ESQUEMA COMPARATIU DE PLAT I LOCKE
PLAT LOCKE
Obra extensa, escrita en forma de dileg i
Estil
sovint va recrrer al mite i la metfora
Realitat Dos mns: LIntelligible i el sensible, que s
(Metafsica) una cpia del primer
Realitat extramental, immaterial, eterna i
invariable, que s el fonament i model dels
Idea objectes sensibles. Formen part del mn
intelligible i sn dins de lnima de lhome,
per tant, sn dalguna manera, innates.
Nhi ha de quatre tipus:
Idees de les coses (cavall, taula)
Tipologia Idees matemtiques (teorema de
didees pitgores)
Idees de valors (justcia)
Idea de B, la causa de la resta dIdees
La ra s la que ens condueix al mn
vertader. Nhi ha quatre classes:
Noesis: intuci de les idees
Dianoia: raonament a partir didees
Coneixement
Pistis: creena raonable
Eikasia: representaci, conjectura
Els dos primers constitueixen lepisteme i
els dos darrers sn del terreny de lopini.
Lhome s una uni antinatural entre
Psicologia lnima, que pertany al Mn de les Idees i el
cos (Mn Sensible). Coneixem a travs de
lnima, que pot recordar les Idees.
La seva teoria poltica est vinculada amb
ltica i fonamentada en la Metafsica.
Parteix de la base que noms els que
Poltica
coneixen les Idees de justcia i de b sn
capaos de dur-les a terme
(intellectualisme moral).
La Repblica. Model dEstat sustentat en la
Teoria de les Idees. Els filsofs han de ser els
governants. El coneixement dall div
Estat ideal
divinitza i els fa competents a lhora
dassumir el govern (coneixen el B i actuen
pel B de la comunitat).
El millor rgim poltic s laristocrcia per
Formes de tamb la monarquia constitueix una de les
govern formes justes de govern. Entre les formes
injustes de govern es troba la democrcia.
http://www.filoselectivitat.cat/
Fa un tractat filosfic, on els temes que va tractant
estan ordenats de forma sistemtica
Pressuposa lexistncia dun mn exterior a
nosaltres en tant que causa de les nostres idees.
Totes les nostres idees procedeixen de
lexperincia i sn continguts mentals (no
pertanyen a un altre mn). No accepta lexistncia
didees innates. La nostra ment, quan naixem, s
una tabula rasa .
Nhi ha de vries classes:
Simples: la ment les rep de forma passiva ja
sigui de lexterior (idees de sensaci) o de
lexperincia interna (idees de reflexi)
Complexes: lenteniment s actiu creant idees
de tres tipus (substnies, relacions o modes)
Lexperincia s el substrat del nostre
coneixement. Hi ha tres tipus de coneixement:
Intutiu: coneixement evident, ens proporciona
el ms alt grau de certesa
Demostratiu: precisa didees secundries, de
proves
Sensible: no s un coneixement evident, ms
aviat probable
El jo s la conscincia, no puc demostrar
lexistncia de lnima. La conscincia (la ment que
s el subjecte de coneixement) s dinmica i canvia
per lexperincia.
La seva filosofia poltica s independent de la
teoria del coneixement. Parla de la necessitat que
existeixi un poder poltic que t la funci dactuar
en benefici del b pblic i est legitimat per el
consens dels ciutadans (no per el coneixement).
Les societat civil/poltica. Shi arriba mitjanant un
pacte que estableix que tot poder sha dexercir
mitjanant el consentiment de la majoria.
Critica la idea duna autoritat fonamentada en el
dret div (experincia de les monarquies absolutes
sustentades per la grcia de Du).
El millor rgim poltic s aquell que es basa en la
voluntat dels seus ciutadans (ms semblant a la
democrcia). La monarquia pot ser bona sempre i
quant el poder poltic no es concentri en el rei sin
en el parlament.