Ampliació de Matemàtiques 1 (GETI)

Examen final
1a part Dilluns 27 de maig de 2013

Nom i cognoms:

• Respon raonadament (amb els càlculs que siguin necessaris) cada una de les qües-
tions següents en l’espai en blanc que hi ha a continuació de cadascuna. S’avaluaran
únicament els càlculs, desenvolupaments i explicacions que hi hagi en aquest espai.

• Totes les qüestions valen 1 punt (5 punts en total aquesta part).

• Temps màxim: 1 hora.

• No es pot usar cap suport bibliogràfic ni tecnològic.

p
1. Dóna una parametrització de la corba x2 + y 2 + x = x2 + y 2 en coordenades
polars i digues en quins punts la velocitat no està definida.
Substituı̈m x = r cos θ, y = r sin θ a l’equació i obtenim

r2 + r cos θ = r −→ r = 1 − cos θ

que està definida per a tot θ ∈ [0, 2π].

Una parametrització és: γ(θ) = ((1−cos θ) cos θ, (1−cos θ) sin θ) = (cos θ−cos2 θ, sin θ−
sin θ cos θ).
Cal buscar els punts on la velocitat v = γ 0 (θ) = (0, 0).

γ 0 (θ) = (− sin θ + 2 sin θ cos θ, cos θ − cos2 θ + sin2 θ)

Solucionem la primera equació que prové d’igualar x0 = 0:

− sin θ + 2 sin θ cos θ = 0 → sin θ(2 cos θ − 1) = 0 → sin θ = 0 o cos θ = 1/2

Això ens dóna quatre possibles valors de θ a la primera volta: 0, π, +π/3, 5π/3. Cal
comprovar quins d’aquests valors fan la segona coordenada de la velocitat y 0 = 0.

γ 0 (0) = (0, 0) γ 0 (π) = (0, −2)

γ 0 (π/3) = (0, 1) γ 0 (5π/3) = (0, 1).

Per tant l’únic punt és el γ(0) = (0, 0).

 1 1 2
ey
Z Z
2. Calcula la integral doble √
√ dy dx.
0 x x
Z
2
Donat que no es pot calcular la integral ey dy, s’imposa fer un canvi d’ordre d’inte-
gració. La regió a integrar està definida com a regió de tipus I, cal plantejar-la com a
regió de tipus II. Per tant la integral es pot escriure com

1 y2 2 1  √ y2 1
ey
Z Z Z Z h 2 i1
y2 2
√ dx dy = e 2 x 0 dy = 2yey dy = ey = e − 1.
0 0 x 0 0 0

3. Raona la certesa o falsedat de la frase ”El treball realitzat per una força
sobre una trajectòria és degut exclusivament a la component tangencial
→
−
d’aquesta força”. El treball realitzat per un camp F al llarg d’una trajectòria C es
calcula com
− →
→ − →
−
Z Z
F dr = F (γ(t)) · γ 0 (t) dt
C C
→
−
on γ(t) és una parametrització. Donat que dr representa el vector tangent a la corba
− →
→ −
(o trajectòria), el producte escalar F dr representa la component tangencial del camp.
Per tant l’afirmació és certa.
4. Sigui R la regió del primer i quart quadrant acotada per l’el·lipse
Z Z d’equació
x2 y 2
+ = 1. Fent ús del Teorema de Green, calcula la integral x dA.
9 4 R
La regió d’integració és la de la figura.
Sigui C = C1 ∪ C2 la seva frontera: C1 la
mitja el·lipse recorreguda en sentit antiho-
rari i C2 el segment que va del punt (0,2) al
(0,-2). Llavors pel teorema de Green

− →
→ −
ZZ I
x dA = F dr,
R C

→
− ∂F2 ∂F1
on F = (F1 , F2 ) és un camp que ha de verificar − = x.
∂x ∂y
→
−
Un camp que satisfà aquesta restricció (n’hi ha molts) és F = (−yx, 0). Llavors:

− →
→ − − →
→ − − →
→ −
I Z Z
F dr = F dr + F dr.
C C1 C2

La integral sobre C2 és zero ja que el camp és nul sobre el segment. Per a la primera
integral parametritzem el tros d’el·lipse x = 3 cos t, y = 2 sin t, t ∈ [−π/2, π/2], i per
tant:
Z π/2
− →
→ −
Z
F dr = (−6 cos t sin t, 0) · (−3 sin t, 2 cos t) dt
C1 −π/2
Z π/2 π/2
18 sin2 t cos t dt = 9 sin3 t −π/2 = 9.

=
−π/2

→
−
5. Prova que el flux del camp F (x, y, z) = (2zy, x2 z, x3 y) a través de qualsevol
superfı́cie tancada és sempre zero. El teorema de la divergència (que es pot aplicar
perquè el camp és continu i diferenciable i la superfı́cie tancada), diu que el flux a través
de la superfı́cie és
→
− → →
−
ZZ ZZZ
−
F · n dS = div( F ) dV,
S R
on R és la regió tancada per la superfı́cie S. Com que la divergència del camp
→
− ∂F1 ∂F2 ∂F3
div( F ) = + + =0
∂x ∂y ∂z
llavors el flux sempre serà zero.
 Ampliació de Matemàtiques 1 (GETI)
Examen final
2a part Dilluns 27 de maig de 2012

• Respon, raonadament (amb els càlculs que siguin necessaris) cada un dels problemes
següents en fulls separats (un full per a cada problema).

• Cada problema val 5 punts (10 punts en total d’aquesta part)

• Temps màxim: 1 h. 30’

• Es pot fer ús de la calculadora i el llibre de text.

• Notes: Dilluns 3 de juny

• Revisió: Dimarts 4 de juny a les 13 h. en el Seminari de Matemàtica Aplicada (primer

pis del P4).

1. Considera la corba →
−
γ (t) = (t cos (πt), t sin (πt)) amb t ≥ 0.

(a) Troba tots els punts de la corba de coordenada polar θ = π i marca’ls sobre una
representació aproximada de la corba.
(b) Calcula el cosinus de l’angle que formen el vector tangent a la corba en els punts
trobats a l’apartat anterior i la semirecta y = 0, x > 0.
(c) Es vol calcular el punt de curvatura màxima:
i. Dóna els vectors velocitat i acceleració en un punt qualsevol.
ii. Calcula la curvatura en un punt qualsevol. Digues quina expressió de la
curvatura utilitzes i demostra que es pot expressar com
 
1 1
κ(t) = π + .
(1 + π 2 t2 )1/2 (1 + π 2 t2 )3/2

iii. Utlitzant l’expressió anterior i sense usar derivades, troba el punt amb
curvatura màxima i dóna aquest valor màxim.

Solució:

(a) Els punts que tenen angle polar π són aquells que y = 0 amb x < 0. Si y = 0,
llavors
t sin(πt) = 0 −→ πt = kπ, per a qualsevol k ∈ Z.
Per tant t = k un nombre enter qualsevol. Però com que x < 0, només els valors
de k senars són admissibles.
(b) Prenem el vector velocitat en un punt qualsevol t = k, k senar, i hem de calcular
el cosinus de l’angle amb el vector → −
u = (1, 0) que és el vector director de la
semirecta (mireu la figura anterior). El vector velocitat en general:

γ 0 (t) = (cos(πt) − πt sin(πt), sin(πt) + πt cos(πt))

i en els punts (fem servir que sin(kπ) = 0 i cos(kπ) = −1, cosa que sabem de
l’apartat anterior):
→
−
v = γ(t) = (−1, −kπ).
Per tant →
−v ·→ −u −1
cos α = →− →
− =√ .
|| v || || u || 1 + π2k2
(c) El vector velocitat ja l’hem calculat abans. El vector acceleració serà:

γ 00 (t) = (−2π sin(πt) − π 2 t cos(πt), 2π cos(πt) − π 2 t sin(πt)).

La fórmula de la curvatura que usem és:

||γ 0 (t) × γ 00 (t)||

κ= .
||γ 0 (t)||3

La rapidesa és: √
||γ 0 (t)|| = 1 + π 2 t2 .
El producte vectorial és

γ 0 (t) × γ 00 (t) = (0, 0, 2π cos2 (πt) − 3π 2 t sin(πt) cos(πt) + π 3 t2 sin2 (πt)

+2π sin2 (πt) + 3π 2 t sin(πt) cos(πt) + π 3 t2 cos2 (πt)).
 I per tant:
2π + π 3 t2 1 + 1 + π 2 t2
 
1 1
κ= = π =π +
(1 + π 2 t2 )3/2 (1 + π 2 t2 )3/2 2 2
(1 + π t ) 1/2 (1 + π 2 t2 )3/2
Finalment per trobar el punt de curvatura màxima, observem l’expressió final de
la curvatura: la variable t només apareix en el denominador, sumant i elevada
al quadrat. Per tant, quant més gran el valor de t, menors seran els quocients.
El valor màxim de les dos fraccions s’assoleix a t = 0, que correspon al punt
γ(0) = (0, 0) amb curvatura κ = 2π.
p
2. Considera la regió limitada per les superfı́cies x2 +y 2 = 1, x2 +y 2 = 9, z = 16 − x2 − y 2
i z = 0.
(a) Calcula la massa d’aquesta regió si la densitat en cada punt és ρ(x, y, z) = z.
 
→
− 1 2
(b) Calcula el flux del camp F (x, y, z) = , 0, z a través de la tapa superior
x2 + y 2
d’aquesta superfı́cie.
→
−
(c) Calcula el flux del camp F (x, y, z) = (0, 0, tan z) a través de les parets laterals
d’aquesta superfı́cie.
Solució:

(a) La regió definida és la situada entre dos cilindres concèntrics de radis 1 i 3, limitat
per el pla z = 0 i com a tapa la part de l’esfera x2 + y 2 + z 2 = 16 que queda
entre els dos cilindres (en el gràfic el cilindre exterior s’ha dibuixat transparent
per poder veure l’intern).

Per tant la regió, en coordenades cilı́ndriques, queda definida com:

√
1 ≤ r ≤ 3, 0 ≤ θ ≤ 2π, 0 ≤ z ≤ 16 − r2
 i la massa és (cal afegir el jacobià):
√ 3
3 2π 16−r2 3
r4
Z Z Z Z 
1 1
z · r dz dθ dr = 2π r (16 − r2 ) dr = 2
8r − = 22.
1 0 0 1 2 2 4 1

(b) El flux es calcula com

→
− →
ZZ
F ·−
n dS,
S
on S és la tapa superior. Necessitem una parametrització:
√
g(r, θ) = (r cos θ, r sin θ, 16 − r2 ), r ∈ [1, 3], θ ∈ [0, 2π]

I el vector normal:
 →
 −i →
− →
− 
→
− ∂g ∂g  j √k   2
 r cos θ r 2
sin θ

N = × = cos θ sin θ −r/ 16 − r2  = √ ,√ ,r
∂r ∂θ  16 − r2 16 − r2
−r sin θ r cos θ 0 

Per tant el flux serà:

Z 2π Z 3   Z 2π Z 3
1 2 →
− cos θ
2
, 0, 16 − r · N dr dθ = √ + r(16 − r2 ) dr dθ = 44
0 1 r 0 1 16 − r 2

R 2π
on la primera integral és zero ja que 0 cos θ dθ = 0, i la segona integral és la
mateixa que la de l’apartat anterior multiplicada per 2.
(c) Les parets laterals de la superfı́cie són les dels dos cilindres, les quals tenen per
vector normal un vector perpendicular a l’eix OZ. I el camp que ens donen és
precisament paral.lel a l’eix OZ, per tant
→
− →
F ·−
n =0

a tots els punts, i per tant el flux és zero.