Professional Documents
Culture Documents
3.- Els versos són decasíl·labs de rima consonant femenina. Explica aquests
tres conceptes: decasíl·lab, rima consonant, rima femenina.
Són decasíl·labs perquè tenen deu síl·labes fins a l’última vocal accentuada. La
rima és consonant perquè coincideixen tots els sons (vocàlics i consonàntics) i
femenina perquè el mot que rima és sempre pla o esdrúixol.
- “los d’or més fi” (v. 3), per contraposar-los als cabells rossos.
- “la pura neu... del coll” (v. 5-6), per explicar la pell extremadament blanca del
coll de la dama.
- “lo dolç combat... aquestos dos contraris mantenien” (v. 10-11), és una
metàfora que pretén incidir en el contrast tan bonic dels colors negre i
blanc.
6.- El poema de F.V. Garcia s’ha vinculat, pel tema i pels procediments, amb la
poesia barroca castellana, especialment amb diversos sonets de Luis de
Góngora («A Doña Brianda de la Cerda», «Peinaba al sol Belisa sus cabellos»),
Lope de Vega («Celso al peine de Clavelia») i el Conde de Villamediana («A una
dama que se peinaba»). Busca alguns d’aquests sonets i fes-ne un treball
comparatiu.
La conclusió és que F.V. Garcia aprofita un tema poc innovador a l’època, però, en
canvi, s’allunya del cànon clàssic de bellesa femenina (la dama no té els cabells
rossos, sinó negres) i excel·leix en el joc cromàtic (blanc/negre) i en el contrast dels
elements.