7.

Francesc Vicent Garcia

«A una hermosa dama de cabell negre que

es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil»

1.- Assenyala quantes estrofes (i de quants versos) té aquest poema. Com

s’anomena aquesta forma poètica?
El poema consta de quatre estrofes: dos quartets i dos tercets. La forma poètica és
un sonet.

2.- Quin és l’esquema de la rima?

ABBA ABBA CDE CDE

3.- Els versos són decasíl·labs de rima consonant femenina. Explica aquests
tres conceptes: decasíl·lab, rima consonant, rima femenina.
Són decasíl·labs perquè tenen deu síl·labes fins a l’última vocal accentuada. La
rima és consonant perquè coincideixen tots els sons (vocàlics i consonàntics) i
femenina perquè el mot que rima és sempre pla o esdrúixol.

4.- A la primera estrofa hi ha un hipèrbaton molt evident. Torna a escriure la

frase seguint l’ordre lògic sintàctic. Quin és l’efecte que produeix aquesta
figura retòrica?
L’ordre lògic seria escriure primer el subjecte (“la bella Flora”), seguit del verb
(“polia”) i dels complements (“sos cabells de finíssima atzabeja”, etc.). La intenció
del poeta és forçar la sintaxi, no solament per una qüestió de rima, sinó sobretot
per tal de crear una expectativa sobre quin és el subjecte que fa l’acció.

5.- Quines metàfores identifiques en les tres primeres estrofes? Explica-les.

- “sos cabells de finíssima atzabeja” (v. 2), referint-se al color negre intens dels
cabells.

- “los d’or més fi” (v. 3), per contraposar-los als cabells rossos.

- “la pura neu... del coll” (v. 5-6), per explicar la pell extremadament blanca del
coll de la dama.

- “lo dolç combat... aquestos dos contraris mantenien” (v. 10-11), és una
metàfora que pretén incidir en el contrast tan bonic dels colors negre i
blanc.

6.- El poema de F.V. Garcia s’ha vinculat, pel tema i pels procediments, amb la
poesia barroca castellana, especialment amb diversos sonets de Luis de
Góngora («A Doña Brianda de la Cerda», «Peinaba al sol Belisa sus cabellos»),
Lope de Vega («Celso al peine de Clavelia») i el Conde de Villamediana («A una
dama que se peinaba»). Busca alguns d’aquests sonets i fes-ne un treball
comparatiu.
La conclusió és que F.V. Garcia aprofita un tema poc innovador a l’època, però, en
canvi, s’allunya del cànon clàssic de bellesa femenina (la dama no té els cabells
rossos, sinó negres) i excel·leix en el joc cromàtic (blanc/negre) i en el contrast dels
elements.

7.- Busca el poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913 – 1938) titulat «A una

dama que es pentinava darrere una reixa en temps de Vicenç Garcia» i
troba-hi les coincidències amb el sonet del Rector de Vallfogona.
Les coincidències entre els dos poemes són de tema (la descripció d’una bella
dama que té encisat el poeta) i d’imatges («cabells de finíssima atzabeja» ;
«combat de vori»; etc.). Rosselló-Pòrcel escriu el seu poema com a homenatge al
de F.V. Garcia.