Mètodes Matemàtics III

Graus en Enginyeries Industrials

Resultats dels problemes de “Sèries de Fourier”

Problemes de l’1 al 15

Estan resolts excepte els problemes 1, 2, 3, 4a), 7a) i 8a).

+∞
−9 X 11 −9
1. a) SF (t) = + (1 − (−1)n ) sin(nt); SF (kπ) = ,k∈Z
2 n=1
πn 2
+∞
X 2
b) SF (t) = (−1)n+1 sin(nt); SF ((2k + 1)π) = 0, k ∈ Z
n=1
n
+∞    
1 X 2 1 1 1
c) SF (t) = + sin nπ cos nt ; SF ((2k + 1)π) = , k ∈ Z
2 n=1 πn 2 2 2

2. SF (2) = 0; SF (3) = 0

+∞  
1 X 1 1 1 1
3. a) SF (t) = + sin nπ ej 2 nπt ; SF ((2k + 1)) = , k ∈ Z
2 n=−∞ n6=0 πn 2 2
+∞
1 X 1
b) SF (t) = + ((−1)n − 1) ejnπt
2 n=−∞ n6=0 π n2
2

 
3 12 π  4 3π 12 π 
4. a) S5 (t) = + 2 cos t + 2 cos t + cos t
2 π 25 3π 25 25π 2 5
b) L’energia demanada correspon a l’energia calculada en un interval de longitud
T , es a dir, Z
E= |x(t)|2 dt
T

En el nostre cas
Z Z 25 Z 25
2 2
E= |x(t)| dt = |x(t)| dt = 2 |x(t)|2 dt =
T −25 0
25  2
−3
Z
=2 (t − 25) dt = 150
0 25

c) A fi efecte de valorar l’aproximació que aquest desenvolupament truncat repre-

senta utilitzem la identitat de Parseval

1
 Z +∞
!
X
E= |x(t)|2 dt = T |ck |2
T k=−∞

Donat que en aquest cas, els coeficients bn = 0, la identitat de Parseval s’escriu:

+∞
! +∞
! +∞
!
X 2 2 1X 2 2 2 1X 2
E=T |ck | = T a0 + (a + bk ) = T a0 + a
k=−∞
2 k=1 k 2 k=1 k

Aixı́ doncs l’energia que transporta la suma parcial d’ordre 5, és:

 
2 1 2 2 2


T a0 + a + a3 + a5 =
2 1
 2 "  2 #!
2  2 
3 1 12 4 12
= 50 + + + =
2 2 π2 3π 2 25π 2
 
9 410648
= 50 + ' 149.9729
4 5625π 4

Per tant tenim que el desenvolupament truncat representa aproximadament el

149.9729
150
· 100 = 99.9820%, del senyal en termes d’energia.

5. a) Per t ∈ (−2, 2), tenim

15 15
x(−t) = cos(−5.3t)e−|−t| = cos(5.3t)e−|t| = x(t),
2 2
per tant efectivament el senyal és parell.
b) L’harmònic més important en aquest senyal és el corresponent a 3ω0 = 3 2π
4
= 3π
2
.
c) Les tres aproximacions considerades són:
x1 (t) = 0.05 + 0.5 cos π2 t + 0.52 cos(πt) + 2.93 cos 3π



2
t
3π 5π



x2 (t) = 0.05 + 0.52 cos(πt) + 2.93 cos 2 t + 2.23 cos(2πt) + 0.37 cos 2
t +
0.31 cos(3πt)
x3 (t) = 0.05
+ 0.5 cos π2 t + 0.37 cos 5π 7π




2
t + 0.31 cos(3πt) + 0.07 cos 2
t +
0.03 cos 9π2
t
La identitat de Parseval en un cas amb coeficients bn = 0, s’escriu (vegeu el
problema 4c):
Z +∞
!
1X 2
E= |x(t)|2 dt = T a20 + a
T 2 k=1 k

Calcularem ara l’energia que “transporta” cadascuna de les aproximacions pro-

posades. En el primer cas, només hi intervenen el terme constant i els tres

2
 primers harmònics, per tant:
 
2 1 2 2 2

E(x1 ) = T a0 + a1 + a2 + a3 =
2
 
2 1 2 2 2

= 4 (0.05) + (0.5) + (0.52) + (2.93) = 18.2206
2
En el segon cas intervenen el terme constant i els harmònics del segon al sisè,
per tant:
 
2 1 2 2 2 2 2

E(x2 ) = T a0 + a2 + a3 + a4 + a5 + a6 =
2
 
2 1 2 2 2 2 2

= 4 (0.05) + (0.52) + (2.93) + (2.23) + (0.37) + (0.31) =
2
= 28.1324
I en el tercer cas intervenen el terme constant, el primer harmònic, els harmònics
del cinquè al setè, i el novè:
 
2 1 2 2 2 2 2

E(x3 ) = T a0 + a1 + a5 + a6 + a7 + a9 =
2
 
2 1 2 2 2 2 2

= 4 (0.05) + (0.5) + (0.37) + (0.31) + (0.07) + (0.03) =
2
= 0.9876
Per tant, observeu que és la segona aproximació la que expressa una major
quantitat de l’energia total del senyal (sigui quina sigui) i per tant la que
millor l’aproxima.

6. a) Aquest senyal no és parell ni senar. Si restem 12 i considerem

y(t) = x(t) − 12
aquest nou senyal y(t) sı́ és senar, i per tant el seu desenvolupament en sèrie de
Fourier serà únicament en sinus. Aleshores, la sèrie de Fourier de
x(t) = y(t) + 12
també tindrà només termes en sinus (a part del valor a0 ).
La afirmació és falsa.
b) Com que el senyal és de perı́ode 4,
x(12) = x(0 + 3(4)) = x(0)
En t = 0 el senyal té un punt de discontinuı̈tat, per tant té un punt de disconti-
nuı̈tat en t = 12. Aplicant el teorema de Dirichlet, la sèrie de Fourier, S(t), en
t = 12 és
x(12+ ) + x(12− ) x(0+ ) + x(0− ) 10 + 14
S(12) = = = = 12
2 2 2
La afirmació és certa.

3
 c) Aplicant la periodicitat del senyal,

x(17) = x(1 + 4(4)) = x(1)

El senyal és continu en t = 1 i per tant, també és continu en t = 17. Aplicant
el teorema de Dirichlet, sabem que la sèrie de Fourier és igual al senyal en els
punts on el senyal és continu. Aixı́,

S(17) = x(17) = x(1) = 10

La afirmació és falsa.

d) Donat que el senyal és de perı́ode 4, ω0 = π2 i el pes del terme sin 3π


2
t és el
2
coeficient b3 . Calculem aquest coeficient per veure si val o no 3π .

1 2
Z  
3π
b3 = x(t) sin t dt =
2 −2 2
Z 2   Z 2   
1 3π 3π −8
= 14 sin t dt + 10 sin t dt =
2 −2 2 0 2 3π

La afirmació és falsa.

e) Donat que ω0 = π2 , en la sèrie de Fourier tan sols poden aparéixer harmònics de
freqüències nω0 , n ∈ N. Perquè el terme sin(20t) pogués aparèixer en la sèrie
de Fourier, s’hauria de complir
π
n = 20 per algun n ∈ N
2
Com que
π 40
n = 20 =⇒ n = 6∈ N
2 π
el terme sin(20t) no apareix en el desenvolupament en sèrie de Fourier. Aquest
fet pot interpretar-se com que la freqüència 20 no intervé en la série de Fourier,
es a dir, que el seu pes és nul.
La afirmació és certa.

7. a) Expressió complexa de la sèrie de Fourier del senyal:

25 −j30t 25 j30t
x(t) = e + 8je−j10t − 8jej10t + e
2 2

b) El senyal x(t) és la suma de dues funcions periòdiques, de perı́ode 2π 10

i 2π
30
respectivament. Per tant, x(t) és periòdica amb perı́ode fonamental
T = mcm 2π , 2π = 2π


10 30 10
. Aixı́, la freqüència fonamental del senyal és ω0 = 10.
La representació gràfica de l’espectre és:

4
 c) La identitat de Parseval ens indica el valor de l’energia (en un perı́ode T ) o de la
potència mitjana en funció dels coeficients de la sèrie de Fourier. Utilitzant l’ex-
pressió complexa dels coeficients de Fourier, resulta que l’energia en un perı́ode
T del senyal és
+∞
!
Z 2 2
2
X 2 2π 25 25
|x(t)| dt = T |ck | = + |8j|2 + | − 8j|2 + = 276.774
T k=−∞
10 2 2

Si considerem el truncament proposat, es a dir, xap (t) = 8je−j10t − 8jej10t ,

l’energia d’aquesta aproximació és
2π
|8j|2 + | − 8j|2 = 80.425


10
la qual cosa representa el 29.058% de l’energia del senyal x(t).

3π 9π −8
8. a) Freqüència : a6 = 0, b6 = 0; Freqüència : a9 = , b9 = 0.
2 4 9π
b) Els coeficients de l’expressió complexa de la sèrie de Fourier calculats a partir
dels coeficients de l’expressió trigonomètrica, són:
c0 = a0 = −2,
1 1 −4  π
cn = (an − jbn ) = an = sin n i
2 2 nπ 2
1 1 −4  π
c−n = (an + jbn ) = an = sin n .
2 2 nπ 2
L’espectre de la forma complexa |cn |, n = 0, ±1, ±2, ±3, · · · , pren els valors:
|c0 | = 2, |c1 | = |c−1 | = π4 , |c2 | = |c−2 | = 0, |c3 | = |c−3 | = 3π
4
, |c4 | = |c−4 | = 0,
4
|c5 | = |c−5 | = 5π , ···,
que es corresponen a les freqüències nω0 , ω0 = π4 , n = 0, ±1, ±2, ±3, · · · .
La seva representació gràfica és:

5
c) No considerar les termes de freqüències superiors a 3.5 significa que obviem els
termes tals que
3.5 4
nw0 > 3.5 =⇒ n > = 3.5 ≈ 4.456,
w0 π
per tant, l’aproximació consta tan sols dels termes que satisfan n < 5, es a dir,
és la suma parcial de Fourier d’ordre 4. L’expressió trigonomètrica i exponencial
d’aquesta suma parcial és:
4 4
X −8  π  π  X −4  π π
S4 (t) = −2 + sin n cos n t = −2 + sin n ejn 4 t
n=1
nπ 2 4 n=−4
nπ 2

Per a saber com aproxima S4 (t) el senyal x(t) en termes d’energia s’utilitza la
identitat de Parseval: Z +∞
1 2
X
|x(t)| dt = |cn |2
T T n=−∞

Aixı́, comparem
Z 4 Z 2 Z 2
1 21 2 1
|x(t)| dt = |−4| dt = 16 dt = 8
8 −4 8 −2 8 −2

amb l’energia de l’aproximació S4 (t)

4
X 16 16 16 16
|cn |2 = 2
+ 2 + 4 + 2 + 2 ≈ 7.6025
n=−4
9π π π 9π

I s’obté que S4 (t), en termes energètics, representa un 7.6025

8
, de x(t), es a dir,
el 95.03%.
d) El senyal y(t) = x(2t) és el senyal x(t) comprimit per un factor 2. Per tant, y(t)
és de perı́ode la meitat que x(t), es a dir, Ty = 12 Tx = 4, i, conseqüentment, la
freqüència angular de y(t) és el doble que la de x(t), wy = 2wx = 2 π4 = π2 .
Aixı́, l’espectre de y(t) és el resultat de dilatar horitzontalment l’espectre de
x(t) per un factor 2. En definitiva, els valors dels coeficients cn de la sèrie de
Fourier de y(t) són els mateixos que els de la sèrie de x(t), però ara corresponen
a noves freqüències nwy = n2wx = n π2 .

6
 9. a) Atès que la funció és parell (x(−t) = x(t)), a la seva sèrie de Fourier no hi
apareix cap terme amb sin (que és imparell).
La gràfica de la funció conté trossos de rectes, per tant calen un nombre infinit
de termes trigonomètriques a la seva sèrie de Fourier.
El perı́ode de la funció és T = 6, per tant la seva freqüència fonamental és
ω = 2πT
= π3 , i per tant els arguments de les funcions cos que hi apareixen són
de la forma n π3 t, per a n ∈ Z.
La funció pren valors més grans o iguals que 0, per tant el valor de la integral
de x(t) en un interval de longitud el perı́ode T = 6 és més gran que 0, i, en
conseqüència, el valor constant a0 de la sèrie de Fourier també.
Resumint, totes aquestes afirmacions són certes.
b) És cert: restant un múltiple adient del perı́ode fonamental T = 6 trobem que
el punt equivalent a t = 37.5 a l’interval [−3, 3] és 37.5 − 6T = 1.5. Per tant,
F(x)(37.5) = x(1.5) = 1.5 + 1 = 2.5.
c) No és cert: la funció x(t) presenta punts de discontinuı̈tat (a t = ±1 + 6k
per a tot k ∈ Z), i en aquests punts la sèrie de Fourier pren el valor mitjà
F(x)(±1 + 6k) = 0+22
= 1, atès que x(±1 + 6k) = 2.
d) No és cert: atès que el punt t = −18 és equivalent al punt t = −18 + 3T = 0,
i en el punt 0 la funció x(t) és contı́nua, no es dona el fenòmen de Gibbs per a
aquest punt.

10. a) Recordeu que els senyals de la forma cos(αt) i sin(αt) tenen freqüència angular
fonamental α, i per tant perı́ode mı́nim T = 2π/α.
Aixı́ doncs
x1 (t) = 2 sin(30πt) té freqüència fonamental α = 30π
⇒ el perı́ode fonamental és T1 = 2π α
2π
= 30π = 1
15
.
x2 (t) = 6 cos(50πt) té freqüència fonamental és β = 50π
⇒ el perı́ode fonamental és T2 = 2π β
2π
= 50π = 1
25
.

b) Recordeu que el senyal x(t) = x1 (t) + x2 (t) serà periòdic si i només si el quocient
de les seves freqüències fonamentals (o dels perı́odes) és racional. En el nostre
cas tenim
α 30π 3
= = ∈ Q,
β 50π 5
o bé
T1 1/15 25 5
= = = ∈ Q.
T2 1/25 15 3
T1
Aixı́ doncs el senyal és periódic. Ara observem que si T2
= 53 , aleshores
3 T1 = 5 T2
És a dir que “cada 3 perı́odes T1 o bé cada 5 perı́odes T2 els senyals x1 (t) i x2 (t)
es troben”. Per tant el perı́ode mı́nim és
1
T := 3 T1 = 5 T2 = .
5
7
 La freqüència fonamental de x(t) és
2π
ω := = 10π.
1/5

PREVI: Observeu que el senyal x(t), que és periòdic, és un senyal de banda limitada
i que per tant l’expressió 2 sin(30πt) + 6 cos(50πt) es correspon amb la de seva pròpia
sèrie de Fourier.
Com que la freqüència fonamental és ω = 10π, podem observar que 30π = 3ω = ω3 i
que 50π = 5ω = ω5 . és a dir que

x(t) = 2 sin(30πt) + 6 cos(50πt) = SF (t) = b3 sin(ω3 t) + a5 cos(ω5 t)

c) NO! El primer harmònic hauria de ser un terme que contingués sinus i cosinus
amb frequència ω1 = 1ω = 10π. Però aquest terme no apareix.
Tal i com hem dit, 30π = 3ω = ω3 i per tant aquest terme és el tercer harmònic.
Recordeu que l’harmònic n es correspon amb la freqüència ωn = nω.
d) SI. Tal i com hem dit 30π = 3ω = ω3 i per tant aquest terme és el tercer
harmònic.
e) Com que el senyal x(t) és de banda limitada resulta més eficaç fer servir la
identitat de Parseval per fer càluls:
"∞ #!    
2 1 X 2 2 1 2 2
 1 1 2 2

E = T a0 + a + bn =T b + a5 = 2 +6 = 4.
2 n=1 n 2 3 5 2

f) Tal i com hem dit x(t) es correspon amb la seva pròpia sèrie de Fourier.

x(t) = SF (t) = 2 sin(30πt) + 6 cos(50πt).

Fent servir les fòrmules de conversió de cosinus i sinus a exponencials complexes

obtingudes a partir de la Fórmula d’Euler tenim:

e30πjt − e−30πjt
sin(30πt) = ,
2j
i
e50πjt + e−50πjt
cos(50πt) = .
2
Per tant
e30πjt − e−30πjt e50πjt + e−50πjt
   
SF (t) = 2 sin(30πt)+6 cos(50πt) = 2 +6 .
2j 2
En definitiva:
1 1
SF (t) = 3 e−50πjt − e−30πjt + e30πjt + 3 e50πjt .
j j

8
11. Coneixem que el perı́ode és T = 6, i la “informació espectral” n 7→ cn que ve deter-
minada pel gràfic següent:

Fixeu-vos que en aquest cas els coeficients cn són reals

a) Interpretant la “informació espectral” proporcionada resulta que c0 = 12 , que

c−3 = c3 = 2, que c−6 = c6 = 1 i que cap altre coeficient és diferent de zero.
Per a completar la sèrie de Fourier complexa cal decidir quines freqüències hi
són presents. Donat que T = 6, resulta que ω0 = 2π T
= π3 i aleshores els
únics termes presents en l’expressió són els corresponents a les freqüències ω ∈
{−2π, −π, 0, π, 2π}. Per tant
+∞
π π π π
X
x(t) = cn enjω0 t = c−6 e−6j 3 t + c−3 e−3j 3 t + c0 + c3 e3j 3 t + c6 e6j 3 t =
n=−∞
1
= e−2πjt + 2e−πjt + + 2eπjt + e2πjt .
2

b) Per trobar l’expressió real del senyal a partir de la sèrie de Fourier complexa es
poden reescriure els termes aprofitant les identitats que resulten de la fòrmula
d’Euler. Aixı́
1
x(t) = e−2πjt + 2e−πjt + + 2eπjt + e2πjt =
2
1 1
= + 2(eπjt + e−πjt ) + (e2πjt + e−2πjt ) = + 2(2 cos(πt)) + 2 cos(2πt).
2 2
I per tant es conclou que l’expressió real del senyal és
1
x(t) = + 4 cos(πt) + 2 cos(2πt).
2

12. a) A partir del senyal ”base”, x(t) = e−|t| , que té per gràfic

9
 els dos senyals a considerar són extensions per periodicitat de la informació que
x(t) conté en diferents intervals. Aquests tenen longitud 4 ambdós i per tant les
extensions demanades són 4−periòdiques. Els gràfics sol·licitats són doncs

b) En primer lloc t0 = 2920 es pot reescriure com t0 = 0 + 730 4 i per tant,

l’aplicació del teorema de Dirichlet ha de ser
1
1
x(0+ ) + x(0− ) = 1 + e−4 = 0.5092


SF (t0 ) = SF (0) =
2 2
ja que es tracta d’un punt en que el senyal no és continu.
En segon lloc t0 = 2921.3 es pot reescriure com t0 = 1.3 + 730 4 i per tant,
l’aplicació del teorema de Dirichlet ha de ser

SF (t0 ) = SF (1.23) = x(1.23) = e−1.23 = 0.2725

ja que es tracta d’un punt en que el senyal és continu.

c) Per tal de calcular el valor mitjà cal trobar
!
Z 4 Z 4 4
1 1 1 1 −t 1
x1 (t)dt = e−t dt = e = (e−4 − 1) = 0.2454
T1 0 4 0 4 −1 0 4

10
 d) El valor mitjà del primer senyal és 0.2454 unitats, i en els dos espectres proposats
l’anomenat A té per valor mitjà aquest resultat. Per tant ha de ser aquest
l’espectre de x1 (t) i no queda més alternativa que l’espectre B correspongui a
x2 (t).
e) El fenomen de Gibbs s’observa en els truncaments de les Sèries de Fourier sempre
al voltant dels punts de discontinuı̈tat. Tal i com ha quedat palès en l’apartat
(a) el senyal x1 presenta punts de discontinuı̈tat i per tant els truncaments de la
Sèrie de Fourier associada a x1 presentaran aquest fenomen. En canvi el senyal
x2 resulta ser continu en tot el domini, per tant cap truncament de la Sèrie de
Fourier associada a x2 no presentarà aquest comportament.
f) Es tracta de valorar, no quin dels dos truncaments proporciona un resultat en
energies més alt, sinó quin proporciona una fracció del seu corresponent total
més elevada. En aquest sentit els harmònics que no es consideren, de l’onzè en
endavant, tenen un pes més alt en el cas de l’espectre A. És per aquest motiu que
el truncament corresponent a la Sèrie de Fourier associada a x2 (t) representa una
millor aproximació en termes energètics. (De fet, tot i aplicant la identitat de
Parseval, es pot comprovar que el truncament proposat per x1 acumula 0.1203
unitats d’energia espectral, d’un total de 0.1249; mentre que el truncament de
x2 acumula 0.2453 unitats d’un total de 0.2454, cosa que representa una ràtio
més elevada).

13. a) La freqüència fonamental del senyal és

2π 2π π
w0 = = =
T 8 4
Considerar únicament freqüències tals que −2.7 < ω < 2.7 vol dir que es consi-
deren tan sols els coeficcients tals que
π
−2.7 < nω0 < 2.7 on ω0 =
4
Aixı́, s’obté que
π 4 4
−2.7 < n < 2.7 ⇐⇒ −2.7 < n < 2.7 ⇐⇒ −3.4 < n < 3.4 =⇒ −3 ≤ n ≤ 3
4 π π
Calculem els coeficients |cn |, per n = 0, ±1, ±2, ±3:

1 1
c0 ==⇒ |c0 | =
2 2
j 3 3 3 3
c1 = (−6) = −j =⇒ |c−1 | = |c1 | = −j = | − j| = ≈ 0.955
2π π π π π
j 2 2 2 2
c2 = 8=j =⇒ |c−2 | = |c2 | = j = |j| = ≈ 0.637
4π π π π π
j −j −j | − j| 1
c3 = (−6) = =⇒ |c−3 | = |c3 | = = = ≈ 0.318
6π π π |π| π
La representació gràfica de l’espectre és:

11
b) El cinquè harmònic trigonomètric és a5 cos (5ω0 t) + b5 sin (5ω0 t) on ω0 = π4 .
Donat que la relació entre a5 i b5 i el coeficient complex c5 és
1 1 1
c5 = (a5 − jb5 ) = a5 − j b5
2 2 2
calculem c5
j 3
c5 = (−6) = −j
10π 5π
d’on s’obté
1 3 6
a5 = 0 i b5 = =⇒ b5 =
2 5π 5π
Aixı́, el cinquè harmònic real és:
 
6 5
sin πt
5π 4
2
π
X
c) Es considera el truncament de la sèrie de Fourier S2 (t) = cn ejn 4 t .
n=−2

Per a saber què representa aquesta aproximació en termes d’energia, es fa servir

la identitat de Parseval
Z +∞
1 X
|x(t)|2 dt = |cn |2
T T n=−∞

i es compara la potència mitjana del senyal

Z
1 23
|x(t)|2 dt =
T T 6
2
X
amb l’energia de l’aproximació, que es valora en |cn |2 . Utilitzant els valors
n=−2
de |cn |, n = 0, ±1, ±2, calculats a l’apartat a), s’obté
2  2  2
X
2 1 3 2 1 26
|cn | = + 2 +2 = + 2
n=−2
4 π π 4 π

12
 i es conclou que S2 (t), en termes energètics, representa un
1 26
4
+ π2
23 ≈ 0.7524
6

de x(t), es a dir, el 75.24%.

d) Per a valors de t propers a 0, la suma parcial de Fourier S2 (t) no és una bona
aproximació perquè estem al voltant del punt de discontinuı̈tat que el senyal té
en t = 0 i es presentaran uns bonys l’alçada dels qual depen del valor del salt
de la funció en el punt de discontinuı̈tat. Aquests bonys no desapareixen quan
s’agafen més termes de la sèrie de Fourier, tan sols s’acosten cada vegada més
al punt de discontinuı̈tat, per tant, S100 (t) tampoc és una bona aproximació del
senyal per t ≈ 0. És el que es coneix com el fenomen de Gibbs.

14. a) Si el perı́ode és T = 1, la frequència fonamental és ω0 = 2π T

= 2π. El valor
mitjà del senyal és el coeficient de Fourier a0 . Aixı́, un exemple de senyal que
compleix les condicions és:
x(t) = 3 + cos(3ω0 t) + cos(5ω0 t) = 3 + cos(6πt) + cos(10πt)
Qualsevol expressió de la forma
x(t) = 3 + a3 cos(6πt) + b3 sin(6πt) + a5 cos(10πt) + b5 sin(10πt)
està bé.
b) Buscarem un senyal de la forma
x(t) = 3 + a1 cos(2πt)
L’energia en un perı́ode és E = 27. Aplicant la identitat de Parseval,
Z +∞
!
2 2 1X 2 2
|x(t)| dt = T a0 + a + bn
T 2 n=1 n
tenim que
+∞
!
1X 2 1 2
E=T a20 + a + b2n = 32 + a = 27 =⇒ a1 = ±6
2 n=1 n 2 1
Per tant, agafant el valor a1 = 6,
x(t) = 3 + 6 cos(2πt)
c) Considerem que l’harmònic que apareix és el primer i donem valors imaginaris
purs amb mòdul 3 als coeficients complexos de l’harmònic: c1 = 3j i c−1 = −3j
(|c1 | = |3j| = |3||j| = 3 i |c−1 | = |c1 | = 3).
Amb aixó, un senyal que compleix les condicions és:
x(t) = 3 − 3j e−j2πt + 3j ej2πt = 3 + 3j ej2πt − e−j2πt =

= 3 + 3j2j sin(2πt) = 3 + 6j 2 sin(2πt) = 3 − 6 sin(2πt)

13
15. a) Un senyal amb T = 3 té com a freqüència fonamental ω0 = 2π 3
. De la gràfica del
espectre real es dedueix que el senyal x(t) té només els harmònics corresponents
a n = 0, 2, 5, 6, 8. Aixı́, per exemple:

x(t) = 2 + 5 cos (2ω0 t) + 3 cos (5ω0 t) + 7 cos (6ω0 t) + 5 cos (8ω0 t) =

     
4π 10π 16π
= 2 + 5 cos t + 3 cos t + 7 cos (4πt) + 5 cos t
3 3 3
Noteu que qualsevol senyal

x(t) =a0 + a2 cos (2ω0 t) + b2 sin (2ω0 t) + a5 cos (5ω0 t) + b5 sin (5ω0 t) +
+ a6 cos (6ω0 t) + b6 sin (6ω0 t) + a8 cos (8ω0 t) + b8 sin (8ω0 t)
p p p p
que verifiqui |a0 | = 2, a22 + b22 = 5, a25 + b25 = 3, a26 + b26 = 7 i a28 + b28 =
5 serveix com a resposta.
b) La potència mitjana del senyal és
Z
1
Pm = |x(t)|2 dt
T T

i per la identitat de Parseval sabem que

Z +∞
1 X
2
|x(t)| dt = |cn |2
T T n=−∞

Atès que estem treballant amb els coeficients reals de Fourier, que en el senyal
de l’apartat a) són: a0 = 2, a2 = 5, a5 = 3, a6 = 7, a8 = 5, i la resta 0, tenim:

+∞ +∞
X 2 1X 2 1 2
a20 an + b2n = 22 + 5 + 32 + 72 + 52 = 58



|cn | = +
n=−∞
2 n=1 2

Per tant, la potència mitjana del senyal és Pm = 58.

14