©) studocu Temari Selectivitat geografia, tots els blocs. ‘Scan fo open on StudocuGeografia Uma Valldepérez BLOC 1: CATALUNYA | ESPANYA, A EUROPA | AL MON Sector Primari en un mén globalitzat: La morfologia agraria és 'aspecte que presenta un camp, que es divideix en parcel-les segons: + La mida (latifundis, de dimensions mitjanes 0 minifundis) + La forma (Regulars o imegulars) + Els limits d'aquest (Camps oberts = Openfield, camps tancats = bocatges) Sistemes de conreu Es poden conrear en un mateix territori diverses especies = policonreu, o si tota 'explotacié te una sola especie s'anomena monoconreu. Segons la necessitat d’aigua que necessitin poden ser conreus de regadiu 0 de seca. En territoris molt poblats i on es vol aconseguir una gran quantitat de productes s'aplica una agricultura i ramaderia intensives, amb un alt rendiment per superficie i molta ma d'obra. En llocs menys poblats i amb gran extensié de territori normalment hi trobem 'agricultura i la ramaderia extensives, que busquen obtindre grans quantitats a un preu baix. Als paisos més pobres s'hi practica una agricultura de subsisténcia, orientada a obtenir Valimentacié necessaria per subsistr. Als paisos desenvolupats es troba lagricultura de mercat, que busca Taugment de les vendes i la reduccié dels costos. S'utilitza molta maquinaria i poca ma d'obra, eines modernes que comporten una productivitat elevada i uns rendiments alts. La pesca: Les principals zones de pesca al mén es troben alla on la plataforma continental és extensa, on hi ha un contacte entre corrents i en zones amb molt plancton, llocs com les aigiies europees de T'Atlantic Nord, el mar del Japé o les costes de Pert. Els paisos que desembarquen més quantitat de peix sén la Xina, Els EUA, Indonésia, india, Peru, Xile... La industria en un mén globalitzat, En les ultimes décades lactivitat industrial ha variat les seves tendencies: + Revolucié tecnoldgica: Productivitat industrial augmenta i els costos disminueixen, + Desenvolupament nous sectors industrials. (Electronica, informatica, robética...) + Aparicié d'espais industrials més dinamics, en paisos en vies de desenvolupament, Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgligaysGeografia Uma Valldepérez sobretot Asia. Als paisos desenvolupats la industria és moderna, amb gran productivitat. Dominen el mercat i les decisions que prenen influeixen a la resta del mén. Hi ha tot tipus d'industries. Un fet important es la descentralitzacié, portar les fabriques alla on els sigui mes barat produir el seu producte. La industria en els paisos en vies de desenvolupament té un baix nivell de productivitat, pocs mitjans i tenen gran dependéncia dels paisos desenvolupats. En el mercat no coupen llocs importants i sén industries poc competitives. El grup de paisos emergents més destacats el formen el Brasil, Méxic, la Xina i india Llevolucié dels mitjans de transport i les comunicacions ha provocat un augment de la mobilitat i ha fet que les distancies no siguin un tema tant complicat a 'hora de la localitzacié industrial. Els factors decisius dels transports s6n la seguretat, el preu i el temps, junt amb la qualitat de les infrastructures. Les comunicacions han portat una série de noves tecnologies que han afavorit la globalitzacié de la industria Territoris centrals i periféries: En el mén hi trobem paisos que s'anomenen territoris centrals, que sdn els Estats Units, la Unié Europea i el Japé. Aquests paisos controlen el comeng, la tecnologia, l'economia, etc... ila resta de paisos tenen una dependéncia d'aquests paisos i de les decisions que Puguin prendre. Els territoris periférics mantenen economies poc complexes, amb baixos nivells de productivitat i un desenvolupament industrial molt baix. Les zones perifériques es localitzen als territoris d’Africa. En tercer lloc hi ha els territoris semiperiférics emergents, que s6n aquells que anteriorment eren periférics perd estan desenvolupant-se i comencen a tindre cada cop més pes i importancia El comere desigual El comerg actual només beneficia als paisos centrals, que fixen els preus i les multinacionals guanyen molts diners, perd tots els paisos subdesenvolupats no poden accedir a aquest comerg mundial i per aixd ha sorgit un comer¢ altematiu anomenat comerg just, que busca eliminar els intermediaris, que la gent cobri uns salaris justos, etc. aquest tipus de comerg es promogut a traves de organitzacions no governamentals moviments pacifistes i ecologistes. Les xanx La globalitzacié es recolza en les ciutats i les relacions que s'establaren entre aquestes. Les ciutats importants tenen molt pes a nivell mundial en temes com |'economia, les funcions que desenvolupa i la influéncia que exerceixen, per aixd aquestes ciutats Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaje2@insttutgligaya cat)Geografia Uma Valldepérez busquen promocionar-se. Les tres ciutats més importants es considera que sén Nova York, Taquio i Londres, perd hi ha moltes ciutats amb gran nombre d’habitants en paisos subdesenvolupats i que no tenen molt de pes a escala mundial. Globalitzacié econémica: Laplicacié de les noves tecnologies de la comunicacié han fet possible la globalitzacié econdmica i ha comportat: + Deslocalitzacié industrial + Augment dels serveis d’informacié i cultura + Mobilitat geografica. * Lliure circulacié de capitals, on es troba el capital productiu, aquell que s'inverteix en activitats empresarials com els serveis o el capital financer, que es el que opera en la borsa i por provocar crisis econdmiques quan es retira rapidament (crack 29) Els mercats financers actualment es basen en lespeculacié i des del 1979 es van liberalitzar aquests mercats i el capital pot circular facilment per les borses de tot el mén Lleconomia global també es caracteritza per la formacié de grans empreses multinacionals que procuren augmentar el seu capital, i intenten obtenir monopolis 0 oligopolis. Llexpansié de les empreses comporta que els centres de produccié i gestié s'ubiquin a diversos paisos del mén. Laglobalitzacio social; S'han produit grans canvis socials com la incorporacié de la dona al mercat de treball remunerat, 'augment del nivell de consum o un mercat laboral que s'ha globalitzat a partir dels moviments migratoris, La qlobaiitzacié cultural: En la cigncia els grans centres mundials estableixen relacions, s'inverteix cada cop mes en R+D. Els gustos artistics i esportius s'uniformitzen i es pot accedir facilment a la informacié a través dels mitjans de comunicaci6. ONU (Organitzacié Nacions Unides): Es una organitzacié que va ser creada per garantir l'ordre i la pau al mén, pretén fer d'arbitre quan es presenten conflictes a nivell mundial. Hi ha cinc paisos considerats els més importants a nivell mundial que tenen el dret de vetar les decisions que es prenen. ‘També existeixen altres organitzacions internacionals, publiques o privades, que tracten temes més concrets com la Creu Roja o Metges Sense Fronteres. S'han creat organitzacions internacionals de cooperaci6, tant politica com militar, com TOTAN, que busquen cooperar per evitar conflictes o guerres entre paisos. La Unié Europe Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaje2@insttutgligaya cat)Geografia Uma Valldepérez La UE porta a terme accions socials i culturals per millorar les condicions de vida dels ciutadans. Ofereix ajuda als paisos membres en temes com l'educacié, que és molt fomentada amb programes coneguts com |'Erasmus. En temes de sanitat els ciutadans de la UE poden tenir assisténcia médica a qualsevol pais de la UE. EN treball i politica social tots els ciutadans tenen dret a treballar a qualsevol pais de la UE. La UE te un gran patrimoni cultural que sempre ha intentat mantenir i fer-la accessible per a tothom, Un dels trets culturals de la UE es la diversitat lingiifstica que presenta, amb 23 llengiies oficials. Construccié UE; A partir de la Segona Guerra Mundial es busca crear una Europa unida i a partir del 1957 es signa el Tractat de Roma entre set paisos que posen en marxa la Comunitat Econdmica Europea (CEE), una organitzacié europea econdmica. Més endavant, al 1992 es fa efectiu el Tractat de Maastricht i la CEE passa a anomenar-se UE i es crea una nova entitat que volia construir una Unio Europea no només comercial siné també econémica i politica. Actualment la UE consta de 27 paisos i en conjunt agrupen més poblacié que els EUA i també els supera en PIB, és a dir, que és pot considerar com una gran poténcia a nivell mundial Espanya no va entrar dins la CEE fins al 1986, ja que anteriorment es trobava sota el control del dictador Franco i va rebre molt aillament de la resta d’Europa. Les institucions principals de la UE sén: + El Consell Europeu: Maxim érgan politic de la UE, compost pels caps d’Estat o govern dels estats membres i el president de la Comissié Europea. Es l'drgan que s'encarrega de definir les orientacions politiques i les prioritats generals de la UE. + Parlament Europeu: Representa els ciutadans europeus, els seus membres sén elegits per sufragi universal i s'organitzen en grups politics segons les ideologies. + Consell de la UE, format per un ministre de cada estat, t com a funcié aprovar leis. » Comissié Europea, que exerceix la funcié executiva, garanteix el compliment de les normatives europees, etc. + Tribunal de justicia: exerceix la funcié judicial i garanteix el compliment de les leis. » Tribunal de comptes, que té com a funcions comprovar que el pressupost de la UE s'executa correctament i es garanteix una gestid financera correcta. Organs de la UE: + Financers + Especialitzats + Consultius Antecedents Ambient desagradable postguerra (2GM) Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgligaysGeografia Uma Valldepérez 1951. Fundacié CECA: funcié econdmica. PAISOS FUNDADORS Alemania Occidental, Bélgica, Francia, Italia, Luxemburgo y Paises Bajos 1957. Fundacié CEE (Tractat de Roma, 1957): funcié econdmica total. Paisos fundadors CECA 1973. Regne Unit (surt el 2020), Irlanda i Dinamarca 1981 Gracia 1986, Espanya (signa en 1985) i Portugal 1991. Fi de la CEE: Creacié de la UE. 1.2. La creacié de la UE 1992. Tractat de Maastricht: Fundacié de la UE. Funcié econdmica i més enlla: -Impuls ciutadania europea - Unié monetaria i econdmica (Banc Central Europeu-€) -Impuls politica exterior comuna -Cooperacié judicial i policial (Interpol) 2007. Tractat de Lisboa: Fixa les normes per agilizar i mollar el funcionament de les institucions europees. 27 pasos membres: -Paisos CEE (menys Regne Unit, 2020) 1995, Austria, Suécia i Finlandia 2004, Estonia, Letonia, Lituania, Polinia, Rep. Txeca, Eslovaquia, Eslovénia, Hongria, Malta, Xipre 2007. Romania i Bulgaria 1.3. Requisits politics i economics Politics: S'ha d'acceptar els principis de llibertat, demooracia i respecte dels drets humans. Sistema politic democratic (Democracia). Econémics: S'ha d'adoptar el sistema de lliure mercat. ~ Per formar part de la zona euro, s'ha de seguir uns indicadors: Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgligaysGeografia Uma Valldepérez Daficit pressupostari / Deute public / Inflacié / Estabilitat de canvi de la moneda propia / Linteres, 2, IMPORTANCIA DEMOGRAFICA | ECONOMICA DE LA UE AL MON Principal motivacié: -Construccié d'una gran area econdmica amb la maxima faciltat de circulacié de persones, béns i capital per fer front a la hegemonia econdmica dels Estats Units i al pes creixent d'algunes potencies com els paisos asiatics (Xina, Japé). -Poblacié: 506 M Principal poténcia mundial: Té el 24% del PIB mundial (el més alt), perd per en PIB per capita respecte als Estats Units. 2.1. Poli a econdmica POLITICA PESQUERA -Gestié ecoldgica: Deixar de produir peixos a epoca de cria. -La UE s'encarrega dels acords de pesca intemacionals. -Objectiu: Creacié de nous llocs de treball i revifar zones pesqueres POLITICA INDUSTRIAL -Objectiu: Augmentar la competitivitat de la industria europea de forma sostenible en un mare d'innovacié, digitalitzacié i descarbonitzacié. -Fomentar la industria agroalimentaria UNIFICACIO MONETARIA: LEUROZONA + Eurozona: Paisos de la UE amb [euro com a moneda i la politica de les quals estan moderades per les directius de! BCE. Paisos sense euro: Dinamarca, Suécia, Rep. Txeca, Hongria, Polonia, Romania , Bulgaria, Croacia. Fora de Eurozona: Acords: Andorra, San Marino, Manaco i C. Del Vatica Sense Acords: Montenegro i Kosovo. C del Nord l'utilitza per intercanvis internacionals. 2.2, Politica exterior ESPAI SCHENGEN Definicié: Area de lliure circulacié format per 26 paisos que han signat a la cort de Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgigaysGeografia Uma Valldepérez Schengen, els quals s’eliminen les fronteres i els controls policials i duaners. Irlanda no pertany al'espai Schengen Paisos fora de la UE: Islandia, Suissa i Noruega CRISI MIGRATORIA ACTUAL 2015-2016. -La UE rebre + d'un milié de persones (Siria). - Adopcié d'un seguit de mesures (ajudes a Libia). - Contrarietat a aquestes mesures (partits d’extrema dreta) -Hongria, Italia i Polonia, contraris a les mesures. -Alemanya: Pais que rep més immigrants. - OPEN ARMS: ONG espanyola de caracter humanitari que ajuda als refugiats (mafies que es afecten). POLITICA REGIONAL EUROPEA. + Objectiu: Contribuir a la cohesié dels Estats Membres i ajudar a les regions menys afavorides reduint les desigualtals. Fons de cohesié: Fons destinats als estats amb un PIB per capita inferior al 90% de la mitjana europea. Finanga projectes d'infraestructures relacionats amb el medi ambient i de transport Fons estructural: Fons formats per: Fons Social Europeu (FSE): Fons que financen activitats de formacié que afavoreixen la insercié laboral de les persones aturades. Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDR): Fons que concedeixen ajudes per a inversions productives. La UE els reparteix en 3 tipus de regions: Regié menys desenvolupada Regié en transicié Regié desenvolupada 3. INSTITUCIONS Ju: ia - Tribunal de Justicia (Luxemburg) - Tribunal de Comptes (Luxemburg) Leaislatiu: -Parlament Europeu (Estrasburg) Executiu: -Comissié Europea (Brussel-les) -Consell Europeu (Brussel-les) Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgligaysGeografia Uma Valldepérez - Consell de la Unié Europea (de Ministres) (Brussel'les) - Banc Central Europeu (Frankfurt Pel que fa a lescena internacional es podria comentar la rivalitat entre euro i el dolar per aconseguir el paper de moneda de referéncia internacional. La fortalesa de 'euro enfront del dolar des de fa varis anys i el fet que des de 2006 l'euro és la moneda més usada en els pagaments en efectiu. També les raons politiques de que diferents paisos (Cuba, Corea del Nord, etc.) adoptessin 'ouro en detriment del dolar en els seus intercanvis comercials. En el marc europeu, es podria comentar que la creacié de la zona euro ha significat leliminacié d'obstacles a les transaccions econdmiques i comercials dels paisos que Vintegren. Com a_ inconvenient principals hi hauria el fet que sigui el Banc Europeu qui dicta la politica monetaria i que els estats han perdut aquesta capacitat (no es pot devaluar la moneda en époques de crisi econdmica per afavorir les exportacions). BLOC 2: MEDI AMBIENT I PAISATGES Caracteristiques del relleu peninsular espanyol EL relleu es el conjunt de formes que presenta la superficie terrestre, El relleu espanyol presenta quatre trets fonamentals que el caracteritzen’ + La forma massissa, determinada per 'amplada i 'extensié de les costes(4000-5000km) + Lelevada altitud mitjana, degut a I'existéncia d'un extens altipla central i de les diverses serralades que travessen el territori + La disposicié periférica del relleu peninsular, que dificulta 'acoés a la Meseta, i hi ha grans desnivells des de la costa a les zones planes centrals. + La diversitat del relleu de la Per varietat sula, a causa de la seva complexitat geolagica, la de climes fan que hi hagi unitats naturals molt diferenciades. Factors que influeixen en el clima d Espanya: Anticiclé de les Agores: Es una massa d’aire tropical maritima que a lestiu origina a la Peninsula un temps calid i sec. Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgligaysGeografia Uma Valldepérez Depressions atlantiques: Provenen de 'ocea atlantic i son situacions amb zones de baixes pressions que al passar per l'ocea estan carregades amb precipitacions que cauen quan arriben a la Peninsula, sobretot al nord i nord-oest. El fet que sigui una Peninsula fa que el mar actui com a regulador térmic, a lestiu les aigiies s‘evaporen rapidament o a la tardor quan els anticiclons es retiren provoquen entrada de masses daire atlantiques. La forma el relleu de la peninsula, que fan que en algunes zones allunyades del mar es trobi un clima molt semblant al de la resta del continent. Climes d'Espanya: Clima oceanic o atlantic: Es troba en zones que reben la influéncia de l'ocea i aixd els confereix una humitat molt alta tot ‘any, a part no tenen l'aridesa dels estius mediterranis. Localitzacié: Tot el nord de la peninsula, des de Galicia fins a la zona més occidental del nord de Catalunya. Caracteristiques: + Precipitacions abundants durant tot ‘any. + Temperatures suaus(11-15 oC de mitjana). + Rius molt cabalosos i regulars. + Bosc temperat caducifoli Clima mediterrani: Es troba basicament a tota la costa on hi ha el mar Mediterrani, també zones d’Andalusia i Extremadura. Caracteristiques: + Domini dels anticiclons subtropicals, amb temps calid i sec.(estiu) + Grans depressions amb puges(hivern, primavera i tardor) + Estius calorosos i secs, hiverns suaus i poca pluja perd a vegades torrencial. + Estiatge: Quan els rius es queden sense aigua o amb un cabdal molt baix, en epoques proximes a l'estiu. + Bosc amb pins i alzines, maquia garriga i estepa. Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaje2@insttutgligaya cat)Geografia Uma Valldepérez + Estacié seca(estiu) Clima continental: Es troba a tot el centre de la peninsula, Madrid, Castella la Manxa i Castella Lle, Clima caracteritzat per l'influencia continental i la oscil-lacié térmica entre 'hivern i estiu. Caracteristiques: + Hiverns molt freds. Banos de boira hivernal. + Estiu molt calorés i sec. + Precipitacions escasses tot any. + Rius molt irregulars. + Vegetacié: Alzinars i pinedes a les muntanyes i arbustos a les planes. Clima canari: Clima que es troba a l'arxipalag canar' i caracteritzat per la influéncia tropical. Caracteristiques: + Temperatures calides amb precipitacions escasses Climes de Catalunya: Situada dins la zona temperada de rhemisferi septentrional, Catalunya presenta, ultra les caracteristiques climatiques propies de la seva latitud, uns trets particulars, que deriven tant de la influéncia d'arees proximes (mar Medilerrania, Europa allantica, arees continentals peninsulars, que configuren una varietat climatica propia d'un sector de transicié) com de la diversitat del relleu, que accentua aquesta varietat del clima. Les temperatures mitjanes anuals sén relativament elevades: oscil-len des de 0°C (a les zones més fredes dels Pirineus) fins als 17°C (al sector costaner meridional). E! contrast termic més aocentuat és a les planes interiors de la Depressié Central (amb una amplitud duns 18-21°C), mentre que al litoral oscil-lacié és menor (13-15°C d’amplitud). Aixd fa que, mentre que el perill de glacades a I'nterior s'estén de novembre a maig, les glagades siguin accidentals al litoral Les temperatures maximes sén assolides a interior (les Garrigues, 43°C), i les minimes, als Pirineus (-30°C). La pluviositat és bastant variable: major als Pirineus, Prepirineus, Subpirineu i alguns illots muntanyosos de la Serralada Prelitoral (constituint 'anomenada Catalunya humida), i menor a la resta del territori (Catalunya seca); aquestes dues unitats s6n separades per la isohieta dels 700 mm de pluja anuals. El régim de precipitacions presenta una tendéncia equinoccial. En detall, hom pot distingir un sector de régim tipicament mediterrani, amb 10 Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgligaysGeografia Uma Valldepérez estius secs i pluges a la primavera i, sobretot, a la tardor, i un sector de régim pirinenc, amb abundants precipitacions pel maig i el juny i tendéncia a estius humits. La humitat —més elevada a les drees muntanyenques septentrionals i orientals i al litoral, i menor a les planes interiors— se situa correntment entre el 65 i el 67% d'humitat relativa, Reunint aquests diversos factors, hom s‘acorda a distingir tres grans dominis climatics a Catalunya’ - Unde clima alpf i subalpi, a alt Pirineu (amb temperatures baixes, innivacié i pluviositat altes) -Un de clima atlantic, reduit a la conca de la Garona (plujés, fresc, humit) -Un de clima mediterrani, que ocupa la resta del territori, i que hom pot subdividir en una area de muntanya alta (Prepirineus, Serralada Transversal, Montseny), que marca la transicié del clima subalpi al mediterrani, amb un curt periode sec, temperatures més suaus i pluviositat i innivacié menors, una area de muntanya mitjana i baixa, a la Serralada Prelitoral, amb pluviositat ja molt inferior, neu escassa i mitjana térmica més elevada, una area de litoral (Depressié Prelitoral, Serralada Litoral, planes costaneres), amb Precipitacions encara més baixes, estius secs i tardor plujosa, i una area de continental (Depressié Central), amb 5-7 mesos de secada i elevada oscil-lacié térmica anual. Conques hidrografiques: Conjunt de terres i agiiffers que aporten les seves aigiies al curs d'un mateix riu. La majoria dels rius espanyols sén de régim fluvial irregular, amb crescudes en époques de pluges i amb estiatges severs a l'estiu Congues fluvials a Espanya’ + Vessant cantabric i gallec + Vessant atlantic + Vessant mediterrani Demandes d'aigua: + Per al'us agricola i ramader + Per a's urba i industrial Politiques hidriques: Orientades a obtenir aigua. + Politica de transvasaments: Consisteix en agafar aigua de certs rius amb més 1 Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaje2@insttutgligaya cat)Geografia Uma Valldepérez cabdal i enviar-la a altres zones. Aquesta opcié comporta fer obres i poden portar problemes. + Dessalinitzacié de l'aigua del mar: A través de plantes desalinitzadores, s'intenta obtenir més aigua potable, perd es una solucié que resulta cara i es consumeix molta energia. A Espanya actualment no n’hi ha moltes. + Recuperacié dels aqiiffers: A través de la perforacié de pous i el bombeig d'aigua, pot significar un aprofitament intens, perd a vegades aquesta aigua es troba salinitzada per la proximitat al mar. + Sanejament dels rius Recursos energetics: A Espanya sha de importar recursos energétics i per tant és un pais dependent. PEN: Plans Energatics Nacionals, busquen reforgar les energies tradicionals com el carbo ola hidraulica, reduir el petroli i intensificar les energies renovables. Els salts d’aigua s'utiitzen per generar energia renovable i fan funcionar les centrals hidroeléctriques, perd aquestes tenen un cost inicial molt alt. Demanda d'aigua a Catalunya: Dues conques hidrografiques, conea de I'Ebre i conques internes Recursos energetics: En el sector energetic la mineria del carbé es molt limitada i s‘utilitza per a centrals termiques. Hi ha les centrals de Vandellés i d’Ascé. -Lenergia hidroeléctrica aprofita els salts d’aigua i els pantans. Les energies alternatives cada cop agafen més importancia perd encara es troben en segon pla. Problemes mediambientals: La contaminacié: Es produeix per la introduccié en un medi d'una substancia que pot ser perjudicial per a la salut, seguretat o benestar de la poblacié o vida animal i vegetal. + Contaminacié atmosférica: Forat a la capa d’oz6Efecte hivernacle 12 Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaje2@insttutgligaya cat)Geografia Uma Valldepérez + Contaminacié de 'aigua: Per abocaments i residus industrials, + Contaminacié del s6l: Després de aplicar-hi pesticides, filtracions o pel trencament de canalitzacions d'aigties residuals i el vessament de productes industrials. + Altres contaminacions segons el tipus d'agent contaminant ambiental. Canvi climatic: Modificacié que pateix el cima en relacié amb el pas del temps i globalment. Els Essers Humans s6n un altre agent que influeix en aquest canvi negatiu. Leescalfament global de la temperatura té un efecte directe als oceans, provoca el desglag de les zones arica i antartica. Laigua dels oceans tendeix a expandir-se i a reduir la capacitat d’absorbir el CO2 i a part afecta a molts ecosistemes. Llempremta ecoldgica és un indicador de sostenibilitat que resumeix quina es larea necessaria per produir els recursos que utiitza i per assimilar els residus que genera. Des de rany 1972 que s‘han realitzat diverses cimeres arreu del mén per tal d'intentar regular I's de les energies de cada pais per tal diintentar minimitzar les conseqiiéncies negatives. PEIN: Pla d'Espais d'interés natural: A Catalunya se seleccionen un seguit de zones que es protegeixen i passen a cuidar-se millor, Riscos ambientals Viure amb la natura pot comportar certs riscs. Risc: Possibilitat que es produeixi un dany a persones o béns per fendmens causats per la natura o ’home que es produeixi en el medi ambient. Un cop s'han valorat els danys, podem parlar de desastre ambiental. Es parla de desastre quan hi ha hagut una afectacié greu a les persones o béns. Varia segons les lleis de cada pais. Trobem tres tipus de rise: * Naturals: provocats per un fenomen de la natura ‘© Antrépics: provocats per I'accié humana. '* Mixtos: provocats per fendmens naturals perd potenciats i agreujats per laccié humana. El que incrementa el risc és: © Destruccié del medi natural: la tala de bose augmenta la desertificacié o Mala planificacié territorial: no es té en compte el perill del territori, la morfologia, la geologia... © Negligéncies/accidents: les negligéncies sén accions negligents que poden provocar desastres llengar la burilla per la finestra del cotxe 13 Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaje2@insttutgligaya cat)Geografia Uma Valldepérez Naturals > Origen geologic © Terratremols © Erupcions voleaniques © Tsunamis © Esllavissaments (terra) © Allaus (neu) > D’origen meteoroldgic: els fendmens meteoroldgics en una intensitat molt alta poden ser un rise. © Aiguat (pot provocar riuades o inundacions) © Nevades 0 pedregades © Temporals de vent © Sequera: manca de pluja © Desartitzacié: Procés pel qual una zona que no era desert es va convertint oc a poc en un. Per exemple, pot ser per manca de precipitacions. Fora d'Espanya, es pot donar un tornado o un huraca. Si es donen, poden ser manegues 0 caps de fibl6, perd es donen al mar. Es vent que gira pel canvi de pressions. Mixtos > Incendis forestals: Majoria provocats per accions humanes. > Inundacions: Fenomen natural, perd depenent d’on s'ha construit, es poden provocar més inundacions. Si esta mal gestionat, la inundacié pot ser un auténtic perill. > Desertificacié: Mateix fenomen que la desartitzacié perd per causes humanes. En un clima que plou molt no hi ha problema, peré siné pot passar. Antropics > Transit > Transport de mercaderies perilloses > Fuites industrials tant de gasos com liquids > Fuites de radioactivitat: Perill de les centrals nuclears. > Riscos arquitectonics: Pot caure totalment o parcial. Per mesurar els riscs s'utiitzen cinc factors: 1. Magnitud: intensitat 2. Freqiiéncia: nombre de vegades que es produeix el fenomen en un periode de temps. 14 Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaje2@insttutgligaya cat)Geografia Uma Valldepérez 3. Perillositat: valorar si hi ha possibilitat de danys. 4. Exposicié: nombre de béns i/o persones sotmeses al risc. 5. Vulnerabilitat: percentatge de persones i/o béns que poden ser danyades respecte el total de les sotmeses. Va lligat a les mesures de proteccié que s'han aplicat. Com més mesures, menys vulnerabilitat Mesures de prevencié S'agrupen en diferents fases: 1. Sistema _de predicci6: el risc baixa la perillositat perqué s'avisa amb antelacié. Es preveuen els fendmens i de quina intensitat seran, tot i que hi haura alguns que no es poden preveure. Els paisos pobres tenen més perillositat perqué no tenen reoursos per preveure's. 2._Intervencié: un cop ha passat el fenomen s'ha diintervenir el més rapid possible. ‘Com més rapida és la intervenci, més reduccié del risc. També pot ser una intervencié prévia i, per aixd, cal tenir plans d’intervencié. 3,_Recuperaci6: han de seguir unes mesures per recuperar-se després del fenomen. Preveuen que no s'allarguin els efectes del fenomen sobre la poblacié. 4, Sensibiltzacié a la poblacié: sensibilitzar a la gent del risc. La gent sap com actuar i es veu menys afectada. Plans de prevencié de Catalunya ~ INUNCAT: Rise d'inundacié + SISMICAT: sismes. - INFOCAT: incendis forestals. - PLASQETA: pla de seguretat quimica de Tarragona - PENTA: pla d’emergéncia nuclear - NEUCAT: risc de nevades importants. Els recursos -Recurs natural: tot alld que prové directament del medi que utilitzem els humans per viure i satisfer les necessitats, Per gestionar les nostres activitats i necessitats, utilitzem l'economia, Per tant, creem una relacié entre medi-economia. El capitalisme és un creixement i consum constant perd en canvi els recursos no sén illimitats i aixd provoca que sigui un consum insostenible, El capitalisme creu que només funciona si creix, perd produeix a base del medi i els seus recursos. L'economia i el medi estan molt vinculats, perd la societat no ho vol veure perqué 15 Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaje2@insttutgligaya cat)Geografia Uma Valldepérez llavors el sistema no creixeria. Es diu que el creixement es basa en el capital, perd és una fal-lacia perqué el capital sén els recursos del medi, Leextraccié de recursos i de consum no ha preocupat gens fins que ho hem acabat recollint, Han generat un impacte ambiental i han aparegut tres problemes: pérdua de la biodiversitat, canvi de clima i fesgotament de recursos. La solucié seria canviar lestil de vida, tenir una altra manera d'entendre la sostenibilitat Per aquest motiu han aparegut diferents conceptes: ‘*_Empremta_ecoldgica: empremta ecolégica de cada pais és la superficie necessaria per produir els elements que consumeix (agricoles, rurals, peix i forestals), per compensar amb boscs les emissions de CO2 i donar espai a les infraestructures. Es, a més a més, un indicador econdmic perqué diu si és sostenible o no un sistema, * Doute ecologic: Empremta de consum menys la capacitat regenerativa de cada pats. * Creixement sostenible ambiental: Creixement que no posa en perill els recursos ni el medi ambient de les generacions futures Els recursos naturals es poden classificar en renovables i no renovables. Els recursos renovables sén aquells que la natura tora a generar, com ara el vent, laigua, el sol, els boses... a més a més, es poden subdividir en dos tipus: critics i perennes, Els recursos renovables critics sén aquells que si treus més dels que tens, no es renoven (aigua, peixos...). Has de deixar un marge perqué es renovin. - Els reoursos renovables perennes s6n aquells que no s‘esgoten mai per molt que els consumeixis (8x. sol). Els recursos no renovables classificar-se diferent segons els minerals: - Urani, petroli, gas i carbé: Sén combustibles fossils i generen CO2 al cremar se. A més a més, sén minerals energatics perqué generen energia. Sén fonamentals (recursos estratégics per el sistema econdmic). - Fusta, diamant per Us industrial: Es poden reutilitzar. Sén minerals que es poden tomar a utiltzar un cop usats, no cal un procés, simplement es recuperen, - Ferro, alumini, coltan, or, plata, coure, etc: reciclables. Problemes que tenim els humans amb els recursos naturals: ‘* Esgotament: La demanda creix perd la oferta no, és insostenible. ‘* Sobreexplotacid: Sobreexplotem els recursos i s'esgoten. ‘* Impacte ambiental: Quan els consumim, extraiem o transportem, contaminem el medi ambient. ‘* Distribucié irregular: No tots els paisos tenen els mateixos recursos, s’han d'importar a la majoria de llocs, Per tant, 'accés als recursos no és igual per a tothom. Aixd genera: 16 Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaje2@insttutgligaya cat)Geografia Uma Valldepérez - Desigualtats economiques - Conflictes: tensions per arribar als recursos ~ Dependéncia dels altres paisos Apareix, per tant, el concepte de la geopolitica dels recursos. Aquesta és la politica exterior dels paisos per garantir-se el subministrament de recursos. Es un conjunt d’acords i aliances que es duen a terme per aconseguir recursos. AIGUA Bé escas i la demanda ha crescut, convertint-se en un problema. Esta mal repartida, es concentra a Brasil, Russia, Canada i Xina. Només un 3% de I'aigua és potable i només 1'1% de l'aigua del planeta és util per a nosaltres, fent que 'escassetat d’aigua o l'estrés hidric sigui un problema per la humanitat. + Escassetat: aquella situacié en la qual el deficit d’aigua és crdnic i és a conseqiiéncia de causes meteorologiques (sequeres, canvi climatic, etc...) * Estrés hidric: paisos on és la pressié demografica i la contaminacid, ino la disminucié dels recursos hidrics disponibles, la causant del problema d'escassetat. Ambdés processos poden donar-se de forma simultania. Problemes: + Salut - Desenvolupament economic - Agricultura = Industria + Conflictes per Vaccés a l'aigua Ahora de valorar l'accés a l'aigua com una variable de salut, tant important és tenir en compte la quantitat com la qualitat. Amb el procés de desenvolupament, ‘augment i la creixent concentracié de poblacié, els abocaments contaminants industrials, urbans i agricoles estan creant ja situacions perilloses per a la higiene i la salut humana. Espanya No a tot el pafs hi ha aigua per a tothom, aixi que és un bé escas i hi han zones deficitaries. Per exemple, al nord n’hi ha molta perd en canvi al sud és més escassa, -Cal una nova gestié de l'aigua que sigui sostenible, seguint la Nova Politica de 'Aigua perqué sigui accessible per a tothom i tots els serveis. Tota es gestiona per els ens piiblics (les Confederacions Hidrografiques) que sdn els encarregats de gestionar l'aigua de cada conea, netejar el riu, vigilar els embassaments, Laigua arriba als regants per unes entitats conegudes com la Comunitat de Regants, que decideixen la regulacié de l'aigua per 'ds agricola, quin dia es rega i en quina quantitat, gestionen com s'usa T'aigua en zones de rec. Per fer arribar laigua als ciutadans, 17 Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgligaysGeografia Uma Valldepérez existeixen A Espanya, una de les més importants és AGBAR. Aquestes empreses agafen l'aigua, la polabilitzen i la gestionen, cobrant el servei del subministrament, D'aquesta manera es garanteix el subministrament a tota la poblacié. BOScOSs Es un grup de recursos naturals, els recursos forestals, Els boscos tropicals: sén les grans reserves de biomassa del planeta. Estan plens de CO2, sén els grans fixadors ja que l'agafen, el respiren i adjunten ala seva forma, fent que formi part del seu tronc o les fulles. Per tant, si els boscos es cremen, aquest CO2 s'allibera. Conservadors de biodiversitat (reserves de biodiversitat). Aixd ens permet classificar aliments, obtenir productes... sén essencials per la humanitat. Tenen una funcié ecolagica fonamental i un valor economic. Trobem quatre tipus de boscos segons la posicié geografica 1, Boreals: zona nord, boses conifers 2. Temperats: zones temperades, boses caducifolis 3. Subtropicals: els del mediterrani 4, Tropicals: amazones, la selva Hiha una altra classificacié dels boscos: - Primaris: No han estat talats. Per exemple, els tropicals (la major part és primari, mai siha vist amenagat). - Secundari: Influéncia de I'home, ha estat talat o replantat. Es pot trobar sobretot als boscos subtropicals i temperats. Desforestacid Els boscos tropicals segueixen sent destruits, a un ritme que s'ha intensificat en les darreres décades, Les causes directes més importants de la desforestaci6 sén: > Tala de boscos > Urbanitzacié > Conversié de terres forestals per > Mineria agricultura i ramaderia > Explotacié de gas i petroli > Plantacions industrials d'arbres > Represes hidroeléctriques Altres causes sén: 18 Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgigaysGeografia Uma Valldepérez ‘* Fendmens relacionats amb fets climatics extrems i amb el canvi climatic * Incendis BIODIVERSITAT Conjunt de tota la varietat d'espacies animals i vegetals del planeta. Es un recurs perqué obtenim productes, substancies, etc Utils per la nostra vida. A mesura que augmenta la massa demografica, es redueix la biodiversitat, principalment per dues causes: - Augment de la demografia + Per 'economia ‘SOL (Recursos adalfics) El sdl és la part més superficial de l'escorga terrestre, format en milions d’anys i compost per: * Part organica * Part mineral/inorganica: restes organiques+roca mare *Aigua * Organismes vius: cucs, bacteris Asota del sal hi ha la roca mare. Es pot considerar un producte escas (només el 24% del planeta té sdls utils per agricultura) i irregularment repartit. També és un bé fragil, perqué es degrada i desapareix amb molta facilitat. Aquesta desaparicié és deguda a: - Sobreexplotacio - Desaparicié de la vegetacié. Si no té arrels de plantes, no es fixa i per tant es degrada, Pot ser desertitzacié (natural) o desertificacié (huma). ENERGIA Energia: forga necessaria per produir treball (treball: tot alld que provoca un canvi d'estat en la materia) Descobriment del vapor, s'utilitzava la forga de la sang, del vent i de Faigua Lenergia és fonamental perqué ens permet transformar la natura en coses utils per a nosaltres. Adaptem el medi transformant-lo per al sistema industrial, que encara és més fonamental. Es el recurs més important que hi ha, perqué és estratégic. Es converteix en politic ja que per als governs el fet de garantir-se l'energia és un tema de seguretat nacional. © Seguretat energatica: subministrament regular d'energia garantit, que tothom en tingui. ‘* Font d'energia: recursos materials o fendmens naturals utlitzats per extreure energia Llenergia es pot classificar de dues maneres: 19 Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgigaysGeografia Uma Valldepérez 1. Primaria/Secundaria -L’energia primaria s'obté de la natura sense transformar-la, En sén exemples el petroli, el gas natural, el carbé, el vent, el sol -Lenergia secundaria per ser utilitzada s'ha modificat 0 transformat. En sén exemples electricitat, el gas natural o el carbé. 2, Renovable/no renovable No renovable: Els combustibles fdssils sén el gas, el carbé i el petroli. Generen electricitat al cremar-se a les centrals térmiques. No sén un recurs sostenible perqué sén bruts, és a dir, al cremar-se alliberen CO2 i augmenta lefecte hivernacle, creant un impacte en la natura Llenergia nuclear: Tampoc genera CO2 perd si un residu (Turani utilitzat) que no es pot utilitzar per res més. -S'ha de ser un pais molt ric per poder mantenir i crear una central nuclear, tenint en compte els riscs que aquesta comporta. Renovable Les energies renovables utlitzen una forga que no s'acaba mai. * Hidroeléctrica: Electricitat produida per la forga de l'aigua. * Solar: dos tipus © Termica: escalfa © Fotovoltaica: genera electricitat amb l'energia solar ‘* Mareomotriu: aprofita la forga de les marees o de les onades. ‘* Geotérmica: no genera electricitat, siné calor o fred, Es l'energia de I'interior de la terra * Biomassa: energia produida per els residus vegetals i organics. Presenta un contra: s‘estan substituint camps d’aliments per posar camps de plantes de biomassa, Aixd fa baixar la produccié de blat. El model eneraatic Manera de com aconseguim lenergia. A Espanya es basa un 70% en els combustibles fossils i després, en menor proporcié, les energies renovables i nuclears. Contres: - No és sostenible perqué els combustibles fossils s'esgoten. - Els combustibles fossils generen un gran impacte ambiental, produint un major efecte hivernacle. 20 Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaje2@insttutgligaya cat)Geografia Uma Valldepérez Repercussions ambientals que ens afecten avui dia: = Canvi climatic Canvi climatic: modificacié que experimenta el clima en relacié amb el pas del temps i a nivell global. Els éssers humans sén un més dels agents que poden influir sobre el canvi climatic, per aixd s'utilitza també l'expressié de canvi climatic antropogénic, Efecte hivernacle Llenergia solar escalfa la superficie terrestre. Una part de l'energia retorna a lespai exterior i 'altra part queda retinguda pels gasos de les capes superiors de l'atmosfera. Actualment, la proporcié dels gasos que fan aquest efecte han augmentat, pujant la temperatura de l'atmosfera i originant un procés d'escalfament global. Aixd provoca el desglag de grans plaques glagades a les zones artica i antartica i augment de temperatura dels oceans. En els darrers anys, s'han celebrat diferents conferéncies 0 cimeres per intentar mitigar 0 evitar les conseqiiéncies del canvi climatic. A Kyoto, Japé, se’n va celebrar una el 1997 on es proposava lobjectiu de reduir un 5% les emissions. No es va complit per: * Manca de compromis de la majoria de paisos * Acceleracié de la globalitzacié i la deslocalitzacié industrials dels processos més intensius d'energia Actualment seguim la Cimera de Paris de 2015. Aquest és el primer acord en que tant nacions desenvolupades com paisos en desenvolupament es comprometen a: - gestionar la transicié cap a un model amb una economia baixa en carboni. - aconseguir que augment de temperatures es mantingui bastant per sota dels 2 graus centigrads. - fer esforgos per limitar augment de les temperatures a 1,5 graus per comparacié amb Vera preindustrial. Malgrat la urgéncia d'actuar de manera decidida contra el canvi climatic és cada vegada més peremptaria, les cimeres on s‘hauria d'arribar a compromisos fracassen una vegada i una altra. Alguna de les raons que expliquen els fracassos continus sén: 1. Complexitat del sistema de dependéncia de fluxos féssils i multipolaritat 2, Defensa dels interessos privats d'una elit - Pluja acida Fa referencia a l'absorci6, per la pluja, d’elements contaminants que hi ha en suspensié a latmosfera. La unié des gasos produeixen acid sulfiric i acid nitric, que es desplacen ies precipiten en forma de pluja acida - Forat de la capa d’oz6. Bloc 3: Territori i activitats economiques A partir del segle XIX es va produir un canvi important en l'agricultura i en 'economia en general, que va passar a ser una economia de mercat, on el pagés era venedor i comprador i deixava enrere 'economia de subsisténcia destinada al consum propi: Quan la industria va necessitar ma d'obra es va iniciar un procés d’éxode rural. Els agricultors van haver d'adaptar-se a I'economia de mercat i les noves tecnologies. 21 Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaje2@insttutgligaya cat)Geografia Uma Valldepérez Poblacié rural: Gent que viu en una zona rural i que treballa al sector secundari o terciari. Poblacié agraria: Gent que treballa al sector primar. A les finques petites i mitjanes els propietaris treballen la terra amb T'ajuda de lexplotacié familiar o d'algun assalariat fix, a temps parcial. Ales finques més grans augmenta la gestié directa i disminueixen els arrendaments. La necessital de ma d'obra per a feines eventuals de temporada és resolen amb la ma d’obra immigrant. SAU-(Superficie Agraria Util) Explotacions agraries: Latifundi: Explotacions de grans dimensions (mes de 100 ha) on es practica la agricultura extensiva. A Espanya hi predominen a Extremadura, Castella la Manxa i Andalusia Minifundis: Explotacions de petites dimensions (menys de 10 ha). Predominen al nord de la Peninsula i als dos arxipélags. S'hi practica una agricultura intensiva o molt cientifica, Explotacions mitjanes: (mes 0 menys 30 ha). Sén explotacions familiars on s'hi practica una agricultura intensiva. Politica Agraria Comunitaria (PAC)—Fundada el 1957, quan la CEE va potenciar Vagricuttura amb la intencié d'aconseguir proveir els paisos comunitaris i d'elevar les rendes agraries, Actualment té diversos objectius com augmentar la productivitat de l'agricuttura, desenvolupar la induistria agroalimentaria i millorar el medi ambient i I'entorn rural. La produccié agricola depén del tipus de conreu que s'utilitzi (seca 0 regadiu). L'aigua es un factor basic per augmentar la productivitat, Els conreus de seca més comuns sén els de cereals, vinyes i oliveres, mentre que en els conreus de regadiu s’hi troben la majoria de la produccié de fruites i 'horticultura. La produccié ramadera a Espanya es molt important a partir de 1960, i combina métodes tradicionals amb formes de produccié intensiva. Sobretot destaquen el bestiar ovi i porqui, perd també el bovi i 'avicultura. Lactivitat pesquera a Espanya es fora important, tot i que actualment pateix una dura crisi a causa de les dificultats que té per accedir als caladors tradicionals i de lexhauriment de moltes espacies per culpa de la sobrepesca. Els bons caladors es troben a les plataformes continentals, zones on hi ha corrents marins freds amb plancton i zones on hi ha contacte entre corrents. Sector primari a Catalunya’ S'hi practica majoritariament una agricultura intensiva i d'elevada productivitat. Hi predominen les propietats petites i l'explotacié familiar, perd amb un nivell alt de capitalitzacié i amb una estructura productiva moderna, molt orientada al mercat. La ramaderia té mes importancia que l'agricultura, (59% del total agrari), 'explotacié ramadera 22 Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgigaysGeografia Uma Valldepérez esta basicament estabulada i s'explota de manera molt intensiva. La pesca no es mol per important ja que es depén de la importacié massiva i de laqiticultura proveir-se de peix fresc, ja que el mar Mediterrani es un mar empobrit de cara a anar a pescar grans quantitats de peix A partir del 1959, Espanya amb el Pla d’Estal Fajuda itzaci6 i la fi de la politica autarquica rep dels Estats Unit barreres i viu un gran creixement econdmic i industrial, ja que elimina moltes aranzelaries i augmenta la productivitat industrial i 'exportacié. La industria espanyola es troba en 4 zones diferenciades: + Catalunya + Astiries + Pais Basc + Madrid Des de que Espanya entra a la CEE permeten la modemitzacié de les infraestructures que comporten un augment de la productivitat. La Unié Europea esta compromesa amb les politiques mediambientals que tracten de regular la contaminacié del medi, les emissions de CO2 i es per aixd que promociona tecnologies netes i proposa auditories per controlar les operacions que es realitzin. La industria europea ha de ser dinamica i capag de competir a nivell mundial i per aixd necesita augmentar la productivitat, obtenir professionals més preparats, invertir en R+D per aconseguir noves patents i facilitar la deslocalitzacié per evitar la Desindustrialitzacié. La industria catalana Manté el primer lloc de I'estat espanyol tot i que Focupacié en la industria ha perdut pes des del 1990. La industria catalana esta canviant de model per adaptar-se a les circumstancies d'un mén més globalitzat. També ha deslocalitzat part de la produccié Industria Catalana FACTORS DE LOCALITZACIO INDUSTRIAL, -La proximitat a les fonts de matéries primeres. Inicialment important al segle XIX, principalment pel que fa a la metal-lirgia ia la mineria. -La proximitat a les fonts energétiques. Al segle XIX va ser un element tingut en compte en les coldnies industrials. -Casos de centrals termiques a prop de les mines de carbé. -La necessitat d’aigua. Subsectors relacionats amb la indiistria del paper, de automobil 0 alimentaria depenen d'aquest element. -La proximitat als mercats. La ciutat com a font de ma d'obra aixi com a centre de consum d'una gran varietat de productes, sobretot de productes de consum freqiient. -Laccessibilitat a les xarxes de transport. Les ares industrials modemes es 23 Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgligaysGeografia Uma Valldepérez defineixen pels eixos de transport i la creacié de zones d'activitats logistiques (ZAL). La facilitat per proveir-se i distribuir i la gestié dels estocs cada cop té un pes més important. -Els factors humans. El nivell salarial i a qualificacié de la ma d'obra. El pes dels sindicats. -Latraccié politica. Legislar per afavorir que les empreses siinstal-lin en un lloc a través de facilitats financeres, exempcions fiscals 0 la construccié d'infraestructures. -La legislacié mediambiental també pot dissuadir de la instal-lacié de determinades tipologies d'empreses. -La concentracié d'indlstries depenents. La integracié de diverses empreses treballant en un mateix procés integrat verticalment pot influir, com passa en les empreses auxiliars de 'automobil del Baix Llobregat i de la Zona Franca. -La proximitat i col-laboracié amb centres de recerca és especialment important en les indastries punta, El preu del sdl. Per aquelles instal-lacions industrial que consumeixen més espai, el preu del sal és un factor de més pes que d'altres. Aquest factor també pot ser inclds dins el factor d'atraccié politica ja que en moltes ocasions sén els governs els que a través de oferta de sdl puiblic a preus baixos els que instant en promoure el creixement d'una area industrial conereta Funcions i impactes de les xarxes de transport i comunicacié en la produccié i el consum 1, EL TRANSPORT: FUNCIONS | PROBLEMATIQUES 1. 1, El transport i les seves funcions El transport permet el desplagament de persones i mercaderies d'un indret a un altre. Elements: -Infraestructures (carrers, vies férries, ports, aeroports) - Mitjans de transport (camions, trens, vaixells, avions...) -Funcions: Respon a la necessitat o al desig de desplagament de les persones. -Satisfan les necessitats economiques (distribucié de béns i serveis, contacte de la produccié amb el mercat...) -Contribueixen a integrar els diferents grups socials i difusié d'idees. 1.2.La relacié entre els transports i factivitat economica -Estreta correlacié entre fluxos i activitat econdmica (arc mediterrani i Madrid). -EI transport per carretera té tendéncia a la mobilitat general a Espanya en un termini mitja, tant viatgers com mercaderies. -Reduccié del transport terrestre en termini curts i internacionals. 1.3. Problematiques ambientals dels transports -Principal sector consumidor d’energia final (emissié de gasos d’efecte 24 Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgligaysGeografia Uma Valldepérez hivernacle). -La carretera, gran responsable del consum energetic del transport i de les seves emissions (dependéncia dels combustibles fossils), seguit del maritim i de l'aeri. -El ferrocaril, el més sostenible. Intermodalitat = S'utilitza per desenvolupar tots els mitjans de transport i millorar les infraestructures. 2. ELS MITJANS DE TRANSPORT A ESPANYA 2.1, El transport terrestre La xarxa de carreteres Protagonisme indiscutible + Element fonamental de lorganitzacié de lespai i de economia. Gran inversié (conseqiiéncies): -Alta congestié de la circulacié (zones poblades). - Demanda constant de noves vies. -Gran impacte ambiental (actistic i contaminacié atmosférica). -Abans, la xarxa era radial amb centre a Madrid (problemes de connectivitat entre eixos radials). La xarxa dalta capacitat Funcié: Canalitza els itineraris d'interas general. Connecta els fluxos de trafic interregionals, internacionals i ports/aeroports de gran circulaci -Comunica totes les capitals de provincia -Suporta la meitat del trafic total —> Sobrecarrega enorme en alguns trams urbanitzats (autopistes). La xarxa ferroviaria Mai va ser tan radial (xarxa clau fins la Guerra Civil) 1941. Nacionalitzacié de les empreses ferrovidries (Renfe). Actualment, no és I'inica (Ferrocarrils de Catalunya o de la Comunitat Valencia, Eusko Tren a Bilbao, etc...) Diversos problemes: -Amplada de la via diferent als europeus (transbords costosos) -Via Unica en alguns trams. - Trams antics infrautilitzats. Caracteristiques de la xarxa d'alta velocitat - Futur del transport de passatgers per a distancies mitjanes (200-600km), -Trens rapids (AVE 0 l'Altaria de Madrid-Cadis). -Creixement del nombre de viatgers (major a l'aeri). 25 Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgligaysGeografia Uma Valldepérez -Irrupcié de les companyies de low cost. -Basat en passatgers (demanda creixent de les mercaderies), - Després de la liberalitzacié del trafic aeri i la fi del monopoli de companyies estatals, s'han constituit companyies molt poderoses amb capital participat de banes, empreses i fons d'inversié. -La xarxa d'aeroports espanyola Construccié i ampliacié d'aeroports — Increment del turisme Aeroport Adolfo Suérez Madrid-Barajas, el més important. -Comunica amb tots els aeroports regionals i actua com a hub (vols directes amb altres nacions i continents). -Aeroport Barcelona-El Prat, el segon (aspira a esdevenir un hub). Destaquen els de les zones turistiques (Palma, Tenerife, Malaga...). 2.3, El transport maritim -Rendible per desplagar volums de carrega a llarga distancia -Les empreses, per aixd, utiitzen grans vaixells i redueixen el temps d'immobilitzacié en operacions de carrega/descarrega “A causa dalld, els ports estan condicionats a tenir infraestructures molt costoses per enorme distribucié de mercaderies. -Competicié entre els ports i creacié de zones d'activitat logistica (ZAL). -Espanya, centres portuaris escassos i de nivell mitja europeu. -EI model portuari espanyol Augment de quota de mercat en els fluxos d’exportacié (obertura a mercat emergents com Asia o América del Sud). fquids a doll (petroli, gas, olis, greixos, vins, etc..), volum més important del transport maritim. -Els segueixen els sdlids a granel, la mercaderia general i els contenidors. -Augment del nombre de viatgers per via maritima (creuers). 3. LALOGISTICAI EL TRANSPORT INTERMODAL 4. La gestié | Logistica, paper fonamental en la productivitat de la industria i del comerg (costos logistics) Inclusié progressiva de més activitats relacionades amb la cadena d'abastament -produccié -distribucié de béns. Malgrat aixd, el transport és la part més important de la logistica, -Ministeri de Foment. - Establiment de linies i actuacions prioritaries en materia logistica per posicionar a Espanya a nivell global - Aprofitacié de la localitza desenvolupat (1F nivell en tot tipus). geografica. Sistema de transport 3. 2. El transport intermodal El transport intermodal esta format per les diferents xarxes de transport que conflueixen en punts/nodes on s'ubiquen les plataformes logistiques i des de les quals s'organitza tot el procés. 26 Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgligaysGeografia Uma Valldepérez -Permet mecanitzar i agilizar les operacions de canvi de mode de manera que no calgui manipular la carrega. -Suposaria el fi del predomini del transport per carretera i fomentar 'eficacia de les xarxes de transport. -Més eficag enérgicament i menys contaminant si combinem els modes de transport adequats en cada cas. El transport intermodal a Espanya -Sthan establert algunes mesures especifiques per integrar el ferrocarril logisticament i potenciar is combinat amb el transport. -Creixement de les cadenes multimodals (alternativa cada vegada més eficag i rendible per a llargues distancies). Els espais i 'activitat turistica a Catalunya i Espanya. Ellurisme de masses, Durant anys, el turisme va ser practicada per una minoria que disposava d'un poder adquisitiu elevat. En els anys 50 i 60, els sindicats europeus van aconseguir el reconeixement de les vacances pagades com a dret laboral, cosa que va ocasionar l'explosié del turisme. Impacte social i econamic -Va afavorir 'augment del nivell de vida i de les millores socials. -Generalitzacié de les vacances pagades per les empreses. -Progrés dels mitjans i dels sistemes de transport que permeten desplagaments a prous assequibles. -Informacié fluida i instantania. Principals destinacions turistiques a nivell mundial - El sud d’Europa, sobretot el litoral mediterrani, van esdevenir destinacié preferent a nivell mundial —> Atraccié de les platges d'aigties calides, preus baixos i cert d'exotisme. Principals destinacions: Franga, Espanya i Estats Units. Tipus d'activitats turistiques Turisme de sol i platia Turisme de salut Turisme de reunions o de negocis Turisme de naturalesa Turisme cultural EL TURISME A ESPANYA/ Espanya, una poténcia turistica. La gran expansié turistica va tenir lloc a partir del 1960. Basada en preus baixos, va créixer fins la crisi del 73 i des del moment de la transicié. 27 Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgligaysGeografia Uma Valldepérez -Gran importancia econdmica — gran potencial i és un dels 5 paisos amb més ingressos i amb més nombre d’habitants. -Gran nombre de llocs de treball. Destaquen la comunitat de Madrid, Catalunya i Andalusia. Ales illes, és el cabdal per ales seves economies (20% dels assalariats treballen en aquest sector). ELturisme més destacat és el de sol i platja. Molts d'aquests viatges estan organitzats per empreses, companyies aéries, agencies de viatges, tour operadors... TOUR OPERATORS - Empreses majoristes que ofereixen viatges amb un preu global que inclou allotjament, transport i pensié alimentaria. 6 -Procedeixen majoritariament de |'Europa occidental (Regne Unit, Alemanya i Franca). =També destaquen de la Xina i de I'Europa oriental i de Russia, Els llocs de destinacié principals s6n Madrid (urba i cultural) i el litoral mediterrani (sol i platja). Per les condicions climatiques, s'ha convertit en lloc elegit per persones jubilades del nord d'Europa. -També la tecnologia ajuda a qué els estrangers visquin a Espanya i treballin al seu pais. Llimpacte social i econémic del turisme -En els anys 60, va contribuir a la transformacié social (arribada de modes noves, costums diferents i formes de vida de les societats democratiques). -També va contribuir en l'arrencada de l'economia (importancia en el PIB), -Predomina les vacances massives i barates. - Empreses molt atomitzades (petites). - Treballs temporals i ocupacié banal (dones i immigrants). - Sector que més creix en l'economia espanyola i el que genera més ocupacié. Turisme nacional i mobilitat temporal -Laugment del nivell de vida ha ocasionat una major mobilitat. -També ha ajudat la generalitzacié de l'is de! cotxe i la millora de les vies de comunicacié terrestres. -Els desplagaments del cap de setmana s'ocasionen per les activitats turistiques (cultural, esports d'aventura, d’esqui, rural, etc...) -Per les destinacions vacacionals, la majoria viatgen dins de la comunitat i per les arees limitrofes. 28 Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgigaysGeografia Uma Valldepérez - En exterior, destaquen Franca, alia, Regne Unit i Portugal. EL TURISME A CATALUNYA Catalunya una poténcia turistica. -Sector amb major creixement econdmic durant les darreres décades (important sectors de serveis socials). Principal modalitat turistica: turisme de sol i platja (clima i molts quilometres de litoral). -La majoria dels turistes provenen de paisos de la Unié Europea. -Onades de Russia, Xina, EEUU i paisos arabs -AEsp provenen de la C. Valenciana i Madrid Principals zones turistiques -Barcelona, destinacié turistica de primer ordre a escala mundial. -Barreja una imatge cultural, platja, historica, patrimoni, etc. -També és lider mundial en turisme de congressos i quarta de creuers. Com el principal turisme és de sol i platja, el litoral catala presenta quilémetres plens de serveis Algunes poblacions s'han especialitzat exclusivament en el turisme (Lloret de Mar, Platja d'Aro, Salou, Cambrils, Calella, etc...) Estacionalitat de 'activitat turistica Lestacionalitat principal és lestiu (sol i platja). Malgrat aixd, es destaca el pes econdmic del turisme d’esqui (estacions). També ressalta el turisme rural i el que es fa a les terres diinterior (ajuda a les poblacions petites a la seva reactivacis i revitalitzacié) Importancia econdmica Principal activitat econdmica (gran participacié en el PIB). Aporta en nombre d'ocupats, divises aportades i repercuteix directa o indirectament en altres sectors. Ajuda a les poblacions petites, tants litorals com d'interior, a créixer i desenvolupar -se econdmicament. EL TURISME | EL SEU IMPACTE SOBRE EL PAISATGE. Zones de costa: Urbanitzacié abusiva amb construccié d'edificacions sovint desordenades. Els camps de golf ocasiona problemes de subministrament d'aigua. -Salinitzacié aqiiifers (perforacié pous) -Problemes de residus i de contaminacié d'aigiies marines. -Alteracié de la direccié de corrents marins (ports esportius) que deixen d'aportar sorra a la 29 Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgligaysGeografia Uma Valldepérez platja Zones de muntanya: impacte ambiental més gran ha estat en les estacions d'esqui (zones de pastura i bosc) -Alteracions en la fauna i vegetacié. -Afavoricié de l'erosié del sol (sense cobertura vegetal). NOVES POLITIQUES PER AL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME -Problemes —+ Descens de la despesa mitjana per turista, estades de menys durada, irrupcié de les companyies aéries de low cost, contractacié de viatges per Internet, noves destinacions, etc. -La crisi econdmica ha afectat al sector (inestabilitat econdmica en algunes activitats). Es plantegen politiques turistiques per als principals tipus de turisme: -Turisme de sol i platja: Pla per millorar la qualitat mitjangant la limitacié de la construccié, modernitzacié hotelera i la qualitat ambiental. -Diversificacié de les ofertes d'oci a llocs d’estiveig -Turisme cultural i de ciutat: 2n pais amb més de conjunts histarics de valor artistic (patrimoni). -Destaca l'oferta de museus i col-leccions d'art a qualsevol lloc d’Espanya. -Turisme esportiu: 1r lloc en oferta de golf’ disposa d'infraestructures nautiques (turisme de jot i vela), -Estacions esquis que atreuen -Gran promocié mediatica (esdeveniments esportius). Bloc 4: La poblacié iel sistema urba: dinamica, diversitat i desigualtat Des del comencament del segle XX, la natalitat a Espanya va mostrar una tendancia descendent, i a finals de segle presentava un dels index de fecunditat més baixos ’Europa. Ala baixa natalitat s'hi va afegir una esperanga de vida cada cop més llarga, fet que va fer entrar a la poblacié espanyola en una fase d’envelliment progressiu. Amb el canvi de segle les estadistiques mostren un repunt de la natalitat, tot que I'INE diu que degut a la crisi el creixement vegetatiu estara per sota de I'u per mil ia diferencia entre el nombre de naixement i el de defuncions tendira a igualar-se. ‘Al comencament del 2008 Espanya tenia una poblacié que superava els 46 milions d'habitants, i la situava en el cinqué loc entre els paisos més poblats de la Unié Europea. Lincrement de poblacié dels darrers anys es causat pels estrangers establerts al pals. A Espanya persisteixen diferéncies territorials notables en relacié al moviment natural de la poblacié, i s'expliquen per causes socials | economiques. Les comunitats més envellides s6n Astiries, Galicia i Castella i Lleé, mentre les que tenen un creixement natural més gran sén la Regié de Mircia, la Comunitat de Madrid i les Illes Balears. La piramide de poblacié Espanyola es contractiva, que és propia en paisos econdmicament desenvolupats, i es caracteritza per una natalitat baixa i una esperanca de vida llarga 30 Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgligaysGeografia Uma Valldepérez Presenta caracteristiques com les segiients: + Un estrenyiment dels primers esglaons de la piramide a causa d'una disminucié notable de la natalitat. + Una piramide eixamplada en el cos central, on la gent va néixer durant l'etapa de creixement demografic | a la qual se li han de sumar la majoria de la poblacié immigrant. Contractiva La piramide de 'any 2008 mostra una inversié de la corba demografica si es compara amb la de décades anteriors, la poblacié jove disminueix i augmenta la poblacié de 65 anys i més A a A Envelliment Expansiva Regressiva Estable poblacié Leenvelliment de la poblacié en qualsevol societat és un procés inevitable i desitjable, perqué esta relacionat amb una qualitat de vida més gran. Les causes que produeixen aquest envelliment sén per una banda la baixa natalitat i de I'altra 'augment de 'esperanga de vida de la poblacié degut al descens de la mortalitat. Tot i aixd aquest envelliment de la poblacié planteja alguns interrogants, com el pes econdmic que suposara per a la poblacié que treballa mantenir les pensions d'un nombre de jubilats cada cop més elevat o la disponibilitat que es necessitara tant en serveis socials com sanitaris per atendre la poblacié gran. Distribucié poblacié Espafia té una poblacié aproximada d’uns 46 milions d’habitants que es distribueixen al tertitori de manera molt desigual. Les regions més poblades sén les situades al costat de les costes a les valls adjacents, ja que el desenvolupament econdmic dels tltims anys s'ha situat sobretot a les faganes maritimes en arees properes. La poblacié en aquests llocs es concentra a les ciutats 0 a grups de ciutats que formen conjunts urbans de gran densitat, com Barcelona ila seva area 31 This clcurent i veable re of charge on § studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaje2@insttutgligaya cat)Geografia Uma Valldepérez metropolitana, també altres zones com Valéncia, la costa d’Andalusia, les comunitats de! nord del Pais Base i Cantabria, Gijén i Oviedo o la Corunya i Vigo. Finalment també cal dir que tant les Illes Balears com les Canaries estan també forga poblades. Madrid es l'excepcid, ja que es troba a Tinterior perd es la ciutat més gran d'Espanya amb una gran zona metropolitana, Les regions menys poblades es troben a |'Espanya interior, xones com Castella Lled, Castella la Manxa, Arag6, Extremadura o I'interior de Galicia. Un dels motius d'aquestes baixes poblacions sén les migracions interiors cap a les zones industrials en les époques finals del franquisme. A Catalunya la poblacié també es distribueix de manera molt desigual. A Barcelona s'hi concentra un 23% del total de la poblacié, i la seva area metropolitana augmenta fins al 44% del total Les comarques més poblades sén les costeres, des del Maresme fins al Tarragonés, també les comarques del Vallés Oriental i Occidental. Com a estat espanyol, aquesta poblacié elevada es deguda a que son zones de gran activitat econdmica industrial i del sector dels serveis. També hi ha arees urbanes forca poblades a Lleida i Girona Les comarques amb menys poblacié sén les de I'interior, sobretot les de! Pirineu lleidata, Dinamica poblacié catalana Fins a finals del segle XIX la poblacié catalana va augmentar a un ritme lent. Perd des dialeshores i gracies a l'inici del desenvolupament industrial es comenga a accelerar el creixement de la poblacié, estroncat enmig per la Guerra Civil i la postguerra. A partir de 1950 amb larribada d'immigrants d'arreu d'Espanya es tora a accelerar el creixement de la poblacié, i en tres décades la poblacié va triplicar el volum que tenia a Tinici del segle. A finals del segle XX, el creixement economic va provocar una nova onada diimmigracié, en aquest cas de llocs de fora de la Unié Europea, sobretot Sud-América 0 Marroc. EI nombre de naixements a Catalunya no ha deixat mai de créixer, la taxa de mortalitat és baixa, mentre que lesperanga de vida ha anat augmentant. Causes i conseatiéncies dels moviments migratoris: Hiha quatre causes diferents que tracten d'explicar el perqué dels moviments migratoris: + Causes demografiques i econdmiques: Sén dues de les raons més freqiients de Femigracié. Quan augmenta la poblacié perd no es creen paral-lelament suficients llocs de treball es provoca una situacié de desocupacis i salaris baixos, i molta gent emigra cap a un altre pais on es necessiti ma d'obra + Causes relacionades amb catastrofes naturals: Els terratrémols, la desertitzacié, les pestes i les sequeres prolongades causen la inseguretat de la poblacié o generen males 32 Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaje2@insttutgligaya cat)Geografia Uma Valldepérez collites. Davant aquesta situacié sén moltes les persones que decideixen buscar una nova vida en un altre lloc. + Causes politiques: Les guerres, persecucions o exilis forgosos provoquen que molta gent emigri simplement per la seguretat de la qual ja no poden gaudir en els seus paisos d'origen + Causes socioculturals: Per exemple per tal d’escapar de la dictadura que hi ha al pais 0 també per l'atraccié que exerceix un Iloc, on s‘hi instal-len sobretot persones jubilades, Conseqiiéncies: + Per al pais d'origen: L'emigracié redueix la falta de feina, baixa la pressié social i ajoma problemes urgents. Perd suposa la pérdua de forga de treball, poblacié activa, envelliment de la poblacié i el despoblament del territori. + Per al pais de destinacié: L'arribada d'immigrants pot crear conflictes laborals, degradacié d'habitatges problemes d'acceptacié per una part de la societat. També pot comportar un augment del desenvolupament econdmic i per a la diversitat cultural del pais d'acollida, + Per a la persona emigrant: Comporta decidir qiiestions importants sense garanties ni seguretat, marxar del seu pais d’origen, adaptar-se a un nou medi i fer cara als possibles problemes de llengua, cultura i identitat Principals migracions interiors: EI desenvolupament de les comunicacions ila necessitat de ma d’obra abundant i barata va Provocar un éxode rural i la poblacié del camp va anar dirigint-se a les ciutats i territoris industrials. La millora de economia espanyola va afavorir la mecanitzacié de la terra i es va disminuir la necessitat de ma d'obra agricola, increment de latur i més gent emigrant del camp ales ciutats per buscar feina. Llemigracié camp-ciutat va afectar gairebé tot el territori espanyol, sobretot entre el 1950 i el 1980, on 5,4 milions de persones van canviar de provincia. Les provincies que van perdre més gent amb aquestes emigracions van ser Terol, Soria, Lugo, Ourense, Zamora, Segovia, Guadalajara... Per altra banda les zones de recepoid d'aquesta migracié interior espanyola van quedar molt localitzades a les arees industrials de les provincies de Barcelona, Madrid i el Pais Base, Pr jpals migracions exteriors: Llemigracié a Europa procedia de totes les regions d'Espanya, especialment d’Andalusia i Galicia, seguides per Castella i Lled, la Comunitat Valenciana i Extremadura, Els principals paisos receptors dels emigrants espanyols van ser Franga, Alemanya i Suissa, que van veure amb larribada diimmigrants una ma d'obra barata i poc conflictiva que no calia contractar definitivament, siné de manera temporal. 33 Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaje2@insttutgligaya cat)Geografia Uma Valldepérez Aquesta emigracié per a Espanya va suposar la disminucié de la poblacié i per tant també de la pressi6 social i econdmica que representaven tantes persones joves sense feina. Econémicament va representar una entrada de divises important, ja que molts treballadors enviaven diners a les families. Amb la crisi econdmica de 1973 es van acabar les grans migracions exteriors, 'atur va comengar a augmentar a Europa i molts emigrants van tornar als seus paisos d'origen. Espanya, pais d'immigrants: EI desenvolupament econdmic espanyol ha fet que sigui un pais receptor d'immigracié, que es pot agrupar en quatre grans conjunts: 1, Persones jubilades de l'Europa central i del nord, s'estableixen a Espanya, sobretot a la costa mediterrania, atretes per un clima suau i per un entorn agradable. 2. Directius d'empreses multinacionals, treballadors d'alt nivell professional... venen a Espanya per qilestions laborals o perqué troben una millor qualitat de vida 3. Refugiats politics, sén persones que per motius politics han hagut de fugir del seu pais. 4, Emigrants procedents de paisos pobres. Aquest es el grup més nombrés de la immigraciéque arriba a Espanya actuaiment. La gent sol vindre de diversos paisos d’Africa, América Llatina, Europa de l'Est i Asia, venen a buscar feina i unes condicions de vida més dignes, La Unié Europea i Estat espanyol porten a terme un procés de regulacié per controlar I'entrada d'aquests immigrants, que troben dificultats a I'hora d'obtenir el permis diimmigracié i treball. El pes de la immigracié a Catalunya es forca important i representa el 21,7% del total d'Espanya. Elconcepte de ciutat Una ciutat és una entitat de poblacié urbana relativament gran, la qual ha Ciutat es diferencia amb els conceptes de poble i vila Per definir una ciutat ens podem fxar en diversos aspectes No existeix una definicié estandarditzada de ciutat, un criteri imprecis —+ Varia segons els paisos. El + utilitzat és el No d’habitants (variable). + Nombre d'habitants (més Espanya — >10.000 habitants de 10.000hab) Altres criteris poden ser la concentracié de I'habitat, Vactivitat econdmica, la influencia territorial o histérica i *D lacis ‘ eneitat de poblacis la concentracié de funcions + Activitat econdmica + Influencia territorial + Arquitectura i urbanisme + Estil de vida + Concentracié de funcions 34 Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaje2@insttutgligaya cat)Geografia Uma Valldepérez PRINCIPALS CIUTATS D’ESPANYA (No D’HABITANTS) Altres ciutats: 16. Hospitalet de! Llobregat / 23. Badalona 1, Madrid (3,2 milions) 6. Malaga (571 mil) 2. Barcelona (1,6 millions) 7. Marcia (447 mil) 3. Valéncia (800 mil) 8. Palma de Mallorca (409 mil) 4, Sevilla (700 mil) 9. Las Palmas de Gran Canaria (300 mil) 5, Saragossa (670 mil) 10. Bilbao (300 mil) Altres ciutats: 11. Girona (100 mil) PRINCIPALS CIUTATS DE CATALUNYA (No D’HABITANTS) 1. Barcelona (1,6 milions) 6. Lleida (137 mil) 2. Hospitalet del Llobregat (260 mil) 7. Tarragona (132 mil) 3. Terrassa (218 mil) 8. Mataré (128 mil) 4, Badalona (217 mil) 9. St. Coloma de Gramenet (118 mil) 5, Sabadell (211 mil) 10. Reus (104 mil) UN MON DE CIUTATS 1.1, El concepte d'urbanitzaci La urbanitzacié és el fenomen pel qual les ciutats creixen rapidament en No d'habitants i superficie i els models de vida tipics de les ciutats es fan extenses a gran ares. 1.2. Els diferents ritmes d'urbanitzat Es poden classificar pel seu nivell de desenvolupament os Desenvolupats Paisos No Desenvolupats Europa + América del Nord (S. XVII S.XIX) Rev. Agricola i Industrial, claus en la urbanitzaci6. La resta de paisos 12 S. XX: Creixement molt alt i descontrolat de les ciutats llatines (Mexic 1960 — 6 M)). 35 Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichr'stingGeografia Uma Valldepérez Proliferacié i creixement de les ciutats ‘V2 S. XX: creixement alt (éxode rural a Espanya) ‘Actualment, el creixement urba és lent 0 negatiu (Europa). Causes: -INT TM | -Tendéncia a concentrar-se Conseqiiéncies: -Grans barris pobres sense infraestructura (perill de catastrofes naturals) -Fabeles, viles miséries, barraquisme, ciutat dels morts. Actualment, Africa, Asiat Les regions urbanes Les ciutats d'un territori formen un conjunt jerarquitzat i complementari i amb diferenciacié de funcions. Una regié urbana és una zona amb xarxes urbanes molt denses (continu de ciutats) Caracteristiques: -Especialitzacié dels nuclis urbans formants (usos residencials, industrials, comercials o de serveis), -Dependéncia dels nuclis. Tipus: -Area metropolitana: Conjunt que formen una gran ciutat i ciutats menors que lenvolten (Barcelona, Valéncia). -Conurbacié: Gran zona urbanitzada amb diferents nuclis central d'una importancia igual 0 similar i poden tenir funcions diferenciades. Paisos Baixos (Amsterdam, L'Haia, Rotterdam o Utrecht). Alemanya (Conca del Ruhr). -Megaldpolis: Ciutat de grans dimensions que és el resultat de la unié de diverses ares metropolitanes (Canton), AREA METROPOLITANA: Es relaciona amb un sistema d'intercanvi de persones, mercaderies i comunicacions. -Nucli central: Tendeix a especialitzar -se a activitats del sector terciari, -Nuclis externs: S'especialitzen en usos residencials i industrials, equipaments comercials i d'oci, ete. 36 Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaje2@insttutgligaya cat)Geografia Uma Valldepérez El Quart Mén ila degradacié urbana EI Quart Mén és un terme que serveix per diferenciar aquells paisos en estat de marginalitat i precarietat absoluta dels paisos en vies de desenvolupament i dels emergents, Alguns paisos s6n Nicaragua, Bolivia o Haiti Sén zones del mén molt poc urbanitzades i poc desenvolupades a causa de la greu pobresa caracteristica d'aquestes nacions. La degradacié urbana és el deteriorament, destis o falta de qualitat dels espais, carrers, infraestructures i edificis que conformen una o diverses ciutats. LA PLANIFICACIO URBANA. Els plans urbanistics s6n uns documents técnics que tenen una dimensié politica i legal, on s‘hi concentren les disposicions i les propostes relacionades amb el creixement i l'evolucié de les ciutats. Tipus: -Condicionat : Parteixen d'una situacié que no poden ignorar. -Correctiu: Es vol corregir deficiencies i resoldre problemes. - Prospectiu: Previsié d'inversions i d'actuacions que dibuixen un bon futur per a la ciutat (zones, tipus i ritmes de creixement). -Normatiu: Es tracta d'una llei de compliment obligatori per a tothom -Gran importancia del transport public. -S'inclouen laprovisionament de serveis i d’equipaments. - També es necesita plans parcials, que permeten desenvolupar millor plans per a zones coneretes de la ciutat. Els agents urbans Els agents socials urbans sén totes aquelles persones, grups i institucions que intervenen en la creacié i la produccié d'espai urba. Es poden diferenciar diferents tipus d’agents urbans. Propietaris privats del sol urba -Persones molt poderoses / influents. -Volen fer negoci -» compravenda de terrenys i edificis (especulacié ). Pressionen els plans urbanistics — volen que els terrenys tinguin alguna qualitat especifica o una bona ubicaci6, -Poders public Ajuntaments, diputacions i els governs autondmics. Orienten i organitzen el sdl urba (seguint els plans urbanistics). Capacitat de legislar i planificar, regular desequilibris urbans i resoldre problemes i necessitats de la poblacié (orientacié social). -Empresaris 37 Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaje2@insttutgligaya cat)Geografia Uma Valldepérez Empreses industrials i de serveis Busquen una millor ubicacié — pressionen a ladministracié (construccié d'infraestructures).. -Moviments socials urbans Ciutadans, agent essencial en la produccié d'una ciutat. Volen maximitzar el benestar i minimitzar aspectes negatius. El seu paper varia segons el barriila classe. S'agrupen en associacions de veins, grups de defensa, moviments socials i grups de pressié. La classificacié del sé! S’agrupen en 3 grans categories: 1) Sdl_urba: Sdl construit i urbanitzat de la ciutat que ja disposa de tot el que es necessari perqué s‘hi pugui construir. 2). Sl urbanitzable: Terrenys que en un futur podran ser urbanitzats 3).Sdl no urbanitzable: Sal que no es pot urbanitzar mai. Acostumen a ser zones protegides (historic, cultural, ambiental, etc...) i ares amb perill de riscos naturals. Sistemes generals: Terrenys destinats al funcionament general del municipi (xarxa viaria, zones verdes, infraestructures, etc...) LA MORFOLOGIA URBANA: EL PLANOL DE LA CIUTAT -Lemplacament és el Iloc fisic concret on es troba la ciutat, Varia segons la seva funcié (defensiva, comercial, etc...) -La localitzacié d'una ciutat és la situacié respecte a altres llocs Tipus de plans + Pla irregular: Part antiga de les ciutats occidentals (¢poca preindustrial ). Aprofitament de les muralles: Conjunt caétic d'edificis alts, carrers estrets i irregulars. Sense cap planificacié ni orde fix. Zones adaptades i remolades (deteriorament). -Pla ortogonal: Gran éxit als segles XIX i XX (aparicié d’eixamples). -Pla reticular o en quadricula: Carrers amples i perpendiculars amb obertura de vies en diagonal (facilitacié del transit). Illes de cases ordenade: Eixample de Barcelona Pla radiocéntric: Ciutats com Paris, Moscou o Vitara. Centralitat per algun edifici o monument histaric. Carrers sortints des del centre i obertura de vies concéntriques (cinturons urbans) que connecten barris sense passar pel centre n formes quadrades o rectangular. Morfologia urbana al segle XX 38 Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgigaysGeografia Uma Valldepérez Ciutat jardi: Ciutats autosuficients amb carrers irregulars amb habitatges unifamiliars (pati i jardi). Es destinava com a segona residéncia (ciutat dormitori o suburbia) Baixa densitat de poblacié (aillades) Ciutat funcionalista o racionalista: Alts blocs de pisos + Espai per a zones verdes i obertes. Prevalia la racionalitat i la funcionalitat Bellvitge, a Barcelona LES FUNCIONS URBANES Funcié residencial ‘Comporta una série d'equipaments i d'infraestructures necessaries per al benestar dels ciutadanes — Quasi tota la ciutat Escas al centre antic i nul a zones industrials. Alt en barris obrers comercial Intercanvis comercials, propis de les ciulats. Importancia en les facilitats de transport i de comunicacié, Euncié industrial: Important en el desenvolupament i la morfologia de les ciutats. Localitzats en poligons industrials ben comunicats allunyats del centre de la ciutat. Euncio politica i administrativa: Situades en nodes o ciutats centrals i ben comunicades (capital). Funcions assignades pels poders piblics ultural: Propietat de museus o edificis monumentals i organitzacié d'espectacles artistics. ‘També poden tenir una funcid religiosa, educativa o d'investigaci6, ludica i turistica Importancia de! turisme en algunes ciutats. Us de patrimoni cultural o histéric i d’elements naturals. Funcié militar: Antigament, motiu fundacional (refugi, fortalesa o bases militars) de moltes ciutat. Funci Funci FUNCIONS EXTERIORS: Les ciutats conformen una xarxa de relacions i d’influéncies mitues Area diinfluéncia: Territoris vinculats a una ciutat a causa de la seva atraccié productiva, comercial, etc... —» Ciutats globals Llocs centrals: Nuclis que exerceixen aquesta atraccié, EL FENOMEN URBA A ESPANYA | CATALUNYA Jerarquia i xares urbanes JERARQUIA URBANA A ESPANYA Metrdpoli nacionals: Les seves influencies s'estenen per tot el pais i internacionalment Contenen les seus d'empreses, importants institucions puibliques, gran activitat cultural i denses xarxes de comunicacions. 39 Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgligaysGeografia Uma Valldepérez Problemes derivats de la grandaria i la seva condicié. En s6n Barcelona i Madrid. Metrapolis regionals: Ciutats grans ben comunicades (350-800 mil hab.) Dinamisme vinculat a les metropolis nacionals. Algunes en sén Valencia, Saragossa, Sevilla, Murcia o Bilbao. Subregionals amb menys poblacié (La Corunya) Ciutats mitjanes o centres subregionals Formen la majoria de capitals provincials (100-200 mil hab) Certa atracci6 de serveis i poblacié Algunes s6n Tarragona, Lugo, Logronyo Capitals comarcals Disposen d’equipaments i infrastructures basiques comarcals. Nuclis de poblacié entre 10mil i 50mil hab. XARXES URBANES DE ESPANYA Area de Madrid: ‘Aglomeracié urbana + important. Forta influéncia en la Meseta i relacions amb altres ciutats importants espanyoles Eix mediterrani: De Franga fins a Cartagena. Importancia del turisme i edificacié de les costes. Metrdpolis de Barcelona i Valencia Eix cantabric: De Franga fins a Oviedo-Gijén. Eix discontinu amb zones molt urbanitzades i abans industrialitzades (Bilbao, Vitdria). Eix de la vall d’Ebre: Uneix els dos eixos anteriors. Comprén Logronyo, Saragossa i el corredor natural de la vall de 'Ebre. Eix atlantic gallec: De Ferrol fins a Vigo. Eix urba destacat (A Corunya). Eix andalus: Dividit en dos: vall del Guadalquivir (Sevilla, Cérdova) i el litoral de Granada i Malaga. Importancia del turisme. ‘Arxipélag balear i canari: Integrats per la seva funcionalitat del turisme, La xarxa urbana catalana La xarxa urbana de Catalunya es pot considerar un sistema forga ben integrat, encara que els hivells de densitat sén desiguals (concentracié al litoral catala). Les ciutats catalanes mantenen intercanvis amb altres ciutats del seu mateix nivell i es complementen —+ Major integracié. Jerarquicament, distingim 4 grups: 1) La regié metropolitana de Barcelona : Aglomera Mediterrani Area metropolitana: Barcelona + municipis propers Corona metropolitana: Anell que 'envolta (Terrassa), més important de Catalunya i l'eix 2) Les ciutats d’influéncia supracomarcal: Lleida, conurbacié Reus-Tarragona, etc. 3) Els centres comarcals: Figueres, Olot 4) Els centres subcomarcals: Roses (Alt Emporda) 40 Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgligaysGeografia Uma Valldepérez IMPACTE MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI URBA Els sistemes urbans han ocasionat l'exhauriment de recursos i mantenen un estat de incertesa en els ecosistemes de la Terra El canvi paisatgistic, ‘augment de la contaminacié o la reduccié de zones verdes sén alguns dels problemes ocasionats per la urbanitzacié. Per aquest motius, governs han comengat a prendre mesures per a obtenir unes ciutats més sostenibles, Ciutat sostenible: Aquella que ofereix qualitat de vida als seus habitants sense posar en risc els recursos. La UE segueix una politica mediambiental, la qual vol contribuir a fer més ecoldgica economia de la UE, protegir la natura i salvaguardar la salut ila qualitat de vida dels seus habitants. La ciutat compacta i difusa COMPACTA Consum de sd! Proximitat usos, funcions i materials Superficie x habitant menor Tipologia edificatoria menys manteniment Viatges a peu, bici i transport public Demanda energética menor Els carrers i places es converteixen en espais de contacte - Diversitat social DIFUSA Major consum sdl (agricola) Dispersié de edificacié i infraestructures Superficie x habitant major Tipologia edificatoria major Major ts del vehicle privat - Escassa access Dispersié dels llocs + Energia — segregacié social Es reduelx 'espai ptiblic + subst x espais privats urbans. 4 Tnedbamennoninicreectomen Ey studocu Downloaded by Funmi Christina Joseph Eubuomwan (funmichrstinaja2@insttutgigays