Tema 1 El saber filosòfic

1. El saber
Saber = resultat de diverses operacions per a
aprendre la realitat (per a dominar-la, expresar-la,
sistematitzar-la, justificar-la (donar raó) i compartir-
la)
El conjunt d´operacions es fan gràcies a dues
facultats:
 Els sentits
 La raó
2. Tipus de saber
Saber vulgar o ordinari
Saber mític
Saber artístic
Saber religiós
Saber cientific/ saber tècnic
Saber filosòfic
 Saber vulgar o ordinari
 El més elemental, s'assimila des de la
infància.
 Es basa en l'experiència quotidiana i en la
tradició cultural acumulada al llarg de
segles.
 S'expressa en dites, refranys,
prohibicions, etc.
 No és sistemàtic.
 Sovint conté idees contradictòries i
prejudicis.
 Saber mític
 És el més primitiu, d'oral a escrit.
 Ofereix les primeres explicacions de la realitat.
 Es basa en la imaginació o fantasia per a
explicar l'origen de l'univers, de l'ésser humà,
dels fenòmens naturals, de l'organització
social…
 Han de ser interpretats com a metàfores i no
com a descripcions fidedignes de la realitat.
 Saber artístic
 Inclou: literatura, música, pintura, cinema, etc.

 Narració de l'experiència vital de les persones, suposa

un coneixement de la realitat.

 Cada modalitat artística té una part tècnica: un saber

fer.

 Crea o recrea situacions fantàstiques o vinculades a

algun àmbit de la realitat que provoquen emocions
diverses i gaudi estètic.
Saber religiós
 És un conjunt de creences considerades com a
vertaderes pels creients de cada religió.
 Pot basar-se en textos que es consideren revelats
o inspirats per Déu, però que necessiten ser
interpretats per a entendre bé el missatge.
 Ofereix un sentit a la vida.
 Orienta el comportament de les persona.
 Utilitza la literatura i, també, el mite perquè
recorren a explicacions sobrenaturals, però la
seua font és la revelació no la imaginació.
Saber científic / Saber técnic
 Saber científic
 Cadascuna de les seues branques s'especialitza en
un aspecte de la realitat.
 Es basa en mètodes rigorosos i sistemàtics
d'observació/experimentació i raonament.

 Saber tècnic
 Encaminat a produir artefactes
 Interacció entre la ciència i la tècnica: “Tecnologia”
 Saber filosófico
 Es produeix quan hi ha una reflexió rigorosa i crítica
sobre qualsevol qüestió important per a l'ésser humà.
 Necessita precisió conceptual (termes generals i
abstractes) i rigor argumentatiu (arguments
racionalment vàlids i correctes)
 Pretén comprendre la realitat i orientar la vida.
 Hi ha moltes filosofies perquè cada persona compta
amb uns coneixements previs i la seua pròpia manera
de pensar.
 L'essencial: aportar bones raons que es puguen
comprendre i discutir racionalment (diàleg filosòfic)
Relació saber filosòfic i altres tipos
de saber
 Cada tipus de saber és estudiat per la
filosofia per a aprofundir en les seues
característiques i condicions.
 El saber vulgar o ordinari. Una reflexió filosòfica
sobre ell és útil per a revelar els prejudicis i adquirir
una visió més crítica i menys ingènua de la realitat.
 El saber cientificotècnic. La necessitat d'atindre's a
uns mètodes d'investigació, li impedeix abastar uns
certs temes que sí que tracta el saber filosòfic. Per
exemple: la ciència investiga sobre el que és el
genoma, però no es pregunta si l'ésser humà es pot
reduir al seu genoma.
Relació saber filosòfic i altres tipos
de saber
 El saber mític. La tasca de la filosofia és fer una revisió crítica
dels mites. Defensa que han de ser interpretats com a metàfores i
no com a descripcions fidedignes de la realitat.
 El saber religiós. La filosofia pot aportar eines intel·lectuals i
reflexives per a analitzar les creences religioses des de l'actitud
crítica, de manera que la fe religiosa siga compatible amb la raó i
constituïsca un horitzó d'esperança , justícia i pau, en lloc de ser
utilitzada com un instrument d'opressió d'unes persones sobre unes
altres. El saber religiós part de veritats indubtables, mentre la
filosofia es pregunta per elles.
 El saber artístic. Mentre l'art crea i recrea situacions
fantàstiques o vinculades amb la realitat, però nascudes de la
imaginació, la filosofia es basa en la raó per a oferir arguments que
expliquen les solucions als problemes que es planteja, elaborant
discursos sistemàtics. La filosofia reflexiona sistemàticament sobre
l'art.
3. La filosofia
 3.1. La mirada de la filosofia
 Grecia s. VI a.C.

MITO LÓGOS
Imaginació Sentits i raó
Canvi de mirada= nova actitud= actitud filosófica=
Admiració+ dubte (conciencia ignorància)
Ignorant/Filòsof/Savi (El reconeixement de la
propia ignorancia és el principi de la saviesa)
3.2. Objetius de la filosofia
 VERITAT FELICITAT

-Pensament correcte - Les accions lliures

-La realitat -La societat
-El coneixement -L´Estat
-La naturaleza… -Els ciutadans…

FILOSOFIA TEÓRICA FILOSOFIA PRÀCTICA

Metafísica Ética
Epistemologia… etc Filosofia política…etc
La filosofia i la seua història
Filosofia antiga (s. VI a. C.) Què són les coses? Periode
ontològic
Filosofia Medieval (s. V d.C. – S. XIV) Qui ha creat les
coses? Periode ontoteològic
Renaixement (s. XV- XVI) Revolució científica +Humanisme
= pas a la Filosofia Moderna
Filosofia Moderna (s. XVII- XVIII) Què és el coneixement?
(Conciència) Periode epistemològic
Filosofia Contemporànea (s. XIX …) Gir històric+Gir
lingüístic+Gir pràctic Què és la historia? Què és el
llenguatge? L´ética Què és la felicitat? Què és la justicia?, la
Filosofia política…
Per a què serveix la filosofía?
 Aprendre filosofía: coneixer i comprendre els temes que han
ocupat als diferents filòsofs al llarg de la Història.
 Aprendre a filosofar: aprenentatge i práctica de l´activitat de
filosofar
 Desenvolupa les següents cualitats:
 Ajuda a formar una visió panoràmica del conjunt del saber humà. Persectiva
de totalitat.
 Estimula una actitud reflexiva i crítica davant les tradicions heretades dels
nostres avantpassats i davant la visió del món que imposen els poders establits i
mitjans de comunicació de masses.
 Permet elaborar bones argumentacions fomentant l'hàbit de fonamentar les
pròpies conviccions en bones raons que altres persones puguen comprendre.
 Desenvolupa la capacitat d'anàlisi, la qual cosa permet assenyalar semblances
i diferències, distingir l'essencial de l'accessori, descobrir errors, etc.
 Coopera en la formación ética i cívica, perquè ajuda a comprendre de manera
crítica els fonaments de la convivència pacífica en una societat oberta, pluralista
i democràtica.
Per a què serveix la filosofía?
 Elements del filosofar:
 Pensar radicalment: consisteix a investigar un
assumpte des de les seues arrels.
 Clarificar conceptes: clasificar, ordenar i matitzar
per a buidar malentesos i desfer confusions.
 Descobrir suposats: posar de manifest el que
estava implícit en les afirmacions sobre un tema, per
a mostrar possibles contradiccions o descobrir
implicacions noves.
 Mostrar conexions: descubrir pareguts, causes i
efectes, i relacions de dependencia entre les
afirmacions, per a comprendre la concepció del món
en la qual s'inscriuen.