ACTIVITATS 2: SOCIETAT I POLÍTICA - PLATÓ

1. Quina va ser la finalitat de la filosofia de Plató?

L’objectiu principal de la filosofia de Plató és la recerca d’un model polític ideal per la polis perquè la societat sigui
justa.
_______________________

Plató fa filosofia amb una motivació política: aconseguir una societat justa on mai més es pugui donar un altre fet
semblant a la mort injusta de Sòcrates. Òbviament, aquesta intenció el porta a sustentar aquesta societat en veritats
de caire universal

2. Relaciona les teories antropològica i política de Plató.

Plató ens planteja una teroria antropològica que exposa que l’ànima està dividida en 3 estaments, les quals
corresponen a 3 virtuts i que, aquestes, a les 3 estaments socials. Plató diu que depenent del estament social en el
que estiguem, hi haurà una part de l’ànima que ens controlarà més que les altres.
Llavors, depenent de l’estament antropològic que ens domini, tindrem un estament social o un altre.

El mite dels cavalls i l’auriga ens ho explica molt bé:

● El carro està constituït per tres integrants. En primer lloc trobem el cavall negre, el qual simbolitza la part
concupiscible de l'ànima, aquella que vetlla pels seus interessos, les seves necessitats i els seus desitjos, i es deixa
portar per la passió. D'altra banda, el cavall blanc simbolitza la part irascible de l'ànima, aquella part que controla
les passions nobles i dona valentía i coratge per defensar el que creu o estima. Finalment, trobem l'home (auriga),
que representa la part racional de l'ànima, la qual s'encarrega del pensament reflexiu, de controlar la resta de parts
de l'ànima per tal que sobrevisqui.
● L'ànima, simbolitzada en el carro alat, viu i es mou en el món de les idees; aquest és el seu lloc i casa seva.
Si l'auriga controla la parella de cavalls, li serà possible, gràcies al poder propi de les ales, d'enlairar-se ben amunt i
gaudir de la contemplació de les idees. Ara bé, si, altra-ment, els cavalls se li revolten i no sap enlairar-los, ho
tindrà tan difícil per contemplar les i-dees com inepte sigui en la conducció.
● Quan hi ha una falta de domini de la parella de cavalls fa que es perdi l'equilibri i l'ànima, conseqüentment,
perd les ales i cau al món material, al món sensible. Allà, s'agafa a una cosa sòlida, en un cos. Aquesta ànima
caiguda, sense ales i empresonada en un cos terrestre, es troba estranya i fora del seu element. Plató, remarca en
l'explicació del mite del carro alat, l'amnèsia de l'ànima de les idees del món intel·ligible a causa del cop patit al
caure al món sensible. A vegades, l'ànima pot recordar i recuperar coneixements que tenia en el món de les idees i
per tant el cos és la connexió dels dos mons paral·lels, el món sensible i el món intel·ligible.

- Part racional: ens permet comprendre la situació. (governants o filòsofs)

- Part irascible: ens manté resolts en l’acció. (guardians)
- Part concupiscible: ens lliga a les nostres necessitats sensorials o sensuals. (treballadors)

3. Relaciona l’epistemologia i la política platòniques.

​ a correspondència entre ambdues ve donada pel grau de coneixement que ​ha de tenir cada estament social perquè
L
la societat sigui justa.

- Els treballadors són aquelles persones que treballen amb objectes físics, com pot ser qualsevol artesà o
esclau. Són els que menys coneixement tenen.
- Els militars/soldats/guardians són aquells que estan en un rang intermig de coneixement. Aquest grup el
podem dividir en 2 subgrups: els “dolents” i els “bons” i, dintre d’aquests, els millors podran arribar a ser
governants.
- Els filòsofs són aquells que s’encarreguen -per obligació- a governar una ciutat, ja que tenen el nivell de
coneixement més alt.

D’aquesta manera, els governants són prudents, coratjosos i moderats; els guardians són valents i moderats i els
productors tenen només la qualitat de moderació.

4. Relaciona l’ètica i política platòniques.

Plató divideix l’ètica en 3 virtuts, que es corresponen amb els 3 estaments socials. El seu equilibri és crucial perquè
la societat sigui justa (tots han de reconèixer les seves pròpies qualitats i limitacions i no pretendre fer allò que no
els pertoca).

- Temperança o moderació: consisteix en el reconeixement dels seus propis límits, un cert ordre i una certa
contenció dels plaers i desitjos, el domini sobre si mateix. (pels treballadors)
- Valentia o coratge: és el contrari de la covardia. (pels guardians)
- Prudència: és un saber que permet deliberar bé amb relació al conjunt de la ciutat a fi de prendre la decisió
correcta en cada circumstància. (pels filòsofs o governants)

5. En la filosofia platònica influeixen diversos pensadors i aspectes: quins són?

Un dels pensadors més influïents va ser Sòcrates: la racionalitat - la raó és l’estri per conèixer la veritat i poder-se
orientar en ella en l’acció humana i política.
Parmènides - allò que canvia (no ser) no pot ser conegut. Els sentits ens enganyen i només la raó ens ofereix la
veritat.
Ambdós creien en l’existència de conceptes immutables i universals.

Un altre pensador és Pitàgores, que el va influïr en els aspectes de l’ànima i la reencarnació (transmigració de les
ànimes), juntament amb la música en el currículum i l’ensenyament platònic.

Esparta: inclusió de l’educació física en el currículum de l’ensenyament ​platònic. Disciplina. Eugenèsia.