Temari del cos superior d’administració A) Part general.

2. L’organització política i administrativa de l’Estat

Data d’actualització: juliol 2014

7. L’Administració local. Ens que la integren. La Llei de bases del règim local. La
regulació del règim local a Catalunya. El municipi. Òrgans de representació
política i la seva designació. Línies generals de l’organització i competències
municipals. Els règims municipals especials. L’organització comarcal de
Catalunya. La vegueria

Introducció

D’acord amb l’article 137 CE, l’Administració local s’integra en l’organització

territorial de l’Estat dissenyada pel text fonamental. Aquesta referència a
l’Administració local engloba un conjunt d’ens públics territorials dotats de
competències i potestats administratives sobre un territori determinat. La Constitució
espanyola de 1978 es refereix als municipis, les províncies i les illes i estableix un
règim d’autonomia per a la gestió dels seus interessos. La consideració d’aquesta
autonomia local comporta el trencament de la situació preconstitucional, presidida pel
principi de tutela per part de l’Administració central de l’Estat.

La plasmació jurídica del principi d’autonomia local ha estat efectuada per la

Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i pel legislador català,
que ha desplegat els preceptes de la llei bàsica de l’Estat. La Llei de bases de règim
local de 1985 es fonamenta constitucionalment en el títol competencial de l’article
149.1.18 CE, relatiu al règim jurídic de les administracions públiques. Una interpretació
àmplia d’aquest precepte efectuada pel Tribunal Constitucional des de les seves
primeres sentències, que ha permès la regulació estatal de l’organització i el règim
competencial dels ens locals garantits (segons la teoria de la garantia institucional,
desenvolupada també en seu constitucional). El legislador estatal, doncs, assumeix el
paper de garant de l’autonomia local.

Cal destacar la recent aprovació de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de

racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL), que modifica, entre
d’altres, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i es justifica
a l’empara de l’article 149.1.14 i 149.1.18 CE que estableixen que l’Estat té
competència exclusiva en matèria d’hisenda general i deute de l’Estat i sobre les bases
del règim jurídic de les administracions públiques, i incideix en el principi introduït en
l’article 135 CE d’estabilitat pressupostària. Aquesta modificació, no mancada de
polèmica, ha classificat les competències dels ens locals en competències pròpies,
competències delegades i competències distintes de les pròpies i de les atribuïdes per
delegació i l'exigència que els ens locals només podran exercir competències diferents
de les pròpies i de les atribuïdes per delegació quan no es posi en risc la sostenibilitat
financera del conjunt de la hisenda municipal i no suposi l'execució d'un mateix servei
públic per part d'una altra Administració pública.

La regulació del règim local a Catalunya ha estat efectuada mitjançant un conjunt de

lleis dictades originalment l’any 1987. Entre aquestes, destaca la Llei 8/1987, de 15
d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, modificada en successives ocasions i
que ha donat lloc al Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós
de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, la Llei 5/1987, de 4 d'abril, del règim
provisional de les competències de les diputacions provincials i en matèria

Escola d’Administració Pública de Catalunya 1

Temari del cos superior d’administració A) Part general.
2. L’organització política i administrativa de l’Estat

d'organització comarcal, la llei refosa en el Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre,

pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'organització comarcal de Catalunya. Amb
posterioritat a l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 cal destacar la
Llei 30/2010, de 3 d'agost, de vegueries i la Llei 12/2010, de 19 de maig, del Consell de
Governs Locals, que configura el Consell de Governs Locals com a òrgan de
representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. Cal afegir, la
recent aprovació del Decret llei 3/2014, de 17 de juny, pel qual s'estableixen mesures
urgents per a l'aplicació a Catalunya de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de
racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, aprovat a fi d’integrar les
modificacions que incorpora la LRSAL amb l’Estatut d’autonomia i les lleis que el
desenvolupen, tenint en compte el sistema institucional propi.

El fonament estatutari d’aquestes normes el trobem en l’article 160, que recull la

competència exclusiva de la Generalitat, tot respectant l’autonomia local, per determinar
les competències i les potestats pròpies dels municipis i d’altres ens locals, en els àmbits
fixats per l’article 84 EAC. En tot cas, els municipis, les vegueries, les comarques i els
altres ens locals que les lleis determinin, integren també el sistema institucional de la
Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment (art. 2.3 EAC).

Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries,

d’acord amb l’article 83 EAC. Aquestes dues entitats locals es distingeixen pel fet que
una d’elles, el municipi, és un ens constitucionalment necessari, mentre que l’altra neix
de l’Estatut, com a forma pròpia de l’estructura territorial de Catalunya.

El municipi és l'entitat bàsica de l'organització territorial i per tant és el mitjà essencial

de participació de la comunitat local en els afers públics i el seu govern correspon a
l'ajuntament, que el formen l'alcalde i els regidors, escollits pels veïns del municipi per
mitjà de sufragi universal, lliure, directe i secret (art. 86 EAC). L'autonomia local
implica el reconeixement de la seva capacitat d'autoorganització, dins els paràmetres
establerts pel legislador; el reconeixement del seu nucli de competències propi i l
capacitat normativa per ordenar i gestionar el assumptes públics que li corresponen i pel
sistema de relacions de col·laboració que regeixen les relacions interadministratives
amb l'Estat i la Generalitat, sens perjudici de la legitimitat dels controls de legalitat que
corresponguin a l'Estat i a la Generalitat. Expressament l'article 87 EAC estableix que
els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic en què
es fonamenten, en l'àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta
la seva autonomia. L'autonomia local també és el pressupòsit per a la seva autonomia
financera a fi que la hisenda local disposi dels recursos suficients per poder
desenvolupar les competències que li atribueix la llei.

Pel que fa a l’organització i el funcionament dels municipis, cal tenir en compte

l’existència de determinats règims municipals especials, com és el cas del consell obert,
que es recull expressament a l'article 140 CE i el règim especial de Barcelona que es
plasma a la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona i a la
Llei 1/2006, de 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de
Barcelona. El mateix Estatut preveu a l’article 89, que el municipi de Barcelona disposa
d’un règim especial que ha de ser establert per llei del Parlament i disposa que
l’Ajuntament té iniciativa per proposar la modificació d’aquest règim i ha de participar

Escola d’Administració Pública de Catalunya 2

Temari del cos superior d’administració A) Part general.
2. L’organització política i administrativa de l’Estat

en l’elaboració de projectes de llei que hi incideixen, així com ser consultat durant la
tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el seu règim especial.

L'Estatut d’autonomia de Catalunya, preveu que l’àmbit supramunicipal, que ha de

regular una llei del Parlament, és constituït, en tot cas, per les comarques. L’Estatut
configura la comarca com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i format per
municipis per a la gestió de les competències i els serveis locals. Així mateix, l'article
93 EAC preveu els altres ens locals supramunicipals que es fonamenten en la voluntat
de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees
metropolitanes. L'Àrea Metropolitana de Barcelona està regulada a la Llei 31/2010, del
3 d'agost i és integrada per municipis de la conurbació de Barcelona amb la voluntat de
planificar polítiques públiques i la implantació de serveis de forma conjunta atenent a
les vinculacions socials i econòmiques existents entre aquests municipis.

La vegueria és definida per l’EAC (art. 90) com l’àmbit territorial específic per a
l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i amb personalitat jurídica
pròpia, a la vegada que és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a
l’organització territorial dels seus serveis. La vegueria, com a govern local, té naturalesa
territorial i gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos. La Llei 30/2010,
del 3 d'agost, de vegueries, va determinar la divisió territorial de Catalunya en vegueries
i va establir el règim jurídic dels consells de vegueria i el procés de transició de les
diputacions provincials als consells de vegueria. La implantació efectiva de la
demarcació veguerial requereix tanmateix l'adopció de les iniciatives legislatives
necessàries per adequar la divisió provincial a les noves demarcacions veguerials i per
tant, mentrestant es mantenen les quatre províncies actuals.

Esquema

I. L’Administració local
1.1. Concepte, naturalesa i contingut

II. Ens que integren l’Administració local

2.1. Província
2.2. Illa
2.3. Municipi
2.4. Altres ens facultatius

III. La Llei de bases de règim local de 1985 i la Llei 8/1987, municipal i de règim
local de Catalunya
3.1. Fonaments competencials
3.2. Trets de les lleis
3.3. Principis bàsics sobre organització i règim competencial
3.4. La reforma de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local
(LRSAL)

IV. El municipi
4.1. Concepte i elements

Escola d’Administració Pública de Catalunya 3

Temari del cos superior d’administració A) Part general.
2. L’organització política i administrativa de l’Estat

V. Els òrgans de representació política i la seva designació

5.1. El ple, l’alcalde i la comissió de govern
5.2. Funcionament

VI. Línies generals de l’organització i les competències municipals

6.1. Organització del govern municipal i l’Administració municipal
6.2. Competències municipals

VII. Els règims municipals especials

7.1. Consell obert
7.2. El règim institucional propi de la Vall d’Aran
7.3. El règim especial de Barcelona
7.4. L'Àrea Metropolitana de Barcelona

VIII. La comarca i la vegueria

8.1. La configuració estatutària
8.2. La divisió comarcal de Catalunya
8.3 La divisió veguerial

Bibliografia

Alonso, Carmen. Elecció i constitució d’ajuntaments: el cartipàs municipal.

Madrid, Marcial Pons; Barcelona, Escola d’Administració Pública de Catalunya,
1999.
Barceló, M.; Vintró, J. (coord.). Dret públic de Catalunya, 2a ed. Atelier,
Barcelona, 2011.
Bayona, A. L’Administració local en l’Estat de les autonomies. Revista Catalana de
Dret Públic, núm. 20, 1995.
Bayona i Rocamora, A.; Fuentes i Gasó, J.R.; Galán Galán, A.; Gracia Retortillo,
R.; Mir i Bagó, J. El règim local. Revista Catalana de Dret Públic. Especial
Sentència 31/2010 sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya. 2010.
Martínez-Alonso, J. L. L’organització territorial i els governs locals de Catalunya.
A: Caminal, M.; Matas, J. El sistema polític de Catalunya. Barcelona, Tecnos-EUB-
PUAB, 1998.
Morell Ocaña, L. El régimen local español. Madrid, Civitas, 1988.
Ridao, J. Curs de dret públic de Catalunya: adaptat a la nova legislació i a la
sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, del 28 de juny, sobre l’Estatut de
Catalunya. Columna; Escola d’Administració Pública de Catalunya, Barcelona,
2012.
Sánchez Morón, M. Derecho administrativo. Parte general. 8a ed. Tecnos, Madrid,
2012.

Escola d’Administració Pública de Catalunya 4

Temari del cos superior d’administració A) Part general.
2. L’organització política i administrativa de l’Estat

Webgrafia

Disposicions constitucionals i sinopsis

http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=137&fin
=158&tipo=2
Informació general sobre l’Administració local a Catalunya (MUNICAT)
http://www.municat.gencat.cat
Informació política local
http://www.seap.minhap.es/es/areas/politica_local.html
Conselh Generau d’Aran
http://www.conselharan.org/ca/
Ajuntament de Barcelona
http://www.bcn.cat/
Àrea Metropolitana de Barcelona
http://www.amb.cat/s/home.html

Normativa i jurisprudència

Art. 137 i 140-142, 148.1.2 i 151.1 CE.

Art. 2, 83-91, 151.b), 159 i 160 EAC.
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.
Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de
l'Administració local.
Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei
municipal i de règim local de Catalunya.
Decret llei 3/2014, de 17 de juny, pel qual s'estableixen mesures urgents per a
l'aplicació a Catalunya de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i
sostenibilitat de l'Administració local.
Llei 5/1987, de 4 d'abril, del règim provisional de les competències de les
diputacions provincials i en matèria d'organització comarcal.
Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei
d'organització comarcal de Catalunya.
Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries.
Llei 12/2010, de 19 de maig, del Consell de Governs Locals.
Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran.
Llei 1/2006, de 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de
Barcelona.
Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona.
Garantia de l’autonomia local: STC 170/1989 i 159/2001.
Caràcter bifront del règim local: STC 32/1981, 84/1982 i 214/1989.
Conflicte en defensa de l’autonomia local: STC 240/2006.
Regulació Estatut d'autonomia de Catalunya: STC 31/2010.

Escola d’Administració Pública de Catalunya 5