ORIGEN I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME

La industrialització a Catalunya porta a una gran diferencia social (no només salarial) entre classes: la
classe dominant (propietaris de les fàbriques) i la classe obrera (treballadors).
Tot i que en alguns llocs específics hi havia aquesta industrialització, en general, Catalunya era un
territori agrícola.

A mitjans del s.XIX, comença a haver xocs amb el govern espanyol, degut a la falta d’autonomia i
centralització.

LLENGUA:

● Castellà: Era la llengua oficial

● Català: Era la llengua popular (al llengua que parlava la majoria de la gent).

La societat catalana comença a crear entitats culturals: revistes, publicacions, diaris, ateneus, centres
d’excursionistes.
- on la gent pot parlar i expressar-se en català
- es crea una xarxa de gent que es comunica en català, més enllà del cercle familiar
La societat civil és la que manté les tradicions i la llengua → la cultura
- La cultura, neix dels escriptors i intel·lectuals → apareix el Romanticisme el qual engloba el
Nacionalisme.
Es comencen a reunir aquests temes → 1881:
- “La Renaixensa” → revista catalanista radical
- “La veu de Montserrat” → setmanari catalanista de caire catòlic

Aquest moviment cultural que sorgeix s’anomena: LA RENAIXENÇA (moviment cultural, nacionalista
i literari català) → pretén cercar les arrels de la cultura catalana en:
- la literatura
- el folklore (Marià Aguiló): llegendes, cançons populars, històries…
- el dert (Reynals, Duran i Bas): busca les lleis que regien catalunya abans de la restauració
borbònica.
- la història (Víctor Balagué, Milà i Fontanals): es remunta a l’època medieval, sobretot en la
corona catalano-aragonesa.

1883: Bonaventura Carles Aribau escriu: “Oda a la Pàtria” (obra que inicia o fa despertar aquestes
idees i sentiments en la població, fa honor a la tradició, llengua i cultura catalana)

1858: Jocs Florals (esdeveniment molt important per al catalanisme). Són un certamen literari creat
per potenciar la llengua culta catalana, per aconseguir més lectors i autors.
- D’aquest certamen en surten els noms de grans autors: J. Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís
Oller, amb els quals es crea l’elit intel·lectual que lluiten per crear la llengua culta.

- Hi ha autors que discrepen de la necessitat de crear una llengua culta que el poble no entén:
F. Soler i S.Pitarra, que defensen “el català que es parla”. Obres literàries han d’estar escrites
una llengua que la població entengui. Pitarra destaca en l'àmbit del teatre, crea obres
satíriques, sarcàstiques sobre la història de Catalunya.
J. Anselm Clavé, un personatge molt important en el catalanisme, aconseguirà difondre el
catalanisme en les classes obreres.

MOVIMENTS ANTICENTRALISTES:

FEDERALISME (1840): republicans (Abdó Terrades)

→ Sorgeix: Partit República Federal
Volen un estat federal on els diferents territoris siguin estats: aquests territoris, tindran autonomia
per fer les seves pròpies lleis, de establir els impostos, de conversar la seva propia llengua… També
poder regir-se per la seva propia constitució.

1869: Pacte Federal de Tortosa (Valentí Almirall i S. Anselm Clavé)

→ Estableix un acord entre classes socials per impulsar un estat federal espanyol → partint de la
defensa de la corona catalano-aragonesa (a la època medieval ja hi havia un regne)

Constitució de 1873: Durant a I República, sembla que podrien aconseguir l’Estat federal, ja que la
Constitució i les lleis republicanes que es volen posar en vigor donen autonomia als territoris (mai
arriba a entrar en vigor)

Restauració Borbònica: Tira enrere totes les idees i lleis republicanes, ja que aquesta busca un país
centralista. Veuen l’estat federal català com algo impossible.
→ 1876: Pi Margall i Vallès Ribot proposen la redacció de la Constitució de l’estat federal català, que
mai arribarà a veure la llum.

1879: V. Almirall crea un diari català, amb articles que promouen el catalanisme i els interessos de
Catalunya.

CATALANISME POLÍTIC P. Republicà Federal: Valentí Almirall decideix sortir del partit pq creu que ha
de néixer un moviment purament catalanista, nacionalista.

● 1880: Primer Congrés Catalanista: reunió de persones d’un col·lectiu determinat, amb les
mateixes ideologies.
- Sorgeix un nou partit: Centre Català (1882) → defensa exclusivament el catalanisme
i té el propòsit d’escriure un programa.
- Es crea Jove Catalunya perquè les persones no polítiques joves que vulguin parlar i
debatre sobre el catalanisme, tinguin un espai per fer-ho.
● 1883: Segon Congrés Catalanista: on es presenta el programa
- es manifesta la denúncia cap els partits dinàstics (del torns) i es demana que tots els
polítics catalans que formen part d’aquests partits, els abansonin.
- A l’únic acord al que arriben és:
- Reclamar la defensa del proteccionisme del producte català
- Retorn del dret català: codi penal i civil, pròpies lleis...
[Aquest congrés queda inacabat degut a discrepàncies, genera diferències en el Congrés]

● V. Almirall: Escriu un llibre molt important anomenat “Lo catalanisme” (1886) → recull els
principis bàsics per ser catalanista i també reflexiona sobre que el catalanista, perquè
funcioni, ha de ser interclassista (que apel·li a totes les classes socials), perquè si volen
presentar-se a les eleccions han de comptar amb el suport de tot el poble català.
- El llibre inspira el Memorial de Greuges: Es enviat pels catalanistes al rei Alfons XXI i
el document posa en manifest el greuge, que segons la visió catalanista, Espanya ha
fet a Catalunya i es demana el dret català i el proteccionisme del productes catalans
→ Alfons XXI el va ignorar. Aquest document genera una gran fama al Centre Català
que comença a créixer i a guanyar força.
Les idees que plasma el llibre no acaben de ser del tot satisfactòries ja que la classe
burgesa les veu massa republicanes. Tampoc aconsegueix apropar-se massa a les
classes populars perquè entren altres ideologies (socialisme, anarquisme)

● Eleccions catalanes de 1886: Es presenta el Centre Català i fracassen → es produeixen

 divisions dintre el partir → distanciament/oposició entre els suports del Centre Català i V.
Almirall.

● 1888: L’Exposició Universal es realitza a Barcelona. V. Almirall mostra neguit que es realitzi
l’exposició universal a Barcelona ja que no s’ha consultat als catalans, cosa que no agrada als
burgesos perquè l’Exposició Universal genera molts diners. A causa d’aquestes discrepàncies
que porten presents diversos anys, el 1888 es dissol el Centre Català (líder no es volgut i
seguidors prefereixen diners).

● D’aquesta acissió sorgeix la Lliga de Catalunya formada per persones joves amb molta
influència a Catalunya: Narcís Verdaguer, Puig i Cadafalch, Àngel Guimerà i Enric Prat de la
Riba → fan que el partit sigui molt popular. Tot i que el partit està format per joves
intel·lectuals, té un aire més conservador per a atraure a la burgesia. Aquest partit demana:
- la oficialitat de la llengua catalana
- dret català
- proteccionisme
- decisions sobre Catalunya es prenguessin desde Catalunya

La lliga Catalana envia un missatge a Maria Cristina (1889), a part de les demandes anteriors, es
demana l’autonomia de Catalunya. (aquesta carta no despertar l'interès en Maria Cristina).

CATALANISME CONSERVADOR (1890)

1890: D’altra banda, comença a sorgir un catalanisme més conservador, impulsat pel clergat,
l’església, que que abans donava suport als Carlins. Però durant la restauració veuen que les classes
populars es decanten pel catalanisme, se n’adonen i sorgeix el Vigantisme (Vic)
Moviment eclesiàstic conservador catalanista, impulsat per clergues com Jaume Colell i Bisbe
Morgades. Aquest catalanisme conservador:
- defensa el catalanisme amb arrels cristianes → si el catalanisme ha buscat la seva tradició en
les arrels medievals, aquestes arrels han de ser cristianes. A l’època medieval hi ha tres
pilars:
- Protecció familia
- Propietat privada
- Església (religió)
Afirmen que no existeix el catalanisme sense cristianisme, l’església ha de ser protagonista en
aquesta transformació social.
→ Vigatans escriuen a la Santa Seu (PAPA) (no a la reina), per demanar-li que totes les persones en
alts càrrecs eclesiàstics, tots els bisbes a Catalunya siguin persones catalanes.
1892: Narcís Verdaguer crea la Unió Catalanista
Té l’objectiu de recollir idees i opinions de tota la gent catalanista arreu de Catalunya
- Assemblea a Manresa (convoca a tothom que doni suport al catalanisme) → Per redactar un
programa comú → Bases de Manresa
- Alt grau d’autonomia per Catalunya
- Oficialització de la llengua
- Restablir antigues institucions (retorn generalitat)

Dividides en 17 articles, que defineixen el poder regional o el que és el mateix, la sobirania

plena de Catalunya, basada en:
- Competències legislatives → polítics catalans que sorgeixen d’aquesta autonomia
 han de poder legislar
- Competència plena en educació, justícia, ordre públic (policia propia)
- Moneda pròpia
- Càrrecs públics ocupats només per catalans (qualsevol funcionari en qualsevol
administració)
- Servei militar voluntari (era obligatori)
- Vinculació/Relacions entre Catalunya i Espanya sempre pactada/negociada, és a dir, que
l’estat Espanyol no pogués fer res sense abans parlar-ho amb l’administració catalana.

Unió Catalanista → gràcies a les Bases de Manresa i al desastre de 1898, comença a rebre un gran
suport popular.

Per “el desastre del 98” també sorgeixen nous partits:

● El desastre afcetarà a les èlits del país → funden el seu propi partit: Unió Regionalista
(1899). Està format per l’alta burgesia urbana, agrària i pels industrials més rics

● Unió Catalanista pateix una cisió, on els membres importants del partit marxen i es forma el
Centre Nacional Català (1900). Està format per la gent que està d'acord en que el
catalanisme ha de participar en la política espanyola, és ha dir, que s’ha de presentar a les
eleccions espanyoles i participar en l’estat.
- Enric Port de la Rubia, F. Cambó i J. Carner

1901: Eleccions Estat Espanyol:

- Unió regionalista + Centre Nacional Català = S’uneixen per crear un partit i participar: Lliga
Regional (1901), per primer cop hi ha diputats catalans al Congrés de Diputats. És més, el
seu triomf continua: a les eleccions municipals treu 11 regidors a Barcelona. Els dinàstics
(partit oposat) només en treu 4. Per primer cop, hi ha majoria de polítics catalanistes.

SITUACIÓ DE CATALUNYA (1875 - 1898)

BCN ha crescut exponencialment:

- no només a nivell industrial sinó que també la població = això suposa l’enderrocament de les
muralles per a poder ampliar la ciutat.

- URBÀ (creixement): El 1888 s’idea i crea l’Eixample, per Ildafons Sardà. Aquest dissenya un
estil d’urbanisme on hi ha illes de casa de forma octogonal.

- Ve l’exposició universal, primer cop que Barcelona es posarà al mapa del mon i serà
coneguda.

- AGRÍCOLA (1860 - 1880): fil·loxera animal que es menja les vinyes. Primer afecta a França i fa
que els vins catalans tinguin molta demanda. El problema es que acaba arribant a Catalunya
i matant gran part de la vinya catalana = pèrdues econòmiques i descens de vendes.

- DIFERÈNCIA AMB FR: a diferència de França, a Catalunya els grans propietaris no

conreaven ells les vinyes, les llogaven als camperols a partir del CONTRACTE DE
RABASSA MORTA (camperol de les vinyes = rabassaire). Aquest implicava que la
durada de la explotació de les terres durava fins que les vinyes duraven, el que duia
a una renegociació del contracte. Els rabassaires duien a terme EL CAP FICAT → es
 van adonar que trencant una mica la branca de la vinya i plantant-la a la terra,
encara que unida a la planta mare sortia una nova planta filla.

- Amb l’arribada de la fil·loxera, les vinyes morien. Després de 50 anys de la terra

cultivada, els propietaris reclamaven més diners en la renegociació del contracte,
però els rabassaires deien que les vinyes no havien mort de velles, sinó per una
epidèmia i això no estava estipulat en el contracte. Aleshores, s’inicia un conflicte
rural entre els propietaris i els rabassaires.

- Al 1893, ja que tenen el dret d’associació s’uneixen formant la UNIÓ RABASSAIRE per
a defensar els seus drets.

- INDUSTRIAL:

- ABANS 1998 > Catalunya viu un procés d’expansió econòmica perquè la principal
indústria catalana és la tèxtil i es portava el cotó a baix cost d’Amèrica, uns
treballadors als quals es pagava una misèria i moltes vendes davant dels aranzels
imposats a productes dels altres països, el negoci era molt rentable.

- A PARTIR DEL 1998 > cau la demanda, cau el preu econòmic del cotó de manera que
molte indústries no poden assolir la situació econòmica i tanquen, de manera que
molta gent queda a l’atur.

CATALUNYA EN LA GUERRA DE CUBA

Illa de Cuba: S’havia convertit en un punt d’atracció cultural i ec

Indians: Catalans viatjaven a Cuba:→ S'instal·len a Cuba per fer negocis. Comencen de zero en una
nova economia → Moltes es fan rics → Quan tornen: reinverteixen en edificis, cases, edificis
públics… Posen palmeres (símbol de la seva vida a Cuba).
Diners surten de l’agricultura de mà d’obra esclava (major font d’ingressos a Cuba).

Aranzel Canovas: Beneficia (molt) als comerciants catalans → Els seus beneficis es dupliquen. Les
limitacions del comerç els beneficien. Cuba era la mina d’or dels indians. Aquestes classes socials
beneficiades per l’Aranzel estaven a favor de totes les mesures imposades per l’estat espanyol.

Classes populars: Estaven en contra de les guerres a Cuba. Cada cop havien d’enviar més soldats a
Cuba. Quintes: S’enviaven a un de cada 5 homes (escollits a l’atzar) que han fet el servei militar.
Molts d’aquests ja tenen família i negocis.
La única manera de no anar era pagant una determinada suma de diners.
→ Això genera moltes revoltes a Catalunya i dona lloc a moltes desercions (abans d’anar a la guerra
marxen i s’amaguen)

Pi i Margall (Republicans Federals): Comencen a donar suport a les classes populars → Diuen: No a la
Guerra (discurs pacifista)

Genera una contradicció en el Catalanisme:

Dintre del Catalanisme hi havia:
- Partits burgesos: A favor de la guerra, ja que feia que els seus negocis seguissin prosperant.
vs
- Partits populars: No donaven suport a la guerra → Era hipòcrita no donar suport a cuba ja
que estaven reclamant els mateixos drets i llibertats.

Després del Desastre del 98:

Govern conservador format per:
- Silvela
- General Polavieja → Filipines
- Duran i Bas → Representant catalanista

Tot i així no compleix amb les intencions dels catalanistes (amb l’entrada de catalanistes al Congrés
de Diputats, els catalanistes esperaven canvis). Especialment a nivell parlamentari no s’aconseguiex
que Espanya inverteixi o destini més diners a Catalunya: Concert econòmic

Primers alcaldes catalanistes (avenços a nivells municipals)

- Barcelona: Dr. Robert
- Vic: Bisbe Torras i Bages (→ vigatanisme)

Endeutament Estat: S’endeuta degut als costos de la guerra.

Indians: La Guerra no pot mantenir-se només econòmicament per l’Estat i la gent que està
interressada en que la guerra continui, ja que les beneficia econòmicament, ajuda a financiar-la.
Quan Espanya perd la guerra, ells tenen moltes pèrdues també.

Reforma Villaverde
Incrementen els impostos → Sobretot als comerciants
A Barcelona, es neguen a pagar aquest impost → La qual cosa implicava:
- Penes de presó
- Expropiació del negoci

Tancament de caixes: Decideixen tancar el negocis.

- No han de pagar impostos
- Però com “estan tancats i no estan generat diners, no han de pagar els impostos”.
- Rep el suport de: Dr. Robert (alcalde de Barcelona) i el Ministre Duran i Bas.
El govern espanyol no els pot cuplar per impagament dels impostos ja que el negocis estan
“tancats”. L’estat espanyol contempla el Tancament de caixes com a un moviment separatista →
Tots els comerciants de Barcelona que s’han unit al Tancament de caixes són empresonats i tots els
seus negocis són expropiats.
Tota la burgesía que encara donava suport als partits dinàstics, deixa de fer-hos i Dr. Robert i Duran i
Bas dimiteixen dels seus càrrecs polítics.

MANIFESTACIONS CULTURALS

A nivell cultural: Renaixença

A nivell literari:
- Jacint Verdaguer
- Pompeu Fabra
- Narcís Oller
- Àngel Guimerà
A escultura:
- Germans Llimona
- Germans Vayreda
A nivell musical:
- Enrique Granados (compositor)
A nivell de pintura:
- Rossinyol
A nivell arquitectònic:
- Antoni Gaudí