PLATÓ.

TEORIA DE L’ÀNIMA I POLÍTICA

Teoria de l’Ànima

Dualisme antropològic
Plató parla d’un dualisme antropològic, on separa l’ésser humà entre ànima i cos.
L’ànima es correspon amb les idees, és invisible, inmaterial i inmortal. Per altra banda, el
cos es correspon amb lo sensible i es caracteritza pel contrari, per ser visible material i
mortal.

Mite del carro alat

Hi ha que destacar que per Plató l’ànima de cada persona preexisteix a la reencarnació en
el seu cos, tot això ho reflecteix en el seu mite del carro alat.

Plató ens diu que l’ànima és com un carro alat amb una auriga (part racional), un cavall
blanc que és bo (part irascible) i un cavall negre que és dolent (part concupiscible). L'auriga
o la raó, ha de portar a l'ésser humà cap a la veritat, cap a la llum, la qual cosa no serà fàcil,
tenint en compte el conflicte entre els dos cavalls, que volen anar en direccions oposades, el
mateix que succeeix a l'interior de l'ànima humana.

Segons el mite, l’ànima vivia tranquila en el mon de les idees contemplant-les i adquirint
coneixements, però per descuidar el cavall dolent, aquest termina arrastrant tot el carro al
món sensible. Ara l’ànima està atrapada en un cos i anhela sortir d’ell per tornar al seu
hogar (món intel·ligible) i contemplar de nou les idees. Per això ha de passar per un procés
de purificació i una lluita amb el cos per anar apartant-se mica en mica dels plaers a través
de la virtut i la filosofia, la mort serà la separació amb el cos.

Per aquesta raó el filòsof no pot tenir por a la mort ja que aquest seria l'últim pas per tornar
al seu món, al món intel·ligible. Plató diu que perquè l’ànima torni al món de les idees
l’ànima ha de passar per moltes vides, llavors s'anirà reencarnant en varis cossos distintes
vegades, i això dependrà de com hagi viscut.

Anámnesis
Per Plató el coneixement és reconeixement (anámnesis). Ell diu que l’ànima ja coneix les
idees quan existeix ella sola en el món intel·ligible, però que al caure en el món sensible
s’oblida dels coneixement obtingunts anteriorment, llavors durant la seva estància en el món
sensible anirà recuperant-lo mitjançant la pràctica de la virtut (experiencia) i el pensament
racional o coneixement intel·lectual.

Teoria política
En la República Plató per poder explicar quan l'individu és just, ho fa a través de la ciutat, ja
que és un terme més ample. Per això les tres parts de l’ànima i les de la polis ideal de Plató
són les mateixes.

Tres parts de la ciutat

Plató vol investigar que és la justícia en una ciutat i ho fa relacionant les tres parts de
l’ànima amb tres grups socials d’una ciutat.
- Artesans, que es relacionen amb la part concupiscible de l’ànima.
- Guardians, que es corresponen amb la part irascible de l’ànima.
- Governants, que es corresponen amb la part racional de l’ànima.

Polis ideal
Plató proposa per aquest model de polis ideal que els tres grups socials tinguin tot els bens
en comú. Per ell el perill es distinguir la ciutat en dos, en pobres i rics.
Segons Plató la ciutat justa, ideal i feliç serà aquella en la que cadascú fa el que li toca fer,
en la que cadascú fa aquella funció per la qual naturalment se li dona bé.

Educació
Per aquest motiu l’educació té un paper molt important, la qual està dirigida per descobrir
quina funció natural li toca a cada ciutadà.

Els governants (filòsofs)

En aquesta polis ideal qui manarà seran los filòsofs perquè segons plató son els únics que
han arribat a la idea del bé, a aquell món intel·ligible, llavors estan perfectament disciplinats
per governar sobre els altres ciutadans (guardians i artesans)

Virtuts de cada grup social

Plató diu que a cada grup social li correspon una virtut concreta, la mateixa que li representa
en la part de l’ànima.
- La virtut dels artesans (concupiscible) serà la temprança, aquesta regula l'apetit dels
béns materials
- Els guardians (irascible), a part de la temprança, també hauran de tindre la fortalesa,
que es aquella virtut que regula la por davant del perill.
- El governador o filòsof (racional), a part de tenir les virtuts dels altres dos grups
socials, també tindrà que tenir la sabiduría, que és la capacitat de saber que és el
que cal fer, que és lo bo i de fer-ho ben fet.

La justicia
Si aquesta jerarquia es compleix i cada grup fa el que li toca per naturalesa i desenvolupa la
seva virtut pròpia, es farà realitat la justícia. Si tota aquesta jerarquia i desenvolupament de
virtuts no es compleix es trenca l’equilibri i ja no és una polis ideal i predominarà la injusticia.