Llengua catalana i literatura 4:0 £ libre Uengua catalana literatura pera 4 ESO 5 una obra colectva concebuda, cissenyada i creado «al departament dEdcions Educalves de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Enric Juan Redal |M. Angels Andrés Casamiquela En la realitzacié han intervingut: ‘Antoni Brosa Sadaba Joan Bustos Prados ‘Montserrat Corrius Coll Teresa Guiluz Vidal Eduard Juanmarfi Generés Ramon Martinez Bargallé Carme Vilé Comojoan ASSESSORAMENT vis Payraté Giménez D100 ‘Montse Santos Gémez vRECCIO DAL PROLECTE Pere Macié Arqué i Grup Promotor Projecte La Casa del Saber SantillanaBENVINGUTS al Ilibre de Llengua catalana i literatura de Grup Promotor. He dit llibre? Perdé, no ho he dit bé... Volia dir portal, tuna mena de lloc web Si només es tractés dun llibre, no seria un material del ___segle xxri per al segle xxr, és a dir, un lloc, com els webs, interactiu i obert a tot el coneixement Els temps canvien, i els libres de text també. Qué té'de diferent, dones, aquest libre? 1B Hi trobaras tots els recursos i la informacié necessaria per saber comunicar-te millor. 'B» Si Tagraden els blocs, o tagrada escriure histéries, poemes... en llibre trobaras oportunitats per fer-ho i técniques per saber-ne. — B» Fins i tot, si tagraden els jocs dordinador, també en trobaras per practicar, jugant, el que estas aprenent (en el CD que acompanya el Ilibre). Tot aixd i més forma part daquest material que hem fet per a Tu. Per8, com s‘estructura i qué hi ha a cada unitat? El llibre conté 10 unitats, de la 0 ala 9. Cada unitat esta dividida en dos blocs, mentre que el tercer bloc només apareix en algunes unitats: Dimensié comunicativa: Dimensié estéticai literdria: | D'™ensié social i cultural Inclou tots els aspectes relatius | Treballem la histéria de peflextonem sobre tris delallerusertésen sent | jg literature aportirdels | '*SVrietats del lengua ampli, i també la reflexid sobre autors i les obres més [alversos aspectes gepectes més formals dela lleNGU®. | importants, | Seclalntistics, ® Al final de la unitat hi ha un text amb activitats perqué avaluis tu mateix si ‘has assimilat els principals contingus de! tema, i podras practicar una mica més amb activitats complementaries. I al final farem un repas dels conceptes clau i un joc dentreteniment per acabar la unitat amb bon peu. En el libre també s'hi fan servir unes icones: [| Inca ae has de er Factvtat T] Insice que en T] Iicz queen aquesta raiment, moltes vegades per questa actvitat actvtat practicaasI'is parelles 0 en grup treballar el verb. dels pronoms Indica que hauras d'utiitzar Ty ining en aquesta Indica que en aquesta ordinador, especialment per activitat savaluen les activitat repassards algun fer alguna cerca a internet. Competencies basiques. tema basic d'ortogratia4 { ESQUEMA DE LA UNITAT a DIMENSIO COMUNICATIVA Llegir i comprendre ~~ Llengua i comunicacié _Expressié oral iescrita Camp semantic TTT Avaluacié Activitats complementariesiNDEX PITA Neco UN re UY TS rea Otarecta —Ficcionaris final Pag.6 ‘Tconstruir, El guantia del gerro. Lexpressis Decidim com actuem. Sfono, El vocabulari 8 ¥ P destruir, xine dactituds morals blanc o nege,o totsels colors dels museus reconstrui del gris? Pag. 20 2sibusques, _jentzi Els tipus de text Per qué ho dius? El vocabulart isques, J ip a trobaras Ens (re)eoneixem? de la muntanya Pag. 48 Banemdes Per que plow Lanarracio Com dius que és? Te nhavies. El vocabulari draquifinson a Tita? iladescripeis ——_adonat? de la pluja vulguis Pag. 74 Aes veritat La remullada Lexposicio Expliquem histories i curiositats El vocabulari de és mentida? — rondalla apocrifa Ja cultura popular Pag, 100 5 noéselque Lamevaapologia Lexposicis oral Un treball per mirar-lo, El vocabulari sembla Preparar una presentacio oral de Ta persona Pag. 128 amb suport visual Gauépenses —Biografia Largumentacis (1) Els debats. Debats a classe! El vocabulari 8 Bt de..? dels animals ag. 154 Tatavor —— Cavallsi Largumentacié (11) On anitem de viatge de final El vocabulari dels 8 a oencontra? —_carruatges al de curs? Presentacio carros i els carruatges passcig de Gracia dels arguments Pag. 180 Bel final El cor delator Lainstruccio El futura les estrelles? El vocabulari sfacosta ila prediceis Consells per a tothom dels cine sentits ag, 208 Qetfuturja — vestama Texts laborals, Per aprofitarVestiu. A treballar! El voeabulari és aqui administratius del cos huma Pag. 236 ‘comercial Annexos Llegir un libre, pig. 264, Resum de gramatica, pig, 270Formes Les faltes ifuncions _ortografia Lanalisi Foal deYoracié Els o als? simple Els Pelo peral? complements Pelso per als? del verb Loracis Des de.. fins a. composta Lajuxtaposicio Sind 0 sino? {ls coordinacié Lasubordinacié Tan 0 tant? ssubstantiva’ Lasubordinacié Que 0 qué? adjectiva Lasubordinacié La conjuncié adverbial (I) que iel pronom que Lasubordinacio Per que adverbial (I) 0 perque? Lanalisi Quantes de Voraci paraules? composta Conjugaci6 verbal, pig. 273 Ladefinicis. Lis del diceionari El sentitfigurat La sinonimia 1 Tantonimia. Lahiponiia ithomonimia EI lexic culte El lenguatge colloquial Els manlleus ils ncologismes Els mois cemfitics: imterjeccions ‘onomatopeies La preciso ia correccis exica ELlexic administratin comercial Pare) Eerer-va) evan yVR DIVA Lare LN Tahistoria de la teratura bre d'Evas i d’loma ede Blaquerma son fil, cde Ramon Llul; Alma, de Merci Rodoreda ‘Literatura catalana medieval () La diversitat Libre de meravels, de Ramon Lull; Crvica, Tinguistica de Ramon Mumtaner; La Somni, de Bernat Meige ‘Literatura catalana medieval (11) Poema Xi, uss March Tanto Blanc, de Joanot Martorell ‘Literatura catalana moderna ‘Auna hermosa dama de cal rere... de Francese Vicent Garcia; La dama dAragé; Lucréia, de Joan Ramis [Literatura catalan del segle x la Renaivena Les lenges ‘La pita, de Bonaventura Carles Arbau Lo flador dor, en la societat de Jacint Verdaguer, La febre dor, de Naris Oller catalana actual HL moderisme ‘Excelsior, de Joan Maragall;Soltud, de Victor Catala; ‘Vaca del senyor Esteve, de Santiago Rusinol 4 [Literatura catalana entre 1906 11939 Com les maduixes, de Josep Camer; Gontra els potes «amb minisclat Romantica, de Joan Salvat-Papasset, Em pau, datzay, errr perks muales, de) V. Fox ‘ieratua catalan dels anys vit i rena Eleatala, ‘Fanny, de Catles Soldevil; El Cede la Marina, lengua de Josep Maria de Sagara; Taka, de Carles Riba comuna ‘Literatura catalana desde la Guerra Gil fins als anys 60 Inceta gloria, de Joan Sales; Vombra de Yateavara, «de Pore Calders; La plan del Diamant, de Mercé Rodoreda; Ini de cntcen el temple, de Salvador Espria ‘Literatura catalana actual Pedra de tartera, de Mara Barbal; Els ul el retrovso, de Joan Margarit; Forasers, de Sergi Belbel Qualsevol temps passat, de Quim Monz6La recta final El gust La Humanitat sencera estava sotmesa al Gran Amo del Mon, que ningu no coneixia Ning no passava gana i tothom treballava, Perd el que no del planeta, se sentis sempre amb un volum eixordant la mateixa miisica de Wagner Evidentment, es va produir una nova revolucié, que v triomfar. Va guanya i6 més nombrosa: els ferms se guidors de la sensible i delicada miisica de Vivaldi Escalons un gut aila at fia Temsa (ies a ober on vot atge) ja ho té : jons mm’han dit, la Teresa espera a una altra trucada. Homeless El primer hotel que vaig coneixer tenia tres estrelles, Jo només tenia catorze me- sos i mhi van portar els pares jgment amb en Mi El segon hotel tenia due: nuvis amb en Sergi, a Costa Rica. El tercer en tenia cine: va ser durant el viatge di Després en van venir molts més, i tots dalta categoria: els vaig coneixer amb en Mateu, el meu segon marit. També hi partava els meus tres fils. Ara vise amb la Maria: és la meva companya dhabitacié en aquesta estiipida reDIMENSIO COMUNICATIVA » LLEGIR. Com fer un conte amb cara i ulls (grafic) Personatges: 1. Pere 2. Maria 3. Llatzer 4. Vietoria Conflicte 192 = © 304 491 3 x 6 Conseqiitneia: 142-102-208 Com fer un conte amb cara i ulls (Pet als que no han copsat el magnific grafic) ‘Agaeu un nom a Yate (ete, Pet exemple) ‘No cal que el descriviu totalment dliguen, per exemple a8" alti ben plantat fen que en Pere esti la Matis, em GUY la ouzer ja tindrem el conicte ae ‘latzer estimi la Victoria, TH8- del conflicte. 1 pet arrodo- Maria no Testient 2 ellsino en tha de solucionat. ‘Feu, per exemple, que €® eu, doncs, una complicaci® ‘ietho, que la Viet esi €” PE Com sotucionar el conflicte? Melt facil, Feu que Latzer es mor acavea dun accident. 1 feu també que la Vietoria se agi de vacances a Senegal | SES raptada, Com que nemes quedaran en Pere ila Maria, PSY inassos shhauran dfestimat ho feu breument, tindrew Un come Si ho allar- Si tot aX imple, 1a quantitat 1 2 uc ad fata explants PEt OS ara dels pagues ave ve 1a Maria escarnP tindrew una tendra novel 1. les pel seu C08)DIMENSIO COMUNICATIVA » LLEGIR La concep del min Mente demanava un tall en Xavier va comengar a ni. Mer ‘Un home vol resumnit ‘mana en una monumel Poc després, veu que | ble. Només far ppa de resumir masse fas ant que, emprenyat esumeiX vere aria ala conelus ie saviest humana € Pot we aquest bre conte oe scab de leg rota la saviesa hu- sntal enciclopedia. a tasca és inacaba un volum, Perd €5 1 amb ell au 1 copsar en tan gentilment Tactica Un bon dia dabril, en Joan va decidir que ja no par: laria mai més amb nings. No parlava ni amb la seva clona ni amb els seus fils, niamb el seu cap ni amb els seus amics Al principi, Festrategia va fumeionar. Tothom estava ‘molt preocupat per ell, especialment la seva dona, la Marta Pero el costum fa que tot perdi el seu sentit primige- ni. I després, tothom va passar dell Fa poe man dit que, tltimament, manté entretin udes converses amb una copa de cava i amb un bo: ligraf de tinta vermella Avui et toca a tu vigilarlo En Jaume sempre ha pensat que algt (els Homes de Negre? Hisenda? el Poder?) vi- gila tots els seus actes. No sap qui el con- trola, perd sap que ho fa I que ho fa amb molta meticulositat Liiltima prova palpable de la confabula- ci6 en contra dell és quan ha anat a pren- dre un refrese al bar de la eantonada: ell hha demanat una cola i el cambrer li ha portat una taronjada 1 tots sabem, perfec- tissimament bé, que en Jaume no suporta la taronjada JESUS PACHECO, FiccionarisDIMENSIO COMUNICATIVA + COMPRENDRE Cricaan aed 41. Explica el significat de les paraules segiients: + ebordant * fornicar + copsar = facci6 * ad infinitum + meticulosiat eo + ferm + piigeni + confebulacio 2 2. Indica quina de les tres propostes podria substtuir les expressions seglients: re + vés a saber «+ siguiraptada Claui sap Csigui enverinada I Y ] Cpregunta-ho Csigui desafiada véscte'n i busca-ho | sigui segrestada t + els manuals d'autoajuda [Dilibres com els manuals dinstruccions dels electrodoméstics Ss libres com Ser fel és facil, Aprengui a comunicar-se bé. llibres com Construir una casa és facil, Aprengui a pilotar un avi ‘* manté entretingudes converses [i manté converses entre tres persones (Cimanté converses que li fan perdre malt de temps [I mante converses divertides i interessants 3. Quan llegim aquests contes tenim la sensacié que les escenes que s‘hi ex} transcorren en I'actualitat. Amb tot, hi ha contes forca intemporals i n‘hi ha d’altres que han d’estar ambientats en una época més o menys actual o recent. De vegades rnomés hi ha un detall que ens ho indica. Fes una llista de tots els contes i classifica cadacun en una d'aquestes categories: * Contes intemporals. '* Contes que han d’estar ambientats al segle xx 0 en l'actualitat, ‘© Un conte que només pot estar ambientat en l'actualitat o en els dltims anys, 1H Indica quin element de cada conte indica paca en que se situa V'acci6, 4. Ficcionari és una paraula que no existeix, perd s‘assembla a paraules reals. Respon, breument, aquestes preguntes: ‘= Acuina paraula s‘assembla molt? ‘De quina paraula sembla derivada? Que significe la paraula de la qual deriva? ‘= Fer qué creus que Jestis Pacheco ha triat aquesta paraula com a titol d'una obra? INTERPRETAR EL TEXT 5. Ficcionaris és una obra formada per contes molt breus. Busca com a minim un conte 7 ‘= Un conte que tingui una estructura circular (que acabi com ha comencat) ‘© Un conte en qué el narrador s‘adreci directament al lector. ‘= Un conte en qué el narrador parl en tot el text en primera persona del singular. ‘= Un conte en qué el protagonista sembla que tingui alguna malaltia mentalDIMENSIO COMUNICATIVA » COMPRENDRE if Hig 10 8. __ Jestis Pacheco que has llegi 10. Indica si aquestes afirmacions sén certes (C) 0 falses (F): « A Canvi de paper en Gerard est tan fart d'estarinformat que decidetx no llegir mai més ni una linia, + A Tactica o's familiar del protagonista al principi estan molt preocupats perqué en Joan ha decdit no park. + La protagonista de Homeless considera que la residéncia on viu ara és molt millor que tots els hotels que coneix. * El narrador de Com fer un conte amb cara i ulls (per als que no han copsat ef magnific _grific) considera que hi ha moltssimes diferéncies entre un conte i una novella + A Awui et toca a tu vgilar-o en Jaume considera que algi controla tots els seus actes conte Com fer un conte amb cara i ulls (per als que Fes un esquema del contingut d no han copsat el magnitic grafic). 1H Quines sembiances i diferéncie hi ha entre el teu esquema iel de Com fer un conte amb cara i ull (ratic? Feats eGrew cya Digues quines d'aquestes caracteristiques antagéniques trobem en els contes de [ Eis paragrats son mott cuts. [ Eis pardgrats son molt largs. [En algun conte, Pacheco empra el recurs En algun conte, Pacheco empra el recurs dTintroduir un aspecte a partir de textos dintroduir fafimacié final a pati d'opinions epistoars. allenes al narrador. Pacheco €5 mottrdnic fins i tot, cau sovint en | Pacheco és molt ionic, fins i tot, de vegades & la grolleria (com en el conte Mer..!, perqué en | polticament incorrecte (com en el que diu sobre ‘un conte no hi pot aparéxer el mot emprenyat). | la novella. Eis protagonists del contes, en general, son | Els protagonistes del contes, en general, son persones solitaries. ppersones que teren una vida socal molt activa Els finals dels contes sempre contenen una paradoxa, una ironia, una contraposicié amb la resta del conte, un retorn a la situaci6 inicial... Explica, breument, com és el final dels contes segiients, seguint el model: + 7. gust: E final insinua que, tot i que hi hagut un canwi, sha tornat ala situacio inca + Escalons + Tactica + La concepcié del mén = Mer. Analitza el caracter dels protagonistes dels contes. Digues quins dos o tres creus que son més solitaris i explica com has arribat a aquesta conclusid. Sead 1". 12. En parelles o en grups de tres persones, proveu d’escriure un conte breu semblant als de Jestis Pacheco. Primer feu un esquema o un mapa conceptual del contingut, després feu una primera redac del conte i, finalment, després d’una o dues revisions, feu el redactat definitiu. 1 soi ste cote cep eal Ua SANS li ora 's dels contes llegits s’assemblen més als de Jestis Pacheco. A més d’expressar id, I'heu d'sDIMENSIO COMUNICATIVA + GRAMATICA Formes i funcions En Fanalist gramatical de Poract hi ha dues nocions basiques: les formes i les funcions, Tot se- guit recordarem quines formes i quines funcions hauries de conéixer ja ara, i presentarem les que sintroduiran durant aquest curs Les formes En el mare de loraci6 simple, és a dir, de Noracié que té un sol verb en forma personal, trobem les formes lingiis- tiques segtients: += Les paraules, que tenen una determinada categoria Ie- xica: verbs, noms, adjectius, determinants, pronoms, adiverbis, preposicions o conjuncions. ‘+ Els sintagmes, que sén paraules o grups de paraules de diferent tipologia segons quin sigui el nucli: SV, SN, SA, SAdv 0 SP Quan estudiem loracié composta, és a dir, Voracié amb més d'un verb, tindrem presents aquestes mateixes for- mes i, a més, les proposicions. Una proposicié és una jracié que forma part d’um mare oracional més ampli, Voraci6 composta. Exemple: EL vigilant va entrar en accié: quan va sonar Valarma pmo La segona proposicié de Hexemple és una forma molt semblant a Voracié Va sonar Falarma, perd va encapealada pel connector quan, que fa que sintegri en una forma més gran, oracié composta El vigilant va entrar en accié quan va sonar V'alarma, Les funcions Fins ara has estudiat dues menes de funcions sintactiques: + La funcio de les paraules dins dels sintagmes i, concretament, les funcions de mucli de sintag- ma ide complements daquest nuct. = La funcié dels sintagmes dins de Voracié: predicat, subjecte i ciferents complements del verb (atribut, directe, indirecte, de regim, circumstancials i predicati), Durant aquest curs afegirem un altre nivel d'analisi de les fumcions sintactiques: el paper que fa cada proposicio dins del conjunt de Voracié composta. Exemple: El now alealde proposa que es redueit la crculaci al centre de la ciutat propose La proposici6 subratllada té una fumci6 en Loracié composta: actua com a complement directe del verb proposa. En la majoria de casos, les proposicions fan funcions equivalents a les estudia- des fins ara, perd en algun cas caldra introdurir noves funcions, "DIMENSIO COMUNICATIVA + GRAMATICA R Actiyitats 13. 16. 20. © Classifica els conceptes segiients segons que siguin formes o funcions: ‘complement direct -sintagma preposiional - conjuncié - predicat paraula - proposicio~subjecte ~ complement del nom \dica la categoria léxica de cadascuna d’aquestes paraules: [ agradable - de - tes - rosa - entrar - malament - peraue - tu | ‘= Quines cine d'aquestes vuit paraules poden ser nuci d’un sintagma? '® Escriu un sintagma que tingui com a nucli cadascuna d'aquestes paraules. De quina mena de sintagma es tracta en cada cas? se En una de les oracions segiients no hi ha cap proposicié i en l'altra hi ha tres. Explica les diferéncies entre els dos casos i indica les proposicions en el cas corresponent: ‘+ Bis nens improvisen un concert a casa dels avs + L’Ares toca la flauta, en Cristau canta iels avis aplaudeixen, 6 en les oracions ‘© Copia les dues formes diferents que fan la mateixa ful segiients, i digues quines formes sén i quina funcié fan: + Els guixares acabaran dema passat + ils acabaran dema passat. jentifica en cada oracié les funcions sintactiques que s'indiquen entre paréntesis: ‘= Avui em menjaré un gelat de xocolata (predicat, subjecte). + El conductor de l‘autobuis va frenar bruscament (subjecte, predicat, complement del nom, complement del verb). ‘= En Toni va fer una trucada perduda als seus pares des de I'estacio (complement directe, complement circumstancial, complement indirecte, subjecte). Escriu dues oracions amb el sintagma adjectival mo/t alta, una en qué faci ‘atribut d'un verb En l'oracié segiient hi ha sis sintagmes. Separa'ls, digues si estan al mateix nivell que un altre o inclosos en un altre i indica la funcié que fan dins de 'oracié: La Xénia es va comprar una samarreta llampant a la botiga de la cantonada. Se Digues la funcié sintactica que fa cadascuna de les proposicions subratllades en les oracions segilents: '* Abans que surtiel sol ja hauriem d’haver comencat la caminada, + Vas pensar que a I'Emest tambeé li agraden els trons en miniatura? + La finestra que s'ha de tancar és la de darrere.DIMENSIO COMUNICATIVA + ORTOGRAFIA Les faltes d’ortografia Hi ha almenys dos tipus de faltes dortografia: les que es poden resoldre aplicant automatica- rent les normes ortografiques i aquel per escriure la grafia correcta. Vegem-ne uns exemples, en els quals indiquem amb un asterise les formes incorrectes: cen les quals cal reflexionar sobre estructura gramatical Falta dortografia propiament dita Quan escrivim *magestat en comptes de majestat, no hem tingut en compte que aquesta pa- raula és una excepei6 de la norma ortografica que ens fa escriure g davant de e {@ Falta d'ortografia relacionada amb la gramatica Quan escrivim *al en una oracié com *Veig al nen que travessa el carrer, no hem tingut en compte que el sintagma que té com a nucli nen és nominal (no preposicional), fade comple- ment directe (no indirecte) i, per tant, porta lartcle el i no porta la preposicié a, Aix dones, Voracié correcta seria Veig el nen que travessael carrer En aquest tltim curs de Nensenyament obligatori ens centrarem sobretot en aquest segon tipus de faltes, ot i que repassarem també les del primer tipus. Actiyitats 21. s> Copia aquesta taula d’articles i contraccions amb la preposicié a i completa-la. _Masculi singular | Femeni singular | Masculi plural | Femeni plural rile a | Contacc al Gites 22. SeEscriu oracions que compleixin els requisits segtients: ‘= Comenga per un subjecte introduit per Eis. ‘= Comenga per un complement indirecte introduft per Ali esta construida al voltant del verb agradar. + Porta un complement directe de persona introduit per l'article el Re Ginna 23. fe @ Escriu jog davant de la e de les paraules segiients: © Lerani * _eroni + _eremies + _eneros + _eure © _esuita + se_ell * _eperut * _ermen. * in_ectable + est © _erusalem = ob_ecte + tar_eta * viat_er + _erarquia + _eroalific * jute = Lentil = en_egar * re_enerar + _ersei * _erard © desit_és 3DIMENSIO COMUNICATIVA » LEXIC “4 La definici6. L'us del diccionari EI diccionari ens explica el significat de les paraules mitjancant una definicid. Aquestes defini- ions es poden presentar de diverses maneres, per exemple: + Amb una paraula equivalent o un sinonim: entrelluear v tr Entreveure. ‘+ Amb una paraula o una expressi6 que signifiqui el contrari: insfpid adj Mancat de sabor ‘+ Amb una parafrasi és a dir, una expressi¢ que ens explica un significat equivalent ala paraula buscada: extensible adj Susceptible d'adquirir una major extensid. + Amb una definicis descriptiva, que consistetx a determinar el genere o classe a qué pertany el ‘mot i descriure'n les caracteristiques o les qualitats extemnes: tassa f Vas petit de porcellana, de pisa, de terra, etc., amb nansa, per prendre cafe, te ete Cada entrada del diccionari pot tenir una 0 més accepcions, les quals defineixen els diferents, significats que pot tenir un mot. A més de les definicions, el diccionari també ens aporta altres informacions, com la manera dVescriure cada mot, la formacié del fement, la categoria exica, si amb aquesta paraula es poden formar expressions o frases fetes, etc, Observa dropo-a adj i m if 1 Que defuig el treball. Ets massa dropo: et passaries el dia dormint! 2 fer el dropo Esiar sense fer res. Actiyitats 24. Aparella cada paraula amb la definicié corresponent: parca fracas epileg maqueta = quinealla)——junala ‘= Conjunt d'objectes de metall d'escas valor, especialment imitacions de joies. ‘+ Esbés en petit d’una escultura, d'un edifici o d’una decoraci6. ++ Bosc baix tropical, molt dens, que ocupa el lloc de la selva tropical primaria destruida, + Ena mitologia classica, deessa que fila, debana i talla el fil de la vida dels humans. ++ Resultat del tot dolent, desastr6s, ‘+ Recapitulaci6, conclusi6, d'un discurs, d’una obra dramatica, d’un libre. 25. S>|dentifica en aquest dibuix els elements que corresponen a les definicions segiients i escriu-ne el nor ‘+ Estriamb una tja metallica en forma drespiral, que serveix per treure els taps de suro de les ampolles. + Plat de forma ovalada en qué se setveix menjar a taula + Recipient de vidre, de metall, ete, en qué es posa oli vinagre damanir. + Plat molt gran, molt planer, amb ores de poca altura, que serveix per portar objectes. + Vas de terrissa cuita, metal, etc, que serveix per posar-hi aigua, flor, eteDIMENSIO COMUNICATIVA « LEXIC 26. Copia aquestes det segiients: per consanguinitat, afinitat o adopcié | [ contracci6 dels masculs cutans de la cara queno veal cas | acte de benvolenca 0 misericarcia | [ clos amb caminals inticats ‘* merce: benefici graciés, __ envers alau «parent vince existent entre parents, k + estirabot: dita, acudit, etc, incongruent, «= laberint: _... que fan dificil, un cop dins, de trobar-ne la sortida. «rics: com sota l'efecte d'un riure forcat. ns i completa-les amb una de les expressions 27. > Escriu tres accepcions de cada una d’aquestes paraules + nus * punteria * nota = guamnicio Escriu junts cada mot amb les dues accepcions corresponents: connie (ear aE ers ate dune karla fare E verdigie toate car aane me aca pee '* Establir (alguna cosa) com a resultat d’una deliberacié, d’una investigacié, etc. '* Dividir (elguna cosa) donant-ne una part a d’altres o prenent cadascu la seva part. ‘¢ Equivocar-se, no encertar. ‘* Decidir, portar a una decisi6. 29. 6 Aparella cada mot amb el que apareix al diccionari per di enverinar © © mirador portaviandes © * emmevinar tiranejar © « tiranitzar bri « '¢ carmanyola eixorc * nord-americd miranda © © ester fangui « * embriac 30. 6% Redacta una definicié de cada un d'aquests objectes i després compar amb la que t’ofereix un diccionari. 6DIMENSIO ESTETICA 1 16 Llibre d’Evast i d’Aloma e de Blaquerna son fill En aquclla clot havia una dona hontada 1 molt ben acostumada, la qual gran temps era estada viuda, | tenia una filla que hhavia nom ‘Aloma. Fama era per tota aquella ciutat que ‘sa mare litn dava aixi poder per t haver manera de mantenir i de en lo dia de les bodes sén enemi- militat{ volen superbia, vent, 1 va- pega sn lodiade les sia ab poques perso- en son pensament, per ociositat, 1 sen malvades cogitacions 1 folles, tes que Evast desijava en sa muller, erem er Aloma, i aquells qui cercaven muller per a Evast segons sa voluntat, foren certifieats d Tes bones costumes d’Aloma. I per voluntat de ‘Déu fon fet casament e'Evast i d’Aloma, Gran fon la fam que era, per ota la cutat, del Soyhgaq eau dal qui no W un Soupaao dia de les bodes d'Evast id’Aloma, i mots fo- concreia, ren los homens i les dones qui els volien fer jaalvades cogltacions i folles: pensaments gran honra en aquell dia. Mas Evast no vol- dolents esbojrrats sagrament de la missa, Evast 1a foren vestits d’humils vestidures. RAMON LULL (cap a 1280) Aloma Es deia Aloma perqué un once de la seva mare gut. Era un home estrany que tot- hom respectava i que havia envellit tot d’una, tancat a casa, amb una manta damunt dels genolls. Llegia Llull en havent sopat. Ben assegut a la seva butaca, mentre els seus amics, que lanaven a ‘veure dos vespres cada setmana, jugaven a escacs. Ell no jugava ma Llegia Les condicions totes que Evastdesijava en sa muller, eren en Aloma, i aquells qui cercaven muller per a vast segons sa voluntat, forencerificats de les bones costumes d’Aloma. I per voluntat de Déu fon fet casament d Evast i d’Aloma, En sortir de Vesglésia, un cop la cerimonia acabada, va dir: “He deixat que els padrins fessin el que volguessin i la criatura es ditt Angela, Rosa i Maria; jo sempre li diré Aloma, Es un nom bonic i la primera cosa que una noia necessita és um nom bo- nie Siem voleu fer content, digueu-Ii aquest nom. ‘Ala mare li va agradar ia Yhora del refrese ra: No crideu tant, que Aloma dorm -MERCE RODOREDA (1937)DIMENSIO ESTETICA I LITERARIA, La historia de la literatura Fins ara has estudiat la literatura des del punt de vista del lenguatge literari i dels generes. Des- prés de descobrir que el Menguatge literari és més elaborat que el corrent peru respon a una Intenci6 estética, has anat estudiant diferents recursos retorics (alliteracié, epitet, metafora, etc). Daltra banda, has aprés a reconéixer les caracteristiques dels principals géneres literaris (teatre, narrativa i poesia), Ara és el moment ‘va historica, Els dos textos de la pagina anterior tofereixen un primer exemple d'aquest nou en- focament; el titol d'una novel-la del segle xx, que és el nom de la protagonista, és pres d'una obra Iiteraria de set segles abans. Quan Mercé Rodoreda es referetx a Ramon Lull sinsereix en una tradicié literdria determinada i, a més, probablement ens ofereix una pista sobre la interpretaci6 introduir una nova perspectiva en Tandlisi dels textos literaris: la perspecti- de la seva novella: per entendre la personalitat o les circumstancies d'Aloma convé conéixer la referencia al personatge lul-lia La historia de la literatura és Testudi de les successives tpoques, els moviments, les tendencies i els autors que shan donat al Hang dels temps. Lestudi de la histo versal ~i aleshores parlem de literatura universal- 0 bé centrar-se en els autors i les obres d'una determinada lengua. En aquest darrer cas, parlem de literatura catalana, castellana, anglesa, et literaria pot tenir abast uni- La historia de la literatura catalana Les principals ¢poques de la historia de la literatura catalana queden resumides en aquesta taula, on sindica també la umitat en la qual estudiarem cada pertode: Segles oe ay ” 10.9% x en ‘anys 1892-1911 1906-1939 1936-1969 | 1970-2005, Dela Guera Uteratua Noucentsme | Renovacé eratwa Literature medieval | Renaixenga | Modernism allo Ghilasangs | ean 1 2 3 4 5 6 7 8 9 SEG Cum! Tear MMIC oc te AEE aDIMENSIO ESTETICA I LITERARIA 18 Activitats 31. éhSitua aquests escriptors i escriptores catalans en l'etapa de la historia de la literatura que els correspo! ‘+ Manuel de Pedrolo ‘+ Jacint Verdaguer += Caterina Albert '* Joanot Martorell += Josep Carer, '* Dolors Monserda ‘* Montserrat Roig '* Francesc Vicent Garcia ‘* Joan Salvat-Papasseit __-« Josep Maria Benet i Jornet 32. deLlegeix atentament aquest poema del cantautor Raimon i explica com se sent el poeta quan la seva estimada ha marxat a Italia. ‘Com un puny Quan tu te'n vas al teu pais d'talia ijo ben sol em quede a Maragall, ‘aquest carrer que mai no ens ha fet gracia, se'm torna el lloc d'un gris inti ball. ‘Ausias March em ve a la meméria, el seu vell cant, de cop, se m’aclareix, 2a casa sol immers en la cabdria del meu desig de tu que és gran i creix «Plagués a Déu que mon pensar fos mort ‘e que passas ma vida en dorment.» Entene molt be, desgraciada sort, Viltima arrel d’aquest trist pensament, elseu perqué atavic, jove, fort jo sent en mi, corprés, profundament. Alt tan gran ditaliana mida passe les nits sentint la teua abséncia, no dotm qui vol ni és d'obiit la vida, ‘amor, amor, 65 dura la senténcia Quan tu te'n vas al teu pais d'talia el dolor ve a fer-me companyia, i no se'n va, que creix en sa largari despert de nit somou, somort, de di Em passa aixd itantes altres coses sentint-me sol que és sentir-t lluny; ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores ‘que compte el temps que lentament s'esmuny. Vindra el teu cos que suaument em poses fen el meu cos quan ens sentim ben junts, i florran millor que mai les roses: {a poc a poc ens clourem com un puny. Rasnton (1973) |W Investiga qui va ser Ausias March, en quina época cal situar-lo i quin sentit pot tenir que Raion I'esmenti. Després, comenta el significat de la cita que figura entre cometes. Im Per qué creus que han senvit al cantautor Raimon els seus coneixements d’histbria de la literatura a hora d’escriure aquesta lletra?Conceptes clau de la unitat Categories lexiques. Classes de paraules que sestablei- xen tenint en compte tres nivells d'analisio criters: a morfologia, la sintaxt ila semantica, Les categories lexiques son verb, nom, adjectiu, determinant, ad- verbi, preposicid, conjunci6, interjecei6 i pronom, Funcié sintactica. Paper que cada sintagma desenvo- lupa en el mare de oraci6. Historia de la literatura. Estudi de Tes successives epoques, els moviments, les tendencies i els autors ‘que shan donat al larg del temps, ati pparaules que apareix a la definicié. + Les paraules definides estan per ordre alfabatic. Resol Iescaquer i obtindras la continuaci6 d’aquesta oracio: La llengua catalana és el resultat de 'evolucié del Pistes: * En totes les definicions, menys a la primera, la paraula definida & de la mateixa familia que una de les * Lallletra que va a les caselles de color groc és majiscula. Paraula, Unitat gramatical pertanyent a una determina- dda categoria léxica per raons morfologiques, sintac- tiques i semantiques. Proposicié. Cadascuma de les estructures oracionals que formen tna oracis compost Sintagma, Paraula o grup de paraules onganitzades al yoltant d'un nuchi amb una funcio conereta dins de Loracis, fn mg sg aualll od es] Furgades i remenades. Digital purptries(plantes que tenen les flos en forma de didal). dlireccé ala banda que és darere. Ficaré (un mala al lit. ca] _a1]Meo|_ | x|_w} Que guard afb oolba| ef vel ofa referencia donada al favor sobre el merit (per exemple, en una selecci de feng), leialtat, ncapac de fer traci. Ventareu, Cortent filosbfic que inssteix en el factor de essencia dela reaitat. reu are amb un ventall. 19Una feina Peeters ent Peet ent determinada persona lipet semblar la feina pre eeeeorn ere errr terme durant trenta ireeprotxable. Perd, See ees Pe ase (porecee Construir, destruir, reconstruir. El guardia del gerro xinés Ala capital d'un gran estat contemporani hi havia un muscu i en aquest muse un departament dedicat a Vart oriental. Entre el gran nombre dobjectes exposats en. aquest departament, molts eren autentiques joies i com a tals tenien un enorme valor tant cultural com pecuniari. Entre aquestes joies en destacava una per sobre de totes: un exemplar nic dins la seva espécie, dni al mén. Icom que era un exemplar tinic, el seu valor cultural era incalculable iel seu valor pecuniari inestimable. Aquest objecte unie era un gerro xints. Tel seu caracter d'objecte unic era encara més, gran perqué U'havien trobar no sencer, sind trencat en mil nou-cents vuitanta-dos, fragments, és a dir, bocins, Aquests bocins havien estat trobats un per un mitjangant el garbellament fet durant quinze anys en el fang d'un gran riu xinés, fang assecat després en unes condicions especials i passat per un sedis arqueologic espectal, A partir de les peces recuperades diaquesta manera se’n va arribar a endevinar la forma sencera, evidentment no de seguida sino gradualment, al Ilarg dels set anys segues. van haver de passar set anys més abans no saconseguis reconstruir la peca sencera, 65 a dir, enganxar formant un tot el gerro trencat cine mil anys abans en mil nou- cents vuitanta-dos bocins llencats al fons dum gran riu, A causa del valor simplement incalculable daquest object, hi va serassignat al museu um Iloe especial, com també un guardia especial, En general els guardians dels mu- seus tenen al seu cdrtec una certa quantitat 'objectes al mateix temps, perd en aquest cas la feina del guardiat consistia a vigilar solament aquest tinic gerro xinés. De mane- ra que la tasca d'aquest guardia era més facil que la dels seus collegues, perd al ma- tex temps d'una responsabilitatinfinitament més gran. Justament a causa dlaquesta responsabilitat s‘havia estat buscant durant molt de temps abans no es va trobar el candidat adequat: tin home madur, sense vicis, equili- brat, marit i pare felig, honrat i amb un gran sentit del deure, Al costat del gerro xines es va col-locar uma cadira en qué a partir d'aleshores estaria assegut durant vuit hores, diaries, sis dies la setmana i onze mesos any, onze perque li cortesponta anualment un mes de vacances, Durant aquest mes el museu tancava per fer les obresi les remo- delacions necessaries. Lobjecte vigilat amb tanta diligencia el guardia no hi treia Tull de sobre ni un mo- ‘ment, €n alxo consistla precisament la seva tasca~ estava protegit, dones, eficacment dels perills que acostumen a amenacar els objectes als museus. Un Iladte o un vandal potencial, en acostar-se al gerro enmig d'umna gernacié de visitants, sabia per endavant, que les seves possibilitats eren nulles. La constant i amatent presencia del guardiaDIMENSIO COMUNICATIVA ° LLEGIR impossibilitava un robatori o qualsevol altra mena d'excés imprevisible, De manera que Sallunyava cap a altres zones on poder provar sort. 1, si be durant anys hi va ha- ver al museu casos de robatori i actes vandialies, ni tan sols van tenir lloc a prop s La maxima vigilancia feia que al voltant del gerro regnés la maxima i mai pertorbada calma ‘Amb tot, aquesta calma no feia minvar la vigilancia del guardia. Ans al contrari. A. ‘mesura que passava el temps a havien passat forga anys des que s'havia fet guardi i no havien deixat de passar els segients-, més gran era la diligencia amb que vigilava el tresor que Ii havia estat confat; i cada vegada mirava amb m sitants. 1 és que Vexperiéncia dit que com més temps fa que alguna cosa no sueceeix, més possibilitats hi ha que finalment acabi succeint. Mentrestant, lincalculable valor del gerro no deixava de ser incalculable amb el pas dels anys, durant els quals ningt no havia intentat atemptar contra el s desconfianga els vie al contrari, augmentava, no en quanta, ja que allo que és incaleulable, és a di, infinit, no pot augmentar, sind en la forca de la le- sgenda i del mite, Ja que com més temps un mite resta intocable, tant més creix, ino més uma profmacié pot aturaraquest creixement, De manera que cada vegada es do- nava més importancia al gervo xinés, com a.um valor cultural i material cada vegada més llegendari A poca poc perd sense interrupci6, el guardia del gerro inestimable siacostava a Yedat de jubilarse. Continuava duent una felig vida familiar, ascendia en reconeixenca al servei prestat de manera impecable durant tants anys, i, grcies als estalvis ~com s'ha dit, era um home sense vicis-, shavia convertit en propietari d'una caseta amb jardi Va arribar ala fi el seu ultim dia en el servei, lendema cediia el seu Moc de treball ala segiient generacié i passaria a estar retirat. Als salons es feien els preparatius per a la 2DIMENSIO COMUNICATIVA * LLEGIF celebracis. Al vespre acomiadarien el benemérit empleat, li lliurarien una medalla i un diploma en reconeixenca als seus merits, després de la qual cosa se celebraria entants del ministeri i dels un banquet amb lassistencia de la direccid, dels repre collegues. Gom de costum, va ocupar el seu lloe, pero per primer cop el va assal- tar el pressentiment que passaria alguna cosa extraordinaria. | és que el seu sist sentit de guardia, desenvolupat al larg de trenta anys de servei, li deia que aquell dia passaria allo que fins aleshores no havia passat. De manera que el seu neguit era comprensible, Temia que precisament aquell dia, quan per altima vegada feia Ta seva tasca, la tasca que havia acomplert d'una manera irreprotxable durant tren. ta anys, alga atemptés contra lobjecte sagrat que ell protegia i arruinés tota la seva carrera si no aconseguia impedir el sacrilegi Aisi que va extremar encara més la vigilancia, exercida t acrescuda durant tants anys. Gairebé traspassava amb la mirada cada un dels qui slacostaven al santuari, en preveia cada pas i cada moviment, Savancava a cada xiuxtueig i gai d'un respir. Es que é al so ‘a immébil a Paguait per, al més petit senyal de peril, salta, prevenre, impedir i impossibilitar. Amb quina lentitud passaven els segons durant, aquelles llargues, llarguissimes hores. I com més temps passava sense que res no suceets, tant més creixia el seu convenciment que per fi alguna cosa acabaria suc- ceint. Queia Ia tarda, fosquejava i sacostava la fi de la tortura, Perd mentrestant el seu pressentiment que succeiria alguna cosa extraordinaria es va convertir en segure- tat, iquan van sonar els timbres avisant el public que havia arribat Vhora d donar el museu, no va poder creure que el dia hagues passat sense que tes no ha- gués succeit. Ni aquell dia ni en els darrers trenta anys. No ho va poder ereure fins a lltim moment, ni tan sols quan ['iltim visitant desa- pareixia a la Ilunyana porta, i mé tard, quan a Ia sala es va quedar ell tat sol, tot sol al costat del gerro xines, que seguia intacte, sencer. I inestimable Trencar-lo va ser facil, Ho va fer amb facilitat en uns segons amb Tajut d'un basto. Des de feia un temps patia de reuma i duia un bast6 gros. Després dfhaver trencat cl gerro on mil nou-cents vuitanta-dos bocins, va multiplicar aquesta xifra per tres picant cada boci per separat amb els talons, Tot seguit va abandonar el museu per la porta lateral sense que ninga el veiés. Sallunyava amb la sensacié que la seva vida no havia transcorregut sense sentit. Ja que Ia seva vigilancia de trenta anys havia estat totalment fundada. El perill amb qué ell shavia hagut d'enfrontar va resultar ser real. A més se sentia vig rejovenit, Ino amb trenta anys menys, siné amb cine mil SLAWOMIR MROZEK, La vida difDIMENSIO COMUNICATIVA » COWIPRENDRE Crcnan aaa 41. Explica el significat de les paraules segiients: * pecuniari «+ sedis = gemacis * profanacié * boci «© diligencia = amatent © benemerit + gatbellament + vandal © minvar « sacrilegi 2. Un gerro es pot trencar, perd un paper o una camisa no es poden trencar. Indica quins d’aquests verbs es poden aplicar a un gerro i quins a un tros de paper o una peca de roba: strencar —* esquingar —* esparracar = petar © estripar_—* rompre 3. Copia les oracions segiients i completa-les amb un d’aquests adjectius: capecabe] + ES ot. Tant pot reccionar bé com maament, inestimable ‘+ El seu suport va ser ‘Sense ell no me n‘hauria sortit. imprevsbie |» Sernpte va vest d'una manera intocable |» Elpreu d'aquest diamant? Es incaleulable '« Es despotic i gandul, perd no |'acomiaden. Sembla srreprotsable |< impossible que el renyin mai perqué el seu comportament és 4, Ordena cronolégicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets: 5. | Busca a internet informacié basica sobre Stawomir Mrozek: quan i on va néixer, on ha viscut i quins géneres literaris ha conreat. (isa ad 6. Llegeix el primer paragraf del text i respon les preguntes segllents: ‘© Quines paraules es repeteixen en aquest paragraf? ‘Per qué creus que el narrador repeteix paraules? « Es repeteixen paraules en altres passatges del text? 7. Llegeix aquests fragments i fixa't en les paraules destacades: ‘+ ..només una profanacié pot aturar aquest creixemment. © ..impedir el sacritegi + ..algt atemptés contra objecte sagrat. «© ..s'acostaven al santuari 1m A quin tema fan referencia quan tenen un significat literal? Per qué en el text tenen un sentit figurat? 23J -_ DIMENSIO COMUNICATIVA » COMPRENDRE 8. Dedueix del text quant temps passa aproximadament en cada «fase» de la historia del gerro xinés: Des que el gerro va a parar al fons del ru fins que en troben el primer fragment. Des que en troben el primer fragment fins que en tenen tots els fragments, Des que en tenen tots es fragments fins que nvhan esbrinat la forma, Des que han reconstrul ins que es comenca a exposar al museu: Esta exposat al museu. i guardia e renca a cope de bast 1 2. 3 “4, Des que r’han esbrinat la forma fins que han reconstuf. 5. 6 7. | Indica quines fases corresponen al plantejament, quines al nus i quines al desenllac 9. Per qué en aquest fragment apareixen moltes formes verbals en condicional? See CalsSnal A want aoaielacliee ea cian meee st eatbeaa un bonne | 40. Indica si aquestes afirmacions sén certes (C) 0 falses (F): + El quardia era un home sense vics. ‘* El gerro que el guardia va trencar era una falsificaci6, * Quan el guardia feia vacances tenia un substitut. '* El guardia havia vigilat impecablement el gerro durant trenta anys. « Al guardia se li havia diagnosticat una malaltia mental Pes eGt ew 11. Mentre Hlegies el conte, quin desenllag t'imaginaves? T’ha sorprés? Com I'has trobat. (sorprenent, irénic, versemblant...)? Per qué creus que el guardia, al final, se sent vigorés, rejovenit amb cinc mil anys menys? & 412. De vegades, una acci6 curta justifica 0 condiciona gairebé tota una vida. Per parelles, penseu exemples que il-lustrin l'afirmacié anterior; tant poden ser extrets de la realitat com d’obres de ficcié (novelles, pel-licules, etc.) 413. T’agradaria ser guardia d'un objecte en un museu? Per qué? Fes una llista d’avantatges i d’inconvenients d’aquesta feina. ened “a 14. Escriu un final alternatiu per al conte. Has de comencar el teu final canviant el verb m de la primera oracié del peniiltim paragraf (Robar-lo va ser facil, Pintar-lo va ser 15. facil, Amagar-lo va ser facil... © | Per pareltes, simuleu que un de vosattres és el presentador d'un informatiu radiofénici Ialtre és el corresponsal que acaba d’assabentar-se del trencament del gerro xinés. Improviseu la retransmissié de la noticia. Enregistreu-la perqué pugueu compartir-la amb els altres i, fins i tot, penjar-la a Internet.DIMENSIO COMUNICATIVA * LLENGUA| COMUNICACIO L’expressio d’actituds morals El llenguatge huma serveix per expressar actituds morals de les persones, com ara la disculpa o Vagraiment, En aquesta unitat veurem algunes expressions verbals que permeten comunicar aquest tipus d'actituds i que van acompanyades, en el lenguatge oral, dels recursos propis del Henguatge corporal: la postura, els gestos, la distancia o el contacte fisic amb linterlocutor, la mirada, ete. En la lengua escrta, en canvi, desapareix aquest element corporal i les expressions vverbals es fan més antficioses Disculpar-se i demanar perdo Les expressions més utilitzades per disculpar-se davant alg per causa d’uma actuacis propia o per demanar perds son Ho sento, Em sap greu, Disculpa’m, Perdé, Perdona’m, Perdoni'm, Perdonew, etc. També hi ha moltes formules per acceptar les disculpes d'alga o perdonar-lo: Tranquil (o Tranqul-ta), Perdonat (o Perdonada), No passa res, No té importancia, No ha estat res, Deixa-ho cér- rer, Cap problema, No hi ha res a perdonar, ete En situacions més formals, les expressions se sofistiquen: Accepti les meves disculpes, Li prego que vulgui disculpar-me per... Les nostres sinceres dsculpes per... ete Lamentar Algunes de les expressions més corrents per doldre’s d'una cosa, per manifestar contrarictat 0 pena, coincideixen amb les que es fan servir per disculpar-se: Ho sento, Em sap greu, etc. Altres formules habituals son Quina penal, Quina ldstimal, Ho lamento, etc En situacions formals, com ara comunicacions escrites, les expressions es fan més complexes: Lamentem profundament, Lamentem haver-os de comunicar que... Una situacié formal espectfica és Vexpressié del condol als familiars d'un difunt, per a la qual recorrem a la formula Lacompanyo en l sentiment, acompanyada d'una encaixada de mans o, si hi ha més contfianga, de dos petons Demanar i agrair Per demanar alguna cosa, en el lenguatge collo- sisplau quial recorrem a formules de cortesia com ara sisplau (0, més formal, sius plau) 0 per favor, 0 bé fem servir el condicional, el verb poder i Ventonacio interrogati- va. Exemples: Deixa’m el boligraf, sisplau. Que em deixaries el boligral? ots deixar-me el boligraf? Hi ha expressions més formals, com ara Per favor, que li faria ves de..2, 0 be Seria tan amable de. sius plau? Per agrair alguna cosa que alg altre ha fet per nosaltres poclem dlr, senzillament, gracies, moltes _gracies, mercés © moltes mercés. També en aquest cas la lengua disposa de formules adequades a situacions més formals: Grates per la seva colaboracid, Volem expressar la nostra més sentida grati- tud, ete Deixatm el boligraf, 25DIMENSIO COMUNICATIVA » LLENGUA | COMUNICACIO 26 Actiyitats 16. 6>Relaciona cadascuna d’aquestes situacions de comunicacié amb expressié de I'actitud moral corresponer demanar _agrair__lamentar —_disculpar-se _ demanar perdo | «= El teu cost et deixa el seu cotee perqué tens el teu al taller ‘+ En una cantonada has estat a punt de topar amb un altre vianant. ‘* No pots prestar un libre a un amic perqué ja I"has deixat a un alte. ‘= No sents bé el professor i voldries que parlés una mica més fort. ‘¢ Has contestat en calent a un company lias faltat al respecte, 17. & Completa els didlegs segtients amb l'expressié de I'actitud moral que siindica entre paréntesis: =. (donar el condo!) Gracies, vosté no sap com aprecia- va el meu mart. —Tingui, prengui'n un exemplar, que jo ja en tinc un altre a casa. Gracies. ~ coon (FeSpondre a un agraiment) ‘So Escriu expressions d'actituds morals que equivalguin a les segiients, perd siguin més formals: Tranquil * Gracies + Quina lstima! ‘+ Em sap molt greu, 19. ¢e Selecciona les situacions de comunicacié en les quals seria adient dlutilitzar Fexpressi6 perdé. ‘= Per demanar o obrit-se pas.» En acabar un parlament. « Per saludar un desconegut. _» Després de tossir quan estas parlant. + Per demanar la paraula + En despeniar el telefon + Després de treptjaralgi. 20. SG) Escriviu didlegs breus, individualment o per parelles. En cadascun ha d’aparéixer una de les expressions d’actituds morals segiients i, a més, una altra expressié d’actituds morals. ‘= Cap problema. * Seria tan emable de..2 + De debb que em sap greu 1m Representeu davant de la classe els didlegs que heu escrit i comenteu Is que heu fet de les expressions dactituds moras.DIMENSIO COMUNICATIVA * EXPRESSIO ORAL | ESCRITA Decidim com actuem SARA: Post! SARA (enfadada): Que em passis la 4, carail PAULA (murmoris): Qué vols? Que no veus Que em deixis copiar-la, que se tha de dir que la profe ens esti mirant? tot, sembla mentida! SARA: I aral Si est distreta corregint! Au, PAULA (dubtosa): Pe...perd! passaim la 4, SARA: Som amigues 0 qué? PAULA (sorpresa): Que??? PAULA:T tant! Pera, Actiyitats 21. &© tegiu per parelles el text. Doneu-li 'entonacis adient per fer-lo més auténtic. Es tracta d’una situacié habitual, possible? Per qué? 22, 6 ©) Per qué creieu que la Paula dubta d’«ajudar» la seva companya? Aixd és realment ajudar? Per qué? Compareu les vostres respostes i comenteu-les ala classe. 56 Quines opcions té la Paula? Quines conseqiiéncies es podrien derivar de cadascuna? 23. jarieu vosaltres en aquesta situacié? Justifiqueu les 2DIMENSIO COMUNICATIVA * EXPRESSIO ORAL | ESCRITA 28 Si o no, blanc o negre, 0 tots els tons del gris? Acti 25. Quan hem de prendre una decisi6, és important que la fona- mentem en el nostre concepte del que esta bé, é a dir, cal que actuem dacord amb el que ens sembla correcte Malgrat tot, en ocasions podem actuar contrariament a les conviccions que tenim: per por del que diran, per timidesa, per impulsivitat. ideal és obrar de manera raonada, jus ta i eficac, i dir «six (o eno») quan és precisament aixd el que volem. tats ‘GO Pensa pel teu compte maneres d'expressar «non: raonades, justes,eficaces, ceducades.. Poseu-les en com enpet a hee pcan amb tota la classe. 1 Seguiu el mateix procés per pensar situacions en que es ppuguin aplicar les maneres que heu trobat dexpressar «no». SoD En orups de tres o quatre alumnes, escolliu una de les situacions que teniu a continuacis. Pacteu préviament com es desenvolupara acc. Penseu també quin paper hi jugara cadascd, que direu i com ho direu. No es tracta ‘actuar, sin6 senzillament de parlar. * Desapareix un mobil la classe i un de vosaltres sap qui ha pres, La tutora Us comunica que l'excursié prevista queda suprimida fins que no se'n descobreixi el culpable. + Al centre comercial 'aturen els de seguretat perque creuen que has agafat un DVD sense pagar. No has estat tu, sind n/a company/a que t’espera a fora. + Suspens tecnologia perqué el professor afirma que no Ii has entregat I'ltim treball. Tu n’estas segur/a del tot, i també el company/a del costat Im Representeu aquestes situacions davant dela classe i valoreu el treball del altres En un museu es conserven i s‘exposen objectes relacionats amb I'art, amb la ciéncia o amb la tacnica, Perd hi ha altres llocs amb colleccions més especifiques. Relaciona cada un d’aquests llocs amb el que s‘hi guarda: * pinacoteca * discoteca « biblioteca « filmoteca = hemeroteca * aniu museistic ¢ _» Especialista en museus ila seva funcio en la societat. musedgraf * __» Relatiu als museus ila eva funcio en la societat musedleg » _» Especialsta en les tecniques organitzatives dels museus, museologic +» Relatiu 0 pertanyent al museu. |B Quines dues paraules de les anteriors sén adjectius? Quines dues sén noms? 1 Escriu el ferent de musedleg. documentalisme » _» la noblesa genealogia » «les banderes heraldic © els segells que autentiquen documents nobiliria eles escriptures els signes grafics numismatica ©» la cassificaci6 de qualsevoltipus de documents paleografia ee els escuts d'armes sigilografia » ——_» les monedes verillologia » ——_« ['origen del linatges Indica el mot que no pertany a cada série: «* arxiu - arsipélag - incunable - capbreu - homilia. ‘© guardia - guardia - vigilant - zelador -reu ‘* arquedleg - historiador - antropdleg - gerontéleg - documentalista '* gerro - amfora - gerra - catmanyola - pitxer ss Copia aquesta noticia publicada al -ompleta-la amb les paraules que i Avui el dia 24 d’agost del 2007, falten: ‘s arquedlegs —* in situ © medieval» premsa_—_—_® prospeccions «estes ristica —« troballes. vila + antigues El vocabulari dels museus Al cul de sac que forma el carrer Salses tocant al carrer Rembrandt, a la part alta del barrid’Horta, shi than descobert....romanes gracies a la insistencia d'un vei. Segons els... del Museu d'Histéria de la Giutat que trebalien .., es tracta de «la part... d'una.... romana. Entre les. que s’han detectat fins ara destaquen les restes d'una ..... que probablement era de vi. Segons les primeres...,lesrestes més... podrien ser del segle Ii n’hi hauriad‘atres que arribarien fins a lép0ca 29DIMENSIO COMUNICATIVA » GRAMATICA 30 analisi de l’oracié simple Nivells d’anali om sanalitzen gramaticalment les oracions simples? Per fer-ho, cal observar els tres nivells de estructura morfologica i sintactica, ordenats de més particular a més general: les paraules, els sintagmes i Toracié [Les paraules Determinacié de les categories lexiques de les paraules que formen Toraci6. aa Delimitacié dels sintagmes i establiment de les relacions que mantenen centre si, Observacié de Voracié en el seu conjunt, dels seus constituents {ide les funcions sintactiques. Les paraules Un primer nivell d’analisi consisteix a indicar la categoria léxica de cada paraula. Es pot repre- sentar grificament subratllant els diferents mots i assenyalant-ne abreujadament a sota la catego- ria, Recorda les abreviatures: in Com a norma general, a cada paraula aillable grificament li correspon un simbol de categoria le- xica, pero cal tenir en compte dos casos particulars: + Una paraula és la contraccio de dues i, per tant, conté dues categories lexiques: és el cas de la preposicié i Farticle (Prep+Det) en Tes combinacions al, als, del, dels, pel i pels. ++ Diverses paraules (generalment dues o tres, perd en alguns casos més) comresponen a una sola [aa conjuncions categoria i, per tant, se subratllen conjuntament. Aixd afecta sobretot els verbs, perd no exclu- sivament. Vegem-ne els casos principals, amb alguns exemples ‘Temps compostos i perifrastics (V) _heu vist, van veure ‘Veu passiva (V) sera comunicada Perifrass (V) hhaurds de treballar Preposicions compostes (Prep) _ pera, des de, fins a ‘Locucions adverbials (loc adv) de cop, de mica en mica, en un tres ino res Locucions ptepositives (loc prep) amés de, a partir de, per culpa deDIMENSIO COMUNICATIVA » GRAIATICA Exemple d'analisi morfologica d'una oraci6 simple: Vostés hauran de contactar dema amb Po A certificas Els sintagmes El segon nivell c'analisi gramatical agrupa les paraules en sintagmes, que es generen al voltant, un nucli (verb, nom, adjectiu, adverbi o preposicis) que els déma nom. Els stmbols que repre- senten els sintagmes queden recollits en aquesta taula: (EVI) sintagma vertat SN sintagma nominal sintagma adjectival = sintagma adverbial p> | sintagma preposicional ‘Com a cas particular, els pronoms no generen un tipus especific de simtagma siné que equivalen avaltres sintagmes, Vegem-ne alguns exemples: Renta la samarreta, /La renta. = La és um pronom que equival a un SN. Sembla convenguda, / Ho sembla, = Ho és un pronom que equival a un SA, Parlen pausadament. / Hi parlen. = Hi és un pronom que equival a un SAdv. ‘Torno de Badalona, / En torno. = En és un pronom que equival a un SP. Un segon pas després de la delimitacis dels sintagmes és analitzar les relacions que mantenen entre sii, concretament, si es troben en tm nivell d'igualtat en estructura de Voracié 0 hé si es- tan inclosos els uns dins dels altres. Aquest segon aspecte es pot representar graficament amb re quadres successius. Exemple d’analisi dls sintagmes dna oracis simple: En Carles}fftes] analitza [dctingudament amb Juna Tupa potent [sx sud se [ss fe ‘oracio El tercer nivell d’andlisi gramatical observa Voracis en el seu conjumt i les fumcions sintactiques dels seus constituents. El primer pas és determinar, segons el verb, si Pestructura de Voracid és impersonal, atributiva o predicativa, Aquesta classificacié de les oracions determina la seva es- tructura de constituents (predicat i subjecte): ‘Verb impersonal (haver-h, verbs que ~ Només tenen predicat expressen fendmens meteorologics, etc.) Verb atributi (ser, estar i semblar) ‘Tenen predicat nominal (amb atribut) 4, optativament, subjecte. ‘Verb preciicatiu (la resta de verbs) ‘Tenen predicat verbal (amb la resta de complements), optativament, subjecte, 31DIMENSIO COMUNICATIVA » GRAIMATICA Un segon pas consisteix a elaborar una Ilista de sintagmes i determinar-ne la funci6, Els simbols «que uatiltzem en aquest cas sén els segaents: Funcions oracionals | Predicatpredicat basiques Subjecte subjecte Ate atribut CD complement directe Connie 1 complement indirecte del verb CR complement de regim CC complement circumstancial CP complement predicatiu Altres complements CN_—_ complement del nom Graficament les funcions sintactiques es poden representar mitjancant subratlats successius. Exemple d/analisi del tipus d'oracie les funcions sintactiques: oracio amb verb preicatiu(predicat verbal) Dema passat la Neus anira al metge amb la sevafilla gran. € & er - prdiat— Subjete —_—predie —— Actiyit: 32. Completa aquest esquema amb els tres nivells de l'estructura oracional: PARAULA] [PARAULA] [PARAULA] [[PARAULA] [PARAULA] [PARAULA 33. 6>Escriu la categoria lexica de cada una de les paraules segiients: « encistellar = canya de © nosaltres ‘* amablement © sencer © rises * quan = ep = contra © aquells © mandra pera havent dinat ous pau 34, SeEscriu un exemple de cada un dels casos segiients: ‘© Una paraula que conté dues categories léxiques. Paraula = Categories léxiques =. + ‘+ Una paraula que té una categoria lexica Paraula = Categoria exica = ‘= Dues paraules que corresponen a una sola categoria lexica Paraules = Categoria léxica = ‘= Tres paraules que corresponen a una sola categoria lexica Paraules = Categoria lexica = 32 oy SN p35. 36. 37. 39, 40. DIMENSIO COMUNICATIVA * GRAMATICA Separa els sintagmes de les expressions segiients i sén: \dica de quina classe ‘= Menja molt ‘* Menja molt peix © Menja molt bé 1m Explica quina és la categoria lexica de molt en cada cas. Qué t/ha ajudat a determinar-la? Substitueix cada pronom feble subratllat per un sintagma del tipus que stindica: + Els van estripar. (SN) '* Dema m‘hi acostaré. (SP) ‘+ No m’bi sento. (SA) © Hi camina, (SAdv) ‘= En Joan no ho és. (SA) © predicatives: ‘= Luciano Pavarotti va ser un tenor excel-lent. ++ Va ploure tota la tarda sequida ‘+ Hiha zona blava d’aparcament per tota la ciutat. ‘+ Projectaven una pelicula romantica. 's Recolliu les cadires al magatzem. « Lasituacié econdmica sembla estable, Se Analitza les funcions sintactiques dels sintagmes de les oracions segiients: ‘+ Heu gastat més diners en el regal d'en Pau « Dilluns vinent sinaugura la fira del cobve d'ocasi, «= Noto la camisa hurrida. “Els mossos d'esquadra es van desplegar per tot el territori catala Fes l'analisi completa d’aquesta oracié, distingint bé els tres nivells, de l'estructura morfolagica i sintactica: Els operaris de empresa eléctrica van fer una connexio provisional ahir a ultima hora 1 I copia aquesta conversa telefénica i completa-ta amb les formes adequades dels verbs haver i ser, acompanyades del pronom feble hi. Que el senyor Roviralta? No, no De part de qui? Soc en Carles Madaula. Que sap quan. ~Suposo que d’aqui a mitja hora com a molt el pot trobar. 1m Creus que seria incorrecte I's del verb estar en aquestes oracions? Pot ser que fos el calc d'una altra lengua? De quina? 33DIMENSIO COMUNICATIVA * ORTOGRAFIA El 0 al? Els 0 als? En la unitat anterior has apres que, per decidir si cal escriure el 0 al (0 els 0 als), has de fixar-te cn Testructura gramatical: el (0 els) obte un sintagma nominal (SN), mentre que al (o als) en- ‘capgala un sintagma preposicional (SP). Vegem ara, amb més deteniment, la forma adlient segons la funcio daquest sintagma: + Subjecte, Exemple: Elpanquing est obert_ > Complement indirecte, Exemple: ALRoger no les vint-i-quatre hores ti agrada la mantega. + Atribut, Exemple: En Rafel és el tutor de» Complement de regim. Exemple: El director 4B. _gencral es va referir als embussas + Complement directe. Exemple: Whe» Complement circumstancial de llc. trobat el teu cunyat Exemple: Al menjador caben setze persomes. En el cas del complement circumstancial de temps hi ha les dues possibilitats. Exemples: La guerra va comencar el 2004. / Us farem una visita al novembre. Activitats 41. Completa amb el, els, al o als les oracions segiients: + Quedem per dea migdia + Dona rencarrec ... teus pares. ‘©... tomaquets shan apujat molt. carrer de casa hi ha accidents tot sovint. « Truca.... teu germa ara matelx! ‘= Pensa _.millor per a tothom. + En Josep no és candidat més adient. 42. Se Ara fes el mateix amb aquesta oracié, que és un resum dels casos més freqiients: doctor Rovira &5.... metge del poble, visita... CAP... matinsirecepta .. medicaments necessars... seus pacients. Ey D‘ORTOGRAFIA 43. 6 @ copia les paraules segtients i completa-les amb -g, -ig 0 -txal final: x bo, + despa, = cartu, © rebu_, ofa = mi_ ove Ys empa_ * escabe_ © esqui__ * llebe_ © desi fu +0 © ma_ © mare_ Quina paraula de les anteriors es pot escriure de dues maneres? Que signi en cada cas? 1H Quina és a paraula correcta per evitar el cale del castella *promig? 34DIMENSIO COMUNICATIVA » LEXIC El sentit figurat Sovint, quan parlem o Hegim, trobem mots 0 expressions que es fan servir amb un significat di- ferent del que els és propi o literal. Aquest significa és figurat, i adquiretx el seu sentit diferent o especial dins del context en qué es troba. El sentitfigurat s'usa habitualment en la literatura i en 1a publictat, tot i que en la parla col-loquial també hi és forca present. Les formes més wtilitzades per passar del sentit propi al sentit figurat sén les segiients: « La comparacié: consisteix a posar en relaci6 dos conceptes entre els quals observem una sem- blanca. En Josep és pesat com el plom. + La metitfora: es basa en una semblanga entre dos conceptes, perd amb una diferéncia respecte ala comparacié i és que mai no hi ha nexe dunt, En Josep és un plom. + La metonimia: es produeix quan designem una cosa amb el nom d'una altra perque hi té una relaci6 determinada (la part pel tot, el continent pel contingut, ete.) Acaba de complir divuit primaveres. « Les locucions i les frases fetes: son grups ce mots fixats i estereotipats que furcionen com, tuna sola paraula, La locucis és un sintagma (a ulls clues), mentre que una frase feta esta forma da per tota una oracis (obrir un ulls com unes taronges). yitats 44, 6>Escriu una oracié amb el significat propi i una altra amb el sentit figurat dels mots segiients: + fred + foc «= encongit * ninot 45. 6° Destria els mots en cursiva que siguin utilitzats en sentit figurat: ‘+ Han comprimitarteria per tallar "remorragia./ No ha pogut comprimir la bia. ‘Sha erigiten jutge del conficte. I poble ha erigit un monument al seu benefactor. ‘+ Han sucat molt en el negoci del sogre. / M’agrada sucar el pa amb tomaquet. «+ Lihan extipat un queixa /El nou govern ha extipat els mals costums. «+ Els teus plors encallen la nostra conversa. / Se m’ha encallat la bicicleta en el fang. 46. so Busca les expressions en sentit figurat i explica‘n el significat: ‘+ Vam fer una pluja d'idees per decidir on aniriem de viatge de fi de curs. ‘Els seus companys el tenen per un bala perduda. ‘Fa anys que es queixa, perd té una salut de ferro. + 5 molt senzilla tot i que prove d’una familia de sang blava. * Quina ment més aguda que tens! 47. & Copia aquestes comparacions i completa-les: un timbal - una seda -el vent - la pesta- la fam -Faigua - una ploma - Facer « 65 lure com + Tot anava com «+ £ més lleugera que + Esp '* M’ha posat el cap com _. ‘+ Es igual de dur que —_.. + Era més dlar que + smeés lest que F queDIMENSIO COMUNICATIVA « LEXIC 48. 6s Escriu completes les oracions segiients amb la metafora de I'ar corresponent: + Diuen due té molts diners perque és '* De jove era _..., perd ara és molt entenimentada. + Els seus amics la tenen per. perque sempre crtcatothom + €___;noté gens de digita. «+ Sempre ha estat... ha fet el que han manat. 49. se Explica quines caracteristiques corporals indiquen aquestes metafores: + Les ones del seu cos em tenien captivat. «Els seus ulls ocednics la van impressionar. + £5 recollia els fils daurats en una espessa trena, «= Els seus Mavis de sang m’enamoraven. + Jo la recordava amb els cabells nevats. 50, se Substitueix la paraula que té un tis metonimic per un mot o expressié que signifiqui el mateix: ‘+ Ha pintat uns olis molt luminosos. ‘+ Actualment és un dels pinzels més cotitzatsa les galeries d'art ‘© Un dels violins de V'orquestra va desafinar. + La consideren una de les veus més representatives del pacifisme. ‘+ Em va convidar a prendre una copa. 51. Se Escriu completes les oracions amb les locucions corresponents: + Van convidar del poble + Tot i treballar no va poder acabar la feina. «Va beure's la cervesa ‘Van fer el tracte ‘¢ Fa anys que va ino s‘acaba de centrar. ‘= Van anar de Figueres a Amposta 52. de Escriu juntes cada frase feta amb el seu significat: Segar herba sota els peus Passar la ma per la cara Fer tronar i ploure Picarse els dts Passar de taca dol Ploure a bots i barals ++ Fer-ho anar tot en renou, fer-ne de totes «= Fer un gran xafec '* Avantatjar alot '* Maniobrar deslleialment contra alga ‘Sort perjudicat en un negoci per propi error +» Excedir-se, ser exagerat 36DIMENSIO ESTETICA I LITERARIA «Qué us diré?» La literatura catalana medieval (I) De Peleccié del rei En una bella plana per on passava un bell riu hi havia moltes bésties ql volien clegir rei. La majoria prengué l'acord que el Lle6 fos rei, perb el Bo Stoposava molt a Peleccis i digué aquestes paraules: ~Senyors, amb la noblesa de re shi adiu la bellesa de persona, que sigut gn, hhumil, i que no faci mal ala seva gent. El Lle6 no és una bestia gran, mi é5 ura: Ihumil; és una bestia Teugera i no t€ una aparenga orgullosa ni menja car Molt plagué al Cérvol, al Cabirol ial Molt, ia totes les altres bésties que vivi Thome fos conegut i estimat, siné per tal que Ell fos estimat i conegut per home; i, gons aquesta intencid, Déu volgué que Phome fos servit per les bésties, tot i que home /) viu de carn i d'herbes. 1 vosaltes, senyors, no heu de fer eas de la intencié del Bou, a qu desplau el Lles perqué menja cam; siné que heu de seguir la norma i Tordre que Déu ha do- nat i establert en les criatures. Dialtra part, el Bou, amb els seus companys, replica les paraules de Na Renard, i digué que ells no havien de creure Na Renard en l'eleccié del rei; ja que Na Renard vol que el Lle6 sigui rei per- qué viu de les testes que sobren quan el Lles sha menjat el que ha cacat, més que no pas per la noblesa del Lleo. 11s, el Lleopard i el Linx, que tenien esperances de ser elegits rei, proposaren que la cort s'a- llargués fins que haguessin determinat quina béstia é més digna de ser rei, Na Renard s'adon& que I}s, el Lleopard i el Linx ajomaven leleccio perqué cadascun tenia esperances de ser rei i digué davant de tots aquestes paraules: —En una església catedral es fia eleccis de bishe. Uns canonges volien que fos bisbe el sagrista de església, que era home molt savi de Iletres i ple de virtuts. Lardiaca confiava ser elegit bisbe i el cabiscol també, i soposaven a Veleccié del sagrista i deixaven que fos bisbe un canonge simple Renard: gunew que era bell de persona i no tenia cap citncia; aquest canonge era un home feble i molt luxuriés. _canonge: clergue Tot el capitol se sorprengué molt del que Vardiaca i el cabiscol deien. Alli hi havia un canonge —_d’'una catedral que digue aquestes paraules: «Si el Les és escollit rei, ifs, el Linx i el Lleopard stoposen a la se- _ardiaca: canonge que va eleccié sempre seran malvolguts pel rei; i si el Cavall és escollit rei, i el Lleo fa algun falliment _dirigeix els diaques contra el rel, com podra prendre venjanga el Cavall, que no és bestia tan forta com el Lies?» cabiscol: canonge Quan I'6s, el Linx i el Lleopard hagueren escoltat lexemple que Na Renard havia dit, temeren en ¢neatregat del cant gran manera el Lles i consentiren en Teleccié i volgueren que el Lle6 fos rei, Per la fora de LOs i texurids: que té un gran desig sexual capitol: assemblea periddica que fan els membres d'una RAMON LULL, Libre de mevavelles (Adaptacié) _comunitat de teligiosos de les altres bésties que menjaven cam, malgrat les bésties que menjaven herba, el Lle6 fou ele- sit rei. Laquest dona licencia a totes les basties que vivien de carn que mengessin i visquessin de les bésties que mengen herba, 7DIMENSIO ESTETICA I LITERARIA De les gracies dels reis del casal de Catalunya i Arago alg em demana: «En Muntaner, quines gracies coneixeu vés que els shyors del casal d'Aragé fan als seus subdits més que els altres se- ‘YoFS?», jo us ho dire: “Sia primera gracia és que mantenen els seus ries homes, prelats, cava- spllers i ciutadans 1 vilatans i de masos millor en veritat i en dretura que (cap alte senyor del mon. MDrattra pat, que sempre els donen els fan molt favors plata part, que tothom pot fer-se més ric home que no és, que no hi ha ppor que a rings i sigui demanato pres res contra ra usticia cosa que @ és aixi amb els altres senyors del mén. Per la qual cosa la gent de Ca- dunya i d’Arago tenen la moral més alta en veure’ aixt d'acontentats, 1 Thingdl no pot ésser bo en les armes si no té Fanim en forma Taixt mateix encara tenen amb ells aquest avantatge: que tothom pot par- lar amb ells tant com vulgui, i antes hores el rei Tescoltara amb benvo- ga iamb més benvolenca li respondra I, daltra part, que si un ric home, cavaller,ctutada o vilata que sigui hon- “tat vo casar la seva flla i els demana que li facin Vhonor, hi aniran ili fa san honor a lesglésia i alla on els plagui. aixo mateix fan si algii mor © eelebra laniversari, que aixi hi aniran com farien amb els seus semblants; { aio no ho espereu cates senyars del mén. Dalia part, a les grans festes, que faran convit a tota la bona gent, i men- Jatan en presencia de tothom, i menjaran en el mateix loc que tots els Convidats; cosa que els altres senyors del mon no fan. Daltra part, que si cap ric home, cavaller, prelat, ciutada, vilata, pages © ‘qualsevol altre suibdit els envia fruita o vio altres coses, que sense cap dlubte sho menjaran; i fins i tot acceptaran de ser convidats en castells, wiles, Hoes 1 alqueries, i menjaran tot el que els hagin cuinat i dormiran entles cambres que els hauran preparat. T dalura part, que cavalquen cada dia per les ctutats viles t loes, i es ‘mostren als seus pobles. I si un bon home o una dona pobra els crida: aSenyor, merce», que tibaran les regnes i els escoltaran i els daran tot Seuit una solucié per ala seva necessitat QUit us diré? Que s6n tan bons i generosos amb els seus stibdits que seria Aieseriure. I per aixd cls seus stilts estan inflamats d’amor per ells {no temen la mort per exalcar el seu amor i honor i senyoria, Per la qual ‘cosa Déu acreix i millora les seves gestes i les dels seus pobles i els déna vietOria i honor, iho fara d'aqui en endavant, sia Déu plau, sobre tots els RAMON MUNTANER, Cronica (Adaptaci6) Fic home: Burges, potentat amb benvolenga: amb interés tafecte prelat: clergue d'un nivelljerarquic elevat ——_alqueria: mas, vilati: habitant una vila tibar les regnes: aturar el cavall ‘en dretura: defensant els seus drets 38DIMENSIO ESTETICA I LITERARIA Del dialeg de Bernat Metge amb Joan I al purgatori En somnis, Bernat Metge dialoga amb el rei difunt Joan I, que li ex pica que ha pogut escapar-se danar a parar a infern perd que esta complint penitencia al purgatori abans d'accedir definitiva- ment a a gloria del cel =Molt em meravello de la vostra situaci6, perqué en vida 9, senor, com ja sabeu, i mai no vaig veure ni saber que féssitt mal cristia ni impiadés. Si que veia que us inclinaveu a algunes aficions que no em semblaven gaire deshonestes. “Les aficions ~digué ell— a qué jo mvinclinava no eren ‘una causa suficient per lengar-me a Pinfern, perqué 10 feien bé ni mal a ningé, siné a mi mateix. Jo madelitava molt mes del que hauria hagut adelitar-me a cacar ia es- coltar amb gran plaer cantants i miisies, ia donar molt i gas- tar, ia buscar a vegades, com fan habitualment els grans se- nyors, de quina manera podia saber algunes coses del futur, per tal de poder-les preveure i fer-hi front, Totes aquestes coses estaven mal fetes, perd jo em confessava i combregava sovint i mein penedia, per no prou com per no tornar-hi altra vegada. I per aixd Déu Nostte Senyor vol que ara com- piletxi la penitencia, ja que en vida no la vaig complir integrament. —Senyor, us prego que em vulgueu dir, si us és permés, quina és la peniténcia que us ha imposat. Pel fet d’haversme adelitat molt a cagar ~digué ell-, Déu Nostre Senyor ha ordenat que aquests falcons, astors i gossos que veus que mvenvolten cridin i udolin agrament dhora en hora davant meu; i com que jo trobava gran plaer en cantants i musics, aquest home que porta la lira a les Yostra jo us eta molt fami mans, em toca molt desafinacament sons desplaents i alhinyats de tat compas i ritme, i final- ‘ment, de tota melodia, Per haver buscat la manera de saber algunes coses del futur, com ja the dit, em fa companyia aquest ancia, que sense parar em fa memaria de tots els meus disgustos [passats, em fa retrets de la vanitat que em dominava i em diu: «Per les coses futures que volies saber, Nostre Senyor vol que recordis les passades, perqué et produeixin dolor i pena, ja que per Ja teva culpa mereixes Finfern», =A fe, senyor, sento un gran desplaer per la vostra pena itm plaer superior de saber que estew en via de salvaci6. Plagui a Déu Nostre Senyor que hi arribeu aviat. Ho dubto molt ~digué ell que hi arribi aviat. =I per que. senyor? No m'heu dit que esteu segur de poder-vos salvar? —#s veritat ~digué ell-, perd no sé quan. I dones, qui ho sap? -valg dir jo. Només Deu Nostre Senyor ~digue ell. ‘BERNAT METGE, Lo Somni (Adaptacio) adelitar-se: complaures en un delit, plaer, __aquest home: Orfeu, personatge mitologic aficis ‘tec, music que va viatjara Vinfern confessar-se: celebrar el sagrament cristia del aquest ancia: Tirtsies, personatge mitologic perd6 dels pecats ‘gee, cec expert en arts endevinatories combregar: partcipar en el sagrament cvistia de la comunis 39DIMENSIO ESTETICA I LITERARIA, 40 La literatura catalana medieval (I) Després dels segles en qué el catala va formar-se com a lengua oral (a partir del segle Vil) i, pos- teriorment, eserita (Segles XI-XID, ¢5 va produir el naixement de la literatura en catala (segle XIlD. La literatura medieval és la primera etapa de la historia de la literatura catalana, Durant els segles XIll i XIV, es va desenvolupar la prosa amb intencions i temes molt variats, mentre que la [poesia era conreada per autors catalans perd en occita, una altra llengua romanica que era consi- derada la propia de la poesia. Ramon Llull Ramon Llull (12327-13152) va ser el creador de la prosa culta en lengua catalana. Es va dedicar ala redaccié una gran obta filosbfica, cientificat lteraria que tenia com a intenci6 de fons que ls lectors entenguessin, estimessin i servissin el Déu cristia. La seva obra tracta materies molt variades (teologia, filosofia, medicina, astromomia, geometria). De Tobra en prosa, sobresurten, centre dlaltres, el libre de gentile ios tes savis, debat entre les tres grans religions monoteistes del ‘Mediterrani (cristianisme, islamisme i judaisme); el Libre de Forde de cavalleria, sobre els ideals de la instituel6 cavalleresca; i, sobretot, les novel-les Blaquerna i Litre de meravelles. A aquest tl- tim titol pertany el fragment que has legit, el qual explica els mecanismes interns del poder ila politica. Les créniques Les crémiques medievals eren escrites a instancies de la monarquia i tenien una clara in- tenci6 propagandistica i de justificacis de la politica reial. Les quatre grans croniques, que van ser escrites entre els segles XIILi XIV, s6n les de Jaume 1, Bernat Desclot, Ramon. Muntaner i Pere el Cerimoniés. Les croniques sén extenses narracions en prosa de fets, histories de caracter bellic per ser escoltades col-lectivament o llegides individualment, La figura central de la narracio és el monarca o la dinastia regnant, que sn presentats com a clegits per Déu mateix per dur a terme Texpansi6 de la fe cristiana i dels propis ter ritoris, D’aqui ve el patriotisme que impregna textos com el de Ramon Mutaner que has egit. Amb la formula «Qué us diré?», Muntaner intenta implicar el receptor en la narra- i6 0, en el cas del text anterior, fer-lo participar de la seva manera de pensar: Bernat Metge Bernat Metge (Barcelona, 1340/1346-1413) va ser escriva del rei Joan I, carrec de maxi- ma confianca. Gaudia d'una série de privilegis fins que va ser acusat de la mort del rei ‘en circumstancies poc clares. Va ser processat i empresonat. Després de la seva estada a la presé, va escriure Lo sommi, obra amb la qual pretenia convencer de la seva innocén- cia el nou rei, Marti THuma, que el va exculpar i nomenar secretati teial. Lo somni narra cl viatge que, en somnis, fa Tautor a Paltre mon, Es una obra centrada en dos temes molt propis de la cultura medieval: la immortaltat de anima i Tamor. En el fragment que has legit, Pautor dialoga amb el ret Joan, que es troba al purgatori, purificant-se dels pecats que ha comés en vida. Lobra presenta trets de Phumanisme italia, com ara ta wuilitzacio del dialeg entre els personatges, les referencies abundants a autors classics i, sobretot, lelegincia estilistica d'uma prosa clarament influida per la lengua latinaDIMENSIO ESTETICA I LITERARIA Activitats legeix atentament el text de Ramon Llull partits s’enfronten en I'eleccié del rei i a explica quins dos interessos defensa cadascun. 54, 6> Explica el paper que juga Na Renard en I'eleccié del rei i les seves motivacions. 55. Se Per qué cedeixen els altres carnivors i consenteixen que el Lleé sigui el rei? 56. & Llegeix atentament el text de Ramon Muntaneri resumeix les raons que déna per preferir els reis catalans a tots els altres sobirans del men. 57. e Fes una llista dels adjectius que, segons el cronista, es podrien aplicar als reis d’Aragé i digues si sén positius 0 negatius. Busca informacié sobre la biografia de Ramon Muntaner, ‘especialment pel que fa a les seves relacions personals amb els rei catalans, i digues quina és la intencié de fons del text que has llegit. 59. Explica breument quines possibles destinacions té I'anima humana després de la mort segons la doctrina cristiana. 1 Que representa, en el marc d'aquesta doctrina, el purgatori? Explica-ho amb cexemples que afecten Joan |i que pots extreure del text que has legit 60. se Per qué creus que I'aficié a la caca i ala musica jel recurs a arts ‘endevinatéries del futur sén considerats pecats que cal purgar? de Bernat Metge davant de les explicacions del rei 62. ¢® Busca informacié sobre aquests autors dels segles xii! i XIV i classifica'ls en una de les tres columnes segiient Francesc Eiximenis - Guillem de Bergueda - Cerveri de Girona - Bernat Desclot Jaume | - Guillem de Cabestany - Pere el Cerimoni6s - Sant Vicent Ferrer [ Trobadors (poetes en occita) Prosistes de tema religiés i moral | a as 63. co Llegeix atentament aquests versos de Guillem de Cabestany i digues en quina llengua estan escrits, a quin génere pertanyen, quin tema tracten i ‘com s'anomenen els poetes que van compondre aquests poemes. Consulta adaptacié catalana que et donem entre paréntesis Lo dous cossire {La dolga caboria quem don’Amors soven, fen qué Amor em té sovint, dona, -m fai dire dama, em fa dir de vos maynh ver plazen, de vos molts versos plaents,) a1DIMENSIO SOCIAL I CULTURAL a2 La diversitat lingiistica Unes societats lingiiisticament complexes Coma conseqiéncia de la globalitzaci6, és. dir, de la consolidacié d'una nova forma d’organit- zaci de la humanitat a escala mundial, les societats locals han anat esdevenint més complexes. Aquesta complexitat també es déna en el pla lingtistic. En la societat europea actual, per exem- ple, conviuen moltes més llengues que fa unes decades. Un dels factors que més ha afavorit aquesta proliferacio de lengues als paisos europeus és Farribada massiva d'immigrants des dels punts més diversos del planeta (est d'Europa, Affica, sud-est asiatic, América latina... Altres factors de diversificacis lingtifstica sén el desenvolupament turistc (que a Mallorca, per exem- ple, ha propiciat la instal-lacis amb forga de Valemany) o la revolucié tecnologica (que, a través Internet i de la informatica en general, ha impulsat la presencia de Vanglés arreu del mén). El repte de conservar i potenciar la diversitat lingiiistica i cultural 1a diversificacis linguistca que es dona a Tinterior de cadascuna de les societats que eonformen el mon global no és garantia denriquiment. Ben al contrari, gran part de Tes aproximadament sis mil Hengies diferents que actualment es parlen al mén corten el rise de desapareixer els propers anys. sota la pressié dlaltres lenges que shan installat en els seus respectius terttoris i comunitats i ‘que sén considerades més fortes des de diversos punts de vista: sescriuen, disposen d'una norma- tiva oficial, tenen un nombre més elevat de parlants, s6n prioritaries en les relacions politiques, economiques i comercials a nivell internacional, etc. Per exemple, idiomes com angles, el xinés mandari o larab poden arraconar i, finalment, eliminar, moles lengites de pables sotmesos o inte- agyats en aquestes rbites culturals. La solucié a aquesta situacié de discriminacié és que totes les llengues es consicerin com un patrimoni de la humanitat i es prenguin les mesures politiques ‘que en permetin la conservacid i la igualtat de drets dels seus parlants respecte als parlants de llen- _gues més consolidades, Cal tenir present que només unes dew Tlengues superen els cent milions de parlants, mentre que prop del 90% de les lenges del mién tenen entre cent i un milié de parlants Diferents Illengiies per a diferents funcions Les lengaes tenen diverses funcions des del punt de vista dels individus perd també de les so: ietats, En les societats complexes que han anat sorgitt com a consequéncia de la globalitzacié, cal contixer aquestes diferents funcions i decidir democraticament ~no pas per imposicié de- mogrifica 0 econdmica~ quina o quines lenges han de servir per a cada funci6, Les funcions de la lengua son: + Funcié identificativa i de cohesio social. La llengua propia c'una societat és la que parlen habitualment els seus membres. Fa la funcié de Hengua comuna i permet expressar la manera dentendre el mon i la vida que, a grans trets, comparteixen els ciutadans d'un pais. Si parlant la gent sentén, parlant la mateixa lengua poden discutir la manera concreta d'organitzar-se, de progressar, d'integrarse en la humanitat ‘+ Funcio comunicativa, Aquesta funcié la fa, a Vinterior de cada societat, la mateixa lengua propia. Pero, de cara a intercanviar informacié amb altres comunitats, per comunicar-se inter nacionalment, és necessari conéixer altres llengties de les més esteses arreu del mon.DIMENSIO SOCIAL | CULTURAL Funcis d’enriquiment cultural i personal. Aprende qualsevol lengua és una eina de creixe- ment personal i dadquisicio de nous coneixements. Coneixer la lengua, la literatura i la cul- tura de societats diferents de la nostra, ens pot interessar per motius diversos: perque conei- xem algit que en prové, per curiositat intel-lectual, per sortides professionals, ete. En resum, un ciutada té dret a conéixer i poder utilitzar en totes les circumstancies la lengua que cohesiona la seva comunitat, aixi com a conéixerne d'altres que li permetin comunicar-se amb facilitat amb els membres de la testa de comunitats humanes, Activitats Investiga a quin pais europeu correspon aquesta distribucié de parlants i respon les preguntes: © Quina et sembla que ha de ser la llengua que Lengua | Nombre de parlants| _assegurila identificaci ila cohesi6 social? tua 3.000.000 | * Quin tractament penses que han de rebre us | 370,000 | _ les altresllengues? polonés 215,000 | * Hi ha alguna de les lengUes parlades judeoalemany 6.000} ef aquest pais que pugui servir als seus eto “5.000 | habitants com a lengua de comunicacié aa > 500] _ ifternacional? En cas afirmatiu, quina? En cas negatiu, a quina podtrien recérrer? 65. so | investiga la lengua que tenen en comii les séries de paisos segiients. Busca informacié sobre aquesta llengua ila comunitat cultural que la para: + Noruega, Suécia, Financia, Rassia. + Catalunya, Franca, Ila, Monaco. + Pasos Banos, Béoica, Franca. + Polbnia,Bielordssa, Ucraina,Ltuania, RepobicaTxeca,Eslovaquia, Honaria,Letonia, Romania 66. se | Busca informacié sobre la llengua romani (origen, comunitat cultural, dstribucié geogratica, situacié actual). 67. de Classifica aquests paisos europeus segons el nombre de llengiies que hi sén presents, en tant que llengua propia o llengiies de minories, histdricament assentades en el territori: Franca, Suissa, San Marino, Russia (europea), Islandia, Ucraina, Malta, Grecia, Alemanya, Italia 1 Hlengu i antre 2 10 llengiles, 10 llengiies '* Quines altres llengues poden ser presents en aquestes societats? '» Explica quines han estat historicament i tendeixen a ser actualment les lenges més emprades en aquests paisos en les relacions intemnacionals, 43Sovint em passa pel cap que a nosaltres, a Vhora d estudiar el desenvolupament de la co- municaci6, la cognicid i el lenguatge o, fins i ns pa ar Levitt en un famds art tot, Vart ila literatur allo que tan be va saber asseny cle “Marketing myopia, publicat Pany 1960 a Harvard Business Review~ en el sentit-que, fins a finals dels anys cinquanta, Vobjectiu de la major part d'empreses era el de transformar la materia en productes fisics tan barats, eficagos i de confianca com fos possible ila funcié dels equips de marqueting no era pas cap altra que Ja d'un conjunt de teeniques per fer circular els productes pel mercat de la millor manera possible, El vertader centre de tota loperativa eren els productes, fers en série Avui, en can- Vi, tots sabem que la planificacié en marque- ting no Them de dirigir tant als productes com a les necessitats dels consumidors i usua ris, de manera que aquest objectiu haura de presidir les estratégies de desenvolupament empresarial. EI now model ha de girar entorn de la percepei6 del producte que en tenen els uusuaris i el punt de mira seran les seves pre ferences. La miopia feia referéneia al fet que, en aquells moments, moltes organitzacions empresarials cembolicades d'una autoestima tan gran per la suposada excelencia dels seus productes, guanyada en Veconomia anterior, van veure com altres empreses, sense fer exactament el mateix producte, sacoblaven molt millora les preferencies dels consumidors per les seves formes innovadores. I vet aqui que el menys- preu de moltes empreses i els seus directius per les noves idees els va dur a tastar els més estrepitosos fracassos, Avui, sembla la cosa més normal del mén, perd ha costat anys i panys posar les preferéncies del client en el punt de mira de les estratégies més exitoses Dacord amb la nova planificacio del marque ting, les fnalitats de Tempresa ja no son els rurats, sind el objectes fisics manuf mans i manigues per descobrir i arvibar a les neces- sitats dels consumidors, als seus desitjos i a les seves preferencies. La produccié troba el seu sentit a contribuir a saisfer necessitats de persones i aixd representa un canvi radical en la concepeio de Vactivitat econdmica. De fet, Ia irrupei6 dels nous plans de marqueting ins- tabla Ia psicologia del consumidor en el cor ‘mateix del desenvolupament economic. No sé sien som del tot conscients, per ens obri de bat a bat les portes d'aquest univers ple de productes i serveis variats i enlluernadors del que sembla que ja ning no ens en podra treure mai Ara, animem-nos i tornem al fil del nostre re lat, Dins el mén viu animal passa una cosa ben semblant a tot el que hem asseny: a Lespai de lempresa i, de fet, podem partir de com les empreses de la natura fan bé la seva feina de produccié en ctear organismes efi cients que transformen menjar en creixement {en produir més organismes. La natura pro- uci organismes i Ta comunicacio, tal com passaria amb a més vella publicitat, acom panya aquest producte i Tajuda a comportar-se en les seves interaccions en el parell de mer- cats més interessants del seu entor, el sexual ‘el social. SEBASTIA SERRANO, Linstint de la seducisActivitate 68. 62 Indica la categoria léxica de cada una de les paraules que formen loracié segiient: kd representa un canvl radical en la concepdid de actvtat economica, A auin tipus de sintagma equival la paraula aixd en \'oracié anterior? Quina funcio sintactica hi desenvolupa? > | Des del punt de vista de les categories léxiques, qué hem d'observar en les paraules destacades en negreta? 69. + Sovint em passa pel cap. «La suposada excel lncia dels seus products. 70. 6 | Hem vist que, en alguns casos, diverses paraules corresponen a una sola categoria léxica i shan de tractar conjuntament. Relaciona cada expressié amb el concepte corresponent: de bat a bat '* preposici6 composta enel sentit que © * locucié adverbial van veure « * perifrasi verbal haura de prescindir « + temps verbal compost pera « + locucié prepositiva hem assenyalat © + temps verbal perifrastic n. Localitza en el text els pronoms febles segiients i indica a quin sintagma equival cadascu ‘* ..n0 I'he de dirigir. ‘© ..n0 ens en podra treure mai ‘+ i Fajuda a comportar-se |. copia roraciésegtient,subratlia’n el verb j indica si és predicatiy, opulati 0 impersonal: rR. El vertader centre de fota Foperativa eren els productes. 2B. Copia loracié segiient i assenyala tots els sintagmes que la formen. Fes-ho de manera que quedin clares les relacions entre sintagmes en estructura de l'oracié (igualtat o dependéncia d'un altre sintagma). 1a irrupci6 dels nous plans de marqueting installa la psicologia del consumidor en el cor mateix del desenvolupament economic. I Indica la funcié sintactica de cada un dels sintagmes que has identifica. 74, 6» | Explica per qué hem descriure els (ino als) en aquests casos: +s Fer circular els productes, « La percepcié que tenen els usuaris. 75. se | Explica per qué hem d'escriure alo als (i no el. els) en aquests casos: ‘* Tomem al fil del nostre relat...» Arribar als seus desitjos. 45fey 76. se indica quina de les expressions segiients 45 una oracié simple i analitza-la: + Dissabte. + Escolta, + Un pages div. I Qué sén les altres dues expressions? 77. Escriu totes les categories léxiques possibles d'aquestes paraules: een sol » aquest Relaciona cada verb auxiliar amb la forma verbal que ajuda a formar. Posa un exemple de cada combinacié. haver © « perifrasis sere ‘* temps compostos estar « ‘= temps perifrastics anar « vou passiva 79. ¢* Indica de quin tipus s6n els sintagmes subratllats i substitueix-los per un pronom feble: + Viuen agui mates + Elpati esta brut «+ Truca a la Quima ‘+ Mengeu patates freaides. [irae 80. $> Copia les oracions segiients i completa-les amb el, a, els 0 als: ‘ Est consultant. libre, ‘+ Es van trobar ___ parquing. ‘* Vam quedar amb ....amics a la placeta. © El parc est8 situat ... afores. 81. se Escriu els derivats de mig que Digues quin o quins tipus de text trobariem en cadascun dels casos segiients: Un xat per Internet, ‘© Una recepta de cuina. ‘© Una entrevista a un politic en campanya electoral. + Un butlleti meteorologic. + Laretransmissi6 en directe d'un partit de futbol. «+ Llexplicaci6 de com és un vestit acabat de comprar. + Les pagines de teoria d'un libre de text ‘© Venunciat d'un exercici. ‘* L’hordscop setmanal d'una revista. ‘© Una novella, 16. ¢e Llegeix atentament aquesta conversa i contesta les preguntes que la segueixen: —Vosté dir. dimecres 0 divendres... Vosté mateix. Voldria informacié sobre els cursos i sap qué, com abans millor: vin- d'alemany. dré dema passat dimecres. Quin nivel: principiants, mitia, avan- —Dimecres vinent a les 6, d’acord, sat..? Quin nom apunto? -No ho sé, quan fa uns anys trebellava —Joel Pastor Santamaria. He de prepa- @ Berlin dominava forca idioma. rar alguna cosa? Perd, des que he tomat a Catalunya No res, al contrari Heuria de venir no I'he practicat gens. La veritat és sense haver repassat res. Quan el pro- que m‘haura de poser al dia fessor fi ho demani, indiqui-ii si us Pel que em diu, hauria de passar una plat els coneixements que havia des- prova de nivell abans dassignar-lo a envolupat anteriorment. Aleshores ell tun nivell determinat. pada aconsellarli millor el curs més ~D'acord. Quan podria fer aquestes convenient per a vosté roves? “Moltes gracies. Mes endavant ja Les proves es poden fer dimecres 0 m'informarien dhoraris i preus. divendres a fa tarda, de 6 a 8. Sino li -De tota manera, si vol, prengui va bé a la tarda, també pot ser el mati aquest fulleto on esta tot indicat. de dilluns, de 10 a 12. Gracies. No, no, ja em va bé a la tarda, Puc -De res. lrecordi, dimecres a les 6. Al- triar jo mateix el aia? guna cosa més? ~D’aquesta setmana només pot ser di- No, res més, gracies. A reveure! mecres. Si és de la que ve, pot triar A reveure, senyor Pastor. ‘= Digues qui son els dos interlocutors a partir del paper que fa cadascun en la conversa, ‘* On creus que pot tenirlloc aquesta conversa? '* Digues quin és el tema de la conversa. ‘© Quin nivell de formalitat te aquest text dialogat? ‘+ Quins elements de llenguatge gestual acompanyarien aquest intercanvi diinformacié i amb quina intencié? « Distingeix es tres parts de la conversaDIMENSIO COMUNICATIVA * EXPRESSIO ORAL | ESCRITA Per qué ho dius? = Tecra oa ere [a=] (a) te F.? | a ee ! YG, dee tent ("Pobre Vela ques. Que fers, oa? bol blew? Ld omencarrege del introduccé Un menent, un moment. Siheectat Jo qu ha bicetlainformeci NI a * Activitats 17. & Relaciona cada una de les vir que busca la persona que ha tes anteriors amb la finalitat que creus jat la conversa: « intercanviar sentiments i sensacions ‘+ fer una peticié 0 donar una ordre ‘+ obteni informacié + establir 0 negociar una collaboracié Per parelles, escriviu converses breus (0 els primers intercan converses més llargues) en qué qui les i ‘¢ desemmascarar un mentider ‘= coneixer millor 'atra persona '* expressar indignacié + fer comprendre els motius d'una actitud '* queixar-se d’alguna cosa + obtenir explicacions 2 © Representeu les converses davant de la classe i valoreu entre tots si aconsegueixen expressar el que es pretenia, 55DIMENSIO COMUNICATIVA * EXPRESSIO ORAL | ESCRITA 56 Ens (re)coneixem? ete inna duran conten agen ada ‘© Cal mirar als ulls de Valtra persona amb certa freqiéncia a © Cal fer-li saber que lescoltem amb atencié: — Intercalant expressions com ara sd'acord, eesclar que si» (0 «esclar que no»), «lara, ete ~ Repetint de tant en tant el que acaba de dir, perd d'una altra manera — Fent petits moviments afirmatius amb el cap o gestos que demostrin interes. ‘* Conve aportar informaci6, opinions i comentaris de manera equilibrada amb el que lt Taltra persona Podem fer una comparacié molt explicita: mantenir una conversa és com jugar un partit de tenis, no com jugar sol a fronts. = Actiyitats 19. & ©) amb alguns companys i companyes de classe fa temps que us coneixeu, amb altres no tant. Segur que heu mantingut més d’una conversa ‘amb la majoria, perd, us coneixeu bé? Farem un joc de bingo molt especial, per conéixer millor els companys tot conversant. Segueix els passos segiients: 1m Elaboreu un cartré per a cadascun de vosaltres amb wut d'aquestes condicions i deixeu espai per escriure un nom a sota de cada condicio. Afegiu dues condicions més a cada cartr6. sapiga tocar hagivatiat tingui mes de dues | sapiga de qué un instrument aestranger germanes vol trebalar dormide pana | esmirielsdbubxos | Tiagradila ceba | tingui un animal enlaire animats de companyia liagradi caminar | sigui alergic practiquiaigun | hag dut feros cescalc esport ales dents sapiga imitar prengui cafe ‘ho passi bé jugant | sapiga fer la vertical famosos per esmorzar amb la canalla 1 Durant cinc minuts, busqueu almenys un company 0 companya que compleis cada condicié del vostre cartr6, Podeu fer preguntes, perd sempre individualment, No shi val preguntar a tota la classe alhora cridant, 1B Guanya qui trobi totes les persones per omplir totes les caselles més rapidament.. Quan alga hagi completat cada condicio amb el nom d’un company 0 companya, sha d'aturar i cridar «bingo. Sies comprova que ha associat correctament cada Condicié amb un nom, seré el guanyador del joc. Hi ha algu que t’hagi sorpres perqué complex una condicié que no t’esperaves? Per que?Activitats 20. &5Relaciona cada accident geografic amb el seu nom: 21. 23. = altipla > Copia els noms segiients amb el determinant adequat: ‘= urvuna allau ++ ella pendent ‘+ eVavall (de la muntanya) = base = coll = ella coment (d'un riu) = cascada '* congost + elfa torrent . Se Indica el mot que no pertany a cada séri + gobre, rierada, huraca, ciel6, tempesta + gregal, tramuntana, xaloc, cere, mons6 + planel, planol, planure, altipla, plana ++ planol, mapa, planiseri,planell, carta ‘+ mirador, miranda, taulel, badador ‘= senderisme, trekking, barranquisme, escalada, busseig ‘Una muntanya és una elevaci = ella vessant DIMENSIO COMUNICATIVA » CA\VIP SEMANTIC = glacera natural del terreny de més de 350 ‘0 400 metres daltitud. Una elevacié natural del terreny de menys altitud s'anomena d'altres maneres. Troba aquestes denominacions ordenant les Hletres de cada grup: aaimmony | [apo ooa | [ ajopm | alosst ort « aiguavessant ‘© congost * frau + penya-segat « tartera * cadena © espadat © gorja rufa « serralada © torb Agrupa les paraules segiients en séries de tres sindnims: * cingle « flanc * pedregar = rufada « tarter © vessant, El vocabulari de la muntanya 37DIMENSIO COMUNICATIVA » GRAIMATICA Els complements del verb ‘en els diferents complements verbals? Com es disting En analitzar les funcions sintactiques a linterior del predicat hem de fixar-nos en els sintagmes «que acompanyen el verb que fa de nucli 1, coneretament, hem de determinar de quin tipus de complement verbal es tracta en cada cas. Per saber-ho hem de tenir en compte 1, Lestructura oracional i, concretament, si és atributiva o predicativa 2, Lentitat que designa el complement. 3. El grau dobligatorietat del complement en Foracié._ 4 El tipus de sintagma que el forma, 5. El pronom feble pel qual es pot substtuir. Els principals complements del verb sén Vatribut (At), el complement directe (CD), el comple- ‘ment indirecte (CD), el complement de régim (CR), el complement circumstancial (CC) i el com- plement predicatiu (CP). Latribut Latribut (Atr) és un complement obligatori requerit pels verbs ser, estar i semblar. Latribut indie ca la caracteristica essencial del subjecte i normalment és un sintagma adjectival o nominal, tot i ‘que també pot ser preposicional. Exemples: atr tr La Mireia esta[desconeguda}! En Robert Sostres és [Tarquitecte municipal sh ww ae Aquesta peca sembla [de goma Latribut es pot substituir pels pronoms febles el la, es 0 les (amb les seves variants) quan es 1e- fereix a un nom determinat, i pel pronom feble ho quan es refereix a un nom indeterminat o a un adjectiu, Exemples Aquella senyora és la meva tieta, -» Aquella senyora V's nom determinat En Quim Porter és un bon actor. + En Quim Porter ho és ‘nom indeteriminat, Ahir la Rosalia semblava trista. -+ Ahir la Rosalia ho semblava. adja El complement directe El complement directe (CD) és un complement obligatori de molts verbs. El complement directe és um sintagma nominal que expressa Fentitat sobre qui recau Vaccié expressada pel verb, Exemple: ov. Habitualment diumenge compra [el dia 5DIMENSIO COMUNICATIVA » GRAIATICA El complement directe se substitueix per diversos pronoms febles: + cl, la els 0 les (amb les seves variants) quan es refereix a un nom determi Exemple: ‘Mira el segell amb ta lupa, -> Mira'l amb la lupa nom determina + en quan es refereéx a un nom indeterminat, Exemple: Diumenge passat vam trobar bolets, > Diumenge passat en vam trobar ‘nom indeterninat + ho quan equival a aixd, alld 6 una proposicis subordinada, Exemple: Ahir no em vas dir atxd, -+ Ahir no mo vas dit També poden fer la funcis de complement ditecte altres pronoms febles: + em (amb les seves variants) si es relereixa la primera persona del singular + ct Camb les seves variants) si es refereix a la segona persona del singular, ‘+ es (amb les seves variants) sies refereix ala tercera persona, del singular o del plural « ens (amb les seves variants) si es refereix a la primera persona del plural ‘+ us (amb les seves variants) si es refereixa la segona persona del plural Exemples: em banyaré, va pentinar-te, us saludara, El complement indirecte El complement indirecte (Ci) sol ser un complement optatiu, tot i que alguns verbs el requerei- xen igual com exigeixen el complement directe. El complement indirecte és un sintagma prepo- sicional que comenca per a i designa el destinatari de Vaccis expressada pel verb. Exemple: a Regalaré un tren electric [al mew nebot ¥ El complement indirecte se substitueix pels pronoms febles li o els (amb les seves variants) se- gons que ¢s refereixi a un nom en singular o plural, respectivament, Exemples Compra una camisa al Jaume (nom en singular) -+ Li compra una camisa, Oferei: una alternative ats usuaris (nom en plural) -» Els ofereix una alternativa, També poden fer la fmcis de complement indirecte els mateixos pronoms que fan de comple- ment directe en les diverses persones gramaticals, Exemples: ‘em rentaré les mans, va pentinar-te les trenes, us enviara una salutacio El complement de régim == El complement de régim (CR) és un complement obligatori exigit per certs verbs. Es tracta d'un sintagma preposicional que és necessari per completar el sentit de Toracié i que comenga per una preposicié adient a cada verb (anar a, serir per). Exemple’ ce En Gerard es dedica [ala creaci6 publicitaria a El complement de régim se substitueix pel pronom feble en (i les seves variants) si esti construit, amb la preposicis de, i pel pronom feble hi si esta construit amb una altra preposici6. Exemples: Es preocupen dels problemes del barri, -+ Se'n preocupen. Es prepara per a mosso Wesquadra, + Shi prepara 59DIMENSIO COMUNICATIVA » GRAIMATICA El complement circumstancial El complement circumstancial (CC) és un complement optatiu que aporta informacis addicio- nal sobre les circumstancies de Vacci6 (hasicament temps, lloc, manera 0 quantitat), Pot fer questa funcie el sintagma adverbial perd també el nominal o el preposicional. Exemples: x Laeronautica es desenvolupa [rapidament Side ce Ens pagaran els endarreriments [aquest mes] SN cc Pasa el material [a Vestoig 2? El complement circumstancial se sol substituir pel pronom feble hi, Exemples: Viwen a Argentona, > Hi viuen. En Sergi va a poc a poc. Si que hi val El complement predicatiu El complement predicatiu (CP) és un complement optatiu del verb que modifica el subjecte © el complement directe, Es troba amb verbs diferents de ser, estar o semblar, Fan aquesta funcis cls sintagmes adjectival i nominal. Exemples: cr La Irene es vesteix [molt extremada| MA o Van nomenar [alcalde] el cap de ta lista més votada, SN El complement predicatiu se substitueix pel pronom feble hi. Exemple: La mainada corria esverada, -+ La mainada hi corria. Activitats 25. 6: Només un dels quatre sintagmes subratllats és un complement verbal. Digues quin és ia quin verb complementa. was + cotxe de carreres ‘© menja equilibradament + animat amb la noticia « lluny de la plata 26. $> Completa les oracions segiients amb un atribut del tipus que tiindiquen entre parentesis: En Pere és (SN) + La vostra decisi6 ens sembla (SA) * La figuera del jardi esta... (SA) = Aquest formatge és... (SP)29. 30. 31. 32. DIMENSIO COMUNICATIVA » GRAIATICA Copia les oracions segiients, subratlla'n tots els complements verbals iencercla només els complements directes: ‘+ Regueu les plantes de la terrassa, ‘* Demana un préstec al banc. «= La farmacia de guardia esta oberta fins a les nou de I'endema. ‘¢ Consulta la pagina web de I'entitat organitzadora + Liagrada mottla tonyina, | Toma a escriure les oracions amb CD substituint-lo pel pronom feble adient. Construeix oracions amb Cla partir d'aquests verbs i seguint les indicacions que figuren entre paréntesis. Subratlla els CI de cada oracié. + agradar, fatar, sobrar (el Cl és un pronom feble) + regalar, prestar, lurar (el Cl és un SP) | Quina diferencia observes entre unes oracions i les altres? Relaciona cada verb amb la preposicié adient: interessar-se « de acostumar-se * sen especialitzar-se * a parlar © + per relacionar-se « = amb 1m Escriu una oracié amb cadascuna de les combinacions resultants i digues com s‘anomena el complement verbal introduft per la preposicié, Hiha algun verb ‘que es pugui combinar amb més d’una preposici6? Copia les oracions segiients i afegeix- del tipus que s‘indica entre paréntesi complements circumstancials ‘= Ens podeu trobar cada tarda (loo). «s Van llogar un apartament (temps) «* Baixa les escales (manera). ‘* Els paisos industrialitzats contaminen (quantitat) se Afegeix un complement predicatiu a aquestes orat ns: += Trobo aquesta paella de peix * Lariera baixa «* Escolteu la misica '* Van nomenar I'Erest | Digues, en cada cas, si atribueix una caracteristica al subjecte al complement directe. 1 elverb impersonal haver-hi sutilitza sempre en tercera persona, ies combina amb el pronom feble en quan no queda explicit qué hi ha perqué se sobreentén. Tenint en compte aquestes normes, digues qi 5 opcié correcta de cada série: ‘+ Ni ha joves a la placa. / N’hi han joves a la placa. / Hi ha joves ala placa ¢ Ni ha. /Hiha. /Hi han. 6DIMENSIO COMUNICATIVA * ORTOGRAFIA Pel o per al? Pels 0 per als? Per saber si has d'eseriure pelo per al (o bé pes o per als), has de tenir cares tres coses, que tenen a veure amb Tortografia tla gramatica @ rivim pel (0 pels) en forga casos, concretament quan volem u el sentit de loc, causa, mitja, temps, ete. Exemples: at la preposicié per amb assaré pel supermercat Has arvibat tard pel retard del tren Tho farem arribar pel nastre conserge. @ Escrivim per al (0 per als) en menys casos, quan volem utiitzar la prepostis per a amb el semtit de beneficiari o destinatari, Exemples = Comprarem una camisa per al pare a He escrit una postal per als meus coins. = No escrivim mai les formes *per el i *per el Sempre son incorrectes i per alxd Tes mar- ‘quem amb asterise Actiyitats 33. 6 Destria les formes que existeixen de les que no: per pel per els= per a per als~ per el= pels = per a 34. se Copia les oracions segiients i completa-les amb la forma adient: ‘= Preparen el sopar..... malalts de la tercera planta, ‘= Liinspector va demanar_.__ responsables d’aquell local. ‘Els vianants han d’anar.... voral de la carretera, Ho faig teu amic, perqué laprecio i vull aiudar-lo, ‘+ Ho faig teu amic, per donar-li una sorpresa '* Caldria una decisié en ferm ..... mes que ve. Ey Pyaar 35. se @ copia aquestes paraules i completa-les amb b o v. sha_ia © mo_il arri_ada © escali_ada * _eguda * mo_iment * core * pro_a tram_ia © _eina © _eina + la_i = pro_a_iltat + plo_ia * oer = la_ial * sa_ies + sa_ies © ocupa_a © tro_a_em cer_ell » ad_ocat = al_ocat © cere_ral * _en_olgut * _orera > _exacio * _en_ingudaDIMENSIO COMUNICATIVA » LEXIC La sinonimia i I’antonimia La sinonimia La sinonimia és un fenomen que es produeix quan hi ha una relacié de molta semblanca 0 quasi equivalencia en el significat de dues o més paraules. Hi ha molt pocs sindnims totals, és a dir, paraules que tenen exactament el mateix significat i sén intercanviables en tots els contextos i si- tuacions comunicatives. En canvi, sf que hi ha molts sinonims parcials, paraules que compartei- xen algum tret de significati son intercanviables en alguns contextos pero no en tots. Tinc un anell de plata, Treballa molt i guanya pocs diners, Ha guanyat els seus contrincants, ‘Tine un anell dargent. Treballa molt i cobra poes diners. Ha vencut els seus contrincants. Lantonimia Lantonimta és la relacio semantica que sestableix entre dues o més paraules de significats opo- sats, és a dir, entre paraules que signifiquen el contrari o l'invers. Per exemple: obrir = tancar cert fals—_principi -fi Igual que passa amb els sinonims, normalment trobem oposicions parcials, mots que tenen. antonims diferents segons el context en qué s'utilitzen, Observa Viu en una casa gran, - Viu en una casa petita una senyora gran. - fs una senyorajove. Actiyitats 36. 6 Agrupa els mots que designin conceptes sindnims: ‘manta - valet - jag = mast - vanova- fle - cambra -vaitel- flassada- tore careta - gos -habitacio - matalas - mascara - fusell- galera -cobrelit > Ordena les lletres per formar un sinénim de cada paraula ‘indica si és total o parci *= borratxo: RIBE ‘= melic: BLOMOLGRL * oculista: GOTLFLMEAO 37. 38, 6 Copia les oracions segiients substituint el mot en cursiva pel sindnim corresponent: ‘gentada - devia - domini-resitucio - especia ‘* Va presentar acte amb un gran aplom. + Tenia la mania de comprovar que havia apagat el lum. + Va exigir la devolucié dels bens expropiats. ‘+ Ami m’agrada el menjar sense cap condlment. + La muttitud es va congregar a la porta de Vestadi 63DIMENSIO COMUNICATIVA » LEXIC 6a 39. a1. 42. 43. * Aparella les paraules sinonimes i després relaciona cada parella amb la seva definicié: estel- present - plagi-grua - habilitat- cBpia -ofrena - pericia ‘* Tros de tela 0 paper mantingut amb una armadura que s‘eleva per la pressio del vent. + Allo que sofereix a alga. ‘= Reproduccio del text d'un escrt, d’una obra original, per imitacio. ‘* Destresa a fer alguna cosa, a practicar un art, etc és identifica l'antonim que hi ha en cada série de sindnims: ‘= equivocar, errr, capgirar, esmenar, confondre, marrar + ajornar, allargar, retardar, esperar, diferir, diigenciar + detallar, enunciar, sintetitzer, exemplificar, precisar, puntualitzar + incitar, esperonar, estimular, dissuadir, engrescar, induir + estendre, aplegar, expandir, dsseminar, difondre, espargir 6 Forma parelles d'un adjectiu i el seu antonim: ‘® Relaciona cada paraula de la columna esquerra amb dos antanims de la columna dreta: entusiasta © + desanimat +3 feble » + animé y + calmés impetuds «= enérgic + indiferent exhaust « + robust + flegmatic ‘Se Escriu l'antonim que correspon a cada un d'aquests mots: « impuls: f__ + elogi: c_ = deure: d_ + riquesa: p erural:u_ « fertlitat: = = generositat: a_ « esclavitudl: | ee Agrupa cada verb del quadre de I'esquerra amb el seu sindnim i el seu antonit me —S— a casga,espalar, pero, | detec, rquletr romance, ala, prem, opr, manar mantestarwasladarse, | vangulizy, estarDIMENSIO ESTETICA I LITERARIA «Déu et faci bon cavaller» La literatura catalana medieval (i Il) Poema XI (fragment) Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastjat de viure? Amic de plor e desamic de riure, com soferras los mals qui et son davant? Acuitat, dones, a la mort, qui tespera, € per tos mals te allongues los jorns: aitant és Iluny ton delités sojoms com vols fugir a la mort falaguera Null hom conec, o dona, a mon semblant, que, dolorit per amor, faga a pkanyer: Jo son aquell de qui es deu hom complanyer, car, de mon cor, la sang se'n va llonyant, Per gran tristor que li és acostada, seca’ tot jor Phumit qui em sosté vida ¢ la tristor contra mi és ardida en mon socors, ma no shi troba armada. Liir entre cards, Vhora sent acostada que civilment és ma vida finidas puix que del tot ma esperanga és fugida, ‘ma arma roman en aquest mén damnada A quines seguretats penses aferrar-te, cor desgraciat, fastiguejat de viure? ‘Amic del plor i enemic del riure, com suportatas els mals que tens davant? Alanya, dones, a trobar la mort que espera que és per fer-te mal que vallangues la vida: més Vallunyés del teu estat plaent com més vols fugir de la mort agradable. Personalment no conee cap home, ni dona, aque, adolort per amor, sign de planyer de mi si que hom sha de compadir, perqué la sang em va fugint del cor. er la gran tristor que la domina, slasseca dia a dia la sang que em sosté en vida | Intristor és valenta contra mi |, per socorrer-me, no es troba eap ma armada, ni entre cards, sento propera hora del final de la meva vida: com que del tot la meva esperanca ha fugit, la meyalDIMENSIO ESTETICA I LITERARIA Tirant és armat cavaller El primer a qui el rei dona lorde de cavalleria fou Tirant lo Blanc i ell fou el primer que féu les armes, Aquell dia, convoca tot el seu seguict de gentilhomes i donzelles i anaren al cadafal on el Rei havia ordenat de fer els cavallers; vam trobar les portes tancades i vi rem trucar amb grans cops; després d'un temps, els reis e'armes aparegueren sobre la porta i digueren: «Qué voleu?» Digueren les donzelles: «Portem un gentilhome que vol tebre liorde de cavalleria i deman cavalleria perqué és digne i mereixedar de rebre-la.» CObriren les portes tot seguit i van pujar tots els qui volgueren. Quan foren enmig d'una ‘gran sala, feren seure el gentilhome en una cadira tota d'argent, que era coberta de ca- nemas verd, { alli van examinar-lo si era digne de rebre Vorde de cavalleria, pels seus costums, o si era coix o esguerrat dlalgun dels seus membres, que limpedis per entrar cen batalla; i havent-lo trobat tal com calia, i havent rebucla informacié de testimonis fi dedignes, venia larquebishe d'Anglaterra revestit com a diaca, amb el missal obert a les Rei i de tots els altres, li va dir mms, i venia davant el gentilhome i en preséncia s Pi gemtilhome, qui rebreu Lorde de cavalleria, jureu a Déu i als quatre Sants Evange ales lis de no venir mai contra el molt alt i molt excellent rei d’Anglaterra? Mes, jureu pe sagrament que heu fet que amb totes les vostres forces mantindreu i defensareu di donzelles, viudes i orfenes, desemparades, i encara casades, si socors us demanen?» Fer el jurament, dos grans senyors, els majors que alli eren, el prengueren pels bragos i cl portaren davant el Rei. 1 el Rei li pos Vs cavaller i mon senyor Sant Jordi.» 1 el besa a la boca. a sobre el cap i digué: «Déu et faci bon Després vingueren set donzelles, vestides de blanc, significant els set goigs de la verge Maria, i li cenyiren Tespasa; després tat que quatre evange- jors en di quatre cavall vinguer alli es trobaret significant el listes, i Ii calgaren els esperons; des- prés vingué la Reina i el prengué dum de Faltre, 1 el brag, i una duque portaren fins a una bella estrada i I's segueren a la cadira reial; tot seguit el Rei slassegué a un costat i la Reina a Taltre 1 totes les donzelles 1 els cava- Iers a baix, entorn dell. Pot després uma molt abundosa col-laci. I aquest ordre sha de seguir per a tots els qui son fets cavallers JOANOT MARTORELL, Tirant lo Blan (Adaptacis) ‘iaca: dergue ajudant del bish col-laci6: apatDIMENSIO ESTETICA I LITERARIA. Jocs amorosos entre Tirant i Carmesina entra a la cambra i tr s cabells cembolicats a la ma. Quan ella el veié, li digué Qui us ha donat dret a entrar aqui? I no ets Vencarregat ni et pertoca d'entrar ala me- fa cambra sense el meu permis; perqué, si !Emperador ho sabés, et podrien acusar de ltat, EL prego que te'n vagis, ja que no paren de tremolar els meus pits de recel Tirant no féu cas de les paraules de la Princesa, siné que se li acosta, i la prengué en aixt amb la senyora, li seguien el joc; perb, quan ell li posava la ma sota la Lestant en aquests jocs i burles sentiren que lEmpera Jriu venia a la cambra de sa filla per veure que feia perd, amb els jocs, no la sentiren ypidament Tirant sestira a terra, ili llangaren a sabre roba per tapar-lo. I la Princesa gué damunt de adi egué al No li falta gare per asseure’s damunt del cap de Tirant. Només Déu. amb quina por de passar vergonya estava Tirant en aquella situacio! Tira fins que vingué un donzella amb el libre d’hores. Llavors !Emperadniu sa: xeca i S'aparta en un extrem de la cambra i es posh ar sar, La Prince: jue [Emperadniu el descobris. Quan la Princesa sha. {gué pemtinat, post la ma sota la roba i pentinava Th la pinta. 1, u ‘ell a cada m wva la ma ili prenia ant. Iavors, sense fer gaire soroll, Tirant nfana amb la pinta que la Princesa li don: 1, Tivanc lo Blanc (Adapiacio) ilibre Phores: libre @oracions per a ser resades rminades hores de la jomadaDIMENSIO ESTETICA I LITERARIA 68 La literatura catalana medieval (i II) El segle XV va constituir la culminaci6 de la literatura catalana medieval. En poesia, es va produit Vemancipacis del model litic dels trobadors la consolidacis de poetes que ja no escrivien en oc- ita siné en catala, En prosa, es va desenvolupar la novel-la de cavalleries, considerada com la primera pedra de la novel-la moderna. La modemnitzaci6 de la literatura té a veure amb la intro- dluccié de la cultura classica a casa nostra i Vaugment de lectors gracies ala difusié de la imprem- ta, Valencia és la capital d'aquest moment culminant, amb autors com Jaume Roig, Joan Rofs de Corella, Ausias March o Joanot Martorell, entre alte. La poesia lirica La lirica trobadoresca va evolucionar lentament gracies a poetes com Andreu Febrer, Gilabert de Proixita i Jordi de Sant Jordi, que van crear una estética personal, sense incorporat, pero, les innovacions estilistiques que estaven produint els poetes italians de Pepoca, La renovaci6 profunda de la lirica no es produeix fins a entrada en escena d’Ausias March, que ‘va néixer a Gandia vers Pany 1397. Era descendent d'uma familia burgesa barcelonina, enriquida i ennoblida, instal-lada a Valencia, Va participar en campanyes militars i fou nomenat falconer major del rei. Es va casar amb Isabel Martorell, germana de Vautor del Tirant, i, en segones nap- cies, amb Joana Escoma, March mort a Valencia el 1459, En els seus poemes trenca amb la tradi- 6 trobadoresca i analitza amb profunditat el seu jo més intim i les seves contracliccions, Entén Thome com un ésser format de cos i esperit i busca la perfeecid, que consistelx a estimar només amb Fesperit, Contra les creences més esteses a Vedat mitjana, sosté que la dona té anima i que, per tant, és capag d’entendre i compartir les aspiracions del poeta. El seu esti és realista, ple de comparacions i metafores punyents i, a vegades, hiperboliques, que li serveixen per expressar el dolor que li produeix el sentiment amorés, com has pogut llegir al poema XI La novel-la cavalleresca A diferencia de les narracions de cavallers errants, que eren relats inversemblants situats en pai- sages imaginaris 0 exdtics, sense referents temporals ni espacials, plens de personatges i ele- ‘ments fantastics (dacs, gegants, mags, fades...) la novel-a cavalleresca té un plantejament rea- lista: no hi ha elements fantastics, la geografia s coneguda, Tepoca és contemporania a Yautor i cls cavallers son psicoldgicament versemblants. Sintrodueix una nova manera dentendre la vida ssegons els ideals burgesos: el plaer, la ra6, Vhumor i el realisme. Les mostres més rellevants son Curiat e Gielfa, andnima, i, sobretot, Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. Joanot Martorell va néixer a Gandia entre 1413 i 1415, en el si d'uma familia de la noblesa mit- jana valenciana, Era un gran coneixedor de la vida militar, cosa que va marcar la redaccié del Ti- rant. La novella sinicia amb les aventures del cavaller ermita Guillem de Varoic, el qual rep la visita de Tirant, que es dirigeix a un torneig amb motiu de les noces del rei ’Anglaterra. En el primer text has legit com aquest rei arma Tirant cavaller. Alligonat per Termita sobre la cavalle- ria, Tirant marxa amb els seus companys a Franca, Sicilia i Rodes, on esdevé cap dels exércits bi- zantins, Després dun seguit d'aventures al nord dAfrica, torna a Constantinoble, on es casa amb Ia filla de Vemperador, la princest Carmesina, i és nomenat César ce l'mperi. El matrimoni mor poe després: Tirant, victima d'una malaltia, 1 Carmesina, a causa del dolor que Ii produeix la ‘mort del seu espos. En parallel a Pacci militar, dones, es desenvolupa uma trama amorosa.DIMENSIO ESTETICA I LITERARIA Activitats 45. 46. a7. 49. 50. 31. 55. 57. Analitza el poema d’Ausias March. Quines conseqiiéncies provoca el sentiment amorés en I'anima del poeta? Explica-les amb els diferents adjectius que suggereix el text. Se Explica alguna de les hipérboles o exageracions que conté el poema de March. 5: Llegeix atentament el segon text i fes un esquema amb els passos ‘que segueix la ceriménia d’armar cavaller, destacant-hi les armes, els personatges que hi intervenen i els elements religiosos. © En les cerimonies tenen molt valor els espais, els gestos i els simbols. Quines tres posicions ocupa fisicament Tirant al llarg de la cerimnia ‘en qué rep l'orde de cavalleria? En quin to s‘ha escrit la descripci6 de la ceriménia d’armar cavaller? Pel to, et sembla que és un episodi que parteix de la fantasia ode la realitat? Llegeix atentament el segon text de Joanot Martorelli analitza el tractament (de tu o de vés) que Carmesina déna a Tirant. és constant al llarg del passatge? Com ho interpretes, tot plegat?, er qué Tirant té por de passar vergonya si és descobert? Com qualificaries l'actitud de Tirant, de Carmesi ‘en aquesta escena de jocs amorosos? le les donzelles Qué representa la pinta que finalment Tirant s‘enduu de la cambra de Carmesina? Argumenta si 'escena que es presenta en el segon text és purament erdtica 0 si conté elements humors Informa't sobre I'argument complet de la novel-la de Joanot Martorell i sobre el protagonista i digues quines de les expressions segiients penses que li escauen millor '* cavaller valent ‘+ comerciant astut ++ senyor poderds * guerrer sensible ‘+ militar enginyos + religids ambicios + servent fidel * enamorat habil Compara el concepte d'amor que hi ha en el segon text del Tirant amb ‘el que mostra March. Se Busca informacié sobre un dels autors esmentats en aquesta unitat, dls quals no has legit cap text fes-ne una fitxa amb les dades biografiques i literaries més rellevants. 6Avaluacio La comanda El rei Pere cl Cerimonids t€ una estranya trobada amb Jafuda,jove juct mallorqu fll de Cresques, tum dels mes respectats mestres de cates de naveger. Jo entenia prou bé les reclamacions del ret, ja ‘que a mi també em disgustaven els aparella- ments a la forga ~com el que mon pare arran- Java per a mi, Per barruda i primerenea que fos na Sibil1a, el rei tenia tot el dret a casarse amb qui volgués. Eneara més si pensivem que, mente jo era un humil aprenent juew, ell era Thome més poderés de la nostra terra, tun avi respectat al mén sencer. Tampoc no trobava corrent que la seva iHlustre persona saboqués @ mi, un desconegut de baix estament, per contar-me les seves intimes penes. En resum, nno sabia qué dirli. Ell devia advertir la meva cara de préssee, perque va cessar en les lamen- tacions i va canviar de conversa -Bé, Jafuda, no et vull marejar. Conec la feina ‘que few a lobradlor de Mallorca, i la respecto. Magradaria encarregar-vos algunes cartes, ~Senyor-livaig responaie, allewjat pel canvi de ‘ema-, som al vostre servei per al que calgui. Vull que em feu tres cartes de la Mediterra- nia, iLluminades generosament, i un mapa- ‘mundi gros, que contingui totes les informa- ions coneguddes del mon, pero també les poe cconegudes, 0 aquelles que cap viatger ni cap avi pugui haver comprovat, encara que n’hagi © sentit parlar. Es a dir, una visié universal de la Terra, que mostri allo que els nostres ulls en- \ cara no han vist. Vaig desitjar que se m‘empassés el trespol, i que la conversa tomés a derivar cap a les {qiestions intimes d'abans. Vaig estar a punt de confessar-li tota la veritat, de dir-li que una ‘obra com aquella ja existia, i que era en mans o™~ si. en : del notari Bernat, Pero no ho vaig fer. No en movia el guany material, tot i que la jugada e temptadora: li prenia TAtles furtiu al notan, Ti venia al rei com a nou de trinca, Cresques sembutxacava uns bons honoratis, al eapdac vall, el dipositari acabava sent la mateixa Cas reial. Era una operaci6 neta, potser fins i tot honesta, Pero vaig callar: potser mogut per law# meva obsessié o um fort sentit de pateritat envers Fobra, no ho sabria dir. En el fons, cree que em va aclaparar una perspectiva horroro= sa. Suposem que podia recuperar aquell tre- sor, i tornar-lo a tenir entre les meves propies, mans; com tindria estémac, aleshores, per desfer-me'n altre cop? Alguma cosa mavisava, des del cor, que si tomnava a tocar PAtles ja me! deixaria prendre mai més. =No cal que pateixis per la remuneracié -va observar, malinterpretant els meus dubtes us ho pagarem he. Em vaig deixondir, i li vaig agrair la confiang: que dipositava en nosaltres, subdits humils de® la seva excelsa persona. M’havia trasbalsat la seva magnificitncia i liberalitat. No faltaria més: rmestre Cresques i jo honorariem aquella co” ‘manda, tan bé com poguéssim. Li dibuixariem, mes cartes com altre mortal no havia vist mai, belles i omamentades, amb un devessall de Ilegendes i veus sobre les meravelles del mon: Va mostrar-se dacord i em va ordenar que hi poséssim tot seguit, perqué sentia que se li © . escurcaven els anys de vida, Abans de partir, volia conéixer tot el que s*havia dit sobre terres ignotes, si és que existien. Es resistia, va con- fessar, a passar del segle sense satisfer les seves curiositats. ALFRED BOSCH, L'Ades furtiaActivitate 58, 59. 61. 66. 67. > | indica de quin d’aquests tipus és el text que has llegit + dialogat * dialogat, amb fragments de narracio « narratiu + narratiu, amb fragments de dialeg 6 | Copia aquestes oracions i completa-les amb per o pera i el determinant que calgui ‘= Jafuda prefereria treballar directament rei ino... honest notari rei ‘* Jafuda va acceptar lencarrec honor que representava ino només ... diners. Se | indica de quin tipus s6n els complements destacats en aquesta oraci Mentre jo era un humil aprenent jueu, ell era I'home més poderés de la nostra terra, 1 Quins verbs poden dur aquests complements? S | respon tes preguntes seglients referides a aquesta oracié compost: ‘Conec a fina ila respecto, © Quins sén els verbs? '* Quin és el complement directe de cada verb? ‘© Quina diferencia hi ha entre la feina i la respecto? se | identifica la funcié que fa el pronom lien l'oracié segiient i substitueix-lo per un sintagma preposicional: Vaig estar a punt de confessar-i tota fa veritat, de dir 4 | indica quins complements verbals substitueixen els pronoms febles subratllats en les oracions seguents: '* Peto no ho vaig fer. '¢ Us ho pagarem bé se | separa el verb iels complements verbals de loracié segiient: LU vaig agrair a confianca, # Copia aquestes orac ns i completa-les amb complements predicati '¢ Joem trobava .... en preséncia del rei, El to d’aquella conversa em tenia se | Aparelia aquestes paraules de la lectura per sindnim iHustre - ornamentades - honoraris -remuneracio -iMuminades -excelsa_| Tria, entre les tres paraules que et proposem, la que tingui un significat ‘equivalent al que té en el text la paraula destacad: ‘¢ Llegenda: inscripcié, mite, narraci. ‘+ Veu: so, exclamaci6, terme ‘= Generosament: caritativament, espléndidament, desinteressadament, ‘* Cartes: comunicacions, escriptures, mapes. nfey 68. 6 Relaciona cada un dels sintagmes subratilats amb una de les funcions segilents: ‘complement del verb - complement del nom ‘© Es va trencar la nina de porcellana ‘= El cosf de Franca esta content de la teva acollida ‘* Viuen molt a prop de casa sa mare. ‘* Rega les plantes al vespre. 69. se Indica quines d’aquestes combinacions sén incorrectes: + verb copulatiu + CD. + verb predicatiu + Atr *cD+cl *CRECC 70. se identifica els complements verbals de les ‘oracions segilents i indica de quina classe s6n: ‘+ Venen discos pirata al mig de la Rambla. ‘+ La medicina és una ciéncia aplicada. ‘+ Es refereix al teu comportament de alte dia, ‘* Avui ala tarda inauguren l'exposicis de fotos. + Lentament es van aclarint les coses. ‘* Presenten un nou espectacle al public europeu. ‘= Camina desesmat, 71. Copia aquestes oracions i substitueix els, complements subratllats per pronoms febles: + Var agafar el tramvia del Besos + Sique és a infermer institut! ‘+ Aquests delingdents actuen oraanitzadament. + Certs estrangers arriben molt preparats. + Var sortir dela reuni6 satisfets + En Gerard creia que s‘havia de tancar el negoci ‘+ Donarem una altra oportunitat als conseraes. real 72. Copia aquestes oracions amb la indica quina d'aquestes idees expressa el sintagma subratllat: loc causa destinatari- mita- temps benefiiari 2 Activitats complementaries ‘+ Han decretat ajuts [pels / per als] discapacitats ‘© El carrer esta col-apsat [pel / per al] temporal ++ Vam vsitar-los [pel / per all maig. ‘* Hiha molta mendicitat [pels / per als] carrers ‘© Aquestes guies sén [pels per als] veins ‘* Ho enviarem [pels / per als] mitjans habituals. 73. $» Copia aquestes oracions i completa-les amb una combinacié de preposicié i determinant: ‘* Elvideo ha estat fet alumnes de quart. ‘© Ens el vam trobar ... bose. ‘+ Guardeu entrepans .... que arribaran tard. Explica la diferencia de significat entre probable i provable. 75. Copia aquestes séries de sini completa-les amb paraules de les segiients: jut -gentl- garrepa ore - exquisit-gasia * incapas, indtil, incompetent. * delcat, gracil, but. « aspre, rude, adust estar, arid, infért «avar, interessat, ronyés, 76. 64 Forma l'antonim d'aquestes paraules amb els prefixos a-, in-, im-, des-: permeable septic _—_ substituible * plegat, « lleial + mobil « simatric fer = sensible 77. & Copia les oracions segiients canviant els ‘mots en cursiva per I'antonim adequat: [cetitar-aprotar-inutar conor fated] ‘= Un tribunal ha condemnat el lade. ‘= No volen assistr a la reunié. ‘* Han malbaratat I'heréncia dels avis. ‘= Temen que arribaran dema ‘* Han incrementat les mesures de seguretat ‘* Aquesta medicacié ha reforcat el malalt.Conceptes clau de la unitat Antonimia. Relacié semantica que sestableix entre ‘dues 0 més paraules de significats oposats. Atribut. Complement obligatori amb els verbs ser, es- tar i semblar que indica la caracteristica essencial del subject Complement circumstancial. Complement optatiu que aporta informacié addicional sobre les circumstan- cies de Faccié (temps, loc, manera o quantita) Complement de régim. Complement obligatort exigit Complement indirecte, Complement sovint optatit, tot i que algums verbs el requereixen, que designa el destinatari de Faccis expressada pel verb. Complement predicatiu, Complement optatiu del verb que modifica el subjecte o el complement di- recte, Es troba amb verbs diferents de ser, estar 0 semblar. Sinonimia, Fenomen que es produetx quan hi ha una relacié de molta semblanga o dequivalencia en el per certs verbs i que en completa el senit, Va intro- significat de dues 0 més paraules, duit per una proposici6. Complement directe. Complement obligatori de molts verbs que expressa lentitat sobre qui recau Paccié expressada pel verb al em a =o ae [vm [om fst | won | rable | wits Dele Guera teat | pens Novcertme | Renovacé_ | P2 theatre Renaxenca | Modeisme ial ays ‘moderna avantgarde] ieria | Ca 2m | acl 1 3 a 5 6 7 3 2 RRR] Busca la paraula de set lletres derents que falta a 'ultima fla d'aquesta taula. Has de tenir en compte que saps quanteslletres comparteix amb les altres paraules. Pista: la paraula que has de trobar és un adjectiu que fa referencia a lorigen de la lengua. zx i>l>|a vlo|z|v|m|a >loimlcla[r zlzlel[-lele o[eolo|- zl>i4|r lez z/<|>|=|a|o wlolalaleln[= Bco eee eee oy ee eer ed ere Perea ned eee a més no, els fendme ae eer. (eet an ier ys eee Actualment, fins i tot es poden enviar naus prea ere core Pee ee Vestudi del qual pot ee eee eee) eee es ete ene eect Paes es ee tots dos astves hi plou Anem des d’aqui fins on vulguis rf Per qué plou a Tita? La Iuna més gran de Saturn té algunes simi amb la Terra primitiva Dansant al voltant de Saturn, a uns mil cinc-cents milions de quilometres del Sol, hi ha un mén que, curiosament, s'as- sembla forca al nostre planeta, La super- ficie de Tita té muntanyes, valls, llacs i rius, com la Terra. Aquest satalitté una atmosfera densa formada, principalment, per nitrogen i una gran quantitat de nd- vols. De fet, s6n els dos dnics punts del sistema solar on plou. La petita o gran di- ferencia entre aquests dos cossos plane- taris és que ala Terra hi plow aigua ia Tia, ‘meta liquid, | que les muntanyes tla su- perficie sdlida del satalit és algua con- gelada en lloc de terra, Agustin Chicarro, cientifie de ’Agéncia Espacial Europea (ESA), considera Tita «un mén parallel al nostres, i Ricardo Hueso, de la Universi- tatdel Pais Base, comenta: «A la luna més gran de Saturn, Vaigua fa de terra i el meta fa d/aigua. A la Terra, 6s el cicle de Yaigua el que fa que el planeta sigui din- mic, viu. ATita, aquesta funci6 la com- pleix un curiés cicle de meta que mereix ser investigats. Els experts creien que aquest indret unya i misteri6s podtiate- nir forga similituds amb la Terra primiti- va abans de origen de la vida, i que el seu estudli ens donaria pistes sobre 'e- volucié del nostre planetaii fins tot, de Vaparicié de la vida. Agustin Chicarro ex- plica: «Fa temps, es pensava que Tita era com un laboratori de quimica organica» (uds Looctubre del 1997, la NASA i ESA van decidir enviar conjuntament la missié es- pacial no tripulada més cara de la histd- Hla, la Cassini-Huygens, que durant set anys va viatjar pel sistema solar fins que, al juliol del 2004, va comencar a orbitar al voltant de Tita. A hores dara, la nau Cassini ja ha realitzat vint-i-quatre vols, per fotografiar el satel-lit, mentre la son- da Huygens ha recollit dades de la seva atmosfera. Perd per qué es va decidir prioritzar Vestudi de Tita? La sospita d’un astrofisic catala ‘Aquella luna ce Saturn va'ser descober- ta el 1656 per holandes Christian Huy- gens, perd no va comencaradespertar un interés especial fins a la primera de- cada del segle XX, gracies a Vastrofisic ca- tala Josep Comas i Sola Ell va observar que Tita tenia una lluminositat més pro- pia dels planetes amb atmosfera que dels satellits, i va anunciar un fet que en aquell moment resultava excepcional: podria ser el primer satéHit conegut amb almosfera. Aquestes dades no van ser preses seriosament, perd anys més tard, aladécada dels quaranta, uns altres cien- tifies van comprovar que Comas tenia 126: Tita estava envoltat per una densa at- mosfera de nitrogen. Aquest fet desperta un gran inter&s, perd el veritable ensurt