GEOMETRIA Codi: 21801

Temps: 50 minuts 16 de gener de 2008

II (10 punts)

(A) (4 punts) Sigui Q el paraboloide el·lı́ptic que té per vèrtex el punt p = (−1, −1, 2), el seu eix principal és
perpendicular al pla z = 0 i la seva intersecció amb aquest pla és la cònica

3x2 + 3y 2 − 2xy + 4x + 4y − 4 = 0 .

(a) Determineu l’equació (en referència ordinària) de la quàdrica Q.

3
(b) Considereu el moviment F de R d’equacions

F (x, y, z) = (−2 − y, −2 − x, 4 − z) .

Trobeu l’equació (en referència ordinària) de la quàdrica F (Q).

Resolució:

(a) Per les dades de l’enunciat, l’eix principal de Q és p + [(0, 0, 1)] i l’equació de Q ve donada per la
matriu  
3 −1 a 2
 
 
 −1 3 b 2 
A=



 a b c d 
 
2 2 d −4
on a, b, c, d són incògnites.
Com que el vector director de l’eix principal és vector propi de A∞ de valor propi zero, imposem
   
0 0
   
   
A∞  0  =  0 
   
1 0

i obtenim a = b = c = 0.
Ara, imposem p ∈ Q i obtenim, finalment, d = 2. En conclusió, l’equació de Q és

3x2 + 3y 2 − 2xy + 4x + 4y + 4z − 4 = 0 .

(b) La inversa del moviment té equacions F −1 (x, y, z) = (−2 − y, −2 − x, 4 − z). Si ho substituı̈m en
l’equació de Q, obtenim l’equació de F (Q):

3(−2 − y)2 + 3(−2 − x)2 − 2(−2 − y)(−2 − x) + 4(−2 − y) + 4(−2 − x) + 4(4 − z) − 4 = 0 ,

és a dir, 3x2 + 3y 2 − 2xz + 4x + 4y + 4z + 12 = 0.

 3 3
(B) (6 punts) Sigui F : R −→ R una rotació tal que F (−1, −2, −3) = (−8, 0, 2) i F (−3, 2, 4) =
(−1, −2, 6).

Calculeu les equacions de F expressades en la referència ordinària.

Resolució: Anomenem p1 = (−1, −2, −3), q1 = (−8, 0, 2) = F (p1 ), p2 = (−3, 2, 4), q2 = (−1, −2, 6) =
F (p2 ). µ ¶
pi + q i p1 + q 1 9 1 p2 + q 2
Considerem els plans πi = + [qi − pi ]⊥ , i = 1, 2, on = − , −1, − , =
2 2 2 2 2
(−2, 0, 5), q1 − p1 = (−7, 2, 5), q2 − p2 = (2, −4, 2).
Aixı́
π1 = {−7x + 2y + 5z − 27 = 0} , π2 = {2x − 4y + 2z − 6 = 0} .

L’eix de F és e = π1 ∩π2 = {−7x+2y +5z −27 = 0 , x−2y +z −3 = 0} = {x−2y +z −3 = 0 , −x+z −5 =

0} = (−5, −4, 0) + [(1, 1, 1)].
Per a calcular l’angle α de F , considerem un pla π ortogonal a e i que passi per p1 : π = {x+y +z +6 = 0}.
Intersequem π ∩ e = (−4, −3, 1) = p. Aleshores

hp1 − p, q1 − pi h(3, 1, −4), (−4, 3, 1)i 1

cos α = = =− .
kp1 − pk · kq1 − pk 26 2

(1, 1, 1)
Considerem l’eix e orientat per u1 = √ . Com que
3
 
1 3 −4
 
 
det  1 1 3  > 0,
 
1 −4 1
√
2π 3
deduı̈m que l’angle és α = , i per tant, sin α = .
3 2
Prenem un punt fix q ∈ e, per exemple q = (−5, −4, 0). Tenim F (X) = q + f (X − q), on f és gir d’eix
[u1 ] i angle α. L’expressió de f és

f (x, y, z) = cos α(x, y, z) + (1 − cos α)hu1 , (x, y, z)iu1 + sin α(u1 ∧ (x, y, z)) ,

i en el nostre cas      
1 1 1
x − x + (x + y + z) + (z − y) x
   2 2 2   
   1 1 1   
f y =  − y + (x + y + z) + (x − z)   · y  .
   2 2 2   
1 1 1
z − z + (x + y + z) + (y − x) z
2 2 2
Per tant, F (x, y, z) = (−5, −4, 0) + (z, x + 5, y + 4) = (z − 5, x + 1, y + 4).
GEOMETRIA Codi: 21801
Temps: 1 hora 10 minuts 16 de gener de 2008

III (10 punts)

(A) (5 punts) Considerem la quàdrica

Q: 3x2 + 2y 2 + 3z 2 − 2xz − 2 = 0 .

(a) Trobeu una referència especial de Q i la corresponent equació reduı̈da.

(b) Projectem Q perpendicularment al pla π : x + z = 2. Trobeu els focus de la cònica resultant (escrits
en referència ordinària).

Resolució:
 
3 0 −1 0
   
 
 0 2 0 0  A∞ Lt
(a) Matriu de Q, A =  
=

.
 −1 0 3 0  L c
 
0 0 0 −2
Q és una quàdrica amb centre p = (0, 0, 0). Calculem els valors propis de A∞ i obtenim 2, 2, 4. A
més Nuc(A∞ − 4Id) = [(1, 0, −1)], Nuc(A∞ − 2Id) = [(1, 0, 1), (0, 1, 0)]. Per tant una referència
especial per la quàdrica Q és
       

 0 1 0 1 


  1     1  
       
R =  0 ; √  0 , 1 , √  0 

  2    2 

 0 
1 0 −1 

i l’equació reduı̈da és 2x̄2 + 2ȳ 2 + 4z̄ 2 − 2 = 0 ⇔ x̄2 + ȳ 2 + 2z̄ 2 − 1 = 0. Per tant Q és un el.lipsoide.

(b) Escrivim el pla π en la referència especial R. Tenim que

1 1 1 1
x = √ x̄ + √ z̄ ; y = ȳ ; z = √ x̄ − √ z̄.
2 2 2 2
√
Per tant π : {x + z = 2} = {x̄ = 2}. Com el pla π és paral.lel al pla coordenat {x̄ = 0}, la projecció
perpendicular de la quàdrica Q sobre el pla π és
 
2
 ȳ 2 + 2z̄ 2 − 1 = 0  2
 ȳ12 + ³ z̄1 ´ 2 = 1
C= =
 x̄ = √2
√
2

 x̄ = √2


√ q
Aixı́ C és una el.lipse continguda al pla π. Els focus de C escrits en la referència R són ( 2, ± 1 − 21 , 0) =
√ √
( 2, ± 22 , 0) i per tant els focus escrits en la referència ordinària, són
à √ ! à √ !
2 2
1, ,1 , 1, − ,1 .
2 2
 3 3 3 3
(B) (5 punts) Sigui F : R → R la rotació F (x, y, z) = (z + 1, x − 1, y). Sigui G : R → R una simetria
especular respecte el pla π : x + z = 1. Considerem H = G ◦ F . Trobeu tres plans π1 , π2 , π3 , ortogonals
dos a dos, tals que H(π1 ) = π1 , H(π2 ) = π3 , H(π3 ) = π2 .

Resolució: Comprovem si l’eix de rotació de F és perpendicular al pla π : x + z = 1. El moviment F

té punts fixos:

F (x, y, z) = (x, y, z) ⇔ z + 1 = x, x − 1 = y, y = z ⇔ x − y = 1, z − y = 0.

Aixı́ obtenim que la recta r : {x − y = 1, z − y = 0} és una recta de punts fixos i per tant és l’eix de
rotació de F . Òbviament r i π no són perpendiculars.
Observació: Sigui A la matriu del moviment F . Si les equacions de F fossin més complicades, trobarı́em
el vector director de l’eix calculant Nuc(A − Id) i buscarı́em un punt fix qualsevol per determinar l’eix de
rotació.
Calculem les equacions del moviment G. Com G és una simetria especular respecte π,
       
x 1 x −z + 1
  x + z − 1      
       
G(x, y, z) = 2  y  −  0  −  y  =  y .
  2      
z 1 z −x + 1

Aixı́, H(x, y, z) = G ◦ F (x, y, z) = G(z + 1, x − 1, y) = (−y + 1, x − 1, −z)

    
1 0 −1 0 x
    
    
=  −1  +  1 0 0  y .
    
0 0 0 −1 z

Observeu que la isometria associada a H ens defineix una rotació d’eix [(0, 0, 1)] orientat per (0, 0, 1) i
π
angle α = 2, seguida d’una simetria respecte z = 0. Calculem l’únic punt fix d’H:

H(x, y, z) = (x, y, z) ⇔ (x, y, z) = (1, 0, 0).

π
Per tant H ens defineix una rotació d’eix s : (1, 0, 0) + [(0, 0, 1)] orientat per (0, 0, 1) i angle α = 2 seguida
d’una simetria respecte el pla z = 0. (Observació: el punt (1, 0, 0) ha de pertànyer al pla de simetria).
Definim π1 = {z = 0} (el pla de simetria), π2 : {x = 1} i π3 : {y = 0}; és clar que aquests plans satisfan
les condicions demanades.
GEOMETRIA Codi: 21801
Temps: 50 minuts 16 de gener de 2008

IV (10 punts)

3
• Considereu el conjunt dels punts de R

 y=0
V :
 y 2 + z 2 − 2yz − 4x + 4y = 0

i la recta r : x − 3 = z = 0.

(a) Demostreu que V és una varietat implı́cita i que no és compacta.

(b) Trobeu els extrems locals de la funció distància a la recta r, restringida a V .

(c) Estudieu el caràcter de màxim o mı́nim dels punts trobats a l’apartat anterior.

(d) Dins els pla y = 0 llancem rajos de llum des del punt (3, 0, 0) que es reflecteixen en la corba V , en
els punts trobats a (b). Digueu si els rajos reflectits tallen o no a la recta r

Resolució:

(a) Varietat implı́cita

(1) g1 (x, y, z) = y, g2 (x, y, z) = y 2 + z 2 − 2yz − 4x + 4y son funcions C ∞ per què són polinòmiques.
   
dg1 0 1 0
(2)  =  té rang 2 per què té un menor 2 × 2 no nul.
dg2 −4 2y − 2z + 4 2z − 2y
És no compacta:
 
 y=0  y=0
V és una paràbola → =⇒
 y 2 + z 2 − 2yz − 4x + 4y = 0  z 2 − 4x = 0

Per tant, no és compacta.

p
(b) Si p = (x, y, z), f (x, y, z) = d(p, r) = (x − 3)2 + z 2 . Com que no és C ∞ però és positiva, la canviem
pel seu quadrat, fe(x, y, z) = f 2 (x, y, z) = (x − 3)2 + z 2 . Els candidats a extrems locals verifiquen

 y=0
(1) p = (x, y, z) ∈ V −→
 y 2 + z 2 − 2yz − 4x + 4y = 0

(2) dfe(p) ∈ Np V =⇒ det(dfe(p), dg1 (p), dg2 (p)) = 0

↓
 
2(x − 3) 0 −4
 
 
4(x − 3)(z − y) + 8z = det  0 1 2y − 2z + 4  = 0 .
 
2z 0 2z − 2y
Hem de resoldre


 y=0


 


 z 2 − 4x = 0
 
 y=0
 
 z=0
y 2 + z 2 − 2yz − 4x + 4y = 0 −→

 
 ր
 4(x − 3)(z − y) + 8z = 0 
 4(x − 3)(z) + 8z = 0 → z[4x − 4] = 0



 ց



x=1

Candidats: p1 = (0, 0, 0), p2 = (1, 0, 2), p3 = (1, 0, −2).

(c)

dfe(p) dg1 (p) dg2 (p) λ1 λ2 Tpi V = [dg1 (p), dg2 (p)]⊥
p1 = (0, 0, 0) (−6, 0, 0) (0, 1, 0) (−4, 0, 0) 0 3/2 [(0, 0, 1)]
p2 = (1, 0, 2) (−4, 0, 4) (0, 1, 0) (−4, −4, 4) 4 1 [(1, 0, 1)]
p3 = (1, 0, −2) (−4, 0, −4) (0, 1, 0) (−4, 12, −4) −12 1 [(1, 0, −1)]

3
• L1 (x, y, z) = fe(x, y, z) − λ1 g1 (x, y, z) − λ2 g2 (x, y, z) = (x − 3)2 + z 2 − [y 2 + z 2 − 2yz − 4x + 4y]
2
 
0
  µ ∂2L ¶
  1
H(L1 )(p1 )|Tp1 V = (0, 0, 1)H(L1 )(p1 )  0  = (p 1 ) = (−3) −→ def. negativa.
  ∂z 2
1

Per tant, p1 és un màxim local.

• L2 (x, y, z) = fe(x, y, z) − λ1 g1 (x, y, z) − λ2 g2 (x, y, z) = (x − 3)2 + z 2 − 4y − (y 2 + z 2 − 2yz − 4x + 4y)
    
1 2 0 0 1
    
    
H(L2 )(p2 )|Tp2 V = (1, 0, 1)H(L2 )(p2 )  0  = (1, 0, 1)  0 −2 2   0  = (2) −→
    
1 0 2 0 1

−→ def. positiva. Per tant, p2 és un mı́nim local.

• L3 (x, y, z) = fe(x, y, z) − λ1 g1 (x, y, z) − λ2 g2 (x, y, z) = (x − 3)2 + z 2 + 12y − (y 2 + z 2 − 2yz − 4x + 4y)
  
2 0 0 1
  
  
H(L3 )(p3 )|Tp3 V = (1, 0, −1)  0 −2 2   0  = (2) −→ def. positiva.
  
0 2 0 −1

Per tant, p3 és un mı́nim local.

(d) Els vectors v1 = p1 − (3, 0, 0) = (−3, 0, 0); v2 = p2 − (3, 0, 0) = (−2, 0, 2); v3 = p3 − (3, 0, 0) =
(−2, 0, −2) són perpendiculars a Tp1 V , Tp2 V , Tp3 V respectivament i, per tant, els rajos reflectits
tornen a passar pel punt (3, 0, 0) ∈ r.

(3, 0, 0)

ª R
p2 p3

?
p1