EL CATALANISME (1833-1898)

índex:
1. Fonaments culturals: La renaixença.
2. Primers moviments contra el centralisme de l’estat.
3. El començament del catalanisme polític
4. El catalanisme conservador
5. Catalunya i la guerra de cuba
6. El catalanisme com a regeneracionisme.

Fonaments culturals: La Renaixença

Societat civil
Renaixença literaria
Renaixença popular

Primers moviments anticentralistes

Progressisme radical i anticentralisme
Propostes foralistes del carlisme:
Federalisme Republicà

1. FONAMENTS CULTURALS: LA RENAIXENÇA.

la renaixença: moviment cultural i literari que aspirava a recuperar l’ús de la llengua i la
cultura despres de 3 anys de decadencia.

1.1. SOCIETAT CIVIL

Durant el segle XIX (19), el català era la llengua que es parlava al carrer, pròpia de catalunya,
però no era la llengua oficial. CASTELLÀ era la llengua dels actes oficials, l’administració
pública, l’ensenyament …

SOCIETAT CATALANA, va crear nombroses editorials, ateneus (centres de reunió),

associacions de literatura, revistas, publicacions periòdiques..,. Que voldran posar en valor la
llengua catalana, la història i les tradicions pròpies del territori (cat).

1
 - ES FOMENTEN PLATAFORMES PER RECUPERAR LA CULTURA.
- Aquestes editorials el que feien es fomentar les tradicions.
- reivindiques les tradicions de catalunya; sardana, ball de bastons, el tió, cançons populars, les
llegendes.

Hi havia molta gent que NO parlava català, i NI coneixen les tradicions. Aquestes persones
solen viure a les gran ciutats, i provenen d’altres llocs.
★ Paral·lelament a aquest moment dels ciutadans per dominar el català sorgeix:
renaixença literaria.

1.2. RENAIXENÇA LITERARIA.

Moviment cultural, artístic i sobretot literari, que aspira a recuperar el català com a llengua
cultural i llengua de la literatura (molts escriptors malgrat ser catalans escrivien en castellà).
➔ NAIXEMENT RENAIXENÇA: Anys 30 del segle 19 és quan comença la renaixença.
Tradicionalment, s’ha postulat/ dit que la renaixença va començar amb la publicació
de “Oda a la Patria”, un poema escrit per Bonaventura Carles Aribau i també amb les
propostes de Joaquim Rubió i Ors durant els anys 30 i inicis anys 40 proposa que
s’utilitzi el català com a llengua literària.

Al voltant d’aquesta moviment, s'uneixen diversos intel·lectuals i erudits que es proposen

estudiar quin és l’origen de la patria catalana, per tant s'incorpora la idea de que catalunya
és un territori, i per tant, té una llengua, cultura, tradicions…
- exemple personatge→ Milà i Fontanals i Víctor balaguer. Aquests dos estudien la
història de catalunya, i troben l'origen de la patria català a l'edat mitjana.
- Duran i Bas → estudia el drets de catalunya, sobretot dret civil
cataala, dret civil diferent a la resta d’espanya
- M. Avilló→ estiudia les llegendes de cataluna

1858 es comencen a celebrar els jocs florals (Concurs literari) com una plataforma per
fomentar la lengua catalana i estimular els poetes a escriure en la seva llengua.
Gràcies als Jocs Florals eks escriptors van començar a preucupar de rear un MODEL DE
LLENGUA LITERARIA CULTA
Trobem les propostes dels següents escriptors:

2
 - Jacint verdaguer, Narcís Oller, Àngel Guimera
proposen que el català que serveix per la literatura es el català de la plana de vic.
★ A part d’aquesta reixença literaria, també hi ha una renaixença popular.

1.3 RENAIXENÇA POPULAR

Hi haurà una serie d'escriptors, d’idees progressistes, que consideran que aquesta llengua
catalana adjudicada per la literatura, arribava a poques capes socials, ja que la població
considerava que era una llengua massa artificial. Això fa que el català no arribi a tots els
ciutadans, perquè molta gent NO sentirà que aquesta llengua catalana literària com a pròpia.
Aquesta gent proposa que es comptes de la llengua catalana literaria s'utilitza en els escrits
en català que es parla.
- Perquè així es creia que podia arribar la literatura a tota la publicació.

➔ Representants d’aquests moviment (renaixença popular)

- Serafí Pitarra (pseudònim) es diu: Frederich Soler y Hubert
- representant més important
- organització d’un concurs anomenat “foc artificials” concurs literari que
utilitza aquesta llengua popular.
Aquest conjunt de persones que promouen la reixença popular (catala que es parla en la
literatura) estarAN lligat als sectors més progressistes I ald inicis de la politica catalana.
Aquests publicaran diverses publicacions periòdiques (revistes o diaris)
- RenaixenSa (amb s pq és català vulgar)
- La campana de Grècia

2. PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES

A catalunya la constitució del 1876 es criticada per diversos sectors, i sorgiran les primeres
propostes per construir un estat amb plantajament o federalistes o autonomistes.
- federalistes: les institucions de les regions tindran més poder que en un estat autonomia.
- autonomista. (ex espanya es autonomista, catalunya té poder Estat central amb mes o mentys
poder i les diferents regions tingui institucions pròpies ocmença en aquest moment (en cap moment

3
 volen independencia, volen poder decidir mes sobre la política de la regió, q no cingui tot d’un poder
central)

2.1 PROGRESSISME RADICAL I ANTICENTRALISME

regnat d’Isabel II i l’estat liberal va haver d'enfrontar-se a les crítiques de certs sectors del
progressisme català que discrepaven d’una centralització tant radical i reclamaven mes
atribucuins pels ajuntaments i les diputacions.

Primers moviment anticentralista a catalunya es un moviment arrmat . A catalunya a partir

del 1840 soregeixen diversos grups que protesten sobre el centralisme que diu la
constitució, i duen a terme unes revoltes més o menys nombroses anomenades: “LES
BULLANGUES” que tenen com a objectiu queixar-se del centralisme.
- 1843→ d’aquestes revoltes en destaca la revolta
anomenada “LA JAMÀICA”

La ciutadella (a la jamaica) s’ataca perquè simbolitza

l’eliminació de les institucions pròpies de catalunya feta per
felip 5 (primer monarca que elimina les lleis i institucions
del territori).

Aquesta gent volen que l'estat liberal sigui un estat

anticentralista (que representa diverses regions del conjunt del regne)on aquestes regions
puguin tenir un govern propi i aconsegueix assemblar-se el màxim possible a una federació.

2.2 PROPOSTES FORALISTES DEL CARLISME

CARLISME va tenir un fort arrelament a Catalunya, fonamentalment a les zones rurals. A més
de defensar els principis absolutistes i tradicionalistes, es va fer ressò de la defensa de les
institucions tradicionals de Catalunya i de la seva particularitat. A part, trobem que es van
oposar a la centralització politica i administrativa que va implementar l’estat liberal.

FURS→ legislacions pròpies que tenen alguns territoris: catalunya, país basc, navarra, Astura.
Catalunya és una zona on havien existit aquestes lleis. Les propostes tradicionalistes i el

4
rebuig de l’Estat Liberal fa que tinguin suport sobretot en les zones rurals. S’encarregaran de
defensa dels furs de 1714 (abans dels decrets de Nova Planta). Volen que continuï la traició
propia de l’Edat Mitjana i Moderna
Carlins al llarg del segle XIX (19) van presentar la monerquia que defensava el pretenent
CARLES com una monerquia federalitzant que reconeixeria els antics “furs” de Catalunya i
que restabliria les llibertats perdudes el 1714.
CARLINS diuen que si es té un estat absolutista tradicional en comptes d'un estat centralista, tornaran a restaurar les lleis
que hi havia amb els furs. Volen continuar la tradició de l'edat mitjana i moderna

● CARLES MARIA ISIDRA crear el carlimse.

● Furs 1714

2.3 FEDERALISME REPUBLICÀ

Después de la revolta del 1868 (Gloriosa Revolució de Topete i Prim.) A catalunya el partit
democràtic republicà federal comença a tenir molts seguidors.
● sobretot hi ha seguidors A LES CIUTATS, industria, mitjana i petita burguesía (seguidors)
● Representa: Pi i Margall. Segons ell Espanya havia de ser una nació que garantis la plena
participació dels ciutadans, on poguessin exercir les seves llibertats, i on es protegeixen els
drets dels ciutadans i la igualtat juridica. Per aconseguir aquesta nacciño de respectes tot
això, pi maregall considerava que s’havia de construir un ESTAT FEDERAL ESPANYOL, en que
les diverses regions que hi havia a Espanya s’hi vinculsessin de manera voluntaria.
○ les diverses regions voldran formar-ne part

El 1869 trobem a Valentí Almirall que juntament amb Anselm Clavé reuniran a representants
de la Corona d’Aragó. Aquests dos representants del catalanisme signen un acord amb 2
representats de la Corona d’Aragó per firmar el Pacte Federal de Tortosa que busca impulsar
i aconseguir que Espanya es converteixi en un estat federal que tingués en compte la realitat
històrica de la Corona d’Aragó i que, per tant, les federacions creades responguessin a les
divisions territorials que corresponguessin a la corona d’Aragó.

Els estats que formaven la corona d'aragó (valència, Catalunya i Illes Balears i Aragó) serien estat de la
federación amb les seves propias instituciones i propuse lleis.

DESPRÉS de la gloriosa revolució del 68, reina Isabel diu y que no vol firma la constitución, busquen nos rei
AMADEU DE Segolla.

5
Durante la primera república, la organización que s’intenta fer del territorio s’assemblara bastante a les
propones que es fan en el pacte de Tortosa.

● Primer republicanismo dura un any, I llavors be la segona restauración

Durant la 1ª República l’organització dels territoris serà semblant a la proposada pel pacte.
Acabada la 1ª República 1 any després, amb la Restauració tornem al centralisme i fins al
1883 comença el PROJECTE DE CONSTITUCIÓ DE L’ESTAT CATALÀ. Aquest serà el text que
mostra les principals idees del catalanisme federalista, que no significa que sigui un país
independent, sino que es torna en un Estat Federal Espanyol.

Projecte Constitució per a l’Estat Català (1883)

● Una Catalunya federal implica que sigui una entitat política i organitzativa pròpia.
L’Estat català és autònom i sobirà, limitat només pel pacte amb altres regions
espanyoles (no és independentista). Es defineix com a una república democràtica
representativa (no hi ha rei, es pot votar el representant, representa els ideals del
poble).
● Els ciutadans han de pagar impostos per a Catalunya en proporció de la riquesa que
generen.
● S’han de seguir les normes catalanes i de la federació espanyola.
● Els drets civils es respecten i els catalans tenen àmplies llibertats.
● Qualsevol major de 21 anys podrà votar i ser escollit, excepte en el cas de les dones,
que hauran de tenir un títol professional/acadèmic.
● Els menors de 14 no podran treballar en fàbriques si són nens, i 12 sent nenes.
Prohibició dels municipis de subvencionar a l’Església. Llibertat de l’exercici de tots
els cultes.
● Separació de poders:
- Legislatiu: exclusiu de les Corts
- Executiu: del president i ministres
- Judicial: dels jutges i jurats.
● Es defineix les competències que tenen les diverses regions de l’Estat Federal.

6
3 CATALANISME POLÍTIC

3.1 Jove Catalunya i el centre català

VALENTÍ ALMIRALL.—> será considerat el pare del catalanisme polític perquè será el primer en elaborar una
teoría sobre el catalanisme en un llibre que es diu LO CATALANISME, on parlarà sobre el perque catalunya
hauria de tenir unes institucions d’autogovern pròpies.
En les seves propostas afirma que Catalunya no té només una llengua pròpia sinó que a més hi ha una gran
diferencia entre una Catalunya basada en la indústria, i per tant una Catalunya moderna i la resta del territori
espanyol que encara basa la seva economía en l'agricultura i aa la que encara no han arribat a les idees i
movimiento moderno