CATALANISME POLTIC

1. Definici:
El catalanisme poltic s el conjunt de doctrines i de moviments socials i
poltics nascuts al s.XIX, que afirmen lexistncia duna personalitat
prpia de Catalunya diferent a la resta de lEstat i reclamen el seu
reconeixement. Aquesta conscincia porta a reivindicar lautogovern i a
lenfrontament amb el poder central.
2. Arrels o causes
2.1
Romanticisme. Renaixena. Catalanisme cultural.
A principis del s. XIX el Romanticisme es converteix en el pensament
esttic de la burgesia, i dna lloc al Nacionalisme europeu, catal, basc i
gallec. El Romanticisme a Catalunya dona lloc a la Renaixena, perode
cultural caracteritzat per la voluntat de recuperaci de la llengua,
cultura, tradicions i passat histric de Catalunya.
Al 1833 es crea a Espanya lEstat Liberal Centralista que pretn una
uniformitzaci de la cultura. Tamb sinicia el Catalanisme cultural amb
la publicaci lOda a la ptria de Carles Aribau. Lajuntament de
Barcelona organitza els Jocs Florals que pretenen la difusi del catal.
Apareix la premsa escrita i es crea el liceu de Barcelona, on hi acudir la
burgesia.

Sestudia la histria i la literatura de lEdat Mitjana (poca on es

veuen els orgens de Catalunya com a naci) per enfortir la
conscincia nacional.
Simpulsa el teatre popular dideologia democrtica i popular.
Mxim representant s Seraf Pitarra que fa crtiques socials i
reivindica el catal del carrer.
Josep Anselm, crea les Societats Corals per evitar que els obrers
vagin a les tavernes.
Per promoure el Coneixement de Catalunya es fan entitats
culturals i esportives com El Centre Excursionista de Catalunya.

2.2
El desigual desenvolupament econmic de Catalunya i
Espanya
Al s. XIX Catalunya s la Fbrica dEspanya per la indstria catalana,
perdudes les colnies, necessita mesures proteccionistes per fer front a
la competncia estrangera, mentre que el govern liberal espanyol
defensa el lliurecanvisme. Lenfrontament entre proteccionistes i
lliurecanvistes es constant.
2.3

Anticentralisme. Federalisme i Carlisme

El federalisme (arrelat a nuclis urbans i progressista) i el carlisme (nuclis

rurals i conservador) tenen un component anticentralista.
El federalisme defensa un estat no unitari. El seu mxim representant s
Pi i Maragall. Tamb Valent Almirall que durant la restauraci proposa
prpies vies poltiques per a Catalunya. Primer representant del
catalanisme poltic.
El Carlisme defensa els furs, la religi i el mn rural. Mxim representant
s el bisbe de Vic Torres i Bages. Aquest corrent anomenat Viguetanisme,
abandona el carlisme per passar al catalanisme conservador.
2.4
Incapacitat de lestat espanyol per integrar el
nacionalisme, i frustraci de la burgesia catalana per no
tenir protagonisme en la construcci del nou estat
espanyol.
En lEstat liberal espanyol el poder s ocupat per una classe poltica
vinculada als interessos de la propietat agrria, amb idees diferents de la
burgesia catalana. La classe dirigent catalana necessita el mercat
espanyol. Noms construint un projecte dmbit catal es podr obligar
al govern a negociar.
3. Formacions del catalanisme poltic
3.1 Del catalanisme cultural al poltic
El catalanisme cultural de la Renaixena es transforma en un moviment
poltic durant la primera etapa de la Restauraci i sarticula com a
projecte nacionalista a principis del s. XX.
3.2
Catalanisme poltic desquerres. El centre catal i el
memorial de Greuges
Desprs del Sexenni Revolucionari, Valent Almirall evoluciona cap al
catalanisme.
Almirall va impulsar el catalanisme poltic, s a dir la transformaci del
moviment catalanista en doctrines i partits amb voluntat dintervenir en
lAdministraci. Va fundar el primer diari escrit en catal, El Diari Catal, i
va fundar la primera organitzaci cultural i poltica en el llibre Lo
Catalanisme.
El Centre Catal promou un escrit, el Memorial de Greuges, que ser
presentat al rei Alfons XII. El document defensa el proteccionisme, el dret
civil catal i la llengua catalana. Es considerat el primer document poltic
del catalanisme.
3.3

Catalanisme conservador

El catalanisme conservador i clerical: lligat al mn rural i catlic,

representat per Torres i Bages en lObra la Tradici Catalana i difs
pel setmanari La Veu de Montserrat.

Catalanisme conservador de la Lliga de Catalunya i Uni

Catalanista: Angel Guimer i Domnech i Montaner (Centre Catal)
funden una nova agrupaci, La Lliga de Catalunya. El primer acte
poltic va ser el missatge que van adrear a la Reina Maria Cristina,
Missatge a la reina regent, per reclamar lautonomia de Catalunya.

A finals del s. XIX es va crear la Uni Catalanista, una federaci dentitats

diverses ideolgica i socialment, amb voluntat de coordinar els nuclis
catalanistes comarcals. Lacci ms important va ser la celebraci duna
assemblea a Manresa per aprovar les Bases de Manresa, primer projecte
destatut dautonomia per a Catalunya. Defensa la recuperaci del
Parlament, el catal com a llengua oficial, crrecs pblics han de ser
oficials, moneda prpia per a Catalunya... Va ser el primer programa
poltic del catalanisme. Els dirigents de la Uni Catalanista sintegraran
en la Lliga Regionalista.
4. El catalanisme poltic al primer ter del segle XX fins la
segona repblica
El desastre del 98 suposa un cop molt dur per leconomia industrial
catalana i influeix en el catalanisme. La burgesia catalana comena a
defensar la concepci nacionalista segons la qual Catalunya s una naci
diferent de lespanyola. El divorci poltic de la burgesia catalana amb
Madrid impulsar el catalanisme poltic i la Lliga Regionalista.
El catalanisme aconsegueix fer una primera obra de govern, la
Mancomunitat. Lopini poltica es va anar vertebrant a travs de nous
partits que es dividien en tres blocs: catalanistes conservadors,
catalanistes desquerres i anticatalanistes.
4.1 Catalanistes conservadors
Va ser representat per La Lliga Regionalista, fundada al 1901. El seu
dirigent principal era Enric Prat de la Riba. Formula a lobra La
Nacionalitat catalana, la diferncia entre estat i naci, per defensant la
unitat poltica dEspanya. Desprs el lder s Francesc Comb.
La Lliga est formada per la burgesia industrial, classes mitjanes
conservadores, sectors de lEsglsia i propietaris rurals. s un partit
conservador.
La Lliga guanya les eleccions a 1901 i a 1904 i trenca a Catalunya el
Bipartidisme de la Restauraci. El govern central veu amb preocupaci

lexpansi del catalanisme ja que el consideren separatista. Al 1905

membres de la guarnici militar de BCN assalten les redaccions del CuCut, revista satrica que ridiculitzava lexrcit. El rebuig contra la llei
genera una aliana poltica, Solidaritat Catalana, que aplega carlins,
nacionalistes de l Lliga i Republicans menys Lerroxuistes. s una coalici
electoral contra el Govern central, per es dissol degut a les diferncies
entre els catalanistes de dretes i desquerres.
Aquest fracs porta als dirigents de la Lliga a defensar el pacte amb els
partits de Madrid, per garantir lautonomia de Catalunya. Per iniciativa
de Prat de la Riba es presenta al president del govern espanyol,
Canalejas un projecte de mancomunar les Diputacions Catalanes. El
1914 es construeix la Mancomunitat de Catalunya.
El cop destat de Primo de Rivera s ben vist per la Lliga ja que considera
que una dictadura breu s la manera daturar el perill obrer.

4.2

La Mancomunitat de Catalunya

Enric Prat de la Riba va ser elegit president i quan va morir el va

substituir Josep Puig i Cadafalch, tamb de la Lliga.
Era un organisme que consistia en la uni de les quatre diputacions
provincials de Catalunya, per a fins administratius. No va tenir poder
poltic per va ser un rgan de poder com. Estava formada per
lAssemblea, el Govern i el President.
Entre les diverses tasques desenvolupades cal destacar:

Obra cultural: Impuls de lInstitut dEstudis Catalans i potenciaci

de la llengua i la cultura catalana.
Obra cientfica: Fundaci de lobservatori Fabra..
Obra educativa: Creaci de lescola destiu per a mestres,
construcci de centres escolars
Construcci dInfraestructures per fer de Catalunya un pas
modern.

La cultura de la Mancomunitat va ser el Noucentisme, moviment que

pretn dotar a Catalunya duna cultura nacional i construir un pas culte i
burgs. Va acabar amb la Dictadura de Primo de Rivera al 1925.
4.3

El catalanisme desquerres

T dificultats per desenvolupar-se ja que es troba entre dues opcions: La

Lliga Regionalista i el Lerrouxisme i la CNT.
Es va fundar el Partit Republic Catal dirigit per Francesc Layret i Lluis
Companys. Francesc Maci funda lestat Catal, que defensa la lluita
armada i la independncia: Complot de Garraf (es desactiva un artefacte
amb intenci de volar la comitiva dAlfons XIII) Complot de Prats de Moll
(Maci intenta penetrar a Catalunya desde la frontera francesa per
ocupar Olot i proclamar la Repblica Catalana).
De la uni del partit republic i lestat catal sorgeix lesquerra
republicana de Catalunya (ERC) que es converteix en la principal
referncia poltica de Catalunya. s lexpressi dels sectors populars
urbans i rurals i de la mitjana burgesia progressista. Lders: Maci i
Companys.
5. Anticatalanisme
A principis del XX Lerroux,
crea el Partit Republic Radical, amb
lobjectiu de dificultar el desenvolupament del nacionalisme catalanista.
Es obrerista, anticlerical i anticatalanista.

6. Nacionalisme basc i gallec

Al Pas Basc, el Conveni de Bergara confirma la vigncia de les lleis
prpies (furs). Finalment sn abolits a finals del s. XIX. A Navarra
saconsegueix un pacte amb el govern espanyol per mantenir els furs
navarresos.
Al llarg del s. XIX es produeix una recuperaci de la cultura basca: es
publiquen gramtiques sobre leuskera, sorganitzen Jocs Florals.. Es
conforma una visi del poble basc que desemboca en la idea de raa
basca propugnada per Sabino Arana, creador del Nacionalisme basc. A
finals de segle es funda el partit nacionalista basc PNB.
A Galcia hi ha endarreriment econmic. A la segona meitat del s.XIX es
forja el galleguisme cultural o Rexurdimiento. Alfredo Baraas crea el
Regionalisme poltic gallec que demana una descentralitzaci
administrativa.
Anlisi de les
Restauraci

forces

socio-poltiques

de

loposici

la

El desequilibri econmic, la debilitat de la burgesia i el caciquisme

causen una inestabilitat poltica que impedir la consolidaci del sistema
parlamentari. A les forces poltiques doposici, republicans i
mnimament, el moviment obrer i camperol, shi afegiran els
nacionalismes perifrics. Exercien loposici les forces poltiques
segents:
Els republicans que estaven debilitats per la divisi entre unitaris
i federalistes, moderats i radicals, perqu part dels seus efectius
es vinculen al socialisme marxista o a lanarquisme i pel fracs de
la I Repblica.
El moviment obrer, organitzat polticament. No s una fora
poltica important ja que s minoritari i est dividit entre
socialistes i anarquistes:
El socialisme, va creixent a partir de la fundaci de partits
poltics de classe, per solament aconsegueix un arrelament
important entre la classe obrera de Madrid i el nord peninsular. A
finals del s.XIX es funda el sindicat UGT dirigit per socialistes.
Las Casas del Pueblo sn els llocs de reuni on es propaguen les
seves idees. A Espanya es produeix una divisi en el partit que
enfrontar als partidaris daplicar el programa de Marx per
aconseguir el socialisme com a via de revoluci social i els
denominats revisionistes que plantegen postures reformistes per
aconseguir larribada del socialisme considerant que el
proletariat no est preparat per una revoluci.

Lanarquisme tamb es desenvolupa com a moviment social

entre els obrers i camperols, especialment a Catalunya, la franja
mediterrnia i Andalusia. El moviment anarquista espanyol ser
un fet diferenciador de la situaci de lEuropa Occidental. Una
burgesia poc disposada a concessions de cap mena, la
permanncia de salaris de subsistncia als camps i ciutats, dun
gran nombre daturats i de lobligada emigraci cap a les ciutats
en una situaci dura, un Estat policial, la clandestinitat del
moviment obrer, el fracs de la I Repblica.. tots aquests fets
expliquen el desenvolupament de lanarquisme i la radicalitzaci
del moviment obrer espanyol.
En el primer perode de la restauraci predomina lanarquisme
terrorista que utilitzen la violncia armada contra els
representants de la classe dominant. Tamb hi ha grups no
violents que divulguen lesperanto, es dediquen a ensenyar a

llegir en els Ateneus o els que utilitzen la vaga com a arma

revolucionria. La resposta governamental als atemptats
anarquistes s una dura repressi contra tot tipus danarquistes.
Una resposta policial repressiva contra els anarquistes,
encadenaven atemptats, repressi i aix successivament. Al
comenament del s.XX van abandonar el terrorisme.
El nacionalisme catal, sorgeix com a resposta a la crisi
econmica fini secular, la prdua del mercat colonial i la ruptura
dinteressos entre la burgesia industrial catalana i lagrria. Valent
Almirall, en els 80, es passa al catalanisme liberal i pretn aplegar
les forces socials catalanes descontentes de la situaci poltica,
per que aix abandonin les partits poltics dmbit estatal i militin
en el Centre Catal. La Lliga de Catalunya ser la nova
organitzaci representativa de la burgesia industrial i al document
Missatge a la Reina regent es demanava lautonomia per a
Catalunya. La Uni Catalanista va voler agrupar tots els grups
catalanistes i el seu programa poltic, Bases de Manresa, defensa
lautogovern.
La resposta del govern davant del nacionalisme ser repressiva,
prohibint actes, acusant al moviment de separatista.
Labolici dels furs desprs de la tercera guerra carlina, larribada
dimmigrants degut a la industrialitzaci de Biscaia, propiciar el
sorgiment del nacionalisme basc. Sabino Arana ser el fundador
del Partit Nacionalista Basc. s una fora de moment, minoritria.

EVOLUCI DEL MOVIMENT OBRER DURANT LA

RESTAURACI
1. Introducci. Restauraci i Moviment obrer
La classe obrera va sortir de lexperincia del Sexeni amb escepticisme a
causa de les esperances dipositades en els partits desquerres i
republicans. Va sortir dividida entre els corrents marxista i anarquista.
Durant els primers 7 anys de la Restauraci, les tres organitzacions de
obreres van haver dactuar amb clandestinitat. La Restauraci es va
caracteritzar per la despreocupaci de les qestions socials. Aix es
constata en que el 71,5% dels espanyols eren analfabets, 81,16% dones.
LEsglsia aprofita el moment per fundar escoles, per gaireb totes
adreades a classes altes i mitjanes.
Els intellectuals crear la Instituci Llibre dEnsenyana orientada a
densenyament secundari amb mtodes didctics avanats.

La intransigncia social es detecta en les condicions de vida de la classe

obrera. Treballaven 13 o 14 h diries fins i tot els diumenges, a ms les
dones que treballaven fent la mateixa feina guanyaven menys.
2. El sindicalisme anarquista. La FTRE i El Terrorisme.
Desprs del cop dEstat del General Pavia, un decret del govern dissol les
societats obreres vinculades a lAIT i noms queden les de caire laboral.
Quan Sagasta arriba al poder autoritza lexistncia de totes les
associacions obreres.
Es celebra a Barcelona un congrs de delegats anarquistes que funda la
FTRE. A finals del s. XIX es posen de manifest dues tendncies dintre de
lanarquisme. Els catalans donen suport a les tesis de Bakunin que
defensen lacci sindical per damunt de la revolucionria, en canvi els
andalusos defensen les tesis de Kropotkin ms favorables a lacci
terrorista.
Va tenir lloc un procs anomenat La Mano Negra que va jutjar un nombre
de camperols acusats dhaver coms diversos assassinats. La policia
atribueix els crims a la societat anarquista La Mano Negra. La FTRE es
desmarca dels fets, per finalment la repressi fa que desaparegui.
A Catalunya van haver 14 atemptats amb bomba a Barcelona a finals del
s.XIX. Dues bombes al teatre Liceu de Barcelona van causar la mort a 25
persones i van ferir a 35. Ms tard es tira una altra bomba contra les
autoritats a la processi del Corpus, van morir sis persones i varies
ferides. Finalment van ser processats 87 detinguts que tancats al castell
de Montjuic i van ser jutjats a penes de morts o a penes de press,
aquest procs es va anomenar El Procs de Montjuc. La legislaci
espanyola va crear cossos de policia per actuar contra els anarquistes i a
1897 un anarquista Itali va matar a Cnoves.

3. Evoluci del moviment obrer dinspiraci marxista

La branca marxista sorganitz a lentorn de lassociaci dimpressors de
Madrid i de Pablo Iglesias i van fundar clandestinament el PSOE al 1879.
A finals del XIX aprofitant la Llei dAssociacions van inscriure el partit
oficialment. Coincidint amb lexposici universal a BCN, el PSOE celebra
el primer congrs a la ciutat i crea lUGT, sindicat vinculat al partit
socialista. Va assolit ms implantaci a Madrid, Valladolid, Pas Basc, i
Astries.
Als 90, el socialisme espanyol incorpora les idees de la Segona
Internacional, fundada a Pars. Coordinava noms a partits socialistes i
instaura els grans smbols del Moviment Obrer:

 LHimne de la Inernacional
La lluita per la jornada de vuit hores
La creaci de Cases del Poble, centres de reunions.
Els temes de debat de la Segona AIT van ser:
Limperialisme
La primera guerra mundial
El revisionisme.

4. Evoluci i condicions de vida

El desenvolupament industrial de principis del s. XX expliquen la
concentraci de la indstria i del moviment obrer espanyol en quatre
rees principals: Madrid, Pas Basc, Astries i Barcelona.
Les famlies obreres vivien en condicions de subsistncia. Sallotjaven en
habitatges petits que solien compartir amb altres famlies. A BCN hi
havia una mitjana de quatre famlies obreres per habitatge. La part
antiga de la ciutat era lloc de residncia de molts immigrants, la
burgesia residia a lEixample i la classe proletria viva a les zones
industrials.
Les condicions laborals eren fora precries: les jornades laborals eren
de 12 o 13 hores inclosos els diumenges, no hi havia contractes laborals,
la higiene era inexistent, no es prenien mesures de seguretat i els sous
eren baixos. A ms les xifres danalfabetisme eren molt elevades. La
precarietat portava als obrers a malgastar temps a les tavernes. Alguns
sectors ms conscients van empnyer la classe obrera cap a la
mobilitzaci per mitj de la premsa, vagues, etc. La premsa tenia un dret
com: lanticlericalisme. Alguns obrers van trobar, lespai adient als
seus interessos a les Cases del Poble, creades pel PSOE.

5. Evoluci del moviment obrer socialista i anarquista

Entre finals del s XIX i principis del XX la tensi social va ser constant.
Motivades per les condicions de vida precries de la classe obrera, les
reivindicacions es van canalitzar mitjanant vagues i manifestacions.
Durant les vagues van ser freqents la construcci de barricades. La
resposta dels poders pblics era detenir els obrers dirigents, suprimir les
organitzacions obreres i utilitzar la fora pblica (Gurdia Civil). Si es veia
desbordada intervenia lexrcit amb metralladores i canons. Els
detinguts eren jutjats i condemnats ja que la vaga era un delicte.

Al 1907 a BCN es funda la Solidaritat Obrera, impulsada per anarquistes i

socialistes. Editen un setmanari titulat Solidaritat Obrera i aposten per la
lluita reivindicativa. La seva principal acci s lorganitzaci de la vaga
que desemboca en la Setmana Trgica, desprs socialistes i anarquistes
es separen de nou.
Ms tard els anarquistes creen el sindicat CNT, organitzaci dmbit
espanyol revolucionria i que protagonitzar vagues importants. s la
primera central sindical a Catalunya i segona a Espanya.
Al 18 la CNT va celebrar el Congres Regional de Catalunya Congrs de
Sants .
Un dels perodes ms conflictius socialment a Barcelona va ser al s.XX.
Amb la crisi de la postguerra mundial va haver una vaga de la
Canadenca a Barcelona. La burgesia es va espantar i va organitzar el
pistolerisme que va donar lloc a una violncia que va donar molts morts.
El cop dEstat de Primo de Rivera al 23 va significar la persecuci de la
CNT i dels comunistes i el retrocs del moviment obrer espanyol. Es va
constituir clandestinament a Valncia la Federaci anarquista ibrica PAI
per potenciar lanarquisme.
6. Evoluci de la condici femenina
6.1
La condici femenina
Hi havia moltes diferncies entre la dona obrera, la camperola i la
burgesa. Totes les dones estaven sotmeses a una condici dinferioritat
respecte a lhome i la seva finalitat era la reproducci, tenir cura dels fills
i fer les tasques domstiques. Hi havia una absncia de la dona en els
mbits pblics i una submissi a lhome.
6.2

La inferioritat i la diferncia

Durant els primers anys del s. XX, la dona es considerava un sser

inferior intellectualment a lhome. La dona shavia de reservar per a la
maternitat i la famlia i lhome al mn laboral i a lmbit pblic.
La dona havia denfocar la seva vida professional a fer desposa i mare.
El nombre de nenes matriculades a les escoles era molt inferior al de
nens. A ms els nois i les noies estaven separats a lescola, ja que
leducaci que rebien era diferent. Laccs de la dona a la universitat
tamb estava ple dobstacles i tamb la possibilitat dexercir desprs la
professi.

6.3

El treball femen

El treball de la dona fora de la llar estava mal vist ja que es considerava

impropi del seu sexe. La dona sofria una triple discriminaci: patia una
explotaci igual que la dels homes, guanyava menys sou fent el mateix
treball i havia de dedicar-se tamb a les tasques domstiques quan
arribava a casa. La dona va participar en els moviments sindicals.
6.4

Dona i llei

El dret civil que estava vigent a Catalunya, aplicat a tota Espanya, era
que les dones tenien lobligaci dobeir al marit. Ell era ladministrador
dels bns de la seva dona i en cas dadulteri el tractament legal era
diferent. Si el cometia lhome, la dona no podia reclamar res. Si el
cometia la dona, el seu marit podia fins i tot matar-la. La dona no va
tenir dret a votar fins al 33.
6.5

Els primers canvis

El primer senyal de canvi va ser el descens de la natalitat. El segon va

ser que la dona comena a accedir als mbits pblics i a la poltica.
Una de les principals reivindicacions de la dona va ser aconseguir la
dignificaci del treball femen i laccs a la cultura i a leducaci. A GB i
als EUA en aquests moments hi havia un moviment feminista que lluita
pel dret de vot de les dones, sanomenen sufragistes.