Max Pérez Piqué

Catalanisme polític (1833 - 1901)

En el segle XIX, apareix un sentiment d’unió entre molts catalans. Això porta a fer que
sorgeixin dos grans corrents:

- Corrent cultural: interès per la història, cultura, tradicions… està molt influïda per la
renaixença
- Corrent polític: sorgeix el 1868. Reivindiquen una gran reforma de l’Estat espanyol i
l’autonomia de Catalunya.

En el moviment de la renaixença, hi ha molts personatges importants. Tenen en comú que

tots promouen el català com llengua literària:

- Bonaventura Carles Aribau

- Jacint Verdaguer
- Víctor Balaguer
- Serrafí Pitarra
- …

Catalanisme en la 1a etapa de la Restauració:

Catalanisme d’esquerres: Partit republicà català. Liderat per Pi i Margall. Volia un Estat
republicà, progressista i federal. Un dels seus membres, Valentí Almirall, recolzava i
demanava autonomia de Catalunya.

Valentí Almirall:

- Pioner del catalanisme polític

- Promou catalanisme progressista
- Defensa l’autonomia de Catalunya
- Funda el Diari Català
- Escriu el llibre “Lo Catalanisme” (en aquest es diu que totes les classes socials
defensen realment el catalanisme. Va fracassar, ja que era un projecte massa
federalista i republicanisme, cosa que no agradava a la burgesia catalana)

Primer Congrés (1880): Almirall organitza aquest congrés:

- Hi acudeixen entitats i persones que donen suport a el catalanisme

- Es diu que perquè siguin escoltats, cal fer política
- Es crea una entitat important: El Centre Català (1882)

El Centre Català reivindica la llengua catalana, el Dret Civil Català i el proteccionisme

econòmic.
Segon Congrés (1883):

- Almirall critica als partits dinàstics

- Es demanen organitzacions que siguin exclusivament catalanistes
- S’intenten apropar les dues tendències catalanistes (progressistes i conservadors

Com que els congressos no van tenir molt d'èxit, Almirall redacta “El Memorial de
Greuges”. Aquest document és entregat al rei d’Espanya (Alfons XII). En l’escrit es
manifesta el següent:

- Es demana la modernització de l’Estat Espanyol

- Autonomia de Catalunya
- Reivindicació de la llengua i cultura catalana
- Defensa del Dret Català
- Protecció de la indústria catalana
- No al centralisme
- No al control de la política dels partits dinàstics

Encara que el document no va tenir cap efecte en la política (el rei va morir poc després del
lliurament) es considera la primera fita del catalanisme polític.

Dintre del Centre Català, els burgesos catalanistes més conservadors i tradicionalistes
vigatans no recolzen les idees d’Almirall, per tant, deixen aquesta entitat i funden La Lliga
de Catalunya. (Almirall es queda al Centre Català).

Ara tenim 3 moviments catalanistes:

- Centre Català: progressistes

- Lliga de Catalunya: conservadors
- Vigatanisme: conservadors (tradicionalista i amb característiques carlistes).

Com hem dit abans, La Lliga de Catalunya atrau els burgesos. També s’apropen els joves
intel·lectuals i polítics moderats i regionalistes. Els dos personatges més importants
d'aquesta entitat són Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch.

Un any després de la fundació de La Lliga de Catalunya, desapareix el Centre Català, el

1888.

Vigatanisme:

- Liderat per Josep Torres i Bages. Ell deia que “Catalunya serà cristiana o no serà)
- Molta influència carlista
- Catalanisme basat en valors tradicionalistes

La Lliga de Catalunya, redacta un document molt important (serà considerat la 2a fita del
catalanisme) nomenat “El missatge a la reina regent”. Aquest escrit deia el mateix que “El
memorial de Greuges”.
A part del nou document, La Lliga de Catalunya inicia un moviment en defensa del dret
català. Això els va portar a aconseguir que l’Estat Espanyol respectés el Dret Català.
Podem dir que això va ser la primera victòria del catalanisme.

4 anys després de la seva fundació, La Lliga de Catalunya va a parar a una nova entitat: La
Unió Catalanista (1891). Molts dels membres de La Lliga van a parar a aquesta nova unió,
la qual té els següents objectius:

- Coordinar els grups comarcals catalanistes (Vigatans, culturals, ateneus…)

- Defensar el particularisme català: llengua i cultura
- Necessitat de què Catalunya adoptés institucions d’autogovern.

La Unió Catalanista estava formada per burgesia conservadora, petits propietaris rurals,
comerciants, botiguers… L’any següent de la seva fundació, el 1892, es produeix l’acte més
important que va organitzar aquesta entitat: Les Bases de Manresa, en les quals s’aprova:

- Les bases per a la Constitució Regional Catalana: aprovar antigues institucions de

Catalunya.

En aquesta assemblea, un grup de catalanistes demanen més acció política. Això els porta
a escindir-se de la Unió Catalanista i crear el CNC (Centre Nacional Català). Creen un diari
que s’anomena La Veu de Catalunya. Gent important del CNC:

- Francesc Cambó
- Enric Prat de la Riba

El punt de sortida del catalanisme és el desastre del 98, ja que hi havia molts catalans que
tenien negocis a Cuba, el que va provocar que estiguessin desacord amb la pèrdua de les
colònies.

Per intentar apropar-se un altre cop a Catalunya, un membre del Partit Conservador, el
general Polavieja, intenta apropar un altre cop Catalunya a Espanya amb “La Junta
d'Adhesions al programa de Polavieja”. Prometia:

- Regenerar política a Espanya

- Donar autonomia a Catalunya
- Apropar-se a la burgesia catalana i a tots els catalanistes

Però… va ser un fracàs, ja que degut al desastre del 98, Espanya va haver d'apujar
impostos, i això no va agradar als catalans. Aquesta pujada d’impostos, fa que Catalunya
s’allunyi encara més d’Espanya i que els partits dinàstics perdin poder a Catalunya.

En 1899, es funda una altra entitat important: La Unió Regionalista.

La Unió Regionalista i el CNC fan una aliança electoral per presentar-se a les eleccions.
Aquesta candidatura passa a ser coneguda com a Candidatura dels Quatre Presidents.
Va anar molt bé (van aconseguir 4 escons). Això fa que es fusionin i creïn el primer partit
catalanista: La Lliga Regionalista. Característiques d’aquest partit:
 - Catalanista
- Liberal-conservadora
- dretes
- monàrquic
- Regeneracionista envers Espanya.
- Base social: burgesia catalana
- Suport de l’església
- Demanen autonomia i modernització per Catalunya dins Espanya.
- Estructures modernes: secretaria electoral, publicacions afins, afiliats…

A la Lliga Regionalista li costava guanyar les eleccions per l’alcaldia de la ciutat comtal, ja
que dels republicans eren molt defensats en Barcelona.