Matemàtiques I - Grau en Quı́mica - Universitat de València

Segona Convocatòria Data: 12 de juny de 2023 Duració: 3 hores

Nom Grup

Observació: Tots els exercicis valen 2.5 punts.

1. (a) Representa gràficament el número complex z = 1 + i, i utilitza aquesta representació per a

obtindre el valor de cos(π/4) i sin(π/4).

(b) Utilitzant fórmules trigonomètriques, dedueix el valor de cos(π/8) i sin(π/8) a partir dels
valors de cos(π/4) i sin(π/4).

(c) Determineu, en forma exponencial i rectangular, les solucions complexes de l’equació x4 = 4i.

Solució: √
(a) Considera un triangle rectangle on els catets són 1 i la hipotenusa 2. Els angles distints de
l’angle recte són iguals i amb valor π/4. S’obté√immediatament a partir de la definició de
sinus i cosinus que cos(π/4) = sin(π/4) = √12 = 22 .
(b) Sabem que

sin(α + β) = sin α cos β + sin β cos α

cos(α + β) = cos α cos β − sin α sin β

aixı́ que prenent α = β obtenim

sin(2α) = 2 sin α cos α

cos(2α) = cos2 α − sin2 α.

Prenent α = π/8 i utilitzant (a) tenim

√
2
(0.1) = 2 sin(π/8) cos(π/8)
√2
2
(0.2) = cos2 (π/8) − sin2 (π/8).
2
És més convenient per resoldre el sistema utilitzar també cos2 (π/8)+sin2 (π/8) = 1. Combinant-
ho amb (0.2) obtenim
√ √
2+ 2 2 2− 2
= 2 cos (π/8) i = 2 sin2 (π/8)
2 2
√ √ √ √
i com que cos(π/8) > 0 i sin(π/8) > 0, es té cos(π/8) = 2+ 2
i sin(π/8) = 2− 2
.
4 4
2 √ 2
(c) Si z satisfà z = 4i, tenim que |z| = 4 i consequentement |z| = 2. Clarament, l’angle
π/8 ens dóna una solució, ja que 4 π8 = π2 que correspon a l’argument de 4i. Com que
les funcions trigonomètriques són periòdiques de periode 2π, els angles π/8 + 2πk 4 per a
k = √ 1, 2, 3 també donaran
√ lloc a √solucions. Tenim,
√ per tant que, en forma exponencial,
z1 = 2eiπ/8 , z2 = 2ei5π/8 , z3 = 2ei9π/8 i z4 = 2ei13π/8 són les 4 solucions de l’equació,
 i en forma rectangular,
p √ p √
√ 2+ 2 2− 2
z1 = 2[cos(π/8) + i sin(π/8)] = √ +i √
2 2
p √ p √
√ √ 2− 2 2+ 2
z2 = 2[cos(5π/8) + i sin(5π/8)] = 2[− sin(π/8) + i cos(π/8)] = − √ +i √
2 2
p √ p √
√ √ 2+ 2 2− 2
z3 = 2[cos(9π/8) + i sin(9π/8)] = 2[− cos(π/8) − i sin(π/8)] = − √ −i √
2 2
p √ p √
√ √ 2− 2 2+ 2
z4 = 2[cos(13π/8) + i sin(13π/8)] = 2[sin(π/8) − i cos(π/8)] = √ −i √ .
2 2
□

2. Considereu la següent superfı́cie:

z = exy .
(a) Calculeu el gradient ∇f (x, y) de la funció z = f (x, y).
(b) Calculeu l’equació del pla tangent a z en el punt (1, 0).
(c) Calculeu una aproximació del número e−0.11 utilitzant que f (1.1, −0.1) = e−0.11 .
(d) Sabent que l’error de l’aproximació de l’apartat (c) és major que 0.004 i menor que 0.0045,
determina el grau mı́nim del polinomi de Taylor centrat en 0 de la funció g(x) = ex que cal
utilitzar per obtindre una aproximació del número e−0.11 millor que la de l’apartat (c).
Solució:
(a) Siga f (x, y) = z = exy . Observem que
∂f ∂f
(x, y) = exy · y i (x, y) = exy · x
∂x ∂y
i, per tant,
∇f (x, y) = (yexy , xexy ).

(b) L’equació del pla tangent a z = exy en el punt (1, 0) és

∂f ∂f
z = f (1, 0) + (1, 0)(x − 1) + (1, 0)(y − 0) = 1 + y.
∂x ∂y

(c) A prop del punt (1, 0), podem calcular el valor de

f (1.1, −0.1) = e1.1×(−0.1) = e−0.11
que és el que volem. Com la linealització de f en el punt (1, 0) és L(x, y) = 1 + y, tenim que
e−0.11 = f (1.1, −0.1) ≈ L(1.1, −0.1) = 1 − 0.1 = 0.9.
(d) El polinomi de Taylor de grau n centrat en 0 de la funció g(x) = ex és
x2 xn
Pn (x) := 1 + x + + ··· +
2! n!
i l’error de l’aproximació ve donat per
xn+1
Rn (x) = ecx
(n + 1)!
 per a algun cx ∈ (x, 0) si x < 0. En particular, com que ex és creixent en x, tenim
|x|n+1
|Rn (x)| ≤
(n + 1)!
si x < 0.
Observem que si n = 0, l’aproximació és 1, i com que a l’apartat (c) hem obtingut un valor
aproximat de 0.9 amb un error inferior a 0.0045, si triem n = 0 tenim un aproximació encara
pitjor.
Si n = 1, l’aproximació donada per P1 és P1 (−0.11) = 1−0.11 = 0.89. Com que l’aproximació
donada per (c) és 0.9, i l’error és inferior a 0.0045, tenim que e−0.11 > 0.9 − 0.0045 = 0.8955.
Per tant, l’error obtingut amb n = 1 és major que 0.0055, cosa que ens dóna una aproximació
pitjor que la de (c).
Si n = 2, tenim que per a x = −0.11 = −11 100 ,
1  11 3
|R2 (−0.11)| ≤ .
6 100
Ara, observem que
1  11 3 11
< 0.004 ⇐⇒ 121 · < 240
6 100 100
cosa que és trivialment certa. Això ens diu que el polinomi de Taylor de grau 2 ens dona
una millor aproximació, i que per tant el grau mı́nim ha de ser 2.

3. Siga D la regió fitada a R2 delimitada per les corbes y = x2 i y = x3 .

(a) Dibuixa la regió D.
(b) Descriu la regió D com una regió de tipus vertical.
(c) Descriu la regió D com una regió de tipus horitzontal.
(d) Integreu la funció f (x, y) = x + y a D.
Solució:
(a) Les corbes intersecten a x = 0 i x = 1, quedant per sobre la parabola y = x2 .
(b) Ve donada per l’expressió
D = (x, y) ∈ R2 : 0 ≤ x ≤ 1, x3 ≤ y ≤ x2 .


(c) Ve donada per l’expressió

n 1 1
o
D = (x, y) ∈ R2 : y 2 ≤ x ≤ y 3 , 0 ≤ y ≤ 1 .

(d) Elegim la regió de tipus vertical que està donada per

D = (x, y) ∈ R2 : 0 ≤ x ≤ 1, x3 ≤ y ≤ x2 .


Per tant, pel Teorema de Fubini, tenim que

Z Z 1 Z x2 !
(x + y) = (x + y)dy dx.
D 0 x3

Com
Z x2 x2 x2  x2
y2 x6 x4
Z Z 
2 3
(x + y)dy = x dy + ydy = x(x − x ) + =− − + x3
x3 x3 x3 2 x3 2 2
 tenim que
!
1 x2 1
x6 x4
Z Z Z Z 
3 11
(x + y) = (x + y)dy dx = − − + x dx = .
D 0 x3 0 2 2 140
Si haguérem elegit la regió de tipus horitzontal, tindrı́em
n 1 1
o
D = (x, y) ∈ R2 : y 2 ≤ x ≤ y 3 , 0 ≤ y ≤ 1 .
En aquest cas, una altra vegada aplicant Fubini, tenim que
 
Z Z 1 Z y 13
(x + y) = 
1
(x + y)dx dy
D 0 y2
Z 1h 2 ix=y1/3
x
= + yx dy
0 2 1/2
x=y
Z 1  2/3
y y 
= + y 4/3 −
− y 3/2 dy
0 2 2
3 3 1 2 11
= + − − = .
10 7 4 5 140

4. Considereu la següent EDO

y(4x2 + 4)
(0.3) y′ = .
x
(a) Trobeu la solució general de (0.3).
(b) Si (0.3) també verifica que y(1) = 1, trobeu la solució de (0.3).
(c) Considereu ara l’EDO
y(4x2 + 4) x2 + 1
y′ = + .
x x
amb y(1) = 1. Quina serà la seua sol·lució?
Solució:
(a) Resolem el següent problema de Cauchy

2
y ′ = y(4x + 4) ,

(0.4) x

y(1) = 1.

Notem primer que aquesta és una equació de variables separables. De fet, tenim que

dy y(4x2 + 4) 1 4(x2 + 1)
= ⇔ dy = dx
dx x y x
Z Z  
1 1
⇔ dy = 4 x+ dx
y x
 2 
x
⇔ ln |y| = 4 + ln |x| + C.
2
Ara, notem que
 2 
x 2 2
ln |y| = 4 + ln |x| + C ⇔ ln |y| = ln(e2x ) + ln(x4 ) + ln(eC ) = ln(Cx4 e2x ).
2
 Aleshores,
dy y(4x2 + 4) 2
= ⇔ y = Cx4 e2x ,
dx x
on C és una constant arbitrària.
2 −2
(b) Com 1 = y(1) = Ce2 , tenim que C = e−2 . Per tant, y = x4 e2x és solució del problema de
Cauchy (0.4).
(c) Observeu que podem escriure l’EDO com
 1  (4x2 + 4)
y′ = y + .
4 x
Raonant com a l’apartat (a), deduim
1 2
y + = Cx4 e2x .
4
Aixı́ doncs, si y(1) = 1, tenim que 45 = Ce2 . La solució vindrà donada per
5 2 1
y(x) = x4 e2x −2 − .
4 4