3. Lorganitzaci territorial de lEstat. LAdministraci local: ens que la integren.

Les comunitats autnomes: constituci i competncies. El finanament de les

comunitats autnomes

Esquema

I. Lorganitzaci territorial de lEstat

1. LAdministraci territorial
1.1. LAdministraci central
1.2. LAdministraci autonmica
1.3. LAdministraci local
2. LAdministraci institucional

II. LAdministraci local: ens que la integren

1. Municipi
2. Provncia
3. Mancomunitats i agrupacions de municipis
4. Entitats locals menors
5. Lorganitzaci comarcal de Catalunya

III. Les comunitats autnomes

1. Comunitats que accedeixen a lautonomia per la via especial o rpida de
larticle 151
2. Comunitats que accedeixen a lautonomia per la via comuna o lenta de
larticle 143
3. Els estatuts dautonomia
4. La distribuci de competncies

IV. El finanament de les comunitats autnomes

1. Model i recursos
2. El Fons de Compensaci Interterritorial
3. El pressupost de les comunitats autnomes

I. Lorganitzaci territorial de lEstat

El poder dun estat es distribueix segons la seva estructura territorial. LEstat espanyol
sestructura en comunitats autnomes, municipis i provncies. Les fonts
jurdiques daquesta organitzaci territorial les trobem a la Constituci espanyola, la
Llei de rgim jurdic de lAdministraci de lEstat i la Llei 6/1997, de 14 dabril,
dorganitzaci i funcionament de lAdministraci general de lEstat.

Es defineixen dos tipus dAdministraci: lAdministraci territorial integrada per la

central, lautonmica i la local i lAdministraci institucional.

1. LAdministraci territorial

1.1. LAdministraci central

LAdministraci central s lAdministraci de lEstat i est regulada per la Llei 6/1987,

de 14 dabril, dorganitzaci i funcionament de lAdministraci general de lEstat. Els
rgans que integren lAdministraci general de lEstat i els organismes pblics
corresponents estenen la seva competncia a tot el territori espanyol, excepte en els
casos en qu les normes que hi siguin aplicables els limitin expressament a una part
daquest territori. LAdministraci general actua amb personalitat jurdica nica i t
com a objectiu desenvolupar funcions executives de carcter administratiu. Aix mateix,
lAdministraci

central

actua

sota

els

principis

dorganitzaci

(jerarquia,

descentralitzaci funcional, desconcentraci funcional i territorial, simplicitat, claredat i

proximitat als ciutadans, economia i adequaci dels mitjans als fins institucionals, i
coordinaci) i sota els principis de funcionament (eficincia en lacompliment
dobjectius i en lassignaci i la utilitzaci dels recursos pblics, responsabilitat per a la
gesti pblica, racionalitzaci i agilitat en els procediments, servei efectiu als ciutadans,
objectivitat i transparncia, etc.).

Dins lAdministraci de lEstat es diferencien els rgans segents:

a) rgans centrals. Inclouen els rgans superiors de lAdministraci de lEstat (Consell

de Ministres, comissions delegades del Govern, president del Govern i vicepresidents,
2

ministres i secretaris dEstat), els rgans directius de lAdministraci central

(subsecretaris, secretaris generals, secretaris generals tcnics, directors i subdirectors
generals) i el Consell dEstat, que s un rgan de carcter consultiu.

b) rgans perifrics o territorials. Inclouen els delegats del Govern a les comunitats
autnomes, els subdelegats del Govern i els directors insulars de lAdministraci
general de lEstat.

c) Administraci general de lEstat a lexterior. Inclou les missions diplomtiques, les

delegacions i les oficines consulars, com tamb les institucions i els organismes pblics
de lEstat que desenvolupen la seva actuaci a lexterior.

1.2. LAdministraci autonmica

LAdministraci autonmica la integren el Consell de Govern, els consellers, els

secretaris generals, els directors generals i els directors de serveis. A ms, compta tamb
amb una administraci perifrica que t competncia en una part del territori i que recau
en les delegacions territorials del Govern.

1.3. LAdministraci local

LAdministraci local est formada pel conjunt de persones jurdiques que administren
els interessos duna porci del territori inferior a una comunitat autnoma. Sn entitats
locals territorials el municipi, la provncia, lilla, les comarques, les rees
metropolitanes, les mancomunitats de municipis, etc.

2. LAdministraci institucional

LAdministraci institucional s aquell sector de lAdministraci que est integrat per

ens pblics menors de carcter no territorial, i t carcter instrumental. La formen
organismes autnoms que poden ser corporatius (quan constitueixen una associaci
permanent i obligatria de persones jurdiques per a la defensa dels seus interessos, com
ara els collegis professionals, la Cambra de Comer de la Propietat Urbana, etc.) o b

institucionals (ens pblics menors per al compliment de finalitats especfiques, com ara
lInstitut Catal del Sl).

II. LAdministraci local: ens que la integren

Integren lAdministraci local els ens pblics menors de carcter territorial. A

diferncia de lEstat o de les comunitats autnomes que disposen dun poder
legislatiu i dun govern, a ms de la seva prpia administraci pblica, els ens locals
sn noms Administraci pblica, ja que les seves opcions poltiques sn molt ms
redudes i no tenen poder legislatiu ni poder judicial. Cal precisar, tanmateix, que, tot i
estar mancades de poder legislatiu en sentit estricte, s que poden dictar normes
mitjanant ordenances (de rang reglamentari) per tal de poder dur a terme els seus
propis interessos i latribuci de competncies per a la seva gesti.

Larticle 142 de la Constituci espanyola estableix que les hisendes locals han de
disposar dels mitjans suficients per desenvolupar les funcions que la llei atribueixi a les
corporacions respectives, i que shan de nodrir fonamentalment de tributs propis i de
participaci en els de lEstat i de les comunitats autnomes.

La Constituci reconeix tres tipus dens locals de carcter territorial: el municipi (com a
ens pblic menor), la provncia (com a agrupaci de municipis) i lilla. A ms, la Llei de
bases del rgim local afegeix entre els ens locals les rees metropolitanes i les
mancomunitats de municipis com a ens no territorials, i les comarques i les entitats
inframunicipals com a ens territorials.

La regulaci daquests ens locals es troba als articles 140 a 142 de la Constituci
espanyola, a la Llei 7/1985, de 2 dabril, de bases del rgim local, i tamb a les lleis
catalanes 5/1987, 6/1987 i 7/1987, de 4 dabril, i 8/1987, de 14 dabril.

1. Municipi

s lens bsic i primari dins lAdministraci local. La Constituci reconeix personalitat

jurdica plena al municipi i en garanteix lautonomia. s un ens territorial perqu forma
part de lorganitzaci territorial de lEstat i reuneix totes les persones establertes al seu
4

territori. Daltra banda, s un ens primari perqu s el primer ens pblic local en qu
sorganitzen els ciutadans per a la persecuci de tots els seus interessos comuns.

Sn elements del municipi:

a) El territori. s lespai fsic sense el qual el municipi no podria subsistir. Sanomena

terme municipal i constitueix el lmit dins el qual sexerceixen les competncies de
lAjuntament. El terme municipal pot ser alterat de tal manera que un municipi es pot
incorporar al limtrof o b dos o ms municipis es poden fusionar, i tamb s possible la
segregaci de part dun municipi per formar-ne un dindependent o per agregar-se a una
altre de limtrof.

b) La poblaci. La integren totes les persones que es troben al terme municipal, ja

siguin vens (els qui resideixen habitualment al terme municipal i figuren inscrits al
Padr) o b domiciliats (menors dedat i estrangers que resideixen habitualment al terme
municipal i estan inscrits al Padr).

c) Lorganitzaci municipal. La formen lalcalde i el Ple de lAjuntament i constitueix

lorganitzaci necessria per prendre les decisions adients per governar i dirigir el
municipi. LAjuntament el componen lalcalde, que el presideix, i els regidors, que
formen part del Ple. Els regidors sn elegits pels vens del municipi per sufragi
universal, lliure, igual, directe i secret. Els alcaldes sn escollits pels regidors o pels
mateixos vens. Als municipis de ms de 5.000 habitants hi ha tamb una comissi de
govern, integrada per lalcalde i un nombre determinat de regidors nomenats per aquest.

2. Provncia

s un ens local amb personalitat jurdica prpia, determinada per lagrupaci de

municipis i per la divisi territorial per al compliment de les activitats de lEstat. No s
un ens primari com el municipi ni una entitat bsica, ja que pot perdre
substantivitat prpia en el cas de les comunitats autnomes uniprovincials, com La
Rioja, Madrid, Cantbria, etc. La provncia compleix una funci de coordinaci i
assistncia als serveis municipals a fi de garantir que es prestin els serveis mnims
obligatoris, per tamb li correspon la prestaci de serveis de carcter supramunicipal.
5

Les comunitats autnomes i lEstat tamb poden delegar competncies en les

diputacions provincials.

El territori provincial s el propi dels municipis que lintegren, i noms pot ser
modificat per una llei orgnica (art.141 CE).

Lorganitzaci provincial recau en la Diputaci Provincial. El Ple de la Diputaci s

elegit entre els regidors escollits prviament en les eleccions dels ajuntaments dels
municipis de la provncia. El Ple de la Diputaci s lrgan de control. El president de la
Diputaci s elegit pel Ple de la Diputaci. Tamb es poden nomenar vicepresidents,
que collaboren amb el president. Finalment, la Comissi de Govern est formada pel
president i els membres designats per aquest, i s lrgan de coordinaci de les funcions
executives. La Diputaci Provincial coordina els municipis i els assisteix per tal que es
duguin a terme els serveis municipals. A ms, presta serveis de carcter supramunicipal
o supracomarcal, alhora que fomenta i administra els interessos de la provncia.

3. Mancomunitats i agrupacions de municipis

Les mancomunitats sn ens locals de naturalesa no territorial, sin institucional, que es

constitueixen per lassociaci voluntria de dos o ms municipis amb lobjectiu de
prestar un o ms serveis comuns a tots ells. Tenen plena personalitat jurdica per al
compliment dels seus fins, independent de la dels municipis que la formen. Tenen una
finalitat especfica per a serveis concrets i no es creen amb fins oberts. Els rgans que
els componen no representen la poblaci, sin els municipis.

4. Entitats locals menors

Tradicionalment aquest tipus dentitats ha existit amb diferents noms (caseries,

parrquies, pedanies, barris, etc.) que es basen en lexistncia de nuclis de poblaci
separats. Les comunitats autnomes les poden regular respectant unes regles bsiques:
la iniciativa per crear-les correspon a la poblaci daquest nucli o a lAjuntament. Els
acords sobre disposicions de bns i expropiaci forosa han de ser ratificats pel Ple de
lAjuntament.

5. Lorganitzaci comarcal de Catalunya

Els articles 141.3 i 152.3 de la Constituci espanyola preveuen la possibilitat que les
comunitats autnomes estableixin circumscripcions territorials prpies, diferents de la
provncia, basades en lagrupaci de municipis. Daltra banda, lEstatut dautonomia de
Catalunya preveu lestructuraci en municipis i comarques, i la Llei estatal de bases del
rgim local reconeix les comarques com a ens locals.

Lorganitzaci comarcal de Catalunya est regulada a la Llei catalana 6/1987, de 4

dabril, on es defineix la comarca com lens local format per lagrupaci de municipis
contigus que t personalitat jurdica prpia i plena capacitat i autonomia per al
compliment dels seus fins.

Lorganitzaci de la comarca correspon al Consell Comarcal. Sn rgans daquest

Consell:

El Ple, constitut pel president i altres consellers comarcals, que han de ser
tamb regidors dels municipis de la comarca.

El president, elegit pel Ple.

La Comissi Especial de Comptes, que examina i estudia els comptes anuals del
Consell Comarcal i nemet un informe. Els membres sn determinats pel Ple.

El gerent, amb funcions executives, nomenat i separat pel Ple.

Les competncies de la comarca sn atribudes per les lleis del Parlament, que, en tot
cas, li han datribuir competncies en matria dordenaci del territori i urbanisme,
sanitat, serveis socials, cultura, esport, ensenyament, salubritat pblica i medi ambient.
Tamb pot exercir competncies delegades o assignades per la Generalitat. Finalment,
estableix i presta serveis supramunicipals complementaris dels municipis i coordina els
serveis municipals.

III. Les comunitats autnomes

Larticle 2 de la Constituci, alhora que fa referncia a la indissoluble unitat de la

naci espanyola, reconeix i garanteix el dret a lautonomia de les nacionalitats i les
7

regions que la integren. Les comunitats autnomes sn aquelles entitats poltiques que,
en exercici del dret a lautonomia reconegut a la Constituci, gaudeixen de personalitat
jurdica, de potestat dautogovern i dautonomia legislativa prpia dins el seu mbit
territorial.

La Constituci espanyola de 1978 no concreta especficament la distribuci territorial

del poder. El model dorganitzaci territorial de lEstat s noms potencial a la
Constituci i pot adoptar diferents variants. La Constituci estableix uns principis i uns
procediments que, si sactiven, han de permetre transformar lEstat unitari i centralista
espanyol en un estat descentralitzat polticament i que pot adoptar diverses formes. El
constituent remet la decisi final sobre la forma dorganitzaci territorial a laprovaci
dunes normes posteriors, els estatuts dautonomia. Mitjanant un procs poltic i jurdic
determinat, sobre la base de lanomenat principi dispositiu, la Constituci possibilita
que el rgim autonmic es generalitzi a travs de la creaci de les comunitats autnomes
i es produeixi una descentralitzaci vertical del poder poltic en tot el territori. La
Constituci opta per una frmula definidora integrada per dos elements: el principi
dunitat i el dautonomia de larticle 2. El principi dunitat ve reiterat per dos adjectius:
indissoluble i indivisible, que condueixen a prohibir la disgregaci de lEstat en entitats
diferenciades. Sestableix, en conseqncia, un nic estat, una nica constituci, un nic
ordenament jurdic i la igualtat de drets i obligacions per a tots els ciutadans de lEstat.
El principi dautonomia es reconeix respecte a les nacionalitats i les regions que
integren lEstat espanyol. Daltra banda, larticle 2 reconeix tamb el principi de
solidaritat entre totes les nacionalitats i regions, principi que representa un lmit als
poders autonmics.

Tal com sha assenyalat, la Constituci no estableix un mapa autonmic, sin noms
uns procediments singulars per fer efectiu el dret daccs a lautonomia. En aquest
sentit, i si b aquest dret es va anar generalitzant fins a la creaci de disset comunitats
autnomes i dues ciutats autnomes (Ceuta i Melilla), no es pot afirmar que totes
tinguin un rgim competencial homogeni ni que hagin accedit a aquest rgim
dautogovern a travs dun procs nic. Es poden distingir, a grans trets, les comunitats
de rgim com i les de rgim especial:

1. Comunitats que accedeixen a lautonomia per la via especial o rpida de larticle

151

Aquestes comunitats participen no solament en lelaboraci inicial del projecte

estatutari, sin tamb en laprovaci daquest projecte. La Constituci els exigeix la
voluntat concurrent de les diputacions provincials del territori i laprovaci de la
iniciativa per les tres quartes parts dels municipis de cadascuna de les provncies
afectades que representin la majoria del cens electoral. Aquesta iniciativa ha de ser
ratificada mitjanant un referndum convocat expressament amb aquesta finalitat.
Segons la disposici transitria segona de la Constituci, aquells territoris que en el
passat haguessin ratificat per plebiscit afirmativament un projecte destatut quedarien
exonerats daquest requisit. Desprs es convoquen els diputats i els senadors de les
provncies afectades per elaborar el projecte destatut, el qual, un cop aprovat, es tramet
a la Comissi Constitucional del Congrs dels Diputats, que lha dexaminar amb la
participaci duna delegaci del Parlament autonmic. De la discussi corresponent en
surt la formulaci definitiva del text estatutari. Un cop aprovat pel Congrs, el text se
sotmet a referndum a la comunitat autnoma de qu es tracti. Aquest estatut aprovat
per aquesta via pot assumir totes les competncies que permet la Constituci espanyola
a larticle 148, com tamb les que li sn permeses pels lmits estatals que estableix
larticle 149.1. Accediren a lautonomia per aquesta via Catalunya, el Pas Basc,
Galcia, Andalusia i Navarra.

2. Comunitats que accedeixen a lautonomia per la via comuna o lenta de larticle 143

El procediment comena amb lacord de les diputacions provincials interessades i les

dues terceres parts dels municipis que representen la majoria del cens electoral de cada
provncia. Desprs elaboren un projecte destatut en assemblea, que les Corts han de
tramitar com a projecte de llei i que, un cop aprovat, ser el nou estatut dautonomia de
la comunitat. El contingut competencial de lestatut aprovat pel rgim normal s ms
restringit, per b que les seves competncies es podran ampliar desprs dun termini de
cinc anys en el marc reservat a les comunitats autnomes de rgim especial (art. 148.2
CE). Accediren a lautonomia per aquesta via totes les comunitats tret de les esmentades
anteriorment.

3. Els estatuts dautonomia

Els estatuts dautonomia sn la norma institucional bsica duna comunitat autnoma.

Lestatut regula els aspectes organitzatius i competencials i, a ms, s determinant i
indispensable per a la constituci de la comunitat autnoma corresponent.

Com a norma institucional bsica de les comunitats autnomes, els estatuts tenen un
contingut mnim marcat per la Constituci. En aquest sentit, larticle 147.2 fixa que
lestatut ha de contenir la denominaci de la comunitat que es correspongui millor amb
la seva identitat histrica; la delimitaci del seu territori; la denominaci, lorganitzaci
i la seu de les institucions autnomes prpies, com tamb les competncies assumides
dins el marc establert a la Constituci i les bases per al trasps dels serveis
corresponents a aquestes.

Des duna perspectiva jurdica, els estatuts dautonomia poden ser considerats com a
norma estatal i com a norma autonmica. Com a norma estatal, lestatut t
caracterstiques similars a la Constituci, en el sentit que compleix una funci semblant
en lorganitzaci de les institucions a travs de les quals sexerceix el poder poltic
(Assemblea legislativa, president de la comunitat, Consell de Govern i Tribunal
Superior de Justcia). Tal com disposa larticle 81 de la Constituci, lestatut ha de ser
aprovat a travs duna llei orgnica. Tanmateix, la seva reforma no segueix el
procediment previst per a les lleis orgniques, sin aquell que estableixi el mateix
estatut al seu articulat.

Com a norma autonmica, lestatut s la norma institucional bsica de la comunitat

autnoma, i s jerrquicament superior a les altres normes elaborades per les
institucions que el mateix estatut ha constitut. Aix comporta que, a Catalunya, cap llei
ni cap norma reglamentria del Govern o de lAdministraci de Catalunya no poden
contradir all que disposa lEstatut. Daltra banda, lestatut s la norma que, en darrera
instncia, regula la producci daltres normes autonmiques de rang inferior.

4. La distribuci de competncies

10

Les competncies sn les facultats o les potestats jurdiques sobre determinades

matries. Per tant, en relaci amb les competncies es parla de dos conceptes: duna
banda, les matries sobre les quals versen, i que poden ser sectors de la realitat,
activitats humanes, sectors de lordenament jurdic, etc.; i, daltra banda, la funci, que
s el tipus de potestat jurdica amb qu es permet actuar sobre una matria determinada.
Hi ha dos tipus de funcions: la normativa (legislativa i reglamentria) i lexecutiva o de
gesti. Dins la normativa es pot distingir, a ms, entre la determinaci de les bases o els
principis i el desenvolupament normatiu. En conseqncia, la norma atributiva de
competncies estableix els mbits materials en els quals es poden exercir unes funcions
concretes. Si prenem com a criteri de classificaci el contingut de la competncia i ens
fixem en quina s la relaci entre matria i funci, podem diferenciar els tipus de
competncies segents:

Exclusives: sn aquelles en qu satribueix a lEstat o a una comunitat autnoma

tot el conjunt de funcions sobre una matria (legislativa i executiva). Aix, per
exemple, sn competncia exclusiva de lEstat les relacions internacionals,
lAdministraci de justcia, la defensa i les forces armades, el comer exterior,
etc. En canvi, sn competncia de les comunitats autnomes lagricultura i la
ramaderia, lartesania, lassistncia social, la sanitat i higiene, etc.

Compartides: lEstat assumeix la funci normativa (lleis i reglaments) i

lexecuci correspon a la comunitat autnoma.

Concurrents: correspon a lEstat la legislaci bsica, mentre que la comunitat

autnoma assumeix el desplegament legislatiu i lexecuci. HI ha concurrncia
de lEstat i de la comunitat autnoma sobre la funci normativa.

Indistintes: tant lEstat com la comunitat autnoma poden exercir tot tipus de
funcions en una mateixa matria.

Aquesta classificaci s important a lhora de determinar la distribuci de les

competncies entre lEstat i les comunitats autnomes que fixa la Constituci espanyola
(art. 148 i 149) i el contingut dels estatuts dautonomia.

Larticle 148 de la Constituci enumera les matries sobre les quals poden assumir
competncies les comunitats autnomes, sempre que les recullin als seus estatuts
respectius. Es preveuen, entre aquestes, les fires interiors, lagricultura i la ramaderia,
11

lartesania, els museus i les biblioteques, lassistncia social, la promoci de lesport, la

sanitat i la higiene, etc.

Larticle 149 determina les competncies exclusives de lEstat. Ara b, cal matisar que
nicament hi ha exclusivitat quan satribueix la matria en bloc a lEstat. En aquest
sentit, es pot afirmar que la major part de les matries de larticle 149 sn matries
compartides o concurrents, en les quals lEstat es reserva la legislaci bsica i la
comunitat autnoma pot procedir al desplegament legislatiu que correspongui.

Larticle 149.3 introdueix una clusula residual a fi de determinar qui s competent en

aquelles matries que no hagin estat assumides per les comunitats. El precepte esmentat
disposa que les matries no atribudes expressament a lEstat per la Constituci poden
correspondre a les comunitats si aquestes ho estableixen aix als estatuts respectius. En
cas contrari, per s a dir, si no sn assumides als estatuts, sn competncia de
lEstat. En conseqncia, larticle 149.3 cont una clusula de prevalena del dret
estatal i un principi de supletorietat.

Larticle 150 estableix un sistema de modificaci extraestatutria del marc competencial

i permet lassignaci de competncies de lEstat a les comunitats autnomes a travs de
lleis marc, lleis dharmonitzaci i lleis orgniques de transferncia i delegaci.

Les lleis marc sn lleis estatals de carcter ordinari que permeten relativitzar les
competncies exclusives de lEstat establertes a larticle 149.1, de manera que
possibiliten que algunes matries siguin compartides amb les comunitats.

Les lleis dharmonitzaci sn lleis estatals ordinries que necessiten comptar amb la
majoria absoluta dambdues cambres per ser aprovades. Lobjectiu principal daquestes
lleis s preservar la unitat de lordenament jurdic i harmonitzar els interessos generals
de la collectivitat. En aquest sentit, impliquen una certa participaci o control de lEstat
en la potestat legislativa exclusiva de les comunitats autnomes.

Les lleis orgniques de transferncia i delegaci permeten atribuir a les comunitats

autnomes facultats corresponents a matries que sn titularitat de lEstat.

12

IV. El finanament de les comunitats autnomes

1. Model i recursos

El sistema de finanament de les comunitats autnomes s un aspecte especialment

important per garantir que lautonomia formal esdevingui efectiva. El reconeixement
dun cert nivell de competncies a les autonomies no s suficient si no es disposa dels
recursos necessaris per dur-les a terme. La Constituci espanyola es refereix, a larticle
156, al principi dautonomia financera, tant pel que fa a lobtenci de recursos com a
laplicaci de la despesa, s a dir, autonomia pressupostria. Aquest precepte tamb fa
referncia a dos principis ms: el de coordinaci amb la Hisenda estatal i el de
solidaritat entre tots els espanyols. Malgrat que la Constituci no es refereix a cap
model concret de finanament, sen poden diferenciar dos:

a) Model com o general. s el que segueixen quinze de les comunitats autnomes i

est regulat a la Llei orgnica de finanament de les comunitats autnomes (LOFCA),
de 22 de setembre de 1980 (modificada per la LO 1/1989, de 13 dabril, i la LO 3/1996,
de 27 de setembre). LEstat determina els tributs, els gestiona, els ingressa i en reparteix
una part a les comunitats autnomes perqu aquestes puguin exercir les seves
competncies.

b) Model de conveni o concert. La mateixa comunitat s qui gestiona els tributs

establerts per lEstat, els recapta, els ingressa a la seva hisenda i en paga a lEstat una
part en concepte de contribuci a les despeses generals de lEstat (defensa nacional,
relacions exteriors, etc.). Aquest s el sistema que regeix al Pas Basc i a Navarra.

LEstat ha de garantir lequilibri econmic a travs de la poltica econmica general,

adoptant les mesures oportunes encaminades a aconseguir lestabilitat econmica
interna i externa, i tamb el desenvolupament harmnic entre les diverses parts del
territori espanyol.

El Consell de Poltica Fiscal i Financera de les comunitats autnomes s un rgan creat

per la LOFCA per assolir la coordinaci entre lactivitat financera de les comunitats
autnomes i la Hisenda de lEstat. s un rgan collegiat constitut pel ministre
13

dEconomia i Hisenda, el ministre dAdministracions Pbliques i els consellers

dEconomia i Hisenda de cadascuna de les disset comunitats autnomes. s un rgan
consultiu i de deliberaci, i tracta de les matries segents:

Estudi i valoraci dels criteris de distribuci dels recursos del Fons de

Compensaci Interterritorial.

Coordinaci de la poltica dendeutament.

Coordinaci de la poltica dinversions pbliques.

En general, qualsevol aspecte de lactivitat financera de les comunitats

autnomes i de la Hisenda estatal susceptible dactuaci coordinada.

Els recursos de les comunitats autnomes els estableixen larticle 157 CE i larticle 4 de
la LOFCA:

a) Els ingressos procedents del seu patrimoni i daltres del dret privat. Es consideren
ingressos de dret privat de les comunitats autnomes els rendiments o els productes de
qualsevol naturalesa derivats del seu patrimoni, aix com les adquisicions a ttol
dherncia, llegat o donaci (art. 5.1 LOFCA).

b) Els impostos propis, les taxes i les contribucions especials. Les comunitats
autnomes poden fixar i exigir els seus propis tributs dacord amb la Constituci i les
lleis, sense que puguin recaure sobre fets imposables ja gravats per lEstat. Igualment,
poden establir taxes, contribucions especials i impostos.

Les taxes sn els tributs establerts per la prestaci de serveis i el desenvolupament

dactivitats que es refereixin al subjecte passiu, lafectin o el beneficin quan concorrin
les dues circumstncies segents: siguin de sollicitud o recepci obligatria pels
administrats i no puguin ser prestades pel sector privat.

Sn contribucions especials els tributs determinats a conseqncia de la realitzaci

dobres pbliques o de lestabliment de lampliaci dels serveis pblics arran dels quals
el subjecte passiu obtingui un benefici o un augment del valor dels seus bns.

14

Els impostos que poden fixar les comunitats autnomes han de tenir en compte que els
rendiments originats i les despeses efectuades no shagin produt fora del territori de la
comunitat autnoma corresponent (art. 7, 8 i 9 LOFCA).

c) Els tributs cedits, totalment o parcialment, per lEstat. Sn aquells que estableix i
regula lEstat, el producte dels quals recau sobre la comunitat autnoma. Per poder dur a
terme la cessi s necessari que lestatut dautonomia contingui un precepte exprs
sobre la cessi de tributs, i que labast i les condicions de la cessi sincloguin en una
llei especfica de cessi. La cessi pot ser total o parcial, segons que shagi cedit la
recaptaci corresponent a la totalitat dels fets imposables o b que es tracti noms
dalguns daquests fets. Tots els estatuts dautonomia, excepte els del Pas Basc i el de
Navarra que es regeixen pel concert o conveni econmic, han recollit disposicions
expresses sobre la cessi de tributs. La Llei encarregada de concretar-ne labast i les
condicions s la Llei 30/1983, de 28 de desembre.

A ms, cada comunitat autnoma dicta una llei especfica de cessi, que a Catalunya s
la Llei 41/1981, de 28 doctubre, segons la qual lEstat cedeix a Catalunya el rendiment
de limpost sobre el patrimoni de les persones fsiques, limpost de successions i
donacions, limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurdics documentats i les
taxes i altres exaccions sobre el joc.

d) Els rendiments dels recrrecs sobre impostos estatals. Les comunitats autnomes
poden establir recrrecs sobre impostos estatals cedits, aix com sobre els impostos no
cedits que gravin la renda o el patrimoni de les persones fsiques amb domicili fiscal al
seu territori. En tot cas, no poden comportar una disminuci en els ingressos de lEstat
ni desvirtuar la naturalesa o lestructura daquests ingressos (art. 12 LOFCA).

e) Les participacions en els ingressos de lEstat. Les comunitats autnomes disposen

dun percentatge de participaci en la recaptaci dels ingressos de lEstat no cedits,
aprovats per llei, que es negocia amb el coeficient de poblaci, el coeficient desfor
fiscal en limpost sobre la renda de les persones fsiques, la relaci inversa de la renda
real per habitant de la comunitat autnoma respecte a la resta de lEstat i altres criteris
que sestimin procedents.

15

f) El producte de les operacions de crdit. Les comunitats autnomes poden efectuar

operacions de crdit dun termini inferior a un any per cobrir necessitats transitries de
tresoreria. Igualment, poden concertar operacions de crdit per un termini superior a un
any, sempre que limport del crdit es destini exclusivament a la realitzaci de despeses
dinversi i que limport anual damortitzacions per capital i interessos no superi el 25%
dels ingressos corrents de la comunitat autnoma.

g) El producte de les multes i les sancions en lmbit de la seva competncia.

h) Els seus propis preus pblics.

2. El Fons de Compensaci Interterritorial

De conformitat amb el principi de solidaritat interterritorial previst a larticle 158 de la

Constituci, en qu sestableix la creaci dun fons de compensaci destinat a corregir
els desequilibris econmics interterritorials i fer efectiu el principi de solidaritat, lany
1990 es va dictar la Llei 29/1990, de 26 de desembre, que regula aquest Fons de
Compensaci.

La mateixa LOFCA estableix que dins els pressupostos generals de lEstat es doti
anualment aquest Fons en una quantitat no inferior al 30% de la inversi pblica
prevista per la llei de pressupostos. El Fons el distribueixen les Corts generals entre les
comunitats autnomes, i es destina a despeses dinversi en els territoris
comparativament menys desenvolupats. La distribuci sefectua dacord amb els criteris
segents:

La inversa de la renda per habitant.

La taxa de poblaci emigrada en els darrers deu anys.

El percentatge datur sobre la poblaci activa.

La superfcie territorial.

El fet insular, en relaci amb lallunyament del territori peninsular.

Altres criteris que es considerin procedents.

16

La ponderaci dels diversos criteris es determina per llei i es pot revisar cada cinc anys.
Cada territori ha de donar compte anualment a les Corts dels recursos rebuts amb crrec
a aquest Fons, aix com lestat en qu es troben els projectes en execuci.

Larticle 159.1 tamb preveu que en els pressupostos generals de lEstat es pugui
establir una compensaci a les comunitats autnomes segons el volum dels serveis i les
activitats estatals que hagin assumit, amb la finalitat de garantir un nivell mnim en la
prestaci dels serveis pblics fonamentals en tot el territori espanyol.

3. El pressupost de les comunitats autnomes

Dacord amb larticle 17 LOFCA, les comunitats autnomes han de regular

lelaboraci, lexamen, laprovaci i el control dels seus pressupostos a travs dels
rgans corresponents i dacord amb els seus estatuts. Aquests pressupostos tenen
carcter anual i un perode idntic que els de lEstat, i inclouen totes les despeses i tots
els ingressos dels organismes i les entitats que en formen part.

Si els pressupostos no sn aprovats abans del primer dia de lexercici econmic

corresponent, queda automticament prorrogada la vigncia dels anteriors. Els
pressupostos selaboren amb criteris homogenis, de manera que sigui possible la seva
consolidaci amb els pressupostos generals de lEstat.

Els controls dels pressupostos corresponen a diversos rgans:

a) Control intern o administratiu, que du a terme la intervenci de ladministraci

receptora.
b) Control jurisdiccional o extern, que realitzen el Tribunal de Comptes i la Sindicatura
de Comptes, en cas que aix ho prevegi lestatut corresponent.
c) Control poltic o a posteriori, que correspon al Parlament que va aprovar el
pressupost.

Bibliografia

17

lvarez Conde, E. Curso de derecho constitucional. Madrid, Tecnos.

Garrido Falla, F. (dir.). Comentarios a la Constitucin. Madrid, Civitas.

Webgrafia
Congrs dels Diputats (amplia informaci sobre el funcionament del Parlament i la seva
activitat)
www.congreso.es

18