OSCIL·LACIONS I ONES

Abans d’anar al laboratori llegiu amb cura tot el guió de la pràctica,

tant la introducció com el mètode l’experimental (pàgines 1-5). Després
de la pràctica, completeu l’informe (pàgines 7-10) i el full de càlcul i
lliureu-los al vostre/a professor/a de pràctiques en el termini màxim
d’una setmana.

Objectius
* Estudiar els moviments harmònics simples (MHS) i les ones harmòniques
* Familiaritzar-se amb la presa de dades, la realització gràfica i en la determinació
d’errors.
* Saber calcular una recta de regressió.
* Determinar la constant recuperadora d'una molla.
* Obtenir el valor de la velocitat de propagació de les ones en una corda.

Introducció
L’objectiu d’aquesta pràctica és doble:
 Estudiar el MHS i determinar la constant elàstica d’una molla.
 Estudiar les ones harmòniques estacionàries en una corda amb els dos extrems
fixos, estudiar les freqüències dels modes d'oscil·lació i també determinar la
velocitat de propagació de les ones en una corda.

Part 1: Objecte penjat d'una molla vertical

Quan un objecte penja d'una molla vertical,
actua la força gravitatòria Fg=mg cap avall a
més de la força elàstica de la molla Fe=-ky
(y mesurada positiva cap avall), de manera
que la posició d'equilibri de la molla (y0) es
pot trobar amb: ky0+mg=0 resultant en un
allargament de la molla una quantitat y0 =
mg/k (Figura 1). Si desplacem la massa de
la posició d’equilibri i apliquem la 2ª llei de
Newton obtenim l’equació de moviment
que hem de resoldre:

(1)
Si fem el canvi de variable:
y' = y – y0, (2)

Figura 1: Molla vertical

podem referir les distàncies a aquest nou origen. Les derivades dy/dt i dy'/dt
coincideixen, ja que y i y' només difereixen en una constant. Per tant, l'equació del
moviment queda:

(3)
que té la solució ja coneguda d’un MHS:

Per tant el període T i freqüència f del moviment compleixen:

Així, l'efecte de la força gravitatòria és simplement el desplaçament de la posició
d'equilibri des de y = 0 fins a y' = 0. L'objecte oscil·la al voltant d'aquesta posició amb
un MHS amb la mateixa freqüència angular, , que la molla horitzontal. Es pot
demostrar (Tipler, 6ª edició, pàg.468) que si es pren com a origen d'energia potencial la
posició y' =0, l'expressió de l'energia potencial final és: U = ½ k y' 2 i Em = ½ k A
2
.
Així, si mesurem el desplaçament respecte a la posició d'equilibri, podem oblidar els
efectes de la gravetat.

Molles reals
D’altra banda, les molles reals amb les quals treballarem tenen una massa, Mmolla ,
diferent de zero. Es pot considerar correcte modificar les equacions obtingudes afegint a
la massa oscil·lant, m, una fracció f d'aquesta massa Mmolla, on f és adimensional. Així, la
massa total oscil·lant seria m + f Mmolla i aleshores el període seria:

(4)

Part 2: Ones harmòniques estacionàries

Una ona és una pertorbació de l'equilibri que viatja d'un punt a l'altre de l'espai i que
transporta energia i quantitat de moviment. La velocitat amb què es propaga la
pertorbació és la velocitat, v , de l'ona, i depèn de les característiques del medi on
aquesta es propaga. En el cas d’ones en una corda ve donada per:

(5)
on F és la força aplicada a la corda i  la massa per unitat de longitud (densitat lineal).
Les ones que es propaguen en una corda són ones transversals perquè el moviment de
les partícules de la corda és perpendicular a la direcció de propagació de l’ona.
Si fem oscil·lar un extrem d’una corda, x=0, amb un MHS amb freqüència angular ω,
y ( x=0 ,t)=Asin (t) , la vibració es propaga per la corda produint una ona harmònica,
Lab FFI. Tardor22
. Oscil·lacions i ones
y ( x , t )= A sin ( kx−t ) on k=2/ i  és la longitud d’ona, la distància mínima entre dos
punts que oscil·len en fase:

Figura 2: Ona harmònica

Una ona harmònica recorre una distància igual a una longitud d’ona, λ, en un temps
d’un període, T=1/f, per tant la velocitat, v, de propagació de l’ona és:

(6)
Ones estacionàries
Quan dues ones idèntiques propagant-se en el mateix medi en la mateixa direcció i
sentits oposats es troben en un punt se superposen. En els punts que les ones estan en
fase, és a dir, coincideixen els seus màxims, es produeix una interferència
constructiva, aconseguint una ona de més amplitud; si es troben en contrafase tenim
interferència destructiva i l’amplitud és zero. Quan en una corda amb els dos extrems
fixes es genera una ona harmònica, l’ona es reflecteix en l’altre extrem i en certes
condicions es produeix una ona estacionària, amb punts fixes de la corda on hi ha
interferència constructiva que anomenem ventres i d’altres destructiva, els nodes.
Aquest fenomen es coneix amb el nom de ressonància.
Per tal d'analitzar matemàticament aquest fenomen, determinarem l’ona generada per la
superposició, en fase, de dues ones harmòniques idèntiques iguals que es propaguen en
sentit contrari:
y 1 ( x ,t)=A sin(¿ kx −ωt) ¿ y 2 ( x , t ) =A sin(¿ kx +ωt )¿ (7)

La funció d'ona resultant de la interferència és:

(8)
Aquesta funció té la part espacial desacoblada de la part temporal, és a dir que cada punt
de la corda oscil·la amb moviment harmònic simple de freqüència angular però una
amplitud que depèn del punt x de la corda com:

(9)
A la següent figura es mostra l'evolució temporal d'una ona estacionària.

Lab FFI. Tardor22

. Oscil·lacions i ones
 ventre ventre ventre ventre ventre

node node node node

y

0 L
x
Figura 3: Ona harmònica estacionària amb dos extrems fixes.

Quan la corda té els seus dos extrems fixes, l'ona estacionària ha de tenir nodes en els
seus extrems, i per tant la interferència entre les ones viatgeres és constructiva
únicament quan la longitud de la corda L coincideix amb un número enter de semi-
longituds d'ona :

amb n=1,2,3,... (10)

I tenint en compte que la longitud de l'ona està relacionada amb la freqüència, per la
velocitat de propagació, eq.(5), les freqüències de ressonància de les ones
estacionàries són aquelles que verifiquen:

n=1
y

(11) n=2
y

Les ones estacionàries produïdes en un

medi també s'anomenen modes de n=3

vibració o harmònics. A la figura es

y

mostren el primer harmònic o mode n=4

fonamental (n=1), el segon (n=2), tercer
y

(n=3), quart (n =4) i cinquè (n=5)

harmònic. n=5
y

0 L
x(m )

Figura 4: Harmònics

Lab FFI. Tardor22

. Oscil·lacions i ones
Mètode experimental
Material

 1 Molla, amb un suport

 Portamasses i masses, massa de 295 g
 1 Cronòmetre
 1 Balança
 1 generador de vibracions mecàniques
 1 generador de funcions, amb un amplificador del senyal del generador
 1 corda/ 10m de la mateixa corda
 2 suports per a lligar-hi la corda
 Cinta mètrica
 1 joc cables banana

Part 1. Determinació dinàmica de la constant recuperadora k

Determinació de la constant, k, d’una molla a partir de la mesura del període
d’oscil·lació de la molla per a diferents masses.
 Determineu la massa de la molla M molla i el corresponent error. En aquest cas
serà l’error sistemàtic de la balança, ε ❑M =ε sM (que correspon a la meitat de la
mesura més petita en una aparell analògic). Anoteu-ho a la Taula 1.
 Pengeu de la molla 8 masses diferents amb el portamasses. Cal dissenyar
l’experiment, és a dir, determinar els valors de les masses que utilitzarem: la
massa més petita m ha de permetre l’oscil·lació sense que les espires de la molla
arribin a tocar-se. La més gran ha d’allargar la molla sense deformar-la (entre
uns 60g i 260g).
 Per cada massa mesurarem el temps de 10 oscil·lacions. Cal primer fer oscil·lar
la massa un parell d'oscil·lacions per eliminar pertorbacions. Després es mesura
el temps de 10 oscil·lacions completes, comptant des del punt més alt o més
baix. No compteu des del punt d'equilibri, doncs es veu amb menys exactitud
perquè correspon a la velocitat màxima. Anoteu el valor de la massa i el temps,
a la Taula 2.
 Repetiu la mesura per a les 7 masses següents. Determineu el període, temps
d’una oscil·lació, amb el corresponent error. Anoteu-ho a la Taula 2.
Finalment, la constant de la molla es determinarà de comparar la gràfica del quadrat del
període d’oscil·lació de la molla T2 en funció de la massa que penja de la molla m, i
l’equació (4). Determinem el període d’oscil·lació, T, per un conjunt de valors de la
massa.

Part 2. Freqüències de ressonància d’una corda

Determinem primer la densitat lineal de la corda. Per fer això:
 Determineu amb la balança la massa de 10 metres de corda amb el corresponent
error (error sistemàtic de la balança).
Lab FFI. Tardor22
. Oscil·lacions i ones
  Per obtenir la densitat lineal de la corda,μ, dividiu per 10 tant la massa com
l’error. Anoteu la mesura i l’error a la Taula 5.

Determinem les freqüències de ressonància:

 Mesureu la longitud total de la corda entre els dos suports, L. Vigileu que al
llarg de la pràctica aquesta longitud no canviï. Prenem l’error total de L, com
l’error sistemàtic de la cinta mètrica, ε ❑L =ε sL. Anoteu-ho a la Taula 5.
 Poseu la massa de 295g a l’extrem de la corda.
 Engegueu el vibrador, el generador de funcions (en el rang 3 de freqüències) i
l’amplificador.
 Varieu la freqüència de l’oscil·lació des d’uns 20 Hz fins a uns 250 Hz (a partir
de 200 cal canviar el rang del generador). Anoteu a la Taula 6 el valor de la
freqüència de cada un dels harmònics que observeu.
Per entendre la formació de les ones estacionàries com a superposició d’ones que
viatgen en direccions diferents podeu utilitzar l’applet:
https://www.geogebra.org/m/jbeCtgzx.

Completeu les mesures corresponents a les caselles blaves i pugeu al

full de dades a ATENEA (Lliurament de Dades). Les caselles grogues,
corresponents als vostres càlculs, i les de color taronja (arrodoniments)
cal omplir-les a l’informe, que pujareu també a ATENEA (a
Lliurament de l’Informe)

Treball previ i/o complementari

Connecteu-vos a l'adreça: https://www.geogebra.org/m/qYX5eakP
Seleccioneu una densitat lineal de 0,64x10-3 kg/m i una força de 100 N. Observeu el
moviment de la corda per a diferents freqüències d'excitació, de 50 Hz fins a 200 Hz.
Anoteu a la següent taula les freqüències a les que es produeixen els diferents modes de
vibració. Anoteu-ho també a la Taula de càlculs previs.

n (mode) 1 2 3 4
f (Hz) 49,41 98,92 148,23 197,64

Expliqueu perquè per a la freqüència de 99 Hz s'observa clarament una ona estacionària,

i en canvi per a la de 75 Hz no.

Bibliografia
TIPLER, P.A.; MOSCA, G. Física per a la Ciència i la Tecnologia. Ed. Reverté. 6ª ed.
2010
Lab FFI. Tardor22
. Oscil·lacions i ones
 Pràctica 2: Oscil·lacions i ones

Grup: m93 Data: 28/10/2022

Professor/a de Laboratori: Bàrbara de Marco

Nom i cognoms: Izan Martínez

NOTA

Part 1. Determinació de la constant recuperadora d’una molla

Determineu T i T 2 per a cada mesura (Taula 2).

Representeu gràficament (al full excel) T2 en funció de la massa m

T² respecto Masa:
2.500

f(x) = 0.0107805535714286 x − 0.00472303571428534

R² = 0.998289328212027
2.000

1.500
T²

1.000

0.500

0.000
60.00 80.00 100.00 120.00 140.00 160.00 180.00 200.00 220.00 240.00

Masa (g):

Como se puede apreciar en la gráfica y en la ecuación de la recta de ésta, la pendiente

corresponde a 0,0108x y el punto de corte b corresponde a -0,0047, con un coeficiente
R² equivalente a 0,9983. Cabe destacar que son valores pequeños puesto que la masa
está en gramos, y no kilos, por lo que el valor es así de reducido a esta escala.
Feu la regressió lineal i determineu l’equació de la recta de regressió:

T2 = a·m + b (12)

Indiqueu els valors de a i b posant les unitats i els seus corresponents errors, així
com el coeficient de correlació, r. Anoteu-ho a la Taula 5 i al requadre a continuació:

a=0,0108 x ± 0,0156 g

b=−0,0047 ± 0,0263 s ²

r =0,99915

Aunque he extraído los valores directamente de la ecuación de la recta de la gráfica,

también lo he calculado con la función Excel =ESTIMACION.LINEAL(...) y los
valores son prácticamente iguales. El coeficiente r da un valor muy cercano a 1 por lo
que puedo concluir que los valores de la ecuación de la recta pueden ser válidos

Calculeu els errors relatius de a i b. Justifiqueu els seus valors a partir de la gràfica que
heu obtingut.

ε r ( a )=¿ ±0,0156 g

ε r ( b )=¿ ±0,0263 s²

Estos valores los he extraído también mediante la función Excel

=ESTIMACION.LINEAL(...), puesto que la gráfica no me los proporciona, así como
así. Son valores de error pequeños pero que aun así pueden indicar que los valores tanto
de la pendiente a como el punto de corte b pueden ser correctos.

Compareu l’equació de la recta trobada experimentalment, equació (12), amb l’equació

(4) al quadrat:
m+ fM
T 2=4 π 2
k

Lab FFI. Tardor21. Oscil·lacions i ones

identifiqueu termes i escriviu l’expressió que permet trobar k en funció del pendent a.

4 π2 4 π2
= =3,66 N /m
k(a) = a 1000 g
(0,0108 g· )
1 kg

Simplificando la expresión planteada en el enunciado, podemos obtener la ecuación de

encima k(a), donde sustituyendo el valor a, convertido en kilogramos, obtenemos que el
valor de k es de 3,66 N/m que, según lo que planteó la profesora, este valor debía ser de
entre 3 y 4 N/m, por lo que es correcto.

A partir de la relació que heu trobat calculeu el valor de la constant elàstica de la molla
amb el seu error (adjunteu un full amb els càlculs realitzats per trobar aquest error).
Anoteu el valor també a la taula 4.

Creieu que aquest valor és raonable? (Per exemple: feu un càlcul de l’elongació de la
molla amb una de les masses que heu utilitzat amb la constant elàstica que heu trobat, i
comproveu que el resultat que us dona és raonable. Qualsevol altra justificació similar
pot ser correcta!)

k = 3,6554 N/m

k = ± 0,053 N/m

El valor de la constante k es razonable porque la profesora indicó que a partir de los cálculos
previos para obtener esta constante, el valor debía situarse en un intervalo entre 3 y 4, y en mi
caso k = 3,6554 N/m, por lo que considero que si es razonable.

El valor del error de la constante elástica k lo he obtenido mediante la función Excel

=ESTIMACION.LINEAL(...) y de dividir ese valor para pasarlo de gramos a kilogramos,
obteniendo un error de 0,053, que aproximado a una cifra significativa da un error de 0,1 N/m.

Identifiqueu termes i escriviu l’expressió que permet trobar f en funció del pendent a i el
punt de tall b:

2 2
4π 4π
f(a,b) = a·x + b = · x+ · Mmolla·f
k k

Lab FFI. Tardor21. Oscil·lacions i ones

Trobeu el valor numèric f i el corresponent error (adjunteu un full amb els càlculs
realitzats per trobar aquest error). Anoteu els valors i els valors arrodonits a la Taula 4
i al requadre que trobeu a continuació.
Tenint en compte que la f es la fracció de massa de la molla que està contribuint a la
massa que penja de la molla, comenta el valor que has obtingut. És raonable?

f =0,028 ± 0 ,156

El valor obtenido es un valor pequeño, de 0,028, pero considero que puede ser correcto
porque estoy trabajando con una masa pequeña, en gramos, y puesto que la constante K
es en si un valor reducido, creo que puede determinar que el valor sea así de pequeño, y
se encontraría dentro del intervalo de error encontrado. Por lo tanto, sí, considero que es
un valor razonable.

Lab FFI. Tardor21. Oscil·lacions i ones

Part 2. Freqüències de ressonància d’una corda

A partir de la força aplicada sobre la corda i la seva densitat lineal (equació 5)

determineu la velocitat de propagació de les ones a la corda amb el corresponent error,
εv, i el corresponent resultat ben arrodonit (adjunteu un full amb els càlculs realitzats per
trobar aquest error). Anoteu els resultats a la Taula 6 i al requadre que trobeu a
continuació:

v=20,70 ± 0,014 m/s

La velocidad se obtiene de hacer la raíz de la Fuerza F entre la densidad encontrada. La

fuerza F es simplemente la masa del muelle por la gravedad. Por lo tanto se halla la
velocidad de la siguiente manera:

v=
√ m·g
μ
= 20,70 m/s

El error de la velocidad se puede deducir de la siguiente formula:

√( ) ( )
2 2
εv = 1 εF 1 εμ
· + · =0,014 m/s
2 F 2 μ

Dividiu les freqüències fi obtingudes, entre la freqüència fonamental, fi/f1. Poseu els
resultats a la Taula 6 i al requadre que trobeu a continuació (1 punt).

n 1 2 3 4 5 6 7 8

f i /f 1 1 1,96 3 4 5,01 5,93 6,9 7,83

Són raonables els resultats obtinguts? Comenteu, tenint en compte com heu fet
l’experiment, quines poden ser les fonts de l’error.

Son resultados correctos porque los valores de la división fi/f1 son iguales o casi iguales
al valor de los nodos n, estableciendo así que son valores precisos. Quizás cabe destacar
que en n=8 el resultado de la división varia muy poco, a 7,83, y quizás esas décimas se
debe a que no concrete la frecuencia cuando la amplitud de la onda era máxima, quizás
me faltó un poco para llegar a esa amplitud con más o menos frecuencia.

Lab FFI. Tardor21. Oscil·lacions i ones

Representeu gràficament al full excel la freqüència dels harmònics en funció del número
d’harmònic.

300 f(n)
250
200 f(x) = 27.3910238095238 x + 1.38439285714287
R² = 0.999707848225855
f(Hz)

150
100
50
0
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Nodos (n):

Como se puede observar en la gráfica, los valores son muy próximos o iguales a la recta
de tendencia, por lo tanto pueden ser correctos, y además podemos obtener la ecuación
de la recta que es y = 27,391x + 1,3844.

Feu una regressió lineal per tal de trobar l’equació de la recta

f=a·n+b (13)

que millor s’ajusta a la gràfica anterior. Indiqueu els valors dels coeficients a, b (amb
els seus errors) i r obtinguts en el full de dades/resultats. Anoteu-ho a la Taula 8 i al
requadre que trobeu a continuació:.

a=27,391 x ± 0,1911/ s

b=1,3844 ± 0,9650

r =0,99985
Mediante de nuevo la función Excel =ESTIMACION.LINEAL, he obtenido los valores
que se aprecian aquí arriba, que coinciden también con la ecuación de la recta obtenida
a partir de la gráfica, además el coeficiente r es muy cercano a 1, estableciendo que los
valores de a y b pueden ser correctos.

Compareu l’equació de la recta experimental amb l’expressió (11) i calculeu la velocitat

v’ a la que es propaguen les ones a la corda amb el seu corresponent error (adjunteu un
full amb els càlculs realitzats per trobar aquest error). Anoteu-ho a la Taula 9 i al
requadre que trobeu a continuació:

'
v =92,03 ±0,01 m/s

Lab FFI. Tardor21. Oscil·lacions i ones

La velocidad v’ se puede obtener de la ecuación que relaciona la velocidad, con la
longitud sustituyendo ambas en la ecuación de la recta:

v' m
f= · n=92,03
2L s

Mientras que el error se obtiene de hacer la siguiente raíz:

√( )( )
2 2
ε v’ = εL εa m
+ =0,01
L a s

Compareu els resultats obtinguts per la velocitat de propagació de les ones a la corda,
utilitzant, per una banda, la força i la densitat lineal de la corda (TAULA 7) i la
freqüència dels harmònics (TAULA 9). Tenint en compte els errors que heu calculat:
quin és el més precís? Justifiqueu la vostra resposta tenint en compte ambdós processos
experimentals.

Resum dels resultats anteriors:

'
v=20,70 ±0,014 m/s v =92,03 ±0,01 m/s

Teniendo en cuenta ambos valores y sus respectivos errores, es conveniente concluir que pese a
ser dos valores muy dispares, la v’ me parece el más preciso, puesto que he utilizado la
frecuencia dada por una máquina más precisa y por lo tanto la considero la más adecuada para
este proceso, además de que el error de v’ es ligeramente inferior al de la velocidad v, cosa que
hace que también me incline por escoger v’ como valor.

Lab FFI. Tardor21. Oscil·lacions i ones

FULL DE DADES/RESULTATS. Els camps que estan en blau corresponen als valors que mesureu al laboratori. Els camps en groc, són camps calculats.
Abans de sortir del laboratori cal que envieu a ATENEA el full de càlcul amb els camps en blau complimentats

TAULA 0
n (mode) 1 2 3 4
f (Hz)

1. Determinació de la constant recuperadora d'una molla

TAULA 1
M molla (g) e M (g)

TAULA 2 TAULA 3 TAULA 4

m (g) t 10 osc (s) T (s) 2
T (s )
2
REGRESSIÓ LINEAL AMB ERRORS k (N/m) ek (N/m) k (N/m) ek (N/m)
Pendent (a ) unitats Error pend. unitats
f ef f ef
Punt de tall (b ) unitats Error punt tall unitats

2
Coeficient r Coeficient r

2. Freqüpencies de ressonància d'una corda

TAULA 5 TAULA 7
mcorda (kg/m) e m (kg/m) L corda (m) e L (m) v (m/s) e v (m/s) v (m/s) e v (m/s)

TAULA 6
n 1 2 3 4 5 6 7 8
f (Hz)
f/f 1 1

TAULA 8 TAULA 9
REGRESSIÓ LINEAL AMB ERRORS v (m/s) e v (m/s) v (m/s) e v (m/s)
Pendent (a ) unitats Error pend. unitats

Punt de tall (b ) unitats Error punt tall unitats

2
Coeficient r Coeficient r

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 14