1 )/2,
mentre que la funció hi pren el valor e−1 . En aquest punt, doncs, la sèrie no convergeix a la funció.