TEMA 2: ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (133-1901)

INTRODUCCIÓ

Malgrat les mesures centralitzadores impulsades pel Decret de Nova Planta (1716) a

Catalunya es mantenia viva la llengua aixi com tambe les tradicions i les costums i un

desenvolupament econòmic particular. Malgrat que els catalans del S. XIX se sentien

súbdits de la monarquia espanyola tenien consciència del seu particularisme dins

l’estat espanyol.

COM EL CATALANISME PASSA DE MOVIMENT CULTURAL A MOVIMENT

POLÍTIC

LA RENAIXENÇA
El catalanisme es va iniciar com a moviment cultural lligat amb la renaixença vinculat

a la recuperació de llengua i cultura catalana. Oda la Pàtria de Bonaventura Carles

Aribau i els escrits de Joaquim Rubió i Ors van marcar l’inici de la recuperació de la

llengua. Aquest moviment es va estendre d’altres àmbits com la història, la literatura

el dret i el folklore. Aquest moviment acabara desembocant amb la celebració dels

Jocs Florals.

Al costat d’aquesta renaixença culta que utilitzava una llengua arcaica i medievalitzant

plena de paraules incomprensibles, va sorgir una renaixença popular que defensava

el català que ara es parla. Entre els principals representants cal destacar a Frederic

Soler, Josep Anselm Clavé es va dedicar a replegar cançons que després va fer popular

entre els obrers. Abdó Terrades, dramaturg que va escriure diferents obres satíriques

sobre la monarquía.
Els jocs florals es van popularitzar i es van convertir en una magnifica eina de difusió

del català entre els literats més importants cal destacar en Jacint Verdaguer Àngel

Guimerà.

INICIS DEL CATALANISME

A part de la renaixença com a moviment cultural, els inicis del catalanisme polític cal

buscarlos en els moviments de protesta contra un estat centralista i que es va

manifestar en les revoltes o bullangues de la dècada dels anys 30 i 40.

En la dècada de 1860 el federalisme republicà de la mà del partit republicà democràtic

federal de Francesc Pi i Margall va tenir una gran implantació a Catalunya i va rebre el

suport de la petita burgesia i la classe obrera. Els republicans federals defensaven un

estat federal espanyol que havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents

pobles de la península. El republicans federals catalans van impulsar un pacte que es

va dir El Pacte de Tortosa (1869) el qual proposaven la creació d’un estat federal

espanyol que tingués en compte l’antiga corona d’Aragó. Més tard al 1873 els

republicans federals catalans van protagonitzar un cop d’estat fallit. Però el fracàs de

l’experiència republicana, el retorn de la restauració borbònica i el triomf de les idees

internacionalistes van fer perdre força als republicans. No obstant, va ser durant la

primera etapa de la restauració quan el principal dirigent Josep Maria va proposar la

redacció d’un projecte de constitució d’un estat català dins la federació espanyola.

Pero la figura clau del catalanisme va ser Valenti Almirall qui va trencar la seva relació

amb Francesc Pi Margall i va optar per una actuació política estrictament catalana. En

aquest sentit va promoure el primer congrés catalanista en el qual es varen prendre

tres acords:

- Defensa del dret civil català

- Creació d’una acadèmia en defensa de la llengua catalana

- Es va crear el centre català

 - El centre va crear el segon congrés catalanista al 1883 en el que es va acordar

que tots els membres del centre havien d’abandonar el partits dinàstics

espanyols i formar parts en organitzacions estrictament catalanistes.

Al 1885 el centre català va convocar un acte a la llotja de Barcelona en el que es va

presentar un document davant del rei conegut com el memorial de greuges. En

aquest document posava de manifest el seu descontentament pels convenis

comercials de Gran Bretanya, els intents d’unificació del codi civil i l’opressió del

centralisme sobre Catalunya. Aquest document no va tenir recorregut entre altres

coses perquè Alfons XII va morir.

Malgrat que no es van portar a terme les mesures concretes el document va tenir un

gran ressò a Madrid i ha estat considerat com el primer manifest del catalanisme

polític.

Però el projecte de Valentí Almirall d’unir els republicans federals amb els homes de la

renaixença va acabar fracassant perquè eren massa republicans per els catalanistes i

massa catalanistes per els republicans, i la forta oposició de Valentí Almirall a

l'exposició universal de Barcelona a l'any 1881. Les divisions del centre català van

provocar la creació d’una nova organització anomenada Lliga de Catalunya. Aquest

nou partit sintonitzava millor amb els interessos de la burgesia catalana. El programa

polític era la defensa de la llengua catalana, del dret civil català, del proteccionisme i

d’una política estrictament catalanista.

La lliga de Catalunya durant aquests anys farà dues coses:

- Un document a la reina regent a l qual es demanava autonomia per a

Catalunya.

- La segona iniciativa és fer una campanya en favor del dret civil català l’any 1889.

Finalment el govern espanyol va rebutjar el projecte de reforma del codi civil

per tal de respectar l’ordenament jurídic català. Aquest fet fou presentat com la

primera victòria del catalanisme polític. L’èxit d’aquesta campanya va mostrar la

 necessitat d’organitzar millor el moviment catalanista i per aquest motiu es va

crear un tercer partit: la unió catalanista (1891).

UNIÓ CATALANISTA

La unió catalanista va aprovar les bases per la constitució regional catalana més

coneguda com les bases de Manresa (1892). Aquest document recollia els principis del

catalanisme polític

Les bases estan estructurades amb 17 articles i dividits en dues parts: els que

defineixen les competències del govern central i les que defineixen les competències

del govern regional.

Entre les principals bases de Manresa cal destacar:

1) Les competències del poder central son molt limitades

2) L'oficialitat de la llengua catalana

3) Els càrrecs públics han de ser exercits per catalans

4) Catalunya té plena sobirania interior

5) El caràcter arcaic de les bases de Manresa que es pot apreciar quan defensa el

restabliment d’unes corts elegides per sufragi corporatiu (d'època medieval) i

de la reial audiència

Però dins la unió catalanista van sorgir diferències entre els puristes i els oportunistes

i el grup es va dividir. D’aquest manera un grup d'intel·lectuals al voltant de la veu de

Catalunya va fugir del catalanisme cultural i polític i van fundar un nou partit: El

Centre Nacional Català

EL CATALANISME CONSERVADOR

Al costat d’un catalanisme progressista, federalista i laic va emergir amb força en la

dècada dels 90 un catalanisme conservador.

Durant la implantació de l'estat liberal bona part del clergat català havien donat

suport al carlisme. Però serà amb la restauració quan el clergat abandonarà els

plantejament més integristes per donar suport a unes idees liberals més

conservadores. És en aquest context que apareix el Vigatanisme, un moviment

cultural liderat per Jaume Collell, Jacint Verdaguer, el bisbe Josep Morgades el bisbe de

Vic JOSEP TORRAS I BAGES, autor de “La tradició catalana” que a través del lema

“Catalunya serà cristiana o no serà” pretenia regenerar la vida social catalana des

d’arrels cristianes, per evitar la laïcització d’una societat industrial en expansió.

A través del seu diari “La Veu de Montserrat“ van prendre un seguit d’iniciatives

destinades a cristianitzar la societat

A les eleccions municipals de 1901 la unió regionalista i el centre nacional català van

presentar una candidatura unitària (la candidatura dels quatre presidents). L’èxit

electoral va afavorir la fusió d’aquests dos grups en una nova entitat anomenada La

Lliga Regionalista. Un partit que dominarà l’escenari polític català fins al 1931. A partir

de 1901 el joc polític a Catalunya no estarà entre els dos partits dinàstics de la

restauració sinó entre els republicans i els catalanistes de la Lliga Regionalista.

NACIONALISMES I REGIONALISMES A L’ESTAT ESPANYOL

NACIONALISME BASC
Els orígens del nacionalisme Basc cal buscar-los en la pèrdua dels furs (lleis antigues)

com a conseqüència de la derrota del carlisme al 1876 i del procés d’industrialització

del país Basc.

Sabino Arana va ser el gran teòric del nacionalisme Basc. El seu lema Déu i Lleis

Antigues reflectia la defensa d’una societat tradicional, patriarcal i catòlica que

defensava la independència del país Basc. Va fundar la societat Euskalerria que serà

l’embrió del Partit Nacionalista Basc. Al final de la seva vida Arana va abandonar els

seus plantejaments independentistes i antiindustrialistes i van optar per un partit

autonomista

NACIONALISME GALLEC

El galleguisme va ser un moviment sobretot cultural que va tenir com a principal

figura a Rosalia de Castro. Però serà a principis de segle quan aquest moviment

cultural es convertirà en una força política.

ALTRES NACIONALISMES

Valencianisme, Aragonesisme i Andalusisme