Max Pérez Piqué

1
Max Pérez Piqué

Índex:
- Moviment ondulatori (pàgina 3-4)

- Característiques generals de les ones (pàgina 4-6)

- Principi de Huygens. Fenòmens ondulatoris (pàgina 6-8)

- Caràcter ondulatori de la llum (pàgina 8-11)

- Propietats ondulatòries de la llum (pàgina 11-14)

- Bibliografia (pàgina 15)

2
Max Pérez Piqué

Moviment ondulatori:

Primer de tot, definirem el concepte de moviment corpuscular. Aquest tipus de moviments

són els que permeten a les partícules canviar de posició en l’espai al llarg del temps. Durant
el curs, hem estudiat dos d’aquests tipus de moviments: el moviment rectilini i el moviment
circular, tots dos en dues dimensions.

A part d’aquests moviments esmentats anteriorment, també tenim els moviments

ondulatoris, que són moviments on la matèria que conforma el sistema no es desplaça, sino
que el que només es transporta és l’energia i la quantitat de moviment. A continuació es
mostra els dos tipus de moviments esmentats (dreta corpuscular i esquerra ondulatori):

Igual que en una conversació entre dos amics hi ha un que és l’emissor del missatge i l’altre
és el receptor, amb les ones passa exactament el mateix. Anomenen focus emissor d’ones
al conjunt de partícules que formen el medi físic on comença la pertorbació (alteració que es
produeix en el medi a causa de la transmissió d’una ona), i receptor els punts del medi on
es pot rebre aquesta pertorbació.

Ara demostrarem amb un experiment que la matèria que conforma una ona no es desplaça.
Col·loquem un objecte a una cera distància del focus on es produirà l’ona. Generem l’ona,
quan aquesta passa per sota de l’objecte que hem col·locat amb el recipient d’aigua, podem
observar que l’objecte no es desplaça, sino que produeix un moviment periòdic semblant al
que realitza una molla. Experiment: https://www.youtube.com/watch?v=Hh7knEWQbpM.

No totes les ones es transmeten realitzant el mateix patró, per tant, els físics les han
classificat. Anomenem ones transversals a aquelles en les quals el medi per on es transmet
l’ona vibra perpendicularment a la direcció de la seva propagació. Anomenem ones
longitudinals a aquelles en les quals el medi vibra en la mateixa direcció de propagació de
l’ona. Exemples: https://www.youtube.com/watch?v=-_PMqqEnr7E

També es poden classificar els tipus d’ones segons com es propaguen en les plaques
tectòniques. Anomenem ona primària a les que es propaguen de manera semblant a les
ones longitudinals, i secundàries a les que es propaguen de manera similar a les
transversals.

Totes les ones que hem esmentat anteriorment tenen una cosa en comú: necessiten un
medi per propagar-se, si no hi ha medi, no es poden propagar. Un exemple intentar
transmetre un so en el buit, com no hi ha aire, aquest no es pot transmetre. A tot aquest
conjunt d’ones les anomenem ones mecàniques.

3
Max Pérez Piqué

Les ones que no requereixen d’un medi per ser transportades les anomenem ones
electromagnètiques. Exemple d’aquesta seria la llum quan es desplaça en el buit o la
radiació emesa per alguns cossos de l’univers.

Com hem fet durant tot el curs, estem parlant d’un sistema ideal on no hi ha pèrdues
energètiques durant la transmissió de l’ona a causa del fregament o xocs que es poden
produir durant el moviment ondulatori.

Per tant, podem definir el moviment ondulatori com el tipus de moviment en el qual la
matèria no es transporta, sinó només energia i quantitat de moviment, que es transmeten
mitjançant ones de propagació que s’originen al focus emissor d’ones.

Característiques generals de les ones:

Ara començarem a donar nom a algunes parts i característiques de les ones. Començarem
parlant dels seus punts més alts i dels seus més baixos. Les posicions màximes les
anomenarem crestes, i els punts mínims els hi direm valls. Exemple:

Velocitats

Ara diferenciarem dos tipus de velocitats que són molt importants en les ones: la velocitat
d’oscil·lació i la velocitat de propagació de l’ona, també coneguda com a velocitat de fase:

- La velocitat de propagació és la magnitud que ens permet mesurar la velocitat a la

qual es propaga una ona al llarg del seu desplaçament. Aquesta velocitat dependrà
del tipus d’ona i del medi per on es desplaça, ja que no es desplaça igual de ràpid
una ona de so per l’aire que per l’aigua
- La velocitat de fase és la velocitat amb què es transmeten l'energia i les quantitats
de moviment des del punt on s’origina l’ona fins als diferents punts del medi. Com
més dens sigui el medi, més velocitat de fase, ja que com les particules del medi
estàn més compactades i permeten una transmissió més ràpida (això només passa
amb les ones mecàniques, a causa de la interacció que té la matèria amb els camps
elèctrics i magnètics)

Front d’ona i raig:

Començarem parlant del concepte de front d’ona. Per entendre-ho, imaginem que tenim un
líquid on produïm una ona. Com podrem observar, l’ona s’estarà transmetent en el medi en
forma de circumferències concèntriques on el centre és el focus emissor de l’ona. Tots els
punts en el medi als quals arriba la pertorbació d’aquesta ona són els que anomenem fronts
d’ona. En les següents imatges esquemàtiques, podem observar ones que es transmeten

4
Max Pérez Piqué

en una (front d’ona pla), dues (el front d’ona és una circumferència) o tres dimensions (front
d’ona esfèric) amb els seus fronts d’ona indicats.

-
Si ens fixem en les imatges anteriors, podem comprovar que el front d’ona sempre és
perpendicular a la direcció de la propagació de les ones. Anomenem raig a tota aquella línia
que sigui recta i perpendicular a un front d’ona. Els raigs, per tant son totes aquelles
direccions en les quals es pot propagar l’ona.

Altres magnituds ondulatòries:

A continuació esmentarem i explicarem algunes magnituds importants ondulatòries:

- Posició d’equilibri: és aquella posició en la qual no hi ha

cap oscil·lació. Si dibuixem una ona en un eix de
coordenades, seria els punts els quals estan col·locats en
l’eix de coordenades x.
- Elongació y: és el desplaçament vertical de les partícules que formen el medi
respecte a la seva posició d’equilibri. La unitat en el S.I. és el metre.
- Amplitud A: és la màxima elongació. La unitat en el S.I. és el metre.
- Període T: és el temps que triga una partícula del medi on
s’està produint la pertorbació en realitzar una oscil·lació, dit
d’una altra manera, és el temps que triga a tornar a estar en el
mateix punt d’elongació. La unitat en el S.I. és el segon.
- Freqüència f: és el nombre d’oscil·lacions per segon, per tant,
la podem definir com la inversa del període. La seva unitat són
els hertzs (Hz)

- Longitud d’ona λ: distància que hi ha entre dos punts de l’ona

que es troben en el mateix estat d’oscil·lació en el mateix instant
del temps. La unitat de mesura és el metre. Per mesurar-la, hem
de fer una fotografia a l'ona i mesurar la distància entre els dos
punts que ens interessa.

Amb aquests fenòmens mencionats anteriorment i sabent que el moviment ondulatori és

uniforme, podem definir la velocitat de fase partint de l’equació del MRU:

5
Max Pérez Piqué

Principi de Huygens. Fenòmens ondulatoris.

Ara que ja hem aclarit els conceptes bàsics que hem de saber sobre ones, podem parlar
d’un principi que va revolucionar la física: el principi de Huygens.

Aquest principi ens diu que tots els punts del medi a on arriba una ona (fronts d’ona), actuen
com a focus emissors d’ones. Imaginem-nos que produïm una ona en una superfície amb
aigua amb una pedra. Doncs tots els punts de la superfície a on arriba l'ona, és com si algú
estigués tirant novament una pedra en aquells punts del medi, i, per tant, creant uns nous
focus emissors en els fronts d’ona que van sorgint.

En la imatge anterior, podem veure com el focus emissor de la primera ona es troba al punt
“a”. Quan aquesta avança, es troba amb un front d’ona, anomenat “S2”, on “b” i “c” actuen
com a nous focus emissors d’ones.

Ara que hem entès aquest principi, podem passar a explicar un fenomen que anomenem
difracció. Cal saber que totes les ones tendeixen a anar en línea recta, fins que es troben un
objecte l’escala de la seva longitud d’ona.
Per entendre-ho millor, he pensat la següent relació amb la nostra vida quotidiana:
imaginem-nos que anem caminant pel carrer, i veiem un forat massa petit per a que
nosaltres puguem passar a través d’ell (com ara un pany), ni ens immutarem, deixaríem
estar el forat i seguiríem el nostre camí. Seguim caminant i passem per sota de l’arc del
triomf, és tan gran comparat amb nosaltres que no hem de modificar la nostra forma per
passar a través d’ell. Al cap d’una estona passejant, ens trobem una canonada d’un metre
de diàmetre i decidim travessar-la per dintre. Per a poder traspassar el conducte, hem
d'ajupir-nos, hem modificat la nostra forma a causa d’un obstacle que ens hem trobat
comparable amb la nostra mida.

En les ones passa un fenomen semblant al que hem explicat anteriorment. Quan es troben
un objecte comparable amb la seva longitud d’ona i que impedeix la transmissió d’aquesta,
es produeix una distorsió en aquesta mateixa, fenomen que anomenem difracció. Seguint
amb la definició del principi de Huygens, els punts de la vora de l’objecte actuaran com a
fronts d’ona, i, per tant, seran uns nous focus emissors.

6
Max Pérez Piqué

En la imatge anterior podem veure com una ona plana entra en contacte amb una
superfície, que actua com a front d’ona i els punts de l’escletxa de l’objecte actuen com a
nous focus emissors d’ones semiesfèriques.

Com hem esmentat abans, l’escletxa ha de ser de

la magnitud de la longitud d’ona. Com més
s’assemblin, més es notarà el fenomen de difracció.
Com podem veure a la imatge de la dreta, com més
separats estan els objectes, menys es nota l’efecte.

Interferències:

Si ens adonem, després de la difracció, hi ha uns punts on les

ones que han sorgit coincideixen, fenomen que s’anomena
interferència. A la imatge de la dreta podem observar un parell
d’ones entre les quals s’estan produint multitud d’interferències.

Ara que sabem això, podem començar a parlar dels tipus

d’interferències, però abans explicarem un principi que s’anomena
principi de superposició. Aquest principi, ens diu que l’ona que resulta
d’una interferència, és la suma algebraica de les dues ones que es
troben en l’espai. A la imatge de la dreta podem veure un conjunt
d’ones que s’han superposat i s’ha originat una ona nova.

Per simplificar l’estudi qualitatiu de les interferències, en aquest escrit només tractarem
superposicions amb dues fonts emissores d’ones que emeten ones que són de la mateixa
freqüència i amplitud (d’aquesta manera, el desfasament que es produeix en el moviment
ondulatori és constant, el que vol dir que els focus emissors d’ones són coherents). Tipus
d’interferències:

Interferència constructiva: és quan

coincideixen en un punt de l’espai dues crestes o
dues valls. En coincidir, les dues ones es

7
Max Pérez Piqué

reforcen entre elles i creen una ona del doble d’amplitud. En aquests punts, diem que s’hi ha
produït la interferència constructiva.

Interferència destructiva: aquest tipus de

superposició té l’efecte contrari que l’anterior.
Es dona quan coincideixen una cresta i un vall.
En aquest cas, els moviments ondulatoris
s’anul·len entre si, i diem que en aquests punts
l’amplitud és nul·la i que s'ha produït una
interferència destructiva.

Interferència parcialment constructiva: és un punt intermig entre les constructives i les

destructives, tot depèn de les distàncies als focus que es trobin els punts de superposició.

Cal d’estacar que després de la interferència, les ones continuen propagant-se amb les
qualitats que tenien abans d’inteferir.

En el següent enllaç podrem apreciar el fenomen que hem estat treballant anteriorment a
partir del que s’observa quan dues ones interfereixen en una cubeta d’ones:
https://www.youtube.com/watch?v=ORgFE-QQM2w

Caràcter ondulatori de la llum

Ara que ja coneixem de manera conceptual com funciona el moviment ondulatori, podem
passar a estudiar a la llum, que es comporta d’una manera “diferent” al que hem vist fins
ara.

Durant molts anys hi va haver un gran debat entre científics per a veure quin grup tenia raó:
els que pensaven que la llum era una ona o els que pensaven que era una partícula. Fins
que va arribar el científic anglès Young, que va dissenyar un experiment on feia passar un
feix de llum a través d’unes escletxes que eren de l'escala de la longitud d’ona de la llum, el
que va demostrar que aquesta es comportava com una ona (experiments posteriors van
demostrar que aquesta es pot comportar també com una partícula, vídeo explicatiu:
https://www.youtube.com/watch?v=U4-DmT12D9E)

Experiment de Young:

L’experiment de Young funciona de la següent manera, se situa una font lumínica darrere
d’una paret que només deixa passar la llum a través d’una escletxa de l’escala de la
longitud d’ona de la llum i l’ona es difractarà. Segons el principi de Huygens que hem
estudiat anteriorment, es crearà un nou focus emissor d’ones a l’escletxa.

Repetim el procés anterior, ara fent passar l’ona que hem difractat abans a través d’una
paret amb una doble escletxa amb les característiques de l'anterior. Es crearan dues noves
ones on les seves fonts seran aquestes noves escletxes que interferiran constructivament o
destructivament abans d’arribar a la següent pares.

8
Max Pérez Piqué

Finalment, col·loquem una paret totalment opaca, amb una pantalla al darrere que detectarà
en quins punts a “col·lisionat” l’ona. Si hem fet correctament l’experiment, observarem un
patró semblant al del codi de barres, on en les zones blanquejades s’haurà detectat una
interferència constructiva, i a les zones fosques una interferència destructiva. En el següent
vídeo es pot veure un muntatge senzill per realitzar aquest experiment:
https://www.youtube.com/watch?v=VmKNIyK_IEc

Una cosa que es va poder descobrir gràcies a l’experiment de Young va ser la longitud
d’ona de molts tipus de llum, com per exemple la dels diferents colors, on es va comprovar
que el vermell es el color que té la major longitud d’ona, mentre que el violat és el que té la
longitud d’ona més petita.

En la nostra vida quotidiana només (exceptuant l’arc de sant Martí o efectes similars) podem
observar la llum blanca, ja que les diferencies de longituds d’ona entre els colors són molt
petites, i, per tant, desde el món macroscòpic observem que viatgen junts.

Existeixen uns elements que s’anomenen xarxes de difracció, que

bàsicament el que fan és difractar l’ona que passa a través d’ell
(sempre que aquesta sigui de la magnitud de la longitud d’ona dels
forats de la xarxa). En la imatge de la dreta podem veure un feix de
llum blanca que en travessar aquesta xarxa que té les distàncies
entre els elements que la formen de la longitud d’ona dels diferents
colors, provoca que la llum que teníem al principi es descompongui
en l’espectre que la forma

Espectre electromagnètic:

El físic francès Fresnel demostra que la llum és una ona transversal i mesura amb més
precisió la velocitat a la qual viatja aquesta.

9
Max Pérez Piqué

Es tenia molt entesa la manera en la qual es transmetien les ones mecàniques, i ara que
s’estava començant a estudiar el caràcter ondulatori de la llum, molts físics es preguntaven
com podia viatjar aquesta entre el Sol i la Terra si una ona no es podia transmetre al buit.
Per resoldre aquest problema, els científics van imaginar-se que devia haver-hi algún tipus
de medi que ocupava tot l’espai, el qual van anomenar èter. Més endavant, gràcies al treball
de Maxwell i el dispositiu d'Hertz, es va demostrar que no calia l’existència d’aquest medi
per a què la llum pogués desplaçar-se en l’espai.

Les lleis de Maxwell:

Gràcies a les lleis que va formular Maxwell, es va

millorar l’enteniment per part de la comunitat científica
sobre els fenòmens elèctrics i magnètics de la matèria.
Abans que les formulés, ja es coneixia que un camp
magnètic que varia respecte al temps genera un camp
elèctric i viceversa, fenomen que demostra que ambdós
camps són el producte de la càrrega elèctrica. El mèrit
de Maxwell va ser unificar els dos camps en un sol: el
camp electromagnètic, que està definit en les seves 4
lleis (vídeo on s’expliquen les lleis de manera fàcil):
https://www.youtube.com/watch?v=kx20kG6m-JA:

- La primera llei (o llei de Gauss) ens diu que si les càrregues elèctriques són
positives, són creadores del camp magnètic, però si aquestes són negatives, atrauen
el camp magnètic.
- La segona llei ens diu que no existeixen “pols positius” o “pols negatius”, el camp
elèctric sempre es tanca sobre si mateix.
- La tercera llei (o llei de Faraday) ens diu que no només les càrregues influeixen en
els camps, sino que els camps elèctric i magnètic també poden interactuar entre ells.
- La quarta llei (o llei d’Ampère) ens diu que un corrent elèctric activa un camp
magnètic.

Maxwell va descobrir que el camp elèctric i magnètic oscil·len de

manera transversal, i de manera perpendicular entre ells a la
velocitat de la llum, el que li va portar a la conclusió de què la
llum és una ona electromagnètica.

Una vegada Maxwell publica el seu treball, el físic alemany Heinrich Hertz idea un muntatge
per demostrar el que deien les lleis de l'electromagnetisme. L’experiment consta d'un corrent
elèctric oscil·lant entre dues plaques i generaria un camp electromagnètic. A part de
demostrar que les lleis de Maxwell són certes, Hertz demostra també que la llum no és
l'única ona electromagnètica. En el següent vídeo, es pot veure el muntatge simplificat i el
seu funcionament: https://www.youtube.com/watch?v=NmoYRdheRVY. Posteriorment, es va
anar perfeccionant aquest dispositiu. Avui dia ens ha fet possible l’existència d’emissores de
ràdio, de televisions, telefonia mòbil…

10
Max Pérez Piqué

Una vegada s’havia demostrat que existien multitud d’ones electromagnètiques, els
científics les van classificar segons la seva longitud d’ona i freqüència. Les ones amb més
freqüència les anomenem Raigs Gamma, i les de menys freqüència Ones de ràdio. Tot el
conjunt d’ones electromagnètiques l’anomenem espectre electromagnètic. Tot aquell cos
que emet ones d’aquest tipus, diem que emet radiació. A continuació podem veure una
imatge de tot l’espectre electromagnètic:

Propietats ondulatòries de la llum:

Degut a que les ones mecàniques, com ara el so, es transmeten de manera més ràpida com
més dens és el medi, els científics pensaven que la llum viatjaria més de pressa a l’hora de
canviar a un medi amb més densitat. Aquest pensament va continuar fins que va arribar el
físic francès Hippolyte Fizeau, que va demostrar de manera experimental que la llum es
comportava de manera estranya, ja que a diferència de les ones mecàniques, aquesta
viatjava més lenta a l’aigua (medi dens) que a l’aire (medi poc dens).

Reflexió i refracció:

Ara presentarem a dos conceptes que són bastant coneguts en la societat, però degut a la
similitud de les dues paraules, a vegades generen certa confusió:

- Quan una ona arriba a la superfície de separació amb un altre

medi, i aquesta canvia de direcció però mantenint-se en el
mateix medi diem que s’hi ha produït l’efecte de reflexió. La
velocitat de fase de l’ona que emetem i la reflectida és la
mateixa. Experiment: https://www.youtube.com/watch?v=ETF2-Zz3J18

- En canvi, la refracció es produeix quan una ona canvia tant el

medi per al qual es transmet i la seva direcció. La velocitat de
fase de l’ona que emetem és diferent de la de l’ona refractada.
Experiment: https://www.youtube.com/watch?v=5Ra_umhcu7I

11
Max Pérez Piqué

Segons l’experiment sobre reflexió que hem visionat anteriorment, podem comprovar que
l’angle d’incidència de l’ona que emeten és el mateix que l’angle de l’ona reflectida (aquests
angles es mesuren desde la normal de la superfície de separació dels dos medis).
Matemàticament, podem deduir la següent expressió (sent ai l’angle d’incidència i ar l’angle
de reflexió):

- ai = ar

La definició de la llei de refracció o llei de Snell és la relació entre el sinus de l’angle

d’incidència i el sinus de l’angle de refracció és igual a la relació entre les velocitats de l’ona
emesa i l’ona refractada:

Partint de la base de què el medi en el qual més ràpid viatja la llum és el buit, podem definir
l’índex de refracció com la divisió entre la velocitat de la llum en el buit c, i la velocitat de la
llum en un medi determinat v. Ens donarà un valor n>1:

Ara que sabem el significat d’índex de refracció, podem definir la llei de Snell en funció de
l'índex de refracció en comptes d'amb les velocitats:

Refracció de la llum. Angle límit:

Partint de la llei de Snell que hem mencionat anteriorment, podem saber que ai > ar , ja que
la velocitat en el nou medi sempre serà més petita que la de la llum en el buit. Com en el
canvi de medi tampoc varia la freqüència o l'energia del feix de llum, podem d'eduir a partir
de la fórmula de la velocitat de fase (v=λf) que la longitud d’ona sí que varia.

Quan un raig passa d’un medi més dens a un menys dens (exemple:
aigua, vidre), podem veure com el raig refractat s’allunya de la
normal, i, per tant, s’apropa a la superfície de separació dels dos
medis.

12
Max Pérez Piqué

Quan en l’angle d’incidència es produeix en el feix refractat un angle

de 90o , diem que l’angle d’incidència és l’angle límit o crític. Si
augmentem l’angle d’incidència, desapareix el feix refractat i només
veiem el feix reflectit.

L’angle límit té una aplicació molt important en el món actual:

la fibra òptica. Aquesta consisteix en un filament transparent
a través del qual es fa passar un feix de llum. Aquest raig
entra amb un angle d’incidència superior a l’angle límit, i , per
tant, només es produeixen reflexions dins del cable.
D’aquesta manera, s’eviten pèrdues d’informació a causa de
la refracció. És una manera de transmetre informació de forma ràpida, ja que el senyal es
transmet gràcies a senyals lluminosos. Vídeo explicatiu sobre com funciona la fibra òptica:
https://www.youtube.com/watch?v=zZ7ay-j6ZQQ

Polaritzadors

Ara que ja sabem que la llum consisteix en l'oscil·lació perpendicular d’un magnètic i d’un
elèctric i perpendiculars a la direcció de propagació del feix, podem entendre aquest
concepte. Abans però, cal esmentar que aquests plans d’oscil·lació duen a terme el
moviment en totes les direccions possibles respectant les dues perpendicularitats que hem
nomenat anteriorment.

El que fa un polaritzador, és deixar passar només feixos de llum

amb una oscil·lació determinada, i la resta dels raigs els
absorbeixen. El que vol dir que si tenim un focus emissor de
llum i posem davant d’aquest un polaritzador que només deixa
passar els feixos amb el pla d’oscil·lació vertical, només
passaran aquests, i els altres seran absorbits pel polaritzador.

Aquesta tècnica és molt utilitzada en el món de la fotografia, de les ulleres, en les

pantalles… a continuació podem veure un experiment on depenent com col·loquem el
polaritzador de llum, obtenim uns resultats o uns altres: https://www.youtube.com/watch?v=2yyHKG-JY4I.

Difusió

Com ja hem dit en nombroses ocasions en aquest document, la llum és una ona
electromagnètica. Quan aquesta es propaga en un medi, segons un dels fenòmens que ens
descriu les lleis de Maxwell, la llum interacciona amb els àtoms, els quals absorbeixen una
part d’aquesta ona en forma de radiació i l'emeten cap a totes les direccions de forma
caòtica. Aquest fenomen és el que anomenem difusió. Com més curta és la longitud d’ona,
més s’aprecia l’efecte.

Quan aquesta ona es troba amb un àtom, els electrons que el formen, es posen a oscil·lar
amb la mateixa freqüència que l'ona que els traspassa, i provoca que aquests electrons
emetin ones cap a totes les direccions.

13
Max Pérez Piqué

Aquest fenomen és el que ens explica per què el cel

el veiem de color blau durant el dia. La llum arriba del
Sol (tot l’espectre visible), i en arribar a la Terra, les
molècules de l’atmosfera difonen aquesta llum, però
com l’efecte es nota més amb ones de més
freqüència, les que més es difonen són les blaves, i ,
per tant, gràcies al fet que les molècules d’aire les
“amplifiquen”, veiem el cel d’aquest color.

14
Max Pérez Piqué

Bibliografia:

- Llibre de Física 1r batxillerat Mc Graw Hill

- https://www.youtube.com/watch?v=yrlVlQOL_qo
- https://www.youtube.com/watch?v=fkTeFy9LIIw
- https://www.youtube.com/watch?v=Hh7knEWQbpM.
- https://www.youtube.com/watch?v=-_PMqqEnr7E
- https://www.youtube.com/watch?v=ORgFE-QQM2w
- https://www.youtube.com/watch?v=U4-DmT12D9E)
- https://www.youtube.com/watch?v=VmKNIyK_IEc
- https://www.youtube.com/watch?v=kx20kG6m-JA
- https://www.youtube.com/watch?v=NmoYRdheRVY
- https://www.youtube.com/watch?v=NAaHPRsveJk
- https://www.youtube.com/watch?v=5Ra_umhcu7I
- https://www.youtube.com/watch?v=ETF2-Zz3J18
- https://www.youtube.com/watch?v=zZ7ay-j6ZQQ
- https://www.youtube.com/watch?v=PMjADwpLlfs
- https://www.youtube.com/watch?v=2yyHKG-JY4I
-

15