PREGUNTES POESÍA Resoltes

Autor i Obra
Vicent Andrés Estellés va néixer a Burjassot, poble de l'Horta Valenciana,

l'any 1924 i va morir a València l'any 1993. Va ser un molt bon periodista i
escriptor, però pel que realment va destacar va ser per la seva faceta
poètica. De fet, la seva, és considerada la millor poesia valenciana des
d'Ausiàs March i Roís de Corella.
Una de les curiositats de l'autor valencià, és que idolatrava a Ausiàs March.

De fet, l'anomena moltes vegades durant tota la seva obra (com en es el cas
d’aquesta obra) i el té contínuament present. Una de les coses que d'ell
també crida l'atenció és que la guerra civil, per ell va ser una època feliç ja
que el seu poble i la seva família, se'n van mantenir al marge.
Un altre punt a destacar és que té una obra diversa i molt extensa. Encara
que n'és més coneguda la poesia, també escrivia novel·les, obres de teatre ,
guions de cinema i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són la
mort, el sexe i la pàtria, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill,
directe i, fins i tot, vulgar.
El Llibre de meravelles (poemari publicat el 1971 i escrit entre el 1956 i
1958).
El títol fa referència al món medieval i és, clarament, un homenatge al

Llibre de meravelles de Ramon Llull. La paraula llibre remet als llibres
medievals (Llibre de Jaume I, de cavalleries, de les bèsties...) i ací, el llibre
es veu com un viatge, una mostra, un mural. La paraula meravelles
connecta amb Llull, mostra, com ell, allò que troba al seu món, a la seua
època. Llull mostra el món medieval i les meravelles que troba Fèlix al seu
viatge (és una guia espiritual). A Estellés, les vivències es converteixen en
moments valuosos, meravellosos, irrepetibles en mig del caos i la pena del
temps que li ha tocat viure.
El llibre està dividit en tres parts, reprodueix els retaules religiosos

medievals. Fa un retaule amb l’Espanya franquista.
Teoria i pràctica de la flor Part Central (la realitat) Propietats de la pena

natural* (L’home als retaules ( L’infern als retaules medievals)
(El Paradís als retaules medievals)
medievals)
47 poemes
10 poemes. 5 poemes
Amb títols i epígrafs (cites)
Sense títols, ni epígrafs. Sense títols ni epígrafs.
Seccions numerades del I al
Versos d’art menor a la VII, en cadascuna predomina Versos d’art menor a la majoria de
majoria de poemes (menys una temàtica. poemes.
alguns on apareixen Parla del futur, on arribarà la
Versos d’Art major,
decasíl·labs). recuperació de la llibertat, la
alexandrins (versos de 12
Poètica de la felicitat, mostra síl·labes amb cesura en la cultura i la llengua per assegurar la
una realitat idealitzada. sisena i formen dos pervivència.
Identificació del poeta amb hemistiquis de 6+6). Instruccions que es donen al poeta
la col·lectivitat. El poeta és per canviar el futur. Té
Episodis, que mostren les
una persona més, no té res responsabilitat.
‘meravelles’ de la vida, la
d'especial.
crònica del seu temps: amor Trenca amb el pessimisme
Ironia del títol: La flor sexe, fam...viscudes durant medieval, un altre futur és possible.
natural* (era el premi dels guerra i la postguerra.
jocs florals), en realitat no Enfronta el passat i present.
estem al paradís.
PREGUNTES LITERATURA
3)B Context històric de l’obra

5.- En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra: Llibre de meravelles?
Explica les característiques bàsiques del (sub)gènere model o corrent.
El Llibre de meravelles (acabat a finals dels anys 50 i publicat als anys 70) pertany al Realisme
compromès o realisme històric, el qual adoptà Estellés durant els anys 50. Les característiques
més importants d’aquest corrent són: la utilització de la quotidianitat com a temàtica, els
referents a l’entorn immediat, la utilització del registre col·loquial de la llengua i el compromís
de donar un testimoni directe i entenedor del que l’envolta, mostrant-se així compromès
políticament i socialment.
Així doncs, dins d’aquest corrent mostrant la realitat que l’envolta serà el millor cronista de
l’època sinistra i convulsa que li havia tocat viure, la dictadura. Aquest compromís passarà a
tenir una voluntat testimonial de mostrar la València de la guerra i la postguerra. És per això
que la poesia d’Estellés, a més del realisme històric, es tracta d’una crònica o documental de la
realitat d’un temps de repressió i tristesa.
6.- En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?

La major part dels poemes del Llibre de meravelles van ser escrits entre el 1958 i el 1959,
encara que el llibre va ser completat i organitzat a l’entorn de 1968 i publicat a l’any 71. Aquest
va ser un període de dures condicions, de repressió cultural i de censura imposada pel règim
franquista des del 1939 fins al final de la dictadura. El català deixà de ser oficial i desaparegué
de l’administració, de l’ensenyament, de qualsevol activitat pública. Durant el període de
postguerra, l’autor i els seus coetanis passaren por i fam. Patiren persecucions per les seues
idees polítiques, no podien desenvolupar les seues inquietuds culturals i, el clima moral en el
qual visqueren era gris i trist, dominat per una moral repressiva, cosa que influirà clarament a
l’obra.
Culturalment, la creació poètica es divideix en diverses etapes. La postguerra immediata amb la

persecució dels intel·lectuals i escriptors, durant la qual la vida literària es va desenvolupar a
l’exili o la clandestinitat. A partir del 55, que començà a crear-se una nova estructura editorial i,
per últim, els anys seixanta on la producció va augmentar. Però no serà fins els anys 70, que la
producció va assolir de una certa normalitat i durant aquest anys es van començar a donar
moltes més publicacions.
7.- Situa l’escriptura d’aquesta obra en la trajectòria de l’autor (etapes o blocs) i digues
alguna característica de l’etapa i les diferències amb les altres etapes.
L’obra d’Estellés en tres etapes cronològiques, en primer lloc, els anys quaranta o els inicis
literaris, és l’etapa de formació o aprenentatge durant la qual escriu en castellà. Imita la poesia
clàssica castellana, és influït per Lorca, Dámaso Alonso... i conreà una poesia de caire més
simbolista.
Els anys cinquanta, representen una època d’intensa producció en català en la qual assoleix la
plenitud i es consolida com a poeta. L’any 56 és un any fonamental en la vida i obra del poeta,
mor la seua filla de tres mesos i això provocarà una enorme crisi personal, que el portà a
refugiar-se en l’escriptura. És el punt de partida del “Llibre de meravelles”. Adopta el realisme
compromès que suposarà un canvi, ja que incorporà un dels elements més importants de la seua
poesia, la quotidianitat. L’autor vol ser testimoni de la València de postguerra, les referències a
l’entorn, el registre col·loquial, les cites als clàssics catalans medievals i el vers alexandrí,
formen part de la seua poesia. Als seixanta, escriu molt però publica poc, completarà el Llibre
de meravelles.
Dels setanta fins a la seua mort és l’etapa de difusió i reconeixement del poeta quan publica
l’obra que havia quedat inèdita d’etapes anteriors, com “Horacianes” i assoleix la maduresa
creativa i es converteix en el poeta nacional dels valencians.
8.- Quines característiques generals presenta el gènere ( la poesia) en el context de

l’escriptura de l’obra?
Durant el període de postguerra, van conviure diferents estètiques. Per un costat, la poesia de
tradició simbolista, postsimbolisme o poesia pura, caracteritzada per la recerca formal, religiosa
o existencial. Carles Riba és un dels seus representats.
Als anys seixanta, es mantindran els corrents simbolistes o experimentals, però la menor pressió
de la censura hi fa possible l'aparició d'una literatura de caràcter més realista i de compromís
polític, la poesia social. Aquesta, inspirada en autors com Bertolt Brecht, concebia la literatura
com una forma de denúncia social. Autors com Pere Quart, Salvador Espriu o Vicent A.
Estellés en són de representatius. Els seus poemes seran popularitzats pels cantants de la Nova
Cançó.
9.- Quins altres autors o autores destaquen en el en el context de l’escriptura de l’obra

dins del gènere (la poesia, mínim 2)? [Aporta algunes dades sobre l’escriptura, títols
destacats i característiques bàsiques d’aquests autors/es].
Salvador Espriu. (1913-1985), la seua obra incorpora moltes referències culturals, procedents
de les cultures clàssiques, la grega, la judaica, l’egípcia, d’on extrau elements literaris, filosòfics
i mítics. Els seus mites reflecteixen les seues preocupacions, així, l’entorn familiar adquireix
categoria de mite, a Sinera (Arenys, invertit), que simbolitza la Catalunya ideal i el món perdut
de la seua infantesa, Lavínia que és, en clau, Barcelona o Sepharad, Espanya. Escriu diversos
tipus d’obres: la satírica, on analitza el món de forma grotesca com en Primera història
d’Esther. La lírica i l’elegia en vers, n’és un exemple, El caminant i el mur, on el jo poètic
mostra la desolació davant la mort i la fugacitat del temps. Després conrearà la poesia ètica i
cívica, on mostrà el compromís social amb el seu país, a obres com La pell de brau. A la
llengua mostra una gran riquesa lèxica i de registres.
Joan Brossa (1919-1998) es va formar en les avantguardes (literàries, plàstiques i musicals). Va
ser desconegut fins a la publicació de Poesia rasa (1970) i convertit després en una referència.
Alguns dels seus primers llibres són plens d’imatges oníriques encadenades per associacions
inconscients. A partir de l'any 1950 la seva poesia experimentà un tomb notable, abandonant la
recerca en el subconscient per passar a una poesia més lligada a la realitat. Els seus poemes eren
petits flaixos de la realitat quotidiana, plens d'humor i d'intencionalitat de denúncia política. A
partir d’ací, el poeta es preocupà pel poder de les paraules i comença a reflexionar sobre aquest
fenomen. El seu interés per captar la idea d'una manera sintètica el portarà cap a la poesia visual
i la poesia escènica. Brossa ha practicat també el metre tradicional, principalment el sonet, al
qual trasplantà les troballes aconseguides a les obres experimentals.
10. - Quins altres models o corrents trobem al context de l’obra dins de la poesia? Explica
les diferències respecte al model o corrent en què s’inscriu l’obra.
Als anys quaranta i cinquanta, trobem la poesia de tradició simbolista. Poesia continuadora
d’un estil anterior a la guerra civil que té a Carles Riba com el màxim exponent, proposava
valors de rigor moral, exigència literària i fe en la cultura, els quals havien de ser els que
servirien per a redreçar la situació política. La poesia experimental de tradició
avantguardista de forma paral·lela a l’anterior n’hi ha una altra corrent representada per Josep
V. Foix i Joan Brossa que reivindica la ruptura formal i l’experimentalisme de les
avantguardes. Per últim, la poesia testimonial que vol reflectir la quotidianitat, l’ara i ací del
poeta i s’interessa pel poble, els oprimits, els desfavorits.
Al llarg de la dècada dels anys seixanta, la poesia de tradició realista, proposà un

enfrontament amb l’estètica de tradició simbolista i avantguardista veient la literatura com un
model de compromís polític, al servei de la lluita de classes i contra la dictadura. És l’anomenat
realisme històric o social, aquest es basava en plantejaments marxistes que reivindicaven la
participació de la literatura en l’alliberament individual i social de l’ésser humà. Dos llibres de
poemes publicats el 1960, La pell de brau, de Salvador Espriu i Vacances pagades, de Pere
Quart són els més representatius d’aquest corrent.
11.- Com evoluciona el gènere (poesia) amb posterioritat al context de l’escriptura de

l’obra? Característiques.
S’entén com a poesia actual aquella que s’ha elaborat a partir de la dècada dels setanta, on es
produeixen canvis en la societat occidental postindustrial que vindran marcats per
l’individualisme, el consumisme, l’hedonisme, l’eclecticisme estètic. Al món literari es van
publicar Poesia rasa de Joan Brossa i Miralls de Pere Gimferrer que van suposar la superació
del realisme històric i portaran la poesia cap al simbolisme i l’experimentalisme, de nou.
La nostra poesia mostrarà múltiples tendències però es poden establir una sèrie d’etapes: als
anys setanta, continuen escrivint poesia realista els poetes més veterans com Martí i Pol,
Estellés o Beneito. Els autors més joves rebutgen el realisme i utilitzen la poesia per parlar de la
intimitat del poeta, experimentar amb el llenguatge i la forma. La poesia passa a suggerir,
evocar, imaginar. Els autors més joves formaran l'anomenada «generació dels setanta»: Maria
Mercè Marçal, Josep Piera, o Marc Granell o Joan Navarro, autors que continuaran escrivint als
vuitanta i noranta.
Als anys vuitanta es reforçarà la línia individualista, el poema pretén explicar les experiències
personals des del jo, l’anomenada poesia de l’experiència. I, per últim, als anys 90, la poesia
deixa de ser l’eina per preservar la memòria col·lectiva i els poemes són autobiogràfics, més
curts i senzills. Es centra en l’espai quotidià i urbà immediat i la temàtica amorosa o la pròpia
poesia són essencials en un món regit pel consum i els interessos de mercat, cal nomenar Enric
Sòria, Àngels Gregori...
12.- Quins autors o autores destaquen en el gènere amb posterioritat al context

d’escriptura d’aquesta obra (mínim 2)? Quines semblances o diferències presenten
l’escriptura amb l’autor del fragment presenten aquests autors/es?
Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona 1952-1998). Coneguda sobretot com a poeta, però
també professora, traductora, assagista, i novel·lista va dedicar la seva obra i una decidida
militància feminista i en el camp cultural a explorar la significació de l’experiència femenina en
el món en què li va tocar viure. Va fer un ús original de les imatges i va mostrar un univers
personal singular.
A la primera etapa de formació i consolidació, el tema de l’amor apareix des de

l’heterosexualitat i mostra un feminisme militant buscant el seu espai personal en poemaris com
Cau de llunes, Bruixa de dol, Sal oberta. A la segona etapa el tema de l’amor es mostra dins de
la reivindicació del lesbianisme i el tema de la mort apareix com a nou, Desglaç, forma part
d’aquesta etapa.
Marc Granell Marc Granell (València, 1953) és un destacat poeta i traductor valencià. El 1976
guanya el Vicent Andrés Estellés per Llarg camí llarg i en 1998 publica Versos per a Anna, un
dels seus poemaris d’amor més importants. La poesia de Granell és una combinació de
compromís polític i sacsejada emocional, una poètica crua i pessimista, o “pessimista
optimista”, enganxada a les misèries d’un poble maltractat. Però conté també quelcom de
colpidor, un bri de tendresa reconfortant, fresca. Una veu “extremadament coherent i unitària”.
Distant, afegiríem, de l’exuberància formal, però no mancada de recursos expressius.
3)A Respecte a l’anàlisi de l’obra; quant a la temàtica i a la forma:

El llibre es divideix en tres blocs, coincidint amb l'estructura d'un retaule pictòric medieval. La
part inicial, titulada “Teoria i pràctica de la Flor natural”, consta de 10 poemes que no presenten
títols, ni epígrafs. La majoria de poemes presenten versos d’art menor. Aquesta part mostra una
realitat on l’important és el compromís i la identificació del poeta amb la col·lectivitat.
La part central, que no té títol general, però si està dividida en set seccions numerades de l’I al
VII. És la més extensa i ja que està formada per 47 poemes, els quals tenen un títol i un paratext
inicial que correspon a citacions d’autors, generalment medievals ( i sobretot d’Ausiàs March).
Aquesta part presenta episodis que mostren les ‘meravelles’ de la vida, la crònica del seu temps:
amor, sexe, fam...viscudes durant guerra i la postguerra. Enfronta, doncs, el passat enyorat, feliç
i el present més terrible.
La part final, titulada “Les propietats de la pena”, consta de 5 poemes, que tampoc tenen títols
ni epígrafs. La majoria de poemes presenten versos d’art menor. Ací, el poeta parla del futur, on
arribarà la recuperació de la llibertat, la cultura i la llengua per assegurar la pervivència.
PART PRIMERA: TEORIA I PRÀCTICA DE LA FLOR NATURAL

UN ENTRE TANTS
“Un entre tants com esperen i callen” és el poema que inicia el Llibre de Meravelles.
Estructuralment, el llibre es divideix en tres blocs, tot coincidint amb l'estructura d'un retaule
pictòric medieval. El poema objecte d'estudi se situa, concretament al prefaci, és a dir, la part
inicial del llibre titulat “Teoria i pràctica de la Flor natural”, aquest títol del prefaci, remet a una
mena manual d’aprenentatge de poemes floralescs (la flor natural era el premi que donaven als
guanyadors dels Jocs Florals). El prefaci té unes característiques pròpies quant a mètrica i
temàtica. Presenta 10 poemes, sense títols, ni epígrafs, i versos d’art menor a la majoria de
poemes.
1.- Quins referents o elements de la realitat trobem en el fragment seleccionat? Tenen
aquests elements relació amb el marc espaciotemporal general de l’obra?
Aquest poema pertany a la primera part del Llibre de meravelles i mostra el protagonista
com un membre representant anònim d’una col·lectivitat que espera la llibertat i mentrestant es
queda en silenci. Ell i tots tenen idèntiques vivències, en el mateix context, la postguerra, la
dictadura.
A més, la composició representa és un res de lletania on trobem dues veus: la del guia que diu el
vers decasíl·lab i la coral que diu el tetrasíl·lab, com a resposta, la confirmació en cada tres
parells. Aquest res religiós remet a “ora pro nobis”, “prega per nosaltres”, res molt utilitzat a
les misses durant la postguerra franquista.
Així doncs, veiem que els elements tenen relació amb el marc general de l'obra, els anys 50, la
postguerra.
2.- Quina temàtica pròpia de l’obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques
són característiques d’aquesta obra?
El tema del poema és l’assumpció del jo poètic de la seua pertinença a una col·lectivitat.
Escriurà des del poble, i no únicament per al poble, com faran altres poetes del corrent realista.
Procedeix del carrer, forma part de la gent, n’és «un entre tants». Aquesta frase, associada a una
idea que té el poeta sobre ell mateix, es convertirà en un leitmotiv al llarg de la secció. Aquest
poema es troba dins d’un dels àmbits temàtics de l’autor, la poesia de reivindicació social i
nacional (aquella que dona testimoni sobre les realitats d’una època de repressió: la guerra i la
postguerra, els horrors de la confrontació, els patiments, les privacions, l’amenaça de la mort).
Altres temàtiques d'Estellés són la quotidianitat, petits esdeveniments que afecten a la vida
personal del poeta, l’amor i el sexe com a motors de la vida, sense idealitzar la realitat que
l’envolta. Altre tema important és la mort, una mort amb moltes cares (la metafísica, la
col·lectiva, la familiar-pròxima i dolorosa). I l’amor, tema constant a la seua poesia, l’amor
tranquil, de parella, conjugal que contrasta amb l’amor passional, on tot és alegria de la carn i
exaltació del plaer.
3.- Analitza la mètrica d’aquest fragment. Es aquesta la mètrica dominant en Llibre de

Meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els seus poemes seleccionats?
El poema està format per 21 versos, alterna decasíl·labs i tetrasíl·labs, presenta nou parells de
versos, organitzats 3+3+3, en agrupacions de dos versos. Entre aquests intercala, la repetició
d’un sol vers, la frase, “un entre tants”, que és alhora primer hemistiqui de cada vers decasíl·lab
(4+6).
La composició és un res de lletania en què hi ha dues veus: la del guia que diu el vers
decasíl·lab (10) i la coral que diu el tetrasíl·lab (4), com a resposta i confirmació en cada tres
parells. Combina, per tant versos d’art major i art menor.
Quant a altres formes mètriques dins el poemari, en aquesta primera part els metres són més
variats, tetrasíl·labs, octosíl·labs i decasíl·labs, al cos central del poemari trobem una mètrica
regular com és el vers alexandrí (6+6) com a única forma mètrica, mentre que a l'epíleg (tercer
bloc) destaca el metre octosíl·lab.
4.- Identifica les figures retòriques més importants que hi trobes. Explica què aporten al
significat del text. Quines altres figures retòriques són habituals al Llibre de Meravelles?
Al poema identifiquem anàfora (Un entre tants), la repetició lèxica (esperen) i el

paral·lelisme (Un entre tants com esperen). Aquestes aporten al poema l’estructura del poema-
lletania que, per definició és una repetició enumerativa on hi ha la veu guia, que remarca la
situació del poeta dins la col·lectivitat, i la resposta coral. Les contínues comparacions es
remarquen i s’intensifiquen amb l’ús de polisíndeton (i callen; i es barallen; i preguen, i tallen)
que ens fan observar lentament la idea de ser un més del poble i fer les mateixes coses que ell
(espera i viu, treballa, s'ofega o es baralla).
Aquestes figures són constants en l’autor i aquest poema , per tant, forma part de l’estil
d'Estellés, que també trobem en altres poemes d’aquest poemari, amb l’ús d’un llenguatge
acostat a la parla quotidiana “palpava un cos adolescent, un bult d'amor creixia, al remat” i del
registre col·loquial “en són parits ben pocs, mamares la llengua, anar a rebolcons”, junt a una
gran riquesa del llenguatge que es veu en l'adjectivació doble i rica “trista, trista València”, la
utilització de la metàfora: “teranyina de llàgrimes als ulls”, les personificacions: “els ventruts
camions”, la sinècdoque: “no hi havia a València dos cames com les teues”, la hipèrbole: “no
hi havia a València dos amants com nosaltres” i l'adverbi característic “feroçment ens
amàvem”.
PART CENTRAL. APARTAT I.
I. NO ESCRIC ÈGLOGUES
Aquest poema pertany a la segona de les tres parts que conformen el llibre. És la més extensa i
ja que està formada per 47 poemes, la majoria dels quals, com aquest, tenen un títol i un
paratext inicial que correspon a citacions d’autors, generalment medievals ( i sobretot d’Ausiàs
March). Aquesta part presenta episodis que mostren les ‘meravelles’ de la vida, la crònica del
seu temps: amor sexe, fam...viscudes durant guerra i la postguerra. Enfronta, doncs, el passat
enyorat, feliç i el present més terrible.
1.- Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc,
esdeveniments, objectes...). Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l’obra
(època i espais).
Per una banda, les primeres referències a la realitat que podem trobar al poema es relacionen
amb l’espai on es desenvolupa aquest, al primer vers apareix la paraula “València”, lloc on el
poeta situa gran part de la seua obra. La vida del poeta es desenvoluparà a la ciutat, als seus
barris i espais que formaran part de l’univers estellesià. Així, amb el poema, continua el passeig
pels seus espais, trobem “l’Albereda”, i més endavant “el riu Túria” i els pobles propers a la
ciutat: Serra, Gandia i Paterna.
Altre element realista és la referència a escriptors d’altres èpoques, l’espectre de “Francisco de

la Torre”, escriptor i polític influent a la València del segle XVII. I finalment, a la tercera part
del poema, nomenarà “es desperta Ausiàs March en el vas del carner”, poeta medieval molt
important per a Estellés, ja que apareixerà en gran quantitat d’epígrafs en aquesta part del llibre
a l’epígraf Jaufré Rudel, trobador medieval,
Així doncs, veiem que els elements tenen relació amb el marc espaciotemporal de l’obra: la
València, dels anys 50, mostren la postguerra i l’etapa de foscor de la dictadura. Respecte a les
referències literàries també s’inscriuen en les que es repeteixen a l’obra: la literatura castellana
que és acceptada pel règim i la que aporta el poeta i l’identifica: l’època d’esplendor, la
literatura medieval i sobretot Ausiàs March .
2.- Quina temàtica es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són pròpies de la
seua obra?
El títol fa referència a un tipus de composició poètica anomenada ègloga, la qual és una poesia
lírica de temàtica amorosa on diversos pastors parlen en un entorn natural, bucòlic. Però ens
adverteix, “no escric èglogues”, el poema situat en el paisatge de postguerra, no mostra un
entorn bucòlic. Reivindica la seua poesia front a l’estil que marca la dictadura, una poesia
arrelada a la vida i al seu poble.
Al poema, el jo poètic parla en primera persona (les recorde, recórrec, creue...) a l’amor
perdut, en segona persona (com les teues, on ets?). Es dona una evocació d’un passat feliç que
es recupera amb l’escriptura (evocació/record), en un present de solitud. La dona ja no està, està
lluny, en el passat. S’idealitza el passat a partir del ‘tu’ femení (l’escenari del passat és
d’ègloga) però el to del present és clarament d’elegia (composició lírica destinada a lamentar-se
per una pèrdua). Malgrat tot, l’amor perviu com a l’element que ajuda a superar el caos i la
pena.
Les temàtiques més representatives al poemari són la mostra d’un testimoni que reflecteix les
realitats d’una època de repressió: la guerra, els horrors de la confrontació, els patiments, les
privacions, l’amenaça de la mort. I, sobretot, la postguerra, que va ser pitjor, per més llarga i
dolorosa i va suposar un període de “por al carrer, a les cases, de delació, de corrupció i de
l’intent de supressió de tot un poble”. També podem trobar la quotidianitat, on veiem petits
esdeveniments que afecten a la vida personal del poeta, l’amor i el sexe com a motors de la
vida, sense idealitzar la realitat que l’envolta, el poeta es limita a constatar una realitat. La
mort, un altre tema tractat, és una mort amb moltes cares (la metafísica, la col·lectiva, la
familiar, la pròxima i dolorosa).
3.- Analitza la mètrica d’aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en el Llibre de

meravelles? Hi ha altres formes mètriques als poemes seleccionats del llibre? Raona la
resposta.
El poema està format per 45 versos alexandrins (12 síl·labes), els quals es separen en dos
hemistiquis, 6+6, amb cesura (pausa) en la sisena. Per tant, versos d’art major. Aquesta mesura,
és la més utilitzada a la segona part del llibre. No presenta rima, ni estrofes.
Molts dels poemes al Llibre de Meravelles tenen una mètrica de versos alexandrins ja que la
segona part és la més àmplia, però en la primera i última part trobem versos d’art menor i altres
mesures d’art major com el decasíl·lab.
4.- Identifica una figura retòrica (metàfora, comparació, metonímia, sinècdoque...) que
trobes en aquest fragment i explica què aporta al text. Quines figures retòriques són
habituals a l’obra? Relaciona-les amb l’estil de V.A. Estellés.
Pel que fa als recursos literaris, en destacarem uns quants. Aquest poema s’inicia amb un vers
que reflecteix una hipèrbole (exageració) i una sinècdoque (la part pel tot), nomena la dona a
partir d’una part, les cames i com ser únic i irrepetible: «No hi havia a València dos cames com
les teues». Així el poeta amplifica la bellesa d’eixes cames, que són les evocadores de l’amor
perdut. Aquest vers es repeteix, com una espècie de tornada, tres vegades més en tota la
composició i la dota de musicalitat.
Les repeticions són a la base de la construcció del poema, com en molt altres poemes. A
vegades repeteix versos complets com acabem de veure i en altres casos repeteix paraules
(solemne, solemnitat ) que doten de cohesió al poema. Les comparacions apareixen sovint
«Com si anasses per l’aigua», “com un cànter de Serra”, “no hi ha dos cames com les teues...
Amplifiquen la descripció de la dona recordada, la sensualitat, la bellesa i la sensació que causa
el caminar de la dona en el poeta.
Aquestes figures són constants en l’autor, per tant, formen part de l’estil d'Estellés, que també
trobem en altres poemes d’aquest poemari, amb l’ús d’un llenguatge acostat a la parla
quotidiana “palpava un cos adolescent, un bult d'amor creixia, al remat” i del registre
col·loquial “en són parits ben pocs, mamares la llengua, anar a rebolcons”, junt a una gran
riquesa del llenguatge que es veu en l'adjectivació doble i rica “trista, trista València”, la
amàvem”.
PART CENTRAL. APARTAT I.
I. DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ

(època i espais).
Al fragment seleccionat, com en molts dels poemes d’Estellés, podem destacar dos tipus de
referències a la realitat, per una banda, les literàries i per una altra banda, les del context. La
principal referència literària del poema, com és propi al Llibre de Meravelles, és Ausiàs March,
la influència del qual, està constantment present. Al poema analitzat però trobem a la cita a
l’escriptor, Pere March, pare d’Ausiàs March, que evoca el que Estellés vol expressar al llarg
del poema, el pas inexorable del temps.
Respecte al marc on s’escriu l’obra, trobem de nou la ciutat de València, recorda la joventut
marcada per un sentiment de nostàlgia i tristesa, com a conseqüència de la repressió i els temps
durs que es van viure amb el règim franquista. Per una altra banda, trobem els passejos per
l’Albereda, el llit del riu Túria, les falles i els focs artificials o la nit de Sant Josep o el cinema
Capítol...moments de felicitat que queden convertits en records.
2.- Quina temàtica es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són pròpies
d’aquesta obra?
El títol fa referència a un gènere trobadoresc, la cançó (composició poètica que parla d’amor a
una dona inassolible), trobem per tant, en aquest poema principalment poesia amorosa, el
record i l’amor com a refugi i mostra una poesia de vivències quotidianes de la postguerra
(poesia social).
El jo poètic recorda una vegada en què feia l’amor “mentre féieu l’amor en aquella terrassa” o
“la carn fresca i suau per on les teues mans i els teus besos anaven” i es veu a si mateix com
un animal (éssers que es deixen dur pels seus instints). Es parla a si mateix com a un imatge en
el mirall (típic d’Estellés). Ací, de nou, mostra el passat convertit en present gràcies a
l’escriptura. De nou, també, eixe passat mostra les trobades amb aquella persona estimada que
s’identifiquen amb la felicitat, l’excitació, la carn, el sexe i la passió que el foc representa.
Les temàtiques més representatives al poemari són la mostra d’un testimoni que reflecteix les

meravelles? Hi ha altres formes mètriques als poemes seleccionats del llibre?
El poema està format per 20 versos alexandrins (12 síl·labes). Els dodecasíl·labs estan formats
per dos hemistiquis, 6+6, amb cesura (pausa) en la sisena. Els versos són blancs ja que no rimen
entre si, però sí que segueixen pautes sil·làbiques repetides i que proporcionen una cohesió
estètica al fragment. Per tant, ens trobem davant versos d’art major. (Els més utilitzats al llibre).
segona part és la més àmplia però en la primera i última part trobem versos preferentment d’art
menor i altres mesures d’art major com el decasíl·lab.
Pel que fa als recursos literaris, al fragment seleccionat, podem trobar diverses figures
retòriques com: preguntes retòriques “solemnes?”, metàfores “la carn fresca”, metonímies
“animal”, paral·lelismes “animal de records…”, abundant adjectivació “trist, fresca, suau”,
personificació “teles alegres” o la descripció amb enumeració dels llocs que formen l’espai
evocat on el poeta és feliç (locus amoenus): “evoques l’Albereda, les granotes del riu, les
carcasses obrint-se en el cel de la fira…” totes aporten efectes estètics i temàtics i tots ells són
habituals de l’obra.
Les figures que predominen en aquest poema són la metàfora “animal de records” que trobem
al principi, al mig i al final del poema, es tracta del tu poètic (que representa el “jo”). L
“animal”, que fa referència al ser humà i al propi Estellés que s’identifica amb un animal que es
deixa dur pels instints però el record l’humanitza. El fet que es done la repetició dels versos
provoca una estructura circular en espiral, acaba amb el mateix vers que comença: “Animal de
records, lent i trist animal”, recurrent, i cada vegada que apareix avança la informació.
La paronomàsia: teles/teules. Entre els cavallons de les teules apareix la brossa (herba) / i entre
les cames baix les teles apareix “el pubis” adorable, metafòricament, semblant a la brossa
(Eixos quatre versos descriuen de forma metafòrica i eufemística el moment de l’acte sexual.
amàvem”.
PART CENTRAL. APARTAT I. ELS AMANTS
I.ELS AMANTS

(època i espais).
València és l’escenari del poema, en l'època de la postguerra, caracteritzada pel franquisme, la
seua moral restrictiva (el sexe no reproductiu és pecat) i les seues imposicions. Veiem
l'obligació de mantenir en privat tot allò relacionat amb l'àmbit íntim. El terrat... el lloc més
íntim.
Al poema, Estellés esmenta autors reals i significatius. Aquests proposen diversos tipus d’amor i
són ignorats per ell: López-Picó, l’amor cast; Petrarca, amor ideal; Riba, amor intel·lectual;
Bécquer, amor romàntic...tots ells seran negats al poema en favor de l’amor passional i carnal,
el d’Ausiàs March.
2.- Quina temàtica es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són pròpies
d’aquesta obra?
El títol fa referència als protagonistes d’una història d’amor única, són amants únics, no hi ha
d’iguals (hipèrbole).
Al poema, cal ressaltar l’evocació d’un passat feliç i la pervivència de l’amor al present.
Desafiant la moral de l’època, es tracta el contrast entre els diferents amors. Un d’ells el que
està socialment acceptat, l’amor “oficial”, educat i cortés ( que representa la literatura de la
dictadura, el cast, l’espiritual) i d’altra banda, l’amor “rebel” la passió, que caracteritza els
amants (el de la cita d’Ausiàs March). El jo poètic comença representant a “nosaltres”, els
amants (tu i jo): “NO hi havia a València dos amants com nosaltres”. Després, la veu posterior,
“tot ho recorde mentre vas estenent la roba...” s’associa al jo masculí que parla.
Altres temàtiques representatives al poemari són la mostra d’un testimoni que reflecteix les

meravelles? Hi ha altres formes mètriques als poemes seleccionats del llibre?
El poema està format per 25 versos alexandrins (12 síl·labes), els quals se separen en dos
hemistiquis, 6+6, amb cesura en la sisena. Per tant, versos d’art major. En el transcurs de la
composició intercalen versos masculins i femenins. Tots ells són versos blancs, ja que no
presenten cap mena de rima. Trobem cinc estrofes, la primera és de quatre versos, la segona de
quatre, la tercera de dos, la quarta de dotze i l'última de dos.
segona part és la més àmplia però en la primera i última part trobem versos d’art menor i altres
mesures d’art major com el decasíl·lab.
trobes en aquest fragment i explica què aporta al text. Quines figures són habituals a
l’obra? Relaciona-les amb l’estil de V.A. Estellés.
Les figures retòriques que predominen en aquest fragment són la hipèrbole i la comparació. Al
text veiem que l’autor fa servir l’exageració i les comparacions per a expressar la seua visió de
l’amor. En concret, ho podem observar en versos com el primer: «No hi havia a València dos
amants com nosaltres» , i l’últim «Car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs», dos
hipèrboles on es presenta el seu amor com l’únic i més potent de la ciutat.
Posteriorment, aquest amor és comparat amb un fenomen meteorològic en «es desperta, de
sobte, com un vell huracà». En aquest sentit, la potència atribuïda a l’amor és com una
tempesta, capaç de superar el pas del temps i activar-se de sobte, com es veu en aquests versos:
«Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses./De sobte encara em pren aquell vent o
l’amor i rodolem per terra entre abraços i besos». Amb aquestes figures, constants en l’autor,
es presenta un amor passional i enèrgic que s’allunya de l’amor pur i cast.
Al poema trobem moltes figures importants:
La sentència: “en són parits ben pocs” (completa la caracterització dels amants i li dona un toc
popular, quotidià, col·loquial).
Les comparacions: “com un costum pacífic, com un costum amable” que contrasten amb el
tipus d’amor que proposa el poeta “com un vell huracà...”. Serveixen per a caracteritzar els
diversos tipus d’amor comparant-los amb elements de la natura.
La personificació: l’amor “es desperta de sobte...”, metafòrica, en realitat és la forma de
manifestar-se de sobte, de cop, sense avís...”com un vell huracà” amb la força de la passió.
amàvem”.
PART CENTRAL. APARTAT
II. L'ESTAMPETA

(època i espais)?
Ens trobem amb el retrat d’un temps que li va tocar viure a una generació, durant tota una època
(la guerra i la postguerra). Els esdeveniments que visqueren, la repressió “ens ompliren
d’espases la sintaxi”, la dificultat per sobreviure “els camions sinistres que duien l'estraperlo”,
la fam i la misèria moral “L'home palpava un cos adolescent, mentre ella es menjava un pastís
sense participar en allò que al seu cos feroçment succeïa”, el dol... El dol del poeta representa
el dol de tota la societat. Totes aquestes referències remeten a la realitat de la ciutat de València
i els pobles que l’envolten, Bétera, durant aquests anys. Els cinemes, El Metropol, el Tyris...
(també reals) ofereixen la possibilitat de somiar, de fugir d’aquesta terrible realitat.
Els referents literaris nomenen Garcilaso, poeta que vol desmitificar, revoltant-se contra la
ideologia del règim. Nomena també el Cap de Súnion, a Grècia, lloc de refugi d’autors com
Carles Riba, poeta de la generació anterior.
seua obra?
Aquest és un poema on els protagonistes són el tu femení i el dol, ja que la dona es passa la
vida vestida de negre per la pena, pels morts... això és el motiu temàtic i la seua constant
repetició cohesiona el poema. Aquest forma part de la poesia testimonial (poesia social) amb
eixa acumulació de vivències quotidianes de la ciutat de València durant la postguerra.
Aquest és un dels poemes que mostra millor el temps de guerra: temps de penes, de fam, de
conflictes, les desgràcies fan madurar, abans de temps, els xiquets i xiquetes. Després es donen
episodis de postguerra, la censura, la irrealitat d’alguna literatura, els abusos sexuals, la misèria,
les morts. Li parla a la ciutat de València: “Trista, trista...” on passen totes aquestes coses ( ja no
és el locus amoenus d’altres poemes). La dona que explica finalment, el drama personal. La por,
la injustícia i el dol, com a eix vertebrador, el negre com a representatiu de la vida de moltes
dones i homes de l’època.
l’envolta, el poeta es limita a constatar una realitat. La mort, un altre tema tractat, és una mort
amb moltes cares (la metafísica, la col·lectiva, la familiar, la pròxima i dolorosa). L’amor és un
tema constant a la seua poesia, l’amor tranquil, de parella, conjugal que contrasta amb l’amor
passional, on tot és festa alegria de la carn i exaltació del plaer. Molts dels seus poemes mostren
l’erotisme i el sexe en una època en què era pecat i per al poeta constitueix una vàlvula
d’escapament.

resposta.
El poema està format per 37 versos alexandrins (12 síl·labes), que se separen en dos
hemistiquis, 6+6, amb cesura en la sisena. Per tant, versos d’art major. Sense rima ni estrofes.
Reiteració de la paraula dol. Ampliació amb la paraula sempre que fa que l’estructura torne a
ser circular, emmarcada amb el dol. També de l’adjectiu: Trista, trista València... Al poema
aporta la pena i la tristesa constants que no abandonen mai a la protagonista.
Sinècdoque: les cames tristes...representen la dona, el seu creixement, la seua tristesa.
Metàfores: omplir d’espases (censura) la sintaxi / l’escriptura (sinècdoque), d’arcàngels
( policies) les portes del cinema....
Antítesi : negre (pena)/blanc que no es troba al poema però s’hi contraposa (puresa alegria)
Al títol, L’estampeta, hi ha un doble sentit: per un costat, es refereix al recordatori de la
comunió que els xiquets oferien als familiars i per altre costat, fa referència al retrat (estampa)
de la ciutat i l’època.
amàvem”.
PART CENTRAL. APARTAT III.
III. CANT DE VICENT

(època i espais).
D’una banda, hi ha referències literàries com, per exemple, el fragment referit a la ciutat de
València que encapçala el poema. Aquest pertany a Sir John Talbot Dillon i no és casualitat, ja
que és un historiador que s’interessa per la seua terra, València. A més, trobem una clara
referència a l’obra de Ramon Llull, concretament al “Cant de Ramon”. Si analitzem el títol
observem que el poema d’Estellés rep el mateix nom però, ara en compte de ser de Ramon, és
de Vicent: “Cant de Vicent”.
D’altra banda, al poema hi abunden les referències als carrers i pobles que envolten la ciutat de
la ciutat. Cita carrers com Pelayo, Gil, Morte... També hi apareix la lleteria de Sant Vicent de
fora, les Torres de Serrans, la farmàcia, Benimaclet, Alboraia... El topònim de València és
repetit àmpliament, el poema és un passeig per la ciutat i algun dels pobles del volant com ho és
Burjassot.
seua obra?
La temàtica del poema és un cant a la ciutat de València on parla de la seua relació amb la
ciutat. Li vol cantar de manera humil i amb moment d’amor i pena. L’última part és una
enumeració de vivències quotidianes i espais de la València de l’època. Aquest cant acaba
convertint-se en un cant a ell mateix i a la seua vida a la ciutat, a la seua quotidianitat, com bé
evidència el títol.
l’intent de supressió de tot un poble”. La mort, un altre tema tractat, és una mort amb moltes
cares (la metafísica, la col·lectiva, la familiar, la pròxima i dolorosa). I l’amor, tema constant a
la seua poesia, l’amor tranquil, de parella, conjugal que contrasta amb l’amor passional, on tot
és alegria de la carn i exaltació del plaer. Molts dels seus poemes mostren l’erotisme i el sexe en
una època en què era pecat i per al poeta constitueix una vàlvula d’escapament.

resposta.
El poema està format per 53 versos alexandrins ( de 12 síl·labes), els quals se separen en dos
hemistiquis, 6+6, amb cesura en la sisena. Versos blancs, sense estrofes i sense rima. Versos
d’art major. Com molts dels poemes d’Estellés.
En el cas dels poemes del prefaci, s’alternen els versos de deu síl·labes, amb cesura a la quarta
síl·laba, amb els versos de 13 síl·labes, com és el cas de “Un entre tants”. Finalment, la mètrica
de l’epíleg com podem observar a “Assumiràs”, es caracteritza per presentar versos de 8
síl·labes.
En primer lloc, parlar de la importància de les repeticions, que li permeten vertebrar el seu
poema. A la part inicial del poema apareixen dues anàfores: als versos 2 i 3, on trobem la
paraula “temies” amb l’objectiu de remarcar el seu significat, la por de l’autor a fer el cant, a
assumir la veu del poble. També observem l’ús de la paraula València, amb la qual condueix el
poema i idealitza el seu cant a València, mostrant els elements que hi haurien d’aparéixer. Per
últim, observem la repetició d’una mateixa estructura (paral·lelisme) als versos 4 i 7, que ajuda
a reforçar la intencionalitat de les anàfores anteriors.
Seguidament, trobem un hipèrbaton al vers “Lentament el miraves créixer com un crepuscle”

amb l’objectiu de remarcar la lentitud i mostrar que aquest cant seguia fent-se esperar.
Cal destacar també l’adjectivació emprada per Estellés, ja que, hi abunden els adjectius al llarg
de tot el poema com: “tan íntima i calenta/ tan crescuda i dolguda, i estimada també!”. Amb
tots aquests ens dona una descripció de la seua València, a la que encara no se sent preparat per
a cantar-li, i també produeix cert efecte de lentitud als versos.
Cap al final del poema observem de nou una comparació apropada a la quotidianitat,
influenciada per Ausiàs March. Concretament està situada al vers: “com mamares la llet vares
mamar l’idioma”. El seu objectiu és mostrar que se sent valencià, que estima l’idioma, que el té
completament interioritzat, i tot això és alguna cosa que mai ningú podrà canviar.
amàvem”.
PART CENTRAL. APARTAT III.
III.TEMPS
1. Quins referents o elements de la realitat trobem en el fragment seleccionat? Tenen

aquests elements relació amb el marc espaciotemporal de l’obra?
Respecte als referents de la realitat, en primer lloc, cal destacar la presència d’Ausiàs March que
es mostra en la cita inicial del poema: Lo temps és tal que tot animal brut. Per altra banda,
també trobem una referència a Jaume Bru, poeta valencià de la generació dels 50, amic del
poeta: “Jaume Bru, per l’amor de Déu, no em deixes sol”, on el crida directament al seu amic
per a que no el deixe sol davant la barbàrie.
Per altra banda, trobem el principi de la guerra amb un gran nombre de topònims reals referents
als pobles de l’Horta de València: Paterna, el camí de Godella, l’Alqueria del Pi, Benifaraig,
Carpesa... on mostra el recorregut i el seu amor per la terra on viu. I finalment també trobem
referències a esdeveniments històrics que donen informació del marc temporal en el que s’escriu
l’obra: després aquell diumenge/ va començar la guerra, i va arribar la guerra/ plena de
camions, pistoles i banderes. Així , doncs, el poema tracta l’època de l’autor, la guerra.
I després, la postguerra, durant tot el poema, descriu els efectes devastadors del conflicte i les
conseqüències que va tindre a nivell social: s’ha mort el pare, ha mort Antònia, ha mort Maria,
ha mort Antoni, ha mort el Saboner, amb aquesta enumeració de morts mostra la realitat, la
quantitat de morts als quals calia fer front, morts reals i propers a tots els ciutadans.
València, dels anys 50, mostren la guerra, la postguerra i l’etapa de foscor de la dictadura.
Respecte a les referències literàries també s’inscriuen en les que es repeteixen a l’obra: la
literatura castellana que és acceptada pel règim i la que aporta el poeta i l’identifica: l’època
d’esplendor, la literatura medieval i sobretot Ausiàs March .
2. Quina temàtica pròpia de l’obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques
Aquest poema evoca el començament de la Guerra Civil, en un poble de l’Horta de gent

senzilla, tracta el contrast entre l’existència anterior a la guerra i la posterior postguerra. Així es
van succeint els records de la vida dels avantpassats, hi ha amargura en la seua quotidianitat
però també pau, i malgrat les adversitats, troben moments d’alegria. A més, es mostra l’inici de
la guerra, la pròpia guerra i com es va viure aquesta, moments que el propi Estellés va viure i el
van marcar. “La guitarra amarga i profunda” serveix a l’autor com a eix conductor de tot el
poema. Amb ella comença i acaba el text, però també sona al mig del relat cru i contundent de
la vida dura i complicada a la qual havien de fer fronts les persones contemporànies al poeta.
Altres temàtiques representatives al poemari són la quotidianitat, on veiem petits

familiar, la pròxima i dolorosa). I l’amor, tema constant a la seua poesia, l’amor tranquil, de
parella, conjugal que contrasta amb l’amor passional, on tot és alegria de la carn i exaltació del
plaer. Molts dels seus poemes mostren l’erotisme i el sexe en una època en què era pecat i per al
poeta constitueix una vàlvula d’escapament.
3. Identifica una figura retòrica que hi trobes. Explica què aporta al significat del text.
Quines altres figures retòriques són habituals en el Llibre de Meravelles?
La figura més important al poema és la metàfora/sinestèsia de la guitarra. El "leitmotiv" del

poema: "La guitarra amarga i profunda...". La guitarra amarga és una metàfora del plany de
l'ànima i s’utilitza un sabor “amarga”, no un so, per a intensificar la tristesa (sinestèsia). Es
completa amb aljubs i didal d'aigua que extrauen l'aigua de molt endins per al secà (l'exterior).
La repetició d’aquests mots dona cohesió al poema i permet en forma d'espiral anar afegint
informació nova.
Altres figures retòriques utilitzades són la hipèrbole: “les llargues campanes del meu poble que
no s’acaben mai”, aquesta s’utilitza per a destacar la presència constant i inevitable de la mort
durant aquells moments de guerra. A més, cal destacar les repeticions de paraules clau com:
amarga, profunda o mort, que li donen importància a aquests conceptes i cohesionen el poema.
Altres figures poden ser:
Enumeracions: De fets positius: la cadira baixeta, el corral, la figuera… De fets negatius:

camions, pistoles, sang, ha mort, ha mort...
Asíndeton: les enumeracions llargues sense cap nexe que donen la sensació d’angoixa i caos
(records de la guerra).
amàvem”.
4. Analitza la mètrica d’aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en el Llibre de

Meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els poemes seleccionats?
Aquest poema està format per quaranta-nou versos alexandrins, de dotze síl·labes, amb cesura
en la sisena. Els versos són blancs, no rimen entre si, però sí que segueixen pautes sil·làbiques
repetides.
Aquest tipus de vers és molt utilitzat per Estellés en aquest poemari i correspon a tots els
poemes situats en el cos central del Llibre de meravelles i, per tant, és la mètrica dominant en
aquesta obra. A més, al poemari, trobem altres mètriques com versos d’art menor al prefaci i a
l’epíleg (aquesta estructura correspon a la establerta per Ferran Carbó a Els versos dels
calaixos).
PART CENTRAL. APARTAT V.
V. ACÍ

Per una banda trobem referències a autors valencians, com Ramon Llull i Ausiàs March que són
presents al llarg dels poemes del Llibre de Meravelles. Al poema són més evidents ja que resulta
un homenatge al poeta valencià medieval Ausiàs March. La cita i el nom de March, apareix
repetit diverses vegades. Finalment, també és nomenat Tirant lo Blanc, com a altre exemple de
l’esplendor i grandesa literària dels valencians.
Per altra banda, trobem referències al context, escrit en temps de postguerra, el poema mostra
l’exili interior que patia el poeta, amb l’amor per la terra a la qual pertany. La paraula “ací”,
nomenada repetidament, no deixa de ser València, terra d’Ausiàs March i terra d’Estellés. Al
poema es conforma un recorregut pels carrers de València, passant per la casa de March i la
catedral on actualment es pot trobar la seua sepultura: carrer de Cabillers, Plaça de l’Almoina,
carrer de la Mar, la Seu i carrer de les Avellanes. Aquest recorregut arriba fins a Beniarjó i
Gandia, terres també volgudes per l’autor; les quals es relacionen amb l’obra Tirant lo Blanc i
amb el propi March.
La temàtica principal del poema és un homenatge al poeta Ausiàs March, com a gran
representant de la nostra literatura i cultura. Aquest s’evoca al poema a partir d’un passeig pels
carrers de la ciutat de València que trasllada el lector, tant als temps d’Estellés, com als de
March. És així que, al llarg del poema, l’autor imagina uns episodis de la vida de March pels
carrers valencians passant per la casa de March i la catedral on actualment es pot trobar la seua
sepultura: carrer de Cabillers, Plaça de l’Almoina, carrer de la Mar, la Seu i carrer de les
Avellanes. També a Beniarjó i Gandia (pobles lligats a la vida de March, de Martorell i de la
pròpia Isabel), llocs pels quals “ara” passejava ell amb Isabel. D’aquesta manera el record i el
sentiment de nostàlgia i arrelament a les seues terres es torna present en la línia temàtica del
poema.
familiar, la pròxima i dolorosa). I l’amor, tema constant a la seua poesia, l’amor tranquil, de
parella, conjugal que contrasta amb l’amor passional, on tot és alegria de la carn i exaltació del
plaer.
Al poema trobem diverses figures retòriques, però tenint en compte allò que vol transmetre
destaquem les següents. Per una banda, tenim l’anàfora, amb la repetició de l’adverbi “ací”
que coincideix també amb el títol de poema i que ajuda a transmetre la importància que tenen
els llocs relacionats amb Ausiàs March i que nomena el poeta (així com la ciutat de València en
sí mateixa): “Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March. / Ací, de cos present, estigué Ausiàs
March.”
Cal destacar també el polisíndeton on trobem la repetició de la conjunció “i” que ajuda a crear
un ritme clar i dinàmic del poema: “I seguirem després pel carrer de la Mar. / I altre dia
tornàrem. I hem tornat molts dies.” Per últim, trobem una petita comparació on es relaciona el
puny amb una pedra que colpejava el seu pit; reflectint el dolor que sent Ausiàs: “Es colpejava
el pit, el puny com una pedra, insistint foscament.”
Altres figures:
Repetició: “Jo soc aquest que em dic...” cohesió. Intertextualitat, aquests versos, molt coneguts
del poeta del qual estem contant la vida i la mort.
Comparació: La teua mà en la meua mà com un grapat de terra... Fa referència a la figura de
l’estimada. Aquesta és el “lloc” on el poeta sent les arrels, “la terra”.
Metàfora; arrelats l’un a l’altre: força, importància de la relació, compartir les vivències
importants. Reforça i completa la comparació anterior.
Anàfora i reiteració de la paraula Ací (València, on va viure i morir). Mot temàtic en
contraposició amb allí (Beniarjó, Gandia, llocs on també va viure, menys importants)
amàvem”.

El poema “Ací” està format per trenta-huit versos alexandrins, de dotze síl·labes, amb cesura en
la sisena. D’aquesta manera, són versos d’art major, doncs tots superen les 8 síl·labes. Aquest
vers és utilitzat per Estellés en molts dels poemes d’aquest llibre (poemes del cos central) i en
altres. El seu origen està en la literatura culta i ja va ser usat per molts autors nostres i d’altres
territoris des de l’època medieval. Parlant ara de la rima, els versos són blancs, és a dir, no
rimen entre si, però sí que segueixen pautes sil·làbiques repetides.
Pel que fa altres formes mètriques que el nostre poeta empra al seu llibre de meravelles, trobem
que només al cos central fa ús de l'alexandrí, al prefaci (Com és el poema “Un entre tants” ) i a
l'epíleg (com ara és “Assumiràs) usa versos d'art menor, octosíl·labs i tetrasíl·labs al prefaci, i
octosíl·labs a l'epíleg.
PART CENTRAL. APARTAT V.
V. PER EXEMPLE

Per una banda, trobem referències literàries, la cita pertany al poeta Ausiàs March, poeta
medieval, que apareix moltes vegades al llarg del llibre. L’autor l’utilitza com a exemple dels
temps d’esplendor i grandesa literària dels autors valencians. L’epígraf connecta el passat de la
cita i el present del poema i situa els dos poetes com a membres d’una col·lectivitat de la qual
formen part i amb la que comparteixen el destí (el període històric).
Per altra banda, trobem les referències al context, com en molts poemes mostren els temps de
postguerra. Aquestes marcaren a les generacions que hagueren de viure-les. El títol indica que
és una mostra qualsevol entre tantes (un exemple) del dolor i la tristesa de la postguerra.
València, dels anys 50, mostren la guerra, la postguerra i l’etapa de foscor de la dictadura.
Respecte a les referències literàries també s’inscriuen en les que es repeteixen a l’obra: la
literatura castellana que és acceptada pel règim i la que aporta el poeta i l’identifica: l’època
d’esplendor, la literatura medieval i sobretot Ausiàs March .
El tema del poema és un recorregut temporal i vital com els ciutadans van rebre la notícia del
final de la guerra i el començament de la postguerra. Veiem el contrast entre dos moments: el
moment inicial d’alegria pel final i la decepció posterior, pel que vindrà. Després a la
postguerra, veiem la duresa, la cruesa d’aquesta. Es contraposen el passat i el present, amb la
buidor i l’espant, el plor i la manca de puresa que ja no es tornarà a recuperar.
El jo poètic es representa en un ‘nosaltres’, els membres de la generació que va viure les

mateixes vivències que el poeta i que continua patint amb ell.
d’escapament.
Metàfores: “S'apagaren els riures estellats en els llavis. I sobre els ulls caigueren teranyines de
dol”. La boca i els ulls representen l’alegria (que s’apaga) i la tristor (les llàgrimes pels morts).
Enumeració de les coses que són necessàries durant la postguerra: cauteles, medicines, pa,
amor... Dins hi ha una personificació de la postguerra que demana.
Paral·lelisme i polisíndeton per escenificar l’alegria del final de la guerra: i botàrem, i

arrencàrem, i ballàrem.
amàvem”.

El poema està format per 32 versos alexandrins (12 síl·labes), els quals es separen en dos
hemistiquis, 6+6, amb cesura en la sisena. Per tant, versos d’art major. Sense separació estròfica
ni rima.
Pel que fa altres formes mètriques que el nostre poeta empra al seu llibre de meravelles, trobem
que només al cos central fa ús de l'alexandrí, al prefaci (Com és el poema “Un entre tants” ) i a
l'epíleg (com ara és “Assumiràs) usa versos d'art menor, octosíl·labs i tetrasíl·labs al prefaci, i
octosíl·labs a l'epíleg.
PART FINAL : LES PROPIETATS DE LA PENA.
ASSUMIRÀS LA VEU D’UN POBLE
“Assumiràs la veu d’un poble” és el poema que inicia l’última part del Llibre de Meravelles.
Estructuralment, el llibre es divideix en tres blocs, tot coincidint amb l'estructura d'un retaule
pictòric medieval. El poema objecte d'estudi se situa al final, a la part anomenada “ Propietats
de la pena”, aquest títol mostra aquelles temàtiques que conformen allò que farà patir a l’autor.
La part final té unes característiques pròpies quant mètrica i temàtica. Presenta 5 poemes, sense
títols, ni epígrafs, i versos d’art menor (octosíl·labs) a la majoria de poemes.
1.- Quins referents o elements de la realitat trobem en fragment seleccionat? Tenen

aquests elements relació amb el marc espaciotemporal general de l’obra?
Un dels elements constants al Llibre de meravelles és la connexió de present i passat. Un

present immers en la dictadura franquista, un període nefast obscurantisme i persecució de la
cultura i la llengua pròpies (com per exemple, “ en la llarga nit del teu poble” = la duríssima
postguerra). El passat, evocat en alguns poemes, s’emmarca en l’edat mitjana, el temps
important per a la nostra cultura, que es mostra com un model per al futur.
Aquest poema en concret, “Assumiràs la veu d’un poble” és un al·legat marcat per l’esperança,
que encoratja els valencians i les valencianes perquè recuperen i mantinguen el sentiment de
país (com per exemple “ el teu poble ” = València i el territori valencià).
València, dels anys 50, mostren la postguerra i l’etapa de foscor de la dictadura.
2.- Quina temàtica pròpia de l’obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques
En aquest fragment trobem el paper de l’intel·lectual com a consciència del poble i veu de la
seua societat. De temàtica social, el poeta participa de les esperances i el patiment del poble. El
poeta es converteix en el guia d’aquesta tasca que s’acaba de plantejar, atribuint-se el paper de
portaveu cultural del seu poble i encarregat de recuperar la dignitat col·lectiva dels valencians i
valencianes.
Amb el desdoblament del jo poètic, aquest s’adreça a un tu que protagonitza tot el poema
(«assumiràs», «tu seràs», «patiràs», «et seguirà», «diràs») que identifiquem clarament amb
l’autor (imatge a l’espill). Caldrà assumir la responsabilitat de la defensa, de la lluita per a
salvar els vençuts i fer servir les eines pròpies del poeta en funció dels interessos de la
col·lectivitat, el poble, tal com indica en el títol.
d’escapament.
3.- Identifica una figura retòrica (metàfora, comparació…) que hi trobes. Explica què
aporta al significat del text. Quines altres figures retòriques són habituals en Llibre de
meravelles ?
Dels múltiples recursos literaris que empra l’autor en aquest poema, en destacarem uns quants:
Una figura retòrica bàsica en aquest poema és la repetició del mot clau “poble”. També hi
podem trobar l’ús del temps verbal de futur, que marca les intencions d’un futur immediat que
passa per dirigir al poble de la foscor que era la dictadura franquista a la llum de la democràcia.
Sinècdoque : “assumir la veu del poble” (la part pel tot), el poeta assumeix les paraules, els
pensaments i la comunicació d’aquests.
Metàfora: “la llarga nit”, es refereix al període històric, a la postguerra a la dictadura. Altra al
penúltim vers («del teu silenci estricte») reforça la idea del sentiment d’orgull i responsabilitat
que accepta el poeta com a representant del seu poble.
Polisíndeton: i serà, i seràs, i, i ,i... serveix per enllaçar frases, versos i crear insistència en la
idea comuna i en anar sumant i ser cada vegada més.
Paral·lelisme que junt al polisíndeton suma totes les accions que ha de fer, “assumir” el poeta.
Sinestèsia: paraula amarga, atribueix a la paraula un sabor. Això li serveix per indicar que allò
que expressa és trist, terrible amb conseqüències.
Als versos trobem algunes de les figures retòriques més emprades per Estellés: el polisíndeton ,
que dota d’un ritme frenètic la seua dicció poètica («i serà/ i seràs/ i patiràs, i esperaràs/ i
aniràs»); unit a l’anàfora, la repetició de la conjunció i a l’inici dels versos dos al quatre.
amàvem”.
amàvem”.
4.-Analitza la mètrica d’aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en Llibre de

meravelles ?
El poema està format per quaranta-tres versos octosíl·labs que trenquen amb la mètrica de
la part central del llibre, els versos passen a ser d’art menor. Aquests versos se solien emprar
en la poesia narrativa, i en l’edat mitjana eren la base per a les noves rimades i la codolada.
Sense separació estròfica, però podem trobar diverses parts clarament diferenciades que ens
poden ajudar a resumir i explicar el contingut d’una manera coherent. Tampoc mostra títol ni
epígraf.
Quant a altres formes mètriques dins el poemari, en aquesta última part els metres són
generalment, octosíl·labs. Al cos central del poemari trobem una mètrica regular com és el vers
alexandrí (6+6) com a única forma mètrica, mentre que al principi (primer bloc) destaca la
varietat amb tetrasíl·labs, octosíl·labs i decasíl·labs.

PREGUNTES POESÍA Resoltes

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PREGUNTES POESÍA Resoltes

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Autor i Obra

Vicent Andrés Estellés va néixer a Burjassot, poble de l'Horta Valenciana,

Una de les curiositats de l'autor valencià, és que idolatrava a Ausiàs March.

El títol fa referència al món medieval i és, clarament, un homenatge al

El llibre està dividit en tres parts, reprodueix els retaules religiosos

Teoria i pràctica de la flor Part Central (la realitat) Propietats de la pena

3)B Context històric de l’obra

6.- En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?

Culturalment, la creació poètica es divideix en diverses etapes. La postguerra immediata amb la

8.- Quines característiques generals presenta el gènere ( la poesia) en el context de

9.- Quins altres autors o autores destaquen en el en el context de l’escriptura de l’obra

Al llarg de la dècada dels anys seixanta, la poesia de tradició realista, proposà un

11.- Com evoluciona el gènere (poesia) amb posterioritat al context de l’escriptura de

12.- Quins autors o autores destaquen en el gènere amb posterioritat al context

A la primera etapa de formació i consolidació, el tema de l’amor apareix des de

3)A Respecte a l’anàlisi de l’obra; quant a la temàtica i a la forma:

PART PRIMERA: TEORIA I PRÀCTICA DE LA FLOR NATURAL

3.- Analitza la mètrica d’aquest fragment. Es aquesta la mètrica dominant en Llibre de

Al poema identifiquem anàfora (Un entre tants), la repetició lèxica (esperen) i el

PART CENTRAL. APARTAT I.

Altre element realista és la referència a escriptors d’altres èpoques, l’espectre de “Francisco de

3.- Analitza la mètrica d’aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en el Llibre de

PART CENTRAL. APARTAT I.

I. DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ

1.- Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc,

3.- Analitza la mètrica d’aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en el Llibre de

PART CENTRAL. APARTAT I. ELS AMANTS

1.- Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc,

3.- Analitza la mètrica d’aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en el Llibre de

Al poema trobem moltes figures importants:

1.- Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc,

3.- Analitza la mètrica d’aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en el Llibre de

PART CENTRAL. APARTAT III.

III. CANT DE VICENT

1.- Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc,

3.- Analitza la mètrica d’aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en el Llibre de

Seguidament, trobem un hipèrbaton al vers “Lentament el miraves créixer com un crepuscle”

PART CENTRAL. APARTAT III.

1. Quins referents o elements de la realitat trobem en el fragment seleccionat? Tenen

Aquest poema evoca el començament de la Guerra Civil, en un poble de l’Horta de gent

Altres temàtiques representatives al poemari són la quotidianitat, on veiem petits

La figura més important al poema és la metàfora/sinestèsia de la guitarra. El "leitmotiv" del

Altres figures poden ser:

Enumeracions: De fets positius: la cadira baixeta, el corral, la figuera… De fets negatius:

4. Analitza la mètrica d’aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en el Llibre de

1. Quins referents o elements de la realitat trobem en el fragment seleccionat? Tenen

4. Analitza la mètrica d’aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en el Llibre de

1. Quins referents o elements de la realitat trobem en el fragment seleccionat? Tenen

El jo poètic es representa en un ‘nosaltres’, els membres de la generació que va viure les

Paral·lelisme i polisíndeton per escenificar l’alegria del final de la guerra: i botàrem, i

4. Analitza la mètrica d’aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en el Llibre de

PART FINAL : LES PROPIETATS DE LA PENA.

ASSUMIRÀS LA VEU D’UN POBLE

1.- Quins referents o elements de la realitat trobem en fragment seleccionat? Tenen

Un dels elements constants al Llibre de meravelles és la connexió de present i passat. Un

4.-Analitza la mètrica d’aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en Llibre de

You might also like