POEMES CARACTERÍSTIQUES:

RIMA

RIMA CONSONANT: A partir de la darrera RIMA MASCULINA:versos acabats en

vocal tònica coincideixen tots els sons de
determinats versos.
RIMA ASSONANT:A partir de la darrera
vocal tònica, únicament coincideixen els
sons vocàlics.
paraula aguda: amic, trobador, etc.
RIMA FEMENINA: versos acabats en
paraula plana o esdrúixola: ànima, noia,
etc.

VERSOS BLANCS: no presenten cap tipus de rima fonètica . Entre els més coneguts hi ha els
estramps: versos sense rima, decasíl·labs, acabats en paraula plana.

VERSOS ESPARSOS: Els qui dintre d'un conjunt de versos rimats no tenen rima.

VERSOS LLIURES:No segueixen cap tipus de pauta mètrica regular.

ART MENOR: Fins a 8 síl·labes ( en minúscules)

ART MAJOR: De 9 a 12 síl·labes (majúscules)

NOMBRE DE SÍL·LABES I COMBINACIONS DE VERSOS (conjunt versos estrofes)

MÈTRICA ISOSIL·LÀBICA: Tots versos mateix nombre de

síl·labes.

MÈTRICA ANISOSIL·LÀBICA: versos diferent nombre de

síl·labes.

➔ RECOMPTE FINS A LA DARRERA SÍLABA TÒNIC

 HEPTASÍL·LABS
MONOSÍL·LABS
OCTOSÍL·LABS
BISÍL·LABS
ENNEASÍL·LABS
TRISÍL·LABS
DECASÍL·LABS
TETRASÍL ·LABS
HENDECASÍL·LABS
PENTASÍL·LABS
ALEXANDRINS (DODECASÍL·LABS)
HEXASÍL·LABS

FENÒMENS CONTACTE VOCÀLIC:

SINALEFA: uneix en una síl·laba dues vocals en contacte ( i o u àtones)

"i una dama..."

ELISIÒ: supressió, en determinats casos, de dues vocals en contacte o reducció en una sola:
"la dama és" - "la damés"

HIAT: pronunciació en sí·labes diferents de dues vocals en contacte.

CESURA: pausa mètrica, que no coincideix necessàriament amb un signe de puntuació, que divideix el
vers en dues (o més) parts anomenades hemistiquis. Tenint en compte això, el recompte de síl·labes es
farà com si el final de l'hemistiqui fos el final del vers, és a dir, si l'hemistiqui acaba en paraula aguda,
comptarem fins al final, si acaba en paraula plana, deixarem de comptar una síl·laba ...

ESTROFES I COMPOSICIONS

APARIAT: Combinació de dos versos seguits que rimen en assonant o en consonant.

TERCET:: Combinació de tres versos. encadenats ( ABA BCB CDC) rima consonant.

QUARTET,A: rima encadenada (ABAB) o encreuada (ABBA).

QUINTET: cinc versos (ABABA, ABBAB, ABAAB... )

. OCTAVA: vuit versos, generalment d’art menor.( ABABABCC d’octava reial. )

DÈCIMA: deu versos isosil·làbics, habitualment heptasíl·labs.

SONET: catorze versos 2 quartets i 3 tercets. Els versos són decasíl·labs. La forma més clàssica de
sonet és formada amb quartets amb rima encreuada (ABBA ABBA) o bé encadenada (ABAB ABAB)

ROMANÇ: nombre indeterminat de versos, habitualment heptasíl·labs. La rima assonant en els parells i
lliures en els senars.
GÈNERES LITERARIS:

POESIA:

La poesia es l’art d’expressar continguts literaris mitjançant paraules disposades segons unes lleis
mètriques determinades.

Gènere literari per mitijà del qual s’expressen els sentiments , les experiències emocionals, tot alló que
pertany al món personal i íntim de l’autor/a.

Utilitza un llenguatge complex i elaborat.

POESIA LÍRICA POESIA ÈPICA (narrativa)

NARRATIVA:

forma literària en què l’autor es proposa expressar fets reals, imaginaris o ficticis. (prosa)

ESTRUCTURA:

·nus ·plantejament ·desenllaç

- estructura no lineal
- estructura oberta

PUNT DE VISTA:

- intern -extern

ESPAI:

- tancat - obert

TEMPS:

- temps extratextual
- temps intern o textual

PERSONATGES:

➔ Principals o secundaris (antagonistes)

➔ Rodons o plans (evolució)

CLASSIFICACIÓ NARRATIVA:

➔ NARRATIVA CULTA: NOVEL·LA I CONTE

➔ NARRATIVA POPULAR: RONDALLA, LLEGENDA, QUADRE DE COSTUMS
TEATRE:

forma literària que recull fets reals o imaginaris de l’experiènica humana i els representa en un espai
físic concret davant d’un públic.

ELEMENTS BÀSICS:
- espai
- autor - director
- l’actor - ecenografia
- públic - text

CLASSIFICACIÓ TEATRE:

➔ TEATRE CULTE: TRAGÈDIA, DRAMA I COMÈDIA

➔ TEATRE POPULAR: TEATRE RELIGIÓS, TEATRE PROFÀ