Mireia Serrano

ACTIVITATS PLATÓ

PÀG 49:
7. Definiu els termes següents:
Idea, món intel·ligible, món sensible, participació, reminiscência, idea de
Bé, epistéme, doxa, demiürg, filòsof-rei, valor (coratge) i justícia.

Idea → En la filosofia de Plató, les "idees" són els arquetips o les formes perfectes
i immutables de les coses. Representen la veritable realitat, mentre que les coses
en el món físic són simples imitacions o manifestacions imperfectes d'aquestes
formes ideals.
Món intel·ligible → És el món de les idees perfectes, immutables i eternes.
Segons Plató, aquest món és invisible i només és accessible a través de la raó i la
reflexió, no per mitjans sensorials.
Món sensible → És el món físic o material que podem experimentar amb els
nostres sentits. És el món en què vivim, ple de coses tangibles i percebudes a
través de la vista, el tacte, el so, etc.
Participació → En la filosofia de Plató, les coses en el món físic participen de les
formes ideals o idees. Això significa que les coses materials són imperfectes
manifestacions de les formes ideals.
Reminiscència → Plató va proposar la teoria de la reminiscència, que suggereix
que tot coneixement és recordat després d'haver estat aprés en una vida
anterior de l'ànima abans de néixer.
Idea de Bé → En la teoria de Plató, la idea de Bé és la idea més alta i suprema, la
causa de tot coneixement i veritat, i la font de la moralitat i la bondat.
Episteme → En filosofia, es refereix al coneixement veritable i justificat, sovint
relacionat amb el coneixement que s'obté a través de la raó i la investigació.
Doxa → Es refereix a les opinions o creences comunes, sovint no verificades o
basades en la percepció, i no considerades com a coneixement veritable o
justificat.
 Mireia Serrano

Demiürg → En la filosofia de Plató, és l'ésser suprem que va crear l'univers

material segons les formes ideals. És una entitat divina o deïfic creadora.
Filòsof-rei → Segons Plató, aquest és l'individu ideal que combina el
coneixement filosòfic amb la capacitat de governar justament. És l'ideal de
govern liderat per una persona amb coneixement profund i veritablement sabia.
Valor (coratge) → En filosofia, el coratge és una virtut moral que implica la
capacitat d'afrontar el perill, la por o la dificultat sense recular.
Justícia → La justícia és un concepte ampli, però en la filosofia, sovint es refereix
a la virtut de donar a cada persona el que li correspongui, sigui en termes
morals, legals o ètics.

PÀG 63:
7. Exposeu la concepció de Plató de les tres parts de l'ânima i de les tres classes
socials de l'Estat ideal. Relacioneu-la amb la seva concepció de les virtuts.
lató, en la seva obra "La República," descriu una teoria de l'estructura de
l'ànima i la seva relació amb l'Estat ideal, tot connectant això amb les virtuts.
Segons Plató, l'ànima humana està dividida en tres parts: la raó, l'esperit (o
coratge) i els desitjos.

LES TRES PARTS DE L’ÀNIMA:

1. Raó (logos): És la part racional de l'ànima. S'associa amb la capacitat de
raonar, de reflexionar i de prendre decisions lògiques i raonables. Aquesta
part de l'ànima busca la veritat, la sabiduria i la raó. En la seva concepció
de l'Estat ideal, aquesta part està representada pels filòsofs, aquells que
tenen la tasca de governar i dirigir l'estat.
2. Ànima espiritual o coratge: És la part de l'ànima relacionada amb l'esperit,
la determinació i la valentia. Aquesta part busca la glòria, l'honor i la
valentia. En l'Estat ideal de Plató, aquesta part de l'ànima és representada
pels guerrers o soldats, encarregats de protegir l'estat i aplicar les
decisions dels filòsofs.
3. Desitjos: És la part de l'ànima que està relacionada amb els desitjos físics i
emocionals. Aquesta part busca la satisfacció dels desitjos materials com
 Mireia Serrano

menjar, beure, etc. En la concepció de l'Estat ideal, aquesta part correspon

a la classe dels treballadors, els quals proveeixen les necessitats bàsiques
de la societat.

RELACIÓ AMB LES VIRTUTS:

1. Sabiduria → És la virtut associada amb la part racional de l'ànima. Els
filòsofs, que representen aquesta part, busquen la veritat i la sabiduría, i
per tant encarnen la virtut de la sabiduría.
2. Valentia → Relacionada amb la part espiritual de l'ànima, aquesta virtut és
encarnada pels guerrers o soldats que mostren coratge i valentia en la
defensa de l'estat.
3. Temperància → Aquesta virtut es relaciona amb l'harmonia i el control de
les desitjos. Plató considera que la temperància s'aconsegueix quan les
tres parts de l'ànima estan en equilibri, quan la part racional controla els
desitjos i l'esperit.

En relació a les tres classes socials de l'Estat ideal, aquesta estructura de l'ànima
de l'individu reflecteix la estructura de l'Estat. La justícia per a Plató és l'equilibri
d'aquestes tres parts, on cada part de la societat (els governants, els soldats i els
treballadors) ha de realitzar la seva funció pròpia sense interferir en les altres.
Quan les tres classes compleixen la seva funció, l'estat està en harmonia, i la
justícia preval.
 Mireia Serrano

9. L'esclau que apareix en el diàleg Meno, habilment preguntat pel «maièutic»

Socrates, arriba a trobar la solució a un problema geometric del qual no en
«sabia» res. Això prova, segons Plató, que el coneixement és innat i que només
cal fer-lo «sortir». Creieu que els humans posseïm com coneixements
d’aquesta classe, coneixements innats?

La idea d'innatisme o la noció que els éssers humans ja posseeixen cert

coneixement innat, és una idea discutida a través de la història de la filosofia. El
diàleg de Menó de Plató presenta l'argument de la "maièutica" de Sòcrates,
mostrant com Sòcrates utilitza preguntes per ajudar Menó a recordar o "donar a
llum" a la seva pròpia comprensió innata sobre qüestions geomètriques, tot i que
Menó inicialment nega tenir aquest coneixement.

La qüestió de si els humans posseeixen coneixements innats és un tema de gran

debat entre els filòsofs. Algunes de les perspectives a considerar són les
següents:

Innatisme: Aquesta postura sosté que hi ha coneixement inherent, que ja està

present en els individus en néixer. La raó per la qual aquest coneixement pot no
ser immediatament evident és perquè està enterrat o no ha estat plenament
reconegut o explorat. El diàleg Menó de Plató podria ser considerat com una
evidència en favor d'aquesta postura.

Empirisme: Contràriament a l'innatisme, l'empirisme sosté que tot el

coneixement es deriva de l'experiència i l'observació. Segons aquesta postura, els
humans neixen sense cap tipus de coneixement innat i adquireixen tot
coneixement a través de les seves experiències.

És important tenir en compte que la ciència cognitiva actual suggereix que hi

pot haver elements d'innatisme en algunes àrees del coneixement. Per exemple,
els psicòlegs suggereixen que els nadons poden tenir certs coneixements innats
 Mireia Serrano

o predisposicions, com la capacitat d'aprendre un idioma o conceptes bàsics de

causa i efecte.

Pel que fa al cas específic del diàleg Menó, l'argument de Sòcrates podria ser
interpretat com una evidència d'innatisme, mostrant que a vegades els individus
poden accedir a un coneixement latent o innat mitjançant la reflexió i el
raonament. Però aquesta noció és matèria de debat continu entre els filòsofs i no
hi ha un consens clar sobre si el coneixement és o no innat en tots els àmbits