Catalanisme Progressista

● Republicanisme Federal

Cap a 1878-79, una sèrie de persones van considerar que el català i la història catalana
havia estat un èxit, però era moment que el catalanisme agafés una connotació política.
Veien a Catalunya com una nació, per aquest motiu seguien les idees polítiques del Partit
Republicà Democràtic Federal representat per F. Pi Margall. Aquest partit defensa un estat
descentralitzat i federal, i proposa un model d’estat republicà, progressista i federal.

Projecte de valentí Almirall, Centre Català (1882) i Memorial de Greuges (1885)

L’any 1879, Valentí Almirall funda el primer diari en català, el "Diari Català" amb una secció
cultural i política. Al 1880, unany més tard convoca el Primer Congrés Catalanista, un fòrum
de debat que aplegava diverses tendències. Valentí Almirall es va distanciar de Pi i Margall i
del Partit Republicà Democràtic Federal ja que creu que aquest federalisme és massa ampli
i vol centrar-se en la política catalana. Per això, l'any 1882 funda el Centre Català, un partit
polític interclassista amb un programa reivindicatiu que pretenia unir tots els sectors socials
catalanistes i coordinar el moviment català. L’any 1883 té lloc el Segon Congrés Catalanista
on es vol denunciar el caràcter dels partits dinàstics de Catalunya ja que no miren pels
interessos catalans i fan una crida per a que els polítics es formin i s’impliquin en
organitzacions estrictament catalanes.

L’any 1885 , Almirall, va redactar un document, el Memorial de Greuges (1885), aquest és el

primer document catalanista però en ell no es parla ni d'autonomia ni d'independència, en
aquest document s’exposen els prejudicis i les injustícies que consideraven que rebia
Catalunya en relació a la resta d’Espanya. Aquest document el van entrega a Alfons XII en
presència de Cánovas i Sagasta. És una crítica al centralisme, i demanaven el sistema
administratiu català així com el Dret Civil i el català com a llengua cooficial. Alhora era
també una demanda econòmica i demanaven el proteccionisme per a la indústria a
diferència del lliurecanvisme. L'Aranzel, impost que posaven a l'estranger, ajudava a que les
fàbriques nacionals no tanquessin. Alfons XII va donar el memorial a Cánovas qui va decidir
no prendre cap mesura ni fer cap de les demandes. La burgesia tampoc estava d’acord amb
Almirall ja que provenia d’un partit republicà que xocava amb les seves idees monàrquiques.
A més a més, al poc temps de rebre aquest document Alfons XII va morir i aquest va quedar
en l’oblit.

Almirall recull en la seva obra Lo Catalanisme (1886) el projecte de fer una organització
interclassista que aplegués tots els corrents catalanistes i defensa que és més important el
desig català que les classes socials. Aquesta idea fracassa perquè és un catalanisme
massa republicà i els burgesos encara estan molt units als partits dinàstics, perquè té poca
base social i perquè Almirall va oposar-se a que Barcelona es convertís en la ciutat per
l'exposició universal.
 ● Catalanisme Conservador

1887 La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent 1888

Després del fracàs del memorial, Almirall es retira del centre català, el qual desapareix el
1890, i del catalanisme polític. Neix una altra associació política, La Lliga de Catalunya
(1887), on hi donarà suport la burgesia, fundada i liderada per Narcís Verdaguer, Domènech
i Montaner, Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba, la qual serà de caràcter conservador.
Defensa la oficialitat del català, el dret civil, el proteccionisme, i una política exclusivament
catalana.

Van promoure el Missatge a la Reina Regent (1888), un document molt similar al Memorial
de Greuges, on es demanava l'autonomia i el Dret Civil, l’oficialitat del català i el
proteccionisme. L’any següent (1889), La Lliga de Catalunya promou una campanya en
defensa del manteniment del dret civil català i contra el projecte de reforma del Codi Civil
que es discutia al Congrés dels Diputats de Madrid. Finalment, el govern accedeix a canviar
la redacció del Codi Civil, aquest fet és considerat el primer triomf del catalanisme.

1891 La Unió Catalanista, el Vigatanisme i les Bases de Manresa.

Aquest fet provoca que aquest partit agafi més fons i comença el Catalanisme Polític
conservador. A l’entrar la burgesia, es funda al 1891 la Unió Catalanista, incentivada per
Narcís Verdaguer, amb l’objectiu de difondre el catalanisme arreu de Catalunya (mitjançant
diaris, associacions, esplais, revistes...) i elaborar un programa comú.

Un dels primers actes de la Unió Catalanista va ser elaborar una carta. Presenten Les
Bases de Manresa (1892) un conjunt de 17 bases que és un projecte de Constitució per a
l’autogovern de Catalunya en una Espanya descentralitzada. Aquestes atorguen unes
competències a l’Estat Espanyol i unes altres a Catalunya, però sobretot reconeix la plena
sobirania catalana, la oficialitat del català i la recuperació de les institucions perdudes el
1714. Les competències al govern Central queden limitades, mentre que a Catalunya se
n’atorguen d’absolutes en matèria legislativa, educació, justícia, ordre públic, moneda
pròpia, s’hi proclamava l’oficialitat del català, es demanava que els càrrecs públics a
Catalunya només fossin exercits pels catalans i s’hi declarava voluntari el servei militar.

Aquest document és enviat a Mª Cristina qui li dona a Cánovas. Ho publiquen al diari

denigrant allò que havien demanat i mostrant-los “molt agressius”. Davant aquesta situació,
la Unió Catalanista es desfà i el catalanisme polític desapareix.

Paral·lelament, trobem un altre moviment, el Vigatanisme (Catalanisme catòlic), el qual

sorgeix a la ciutat de Vic i és liderat pel Bisbe Torres i Bages, un catalanisme profundament
catòlic fonamentat en la família, la propietat i la religió. És un corrent de caire cultural que té
l’objectiu de cristianitzar el català, i fer que l’església tingui un paper important en el
catalanisme, no en l’àmbit polític però si en per exemple l’educació.

1898 El desastre del ‘98

El catalanisme ja considerava, amb aquest fet que Espanya no podia anar d’aquesta
manera. Es perd el comerç, el millor sucre i tabac del món. Espanya perd el total dels
ingressos que tenia. Havia de pagar totes les despeses les forces armades (van acabar de
pagar al 1933). Repatriats, funcionaris que van haver de tornar a Espanya i se’ls havia de
donar feina. Tot i així, la pèrdua de les colònies de l’imperi espanyol va comportar el
desprestigi dels partits dinàstics i el fracàs del projecte regeneracionista, i com a
conseqüència es van afavorir les aspiracions polítiques catalanistes.

1899 Tancament de Caixes

A causa dels efectes econòmics de la guerra, Sagasta implanta un nou impost i puja els
impostos a tothom, sobretot als rics, que era la burgesia (+ del 50%) catalana (els de la
Lliga Catalanista bàsicament). Van decidir fer una vaga general dels empresaris, l’anomenat
Tancament de Caixes. Paral·lelament, neixen dos grups el Centre Nacional Català (CNC),
fundat l’any 1900 i la Unió Regionalista (UR), fundada l’any 1899.

1901 Candidatura dels 4 Presidents (CNC + UR) i La Lliga Regionalista

La Unió Regionalista (UR), amb industrials a la junta directiva, representants de la burgesia

agrària i organitzadors del tancament de caixes. Demana una autonomia política i
administrativa per Catalunya. Tenia molt suport social però un programa polític poc definit.

El Centre Nacional Català (CNC) estava format per joves professionals, com ara Enric Prat
de la Riba i Francesc Cambó, favorables en la intervenció del catalanisme en la via
electoral. Tenien poc suport social però un programa polític possibilista i dirigents experts.

La Reina va dissoldre el parlament quan Sagasta, fart, es retira i es convoquen eleccions.

Per primer cop aquells dos grans grups (UR i CNC) s’uneixen i es volen presentar, però al
no ser un partit polític no els deixen, per aquest motiu fan una candidatura unitària
(Candidatura dels 4 presidents) a les eleccions de 1901, aprofitant el suport social de la UR i
el programa polític possibilista del CNC.

Tot i que el triomf electoral va ser dels partits dinàstics a Espanya, a Catalunya va guanyar
la candidatura dels 4 presidents (majoria absoluta 60%)i, davant aquest èxit, es fusionen en
un únic grup i es creen una nova entitat política, La Lliga Regionalista amb Prat de la Riba
com a president i F. Cambó com a vicepresident i funden un diari propi, La Veu de
Catalunya (1899/1937), el qual serà el seu òrgan de difusió principal.
A partir d’aquell moment, el joc polític a Catalunya ja no era entre conservadors i liberals,
sinó que va passar a ser entre republicans i catalanistes, ja que eren les opcions polítiques
majoritàries. La Lliga havia acabat amb el monopoli electoral dels partits dinàstics i amb la
corrupció electoral, i va introduir una nova organització moderna i eficaç, sent el primer gran
partit Catalanista amb presència electoral i amb diputats a les corts espanyoles.