1·· Explica les diferències entre la visió jurídica i la visió econòmica de l’empresa.

Des del punt de vista jurídic es considera que l’empresa és una organització de persones i béns
a la qual l’ordenament jurídic reconeix capacitat per ser subjecte de drets i obligacions.

Des del punt de vista econòmic l’essencial no és l’organització ni la personalitat, sinó la

finalitat. En aquest sentit, l’empresa serà una entitat la finalitat de la qual és l’obtenció de
productes i serveis a partir d’uns determinats recursos humans, productius, financers,
materials i immaterials.

2·· Localitza a Internet una empresa que compleixi els requisits següents:

 Pertànyer al sector secundari.

 Tenir més de 500 treballadors.
 Ser d’àmbit nacional.
 Ser propietat privada.
 Ser societat.

Resposta lliure.

3·· Indica quines de les formes jurídiques següents es consideren personalistes:

– Societat col·lectiva.

– Societat anònima.

– Societat comanditària simple.

– Societat limitada nova empresa.

Es consideren formes jurídiques personalistes la societat col·lectiva i la societat limitada nova

empresa.

4·· Quina finalitat pretén aconseguir l’Administració amb la creació de la societat limitada
nova empresa?

Mitjançant aquesta forma jurídica, l’Administració facilita la creació d’empreses i simplifica els
tràmits necessaris per constituir-les, que es podran fer telemàticament.

A més, se li concedeixen beneficis fiscals, com per exemple l’ajornament de l’impost sobre
transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, derivat de la constitució de la societat.

5·· Per què es considera les societats laborals i les societats cooperatives com a societats
mercantils especials?
Perquè presenten especialitats quant al seu objecte social, als seus socis, etc., que han
aconsellat un tractament legal específic.

6·· Per què es reconeix als documents públics força probatòria plena, enfront dels
documents privats, que únicament es consideren prova entre les parts que els han subscrit?
Per la intervenció dels fedataris públics, que n’identifiquen adequadament tots els intervinents
i que garanteixen que es compleixin totes les formalitats legals en l’atorgament del document.
Per tant, si es vol que els contractes produeixin efectes enfront de tercers, hauran de fer-se a
través d’una escriptura pública.
Excepte comptades excepcions legals, només els documents públics poden accedir als registres
públics i gaudir de la seva protecció. No obstant això, hi ha determinats documents mercantils
que obligatòriament han de fer-se en escriptura pública.
7·· Assenyala quins dels professionals següents es consideren fedataris públics:
– Administradors d’una societat.
– Secretaris judicials.
– Registradors mercantils.
– Advocats de l’Estat.

Es consideren fedataris públics els secretaris judicials i els registradors mercantils

8·· Quins avantatges presenta la inscripció de documents en els registres públics?

L’avantatge de registrar un document resideix en la seguretat jurídica, ja que, com que els
registradors qualifiquen la legalitat dels documents la inscripció dels quals se sol·liciti, es
presumeix que les dades que contenen són certes mentre no es provi el contrari. A més, el
registre acreditarà el contingut i la titularitat dels drets inscrits davant totes les persones que
el consultin. En l’àmbit dels negocis, els més rellevants són el Registre de la Propietat i el
Registre Mercantil.
9·· Enumera els documents que han de presentar les empreses en el Registre Mercantil.
Han d’inscriure-s’hi els actes i acords relatius a la seva organització i funcionament. Amb
caràcter general s’hi inscriuen els documents públics i, en els casos previstos, els documents
privats. A més, té com a funció el dipòsit de comptes anuals, la legalització de llibres dels
empresaris i el nomenament d’experts auditors independents.
10·· Un dels requisits fonamentals per constituir una societat és l’escriptura pública, en la
qual s’ha de fer constar el seu nom o denominació social. Explica el procés de sol·licitud de la
certificació negativa del nom o raó social.
Amb caràcter previ a l’atorgament de l’escriptura, s’ha de sol·licitar al Registre Mercantil
Central l’emissió d’una certificació que acrediti que no figura registrada la denominació
escollida per a la societat. Sense aquesta certificació, el notari no autoritzarà l’escriptura de
constitució.
Un cop emesa la certificació, es reserva l’ús de la denominació sol·licitada durant tres mesos (si
són diverses, només se’n reserva la primera). Si transcorregut aquest termini la societat o
entitat per al nom de la qual s’ha reservat la denominació no s’ha inscrit en el Registre, es
cancel·larà l’anotació de reserva i aquesta denominació pot ser utilitzada per qualsevol que ho
sol·liciti.
11·· Localitza a Internet de quines maneres pot dur-se a terme la inscripció d’una empresa en
el Registre Mercantil.
La inscripció es pot fer en suport paper o per via telemàtica.
12·· Quin tipus de tramitació ha de seguir una societat limitada amb capital social inferior a
30.000 € a l’hora de constituir-se, si algun dels seus socis és una persona jurídica?
La tramitació ordinària.
13·· Indica quines especialitats presenta la tramitació simplificada respecte de l’ordinària a
l’hora de constituir una societat.
– En atorgar l’escriptura cal indicar expressament al notari que els fundadors són persones
físiques i que l’òrgan d’administració no revesteix la forma de Consell d’Administració.
– Després d’atorgar l’escriptura, la sol·licitud del NIF provisional es farà telemàticament i es
concedirà immediatament. Tan bon punt es rebi, el notari enviarà, també
telemàticament, còpia certificada de l’escriptura al Registre Mercantil.
– Un cop inscrita la societat en el Registre, des d’allà es comunica a l’Agència Tributària, i
aquesta notificarà a notari i registrador la conversió del NIF en definitiu

1·· Classifica les empreses següents segons els criteris de grandària, activitat, àmbit,
propietat i forma jurídica:

– Empresa Municipal de Transports de Lleida.

Gran, sector terciari, local, públic i societat.

– Zara.

Gran, sector terciari, multinacional, privat i societat.

– Pastisseria Comes, de Berga (Berguedà).

Petita, sector terciari, local, privat i empresari individual.

– Ports de l’Estat.

Gran, sector secundari, nacional, pública i societat.

2·· Per quina forma jurídica optaries si pretens crear una societat amb un simple contracte
privat en què es determini el nombre i la identitat dels socis, així com les aportacions de
cadascun d’ells i la seva participació en el repartiment de les pèrdues i guanys de la
comunitat, no sent necessari acudir al notari ni al Registre Mercantil per constituir-la
vàlidament?

Per la forma jurídica de comunitat de béns.

3·· Quines diferències hi ha entre els socis col·lectius i els socis comanditaris en la societat
comanditària simple?

Els socis col·lectius hi aporten capital i treball i responen subsidiàriament, personalment i

solidàriament dels deutes socials, mentre que els socis comanditaris només hi aporten capital i
la seva responsabilitat està limitada a la seva aportació.
4·· Indica de quina societat es tracta en funció de les característiques següents:

– No hi ha capital social mínim.

– Hi ha responsabilitat solidària dels socis en cas de liquidació.

– Limita la retribució dels socis.

Societat limitada de formació successiva.

5·· Indica quines diferències hi ha entre la responsabilitat subsidiària i la responsabilitat

solidària dels socis de la societat.

En el cas de la responsabilitat subsidiària, els socis han de respondre amb el seu patrimoni
personal si és insuficient el de la societat, mentre que si es tracta de la responsabilitat
solidària, quan es dóna la insolvència de la societat, els creditors podran dirigir-se contra
qualsevol soci, reclamant-li la totalitat del deute. Després aquest pot reclamar als seus
companys la part de cadascú.

6·· Com han de fer-se els contractes en el nostre ordenament jurídic si es vol que produeixin
efectes enfront de tercers?

Mitjançant document públic, ja que són els autoritzats per un notari o empleat públic
competent, amb les solemnitats requerides per la llei. Fan prova del fet que motiva el seu
atorgament i de la data d’aquest, fins i tot enfront de terceres persones, i contra els
contractants i els seus drethavents quant a les declaracions dels primers.

7·· Com es denomina els funcionaris públics que, amb caràcter d’autoritat, exerceixen amb
autonomia i independència la fe pública judicial i exerceixen les funcions de direcció de
l’Oficina Judicial i ordenació del procés que els atribueix la llei?
Secretaris judicials.
8·· Quin tipus de documents notarials tenen com a contingut propi les declaracions de
voluntat, els actes jurídics que impliquin prestació de consentiment, els contractes i els
negocis jurídics de tota mena?
Les escriptures públiques.
9·· Quin tipus de documents poden inscriure’s en el Registre de la Propietat?
Els relatius a la propietat dels béns immobles i dels drets que recauen sobre aquests, com la
hipoteca i resolucions judicials o administratives que els poden afectar, per exemple els
embargaments. Poden inscriure-s’hi documents públics, tant notarials i judicials com
administratius. Només en els casos previstos legalment poden accedir-hi documents privats.
10·· Imagina que ets el responsable d’elaborar els estatuts socials d’una societat limitada
dedicada a la venda de mobiliari d’oficina, que comença les seves activitats l’1 de gener de
20XX. Per elaborar-los pots utilitzar el model d’estatuts disponible a GATE.
Resposta lliure. Respecta les pautes donades en la unitat i el model que trobaràs a GATE.
11·· Indica quins dels tràmits següents són previs a la formalització de l’escriptura:
– La sol·licitud del certificat de les aportacions fetes. Previ.
– L’obtenció del NIF provisional. Posterior.
– El certificat de denominació social. Previ.
– La liquidació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats
(ITPAJD). Posterior