EL CATALANISME 1833-1930

Moviment que defensa la personalitat diferenciada de Catalunya, considera que aquesta realitat diferenciada reconeguda políticament.

3.1 ELS ORÍGENS DEL CATALANISME DEL SEGE XIX: EL CATALANISME CULTURAL

11/09/1714 Catalunya és vençuda políticament i es va establir el Decret de Nova Planta que eliminà totes les lleis i cultura catalana. Així,
la cultura i la llengua catalana (símbol més important identitat catalana) van ser eliminades de l’àmbit administratiu i oficial i van quedar
relegades a l’àmbit popular i social. No va ser fins al s.XIX que a Catalunya es va començar a desvetllar la consciència nacional catalana.

Principals factors que van afavorir el ressorgiment de la consciència nacional van ser:
Renaixença Carlisme Republic. Federal Demanda proteccionisme aranzelari Actitud centralista governs espanyols

3.1.1 La Renaixença

Moviment cultural que sorgí a Catalunya a la dècada de 1830, caracteritzat principalment per la voluntat de recuperació literària de la
llengua catalana, la cultura i la història catalana. Com a moviment cultural podríem dir que és la versió catalana del Romanticisme.

Fets destacats:
Publicació: oda La Pàtria de
Bonaventura Carles Aribau el
1833, diari El Vapor. Data de
publicació poema es considera
inici del moviment de la
Renaixença.
Diferents escriptors, especialment Joaquim Rubió i Ors i Josep Pau
Ballot, van començar a difondre i promoure la llengua catalana
entre els escriptors i intel·lectuals catalans. Les crides de Joaquim
Rubió i Ors i de Josep Pau Ballot van tenir efecte entre els literats
però també entre els intel·lectuals, historiadors, poetes, juristes i
folkloristes vinculats a les elits socials de la burgesia.
Restauració dels Jocs Florals (1859): Es
van restaurar els Jocs Florals, concurs de
poesia que va dinamitzar i promoure l’ús
del català com a llengua pròpia, ja que el
català era el principal símbol de la identitat
del país i de la seva història.

Fundació d’institucions com la Universitat de Barcelona, l’Acadèmia de Autors literaris Importància Creixement Modernització i
Bones Lletres i l’Ateneu Barcelonès (1872). La Universitat de Barcelona va populars: Jacint del moviment de la normativització
contribuir a l’expansió de la Renaixença perquè va promoure l’estudi i la Verdaguer, coral: Anselm premsa de la llengua
divulgació de la història i la literatura medievals catalanes i també del dret Narcís Oller, Clavé i l’Orfeó popular, catalana.
tradicional català, considerat l’ànima i la base de la personalitat política de Àngel Guimerà Català. satírica i
Catalunya. Arreu de Catalunya van anar sorgint entitats que van impulsar la o Serafí Pitarra. crítica.
Renaixença.

Renaixença va sorgir i va tenir èxit per diversos factors:

Catalunya havia començat tenir una situació social i econòmica Reacció contra el fort Influència del romanticisme europeu. Aquest moviment
diferents de la resta d’Espanya a causa de: la industrialització i centralisme polític i cultural valorava molt el passat medieval dels pobles. Els
l’aparició d’una burgesia forta que estava poc vinculada el poder homogeneïtzació impulsors de la Renaixença van trobar que Catalunya
de l’Estat i que va aconseguir un gran lideratge social a cultural amb què es havia viscut la seva època d’esplendor a l’Edat Mitjana
Catalunya. La Renaixença va ser l’expressió cultural d’aquesta construïa el nou Estat (havia tingut un Estat propi). Aquest moment històric
situació social i econòmica que vivia Catalunya. Lliberal espanyol. servia per definir una identitat catalana.

3.1.2 El Carlisme 3.1.2 El Republicanisme Federal

Moviment molt present Catalunya rural. Fet de ser
un moviment anticentralista que defensava les lleis
tradicionals i els furs els connectava amb el
catalanisme. Aquest evolucionà cap a un
tradicionalisme catòlic que donà lloc a tendència
conservadora catalanista.
3.1.5 Actitud centralista governs espanyols
Branca ideològica dins del republicanisme espanyol. Defensava que l’Estat
havia de ser descentralitzat. Entenia la República com a conjunt
d’associacions locals de ciutadans que havien de participar
democràticament en els afers públics. Defensaven que l’Estat s’havia de
dividir en unitats d’administració i gestió més petites per evitar l’existència
de governs centrals forts amb una alta concentració de poders. Francesc Pi i
Margall i el Partit Republicà Democràtic Federal van ser els principals
referents d’aquesta corrent política.

S’havia fet evident que l’Estat liberal espanyol era Seguint aquests principis el federalisme recolzava que Catalunya s’havia de
centralista i no tenia intenció d’integrar el fet reconèixer políticament i la forma de fer-ho havia de ser a través de la
diferencial català. creació d’un Estat català dins d’una república federal espanyola.

3.1.4 Demanda proteccionisme aranzelari

Proteccionisme, política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència
estrangera.

Al s.XIX a Catalunya apareix la corrent proteccionista com a conseqüència del procés d’industrialització. Aquest proteccionisme es
basava en la protecció de la indústria catalana a través de l’aplicació d’un aranzels que gravessin l’entrada de mercaderies
estrangeres. La burgesia catalana era partidària de les mesures proteccionistes (interessava que no entressin productes tèxtils
estrangers). Contràriament, l’oligarquia espanyola (dedicada a l’agricultura) era partidària del lliurecanvisme. La burgesia catalana va
veure que els seus interessos topaven amb els governs i l’oligarquia espanyola.
 EL CATALANISME 1833-1930
3.2 EL CATALANISME POLÍTIC

El catalanisme inicialment, era una manera d’entendre el país expressada bàsicament per intel·lectuals. Tots els sectors catalanistes van
coincidir a creure que calia recuperar la identitat catalana, els símbols, la llengua, la cultura i que la prioritat principal era Catalunya.

L’originalitat del catalanisme va ser combinar la idea de modernitat (transformació industrial, política, artística, etc.) amb la tradició (la
llengua i dels símbols del passat propi).

IDEA PRINCIPAL: A la segona meitat del segle XIX aquest “catalanisme cultural” va començar a protagonitzar actuacions polítiques que
permeten parlar de catalanisme polític. A partir d’aquí van néixer organitzacions polítiques que van començar a fer demandes de caire
catalanista als governs liberals centralistes de Madrid. CATALANISME CULTURAL → CATALANISME POLÍTIC

3.2.1 Tendències del catalanisme del s.XIX

CATALANISME D’ESQUERRES PROGRESSISTA CATALANISME DE CONSERVADOR CATÒLIC

ORÍGEN: Prové del republicanisme federal. ORÍGENS:
LÍDER: Valentí Almirall. - Carlisme: Part del carlisme a Catalunya es va
ORGANITZACIÓ: Centre Català reconvertir en el conservadorisme catalanista.
PUBLICACIÓ DE REFERÈNCIA: Diari Català (1879), primer diari escrit íntegrament en llengua - Vigatanisme clerical: Moviment catòlic, cultural i
catalana. intel·lectual impulsat per eclesiàstics de la ciutat
SUPORTS: No va rebre el suport burgès pel seu perfil republicà i laic. No va rebre el suport de Vic. Va suposar l’apropament del clergat cap el
obrer per tractar pocs problemes socials. catalanisme conservador per intentar cristianitzar
IDEOLOGIA: laic, republicà, democratisme i federalista. el moviment. Defensaven que la cultura catalana
LLIBRE DE REFERÈNCIA: Lo Catalanisme (1886) de Valentí Almirall. estava estretament lligada amb la fe cristiana i és
FETS IMPORTANTS: Promoció del Primer Congrés Catalanista, del Segon Congrés Catalanista i la que, segons Torras i Bages, el regionalisme
presentació del Memorial de Greuges a Alfons XII. Va tenir pes a la dècada de 1880. afavoria la renovació de la vida religiosa del país.
“Catalunya i l’Església són dues coses en el passat
Lo Catalanisme llibre on Almirall plasmà la seva doctrina catalanisme polític. Considerat pare de la nostra terra que és impossible destriar”
del catalanisme polític per ser el primer que va començar a definir què i com havia de ser el (Torras i Bages).
catalanisme polític. LÍDERS: Torras i Bages, Àngel Guimerà, Domènech
i Muntaner.
IDEES D’ALMIRALL I LO CATALANISME: ORGANITZACIÓ: Unió Catalanista (1891)
PUBLICACIONS DE REFERÈNCIA: La Veu de
1. Defensa el “particularisme” català (no independència). Utilitza el concepte “particularisme” Montserrat i La Renaixença.
per referir-se a la personalitat diferenciada de Catalunya. LLIBRE DE REFERÈNCIA: La tradición catalana
2. La llengua catalana és el vincle d’unitat i cohesió dels catalans. (1892) de Torras i Bages.
3. Reclama una descentralització d’Espanya basada en regions i comarques i no pas amb SUPORTS: Burgesia i intel·lectuals conservadors.
províncies administratives. FETS IMPORTANTS: Presentació del Missatge a la
4. S’aconseguiria modificar l’organització d’Espanya a través de reconèixer la personalitat Reina Regent i les Bases de Manresa.
pròpia de Catalunya (el particularisme). IDEOLOGIA:
5. El particularisme català com el motor de desenvolupament de Catalunya i de regeneració 1. Rebuig de tot plantejament revolucionari.
d’Espanya. 2. Defensa l’oficialitat del català.
6. Per aconseguir tot això calia dues coses. Per una banda, una forta agitació cultural. Per altra 3. Defensa el dret civil català
banda, crear una organització interclassista forta que guanyés les eleccions i derrotés el 4. Defensa el proteccionisme.
caciquisme i l’oligarquia de la Restauració. Això permetria arribar al federalisme. 5. Defensa l’execució d’una política exclusivament
7. Defensa el republicanisme. Tot i que Almirall no era anticlerical, els sectors conservadors el catalanista.
continuaven considerant “massa” republicà. Per això, la seva proposta va perdre suports. 6. Els sectors tradicionalistes (els més vinculats a
8. Moderat en matèria de reformes socials. l’Església) defensaven un profund caràcter catòlic
→ Termes que utilitza: CATALANISME: Referència a “les coses de Catalunya”. REGIONSALISME: per a Catalunya “Catalunya serà cristiana o no
Relacions amb altres regions espanyoles. PARTICULARISME: L’utilitza per definir els principis serà”.
teòrics científics generals dels catalans. És el que actualment definim com a “catalanisme”. 7. Catalanisme basat en la família, la propietat, la
religió i les tradicions.

3.2.2 La formació del primer catalanisme polític (fets importants)

En aquest apartat explicarem els fets més importants que es van produir dins del catalanisme polític.

IDEA PRINCIPAL: A la dècada de 1880 la tendència que predominava era el catalanisme progressista (liderat per Valentí Almirall),
mentre que a partir de la dècada de 1890 predominava el catalanisme conservador.
 EL CATALANISME 1833-1930
3.2.2.1 Dècade 1880: El catalanisme progressista (Valentí Almirall)

Es començà a formar el catalanisme polític. En aquesta dècada el sector catalanista que va tenir més protagonisme va ser el catalanisme
progressista encapçalat per Valentí Almirall. Va ser Almirall qui va impulsar la transformació del moviment catalanista en doctrines i
partits amb voluntat d’intervenir en l’Administració pública i en la política (catalanisme polític). Ho va fer des d’una perspectiva
d’esquerres i de progrés. Valentí Almirall va promoure les primeres accions/fets més rellevants del catalanisme inicial:

PRIMER CONGRÉS CATALANISTA (1880): Va ser una assemblea celebrada a Barcelona amb l’objectiu de reunir les diferents tendències
del catalanisme i fixar l’ideari del catalanisme. Hi van participar catalanistes literaris, catòlics, catalanistes romàntics, etc. Els principals
acords presos van ser: crear una comissió per mantenir del dret català, construir una Acadèmia de la Llengua Catalana i fundar el
Centre Català per coordinar el moviment catalanista.

FUNDACIÓ DEL CENTRE CATALÀ (1882): Va ser la primera organització cultural i política del catalanisme formada per federals i
moderats. Tenia com a objectiu ser una plataforma unitària i àmplia per a unir tots els catalanistes. El lema del Centre Català era
Catalunya i avant! Valentí Almirall n’era el president.

SEGON CONGRÉS CATALANISTA (1883): Congrés promogut i organitzat pel Centre Català amb l’objectiu de debatre i votar el Programa
del Catalanisme. Els acords van ser: crítica al centralisme i a la corrupció dels partits dinàstics, defensa de la cooficialitat de la llengua
catalana, defensa del dret civil català, defensa del proteccionisme, creació de partits polítics d’àmbit català i deixar d’obeir als partits
d’àmbit estatal. Per tant, es defensava que els catalans s’havien d’afiliar només a organitzacions polítiques catalanes. Aquest últim
punt va portar a Valentí Almirall a convertir el Centre Català en partit polític el 1884 però va fracassar en intentar aplegar a les seves
files totes les tendències catalanistes.

MEMORIAL DE GREUGES (1885): Arran dels acords presos al Segon Congrés i de les crítiques del catalanisme cap a l’Estat espanyol es
va impulsar l’elaboració de l’anomenada Memoria en defensa de los intereses Morales y materiales de Cataluña, conegut com a
“Memorial de Greuges”. Aquest document va ser redactat pel Centre Català i Valentí Almirall entre altres, cosa que va proporcionar
una gran popularitat al Centre Català. Va ser el primer manifest polític unitari del catalanisme.

PRINCIPALS IDEES MEMORIAL:

1. Document bastant reivindicatiu en què s’hi elaboren un seguit de queixes.

2. Denuncia de l’opressió de Catalunya per part d’Espanya.

3. Harmonització dels interessos i les aspiracions de les diferents regions de l’Estat espanyol.

4. Defensa proteccionisme econòmic per a la indústria catalana amenaçada pels tractats de comerç signats amb França i Gran
Bretanya.

5. Defensa de la llengua i la cultura de Catalunya.

6. Protesta contra les mesures del govern.

7. Defensa del dret civil català davant l’amenaça governamental d’elaborar un nou codi civil que seria el mateix per a tota Espanya.

“recollia els motius pels quals Catalunya se sentia agreujada pels governs liberals”

Lliurat a Alfons XII el 10 de març de 1885 a través de l’exercici del dret constitucional de petició al rei. La inesperada mort del monarca,
el mateix 1885, va limitar l’eficàcia política del document, però el seu impacte als cercles polítics de Madrid va ser notable

Es considera el primer acte del catalanisme a Espanya i va ser la primera mobilització unitària del catalanisme. Va rebre el recolzament
d’amplis sectors de la societat i, de fet, va suposar el primer acostament de la burgesia al moviment catalanista. Tot i això l’intent
d’acostar el catalanisme a la burgesia va fracassar perquè per a molts Almirall era massa republicà.

3.2.2.2 Dècade 1890: Catalanisme conservador

Catalanisme conservador va ser la tendència dominant dins del catalanisme. Així doncs, Valentí Almirall va perdre tot el protagonisme.

Durant aquesta dècada els fets més rellevants que es van dur a terme dins del catalanisme van ser promoguts pels sectors conservadors:
 EL CATALANISME 1833-1930
FUNDACIÓ DE LA LLIGA DE CATALUNYA (1887): L’any 1887 els elements més conservadors del Centre Català, com ara l’escriptor
Àngel Guimerà i l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, se’n van deslligar i van fundar una nova agrupació: la Lliga de Catalunya. No
es pot considerar com un partit polític pròpiament tal com els coneixem ara sinó que més aviat es tractava d’un club polític
catalanista. Estava formada pels sectors conservadors del catalanisme (aglutinava inclús els sectors tradicionalistes de l’entorn de La
Veu de Montserrat) i per tant tenia un gran suport de la burgesia catalanista. Els seus principals punts ideològics eren: reivindicar
l’oficialitat del català, proteccionisme econòmic, defensa i reforma del dret català, dur a terme una política catalanista però oberta a
altres regions, realitzar una forta campanya de propaganda que els donés possibilitats de presentar-se a unes eleccions.

MISSATGE A LA REGENT MARIA CRISTINA (1888): El 1888 la Regent Maria Cristina va visitar Barcelona en motiu de la inauguració de
l’Exposició Universal. Es va aprofitar aquest fet per llegir un missatge a la regent on es reivindicava l’autonomia política per a
Catalunya. Aquest va ser el primer acte polític públic de la Lliga de Catalunya. Els principals punts del missatge eren:

1. Reivindicació de la plena autonomia de Catalunya.

2. Demanaven una participació més igualitària entre territoris en les despeses de l’Estat i les contribucions militars, la
defensa del dret civil o l’oficialitat de la llengua catalana (tant a l’ensenyament com a les manifestacions populars).

Des de Madrid, aquest text va ser refusat completament, fet que va contribuir a enfortir el moviment catalanista conservador.

CAMPANYA PER LA DEFENSA DEL DRET CIVIL CATALÀ (1889): Al 1889 la Lliga de Catalunya va promoure una campanya en defensa
del dret civil català i contra el projecte de reforma del Codi Civil espanyol que s’estava redactant a Madrid. Aquest va establir que el
codi civil seria igual a tot Espanya. Finalment el govern va accedir a canviar la redacció del codi i això es va percebre com la primera
victòria del catalanisme.

CREACIÓ DE LA UNIÓ CATALANISTA (1891): La Unió Catalanista va ser una federació d’entitats molt diverses ideològicament i
socialment. Tenia la voluntat de coordinar totes les entitats catalanistes comarcals. La Unió Catalanista no era tampoc un partit polític
tal com l’entenem ara sinó que era una associació/federació de grups polítics i culturals catalanistes amb l’objectiu de treballar “en la
propaganda de les idees regionalistes i en la realització del programa del catalanisme”. La fusió d’aquestes agrupacions en la Unió
Catalanista va sorgir dels contactes mantinguts entre aquestes associacions arran de la campanya realitzada contra l’article 15 del codi
civil. Amb la Unió Catalanista la burgesia es va implicar molt més en el catalanisme. Dins la Unió Catalanista van sorgir disputes entre
partidaris i no partidaris de l’acció política.

LES BASES DE MANRESA (1892): La Unió Catalanista va celebrar, el març del 1892, una assemblea a Manresa en què es van aprovar les
Bases per a la Constitució Regional Catalana, document conegut com “Bases de Manresa.” Aquest document es tractava d’un primer
projecte d’estatut d’autonomia. S’hi plasmava la ideologia del catalanisme conservador, tradicionalista i corporatiu i s’hi expressava el
paper que hauria de tenir Catalunya en la vida política espanyola. Les Bases estaven estructurades en 17 articles. Principals punts:

1. Catalunya hauria de tenir un poder regional que reposava en la plena sobirania de Catalunya.

2. S’establia una organització de Catalunya amb un caràcter medievalitzant, basat en les comarques i els municipis.

3. S’establia el català com a única llengua oficial.

4. L’ordre públic de Catalunya era una competència directa i exclusiva del poder regional.

5. Competències exclusives en el control de les finances, del sistema tributari, de l’educació i de la iniciativa legislativa.

6. Només els catalans tenien accés als càrrecs públics de Catalunya.

7. El servei militar obligatòria era substituït per un contingent de voluntaris.

8. Restabliment de les antigues institucions com l’Audiència o les Corts (denotava un caràcter arcaïtzant).

9. Vinculació entre Catalunya i Espanya a través d’un pacte entre aquestes institucions (l’Audiència i les Corts) amb la corona. (també
denotava un caràcter arcaïtzant).

10. Elecció de les Corts catalanes mitjançant el sufragi corporatiu (votar per estaments, corporacions o associacions). Això era un
exemple de corporativisme reaccionari.

Les Bases de Manresa suposaven un desafiament per a l’Estat espanyol que era centralista i uniformista. A més, a Les Bases s’hi plasmava
un catalanisme tradicionalista i antiliberal que no encaixava en una Catalunya industrial. Així doncs, les Bases no es van aplicar mai i ni
es va discutir mai a les Corts espanyoles.
 EL CATALANISME 1833-1930
MISSATGE AL REI DELS HEL·LENS (1897): Una altra iniciativa de la Unió Catalanista va ser el manifest públic conegut com a Missatge al
rei dels hel·lens. Els catalanistes van entregar al cònsol de Grècia a Barcelona un missatge d’enhorabona, adreçat al rei Jordi I de
Grècia, per la independència de l’illa de Creta, fins llavors sota domini turc. El document va ser redactat per Enric Prat de la Riba i
signat per 46 presidents d’organitzacions catalanistes. El govern de Madrid es va irritar molt per aquest acte de sobirania i va iniciar
una dura repressió sobre diverses entitats i publicacions com la revista La Renaixença.

A partir de llavors el govern va reprimir el catalanisme amb l’excusa que era un perill per a la unitat d’Espanya: prohibició de publicacions,
d’actes de propaganda, etc. A la premsa i a la política de Madrid es va començar a utilitzar la paraula separatista per desqualificar el
catalanisme polític. Tanmateix, el catalanisme polític del moment no tenia cap voluntat de separació sinó de reconeixement de la pròpia
personalitat i de regeneració política.

3.2.3 El catalanisme als inicis del s.XX (fets importants)

A l’inici del segle XX a Espanya s’havien format grups nacionalistes a la perifèria peninsular. Això va ser vist com un factor d’afebliment de
la Restauració.
GALLEGUISME NACIONALISME BASC
Moviment més cultural que polític. No va Va aparèixer a través de la figura de Sabino Arana. Era un nacionalisme d’herència carlina: tenia un
tenir el suport de les classes dirigents discurs antiliberal, contrari a la industrialització i a la immigració i de fort contingut ètnic. Al segle XX,
gallegues. El gran exponent cultural va ser aquest nacionalisme basc va moderar el seu discurs. Arana va fundar el Partit Nacionalista Basc
Rosalia de Castro. (PNB). Actualment la ideologia d’Arana és polèmica pel seu contingut racista.

IDE PRINCIPAL: A Catalunya, durant tot el segle XIX, s’havien anant fent passes cap al catalanisme polític. Al final del segle XIX van tenir
lloc alguns fets que van fer que el moviment creixés i que bona part de la societat catalana (sobretot la burgesia) passés a donar suport
al catalanisme. Alguns d’ells va ser la crisi de la Guerra de Cuba, el Tancament de Caixes i la fundació del partit la Lliga Regionalista.

3.2.3.1 El tancament de caixes

La CRISI DE LA GUERRA DE CUBA va fer decantar la burgesia cap al catalanisme. Aquesta estava en contra de la guerra i els costos que
comportava.

El fet més rellevant va ser el TANCAMENT DE CAIXES (1899). El govern de Silvela i Polavieja va apujar els impostos però aquests van afectar
més a les classes mitjanes i baixes que als terratinents. Davant d’això la burgesia catalana es va negar a pagar impostos i va donar de baixa
els seus negocis. Alguns van ser detinguts i obligats a pagar. Això va fer que la burgesia catalana trenqués amb els parits dinàstic amb el
sistema de la Restauració.

IDEA PRINCIPAL: Així doncs, des del 1901 fins el 1932, els partits dinàstics a Catalunya van anar en davallada. Contràriament van anar
sortint nous partits. Aquests es dividien en tres grans bloc: catalanistes conservadors, catalanistes d’esquerres i anticatalanistes.

3.2.3.2 Creació de la Lliga Regionalista (1901)

Sorgeix de la unió de:

CENTRE NACIONAL CATALÀ UNIÓ REGIONALISTA

Agrupació d’intel·lectuals
catalans amb inquietuds
polítiques. Hi destacava la figura
d’Enric Prat de la Riba.
Agrupació d’empresaris proteccionistes que defensava l’autonomia política i administrativa de les regions
d’Espanya. El Tancament de Caixes, el fet que els governs espanyols no concedissin el concert econòmic i la manca
de reformes “regeneracionistes” van fer que un sector dels industrials catalans, que sempre havien negociat amb
el govern de torn, decidissin crear un partit propi per imposar els seus criteris. Així va néixer la Unió Regionalista
formada per industrials, dirigents del tancament de caixes i membres del polaviejisme català.

IDEOLOGIA: Era un partit
catalanista conservador i
burgès, tot i que
inicialment s’hi van associar
alguns intel·lectuals més
progressistes. Per tant,
formava part del
catalanisme conservador.
LÍDERS: Va ser el Va ser el primer partit catalanista de Fins llavors el catalanisme no havia
Dirigida primer partit masses, és a dir, el primer partit aconseguit una base social suficient per a
Enric Prat catalanista catalanista amb èxit electoral i esdevenir una força política operativa i
de la Riba modern continuïtat. El gran èxit electoral va alternativa ja que la burgesia seguia
fins 1917, i (semblant a produir-se al mateix any de la seva lligada al sistema de la Restauració. Va
llavors per un partit fundació amb la candidatura dels “quatre ser amb la Lliga quan bona part de la
Francesc polític actual). presidents” (Bartomeu Robert, Albert burgesia catalana va començar a trencar
Cambó. Rusiñol, Lluís Domènech i Muntaner i amb la Restauració i es va adherir al
Sebastià Torras). catalanisme.
 EL CATALANISME 1833-1930
La Lliga va patir dues escissions:

1904: Es va separar el sector més progressista, encapçalat per Josep Carner, per discrepàncies diverses, especialment 1906: una escissió de
perquè Cambó no va boicotejar la visita d’Alfons XIII a Catalunya. Aquest sector escindit va fundar el Centre sectors que consideraven
Nacionalista Republicà (1906). El 1910 aquest es va transformar en la UNIÓ FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA. que els dirigents de la Lliga
Estava formada per liberals burgesos i sectors pròxims al socialisme i obreristes. Tot i això no va aconseguir apartar a eren poc nacionalistes.
Lerroux dins el republicanisme a Catalunya. A partir de 1913 la seva davallada electoral va portar aquest partit a fer Aquests sectors van crear
coalició amb altres partits d’esquerres. Defensaven un programa autonomista, més socialitzant, federalista i republicà. Acció Catalana (1922).

3.2.3.2 Solidaritat Catalana (1906)

El 1905 la revista el Cu-Cut! va publicar un acudit de Joan Junceda mofant-se de l’exèrcit espanyol. Això va provocar els anomenats “fets
del Cu-Cut!” en els quals els militars establerts a Barcelona van assaltar la redacció de la revista i de La Veu de Catalunya. Aquest assalt va
generar les protestes de tots els partits de Catalunya, menys els lerrouxistes i els dinàstics (liberal i conservador).

El govern espanyol enlloc de condemnar l’acció va impulsar la Llei de Jurisdiccions que posava sota jurisdicció militar qualsevol “ofensa”
als símbols espanyols. Com a resposta a aquesta llei es va formar a Catalunya una gran coalició: SOLIDARITAT CATALANA. Integrada per:
Lliga Regionalista Republicans catalanistes Federals Carlins
Solidaritat Catalana va ser una coalició que liderava el moviment d’oposició al projecte de Llei de jurisdiccions. Aplegava tots els sectors
(des de carlistes fins a republicans), excepte els monàrquics, els lerrouxistescarlistes i bona part del moviment obrer (sindicalistes,
socialistes i anarquistes). Lerroux va ser el principal atacant contra la Solidaritat Catalana.

Solidaritat Catalana va tenir un gran èxit a les eleccions de 1907. El seu programa electoral, conegut com a “Programa del Tívoli”, demanava
la derogació de la Llei de Jurisdiccions i expressava de forma poc precisa un seguit de reivindicacions (organismes regionals, competències
en ensenyament...). Solidaritat Catalana es va dissoldre després de la Setmana Tràgica (1909) per les divergències internes davant la
repressió exercida per l’Estat.

3.2.4 La Mancomunitat de Catalunya (1914-1923)

Federació de les quatre diputacions provincials catalanes, i va ser la primera institució de govern de Catalunya des de 1714. El projecte es
va iniciar el 1911 i el va promoure Enric Prat de la Riba (president de la Diputació de Barcelona) i s’hi van afegir els presidents de les altres
tres Diputacions catalanes.

L’avantprojecte de Mancomunitat va ser presentat al president del govern espanyol, José Canalejas, que el va acollir favorablement.
Canalejas va presentar al Congrés dels Diputats un projecte de llei de Mancomunitats amb competències molt retallades respecte a
l’avantprojecte de Prat de la Riba. Finalment, Dato, el desembre de 1913, va aprovar el decret que permetia unificar serveis i recursos a les
diputacions. El 6 d’abril de 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya. Aquesta Mancomunitat va estar sota la direcció de polítics
de la Lliga Regionalista i va tenir dos presidents: Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch. 3 Etapes:
1914-1917: Presidència d’Enric Prat de la 1917-1923: Presidència de Josep Puig i 1923-1925: Control militar. El 1925 Primo
Riba. Cadafalch. de Rivera la dissol.
La Mancomunitat va tenir poques competències, ja que l’Estat no va concedir més serveis ni recursos. Per tant, la Mancomunitat no va
tenir mai cap poder polític. La Mancomunitat va ser només un intent de concentració i gestió conjunta de les competències que en
matèries concretes ja tenien les Diputacions Provincials catalanes. Amb pocs recursos va fer una planificació nacional de Catalunya per
primera vegada en el període contemporani.

3.2.4.1 Principals actuacions de la Mancomunitat

Cultura Ensenyament en àmbits Obres Assistència Fonament

públiques social d’economia
- Creació de l’Institut d’Estudis Catalans, on Pompeu Professional: Creació de l’Escola de Treball. Impuls a la Creació de Experimentació
Fabra va dur a terme la tasca de normativitzar la -- Artístic: Impuls a l’Escola Massana. -- xarxes de la Casa de la agrària
llengua catalana (redactar l’ortografia i la gramàtica Tècnic: Impuls a la Universitat Industrial. -- telèfon, Maternitat.
catalana). I de museus i biblioteques. Universitari: Escoles Normals, Escola de electricitat i
Bibliotecàries. carreteres.
 EL CATALANISME 1833-1930
3.2.4.2 Dissolució de la Mancomunitat

La dictadura de Primo de Rivera era clarament antidemocràtica i anticatalanista (va prohibir l’ús públic de la llengua catalana, de
l’exhibició de la senyera, ballar sardanes).

No és gens estrany, doncs, que el govern de la Mancomunitat fos destituït. El 29 de gener de 1924, Alfons Sala Argemí, un important
fabricant terrassenc de tarannà anticatalanista que havia donat suport al dictador, va ser nomenat president de la Mancomunitat amb la
finalitat de desmantellar-la. Finalment, la Mancomunitat de Catalunya va ser suprimida definitivament.

3.2.5 El creixement del Catalanisme Republicà

IDE PRINCIPAL: A principis del segle XX qui liderava el moviment catalanista eren els sectors conservadors, liderats per la Lliga
Regionalista. Però amb el temps va anar augmentant la força del catalanisme republicà d’esquerres.

Domènec Martí i Julià, president de la Unió Catalanista, va ser un dels primers en defensar un catalanisme d’esquerres que defensava
l’alliberament nacional i social de Catalunya. Dins del catalanisme d’esquerres va agafar força el republicanisme. Els partits i fets més
destacats:
Creació UNIÓ FEDERAL NACIONALISTA PACTE DE SANT GERVASI (1914): CAMPANYA PER L’AUTONOMIA (1918-1919):
REPUBLICANA (1909):
Formada per liberals burgesos i sectors Entre els republicans catalanistes (Unió Federal Aprofitant que a Europa s’estaven produint
pròxims al socialisme i obreristes. Tot i Nacionalista Republicana) i els republicans processos d’autodeterminació, després de la 1a
això no va aconseguir apartar a Lerroux lerrouxistes. Aquesta unió va sorgir per presentar-se a Guerra Mundial, els republicans catalanistes
dins el republicanisme a Catalunya. A les eleccions de 1914 i fer front al creixement de la van promoure (la resta de partits catalans s’hi
partir de 1913 la seva davallada electoral Lliga Regionalista ja que en aquells moments el van afegir) una campanya per l’autonomia.
va portar aquest partit a fer coalició amb republicanisme català i els lerrouxistes es trobaven Aquesta campanya consistia en la redacció d’un
altres partits d’esquerres. Defensaven un en un moment de greu crisi. En el seu manifest projecte d’estatut d’autonomia “Bases per
programa autonomista, més socialitzant, electoral proposaven una lluita contra la guerra al l’Autonomia de Catalunya”, que les Corts
federalista i republicà. Destaquen noms Marroc, contra la monarquia, contra la Lliga i feia espanyoles no van acceptar discutir i el projecte
com el d’Andreu Niu o Francesc Layret. lleugeres al·lusions a l’autonomia catalana. Aquesta va quedar paralitzat per la greu crisi social.
unió no va tenir continuïtat.

Creació PARTIT REPUBLICÀ
CATALÀ (1917):
Dirigit per Francesc Layret,
Marcel·lí Domingo i Lluís
Companys.
Creació ACCIÓ Creació ESTAT COMPLOT DE PRATS DE MOLLÓ (1926):
CATALANA (1922): CATALÀ (1922):
Partit integrat per Partit Macià al capdavant d’Estat Català va intentar una invasió de Catalunya des
intel·lectuals independentista de França per declarar Catalunya independent i fer caure la dictadura de
catalanistes dirigit per Primo de Rivera. Macià va ser detingut abans d’aconseguir-ho i va ser
republicans. Dirigit Francesc Macià jutjat. Aquest judici va fer conèixer la causa de l’independentisme català
per Lluís N. d’Olwer, que optava per la arreu d’Europa i Macià va esdevenir un mite, la qual cosa el va convertir
Antoni Rovira i via insurreccional. en un personatge molt apreciat per la població quan va iniciar el període
Virgili. de la Segona República.

PACTE DE SANT SEBASTIÀ (1930): FUNDACIÓ D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (1931):

En la preparació de l’arribada de la República, el
catalanisme va participar al Pacte de Sant Sebastià a
través d’Estat Català i d’Acció Catalana. Va ser un
pacte a nivell espanyol entre sector republicans amb
l’objectiu de d’establir una república a Espanya.
ERC va néixer el 1931 de la unió de tres grups: Partit Republicà Català, Estat Català i Grup de
l’Opinió (que no era un partit, sinó un grup d’intel·lectuals a l’entorn del diari L’Opinió).
ERC va aconseguir liderar el catalanisme i va guanyar les eleccions de l’abril de 1931 (que van
suposar l’inici de la Segona República), cosa que va confirmar que el catalanisme d’esquerres
era majoritari.

REPUBLICANISME ANTICATALANISTA

El panorama polític català del començament del segle XX es complementava amb el PARTIT REPUBLICÀ RADICAL, de tarannà
anticatalanista, creat per Alejandro Lerroux el 1908. Lerroux es va instal·lar el 1901 a Barcelona, on ben aviat va esdevenir un personatge
popular. Dotat d’una oratòria encesa, sovint demagògica, gairebé sempre imprecisa, suscitava un gran entusiasme entre les classes
populars. Utilitzava un llenguatge d’esquerres amb què atiava les frustracions populars contra l’Església (anticlericalisme) i el catalanisme,
que identificava amb la burgesia.

Lerroux i el Partit Radical, però, van anar orientant les seves propostes polítiques cap a la moderació en els aspectes socials i econòmics,
sense perdre, però, el seu anticatalanisme militant. La seva ideologia, al final, durant la Segona República, es va situar a la dreta de l’arc
parlamentari.