1.

DEFINICIÓ DE LITERATURA

1.1. Utilitazació del llenguatge humà per cercar la bellesa i

obtenir el plaer estètic mitjançant la paraula.
1.2. El text literari ens ofereix una visió nova i personal del
món real, és a dir, ens presenta el món des d’un punt de
vista SUBJECTIU.
1.3. Utilització de d’un LLENGUATGE CONNOTATIU que
pretén suggerir múltiples significats.
1.4. Utilització d’una sèrie de recursos expressius mitjançant
els quals el llenguatge literari aconsegueix la bellesa
formal: LES FIGURES RETÒRIQUES.

2. LITERATURA ORAL I LITERATURA ESCRITA

La literatura pot ser de transmissió oral (literatura popular)

o de transmissió escrita (literatura culta).

GÈNERES LITERARIS

1. LITERATURA D’IDEES ( didàctica, història, oratòria i

periodisme)
2. TEATRE-DRAMÀTICA
3. NARRATIVA-ÈPICA
4. POESIA-LÍRICA

3. CARACTERÍSTIQUES DE LA POESIA
1. La poesia expressa el món personal i íntim de l’autor.
2. Pot ser en prosa (prosa poètica) però generalment és
en vers. De la mateixa manera existeix la narrativa en
 vers, els poemes èpics, per exemple, que estudiarem
més endavant.
3. El vers es caracteritza per la MÈTRICA i la RIMA.
4. Quant a la mètrica els versos poden ser curts (fins a 8
síl·labes) o llargs (més de 8 síl·labes). Els versos llargs
més freqüents en la literatura catalana són els
decasíl·labs (10 síl·labes) i els alexandrins (de 12
síl·labes).
5. Contem totes les síl·labes de cada vers fins a l'última
vocal accentuada. Hem de tenir en compte els
recursos mètrics que el poeta pot fer servir: la
SINALEFA, L’ELISIÓ I L’HIAT (entre paraules del mateix
vers) o DIÈRESI I SINÈRESI (entre les vocals d’una
paraula).
6. Alguns versos llargs poden presentar CESURA, és a dir,
una pausa fonètica al mig del vers que divideix aquest
en dos hemistiquis. Sol coincidir, però no sempre,
amb un signe de puntuació.
7. Quant a la rima pot ser:
- ASSONANT: si coincideixen les vocals de l’última
síl·laba de cada vers.
- CONSONANT: si coincideixen les vocals i les
consonants de l’última síl·laba de cada vers.
- MASCULINA: si l’última paraula del vers és aguda.
- FEMENINA: si l’última paraula del vers és plana o
esdrúixola.
- SENSE RIMA (VERSOS BLANCS)
- SENSE MÈTRICA NI RIMA (VERSOS LLIURES)
- ENCADENADA: A B A B
- CREUADA: ABBA
En majúscula indica que són versos llarts i en minúscula que són
versos curts, és a dir de 8 o menys síl·labes.

8. Alguns poemes presenten agrupacions de versos que

guarden una relació quant a la mètrica i/o la rima. Són
les estrofes. Segons el número de versos que té cada
estrofa aquesta pot anomenar-se:

1. APARIAT:

-NOVES RIMADES: si formen una tirallonga de

versos isosil·làbics (octosíl·labs normalment).
- CODOLADES: si formen una tirallonga de versos
anisosil·làbics (combinació de versos llargs i curts).
2. TERCET: estrofa de tres versos que rimen.
3. QUARTET: estrofa de quatre versos llargs. La rima
pot ser creuada (ABBA) o encadenada (ABAB).
4. QUARTETA: estrofa de quatre versos curts. La rima
també pot ser creuada o encadenada.
5. QUINTET: estrofa de cinc versos, amb dues rimes
consonants diferents.
6. SEXTET: estrofa de sis versos llargs.
7. SEXTETA: estrofa de sis versos curts.
8. OCTAVA: estrofa de cinc versos llargs.
9. COBLA: octava de versos decasíl·labs amb cesusra
(4+6).
10. DÈCIMA : estrofa de deu versos.
11. SONET: composició formada per dos quartets i
dos tercets, amb rima consonant (veure el poema
“Jo só l’esqueix d’un arbre..” pàg. 79).
12. ROMANÇ : composició que consta d’un número
indeterminat de versos curts, en la qual rimen en
assonant els versos parells.