2.3.

Valentí Almirall i el Centre Català

Valentí Almirall va ser un personatge clau del catalanisme Va ser el protagonista de la transició del
federalisme al catalanisme polític
➢ Va tenir un paper destacat en el republicanisme federal català.
➢ Almirall propugnava la descentralització política de l’Estat espanyol i, segons ell, la modernització
d’Espanya només podia arribar a partir de la implantació d’una república federal.
De la seva actuació cal destacar el següent:
- Va fundar el primer diari escrit íntegrament en català, el Diari Català (1879).
- Va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880) per unir totes les forces catalanistes i es van
prendre acords per defensar el dret civil català, crear una Acadèmia de la Llengua Catalana i crear
una entitat que difongués el catalanisme i va fundar la primera organització cultural i alhora política
del catalanisme, el Centre Català (1882), una organització interclassista.
- Va ser un dels promotors del Memorial de Greuges (1885).
2.4. El Centre Català i el Memorial de Greuges
El Centre Català convoca el Segon Congrés Catalanista (1883), en el que es configura el catalanisme
polític, es decideix abandonar els partits polítics espanyols i militar en formacions exclusivament catalanes
i es posa en evidència la divisió del catalanisme entre els més progressistes i els més conservadors.
- El Centre Català convoca un míting el 1885, on hi participen organitzacions econòmiques de la
burgesia, institucions culturals i entitats catalanistes. Es pretén apropar el catalanisme a la
burgesia.
S'aprova el Memorial de Greuges (1885) primer manifest polític unitari del catalanisme presentat a Alfons
XII: critica el centralisme, demana l’harmonització d’interessos de les diferents regions, defensa el
proteccionisme i defensa el dret civil català.
- La idea d’Almirall d’aplegar tot el catalanisme fracassa perquè representa un catalanisme
republicà i no atrau la burgesia, i representa una opció política, no social i no atrau les classes
populars. El Centre Català acaba desapareixent.
3. EL CATALANISME CONSERVADOR
3.1. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent
Un grup d’intel·lectuals conservadors (Àngel Guimerà, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i
Cadafalch, Enric Prat de la Riba), procedents del Centre Català, funden la Lliga de Catalunya (1887):
- es tracta d'una organització conservadora, que sintonitza amb la burgesia;
- defensa l’oficialitat del català, el dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política
exclusivament catalanista.
La seva actuació és concreta en:
- La redacció del Missatge a la Reina Regent (1888), una petició d'autonomia que es va lliurar a la
regent Maria Cristina.
3.2. El catalanisme tradicionalista
El catalanisme conservador tradicionalista és representat per l’Església i més concretament pel bisbe de
Vic, Josep Torras i Bages (vigatanisme).
3.3. La Unió Catalanista i les Bases de Manresa
La Unió Catalanista va ser fundada en 1891 per Narcís Verdaguer i Callis i altres membres de la Lliga de
Catalunya per aplegar totes les organitzacions catalanistes.
- La Unió tenia com a base social la burgesia conservadora, les professions liberals i els petits
propietaris rurals.
- Els seus objectius eren la propagació de les idees regionalistes i la realització d'un programa comú
per a tots els grups catalanistes.
- A través de les Bases de Manresa (1892), la Unió va formular la primera formulació d'un projecte
d'Estatut d'Autonomia.
- Les Bases tenien un caràcter medievalitzant i tradicionalista i especificaven les atribucions del
poder central a Catalunya i les competències del poder regional català.
 En la 1a Base s'especifiquen les atribucions del poder central a Catalunya.
➢ En les 16 Bases restants es tracta:
○ sobre el poder regional català,
○ la plena sobirania en el govern interior,
○ la possessió de competències absolutes,
○ l'oficialitat de la llengua catalana,
○ càrrecs públics només exercits per catalans
○ el restabliment de les velles institucions catalanes.
Després de les Bases, el govern central va iniciar una repressió contra el catalanisme acusant-lo de ser un
perill per a la unitat d'Espanya.
4. L'IMPULS DEL CATALANISME POLÍTIC
4.1. La crisi del 98 i el catalanisme
Ell 1899, la reforma fiscal del govern central va generar una forta protesta a Catalunya, l'anomenat
Tancament de Caixes:
- Els comerciants es negaren a pagar els impostos i l'alcalde de Barcelona, el Doctor Robert, es va
negar a autoritzar els embargaments.
- La premsa espanyola titllà el fet com a separatisme. El moviment acabà en derrota, però va
significar una victòria i un reforçament del catalanisme.
•El fracàs del govern Silvela, impulsa la unió entre dos grups polítics:
- Unió Regionalista (1899) (que agrupava els antics partidaris del regeneracionisme, creada per la
burgesia industrial, demanava una autonomia política i administrativa per Catalunya) i Centre
Nacional Català (1900) (una escissió de la Unió Catalanista).
En les eleccions de 1901 presenten una candidatura única a Barcelona, la candidatura dels “quatre
presidents”, que obté un gran triomf electoral: és la primera vegada que guanya un partit no dinàstic a
Barcelona.
4.2. La formació de la Lliga Regionalista
Partit polític català creat el 1901 a Barcelona com a resultat de la unió de la Unió Regionalista (1899) i el
Centre Nacional Català (1900).
- És la primera força política moderna d’Espanya, ben estructurada: secretària electoral, afiliats,
seves repartides per tot Catalunya, etc.
- La seva base social és prou àmplia: industrials, comerciants i professionals de Barcelona,
propietaris agraris de totes les comarques. El seu òrgan de premsa va ser La Veu de Catalunya.
- Era un partit burgès i conservador.
- Va aconseguir els primers èxits electorals del catalanisme.
- Va ser el partit hegemònic a Catalunya fins a la II República (1931).
Trajectòria del partit:
- A les eleccions de 1901 vaig aconseguir un gran èxit, i esdevingué el partit hegemònic a
Catalunya fins que la Dictadura de Prim de Rivera trunca l’activitat legal dels partits (1923).
- El 1906 va impulsar el moviment de Solidaritat Catalana.
- Va ser la formació política responsable de la gestió de la Mancomunitat de Catalunya.
- Durant la dictadura de Primo de Rivera romandrà il·legalitzat, com la resta de forces polítiques.
4.3. El catalanisme a principis del segle XX
A les eleccions de 1903 (generals) i 1905 (municipals), la Lliga Regionalista va tenir una davallada enfront
de les forces republicanes i el republicanisme Lerrouxista (anticatalà ).
- Aquesta desfeta electoral va evidenciar discrepàncies internes. Cambó i Enric Prat de la Riba
volien acords amb el govern central, mentre que els intransigents ,més progressistes, eren més
reivindicatius.
- La crisi esclatà el 1904 amb motiu de la visita d’Alfons XIII. Uns volien boicotejar la visita i altres
no.
- Enric Prat de la Riba , autor de La Nacionalitat catalana (1906) (representarà l’ideari del
catalanisme conservador), reclama el dret a l’autogovern, però disposat també a intervenir en la
política espanyola.
4.4. La Solidaritat Catalana (1906)
El 1906, en resposta a una llei de jurisdiccions que permetia jutjar els delictes contra l'exèrcit en tribunals
militars, es va crear la Solidaritat Catalana.
- Va ser iniciada per la Lliga Regionalista i va reunir totes les forces polítiques a Catalunya, excepte
els lerrouxistes i els partits dinàstics.
- La coalició va aconseguir guanyar les eleccions i Enric Prat de la Riba, líder de la Lliga, va ser
nomenat president de la Diputació de Barcelona.
Tot i això, la Solidaritat Catalana va durar poc a causa de les diferències ideològiques i ambigüitat en el
seu programa electoral.
- Els elements de conflicte van incloure el projecte de llei d'administració local, el pressupost de
cultura a l'Ajuntament de Barcelona i la repressió dura de Maura durant la Setmana Tràgica.
4.5. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
La Mancomunitat de Catalunya va ser una federació de les quatre diputacions catalanes que es va crear el
1914 sota la presidència d'Enric Prat de la Riba.
- No tenia cap poder polític i les seves competències eren molt limitades.
- La seva actuació es va centrar en la creació d'infraestructures de serveis públics i administratius
per impulsar el desenvolupament econòmic, i en el foment de la llengua i la cultura catalanes a
través d'un projecte cultural i educatiu.
- Va ser dissolta el 1925 sota la dictadura de Primo de Rivera.
4.6. La campanya per l'autonomia (1919)
La campanya per l'autonomia va ser un esforç realitzat al final del 1918 per part de la Lliga Regionalista i
els dirigents de la Mancomunitat per obtenir l'autonomia per a Catalunya.
- El projecte d'Estatut de Catalunya va ser presentat a Madrid al principi del 1919, però va ser mal
rebut i oposat pel govern i la monarquia.
- La seva presentació va desencadenar una intensa campanya en contra, ja que es considerava el
projecte autonòmic com un privilegi que podria portar al trencament d'Espanya.
- El fracàs de la campanya per l'autonomia va ser un cop important per a la Lliga Regionalista, ja
que la col·laboració en els governs de coalició no va portar a una major sensibilitat cap a les
reivindicacions catalanistes. La dictadura de Miguel Primo de Rivera va portar a una política
anticatalana, incloent la supressió de la Mancomunitat el 1925.
5. EL CATALANISME D'ESQUERRES
5.1. Catalanisme i republicanisme
Els escindits de la Lliga l’any 1904, encapçalats per Lluís Domènech i Montaner, van fundar el Centre
Nacionalista Republicà (1906), un partit que es definia com a nacionalista, democràtic i republicà.
- La seva incidència electoral va ser escassa, ja que el parit de Lerroux captava bona part de
l’electorat.
La crisi de Solidaritat Catalana va contribuir a l’apropament entre les forces republicanes,
- l’any 1910 van fundar la Unió Federal Nacionalista Republicana. Acabarà desapareixent el 1916,
per haver fet una aliança amb el partit de Lerroux (Pacte de Sant Gervasi, 1914).

5.2. El catalanisme d'esquerres

entre 1917 i 1923 va haver-hi una renovació dels principis de les forces d'esquerres a Catalunya, amb
l'objectiu de catalanitzar el republicanisme, polititzar l'obrerisme i crear noves organitzacions nacionalistes.
Això va resultar en la creació de diversos partits, com el
- Partit Republicà Català (1917),
-
- Acció Catalana (1922), Estat Català (1922)
- la Unió Socialista de Catalunya (1923).
Aquests partits es van diferenciar en postulats que van des del catalanisme fins a l'independentisme.
- Al seu torn, el 1923 es va crear una organització socialista estrictament catalanes van formar la
Unió Socialista de Catalunya.
 La Segona República (1931-1936)
1. DE LA MONARQUIA A LA REPÚBLICA
1.1. La proclamació de la República
Les eleccions municipals de 1931 es van presentar com un referèndum entre monarquia o república, amb
una victòria de la coalició republicana-socialista a les grans ciutats i regions industrials.
- Això va demostrar un rebuig a la monarquia i un desig de canvi polític, amb molts ciutadans sortint
al carrer per demanar la proclamació de la República.
Com a resultat, el rei Alfons XIII va abandonar el país i exiliar-se, i el 14 d'abril de 1931 es va proclamar la
República.

1.2. El govern provisional

Immediatament, es va formar un govern provisional, integrat per republicans, socialistes i catalanistes
d’esquerra, que va tenir el poder entre l'abril i el juny de 1931.
Aquest govern va iniciar les primeres reformes. Entre les seves accions, es poden destacar:
- Una amnistia política per als presos polítics i llibertat de partits i sindicats
- Unes lleis socials per millorar la situació dels jornalers.
- L'establiment d’una Generalitat Provisional de Catalunya.
- La convocatòria d'eleccions a Corts Constituents.
1.3. La Constitució del 1931
Consolidació de la democràcia: es reconeixia el sufragi universal masculí i femení i s'establia la divisió de
poders.
- El poder legislatiu residia a les Corts, el poder executiu, en el Consell de Ministres i en el president
de la República.
- Reconeixement d’alguns governs autònoms. L’Estat es configurava de forma integral, però
s’acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.
- Aconfessionalitat de l’Estat. Es proclama la separació de l'Església i l'Estat.
- Drets individuals i àmplies llibertats públiques i privades.
Una vegada aprovada la Constitució, Niceto Alcalá Zamora va ser elegit president de la República.

2. EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)

2.1. Les reformes republicanes

El nou govern es va imposar modernitzar el país en un sentit democràtic, laic i descentralitzat:
- Reforma militar:elaborant una llei de retirs que va possibilitar la jubilació de la meitat dels oficials;
es va sotmetre l’exèrcit al poder civil; i es van substituir els comandaments considerats contraris a
la República.
- Reformes religioses, van ser la separació de l'Església i l'Estat. Van crear una Regulació del
matrimoni civil i llei del divorci. A més, van dissoldre la Companyia de Jesús. I per últim, la
supressió del pressupost públic per mantenir el clero.
- Reformes Educatives, Prohibició d'impartir ensenyament als ordes religiosos. Van Construir
d'escoles públiques: ensenyament en coeducació, obligatori i laic. A més van augmentar del
pressupost per a educació.
- Reforma territorial: es va iniciar la descentralització de l’Estat obrint diversos processos
autonòmics, oferint la possibilitat d’elaborar estatuts d’autonomia i crear governs autònoms.
- Reforma agrària: es va intentar posar fi al problema del latifundisme i de l’atur dels jornalers, i
incrementar la capacitat adquisitiva dels pagesos.
- Es va crear l'Institut de Reforma Agrària per aplicar-la, però els resultats van ser limitats a
causa de la complexitat tècnica, el pressupost escàs i l'oposició dels grans propietaris.

2.2. L'oposició a les reformes

Però aquestes reformes no van satisfer gairebé ningú: els sectors conservadors s’hi van oposar i els
sectors obreristes i pagesos es van radicalitzar davant de la lentitud d’alguns canvis.
- El 1932, un cop d’Estat dirigit pel general Sanjurjo, va ser frenat pel govern.
- Les forces de la dreta es van reagrupar en la Confederación Española de Derechas Autónomas.
- Va sorgir un grup de caràcter feixista, la Falange Española.
- Els monàrquics i els carlistes es van unir a l’oposició.
Des de l’obrerisme, la UGT es va radicalitzar i un grup d'anarquistes van apostar per la insurrecció
armada. Hi va haver aixecaments (com el de Casas Viejas, 1933).

3. LA CATALUNYA REPUBLICANA
3.1. La Generalitat provisional
En les eleccions del 1931 Esquerra Republicana va esdevenir el partit hegemònic de Catalunya.
- Després de la victòria electoral, Francesc Macià, principal dirigent d’Esquerra Republicana de
Catalunya, va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica i assumí la sobirania de
Catalunya.
Es va negociar amb el govern de la República Espanyola la creació de la Generalitat, que va iniciar un
govern provisional que aconseguí aprovar, el 1932, l’Estatut d’Autonomia. Així, es van celebrar les
primeres eleccions al Parlament, que donaren la presidència a Macià.

3.2. L'Estatut d'Autonomia del 1932

Es va elaborar un projecte d'estatut (Estatut de Núria, 1931), aprovat en referèndum. El setembre de 1932
es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que presentava les següents característiques:
- L’Estatut del 1932 reconeixia Catalunya com una regió autònoma dins de l’Estat espanyol.
- Les institucions bàsiques de la Catalunya autònoma eren el Parlament, el Consell Executiu o
govern de la Generalitat i el President.
- La Justícia quedava en mans del govern de Madrid, tot i constituir-se el Tribunal de Cassació de
Catalunya.
- El català i el castellà eren reconeguts com a llengües oficials.

3.3. Les forces polítiques

L’etapa republicana remodelà l’estructura de partits a Catalunya:
- L’hegemonia estava en mans d’Esquerra Republicana de Catalunya , liderada per Macià i
Companys. A la dreta hi havia la Lliga Regionalista, que va passà a denominar-se Lliga Catalana.
- Al centre es trobaven Acció Catalana Republicana (ACR) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC).
- Entre l’obrerisme, el sindicalisme anarquista (CNT) era la força majoritària.
Les primeres eleccions al Parlament es van celebrar el 1932 i van donar la victòria a Esquerra
Republicana.

3.4. L'obra de la Generalitat

L’etapa de la Generalitat també va permetre continuar i ampliar l’obra de la Mancomunitat: foment de
l’agricultura, la protecció social, l’ensenyament i la llengua catalana.
- Va crear i organitzar les institucions pròpies de l’administració catalana. va crear escoles i centres
d’ensenyament secundari i professional, com també la Universitat Autònoma.
- Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres, es va introduir la coeducació i es
van engegar moviments de renovació pedagògica.
- Pel que fa a la llengua, es va aprofundir en la normalització del català i es va publicar el diccionari
de la llengua catalana de Pompeu Fabra.
4. EL BIENNI CONSERVADOR I EL FRONT POPULAR (1933-1936)
4.1. Els governs conservadors
El govern reformista va entrar en crisi a causa de la repressió a Casas Viejas, Azaña va dimitir.
- El president de la República va dissoldre les Corts i convocar noves eleccions que van ser
guanyades per partits de dreta i centre, amb el Partit Radical com a president.
El nou govern va iniciar un procés de desmantellament de les reformes del bienni anterior, cosa que va
provocar una radicalització més gran de les esquerres.

4.2. Les revoltes del 1934

El 1934 hi va haver una remodelació del govern, que va donar entrada a tres ministres de la CEDA. Això
va encendre l’esclat de revoltes a tot el país, especialment a Astúries i Catalunya, que van ser durament
reprimides.
- A Astúries, la revolució va tenir un caràcter més social.
- A Catalunya, va ser el mateix president Lluís Companys qui va encapçalar la insurrecció,
proclamant l’Estat Català dins de la República Espanyola. La rebel·lió va ser sufocada.

4.3. El Front Popular 1936

Les eleccions del 1936 van ser convocades a causa de les desavinences i la corrupció al govern.
- Les forces de centreesquerra es van unir en el Front Popular, mentre que la dreta es va presentar
dividida.
- El Front Popular va guanyar les eleccions i Manuel Azaña va ser elegit president de la República.

4.4. La preparació del cop d'estat

La divisió entre dretes i esquerres es va deixar sentir al carrer.
- Els sectors més radicals de l’esquerra propugnaven la revolució social.
- Els extremistes de dretes defensaven la necessitat d’un cop d’Estat que posés fi a la República i al
procés de reformes.
Aquest clima de violència va ser el pretext a partir del qual les forces conservadores van decidir
interrompre per les armes el procés reformista republicà.
- Les conseqüències del cop serà l'esclat de la Guerra Civil Espanyola.