VOCABULARI:

-Un vocabulari dels temes i autors/es donats en cadascun dels trimestres que s´haurà de presentar
com a data limit una setmana abans dels exàmens trimestrals). En aquest treball es valorarà
especialment la competència lingúística. (30%). ORDENAR ALFABETICAMENT !!!

➢ FILOSOFIA: conjunt de sabers que busca establir, de manera racional, els principis més
generals que organitzen i orienten el coneixement de la realitat, així com el sentit d’obrar
humà.

➢ SABER DE LA TOTALITAT: s'interessa per tota l'experiència humana.

➢ SABER RACIONAL: l’objectiu és comprendre i interpretar racionalment la realitat. Presenta

raons de forma estructurada, justificar, aportar afirmacions coherents, objectives i lliures de
contradicció.

➢ CIÈNCIES: sistema organitzat de coneixements que investiga i interpreta els fenòmens

naturals i socials, secundant-se per a això en el mètode científic. establir teories i lleis que
expliquen la regularitat dels fenòmens, la ciència per tant, versa sobre l'universal.

➢ SABER RADICAL I AUTÒNOM: pretén arribar als principis explicatius últims de la realitat, el
sentit, el perquè i no sols el com

➢ PRINCIPI INTEGRADOR: totes les experiències coincideixen que “són”. Poden “ser” colors,
olors; pot “ser” un arbre, la por o la foscor; pot

➢ EXPERIÈNCIA HUMANA: procés mateix del nostre viure, que és la sèrie mateixa de les
coses que ens passen qui ens ensenya el que és la nostra vida.

➢ SABER CRÍTIC: suposa un replantejament dels coneixements tradicionalment admesos,

mai accepta el que s'estableix simplement perquè així ha estat sempre.

➢ DOGMÀTICA: Inflexible , que manté les seves opinions com a veritats *inconcusas aquelles
que sostenen veritats inamovibles que no admeten discussió.

➢ CONCIÈNCIA: capacitat de l'ésser humà per a percebre la realitat i reconeixer-se en ella.

➢ EPISTEMOLOGIA: branca de la filosofia que estudia una forma específica del coneixement
cíentífic.

➢ GNOSELOGIA: branca de la filosofia que estudia la natura, l’origin i l’abast del coneixement.

➢ MITE: Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d’un poble, etc., que
expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social
➢ IMAGINACIÓ: Facultat de formar combinacions d’imatges, conceptes i sentiments que no
forneix la realitat.

➢ FETS FANTÀSTICS: narra esdeveniments de característiques sobrenaturals i/o és

protagonitzat per éssers que no tenen existència en el món real

➢ MÀGIA: art o ciència oculta que pretén produir efectes amb l’ajut d’éssers sobrenaturals o
de forces secretes de la natura.

➢ RELIGIÓ: Conjunt de creences i conviccions, d’actituds i sentiments i de maneres de

comportament que vinculen una persona o un grup humà amb allò que hom reconeix com a
sacre, misteriós o transcendent i sovint identifica amb Déu o el diví.

➢ PENSAMENT ARCAIC: és un fonament infundat, perquè fa afirmacions sense poder

demostrar-ho

➢ PENSAMENT SOBRENATURAL: tipus de raonament causal, no científic, que es funda en

l'auxili d'éssers o poders ultramundans

➢ FILOSOFIA METAFÍSICA: comprén l’estudi de l’origen i causa de totes les coses.

➢ FILOSOFIA ONTOLOGICA: s’ocupa de que és el ser i de com existeixen les coses.

➢ FILOSOFIA LOGICA: principis i formes adecuades del saber

➢ FILOSOFIA ÈTICA: cuestiona quina és la millor manera de viure.

➢ FILOSOFIA ESTÈTICA: precupacions de la bellesa, sensibilitat i l’art.

➢ FILOSOFIA DE LA MATEMÀTICA: tracta de comprendre i explicar els requisits, l'objecte i la

natura de les matemàtiques.

➢ FILOSOSFIA DE LES CIENCIES NATURALS: investiga la natura del coneixement científic i

la pràctica científica.

➢ FILOSOFIA DE LES CIENCIES HUMANES I SOCIALS: branca de la filosofia que examina

els conceptes, mètodes i lògica de les ciències socials. La filosofia de la ciència social és,
una teoria sobre les teories de la vida social.

➢ FILOSOFIA GENERAL:

➢ FILOSOFIA MATERIAL: afirma que tot és tangible, que no existeix un món intel·ligible, és a
dir, que procedeix en Idees sensibles també materials i que l'ésser o avenir humà s'obté
subjecte a tal esdevenir material.

➢ FILOSOFIA FORMAL: estudia les formes del pensament des del punt de vista de la seva
estructura lògica, abstraient-se del contingut concret de les idees i dissociant tan sols la
manera general d'interconnexió de les parts d'aquest contingut.
➢ FILOSOFIA COSMOLOGICA: branca de la filosofia, la qual es dedica a l’estudi de l’univers,
veient-ho com un organisme format per éssers finits que tenen essència, intel·ligència,
origen, lleis i elements.

➢ FILOSOFIA PSICOLOGICA: preocupacions epistemològiques sobre la metodologia de

la recerca psicològica.

són les preguntes filosòfiques sobre la naturalesa de la ment, el cervell i la cognició

➢ FILOSOFIA TEOLOGICA: és una reflexió natural, racional i objectiva de la religió com a

realitat humana. I per tant se la defineix com un conjunt de vivències religioses comunes,
que donen sentit a la vida i el significat de la qual és l'amor i l'estudi de la veritat i de la
saviesa.

➢ FILOSOFIA ÉTICA O MORAL: s'ocupa de l'anàlisi de la teoria filosòfica sobre el

comportament moral, la conducta humana, responsable i lliure.

➢ FILOSOFIA POLÍTICA: és la branca que se centra en l'estudi d'aspectes com l'autoritat, el

govern, les lleis, la propietat o la llibertat dels individus. També aborda temes pertanyents a
altres camps, com el propi dret.

és aquella branca de la filosofia que es fa càrrec d'analitzar, estudiar, investigar i tractar

aquestes qüestions que són competència de la política, a més de les relacions que se
susciten.

➢ FILOSOFIA DE LA CULTURA : reflexió sobre la cultura i els seus elements , la dinàmica dels
fenomens culturals , la fundamentacio dels conceptes i l’evaluació i crítica del fenomens
desde la perspectiva filosófica

➢ FILOSOFIA DE L’ART: el seu estudi radica en el coneixement intuïtiu que expressa estats
d'ànim, sentiments, emocions, idees i maneres de pensar en el moment emblemàtic que li
toca viure.

➢ FILOSOFIA DE LA TÉCNICA: estudia la naturalesa de l'artificial, peculiaritats del

coneixement tècnic, i problemes morals que suscita la tècnica en alterar la manera de vida.

➢ FILOSOFIA DE LA HISTORIA: saber que s'ocupava dels problemes relatius al sentit de la

història, a les seves lleis, a la direcció fonamental del desenvolupament de la humanitat

branca de la filosofia que s'encarrega de l'anàlisi, de l'avanç i les formes en les quals les
persones existents formen la narració dels esdeveniments passats del desenvolupament de
diverses àrees.

➢ FILOSOFIA DE LA RELIGIO: és la branca que s'ocupa de l'anàlisi filosòfica de les creences,

on s'inclouen proves o evidències sobre l'existència de Déu, l'origen i problema del mal, la
relació que existeix entre la devoció, així com altres mètodes com l'ètica i la ciència
➢ CONEIXEMENT SENSIBLE: Coneixement sensible. Aquell que empra els sentits per a
detectar l'entorn, els seus canvis i els seus patrons.

➢ CONEIXEMENT INTEL·LECTUAL: Aquell que empra la intel·ligència, la raó, la reflexió. És

capaç d'anar més enllà dels sentits, creant explicacions que fan ús de capacitats
simbòliques (llenguatge) i aconsegueixen així predir i controlar l'entorn de forma
incomparablement més avançada del que permet el coneixement sensible.

➢ CIÈNCIES FORMALS: són conjunts sistemàtics de coneixements racionals i coherents, que

s'ocupen de l'estudi dels processos lògics i matemàtics

➢ CIÈNCIES FÀTIQUES: són aquelles que s'ocupen de la comprovació de fets o tangible de

les seves hipòtesis i premisses, a partir de l'observació i l'experimentació, és a dir, la
reproducció d'una sèrie de condicions per a obtenir un resultat previsible.

➢ CIENCIÈS FÀTIQUES NATURALS: són aquelles que s'interessen per comprendre les
dinàmiques de funcionament de la realitat natural, tant dels éssers vius com de la matèria
inanimada, i persegueixen les respostes universals sobre la composició de la vida i la
naturalesa.

➢ CIÈNCIES FÀTIQUES CULTURALS: estudien els fenòmens relatius a l'ésser humà, la seva
conducta i interacció.

➢ DEFINICIÓ: delimitar exactament la comprensió d'un concepte per a distingir-lo dels altres

➢ DEFINICIÓ EXTENSIVA: dona el significat d'un terme especificant cada objecte que cau
sota la definició del terme en qüestió.

➢ DEFINICIÓ OSTENSIVA: processos mitjançant els quals s'ensenyen a una persona a

comprendre una paraula utilitzant mitjans diferents , com a gestos o indicacions , que no
requereixen l'ús de paraules

➢ DEFINICIÓ REAL: Vol referir-se a l'essència de la cosa tal com és i, en la seva deficiència
(no es defineixen coses), al concepte que ocupa el lloc de la cosa.

➢ DEFINICIÓ NOMINAL: Consisteix a recórrer a les arrels etimològiques de la paraula que

designa a l'objecte que es caracteritzarà.

➢ DEFINICIÓ LÈXICA: fa referencia a la unitat mínima de significació, i tot el conjunt de

paraules de tota la seva família.

➢ DEFINICIÓ ESTIPULATIVA: És aquella que s'usa quan se li atorga un nou significat a un

terme, sigui aquest nou o preexistent. És a dir, es tracta d'una definició diferent de la qual té
aquest terme en el diccionari.
➢ DEFINICIÓ SEGONS LA DENOTACIÓ: El seu objectiu és comunicar de manera directa i
amb total claredat perquè el missatge sigui unívoc, que no hi hagi possibilitat de doble
lectura.

➢ DEFINICIÓ PER ENUMERACIÓ: Exposició successiva i ordenada dels elements que

formen un conjunt, una sèrie o un tot.

➢ DEFINICIÓ PER EXEMPLE: s’utilitza una frase, acció o objecte per a explicar, il·lustrar o
aclarir una cosa.

➢ DEFINICIÓ SEGONS LA INTENCIÓ: dona el significat d'un terme especificant les

condicions necessàries i suficients per a quan el terme ha d'usar-se

➢ DEFINICIÓ PER GÈNERE I DIFERENCIA: si es masculí o femení i element que es separa

d’un altre, enuncia les dues característiques més generals del terme, de les quals una
separació és la determinació de l'altra.

➢ DEFINICIÓ PER SINONIMIA: UTILITZANT PARAULES quue volen dir el mateix o semblant

➢ DEFINICIÓ PER CONTEXT: s’utilitza per aclarar el us o significat d’un terme definit. Ens
permet interpretar el discurs donat.

➢ DEFINICIÓ OPERATIVAMENT: descriu si s’exucta una operació

➢ DEFINICIÓ RECURSIVAMENT: consisteix en un sistema de definicions, de manera que

cada nova definició, més complexa, recorre al les definicions anteriors, més simples i
fonamentals, necessitant la definició final de totes les anteriors parcials per a ser correcta.

➢ DIVISIÓ: separació d’un tot en parts

➢ DEMOSTRACIÓ: Comprovació, per fets certs o experiments repetits, d'un principi o d'una
teoria.