Vicent Andrés Estellés

(1924-1993)

Llibre de meravelles
(1971)
Burjassot
 Què és Llibre de meravelles?
Llibre més conegut, editat i llegit de la poesia contemporània:
à llibre de lectura fàcil, entenedor, aparentment senzill
à tanmateix, sota l’aparent senzillesa s’amaga un treball d’estil que dona
complexitat al conjunt.
§ És un poemari sobre les meravelles dels món?
o Postguerra, repressió, dols, misèria, quotidianitat.
§ Aleshores, per què és un llibre de meravelles?
o Revisita i revisa Llibre de meravelles de Ramon Llull.
o Proposa un recorregut pel propi món.
o El descobreix, se’n meravella, el testimonia.
Crònica de la València de postguerra
Llegir com una guia del passat i present de la ciutat, de la seua història i
del seu espai físic.
Voluntat de fer el catàleg d’un lloc i d’un temps à esment insistit de
carrers de València.
o Cant de Vicent.
o Cos mortal.
o Ací.
Guia i relectura d’alguns dels clàssics de la literatura catalana medieval,
sobretot dels poetes valencians del Segle d’Or.
o Poemes encapçalats per epígrafs d’Ausiàs March, Jaume Roig,
trobadors à diàleg entre el passat i el present literaris de la ciutat.
Estructura del poemari

Tríptic amb paisatges de la vida de Crist,

de Louis Alincbrot, segle XII
 Estructura: un tríptic

Teoria i Propietats
pràctica de la pena
de la flor I, II, III, IV, V, VI, VII
natural

Prefaci Cos central epíleg

 Estructura: un tríptic

I “No escric èglogues”,

“Demà serà una cançó”,
“Els amants”
“Assumiràs
“Un entre la veu d’un
II “L’estampeta”
tants” III “Cant de Vicent”, poble”
“Temps”
IV
V “Ací”, “Per exemple”
VI
VII

Art menor alexandrins octosíl·labs

 Estructura: un tríptic
1. Lateral inicial (amb títol)
“Teoria i pràctica de la flor natural” (10 poemes sense títol ni epígrafs) à La consciència del
present. Diferents metres.
2. Cos central (sense títol)
Tot alexandrins (excepte dos poemes). Episodis del passat (guerra) i present (postguerra).
3. Lateral final (amb títol)
“Propietats de la pena” (5 poemes sense títols ni epígrafs, excepte l’últim). Esperança en el futur.
Estellés és l’encarregat de recuperar la dignitat col·lectiva dels valencians. Tot octosíl·labs.

q Un retaule en forma de tríptic (pintura medieval).

q Medievalisme: Llull (títol), Llull i Roig (títols poemes), March (citacions i epígrafs), autors medievals
(altres epígrafs i esments) i tríptic (estructura).
q El jo líric s’identifica amb el de Llibre de meravelles de Llull (Fèlix) à literatura testimonial d’allò que veu i
que viu en la realitat. Influències de la professió periodística d’Estellés.
q Homenatge a Llull i March à forma d’arrelar el text en la tradició catalana en una època en
què la supervivència de la llengua estava en perill.
 Algunes claus interpretatives
1. “Un entre tants”: presa de consciència del jo poètic del sentit de pertinença a
una comunitat.
2. “No escric èglogues”: la reformulació, el rebuig i la reapropiació, València.
3. “Demà serà una cançó”: el record i l’amor com a refugi.
4. “Els amants”: el contrast entre els diferents amors.
5. “L’estampeta”: document testimonial.
6. “Cant de Vicent”: el ressò de “Cant de Ramon”, València.
7. “Temps”: inici de la guerra, guitarra, record de l’horta.
8. “Ací”: Ausiàs March, València.
9. “Per exemple”: la postguerra, l’amor.
10. “Assumiràs la veu d’un poble”: veu col·lectiva, paraula, futur.
 Temàtica I
1. Poesia civil
• Parteix de la realitat més pròxima: el seu poble, Burjassot.
• Dèria pel topònim, interés per la història recent o antiga.
• Descripció detallada i realista de la seua identitat.
• Tema: la guerra i la postguerra (el que més el colpí):
o Patiments, privacions… (Poema Per exemple).
2. Poesia de la quotidianitat
• Petits esdeveniments de cada dia (l’amor de la parella, els fills, circumstàncies de la vida
professional, la vida de les persones del carrer) à coses senzilles quotidianes.
• Testimoniatge de la realitat no idealitzada (un carrer de València, el trenet a Burjassot,
l’home del cantó…).
• Constatar la realitat, dir les coses pel seu nom.
 Temàtica II
3. Poesia existencial (més íntima i personal) à primera època del poeta.
• La mort.
o Obsessió per al poeta per raons familiars.
o Mort col·lectiva, massiva i anònima durant la guerra.
o Mort íntima, familiar, personal, pròxima, més dolorosa (filla de quatre mesos i altres familiars).
o De tan present, la veu consubstancial a la vida, com un alliberament.
• L’amor (destaca el passional). (Poema Els amants).
o Es tracta del foll amor que Ausiàs March plasmava als seus versos.
o Deliri passional, erotisme desvergonyit.
o Poesia eròtica que frega l’obscenitat, la pornografia.
o To irònic i provocador, alliberador.
o Època en què el sexe era pecat i tabú, una “cosa” de què no es podia parlar.
o Estellés el concep com un fet absolutament natural, despullat de tota idealització romàntica o
protocol·lària.
o Amor que constitueix una de les escasses vàlvules d’escapament, d’alliberament, en un context
de misèria política, cultural, lingüística, moral..., sexual.
 Estil I
Tempteig de diferents tipus d’escriptura poètica:
§ des del sonet al poema en prosa o tankes (estrofa d’origen
japonés)…
Mètrica:
§ alexandrins (12 síl·labes, dos hemistiquis 6+6)

o Vers llarg que ve bé a un text narratiu.

§ octosíl·labs…
 Estil II
Combinació de la llengua culta i el registre col·loquial.
Llenguatge desproveït de tota floritura (més propi del carrer) à inclusió
d’expressions poc habituals en poesia (algun exabrupte).
Necessari: realitat tan sòrdida que no es pot expressar amb llenguatge educat.
Fa de cronista d’una realitat que no li agrada.
Objectiu: fer-se entendre, arribar a la gent.
Però gran força poètica, amb recursos intel·ligibles.
Empra noms de clàssics grecollatins (Horaci, Virgili…) i l’ègloga garcilasiana per a:
o burlar la censura i parlar del que passava a València.
o Suplantava una realitat i uns noms que no es podien dir en veu alta.
o Dignificar la literatura escrita en vernacle.
 Recursos estilístics
Tres eixos fonamentals:
1. Els clàssics valencians del segle XV.
2. La llengua normativa del segle XX.
3. L’ús de les formes dialectals del valencià de l’Horta, farcit de col·loquialismes i peces lèxiques
particulars (proximitat a la gent)
o Situació de diglòssia i analfabetisme en valencià promogudes pel règim.
Mai perdé la perspectiva de l’idioma estandarditzat.
Figures retòriques (domina a la perfecció tots els recursos temàtics i formals):
o Metàfora, al·literació, comparació, anàfora, joc d’imatges, enumeració, encavalcament,
hipèrbole, adjectivació, paradoxa, sinestèsia, prosopopeia, polisíndeton, citacions…
o Símbols (capten la realitat): el pa, el vi, el diumenge… à metonímia simbòlica dels
pobres, representació d’eixa classe social.
o Tot tipus de formes mètriques, d’estrofes i de composicions poètiques.
 Subgènere
Llibre de meravelles: escrit entre 1956 i 1958. Publicat el 1971 à realisme històric.
No podem reduir Estellés al corrent de la poesia realista à abordà línies temàtiques
diverses.
Joan Fuster el qualificà de “poeta de realitats”, en lloc de poeta realista.
El que el diferencia dels poetes realistes és l’actitud a l’hora d’escriure: escriu des del
poble, no sols per al poble.
o Estellés forma part de la gent, és “un entre tants”.
o És un ciutadà que pateix, com els altres, la misèria d’aquells anys.
à necessitat d’escriure, per contar-ho tot.
o Actitud de qui toca de peus a terra (trenca la imatge romàntica del poeta) à
llenguatge planer.
 Preguntes: anàlisi obra (contingut)

1. Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc,

esdeveniments, objectes...) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc
espaciotemporal general de l'obra (època i espais)?

2. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines

altres temàtiques són característiques d'aquesta obra?
 Preguntes: anàlisi obra (forma)
1. Analitza la mètrica d'aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en Llibre de
meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els poemes seleccionats d'aquest llibre?
Raona la resposta.

2. Identifica una figura retòrica (metàfora, comparació...) que trobes en aquest fragment i
explica què aporta al text. Quines altres figures retòriques són habituals en Llibre de
meravelles? Relaciona-les amb l'estil de Vicent Andrés Estellés.

3. En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les característiques
bàsiques del (sub)gènere, model o corrent.