Orígens i consolidació del catalanisme

(1833 – 1901)

1. Els fonaments culturals

1.1. Societat civil, bressol del catalanisme
Renaixença: moviment cultural i literari. Buscava:

- Recuperació de l’ús de la llengua catalana

- Recuperació dels senyals d’identitat catalana (cultura)

El català es va mantenir fora del món oficial; el castellà era l’única llengua oficial:

- D’administració
- D’ensenyament
- D’actes oficials

1.2. La Renaixença literària cultural

Va sorgir als anys trenta del segle XIX. El seu origen el marca:

- Oda la pàtria de Bonaventura Carles Aribau

- Les propostes de Joaquim Rubió d’Ors de recuperar el català com a llengua literària

L’any 1858 van començar els Jocs Florals a fi de:

- Difondre la llengua catalana

- Estimular els poetes a escriure en català

1.3. La Renaixença popular

Reivindica el català de temes quotidians de les classes populars.

Cap a finals del segle XIX ambdós corrents (literari i popular) es van ajuntar en defensa de la
llengua catalana.

2. Els primers moviments anticentralistes

2.1. Els progressisme radical i l’anticentralisme
EL nou estat liberal va optar per un model estatal basat en la centralització política, econòmica,
jurídica i militar. Això va ser molt criticat pels progressistes catalans, que volien donar més
autonomia a les diferents regions. Es van produir moviments populars d’oposició al centralisme
durant el 1835 – 1843 (bullangues). També si van fer projectes de reforma de l’Estat amb
contingut:

- Anticentralista
- Federal
- Popular

Durant la dècada moderada (1844 – 54) va haver-hi un augment del centralisme acompanyat
d’una política d’ordre pública molt dura, que va declarar l’Estat de guerra a Catalunya diversos
cops. En aquesta situació, fins i tot moderats i autors van defensar la descentralització de l’Estat.
2.2. Les propostes foralistes del Carlisme
El carlisme va tenir un fort arrealment a Catalunya (va defensar i donar suport). Es va oposar a
la centralització (el veia com un dels mals del liberalisme). La seva proposta era una monarquia
federalitzant que reconeixia els antics furs de Catalunya que es van perdre el 1714. Durant la
tercera guerra, va prometre establir les lleis anteriors als 1714.

2.3. El federalisme
El federalisme va començar de la mà del republicanisme. El 1868 es forma el Partit Republicà
Federal, amb especial rellevància a Catalunya.

Francesc Pi i Maragall (referent a Madrid) defensava un Estat federal espanyol. Creia que
espanya havia de garantir:

- Participació dels ciutadans

- Exercici de les llibertats
- Protecció de drets i igualtat jurídica

Josep M Vallès i Ribot (referent a Catalunya) el 1883 va proposar la redacció d’un projecte de la
constitució de l’Estat català dins la federació espanyola, però no va ser compartida per bona part
del partit federal ni per Pi i Maragall. Ell, en canvi, va reformular el projecte emfatitzant en la
problemàtica social i defensant la independència de Cuba, fet que va dividir el partit. A la seva
mort (1901) el partit entra en crisi.

3. El començament del catalanisme polític

3.1. La jove Catalunya i el centre català
AL darrer terç del s XIX, el catalanisme va anar més enllà de reivindicacions lingüístiques i
literàries. Va adoptar un caire polític que cercava:

- Autogovern
- Reconeixement del particularisme català

Valentí Almirall va ser un principal impulsor del catalanisme polític.

El 1882 es va fundar el partit Centre Català, encarregat de crear:

- Un programa reivindicatiu (llengua, dret civil i proteccionisme econòmic)

- Nuclis per propagar els ideals (influència).

3.2. El fracàs d’ampliar les bases del catalanisme

El projecte d’Almirall (Lo catalanisme) era fer una organització interclassista de corrents
catalanistes amb la força per intervenir a les eleccions, però va ser inviable (no va atreure ni els
burgesos catalans ni les bases populars). El Centre Català desapareixerà poc després del 1888
(escissió el 1887).

3.3. La lliga de Catalunya i el missatge a la reina regent

La escissió del Centre Català va formar la Lliga de Catalunya (1887), amb un caràcter més
conservador que el d’Almirall i que sí que va connectar amb la burgesia. El nou grup va fer
reivindicacions de:

- L’oficialitat de la llengua catalana

- La defensa del dret civil català
 - El proteccionisme
- L’execució (creació) d’una política exclusivament catalana

Una de les primeres iniciatives va ser el Missatge a la Reina Regent (1888), a Maria Cristina,
demanant l’autonomia per Catalunya.

L’any següent es va promoure una campanya pel manteniment del dret català en contra de la
reforma del codi civil. El govern va accedir a canviar-ho (primera victòria del catalanisme).

4. El catalanisme conservador
4.1. El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages
El catalanisme procedia d’un republicanisme federal i caràcter progressista (carlins antiliberals),
però a la dècada del 1890 va sorgir el catalanisme conservador del liberalisme.

Durant aquest trànsit va ser important el vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual

nascut a Vic. Josep Torras i Bages (bisbe de Vic) va defensar un catalanisme d’arrels cristianes.

4.2. La unió catalanista i l’assemblea de Manresa

El 1891 es va formar la Unió Catalanista, una federació de tots als grups, centres, associacions,
etc. catalanistes amb l’objectiu de:

- Propagar les idees regeneracionistes (la gran amplitud geogràfica ho afavoria)

- Elaborar un programa comú per a tots els grups catalanistes

Un dels primers actes (principal manifest del catalanisme conservador) va ser la celebració per
l’aprovació d’un programa polític (1892): Bases de Manresa (Bases per a la Constitució Regional
de Catalunya).

- Reconeixia la plena sobirania de Catalunya

- Proclamava l’oficialitat del català
- Proclamava restablir les antigues institucions catalanes

5. Dos projectes per a Catalunya

5.1. Les dues visions del catalanisme
5.1.1. El catalanisme federal
Implicava dotar a Catalunya d’una entitat política i organitzativa pròpia.

Definia la organització interna catalana (estatal, social i política) com:

- La identitat i la llengua catalana

- Els interessos econòmics propis
- L’autogovern català

5.1.2. El catalanisme conservador

6. El catalanisme com a regeneracionisme

6.1. L’oportunitat: el desastre del 98
El desastre de 1898 a Catalunya significà la irrupció del catalanisme en la vida política: la pèrdua
de les colònies va comportar un desprestigi dels partits dinàstics i no es va poder dur a terme
una regeneració de la política espanyola. Aquesta incapacitat va afavorir les aspiracions
polítiques del catalanisme.

6.2. La candidatura dels quatre presidents

L’any 1899 es va formar el partit Unió Regionalista, després de:

- El fracàs del projecte regeneracionista del govern Silvela – Polavieja

- La protesta del Tancament de Caixes

El programa:

- Incloïa referencies regionalistes explícites

- Demanava l’autonomia política i administrativa de Catalunya

Paral·lelament, un grup va abandonar la Unió Catalanista (federació que agrupava grups

catalanistes) i va fundar el Centre Nacional Català (1900), que era favorable a la intervenció del
catalanisme en la política per la via electoral.

El 1901, la Unió Regionalista i el Centre Nacional van presentar una candidatura unitària a les
eleccions.

- Unió Regionalista: tenia una base social plena d’industrials i comerciants (però no tenia
programa polític ni dirigents)
- Centre Nacional: tenia un programa polític possibilista i dirigents experts (però no
tenia suport social)

Aquesta iniciativa es va conèixer com a Candidatura dels quatre presidents, on destaca Lluis
Domènech i Muntaner.

Malgrat el triomf electoral dels partits en el conjunt de Catalunya, la candidatura catalanista va

imposar-se a Barcelona i va aconseguir l’elecció dels quatre regionalistes.

6.3. Un partit de nou tipus: la Lliga Regionalista

L’èxit de la candidatura unitària va provocar la fusió dels dos grups en una única entitat
política: la Lliga Regionalista.

El 1901 era el primer cop que candidatures no dinàstiques guanyaven (guanyen la Lliga i els
republicans), cosa que va marcar dins el corrupte sistema de la Restauració.

La Lliga va provocar la fi del monopoli i corrupció electoral dels partits dinàstic.

L’expansió de la Lliga cap a la resta de Catalunya va esdevenir una força dominant disposada a
lluitar:

- Contra el corrupte i ineficaç sistema centralista de la Restauració

- A favor d’un reformisme polític que atorgués l’autonomia a Catalunya