unitat 8

8
unitat

L’acte administratiu
unitat 8
 unitat 8

TEMA 8 L’ACTE ADMINISTRATIU

SETMANA
1
 unitat 8

Definició de l’acte administratiu

Els actes administratius són declaracions unilaterals de

voluntat, coneixement, judici o desig que fa l’Administració
Pública i que originen efectes jurídics un cop aquestes són
publicades.
els actes administratius estan desproveïts de força
normativa, es limiten a aplicar les normes i finalitzen amb la
seva aplicació.
El reglament crea o innova normes; l’acte administratiu les
aplica.
 unitat 8

Definició de l’acte administratiu

Exemples d’actes administratius:

 Una declaració de voluntats: es creen o modifiquen

situacions jurídiques. Per exemple, una multa o sanció,
una llicencia, l’atorgament d’una autorització, una
subvenció, una expropiació etc.

 Una declaració de judici: Es fan mitjançant un acte

consultiu. l’Administració pot emetre la seva opinió sobre
un determinat assumpte a través d’un informe. Per
exemple, una qualificació, un informe tècnic.

 Una declaració de coneixement: l’Administració pot

puntualitzar o acreditar certs fets, per exemple una
certificació com pot ser el certificat d’estudis o el registre
de documents.

 Una declaració de desig: l’Administració pot manifestar

el seu desig de crear determinades situacions jurídiques
com pot ser una convocatòria d’oposicions.
 unitat 8

Definició i característiques de l’acte administratiu

No són actes administratius:

 Els actes polítics del Govern. Per exemple, remissió d’un
projecte de llei, la dissolució del Parlament, etc.
 Els actes de l’Administració subjectes al Dret privat ( Dret
Civil, Dret Laboral, Dret Mercantil, etc.). Per exemple, la
contractació d’un treballador per part d’un ajuntament és
un contracte laboral.
 Els contractes celebrats per l’Administració. Per exemple,
un contracte firmat entre l’ajuntament i una empresa de
neteja és un contracte administratiu, no un acte
administratiu.
 Els actes materialment administratius dictats per
organismes públics no emmarcats dins de l'Administració.
Per exemple, el Parlament de Catalunya, el Tribunal
Constitucional, etc.
 Els reglaments, que són disposicions administratives de
caràcter general.
 unitat 8

Característiques de l’acte administratiu

Característiques dels actes administratius

Només són actes administratius aquells que dicta l’Administració amb
subjecció al Dret administratiu.
Són dictats en virtut d’una potestat administrativa, diferent de la
reglamentària (els reglaments no són actes administratius). Un acte
administratiu aplica la norma.
Es produeixen per l’òrgan competent i s’ajusten al procediment
establert.
No poden vulnerar la Constitució ni les lleis.
Els actes administratius seran objecte de publicació quan així ho
estableixin les normes reguladores de cada procediment o quan ho
aconsellin raons d’interès públic apreciades per l’òrgan competent.
El contingut dels actes s’ha d’ajustar a allò que disposa l’Ordenament
Jurídic i serà determinat i adequat als fins perseguits.
Les resolucions i els actes administratius de caràcter particular no
poden vulnerar allò que estableix una disposició de caràcter general,
encara que aquelles procedeixin d’un òrgan de jerarquia igual o
superior al que hagi dictat la disposició
general, ni tampoc poden vulnerar allò que estableix una disposició
reglamentària.
 unitat 8

Cas pràctic 1
Participació en el procediment d’adjudicació d’un habitatge de
protecció oficial

Una comunitat autònoma publica en el diari oficial la convocatòria

pública d’un procediment d’adjudicació d’habitatges de protecció
oficial. En la convocatòria s’hi recullen els requisits per participar en el
procediment, els terminis i la resta de dades necessàries perquè
qualsevol ciutadà interessat pugui optar a un habitatge.
Es pot considerar aquest acte com a administratiu?

Aquesta convocatòria es considera un acte administratiu, ja que

compleix amb tots els requisits legals perquè sigui considerat
així: és una declaració unilateral de voluntat de l’Administració,
subjecta al Dret administratiu i dictada en virtut de la potestat
administrativa que té atribuïda en aquest cas la comunitat
autònoma. En la convocatòria s’estableix el procediment que cal
seguir per participar-hi i poder optar a l’habitatge. L’acte
administratiu no vulnera la Constitució ni les lleis i s’ha publicat
en el diari oficial corresponent, perquè, com que es tracta d’un
acte que va dirigit a una pluralitat de persones, ha de respectar-
se el principi de publicitat, per permetre que qualsevol interessat
en el procediment d’adjudicació dels habitatges pugui participar-
hi en condicions d’igualtat.
 unitat 8

ACTIVITATS

Fer les activitats següents: (pàgina 136)

- Activitat 1
- Activitat 2
- Activitat 3
- Activitat 4
 unitat 8

RESUM TEMA 8

Anirem preparant un resum del tema en

format Word, el complementarem amb
imatges i també exemples d’actes
administratius com els que us aniré
comentant al llarg de les presentacions .
Molta informació ja la teniu i la podeu
extreure de la presentació però heu de
posar-hi el vostre toc personal.
La data de presentació serà un cop
finalitzem el tema, ja us informaré amb
temps però no ho deixeu per l’últim dia.
 unitat 8

TEMA 8 L’ACTE ADMINISTRATIU

SETMANA
2
 unitat 8

Classes d’actes administratius

L'acte administratiu pot ser objecte de nombroses classificacions

depenent de la perspectiva des de la qual s'examini. Els podem
agrupar en funció de diferents criteris:

Criteri Classes d’actes

Actes expressos: hi ha una declaració clara de
l’Administració. Per exemple, quan demanes una
prestació d’atur i te la deneguen, la mà aixecada d’un
Exteriorització
guàrdia urbà.
de la voluntat
Actes presumptes (silenci administratiu):
de
l’Administració no exterioritza la seva voluntat i cal
l’Administració
presumir quina és aquesta. Per exemple,
l’Administració no respon a l’interessat un cop
transcorregut el termini establert.
Actes favorables: atorguen un dret o alliberen d’una
limitació els particulars. Per exemple, la concessió
Efectes sobre d’una llicència, d’una subvenció., etc.
els administrats Actes desfavorables: Imposen una obligació o priven
d’algun dret als particulars. Per exemple, una sanció,
una expropiació, la fixació d’horaris comercials, etc.
Actes procedents d’un òrgan col·legiat: els emet un
òrgan format per diverses persones. Per exemple, el
Naturalesa de
Ple de l’Ajuntament.
l’òrgan emissor
Actes procedents d’un òrgan unipersonal: els emet
un òrgan individual. Per exemple, un alcalde.
 unitat 8

Classes d’actes administratius

Criteri Classes d’actes

Actes singulars: es dirigeixen a un destinatari
concret. Per exemple l’atorgament d’una autorització.
Destinatari
Actes generals: es dirigeixen a una pluralitat de
subjectes. Per exemple, la convocatòria a oposicions.

Actes resolutius: decideixen sobre el fons de l’afer i

posen fi al procediment.
Conseqüències
Actes de tràmit: integren el procediment i són
necessaris perquè es dicti una resolució.

Actes que esgoten la via administrativa: no poden

ser recorreguts davant l’Administració, per la qual cosa
Possibilitat de únicament pot revisar-los la jurisdicció contenciosa
recurs en via administrativa.
Actes que no esgoten la via administrativa: són els
que poden ser recorreguts davant l’Administració.

Actes reglats: el seu contingut està predeterminat per

la legislació.
Actes discrecionals: l’òrgan administratiu competent
Llibertat de
té llibertat per dictar l’acte i determinar-ne el contingut.
l’òrgan
No estan sotmesos a cap control legal. L’òrgan
competent tria entre diverses opcions, totes admeses
jurídicament.
 unitat 8

Cas pràctic 2
Classificació d’un acte administratiu

En Carles ha obtingut un permís d’aparcament concedit per l’alcalde

de la seva localitat.

Com classificaríem aquest acte?

Es tractaria d’un acte exprés perquè hi ha una declaració de

l’Administració, és favorable perquè li atorga un permís a en
Carles, és un acte procedent d’un òrgan unipersonal, l’alcalde
del seu poble, és un acte singular perquè es dirigeix a un
destinatari concret, no esgota la via administrativa i és un acte
reglat perquè el seu contingut està predeterminat per la
legislació.
 unitat 8

Elements de l’acte administratiu

Els elements de l’acte administratiu es classifiquen en subjectius,

objectius i formals.

Elements Característiques

Es refereixen al subjecte que pot produir un acte

administratiu. Per tant, l’acte administratiu ha de ser
Subjectius dictat per l’òrgan de l’Administració al qual una
norma jurídica hagi atribuït aquesta competència per
raó de la matèria.
Què es pretén aconseguir amb aquest acte? Per
tant, fa referència a l’objecte o contingut de l’acte i a
Objectius la seva necessitat de motivació. El contingut ha de
ser lícit, possible, determinat i adequat als fins que
persegueix. (ex. L’adjudicació d’un contracte d’obra)
Aquests elements es refereixen tant a la manera en
què s’han de produir els actes administratius (els
tràmits) com a la manera en què s’exterioritzen. Per
regla general, els actes administratius s’han de
Formals
produir o consignar per escrit. Si l’acte té un
destinatari concret se li haurà de fer la notificació i si
va destinat a una pluralitat de persones s’haurà de
publicar en el diari oficial corresponent.
 unitat 8

Competència i motivacions de l’acte administratiu

Exemples d’actes administratius que tenen una

forma diferent a l’escrita:
 La urgència per dissoldre una manifestació pot exigir que
determinades ordres policials es produeixin de forma oral o
mitjançant fórmules acústiques que en reforcin l'eficàcia.

 Per la necessitat que els reconegui qualsevol persona que

condueix un vehicle, del país o estrangera, es justifica que els
senyals de trànsit es manifestin per signes convencionals de
caràcter internacional.

 Per arribar a totes les persones destinatàries, l'acte administratiu

adopta fins i tot una forma de manifestació acústica en el cas dels
semàfors per a invidents.
 unitat 8

Competència i motivacions de l’acte administratiu

Perquè un òrgan administratiu pugui dictar un acte administratiu ha de

ser competent i, a més, en determinats casos, ha de motivar la seva
decisió.

Competència: conjunt de poders d’actuació atribuïts jurídicament a

un òrgan administratiu en funció de la matèria, el lloc, i la posició
jeràrquica d’aquest òrgan.

Motivació: és l'exteriorització o explicació de les raons que han portat

un òrgan administratiu a dictar un acte administratiu determinat.
Actes administratius que requereixen motivació:

 Actes que limitin drets subjectius o interessos legítims.

 Actes que resolguin recursos administratius.
 Acords de suspensió d’actes.
 Acords d’aplicació de la tramitació d’urgència o d’ampliació de
terminis.
 Els actes que acordin la terminació del procediment per la
impossibilitat material de continuar-lo per causes sobrevingudes.
 Actes que es dictin en l’exercici de potestats discrecionals que
dona entrada a l’estimació subjectiva de l’Administració. Un
exemple seria l’avaluació d’un opositor en un procés de selecció
de personal.
 unitat 8

ACTIVITATS

Fer les activitats següents: (pàgina 136)

- Activitat 5
- Activitat 6
- Activitat 7
- Activitat 8
- Activitat 9
- Activitat 10
- Activitat 11

Recordar d’anar fent el resum

 unitat 8

TEMA 8 L’ACTE ADMINISTRATIU

SETMANA
3
 unitat 8

Eficàcia i validesa

Els actes administratius es presumeixen vàlids i produeixen efectes

des de la data en què es dictin, tret que s’hi disposi una altra cosa.
(Art. 39 de la Llei 39/2015)

Per regla general, qualsevol acte que dicti l’administració pública serà
executiu (Art. 38 de la Llei 39/2015). Però existeixen les següents
excepcions:

 Quan els actes administratius tenen una eficàcia retroactiva, és

a dir, que es produeixen en un moment anterior a la data en què
es dicta l’acte. Per exemple, la millora de les pensions amb
caràcter retroactiu, un altre exemple seria quan un acte en
substitueix un altre d’anul·lat.

 Quan els actes administratius tenen una eficàcia demorada, és a

dir, l’acte administratiu desplegarà els seus efectes en un moment
posterior al que s’han dictat. Per exemple, el nomenament d’un
funcionari públic que es posposarà fins a la presa de possessió.
 unitat 8

Eficàcia i validesa

Són actes jurídicament rellevants tant la notificació com la

publicació de l’acte, ja que és una condició perquè es produeixi la
seva eficàcia.

Notificació

La notificació té com a finalitat informar l’interessat del contingut de

l’acte administratiu, així com els recursos que poden interposar-se
contra aquest. La data de notificació pot servir per determinar els
terminis dels recursos.

La Llei obliga a l’Administració a notificar als interessats les

resolucions i els actes administratius que afectin els seus drets i
interessos dins el termini de 10 dies a partir de la data en què l’acte
hagi estat dictat.

La notificació s’ha de practicar preferentment per mitjans

electrònics, tot i que es pot realitzar per mitjans no electrònics en
certs supòsits.
 unitat 8

Eficàcia i validesa

Què ha de contenir la notificació?

La notificació ha de contenir:

 El text íntegre de la resolució

 Indicar si esgota o no la via administrativa

 Els recursos que escaiguin contra la resolució

(administratius o judicials)

 Òrgan davant del qual calgui presentar-los

 Termini per interposar-los

 unitat 8

Eficàcia i validesa

Publicació

La publicació substitueix la notificació i té els mateixos efectes.

En quins casos es publicaran els actes?

 Quan ignorem el lloc on s’ha de fer la notificació.

 Quan no s’hagi pogut fer la notificació.

 Quan l’acte tingui per destinatari una pluralitat indeterminada de

persones.

 Quan es tracti d’actes integrants d’un procediment selectiu o de

concurrència competitiva. Per exemple, unes oposicions.

La publicació d’un acte ha de contenir els mateixos elements que la

llei exigeix respecte de les notificacions, i s’ha de fer en el diari oficial
que correspongui, segons quina sigui l’administració de la qual
procedeixi l’acte per notificar.
 unitat 8

Nul·litat i anul·labilitat

Els actes administratius on concorrin tots els elements que han

d’integrar-los són vàlids, però ens podem trobar amb algun defecte
de forma o vici que afecti algun d’aquests elements, i en aquest cas
diem que els actes són invàlids. Segons la importància del defecte es
distingeixen dos tipus d’actes invàlids: actes nuls de ple dret i actes
anul·lables.

La nul·litat és un vici de tal magnitud que implica que l’acte al qual

afecta no té efectes jurídics vàlids. Tot i que es corregeixi el defecte,
l’acte no pot esmenar-se.

Són actes nuls de ple dret

 Els que lesionin els drets i les llibertats constitucionals.
 Els que hagi dictat un òrgan manifestament incompetent per raó
de la matèria o territori.
 Els que tinguin un contingut impossible.
 Els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a
conseqüència d’aquesta.
 Els dictats prescindint totalment i absolutament de procediment
establert legalment.
 Els actes contraris a l’ordenament jurídic.
 Qualsevol altre que s’estableixi legalment.
 unitat 8

Nul·litat i anul·labilitat

L’anul·labilitat és la possibilitat que s’anul·li alguna disposició

administrativa que incorri en algun defecte si no s’esmena en el
termini establert. Els actes anul·lables produeixen efectes mentre no
siguin anul·lats.

Són actes anul·lables

 Els actes de l’Administració que incorrin en qualsevol infracció de

l’ordenament jurídic.
 Per un defecte de forma, si l’acte no té els requisits formals
indispensables per aconseguir el seu fi o dóna lloc a la indefensió
dels interessats.
 Per la realització d’actuacions administratives fora del temps
establert quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini.

L’òrgan que declari la nul·litat o anul·li les actuacions disposarà

sempre la conservació d’aquells actes i tràmits el contingut dels
quals s’haurien mantingut igual si no s’hagués comès la infracció.
 unitat 8

ACTIVITATS

Fer les activitats següents: (pàgina 136)

- Activitat 12
- Activitat 13
- Activitat 14
- Activitat 15
Fer les activitats següents: (pàgina 137)
- Activitat 1
- Activitat 2
- Activitat 3
- Activitat 4
- Activitat 5

Recordar d’anar fent el resum