PLATÓ

Plató es va oposar a les teories relativistes i escèptiques defensades pels sofistes. Igual que
Sòcrates, estava convençut que existia una realitat veritable que era independent del nostre
punt de vista. Una veritat última.

Dos àmbits de la realitat diferents:

El món sensible està format per totes les coses que veiem i toquem. Aquests és el món
material que percebem amb els sentits i que està format per coses particulars que són
imperfectes, canviants i peridores.
Però hi ha també un món diferent, que està separat de tot allò material, i integrat per les
essències. Aquest és el món intel·ligible, compost només per mitjà de la raó. A diferència
de les coses que formen el món sensible, les essències són universal, perfectes, eternes i
immutables.
Les essències existeixen en un pla molt diferent al de les coses materials.

La teoria de la participació

idea i eidos → forma o figura

La metafísica de Plató és dualista, perquè existeixen dos àmbits de la realitat diferents, que
són el món sensible i el món intel·ligible. Creia que l’existència d’aquests mons tan diferents
permet explicar les diferències enormes que hi ha entre les coses i les essències. Totes les
coses que veiem i toquem estan subjectes al canvi, la imperfecció i el deteriorament, però
les essències no.
Les essències formen part del món intel·ligible.
Les coses belles són belles perquè s’hi fa present, ni que sigui només de manera parcial i
imperfecta, l’essència eterna i inmutable de la bellesa. Per tant, la relació entre les coses i
les idees es pot entendre com a participació.
La teoria de la participació afirma que les Idees actuen com a models eterns i immutables
de les coses, que al seu torn són el que són perquè participen d’aquella idea de la qual
procedeixen. Plató creia que tots els objectes del món sensible intenten semblar-se al més
possible a les Idees de què participen, malgrat que mai ho aconsegueixen.
La teoria de la participació té una conseqüència. si les coses són còpies imperfectes de les
Idees, aquestes són més importants i anteriors. Per tant, el món intel·ligible és més autèntic
i superior al món sensible.
La jerarquia de les Idees

Plató afirma que les Idees estan ordenades en una jerarquia que recorda la forma d’una
priàmide

Idea del bé
Bondat, bellesa, Justícia
Unitat, semblança, multiplicitat
Arquetips: foc, home, arbre

Ciència i opinió

L’existència de dos món diferents explica que hi hagi també dues maneres molt diferents de
conèixer. El món sensible, es pot copsar a través dels sentits no correspon amb la realitat
veritable. Només es pot arribar per mitjà de la raó. Plató anomena opinió (doxa) a aquest
tipus de saber fal·lible i incomplet.

Plató anomenava ciència (episteme) al coneixement de les Idees. El pas de la doxa a

l’episteme s'anomena ascensió dialèctica, es un procés llarg i complex.
Dins la doxa hi podem trobar dos tipus de coneixements diferents. Allò que realment
percebem són imatges i s’anomena conjectura. Si aconseguim anar més enllà de les
imatges, i arribem a copsar els objectes, haurem d’assolit la segona fase del coneixement,
la que Plató anomena creença que tampoc es un coneixement veritable.
Si aconseguim comprendre que els objectes matemàtics tenen una existència immaterial,
haurem assolit la fase següent del coneixement, el saber discursiu que pertany a l’episteme.
el procés que anomenem intel·ligència es produeix quan aconseguim contemplar la Idea del
bé, culmina l'ascensió dialèctica.

La reminiscència

Plató creia que les Idees d’alguna manera ja es troben al nostre interior. La nostre ànima ja
coneix les Idees, però per alguna raó les hagués oblidat i tingués dificultats per contemplar-
les. La nostre ànima es trobava en el món intel·ligible envoltada de les Idees immaterials.
Quan la nostre ànima es va unir al cos, el coneixement de les Idees va quedar oblidat i
enfosquit. Aquest coneixement es pot despertar en relacionar-nos amb les coses que ens
envolten en el món sensible.

El dualisme antropològic
L'ésser humà està compost de dues parts, el cos que es material i l’ànima que pertany al
món intel·ligible. L’ànima està tancada en un cos. El cos és una mena de presó.
Per dur una vida plena i satisfactòria hem de cultivar la nostra part racional, associada a
l’ànima. Hem de portar una vida ascètica.
La superioritat del cos sobre l’ànima queda molt clara quan ens fixem en el que ens passa al
morir. El cos desapareix després de la mort, mentre que l’ànima no mor mai. Plató estava
convençut que els éssers humans tenim un ànima eterna i immortal.
Plató creia que després de la mort la nostra ànima pot tornar a la vida i unir-se a un cos nou.
El procés de les reencarnacions es repeteix una vegada i una altre. Cada vida tenim
l’oportunitat de millorar i de purificar la nostre ànima. Després de molts cicles ens haurem
purificat i no farà falta tornar a reencarnarse.

Les tres parts de l’ànima

l’ànima racional → relacionada amb el pensament.

l’ànima irascible → és la seu de les passions i dels sentiment nobles.
l’ànima concupiscible → és la seu del desig i els aptetits corporals.
El tipus de persona depèn del tipus d’ànima que predomina en nosaltres.

L’ètica del bé

L’ètica de Plató s’inspira en el pensament de Sòcrates. Creia que els valors morals són
universals i objectius. El bé i la justícia existeixen per si mateixos i són iguals per a totes les
persones. Si algú es comporta incorrectament no és perquè sigui un malvat, sino que actúa
així per ignorància. Quan es coneix veritablement en què consisteix el bé autèntic
necessàriament s’actua bé. No tothom està capacitat per arribar a contemplar la Idea de bé.
Per arribar-hi cal seguir un procés d’ascenció dialèctica. Solament podran accedir-hi a la
Idea del bé els qui estiguin disposats a preocupar-se només de l’ànima i de la raó.
Plató pensava que cada tipus d’ànima està associada a una forma de vida característica,
que es la més convenient per a aquest tipus de persones.
ànima racional → intel·ligència
ànima irascible → valentia
ànima concupiscible → moderació

La virtud més important, la justícia, perquè en un individu hi regni la justícia, cal que la
dimensió racional de la seva ànima controli les parts irascibles i concupiscible.

El mite del carro alat

En el món intel·ligible, les ànimes conviuen amb les demés idees, per tant, coneixen
perfectament les idees de la justícia, bondat i bellesa. Les ànimes eren com un carro alat. El
carro estava format per dos cavalls i un auriga. A la dreta, tirava el cavall blanc que
representa el coratge i la voluntat. A l’esquerra tirava el cavall negre que representa la
passió i la rauxa. L'auriga havia de conduir i guiar els dos cavalls. L’auria representa la part
racional de l’ésser humà. En un moment en que l’auriga estava distreta, el cavall negre es
va desbocar, provocant la caiguda de l’ànima del món intel·ligible al món sensible. L’ànima
al caure al món sensible va necessitar introduir-se un un cos per viure en aquell món.
L’ésser humà està dividit en cos i ànima, l’ànima ja té un coneixement de les idees ja que
prové del món de les idees “conèixer és recordar”

Política

Plató pensava que la democràcia és un sistema equivocat i injust, va arribar a la conclusió

de que perquè un sistema polític sigui just, cal que decideixin els qui realment saben què és
el més adient i bo per a tothom. El poder ha d’estar a les mans dels savis que veritablement
saben el que cal fer.
La proposta política de Plató està lligada a la seva teoria antropològica, cada persona s’ha
de dedicar a allà que se'ls hi dóna més bé.

CLASSES TIPUS FUNCIONS VIRTUTS

SOCIALS D’ÀNIMA

OR governants part racional govern prudència

PLATA guardians part irascible defensar i coratge

protegir

BRONCE treballadors part produir i produir moderació

concupiscible

No es tracta de cap societat que existeixi realment, sinó d’una utopia que descriu com
hauria d’organitzar-se l’Estat perquè hi regnés la justícia. Allò que Plató proposa és una
ordenació social molt rígida, en la qual ‘activitat assignada a cada persona està determinada
des de l’infantesa segons el tipus d’ànima que tingui cadascú. Les persones no poden elegir
lliurement a què dedicar-se. Tampoc no es permet opinar.
Plató afirmava que els homes i les dones tenen les mateixes capacitats, per tant, podien
dedicar-se a lo mateix.

La justícia té dues dimensions diferents: la que es refereix a un individu o també la que es

considera com a aplicació a la societat. Un individu és just quan es dóna en ell un equilibri
adequat entre les tres parts de l’ànima. Si l'ànima racional aconsegueix controlar les
passions i els apetits de l’ànima irascible i de l’ànima concupiscible. Una societat només pot
ser justa si s’hi estableix un equilibri harmònic entre els tres tipus de persones.

QUATRE RÈGIMS POLÍTICS

- aristocràcia → aristo, el millor

- timocràcia → timos, el fort govern dels militars
- oligarquia → obligos, uns pocs i rics
- democràcia → demos, el poble
- tirania → tiranos, el que mana