TEMA 8

ORGENS I CONSOLIDACI DEL CATALANISME (1830-1931)

Per catalanisme s'entn el conjunt de doctrines (conjunt d'idees) i de movimients socials
i poltics sorgits al S.XIX que afirmen la personalitat poltica de Catalunya i reivindica
l'autogovern/autonomia.
Es planteja que Catalaunya i els seus habitants tenen dret s'autogovernar-se i participar
en la poltica

1.2 CONTEXT EUROPEU: ROMANTICISME I NACIONALISME.

Es conectaria amb el romanticisme pel fet que el romanticisme reivindica els pobles i la
llibertat individual i dels pobles. El smbol va ser Lord Byron poeta angls, perqu mor a
Grcia.
Tamb est vinculat ntimament amb el nacionalisme. Considera que una naci implica
tenir un idioma, cultura, la voluntat de viure plegats, unes tradicions, una cultura,a
vegades una religi...

2 UNA NOVA CULTURA CATALANISTA

2.1 LA PERSISTNCIA DE LA IDENTITAT CATALANA.
Ha finalitzat la guerra de successi. Una guerra de Felip de Brob (Corona de Castella) i
un candidat d'ustria (Corona d'Arag). La ltima resistncia s a Barcelona, i al cap
d'un any de setge, L' 11 de septembre, es produeix la derrota de la Corona d'Arag.
Felip V aprova al cap de 2 anys el Decret de Nova Planta (suprimir totes les lleis i
constitucions catalanes) i suprimeix les institucions (Els ajuntaments, Les Corts, El
consell de cent...). Poltica de supressi. Hi ha la voluntat d'imposar el model castell.
Crea un estat absolutista, centralitzat i uniforme.
El catal era l'nica llengua que es parlava, eren monolinges, llengua de parla
cotidiana, sense ser oficial. Tot i aix, es va conservar en canons i romanos
tradicionals. Es va conservar una mena d'identitat catalana.
La llengua la manera de viure, la familia tradicional catalana (hereu, que tot el patrimoni
queda en un fill. Relacionat amb el dret civil catal, que s l'nic element que Felip V va
deixar), l'economia (comer molt actiu, teixits de cot o anomenades indianes...) Al 1830
s'inicia la Rev. Industrial.

2.2 LA RENAIXENA LITERARIA I CULTURAL pg 170

s un moviement cultural iniciat a Catalunya vers la dcada del 1830 que reivindicava
l's pblic i cultural de la llenuga catalana. L'esdeveniment inicial 1833 es public un
poema en catal Oda a la ptria de Carles Aribau.
Al 1840 el personatge fonamental s Joaquim Rubi i Ors. Va comenar a publicar en
diferents diaris de manera peridica el seu poetari en catal. Recullen tots els poemes i
els publiquen en un llibre on tamb s'expliquen els objectius de la Renaixena.
Al 1859 es recuperen els Jocs Florals, que varen ser una plataforma per promoure i
difondre la literatura catalana. Els textos eren en catl antic (llemos) i tamb en catl
literari modern, no s'escrivia catal del carrer (groller).
Al costat dels JJ.FF es varen fer tota una srie de accioms relatives a estudiar no
solament la llengua, sin tamb en el camp de la literatura, de la histria, del dret i del
folklore:
Els reis de la Corona d'Arag, juntament amb els comptes de Barcelona havien buscat
en el passat de la literatura medieval. Manuel MIl i Fontanals i Prsper de Bofarull
Victor Balaguer amb Antoni de Bofarull i Antoni Aulstia, van publicar llibres de la
histria de Catalunya en l'edat mitjana.
Una srie de juristes van fer investigacions al voltant del dret antic i sobretot, tenint
present que l'nic que havia conservat Felip V, va ser el dret civil catal: Estanislau
Reynals, Francesc Permanyer i Manuel Duran i Bas publicaran anlisis del dret civil
catal

2.3 LA RENAIXENA POPULAR

No s el mateix que la renaixena literria. Parlem d'un conjunt d'autors que defensaven
que el catl literari era el catl que es parlava en aquella poca. Es defensa el catal
que es parla.

Defensa el catal que es parla.

Es va conformar una tradici de literatura i teatre popular. Tractaven termes quotidians.
Molts dels escriptors tenien tarann progressista. Eren partidaris del republicanisme
federal.
mbit musical :
- Josep Anselm Clav. (Canons per les societats corals). Va crear els cors de

Clav.
mbit de literatura i teatre:
- Abd Terradas (Alcalde de Figueres). Feia un teatre satric i antimonrquic.
. Frederic Solar (Seraf Pitarra). El seu teatre era caricaturesc i sarcstic.

Els partidaris de la Renaixena Culta els descrivien com grollers i xarons.

Cap al 1870 les dues tendncies van confluir en un de sol, amb l'objectiu d'impulsar la
llengua catalana escrit ai literria.
Jocs Florals: Es popularitzen com una festa cvica i com a plataforma de de difusi del
catal. Personatges: ngel Guimer i Jacint Verdaguer. Apareixen els primers diaris :
La Renaixensa (Primer diari, desprs revista literria, escrivien autors d'idees
catliques, conservadores), La Tramuntana (Anarquista), La Campana de Grcia i
L'Esquella de la Torratxa (Republicanes). Tots ells eres instruments de difusi en l'mbit
pblic.
Unes altres iniciatives varen ser: Activitats musicals (Cors de Clav), al S.XIX es va
crear l'Orfe Catal que interpretaven msica tradicional. Es crearen canons molt
popular, per exemple l'Emigrant (Verdaguer), El Camp de la Senyera, Els Segadors. Es
va popularitzar la sardana, es va promoure l'excursionisme per conixer el territori i
creaci de tota mena de institucions: societats culturals...
Aquest catalanisme cultural es convertir en catalanisme poltic. Va passar a ser un
moviment i una ideologia poltiques.

3. ELS INICIS DEL CATALANISME POLTIC.

3.1 LA CRTICA AL CENTRALISME DE L'ESTAT LIBERAL ESPANYOL.
L'Estat liberal constitut al 1833, caracetrstiques el centralisme, el carcter uniformador
de l'Estat liberal espanyol va despertar les queixes de catalans que no podien
desenvolupar-se lliurement en all que creien propi i diferent dels altres pobles que
contituien Espanya.
Caldria afeir a aquestes crtiques les reivindicacions de moviments i insurrecions
populars, com les que es van produir en la dcada de 1830 que se les anomena
Bullangues. Al 1843 va aparixer la Jamncia (Revolta republicana i progressista).
Hi havia motius poltics, socials, econmiques, i reivindicacions de caire catalanisme.
Sobretot revoltes republicanes i progressits que demanven el reconeixement de
Cataluya, demanaven una poltica menys centralista.

3.2 EL FEDERALISME REPUBLIC

En els factors que van ajudar a constituir el catalanisme poltic s'ha de tenir en compte
el Partit Democrtic Federal. Sempre va ser molt important a catalanuya i els seus
dirigents eren catalans. Els seus mxims dirigents eres Francesc Pi i Margalli Estanislau
Figueres i podrem afegir a Valent Almirall i tamb a Josep Anselm Clav.
En qu consistia el federalisme: Espanya s'havia de convertir en un estat federal, en
aquest Estat Federal les diferents regions es convertirien en Estats, i aquests Estats
s'haurien de vincular uns amb els altres mitjanant acords voluntaris.
- El pacte federal de Tortosa: Era un acords en el qual van participar
PIDE APUNTES TE HAS DESPISTAO, POR IMBCIL.
Al 1869, iniciativa que vincula els antics pobles de la Corona d'Arag.
Al 1873 va nixer la primera Repblica espanyola, els republicans espanyols
majoriitariament eren deferals, i si era republicana Espanya havia de tenir una nova
constituci que organitzs Espanya en un Estat Federal de 17 estats, per no van tenir
temps de fer res, peru al 1874 i haur un cop d'estat militar que posa al general
Serrano com a dictador republic.
Posteriorment el fracs de la primera republica far que el republicanisme perdes
progresivament influncia, i que apareixessin moltes baralles internes, i el partit es va
arribar a dividir, hi va haver gent que va marxar com per exemple Valent Almirall.
En el 1883 hiva haver una nova proposa en el partit, feta per un dels seus dirigents:
Josep Maria, que cada Estat tingus la seva prpia Constituci i va fer Constituci de
l'Estat catal dins de la Federaci Catalana, aqu s'hi establ de manera clara que
Catalunya hauria de tenir unes Corts modernes (Parlament) capacitat per fer, elaborar i
aprovar lleis.
La no-accpentaci d'aquest projecte va provocar discusions, baralles, debats... i va
desembocar en que Valent Almirall abandons el partit.
El govern de l'Estat catal hauria de tenir diferents atribucions.

3.3 VALENT ALMIRALL I EL CENTRE CATAL (PG 175-177)

Va ser un advocat, periodista poltic i alhora intellectual que va ser memebre del partit
Republic Democrtic Federal i se'l considera un personatge clau en el naixement del
catalanisme poltic
El 1879 va decidir de crear un diari nou escrit en catal, que Diari Catal. Un any

desprs va celebrar el primer congres catalanistes, que t com a objectiu agrupar

diferents tendncies poltiques. Van participar gent conservadora, catlics, romntics...
Es va escollir a Valent Almirall com a president.
- Van decidir que s'havia de crear una comissi per tal de que vigils el manteniment del
dret civil catal. Totes les coses que va eliminar Felip V l'nica excepci va ser el dret
civil catal
- Constituir acadmia de la llengua catalana
- Acord de crear un partit poltic que servs per participar en la vida poltica de
Catalunya, i per coordinar toto el catalanisme arreu de Catalunya (Centre Catal)
1881 es produeix la ruptura, quan Valent Almirall abandona els republicans.
1882: Finalment es crea el centre catal. El programa era reivindicar l's de la llengua
catalana, la supervivincia del dret civil, es reivindica que Catalunya no estigui dividida
en provncies i quedi divida en comarques i aposta pel proteccionisme econmic. A ms,
havia de fer propaganda per tota Catalunya.
Al 1883 convoquen un nou congres (segon congres catalanista) es preten configurar el
catalanisme poltic es torna a plantejar de que els catalans abandonin els partits poltics
d'ambits estatals i que noms participin en partits exclusivament catalans. Tamb es
demana la cooficialitat del catal.
El catalanisme est dividit en el centre catala: Per una banda, hi ha republicans i
progressistes (Valent Almirall), per l'altre banda, tenim per, gent que s conservadora
de dretes i catlica, com per exemple la gent procedent de La Jove Catalunya (ngel
Guimer, Lluis Llomenech i Muntaner).
Memorial de Greuges
1885: mting Llotja de Barcelona.
Participa la burgesia industrial, institucions de cultutra i altres de catalanistes
Primer manifest poltic i un8itari del catalanisme
- Denuncia el centralisme
- Demana:

Dret de impulsar vida regional

Defensa proteccionisme (empresarial) -> amenaa de tractat de
comer d'Espanya amb Frana i GB.
Defensa del dret civil catal. (Amenaa de reforma a tota

Espanya)

Presentat al rei Alfons XII -> mor al 1885 -> Pacte del Pardo.
La seva mort limita l'eficcia del document i provoc un ress a Madrid. El memorial de
Greuges va ser positiu en el sentit que va acostar el moviment catalanista a la burgesia
catalana.
Al 1886 el mateix Valent Almirall publica un llibre (Lo catalanisme). En aquest llibre
s'exposen les bases idelgiques del catalisme progressita. Els elements que planteja
ms importants sn:
1. Els catalanistes volien ser el motor de regeneraci d'Espanya, volien ajudar a que
Espanya que estava en crisi i decadncia es regeners i es modernitzs.
2. Impulsar una agitaci cultural arreu del territori.
3. Crear una organitzaci poltica i intercalssista per intervenir en les eleccions generals
i minicipals catalanes.
Cap al 1887-1888 el centre catal comena a patir una crisi progressiva, dins del centre
catal va esclatar conflictes diferncies al voltant del que havia de ser el catalanisme i
va haver gent que abandon el partit.

Va fracassar peruq
1 Era molt republic i molt d'esquerres, hi havia gent que considerava que era massa
progressista i massa d'esquerres. I al burgesia estava unida a partits monrquics.
2. Poca base social
3. Valent es va poposar a la exposici universal de barcelona (1888). Rius i Taulet,
l'alcade estava a favor.
Important per la burgesia
Van venir 400.000 visitants de tot el mn (Barcelona tenia 530.000)
El centre catal va desaparixer a causa de les descrepncies.

3.4 LA LLIGA DE CATALUNYA I EL MISSATGE DE LA REINA REGENT.

Es crea al 1887, un grup de ex-membres del centre catal. Aquest nou partit tindr un
carcter conservador, i com a conseqncia tenia el suport de la burgesia.
Els membres d'aquest partit ms importants van ser:

Narcs Verdaguer
Lluis Domenech i Muntaner i Josep Puig i Cadafalch
Enric Prat de la Riba
ngel Guimer (Procedia d'un grup anomenat la renaixena)

Les reivindicacions, sn properes a las del centre catal:

1. Oficialitat del catal
2. Defensar el dret civil catal
3. Defensa el proteccionisme
4. Poltica exclusivament catalanista. (Actuar noms en mbit catal)
5. Crear al 1888 s'elabora un recull de reivindicacions, un document similar el memorial
de greuges i se li dona el nom de ''Missatge a la Reina Regent'':
Es demana l'autonomia per Catalunya i Corts prpies: Escollir el pressupost i la
contribuci que enviaran a Espanya.
Llengua oficial: catal (ensenyament en catal)
Decidir el nombre de soldats enviats a l'exterior.
Tribunals de justcia i crrec
Al 1889 es va produir un esdeveniment que va ser vist com a molt important a
Catalunya: Tota Espanya amb el mateix dret civil.
Llavors sorg un moviment de defensa al dret catal.
Va ser vist en contra del projecte del Codi Cvil
Canvi redacci de la llei que s'estava fent a Madrid i va ser vsit com la primera victia
del catalanisme.

4 EL CATALANISME CONSERVADOR
4.1 EL CATALANISME TRADICIONALISTA

Es pot vincular al contexte general del S. XIX en el perode de la construcci de l'Estat

Liberal espanyol i durant les guerres carlines.

Part del clero va actuar a favor del carlisme, partidaris de mantenir els furs (llei de l'Antic
Rgim) i adoptant postires ultracatliques i antiliberalistes.
La Restauraci vquan es va reconixer com a rei Alfons XII, llavors el clero va
abandonar el carlisme i polticament va voler donar suport a un libersalisme
conservador, i va continuar reivindicant els furs i la personalitat original de Cataluya a
favor de la resta d'Espanya
Una de les ciutats ms importants va ser Vic, aqu es desenvolup el vigatanisme un
moviment cultural intellectual que va tenir dos personatges fonamentals: Jaume Collel i
el bisbe de Vic, Josep Morgades.
Pretenien cristinanitzar el moviment catalanista, sobre tot a les grans ciutats industrials
on les masses obreres es considerava que havien deixat de ser cristianes.
Van publicar a ''La veu del Montserrat''
Van promoure una srie d'inicitives:
Al 1881 - Actes en honor del milenri del monest de Montserrat
Al 1883 - Restauraci del monestir de Ripoll, va ser exclaustrat i estava en ruines.

Apareix un nou personatge: Josep Torras i Bages (bisbe de Vic)

Defensa el catalanisme i publica al 1892 ''La tradici catalana''

4.2 LA UNI CATALANISTA I LES BASES DE MANRESA

Al 1881 neix la Uni Cattalanista amb la missio de coordinar tots el grups catalanistes
comarcals. Tenia tres objectius:
1. Federaci de tots els grups, centres, ateneus...
2. Propagar idees regionalistes.
3. Programa com a tots els grups catalanistes.

Va rebre supor de la Ctalaunya rural, propietaris mitjans (burgesia agrria), comerciants

i professions liberals i intellectuals.
Va tenir pocs militantsi afilitats, pero com que es fonamentava en una estructura
d'entitats era molt coneguda.

La seva feina va ser desvetllar la conscincia catalanista (convicci de que Catalunya

per ells era una naci), despertar aquesta conscincia era recolzar l'autogovern i la
iniciativa ms important va ser al 1892, una assemblea a Manresa.
Hi havia diferents discrepncies:
Alguns eren contraris a participar a la poltica
Altres volien crear una organitzaci poltica (eleccions)

L'ASSEMBLEA DE MANRESA.
Objectius: Crear un programa poltic anomenat Bases per a la Constituci Regional
Catalana. V aser un projecte d'Estatut d'autonomia per a Catlaunya. A quest document
tenia 17 articles.
Proposava que:
Catalunya tingus un poder regional que tingus plena sobirania
Les competncies de l'Estat espanyol serien molt redudes. (legislaci, educaci,
justcia, ordre pblic, encunyaci de moenda...)
Crrecs pblics noms catalans.
Anar a l'excrcit voluntriament.
Restabliment d'antigues institucions: Corts (Parlament), audincia reial (sufragi
corporatiu...)

5. LLIGA REGIONALISTA DE CATALAUNYA pg 180-181

5.1 IMPACTE DEL DESASTRE DEL 98 A CATALUNYA
El desastre del 98 apareix cert desprestigi cap als partits dinstics, una una nova
generaci d'intellectuals i activistes que creen un nou partit ( eleccions -> autonomia)
(Enric Prat de la Riba).
Aquest desastre va donar a lloc el catalanisme a la vida poltica : liders consolidats, cos
doctrinari i forta mobilitzaci social.

5.2 LA CANDIDATURA DELS 4 PRESENTS (PG180 primer paragraf)

Context: Govern de Silvela - Polavieja -> intent regeracionista -> fracs -> tancament de
caixes

Protagonistes:
Portaveus poltics de la burgesia totalment desenganyada dels partits dinstics els quals
veu incapaos i ineficients, crea un partit poltic propi, que ja ha asumit els postulats
catalanistes, s un moment histric de plena efervesncia que donara lloc a un altre
partit poltic: El Centre Nacional Catal
Al 1900 es cre el Centre Nacional Catal, partit polic escindit de la Uni Catalanista. El
seu diari era Laveu de Catalunya
4 personatges: Enric Prat de la Riba i Francesc Camb. Altres dirigents: Juame Carner i
Llui Duran i Ventosa
Sn partidaris ferms de que el catalanisme participi frequentment a la politica
Al 1991, representats dels dos partits es troben per dialogar sobre possibles punts en
comu perqu al maig hi havia eleccions generals a Espanya i en la conversa van veure
que la politica era semblant van decidir presentar una candidatura conjunta que
responia als aspectes complementaris dels dos partits:
Uni Regionalista: No tenia un programa poltic clar ni dirigents amb experiencia, per
seria recolzat, sol o amb altres, per la burgesia catalaana
Centre NAacional Catal: Tenia un programa poltic possibilitsta i els dirigents eren
experts, per no tenien suport social.
La candidatura es va anomenar: Candidatura de 4 presidents (Albert Rusiol, Bartomeu
Robert alcalde de BCN, Lluis Domnech i Muntaner i Sebasti Torres ) perqu tots 4
varen ser presidents
Va guanyar a la provncia de BCN i tots 4 varen ser escollits diputats, era la primera
vegada que hi havia a les Corts espanyoles que hi havia 4 diputats catalaniste (segon
triomf del catalanisme).

5.3 LA FUNDACI DE LA LLIGA REGIONALISTA

Ser el catalanista ms important fins al 1931.s el resultat de la Uni Regionalista i
Centre Nacional Catal. La veu de Catalaunya ser el seu diari oficial. Al 1901 hi havia
d'haver eleccions municipals.
El partit va tenir molt d'xit a Barcelona on van treure 11 regidors en l'ajuntament. Els
republicans van obtenir 11 regidors tamb. Els partits dinstics noms obtindran 4
regidors, s la primera vegada que els partits dinstics no guanyen les eleccions.
Primeres victories a BCN, desprs a tot el territori.
Qui guanyar les eleccions generals i municipals a Cat. o bserna els Republicans o la
Lliga Regionalista.

La LLiga Regionalista es convertir en el primer partit modern d'Espanya, a causa de la

nova organitzaci fonamentada en:
1. Tenir afiliats directes
2. Centres poltics (on es poden reuinir els afiliats per fer poltics)
3. Secretari electoral (Grup presidit per un secretari que organitzar les campanyes
poltiques)
4. Publicacions (Ms important La veu de Catalunya)
Tindr una potent base social:
Burgesia Industrial i comercial i professionals liberals de les ciutats importants (BCN).
Propietaris agraris (Institut Agrcola Catal de San Is idre)
General: Sectors benestants contra sistema corrupte i centralista (Restauraci)
Tenia un programa monrquic, conservador i catlic (autonomia de Catalunya dins
lEstat Espanyol