T8.-Origen-i-consolidacio-del-ca...

alvaradoo

Historia de España

2º Bachillerato

Estudios España

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 T8. ORÍGEN I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)

1. Orígens del catalanisme

Decret de Nova Planta, 1716 → el català va quedar fora de l’àmbit institucional i cultural.
El castellà es va convertir en la llengua oficial, tot i que la majoria de la població la va mantenir com a
pròpia.
La societat catalana va crear moltes entitats culturals i cíviques d'afiliació voluntària com ateneus, editorials,
centres excursionistes, etc. També revistes i publicacions que van organitzar moltes campanyes en defensa
de la llengua i a favor de recuperar la història i les tradicions culturals i folklòriques. Va ser la societat civil
catalana, i no el món oficial (ajuntament, diputacions, universitat...) que es va plantejar reivindicar l'ús del
català. (1r origen → acció cívica)

1.1 Renaixença
La Renaixença va ser un moviment cultural i literari (1830) que tenia com a objectiu recuperar l'ús de la
llengua i la recerca de la seva identitat. Es va dur a terme per part de de diversos intel·lectuals (exaltació e.
mitjana → Milà i Fontanals i Bofarull)
Reivindicava l’ús públic i literari de la llengua catalana i, la publicació en català de l'oda a la pàtria de
Bonaventura Carles Aribau junt amb les reivindicacions de recuperar el català com a llengua culta de
Joaquim Rubió i Ors, es marca el seu començament. (2n origen)
La llengua es va convertir en un símbol per a concienciar als ciutadans de la necessitat de convertir el català
en una llengua de cultura.
1858 → es van començar a celebrar els Jocs Florals i es va convertir en una plataforma per promoure i
difondre la llengua catalana i per estimular els poetes a escriure en la seva llengua i crear un model de
llengua literària culta.

Contemporàniament, es va desenvolupar un moviment cultural popular on escriptors defensaven l’ús del

“català que es parla”
- Josep Anselm Clavé → cançons populars
- Frederic Soler (Serafí Pitarra) → àmplia difusió popular

1870 → els dos corrents de la Renaixença (cultural i literari i popular) es van apropar i els jocs florals es van
convertir en una festivitat cívica.
El català es va incorporar en el “Diari català”, la “Tramuntana”, etc.

2. Els primers moviments anticentralistes

La construcció centralista del nou Estat liberal (Isabel II) va ser durament criticat per sectors del
progressisme català que no estaven d'acord amb aquesta centralització radical i van proposar fòrmules
descentralitzadores que van culminar en plantejaments federalistes i autonomistes.
Es van produir moviments populars, les bullangues, entre el 1835 i el 1843 que van fer evident el
descontentament i van ser una primera mostra d'oposició al centralisme (accions violentes, assassinats,
crema de convents,..). En la insurrecció de Barcelona, Jamància, del 1843 es van proposar opcions per a la
reforma de l'Estat que tenien un fort contingut anticentralista, federal i popular.

El carlisme va tenir una forta adaptació a Catalunya, sobretot a les zones rurals perque defensaven els
principis absolutistes i tradicionalistes, s’oposaven a la centralització política i administrativa (idea liberal) i
recolzaven la tornada dels “furs” antics de Catalunya que restabliria les seves llibertats perdudes.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9771926

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 2.1. El federalisme
1868 → aparició Partit Republicà Democràtic Federal
● Important expansió política
● Forta implantació a Catalunya
● Suport de la petita burgesia i important difusió entre el proletariat industrial
● Francesc Pi i Maragall (principal teòric federalisme) → defensava que l’Estat Federal espanyol havia
de ser resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
1869 → un grup de federalistes catalans (Valentí Almirall, Anselm Clavé,..) van signar el Pacte Federal de
Tortosa: un acord per impulsar un Estat federal espanyol.

La caracterització de com havia de ser aquest es va concretar durant la proclamació de la 1ª república i es va

dur a terme amb el projecte de Constitució de 1873, on es deia que Espanya era un estat federal amb 17
estats.

3. El començament del catalanisme polític

A finals del s. XIX, el moviment catalanista va adoptar un caràcter polític (a part de les reivindicacions
literàries i lingüístiques) i reivindicava el reconeixement del particularisme català i reclamava el seu
autogovern.

3.1. Valentí Almirall i el Centre Català

Almirall, que era del sector més radical del Partit Republicà Federal és considerat el primer polític que va
elaborar una teoria sobre el catalanisme i va expressar les raons per les quals Catalunya havia de tenir un
autogovern propi. Per a ell, les diferències entre la Catalunya industrial i moderna i l’Espanya agrària amb
predomini de les classes tradicionals també justificaven les reivindicacions polítiques catalanes.
Aquest demanava unes institucions polítiques que permetessin atendre els principals problemes polítics,
socials, econòmics i culturals del país. Va criticar el sistema de la Restauració (caciquisme, frau electoral,..) i
el 1879 va fundar el Diari Català ( 1r en ser totalement escrit en català).
1880 → 1r Congrés Catalanista. Objectiu: agrupar diferents idees polítiques i participar en la política.
● Participen 1280 persones → catalanistes literaris, catòlics, romàntics, etc.
● Valentí Almirall president.
● Acords:
- nomenar comisió per vetllar pel mateniment del dret català
- Acadèmia de la Llengua Catalana
- fundació CENTRE CATALÀ
1881 → Almirall es distancia de Pi i Maragall i va decidir impulsar una acció política específicament catalana
al marge dels partits d'àmbit estatal.
1882 → es funda el Centre Català, un partit polític (per unir tots els sectors catalanistes) encarregat de
desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic) i de
crear nuclis propagandístics del catalanisme.
1883 → el Centre Català convoca el 2n congrés catalanista: es va denunciar el caràcter sucursalista dels
partits dinàstics a Catalunya i es va fer una crida als polítics catalans perquè els abandonessin i
s'impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. El congrés va quedar inacabat per les diferències
ideològiques.
* Principat = Catalunya
* Sucursal = representant d’alguna cosa més gran (partit liberal i conservador depenen de Madrid, per tant
vol crear un partit exclusivament català amb representació a Catalunya que pensi amb clau catalana)

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9771926

Plan Turbo - Eliminar los vídeos + 10 descargas sin publicidad por sólo 0,99€ / mes - Oferta limitada
Historia de España
Banco de apuntes de la
 MEMORIAL DE GREUGES
El 1885, Almirall va ser el principal impulsor de la “Memòria en defensa dels interessos morals i materials a
Catalunya”, considerat el primer manifest polític unitari del catalanisme.
El memorial de greuges era un document reivindicatiu i de protesta per la manca d’atenció, tant
administrativa com política de la monarquia espanyola envers catalunya. Aquest contenia les queixes
generals i conjunturals de Catalunya a causa de la mala administració.
Va ser lliurat al rei el 10 de març per una comissió (grup de persones) representativa de la societat catalana:

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
escriptors, polítics, industrials,etc.
- Denuncia el centralisme
- Demana dret a impulsar la vida regional
- Defensa del proteccionisme, amenaçat pel tractat comercial amb França i G.B
- Defensa el dret civil català, amenaçat pel codi civil que volia uniformitzar l’Estat espanyol.
Aquest fet, va causar impacte en Madrid i va permetre apropar el moviment catalanista a la burgesia
catalana.

LO CATALANISME
1886 → Almirall publica aquest llibre, on estableix les bases ideològiques d’un catalanisme progressista.
Considerava que el particularisme català havia de ser el motor de desenvolupament de Catalunya i de la
regeneració d’Espanya. Per fer-ho calia:
- Forta tasca d’agitació cultural
- Creació formació política interclassista (agrupar tots els corrents cat.) per participar a les eleccions.

3.2. El fracàs d’ampliar les bases del catalanisme

La creació d’aquesta organització política va ser imposible.
D’una banda, Almirall representava un catalanisme massa republicà per atreure amplis sectors de la
burgesia catalana. De l'altra, el projecte tenia poca base social, perque no remarcava tant el contingut social
del moviment com el republicanisme federal i no va saber atreure al sector popular. A més, les diferències
d'alguns membres del Centre Català amb l'orientació progressista d'Almirall van conduir a l'escissió del
moviment (1887).
Finalment, l’oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de 1888 a Barcelona, per considerar-la l’expressió del
pacte entre la burgesia catalana i la monarquia centralista, va contribuir al seu aïllament i poc després el
Centre Català va desaparèixer.

3.3. La Lliga de Catalunya i el missatge a la reina regent

El Centre Català va patir una escissió i va conduir a la formació de la Lliga de Catalunya, 1887.
Va incorporar homes com Narcís Verdaguer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat
de la Riba i Àngel Guimerà. Aquesta nova organització, tenia un caràcter més conservador que el projecte
d'Almirall i va tenir el suport de la burgesia cada cop més descontenta de la política dinàstica.
El nou grup va fer les seves reivindicacions de:
- L'oficialitat de la llengua catalana
- La defensa del dret civil català
- El proteccionisme
- L'execució d'una política exclusivament catalana.
Una de les seves primeres iniciatives va ser el Missatge a la Reina Regent (1888) adreçat a Maria Cristina,
on es demanava l'autonomia per a Catalunya.
- Cort pròpies (contribució amb Espanya).
- Decidir nombre de soldats

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9771926

Plan Turbo - Eliminar los vídeos + 10 descargas sin publicidad por sólo 0,99€ / mes - Oferta limitada
 - Català llengua oficial (educació en català)
- Tribunals de justícia i carrec per catalans.
L'any següent (1889), la Lliga de Catalunya va promoure una campanya en defensa del dret civil català .
Finalment, el govern va accedir a canviar la redacció del Codi Civil, i aquest fet va ser presentat com “la
primera victòria del catalanisme”

4. El catalanisme conservador
A la dècada del 1890 van emergir les tendències del catalanisme conservador.

4.1. El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages

Durant la implantació de l'Estat liberal, una bona part del clero català s'havia unit amb el carlisme i havia
adoptat posicions integristes i antiliberals. Al llarg de la Restauració, una part del clero va abandonar
aquests plantejaments per buscar un espai dins el liberalisme més conservador. Va sorgir el vigatanisme, un
moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic.

L'acostament del clero català al catalanisme conservador va estar liderat per clergues com Jaume Colell i el
bisbe Josep Morgades, en un intent de cristianitzar un moviment que havia començat desde posicions
laiques.
Aquest grup tenia un òrgan de premsa, La Veu del Montserrat, i entre les seves iniciatives cal destacar les
campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat (1881)i la restauració del monestir de Ripoll
i l'exigència que els bisbes fossin catalans.

La tradició vigatana es va associar amb Josep Torras i Bages (bisbe de Vic), que defensavar un catalanisme
d'arrels cristianes.
El 1892, es va publicar La tradició catalana, on es defensava que l'esperit de Catalunya reposa en la família,
la propietat i la religió, refusava els plantejaments de canvi social, presentava una edat mitjana idealitzada
com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de
l'acció política.

4.2. La Unió Catalanista i l’Assemblea de Manresa

El 1891, Narcís Verdaguer (dirigent Lliga de Catalunya) va proposar la fundació d'una nova entitat que
coordinés tots els grups catalanistes comarcals d'arreu de Catalunya, la Unió Catalanista.
Objectius:
- Federació de tots els grups, centres, associacions,etc.
- Difusió idees regionalistes
- Programa comú per a tots els grups catalanistes
Suport: Catalunya rural, propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals.
Finalitat: fomentar la consciència catalanista i la defensa d’un autogovern.
Discrepàncies: diferències entre els qui s'oposaven a participar en la vida política i els defensors de
convertir-se en una organització que participés en les eleccions.

LES BASES DE MANRESA (document)

La Unió Catalanista va proposar les “Bases per a la Constitució Regional Catalana”, que va constituir el
primer projecte polític del catalanisme conservador. (carta constitucional regional)
Un dels seus primers actes va ser l’assemblea a Manresa (1892), que va ser el principi del catalanisme
polític, on es remarcava el paper que Catalunya hauria de tenir en la vida política espanyola.
Estructura:

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9771926

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 17 articles que definien un poder regional que es basava en la plena sobirania de Catalunya.
● Les competències s’atorgaven plenament al poder català en legislació, educació, justícia, ordre
públic, moneda pròpia, etc.
● Oficialitat de la llengua catalana.
● Càrrecs públics de la mà de catalans.
● Policia pròpia
● Mili voluntària.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
● Restabliment d'antigues institucions
● Vinculació de Catalunya amb Espanya per mitjà d'un pacte d’aquestes institucions amb la Corona.

5. El catalanisme com a regeneracionisme

La crisi del 98 a Catalunya va significar la irrupció del catalanisme en la vida política.
La pèrdua de les colònies va comportar al desprestigi dels partits dinàstics i la seva ineficàcia per a la
regeneració política. També es va consolidar una nova generació d’intel·lectuals i activistes, que defensaven:
- Nou programa polític i creació partit polítics que es presentés a les eleccions com a estratègia per
l’autonomia.
- Actitud crítica contra partits dinàstics → reclamació reformes polítiques i socials.

5.1. La candidatura dels 4 presidents

L'any 1899 es produeix el Tancament de Caixes. Aquesta va ser una protesta ciutadana contra el govern
regeneracionista, on els burgesos, comerciants, industrials, etc., es van negar a pagar els impostos que el
govern va imposar per compensar les pèrdues de la crisi colonial el 1898, i ha tancar els seus establiments.
Així doncs, es va declarar l’estat de guerra contra Catalunya i molts catalans van ser empresonats.

Amb el fracàs del projecte regeneracionista del govern Silvela-Polavieja, els dirigents de les corporacions
econòmiques i ciutadanes de Barcelona, que actuaven com a portaveus polítics de la burgesia industrial van
crear un grup polític: la Unió Regionalista.
El seu programa demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya i referències
regionalistes explícites.

Paral·lelament, el 1900 el grup que publicava el diari La Veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i
va fundar el Centre Nacional Català format per joves professionals com Enric Prat de la Riba, Francesc
Cambó, Jaume Carner, Lluís Duran, etc. Eren favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la
via electoral.

El 1901, la Unió Regionalista i el Centre Nacional van arribar a l'acord de presentar una candidatura unitària
a les eleccions on la UR aporta la base social (no tenien projecte polític definit) i el CNC aporta el programa
polític (no tenia suficient suport social).
Aquesta iniciativa es va conèixer com la “candidatura dels quatre presidents”, ja que l'encapçalava Albert
Rusiñol, el doctor Bartomeu Robert, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i el comerciant Sebastià Torres.
Tots havien estat presidents d'institucions catalanes. Els partits dinàstics van triomfar a Catalunya, però la
candidatura catalana va imposar-se a Barcelona i va aconseguir l'elecció dels quatre diputats regionalistes.

5.2. Un partit de nou tipus: La Liga Regionalista

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9771926

Plan Turbo - Eliminar los vídeos + 10 descargas sin publicidad por sólo 0,99€ / mes - Oferta limitada
 L'èxit de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat politica: La Lliga
Regionalista, un partit que va fer del diari La Veu de Catalunya el seu òrgan de difusió principal i va
consolidar la força electoral del catalanisme.
Les victòries del 1901 va posar fi en el sistema corrupte de la Restauració, perquè va ser el primer cop que
candidatures “no dinàstiques” van guanyar a Barcelona. A partir d'aquell moment, l'hegemonia electoral es
va disputar entre republicans i catalanistes, que es converteixen en els més votats.
La Lliga va posar fi a la corrupció electoral i va saber dotar-se d'una organització eficaç i moderna (afiliats,

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
centres polítics...). Primer, el partit tenia influència entre els industrials, comerciants i professionals de
Barcelona, després es va expandir cap a la resta de Catalunya i es va convertir també en un partit força
dominant entre els propietaris agraris. El seu programa polític va ser capaç d'ajuntar la majoria dels sectors
benestants del país disposats a lluitar contra el corrupte i ineficaç sistema centralista de la Restauració i a
favor d'un reformisme polític que atorgués l'autonomia a Catalunya.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9771926

Plan Turbo - Eliminar los vídeos + 10 descargas sin publicidad por sólo 0,99€ / mes - Oferta limitada