Espatlla: de Rossell-Prcel a Palau i Fabre (el sonet com a

marc duna altra hipertextualitat)

Posted on 13 juny 2012

Lligat a les avantguardes europees contempornies, especialment les

franceses, Josep Palau i Fabre (1917-2008) va dedicar bona part de la
seva obra, com a assagista, narrador, dramaturg, poeta i traductor, a
Picasso, a Antonin Artaud amb les sevesVersions dAntonin
Artaud (1977)- i a Rimbaud. Per tamb a la prpia tradici
davantguarda, amb el poemari Imitaci de Rossell-Prcel (1945),
prou demostratiu de ladmiraci que sentia per Bartomeu RossellPorcel (1913-1938), el poeta mallorqu, prematurament traspassat en
plena guerra -i al qual homenatja doblement amb el ttol: el
tercer poemari de Rossell-Prcel, un vol.um ja pstum, es titulava,
precisament, Imitaci del foc.
Laparici dels seus primers poemes, en revistes clandestines, als
anys quaranta, va suposar un revulsiu. Violncia, rebelli, allament
seran alguns dels qualificatius que li dedicaran els crtics noucentistes
i -tot seguit- els arrenglarats amb el realisme social, que valoraran la
qualitat de la seva poesia per no acabaran dentendre el procs
dalqumia, que s com el mateix Palau i Fabre qualificava la seva
recerca potica girada desquena al noucentisme i amb plantejaments
esttics del tot allunyats del realisme. Una recerac i uns plantejaments
que, ja molt ms modernament, Enric Balaguer va sintetitzar aix:
Entre els referents ms immediats de Palau per a fornir la seua
alqumia es troben les obres de R. Llull i de Rimbaud, per Palau i
Fabre perfila les seues coordenades, el seu propi mtode. La seua

poesia s un continuat tempteig explorador. Una aventura que t a

veure amb altres peripcies, ja que, en molts moments, pren com a
punt de partida el cam o el punt on arribaren, o el deixaren, altres
poetes o pensadors. (Poesia, alqumia i follia. Aproximaci a lobra potica
de Josep Palau i Fabre. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat,
1995. p. 40)

Una mostra radical daquesta recerca alquimista Palau i Fabre lobre

a Imitaci de Rossell-Prcel. En paraules -un altre cop- de Balaguer:
El quefer de Palau ha estat amarar-se del mn del poeta mallorqu i
fer-lo seu per tal dexpressar les seues prpies sensacions. El punt de
partida daquesta operaci s lestil de lautor, aix com els motius
temtics que empra, que com b assenyala G. Genette
a Palimpsestos, s una de les caracterstiques daquesta mena
dexercicis. El resultat duna operaci daquesta traa, a diferncia del
que s una reproducci, s un text nou, amb el mateix estil (estil en un
sentit ample i tant en lmbit temtic com en el formal), dun altre
missatge, per escrit amb el mateix codi.
Aquesta experincia del nostre poeta no quedar reduda a Imitaci,
sin que formar una de les lnies ms destacades de lexperincia
dePoemes de lalquimista. Lautor tornar al procs de mimetisme
amb altres pressupsits, amb textos daltres autors, assajant el cam
de la traducci i de la transcripci. Lapartat de pots i potingues
de Laberintconcentrar aquestes experincies, que el duran a
transcrear poemes de Riba, Baudelaire, Rimbaud i tamb de
Rossell. (pp. 87-88)
Un exemple clar daquest joc dhipertextualitats -de recreaci de textos
daltres autors- el trobem en un poema que en reprodueix un anterior
de Rossell-Prcel i, com aquest havia fet amb Francesc Vicent
Garcia, el reescriu, el versiona, el fa de nou. I no se namaga, sin que
el poema nou -lhipertext- comena reproduint lantic -lhipotext- a
partir de lassumpci dun lector invisible:
EL LECTOR INVISIBLE
ESPATLLA
Conflicte del negre i el blanc
i el mirall boig que els extenua.
Sota la cabellera nua
expirava la neu del flanc.
Quina s la seda, quin latzur
que vibri tacte ms pervers?
Quin mot s el mot ms impur
per empresonar-lo en el vers?

A lescenari decadent,
lxtasi estril de lesquena
era exili de la mirada;
i la paraula condemnada
mentia delicadament
una subtilesa serena.
B. Rossell-Prcel
ESPATLLA, DE B. ROSSELL-PRCEL
Conflicte entre negre i el blanc
i el mirall boig que els accentua.
Sota la crinera crua
sencenia la neu del flanc.
Quina s la seda, quin latzur
que vibri tacte ms pervers?
Quin mot s el mot ms impur
per empresonar-lo en el vers?
A lescenari incandescent,
lxtasi eteri de lesquena
era exili de la mirada;
i la paraula profanada
deia, barroerament,
una veritat obscena.
J. Palau i Fabre
Per veure-ho ms clar, podem reproduir el sonet nou de Palau tot
emfasitzant en negreta les diferncies lxiques amb el de RossellPrcel:
Conflicte entre negre i el blanc
i el mirall boig que els accentua.
Sota la crinera crua
sencenia la neu del flanc.
Quina s la seda, quin latzur
que vibri tacte ms pervers?
Quin mot s el mot ms impur
per empresonar-lo en el vers?
A lescenari incandescent,

lxtasi eteri de lesquena

era exili de la mirada;
i la paraula profanada
deia, barroerament,
una veritat obscena.
I
podem observar, tamb, les diferncies mtriques:
Rossell-Prcel

Palau i Fabre

Tipologia:sonet en
octosllabs
Rima fontica: consonant
Rima accentual: alternada
Estructura estrfica:
1. Quartets (dos): de quatre
rimes
creuencadenades: ABBA
CDCD
2. Tercets (dos): de tres rimes
dissolutes:
EFG GEF
Metre: octosllabs

Tipologia:sonet en
octosllabs i heptasllabs
Rima fontica: consonant
Rima accentual: alternada
Estructura estrfica:
1.Quartets (dos): de quatre
rimes
creuencadenades: ABBA
CDCD
2. Tercets (dos): de tres rimes
dissolutes:
EFG GEF
Metre: octosllabs i
heptasllabs
Observacions: els
heptasllabs sn el segon
vers del primer quartet i el
segon i tercer
del segon quartet

Les transformacions, dun text a laltre, aparentment, sn mnimes

mtricament, la rima s la mateixa, i el canvi mxim s
lanisosil.labisme, produt per tres heptasllabs, en Palau; quant al
contingut, unes poques paraules-, per la realitat s molt ms rica, i el
nou sonet ens presenta una contradiccim ms rotunda, molt menys
plcida. Tornem a Balaguer:
Les transformacions de lalquimista redunden, doncs, en la seua visi
del mn, una visi que accentua els trets conflictius, fa present duna
forma ms palesa la lluita dels instints i accepta, tamb, la realitat de
la voluptuositat i de la sensualitat com un cam de coneixement.
Lalquimista, operant com a lector, no deixa de participar en la cocreaci del text, un procs que desvetllar el seu jo existencial,
escenificat sobre les diferncies que sorgeixen entre el poema real i la
lectura que hom realitza. (p. 90)
El mateix Palau, en una de les diverses notes que va anar confegint
a Poemes de lalquimista ens dna les claus daquest procs:

La poesia moderna s essencialment destrucci. Hlderlin s

destrucci, Rimbaud s destrucci. Aquesta destrucci no s perqu
s. La poesia moderna s una mstica furiosa que tendeix a buidar-nos
del mn sensible, del mn de les aparences. Tot, de tot el que forma el
nostre mn exterior, ens fa nosa i ens en volem desempallegar. Un
poema modern s gran en la mesura que sanulla ell mateix, en la
mesura que anulla les possibilitats de reincidir-hi.(Reproduda a Obra
literria completa. I. Poesia, teatre i contes. Barcelona: Galxia
Gutenberg/Cercle de Lectors, 2005. p. 151)

Aquesta destrucci de la qual parlava Palau -en el seu llenguatge

conscientment violent- la crtica moderna en sol dir deconstrucci. s
a dir, transmutaci.

Poemes de lalquimista Palau i Fabre va recollir tota la

seva poesia -escrita entre 1936 i 1950- a Poemes de lalquimista -que
correspon a la seva dedifici de la creaci lrica com a alqumia. El
llibre va ser publicat, per primer cop, clandestinament, el 1952;
legalment, per censurat, el 1972; i, a partir de finals dels setanta, en
versions presentades com a definitives, que an treballant i ampliant
amb notes i comentaris. La darrera edici que va preparar el mateix
Palau du data de 2005. s, doncs, un procs de reescriptura continu.
Del Rector de Vallfogona a Rossell-Prcel Com ja he esmentat, el
poeta mallorqu tamb va construir el seu propi sonet hipertextual a
partir, en el seu cas, dun altre sonet, del Rector de Vallfogona, que ja
he comentat en un post anterior.
Hipertextualitat Sobre el concepte dhipertextualitat literria, podeu
veure el tercer apartat del mateix post dedicat al joc de RossellPrcel amb el Rector. Hi trobareu referncies directes -i les citacions
corresponents- a les teories del palimpsest de Genette que esmentava
Balaguer en un dels pargrafs que li he reprodut. De la mateixa
manera, el ttol Imitaci de Rossell-Prcel s -com he apuntat- un
altre exemple de la transtextualitat que Genette hi analitza.