MM2.

Corbes i superfı́cies

DMAT. Terrassa

DMAT. Terrassa (UPC) 1 / 31

Index

1 Funcions escalars i funcions vectorials.

2 Corbes
1 Gràfiques de funcions d’una variable.
2 Corbes parametritzades.
3 Definides implicı́tament. Còniques.
3 Superfı́cies
1 Gràfiques de funcions reals de dues variables reals.
2 Parametrització de superfı́cies.
3 Definides implı́citament. Quàdriques.

DMAT. Terrassa (UPC) 2 / 31

Funcions escalars i funcions vectorials

Camps escalars / Camps vectorials

Escalar: f : Rn → R, assigna vectors amb valors escalars, Im f ⊂ R
Vectorial: F : Rn → Rm , assigna vectors amb vectors, i.e. ImF ⊂ R2(,3,k) .

1 Funcions reals de variable real: f : R → R.

2 Corbes (funcions vectorials d’una variable real):
α : R → R2 , α : R → R3 , α : R → Rm .
3 Camps escalars (funcions escalars de diverses variables reals):
f : R2 → R, f : R3 → R, f : Rn → R.
4 Camps vectorials (funcions vectorials de diverses variables reals):
F : R2 → R2 , F : R2 → R3 , F : Rn → Rm .

DMAT. Terrassa (UPC) 3 / 31

 Corbes

DMAT. Terrassa (UPC) 4 / 31

Gràfiques de funcions d’una variable

Donada una funció f : R → R els punts del pla que en formen la gràfica
(x, y ) ∈ R2 : y = f (x), x ∈ domf conformen una corba.


DMAT. Terrassa (UPC) 5 / 31

Corbes parametritzades

Una parametrització d’una corba γ al pla (a l’espai, a l’espai n–dml) és

una aplicació α : [a, b] ⊂ R → R2(,3,n) definida per funcions reals de
variable real xi : R → R, i = 1, 2(, 3, n) anomenades components, de tal
manera que:
def
α(t) = ⟨ x1 (t), x2 (t), . . . , xn (t) ⟩ per tot t ∈ [a, b].

Exemples:
1 Recta:
α(t) = ⟨3 + 2t, 5 − t, −1 + t⟩, t ∈ R
2 Paràbola, gràfica d’una funció:
α(s) = ⟨s, f (s)⟩, s ∈ Domf ⊂ R
3 El·lipse:

α(t) = 3 cos(t), 5 sin(t) , t ∈ [0, 2π]
4 Hèlix: α(t) =

3 cos(2t), 5 sin(2t), t , t ∈ [0, 2π]
DMAT. Terrassa (UPC) 6 / 31
Corbes parametritzades

Una funció y = f (x) indica on (si x = x0 , aleshores y = y0 = f (x0 )).

Una corba α(t) = ⟨x(t), y (t)⟩ informa, on i quan (si t = t0 , aleshores
x = x0 = x(t0 ) i y = y0 = y (t0 )).

Una parametrització d’una corba permet distingir entre el que és la corba
amb una orientació, del que és simplement el conjunt de punts.

Exemple:
Donades x1 (t) i x2 (t) a l’esquerra, la gràfica de la corba α(t) és a la dreta

t x(t) y(t)
-2 0 1
0 4 1
2 1 1
4 1 1

DMAT. Terrassa (UPC) 7 / 31

Corbes parametritzades

Dues parametritzacions poden donar lloc a la mateixa gràfica.

Aleshores es diu que són dues parametritzacions de la mateixa corba.

Exemple:
t
α1 (t) = (t 2 − 4, ), t ∈ [−2, 3] i α2 (t) = (4t 2 − 4, t), t ∈ [−1, 1.5]
2

són dues parametritzacions del sector

parabòlic

x = 4y 2 − 4
-3 -2 -1 O 1 2 3 4 5

entre els punts (0, −1) i (5, 1.5). -0.5

DMAT. Terrassa (UPC) 8 / 31

Àlgebra i anàlisi de corbes 1/3
∗ La suma i la resta de funcions vectorials són les canòniques, definides
component a component.
∗ El producte per un escalar d’una funció vectorial és el canònic.
∗ L’anàlisi d’aquestes funcions també es fa component a component: el
càlcul de lı́mits, la continuı̈tat, la derivabilitat i la integració.
Exemple: La derivada ha de ser
α(t) − α(t0 ) ⟨x1 (t) − x1 (t0 ), . . . , xn (t) − xn (t0 )⟩
α′ (t0 ) = lim = lim
t→t0 t − t0 t→t0 t − t0
t 1
i es resol component a component. Si α(t) = (t 2 − 4, ), α′ (t) = (2t, ).
2 2

Veure https://mathinsight.org/parametrized_curve_derivative

Una parametrització és regular sii α′ (t) ̸= 0 per tot t ∈ [a, b].

DMAT. Terrassa (UPC) 9 / 31

Àlgebra i anàlisi de corbes 2/3

Propietats de la derivació de corbes

d
1 [λα(t)] = λα′ (t)
dt
d
2 [α(t) ± β(t)] = α′ (t) ± β ′ (t)
dt
d
3 [f (t)α(t)] = f ′ (t)α(t) + f (t)α′ (t)
dt
d
4 [α(t) · β(t)] = α′ (t) · β(t) + α(t) · β ′ (t)
dt
d
5 [α(t) × β(t)] = α′ (t) × β(t) + α(t) × β ′ (t)
dt
d 
α f (t) = α′ f (t) f ′ (t)



6
dt
7 Si ||α(t)|| és constant, aleshores α(t) · α′ (t) = 0

DMAT. Terrassa (UPC) 10 / 31

Àlgebra i anàlisi de corbes 3/3

Exemple: Integració d’una funció vectorial component a component.

Z Z Z Z
Λ(t) = α(t) dt = ⟨x1 (t), . . . , xn (t)⟩ dt = ⟨ x1 (t)dt, . . . , xn (t)dt⟩

√ 1
Per trobar Λ(t), la ”corba primitiva” d’α(t) = ⟨ 3 t, , e−t ⟩ que satisfà
t +1
inicialment Λ(0) = ⟨3, −2, 1⟩, cal triar les constants d’integració a
Z
3
Λ(t) = α(t) dt = ⟨ t 4/3 + c1 , ln |t + 1| + c2 , −e−t + c3 ⟩
4
de forma que es compleixi l’enunciat. O sigui que c1 = 3, c2 = −2 i
c3 = 2. Aixi la primitiva demanada és
3
Λ(t) = ⟨ t 4/3 + 3, ln(t + 1) − 2, −e−t + 2⟩.
4

DMAT. Terrassa (UPC) 11 / 31

Moviment: Posició, Velocitat, Acceleració 1/4

En el cas que α(t) representi el vector posició que descriu el moviment

d’un mòbil tot seguint la corba γ, resulta que
△ α′ (t) és el vector velocitat (o vector tangent) en el moment t.
△ La direcció del moviment en l’instant t ve indicada pel vector α′ (t)
△ La magnitud d’aquest vector ||α′ (t)|| s’anomena celeritat.
α′ (t)
△ T (t)= ′ és el vector unitari tangent en cada moment a la
||α (t)||
corba γ,
△ T (t) té la propietat de tenir mòdul constant (de fet 1) i per tant és
perpendicular a T ′ (t)
△ La direcció de T ′ (t) s’anomena direcció normal principal a γ
T ′ (t)
△ El vector N(t)= ′ és el vector unitari normal principal.
||T (t)||

DMAT. Terrassa (UPC) 12 / 31

Moviment: Posició, Velocitat, Acceleració 2/4

△ El vector α′′ (t) és el vector acceleració de la corba en el moment t

△ El vector acceleració és combinació lineal de T (t) i N(t).
△ Les seves components en aquesta base són la component tangencial i
la component normal (o centrı́peta) respectivament.
demo: (s’ha simplicat la notació sense explicitar la dependència dels vectors de la variable t).
α′
Donat que T = es pot considerar que α′ = ||α′ || T .
||α′ ||
Tot derivant resulta que

d d
α′′ = ||α′ ||T = ||α′ || T + ||α′ || T ′


dt dt  ||T ′ || 
d d
= ||α || T + ||α′ || T ′
′
′
= ||α′ || T + ||α′ || ||T ′ || N
dt ||T || dt

DMAT. Terrassa (UPC) 13 / 31

Moviment: Posició, Velocitat, Acceleració 3/4
Exemple:
α(t) = ⟨3 cos(t), 3 sin(t), 3t 2 ⟩, t ∈ [0, 25].
Vector tangent (velocitat) i celeritat:
√
α′ (t) = ⟨−3 sin(t), 3 cos(t), 6t⟩, ||α′ (t)|| = 3 1 + 4t 2 ̸= 1.
Vector tangent unitari:
α′ (t) − sin(t)
T (t) = = ⟨√ , √cos(t) 2t
, √1+4t ⟩
||α′ (t)|| 1+4t 2 1+4t 2 2

Direcció normal principal:

2 2
T ′ (t) = ⟨ − cos(t)(1+4t )+4t sin(t) − sin(t)(1+4t )−4t cos(t)
(1+4t 2 )3/2
, (1+4t 2 )3/2
, (1+4t22 )3/2 ⟩,
√
5+4t 2
(en general no és unitari ||T ′ (t)|| = 1+4t 2 ̸= 1.)
Vector unitari normal principal:
2 2
N(t) = ⟨ − cos(t)(1+4t
√ √
)+4t sin(t) − sin(t)(1+4t )−4t cos(t)
1+4t 2 5+4t 2
, √ √
1+4t 2 5+4t 2
, √1+4t 22√5+4t 2 ⟩.

DMAT. Terrassa (UPC) 14 / 31

Moviment: Posició, Velocitat, Acceleració 4/4
Vector acceleració:
α′′ (t) = ⟨−3 cos(t), −3 sin(t), 6⟩
Component tangencial i component normal de l’acceleració:
d √
(||α′ (t)||) = dt
d 12t
(3 1 + 4t 2 ) = √1+4t 2
dt
√ √
5+4t 2
q
5+4t 2
||α′ (t)|| · ||T ′ (t)|| = 3 1 + 4t 2 1+4t 2 = 3 1+4t 2
q
5+4t 2
α′′ (t) = √1+4t
12t
2
T + 3 1+4t 2
N

Component a component
q 2 )+4t sin(t)
− sin(t) 5+4t 2 − cos(t)(1+4t
x : −3 cos(t) = √ 12t √ +3 √ √
1+4t 2 1+4t 2 1+4t 2 1+4t 5+4t 2
2
q 2 )−4t cos(t)
√ 12t √
cos(t) 5+4t 2 − sin(t)(1+4t
y : −3 sin(t) = 1+4t 2 1+4t 2
+3 1+4t 2
√ √
1+4t 2 5+4t 2
q
√ 12t √ 2t 5+4t 2 √ 2√
z: 6= 1+4t 2 1+4t 2
+3 1+4t 2 1+4t 2 5+4t 2

DMAT. Terrassa (UPC) 15 / 31

Reparametritzacions

Recórrer una corba γ a diferent velocitat i/o sentit és factible.

Exemple: Mateix recorregut, diferent temps ∴ diferent velocitat

α(t) = ⟨cos(2πt), sin(2πt), t⟩, t ∈ [0, 1]. De (1, 0, 0) a (1, 0, 1) en 1.

t
β(t) = ⟨cos(t), sin(t), 2π ⟩, t ∈ [0, 2π] De (1, 0, 0) a (1, 0, 1) en 2π.

t
f (t) = 2π tal que β(t) = α( f (t) ) és una reparametrització de l’hèlix.

Exercici:
α(t) = ⟨3 cos(πt 2 ), 2 sin(πt 2 )⟩, t ∈ [−1, 1] és una reparametrització d’un
sector d’el·lipse en que es canvia l’orientació i la celeritat no és constant.

Les diferències entre reparametritzacions no són evidents.

DMAT. Terrassa (UPC) 16 / 31
Corbes definides implı́citament. Còniques

Corba 2D: gràfica funció, parametrització, expressió implı́cita

F (x, y ) = 0
2x 3 + y 2 − 2 = 0 sin(x + y ) = cos(xy ) − 1 (x 2 − 1)y (x 2 − (y − 2)2 ) = c,
p
y = ± 2(1 − x 3 ) c ∈ {0.03, 0.06, 0.1, 0.3, 0.6}

DMAT. Terrassa (UPC) 17 / 31

Corbes definides implı́citament. Còniques

Cònica
∗ Lloc geomètric: punts que satisfan una determinada condició
geomètrica.
∗ Intersecció d’un pla i un con de dos fulls. (Apol·loni, Hipatia)
∗ També es poden definir algèbricament:
Ax 2 + Bxy + Cy 2 + Dx + Ey + F = 0
en funció dels paràmetres A, . . . , F .

Hi ha tres còniques no degenerades

1 Paràbola
2 El·lipse
3 Hipèrbola

DMAT. Terrassa (UPC) 18 / 31

Còniques: paràbola 1/2

Paràbola:
Punts que equidisten d’un focus F i una recta directriu r donats.
Equació normal (canònica):
(x − x0 )2 = 4ρ(y − y0 ) o (y − y0 )2 = 4ρ(x − x0 )

Exemple: Els punts del pla que satisfan y = − 12 x 2 − x + 12 són

equidistants entre el focus F (−1, 12 ) i la directriu r : y = 3/2 ja que
−2y = x 2 + 2x − 1 = (x + 1)2 − 2
(x + 1)2 = −2(y − 1)
p
d(P,F)= (x + 1)2 + (y − 1/2)2
p
d(P,r)= (x − x)2 + (y − 3/2)2 = y − 3/2
p
(x + 1)2 + (y − 1/2)2 = y − 3/2

(x + 1)2 + y 2 − y + 1/4 = y 2 − 3y + 9/4

(x + 1)2 = −2y + 2

DMAT. Terrassa (UPC) 19 / 31

Còniques: paràbola 2/2

V = (x0 , y0 ) vèrtex; ρ distància (amb signe) entre V i F (o entre V i r )

Exercici:
Trobeu el focus i la directriu de la paràbola 6x − 6 = y 2 − 6y . Decidiu si
és la que es mostra en el gràfic.

No es considerarà el cas de directrius no paral.leles als eixos de coordenades

DMAT. Terrassa (UPC) 20 / 31
Còniques: el.lipse 1/2

El.lipse
Punts la suma de llurs distàncies a dos focus F1 i F2 donats és constant, d.
Equació normal (canònica):
(x − x0 )2 (y − y0 )2
+ =1
a2 b2
Exemple: Els punts 4x 2 − 8x + 16y 2 − 96y + 84 = 0 són els d’una el.lipse
ja que hom pot escriure 4(x − 1)2 − 4 + 16(y − 3)2 − 144 = −84 i

4(x − 1)2 + 16(y − 3)2 = 64

(x−1)2 (y −3)2
42
+ 22
=1

DMAT. Terrassa (UPC) 21 / 31

Còniques: el.lipse 2/2

Centre: C = (x0 , y0 ); 4 vèrtex: (x0 ± a, y0 ), (x0 , y0 ± b);

Eixos de simetria: x = x0 , y = y0 (major/menor, segons el cas)
Sigui c2 = |a2 − b 2 |, aleshores c = d(F1 , C ) = d(F2 , C );
2 focus: (x0 ± a, y0 ) o bé (x0 , y0 ± b) (sobre l’eix major, segons el cas)
d = 2max{a, b}.

Exercici:
Trobeu l’expressió i representeu gràficament l’el.lipse de focus (±3, 0) i tal
que la suma de distàncies és d = 18.

No es considerarà el cas d’eixos no paral.lels als eixos de coordenades

DMAT. Terrassa (UPC) 22 / 31

Còniques: hipèrbola 1/2

Hipèrbola
Punts la resta de llurs distàncies a dos focus F1 i F2 donats és constant, d.
Equació normal (canònica):
(x − x0 )2 (y − y0 )2
− = ±1
a2 b2
Exemple: Els punts 9x 2 − 126x − 16y 2 + 96y = −441 són els d’una
hipèrbola ja que 9(x − 7)2 − 441 − 16(y − 3)2 + 144 = −441 i

9(x − 7)2 − 16(y − 3)2 = −144

(x−7)2 2

42
− (y −3)
32
= −1

DMAT. Terrassa (UPC) 23 / 31

Còniques: hipèrbola 2/2

Centre: C = (x0 , y0 )
Rectes ası́mptotes: b(x − x0 ) − a(y − y0 ) = 0 i b(x − x0 ) + a(y − y0 ) = 0
En funció de l’orientació
Eixos de simetria: x = x0 , y = y0 (real/conjugat)
d = 2a o d = 2b. d = 2d(V1 , C ) = 2d(V2 , C )
2 vèrtex: (x0 ± a, y0 ) o bé (x0 , y0 ± b) (sobre l’eix real)
Sigui c 2 = a2 + b 2 , aleshores c = d(F1 , C ) = d(F2 , C )
2 focus: (x0 ± c, y0 ) o bé (x0 , y0 ± c) (sobre l’eix real)

Exercici:
Expressió i representació gràfica de la hipèrbola de centre (−3, 3),
ası́mptotes (y − 3) = ±2(x + 3) i que passa pel punt (−1, 3)

No es considerarà el cas d’eixos no paral.lels als eixos de coordenades

DMAT. Terrassa (UPC) 24 / 31
 Superfı́cies

DMAT. Terrassa (UPC) 25 / 31

Gràfiques de funcions de dues variables

Donadauna funció f : R2 → R els punts de l’espai que en formen la

gràfica (x, y , z) ∈ R3 : z = f (x, y ), (x, y ) ∈ domf conformen una
superfı́cie.

DMAT. Terrassa (UPC) 26 / 31

Superfı́cies parametritzades

Una parametrització d’una supefı́cie S a l’espai és una aplicació

r : Ω ⊂ R2 → R3 definida per funcions reals de dues variables reals
xi : Ω → R, i = 1, 2, 3 anomenades components, de tal manera que:
r (u, v ) := ⟨x1 (u, v ), x2 (u, v ), x3 (u, v )⟩ per tot (u, v ) ∈ Ω.

Exemples:
1 Sup. de revolució

t2 + 1 t2 + 1
r (t, θ) = ⟨ cos(θ), sin(θ), t⟩, (t, θ) ∈ [−1, 1] × [0, 2π]
3 + t2 3 + t2
2 Essent Ω = {(u, v ) ∈ R2 : |u| ≤ 1, |v | ≤ 1}

r (u, v ) = ⟨u 2 − v , v 3 + u, uv ⟩, (u, v ) ∈ Ω

DMAT. Terrassa (UPC) 27 / 31

Superfı́cies parametritzades

Quan es fixa el valor d’una de les variables s’aconsegueix la

parametrització d’una corba que queda a la supefı́cie S.
r (u, v0 ) := ⟨x1 (u, v0 ), x2 (u, v0 ), x3 (u, v0 )⟩ per tot (u, v0 ) ∈ Ω.
(similarment es pot fixar u = u0 per a obtenir una corba de paràmetre v )

Exemples:
1
π t2 + 1 π t2 + 1 π
r (t, ) = ⟨ 2
cos( ), 2
sin( ), t⟩, t ∈ [−1, 1]
2 3+t 2 3+t 2
2
t +1
α(t) = ⟨ , 0, t⟩, t ∈ [−1, 1]
3 + t2
2
1 1 1 v
r( , v) = ⟨ − v, v3 + , ⟩, v ∈ [−1, 1]
2 4 2 2
1 1 v
α(v ) = ⟨ − v , v 3 + , ⟩, v ∈ [−1, 1]
4 2 2
DMAT. Terrassa (UPC) 28 / 31
Superfı́cies definides implı́citament. Quàdriques

Superfı́cie 3D: gràfica funció, parametrització, expressió implı́cita

F (x, y , z) = 0
(x 2 + y 2 + z 2 + 12)2 − 64(x 2 + y 2 ) = 0 2x 2 + 4y 2 + z 2 − 10 = 0

DMAT. Terrassa (UPC) 29 / 31

Quàdriques

Definició algebraica
Els punts (x, y , z) ∈ R3 de l’espai tal i que
Ax 2 + By 2 + Cz 2 + Dxy + Exz + Fyz + Gx + Hy + Iz + J = 0
en funció dels paràmetres A, . . . , J ∈ R. (D = E = F = 0)

Forma normal
Completant quadrats per cada variable
2x 2 − 4y 2 + z 2 + 4x − 2y + 6z + 11 = 0 ⇐⇒
8(x + 1)2 − 16(y + 41 )2 + 4(z + 3)2 = −1

Seccions transversals
Interseccions amb plans perpendiculars als eixos cartesians són còniques
x =k y = k ∈ (0, 1/2) y = k ∈ / [0, 1/2] z =k
Hipèrbola VOID El.lipse Hipèrbola
DMAT. Terrassa (UPC) 30 / 31
Exemples
x 2 − y + z 2 = −2 2x 2 − 4y 2 + z 2 = 0 2x 2 − 4y 2 − z 2 = 36

Paraboloide Con Hiperboloide

el.lı́ptic de dos fulls

−x 2 + y 2 + z 2 − 2x = 5 x2 + y + 1 = 0 y2 − z2 = 0

Hiperboloide Cilindre 2 plans

d’un full parabòlic
DMAT. Terrassa (UPC) 31 / 31