ORÍGENS DE LA CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)

El començament del catalanisme polític

Valentí Almirall (1841-1904) va ser un dels principals pensadors i polítics republicans
de l’època. Entre 1869 i 1873 va fundar i dirigir el diari El Estado Catalán.
El seu discurs no va ser mai independentista, i considerava que la regeneració
política i moral d’Espanya passava per la descentralització i el reconeixement de la
identitat catalana. S’aparta dels postulats tradicionalistes i el lligam catòlic que
defensava el catalanisme més conservador.
El 1879 va publicar el primer diari íntegrament en català (Diari Català).

En 1880, Valentí Almirall convoca el Primer Congrés Catalanista per a aplegar les
tendències catalanistes de l’època, del federalisme i els sectors intel·lectuals de La
Renaixença. Els objectius principals van ser
-Defensa del Dret Civil Català.
-Creació de l’Acadèmia de la Catalana.
-Creació del Centre Català.

Al 1881 trenca amb Pi i Margall i amb el PRDF i va centrar el seu discurs en el

catalanisme polític progressista.

En 1882 es va crear el partit Centre Català, pretén aglutinar tots els sectors socials
catalanistes. Defensava la llengua catalana, el Dret Civil Català, la divisió comarcal i
el proteccionisme econòmic (que defensa el proteccionisme, això vol dir que estaven
a favor dels aranzels, que s'havien de posar impostos als teixits de Inglaterra).

El president era Frederic Soler i el secretari era Valentí Almirall. El seu lema era:
“Catalunya i avant”.

En 1883, el Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista. Estaven

d’acord en la importància d’establir una vida política catalana pròpia, en el
proteccionisme i dret civil català. Hi havien fortes discrepàncies ideològiques que
van comportar la seva clausura.

En 1885 es convoca una Assemblea a Barcelona amb les principals forces

econòmiques, socials, polítiques i culturals de Catalunya per a redactar el Memorial
de Greuges, que es va presentar a Alfons XII el 10 de març de 1885. Va ser el
primer acte polític unitari catalanista amb transcendència a Espanya.

El fracàs d’ampliar les bases del catalanisme

Aquest projecte, recollit a l’obra Lo Catalanisme, va ser un fracàs. El republicanisme
d’Almirall va alertar la burgesia, que tenia un projecte més conservador i que era
fidel al sistema de la Restauració. També va allunyar-se el moviment obrer del
catalanisme.
Les discrepàncies d’alguns membres del partit amb l’orientació progressista
d’Almirall va provocar la separació (1887).
L’oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona l’any 1888, la considera
l’expressió del pacte de la burgesia catalana amb la monarquia centralista, va fer
que el Centre Català desaparegués.

La Lliga de Catalunya i el missatge a la reina regent.

La desaparició del Centre Català va conduir a la formació de la Lliga de Catalunya
(1887), que va incorporar home com Narcís Verdaguer, Lluís Domènech i Montaner,
Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba. La nova organització tenia un
caràcter més conservador que el projectes d’Almirall.
El nou grup va fer seves les reivindicacions del Centre Català. Una de les seves
primeres iniciatives va ser el Missatge a la Reina Regent (1888),adreçat a Maria
Cristina, en el qual demanava autonomia per Catalunya.
L’any següent la Lliga de Catalunya va promoure una campanya en defensa del
manteniment del dret civil català. El govern va accedir a canviar la redacció del Codi
Civil, i aquest fet va ser presentat com “la primera victòria del catalanisme”.

El catalanisme conservador: Torras i Bages

En aquest trànsit hi va tenir un paper important el vigatanisme, un moviment cultural
i intel·lectual impulsat en gran manera pels membres de les institucions
eclesiàstiques de la ciutat de Vic.
L’acostament del clero català al catalanisme conservador va estar liderat per
clergues com Jaume Collell i el bisbe Josep Morgades, en un intent de cristianitzar
un moviment que havia començat des de posicions laiques. Aquest grup va dotar-se
del setmanari La Veu del Montserrat. Cal destacar les campanyes a favor de la
celebració del mil·lenari de Montserrat (1881) i la restauració del monestir de Ripoll
(1893) com l'exigència que els bisbes fossin catalans.
La tradició vigatana va entroncar amb Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, que va
defensar un catalanisme d’arrels cristianes. L’any 1892 va publicar La tradició
catalana que defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i
la religió, presentava una edat mitjana idealitzada.

La Unió Catalanista i l’Assemblea de Manresa

La Lliga de Catalunya va proposar la fundació d’una nova entitat que coordinés tots
els grups catalanistes comercials d’arreu de Catalunya.
D’aquesta manera l’any 1891 es va constituir la Unió Catalanista amb l’objectiu que
fos una federació de tots els grups.
La nova entitat va tenir un suport important a la Catalunya rural, la qual cosa
entroncava amb la voluntat de donar més participació a les organitzacions
comarcals.
Un dels primers actes de la Unió Catalanista va ser la celebració a Manresa (1892)
d’una assemblea de delegats per aprovar un programa polític que va rebre el nom
de Bases per a la Constitució Regional Catalana. Aquest document, conegut com a
Bases de Manresa , reconeixia la plena sobirania de Catalunya, proclamava
l’oficialitat de la llengua catalana i defensava restablir les antigues institucions del
país.

El catalanisme com a regeneracionisme

L’oportunitat: el desastre del 98
El desastre del 98 va tenir un abast militar i econòmic, però a Catalunya va
comportar grans canvis polítics que van significar la irrupció del catalanisme.
La pèrdua dels últims territoris espanyols va comportar el desprestigi dels torns
dinàstics i va dur a terme una veritable regeneració de la política espanyola.
Aquesta incapacitat va afavorir notablement al catalanisme, que tenia uns líders
consolidats i havia elaborat un cos doctrinari amb entitat i havia aconseguit una
notable mobilització social.

La candidatura dels quatre presidents

L’any 1899, amb el fracàs del projecte regeneracionista del govern Silvela-Polavieja i
després de la protesta ciutadana coneguda com a Tancament de Caixes, els
dirigents de les corporacions econòmiques de Barcelona. Van crear un grup polític:
la Unió Regionalista. El seu programa incloïa referències regionalistes explícites i
demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya.

El grup que publicava el diari La Veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista

i va fundar el Centre Nacional Català (1900) format per Enric Prat de la Riba i
Francesc Cambó que eren favorables a la intervenció del catalanisme en la política
per la via electoral.

L’abril del 1901, a Barcelona, la Unió Regionalista i el Centre Nacional van arribar a
l’acord de presentar una candidatura unitària a les eleccions. Aquesta iniciativa es
va conèixer com la “candidatura dels quatre presidents” encapçalat per Albert
Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner i Sebastià Torres.
Malgrat el triomf electoral dels partits dinàstics en el conjunt de Catalunya, la
candidatura catalanista va aconseguir l’elecció dels quatre regionalistes.

Un partit de nou tipus: La Lliga Regionalista

L’èxit de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups. La Lliga
Regionalista va consolidar la força electoral del catalanisme.
A les eleccions municipals del mateix any la Lliga va obtenir onze regidors a
l’ajuntament de Barcelona. Les victòries del 1901 van marcar una fita dins el
corrupte sistema electoral de la Restauració, fou el primer cop que candidatures “no
dinàstiques” van guanyar a Barcelona.
A Catalunya ja no va passar per conservadors ii liberals sinó per republicans i
catalanistes.

Lo catalanisme

Valentí Almirall

Les idees principals d’aquest text són la crítica cap al govern centralista

Enric Prat de la Riba ( advocat )

LES BASES DE MANRESA

missatge a la reina regent, las gent entrega a la reina un document amb les seves
reivindicacions.

Les bases de manresa l’escriu la Unió Catalanista

pag. 47 powerpoint classroom

1898 fi de la 1a etapa

foto final del tema

rotatius=els diaris
els diaris de madrid criticaven al catalanisme