Apunts de Física de PRIMER de BATXILLERAT

UD01: Cinemàtica
curs 2021-2022

1.3 Trajectòria d’un mòbil

La trajectòria és el camí seguit per un mòbil.
Gràficament es representa amb una línia que uneix tots els extrems del vector de posició.
No és un vector: en general no té ni direcció ni sentit fixos.
Si la trajectòria és una recta, el moviment s’anomena rectilini i si la trajectòria és una cor-
ba, s’anomena moviment curvilini.
S’anomena equació del moviment l’expressió
que dóna el vector de posició en funció del temps.
⃗r (t )= x (t ) ⃗i + y (t ) ⃗j + z (t) ⃗
k
per exemple: ⃗r =( 2t +1) ⃗i + 8 t 2 ⃗j+ 9 ⃗
k

S’anomenen equacions paramètriques de la tra-

jectòria les equacions que donen les coordenades
del punt en funció del temps:
x=x (t); y= y (t ); z=z (t )
2 2
per exemple: x (t)=2 t+1 ; y (t )=8 t ; z (t)=9 → x=2 t+1 ; y=8t ; z=9
Si eliminem el temps entre elles, s’obté l’equació de la trajectòria.
En el pla la trajectòria és una recta si és del tipus y = m x + n, on «m» i «n» són constants.
per exemple:
Si x (t)=5 t ; y (t)=4 t−2; o si voleu → x=5 t ; y =4 t−2 ; podem aïllar la «t»
x
de la primera equació: t= i substituir a les segona equació:
5
x 4 4
y=4 t−2=4( )−2= x−2 → y= x−2
5 5 5
4
Es tracta de l’equació d’una recta del tipus: y = m x + n, on m= i n=−2
5
4
Recordeu que m = pendent o inclinació de la recta = tg α = i per tant:
5
4 4
α =arctg ( )=tg−1 ( )=38 ,66 º o bé 219 ,66 º
5 5
n = ordenada a l’origen (punt on talla a l’eix de les «y») = -2

PRIMERA AVALUACIÓ → pàgina 11

 Apunts de Física de PRIMER de BATXILLERAT
UD01: Cinemàtica
curs 2021-2022

1.4 El vector desplaçament

El vector desplaçament mesura la variació del vector de posició entre dos temps donats i és
la diferència entre els vectors de posició corresponents als dos temps.
Així si diem que
t0: temps inicial (s) amb ⃗r (t 0 ) (m)
tf: temps final (s) amb ⃗r (t f ) (m)
El vector desplaçament
Δ ⃗r =⃗r (t f )−⃗r (t 0 )=r⃗f −r⃗0 (m)

Observem que entre els temps t0 i tf el

mòbil ha recorregut un espai Δ s so-
bre la trajectòria.

En general l’espai recorregut pel mòbil Δ s no coincideix amb el mòdul del vec-
tor desplaçament.
Només coincidirà en dos casos:
a) Que la trajectòria sigui una recta
b) Que els dos temps siguin tan propers que es pugui aproximar la corba entre els
dos punts per una recta (la tangent a la corba).

1.5 Velocitat mitjana i velocitat instantània

La velocitat és la variació de la posició d’un mòbil respecte al temps emprat en aquesta va-
riació.
Velocitat mitjana
S’anomena velocitat mitjana al quocient entre el vector desplaçament corresponent a dues
posicions del mòbil i el temps que triga en anar d’una posició a l’altra.
Δ ⃗r −1
v⃗m = (m/ s=m s )
Δt
on:
Δ ⃗r =r⃗2 −⃗
r 1 (m) Δ t=t 2−t 1 (s )
És un vector de la mateixa direcció i sentit que el vector desplaçament.
En general no coincidirà l’espai recorregut
pel mòbil Δ s amb el mòdul del vector des-
plaçament Δ r , el mòdul de la velocitat mitja-
na serà diferent del quocient entre l’espai re-
corregut i el temps que triga en recorre:
Δr Δs
Atenció: v m = , però vm≠
Δt Δt
Δs
S’anomena velocitat promig = v promig=
Δt

PRIMERA AVALUACIÓ → pàgina 12

 Apunts de Física de PRIMER de BATXILLERAT
UD01: Cinemàtica
curs 2021-2022
Només si la trajectòria és una recta o quan els dos temps són molt propers l’espai re-
corregut coincideix amb el mòdul del vector desplaçament i aleshores:
Δr Δs
vm= = → v m =v promig
Δt Δt
Velocitat instantània
És la velocitat que té el mòbil a cada instant de temps i es defineix com el valor de la veloci-
tat mitjana quan l’interval de temps és tan petit que tendeix a zero.
Δ ⃗r
⃗v = lim (m /s=m s−1 )
Δ t →0 Δt
El càlcul d’aquest límit s’anomena derivació i s’escriu:
d ⃗r −1
⃗v = (m/ s=m s )
dt
La velocitat instantània és igual a la derivada del vector de posició respecte del temps.
Observem que si el temps és molt petit, el mòdul del vector desplaçament dr coincideix amb
l’espai recorregut pel mòbil sobre la trajectòria i la direcció i el sentit del vector desplaçament
d⃗
r és tangent a la trajectòria.
Per tant si definim el vector unitari τ⃗ (tau) tangent a la trajectòria en el punt on es defineix
la velocitat instantània, tindrem:
ds
d ⃗r =ds ⃗τ → ⃗v = ⃗τ
dt
La velocitat sempre té la direcció i sentit tangent a la trajectòria.
El mòdul de la velocitat instantània s’anomena celeritat o rapidesa i es mesura en el SI
en m/s = m s-1
ds
v=
dt
Per tant podem escriure:
⃗v =v ⃗τ
Conclusions:
Un moviment pel qual la celeritat és constant s’anomena uniforme.
Un moviment on la ⃗ v és constant: és un moviment que té el mòdul de la velocitat
constant (i per tant és uniforme) i, a més, té la direcció i sentit de la velocitat
constant i per tant ha de ser rectilini uniforme:
En aquest cas es compleix que v =v promig
∆s
Per tant: v =
∆t
on: v = celeritat;
Δ s = espai recorregut;
Δ t = interval de temps emprat per a qualsevol interval de temps.

Comentari: en cursos anteriors dèieu que «la velocitat era l’espai dividit entre el temps»
cosa que, com podeu veure ara, només es compleix si el moviment és rectilini i uniforme.

PRIMERA AVALUACIÓ → pàgina 13

 Apunts de Física de PRIMER de BATXILLERAT
UD01: Cinemàtica
curs 2021-2022

1.6 Acceleració
L’acceleració és la variació de la velocitat d’un mòbil respecte del temps emprat en aquesta
variació.
La variació de la velocitat pot ser en el seu mòdul, en la seva direcció i sentit o en totes
les coses alhora.

a) Acceleració mitjana i acceleració instantània

S’anomena acceleració mitjana al quocient de la variació de la velocitat i l’interval de temps
emprat en aquesta variació
Δ⃗
v 2 −2
a⃗m = (m/s =m s )
Δt
−1
on: Δ ⃗v = v⃗f −v⃗0 ( m/ s=m s )∆ t=t f −t 0 (s)
Observem que la direcció i sentit del vector a⃗m és el
mateix que el del vector diferència de velocitats i, per
tant, en general no coincideix ni amb v⃗0 ni amb v⃗f .
Acceleració instantània
És l’acceleració que té el mòbil a cada instant de temps
i es defineix com el valor de l’acceleració mitjana quan
l’interval de temps és tan petit que tendeix a zero:
∆ ⃗v 2 −2
a =lim ⁡
⃗ (m/s =m s )
∆ t →0 ∆t
El càlcul d’aquest límit és una derivada i per tant podem dir que l’acceleració és la derivada
de la velocitat respecte del temps:
d ⃗v
a=
⃗
dt
d (v ⃗τ )
O tenint en compte que ⃗v =v ⃗τ → ⃗
a=
dt
El mòdul de l’acceleració es mesura en el SI en m/s 2 = m s-2.

b) Acceleració tangencial i acceleració normal o centrípeta

Recordem que el sistema de coordenades respecte al qual trobem els components d'un vec-
tor sempre el podem escollir nosaltres.
Per saber la relació entre l'acceleració i la trajectòria s’escull un sistema de coordenades for-
mat per:
• un eix tangent a la trajectòria que té per vec-
tor unitari τ⃗
• un eix perpendicular o normal a la trajectòria
que té per vector unitari ⃗ n que sempre està
dirigit cap el centre de curvatura de la trajec-
tòria.
Els components de l'acceleració en aquest sistema de
coordenades s'anomenen components intrínseques de
l'acceleració:
a = a⃗t + a⃗n
⃗
PRIMERA AVALUACIÓ → pàgina 14
 Apunts de Física de PRIMER de BATXILLERAT
UD01: Cinemàtica
curs 2021-2022
O bé tenint el compte que:
a⃗t =a t ⃗τ a⃗n =at ⃗n
a =at ⃗τ + an ⃗n
⃗

El component a⃗t s'anomena acceleració tangencial i el seu mòdul ens indica com varia
el mòdul de la velocitat, això és la celeritat amb el temps.
dv dv
at = → a⃗t = τ⃗
dt dt
El component a⃗n s'anomena acceleració normal o centrípeta i ens indica com varia la
direcció i sentit de la velocitat amb el temps.
L’acceleració normal sempre està dirigida cap al centre de curvatura de la trajectòria i es pot
demostrar que el seu mòdul val:
v2 v2
an = → per tant a⃗n = ⃗
n
R R
on: v és el mòdul de la velocitat.
R és el radi de curvatura en el punt de la trajectòria on calculem l’acceleració normal,
això és el radi de la circumferència que passa per dos punts molt pròxims de la trajectòri-
a.
per exemple: si un conductor de fórmula 1 agafa amb el cotxe una corba del circuit de Cata-
lunya, com més gran sigui la velocitat que porti més fàcil serà que se li «descontroli» el cotxe
i com més gran sigui el radi de la corba, és a dir, menys tancada sigui la corba, és més difícil
que se li «descontroli».

Important
L’acceleració pot canviar per dues raons:
Per un canvi del mòdul de la velocitat i la responsable és l’acceleració tangencial.
Per un canvi de la direcció de la velocitat i la responsable és l’acceleració normal.

PRIMERA AVALUACIÓ → pàgina 15

 Apunts de Física de PRIMER de BATXILLERAT
UD01: Cinemàtica
curs 2021-2022
Classificació del moviments segons el valor que tenen a⃗n i a⃗t
2
dv v
⃗
a = a⃗t + a⃗n = a t ⃗τ + a n ⃗n = ⃗τ + ⃗n
dt R
dv
CAS 1: Si a⃗t = ⃗τ =0 → v = constant i com el mòdul de la velocitat és constant es
dt
tracta d’un MOVIMENT UNIFORME.
D’aquesta manera l’acceleració ens quedarà:
2
dv v2 v2 → ⃗
a = a⃗n =an ⃗
v
n = ⃗n
a =⃗
⃗ at + a⃗n = a t ⃗τ + an n⃗ = ⃗τ + ⃗n = ⃗
n
dt R R R
Entre aquests moviments destaca el MOVIMENT CIRCULAR UNIFORME que compleix que
R = constant →TRAJECTÒRIA CIRCULAR
v2
a =a⃗n=an ⃗
⃗ n = ⃗
n
R
v2
a=an = = constant
R
El mòdul de l’acceleració coincideix amb el mòdul de l’acceleració normal i, a més com el
mòdul de la velocitat «v = constant» i «R és constant», es manté constant.

v2 dv v2 dv
CAS 2: Si a⃗n= ⃗n =⃗0 → ⃗
a = a⃗t + a⃗n = a t τ⃗ + an ⃗n = τ⃗ + ⃗n = τ⃗
R dt R dt
dv
a = a⃗t =
⃗ τ⃗
dt
La direcció de la velocitat és constant → perquè sigui zero cal que R → ∞ i això vol dir que
és un MOVIMENT RECTILINI.
Entre aquests moviments destaca el MOVIMENT RECTILINI UNIFORMEMENT ACCELE-
RAT O VARIAT que compleix que l’acceleració tangencial és constant:
a = a⃗t → a=at → a = constant
⃗

2
dv
CAS 3: Si a⃗t = τ =⃗0 i a⃗n= v ⃗n =⃗0
dt R
El mòdul de la velocitat és constant perquè a⃗t =⃗
0 → és un MOVIMENT UNIFORME i la
direcció de la velocitat és constant perquè a⃗n= ⃗
0 → és un MOVIMENT RECTILINI
Es tracta d’un MOVIMENT RECTILINI i UNIFORME que compleix: ⃗ a = a⃗t + a⃗n = ⃗
0

dv dv
CAS 4: Si a⃗t = τ⃗ ≠0 i, a més a més, a⃗n= ⃗n ≠0
dt dt
El mòdul de la velocitat varia perquè at ≠0 → NO és un MOVIMENT UNIFORME i la direcci-
ó de la velocitat variarà perquè a n≠0 → NO és un MOVIMENT RECTILINI.
Es tracta d’un MOVIMENT CURVILINI ACCELERAT O VARIAT.
Entre aquests moviments destaca el MOVIMENT CIRCULAR UNIFORMEMENT ACCELE-
RAT O VARIAT que compleix que
2
v
R = constant i per tant que la trajectòria és circular i d’altra banda que a⃗n= ⃗n ≠⃗0 perquè
R
«v» no és constant.

PRIMERA AVALUACIÓ → pàgina 16

 Apunts de Física de PRIMER de BATXILLERAT
UD01: Cinemàtica
curs 2021-2022
ANNEX (NO ES POT PREGUNTAR MAI AQUESTA DEMOSTRACIÓ)
Demostració de l’expressió de les components intrínseques de l’acceleració
Considerem un mòbil puntual que es troba en un instant de temps t1 en un punt P que ve do-
nat pel vector de posició r⃗1 i amb una certa velocitat i que a l’instant t 2 es troba en una
posició r 2 amb una certa velocitat i v⃗2 que aquests dos punts són molt propers. Supo-
sem que coneixem l’angle φ que formen aquests dos vectors.

Hem vist que la velocitat sempre és tangent a la trajectòria d’acord amb:

⃗v =v ⃗τ
On v és el mòdul de la velocitat i ⃗τ és un vector unitari tangent a la trajectòria. D’aquesta
manera podem escriure i dibuixar aquests dos vectors:

v⃗1=v 1 ⃗τ i v⃗2=v 2 ⃗τ

Dibuixem aquests dos punts amb les seves velocitats corresponents.

Considerem ara el fet que qualsevol variació de velocitat implica o bé una variació del mòdul
de la velocitat v o bé de la variació del vector tangent ⃗τ en el sentit que:
Δ ⃗v =Δ v ⃗τ + v Δ ⃗τ

Per calcular Δ ⃗τ només cal prendre el dibuix anterior i substituir cada vector velocitat per
la seva expressió ⃗v =v ⃗τ i dibuixem els dos vectors al damunt del punt P.
Observem que hem construït el vector
Δ ⃗τ = τ⃗2−τ⃗1

Si els dos punts són molt propers la distància entre P i

Q es pot considerar que és l’arc Δ s i tenim dos trian-
gles semblants dels quals podem deduir que:

arc Δs
angle en radiants = = = Δττ =Δ τ →
radi R
Δs
Δ τ=
R

Observem que el vector Δ τ⃗ va cap a dins de la tra-

jectòria i li donem caràcter de vector creant un vector ⃗
n que vagi en el seu sentit.

PRIMERA AVALUACIÓ → pàgina 17

 Apunts de Física de PRIMER de BATXILLERAT
UD01: Cinemàtica
curs 2021-2022

Substituïm a l’expressió:
Δs
Δ ⃗v =Δ v ⃗τ + v Δ ⃗τ =Δ v ⃗τ + v ⃗
n
R

Si dividim per Δt tota l’expressió:

Δ⃗
v Δv vΔ Δv Δs
= ⃗τ + ⃗τ= ⃗τ + v ⃗
n
Δt Δt Δt Δt RΔt

Si fem coincidir P i Q, és a dir que fem que Δ t → 0 obtenim que:

d ⃗v d v v d ⃗τ dv ds
= ⃗τ + ⃗n = ⃗τ + v ⃗
n
dt dt dt dt Rd t

i, a partir d’aquí només cal dir que:

ds
v=
dt

d ⃗v d v v2
= ⃗τ + ⃗ n
dt dt R

PRIMERA AVALUACIÓ → pàgina 18