Dret de Societats

LLIÇÓ 0. INTRODUCCIÓ AL DRET DE SOCIETATS

Aproximació a la teoria general de societats.

SOCIETAT MERCANTIL
El Codi de Comerç fa una breu definició del que considera comerciants. Defineix el que serien les
companyies mercantils d’empresaris socials, però sense recalcar amb la terminologia.
L’ordenament jurídic dona a certes organitzacions la capacitat jurídica i la capacitat d’obrar per tal
que puguin ser subjectes de dret, titulars d’obligacions i subscriure contractes. Aquesta organització
és una ficció jurídica que:
1. Demana un acord de voluntats per a crear una entitat amb personalitat jurídica pròpia amb
l’aportació de capital per obtenir uns beneficis. Un contracte social.
2. És un mètode per a limitar la responsabilitat personal il·limitada que dicta l’art. 1911 del
CCe: del cumplimiento de las obligaciones responde el deudor con todos sus bienes,
presentes y futuros. Quan es crea una societat mercantil, es dona aquesta limitació envers
els socis que formen part de la societat, ja que la res patrimonial la tindrà la societat que es
crea, però els socis no la composaran.
Així doncs, les societats mercantils són un ens amb personalitat jurídica pròpia reconegudes per
l’ordenament jurídic, fet que comporta l’existència d’un acord de voluntats entre dues o més
persones, un contracte social, i la limitació de la responsabilitat universal.

L’art. 116 CCom parteix de la noció que la societat és un contracte de companyia, pel qual dues o
més persones s’obliguen a posar al fons comú béns, diners o indústria (treball), per a obtenir un
lucre o guany. Sempre es consideraran mercantils aquelles societat aquelles es constitueixin de
conformitat amb la normativa mercantil. Una vegada constituïda la companyia mercantil, aquesta
tindrà personalitat jurídica en tots els seus actes i contractes.

El Codi de Comerç doncs, fa l’exposició del concepte clàssic. Distingeix el concepte de societat
mercantil d’altres, com associacions de veïns, comunitats de béns, etc.
En un principi, la societat mercantil no deixa de ser una associació de persones, malgrat que
l’objectiu d’aquesta és desenvolupar una activitat en el mercat amb ànim de lucre, que és el que les
distingeix d’altres associacions simples o unions de persones.

Apareix un concepte més ampli de societats, que fa que trobem figures híbrides com aquelles
societats que tenen una base mutualista o les societats cooperatives, que busquen un benefici pels
seus socis, però no necessàriament han de tenir un ànim de lucre. Per exemple, les agrupacions
d’interès econòmic no tenen ànim de lucre però volen desenvolupar una activitat d’interès
econòmic com l’obtenció de subvencions, o les cooperatives de crèdit que ajuden a obtenir crèdit
amb interessos inferiors a altres institucions de crèdit.
El concepte ampli de societats també inclouria aquestes figures, ja que existeix un acord entre
socis, de caràcter negocial, amb la finalitat comuna.

1
Dret de Societats

TIPOLOGIES SOCIETÀRIES
La societat és titular d’un patrimoni empresarial a través del qual s’opera al mercat amb ànim de
lucre. L’art. 122 CCom fa un recull de les tipologies de societats mercantils clàssiques:

Article 122 CCom

Per regla general, les societats mercantils es constituiran adoptant alguna de les formes següents:
1. La regular col·lectiva.
2. La comanditaria, simple o per accions.
3. L’anònoma.
4. La de responsabilitat limitada.

Cal distingir entre les societats personalistes, que són la col·lectiva i la comanditària simple,
respecte de les capitalistes, que són l’anònima, la de responsabilitat limitada i la comanditària per
accions. La més rellevant i amb major nombre dins del mercat espanyol és la societat de
responsabilitat limitada, mentre que les comanditàries per accions ja no se’n constitueixen.

- Societats personalistes.
Es fonamenten principalment per la condició del soci. Predomina l’element personal per sobre
l’element organitzatiu o de capital.
Normalment la participació dels socis en la gestió i administració de la societat és obligatòria
(excepte si indiquen el contrari), concorrent en la gestió i administració de la societat. Aquest fet fa
que la seva responsabilitat sigui personal, limitada i solidària envers els deutes de la societat,
sempre i quan el patrimoni de la societat sigui insuficient.
Els socis responen amb el seu patrimoni de forma subsidiària. En cas que un dels socis, persona
física, mori, i el supòsit de defunció no estigui previst en els estatuts de la societat, aquesta s’ha de
dissoldre automàticament. És una mostra més de la rellevància dels socis.
Suposa la figura prototípica del Codi de Comerç de 1885. Distingim entre:
o Societat col·lectiva
o Societat en comandita simple

- Societats capitalistes
Consisteix en la creació d’un ens separat amb personalitat jurídica pròpia, que limita la
responsabilitat dels socis a allò aportat en el moment inicial o en el moment de la seva incorporació
La responsabilitat dels socis envers l’activitat de la societat respon exclusivament a l’aportació de
capital que van efectuar aquests en el moment inicial o en el moment de la seva incorporació. Així
doncs, la responsabilitat dels socis envers l’activitat econòmica de la societat es limita
exclusivament a la seva aportació, mai al propi patrimoni del soci. El més rellevant és el capital, i no
es pot aportar indústria o treball, sinó només diners o béns quantificables amb diners.
Distingim entre:
o Societat en comandita per accions
o Societat de Responsabilitat Limitada o Societat Limitada Nova Empresa
o Societat Anònima

2
Dret de Societats

Els articles que regulaven aquestes societats en el CCom estan derogats per la Llei de Societats de
Capital.

En síntesi, una societat és un negoci jurídic (acord de voluntats), unipersonal o pluripersonal, que
desenvolupa una activitat econòmica en el mercat, i té un caràcter organitzatiu amb la voluntat de
crear una entitat amb personalitat jurídica pròpia i amb ànim de lucre (encara que no es considera
un element essencial en tots els tipus societaris).

El Registre Mercantil és una institució jurídica que té per objecte principal donar informació pública
relativa a determinats subjectes, empresaris i operadors del mercat (com les societats) i actes
inscrivibles. Serveix per donar seguretat jurídica al tràfic jurídic mercantil. El Registre Mercantil és
un registre que dona fe que tot allò inscrit és verídic. Anualment indica les societats registrades o
creades.

ESTRUCTURA JURÍDICA DE LES SOCIETATS MERCANTILS

Una societat es crea a través d’un contracte social, que vincula als socis amb el capital, sempre en
funció del tipus de societat; el contracte per a crear una societat mercantil es fonamenta amb el
consentiment dels socis, que vincula als socis i al seu capital aportat.
Aquest acord que vincula els diversos socis, permet agrupar el treball i el capital, sempre depenent
del tipus de societat, per a desenvolupar una activitat en el mercat.

Distingim com a elements:

- Perfecció del contracte: el consentiment. Acord per crear un ens social per desenvolupar
una activitat empresarial en el mercat per obtenir un lucre, tot fent unes aportacions a un
fons comú.
- Objecte del contracte. Són les obligacions que es generen envers als socis i que bàsicament
consisteixen en fer les aportacions a la societat. Les aportacions varien en funció de les
societat i del seu tipus, així com el temps en el qual s’ha de fer aquesta aportació.
- Causa del contracte: ànim de lucrar-se (depenent del tipus societari).
Aquests elements es plasmen en l’acte de constitució de la societat. Amb la consecució d’aquests
tres elements ja podem parlar de contracte amb efectes interns entre les parts. Malgrat això, per
tal que es produeixin efectes externs caldrà complir un seguit de requisits formals per part de la
societat que es crea.

Requisits de forma
Article 119 CCom
Tota companyia de comerç, abans de donar inici a les seves operacions, haurà de fer constar la seva
constitució, pactes i condicions, en escriptura pública, que es presentarà per a la seva inscripció en el
Registre Mercantil, conforme a lo disposat a l’article 17. [...].

Per a alguns, és un requisit de regularitat. El contracte social s’ha d’elevar a públic amb Escriptura
pública i s’ha d’inscriure en el Registre Mercantil. En cas que no s’inscrivís, existiria un problema

3
Dret de Societats

d’irregularitat, i en cas que s’actués en el mercat, la responsabilitat rauria en els socis, constituint-
se com a una societat civil.
Per a altres, és un requisit de constitució. En el cas de les societats de capital, si no s’inscriuen al
Registre Mercantil, no hauran existit mai, ja que així s’indica a la normativa com a requisit. Una
societat de capital sempre s’haurà d’inscriure en el Registre Mercantil per a adquirir la personalitat
jurídica (art. 33 LSC).

El problema és que les societats, en alguns casos, no arriben a inscriure’s al RM ja sigui perquè no
es formalitzen davant del notari o perquè no s’inscriuen correctament; estarem davant d’una
societat irregular en el moment que comença a actuar en el tràfic jurídic.
Així doncs, la jurisprudència ha entès que faltant requisits no pot aparèixer la persona jurídica, per
tant, s’ha de buscar una solució a la problemàtica que aquesta empresa ja hagi actuat en el tràfic
jurídic, evitant desprotegir a tercers; no es pot considerar que hi ha ineficàcia dels actes.
La doctrina i la jurisprudència reconeixen, a aquestes societats irregulars, l’existència d’un
patrimoni propi que haurà de respondre. En segona instància, subsidiàriament, respondrà el
patrimoni individual dels gerents i els socis, tot aplicant-se el règim jurídic de les societats
col·lectives, sempre i quan hi hagi un objecte social mercantil (art. 117 i 118 CCom).

Doctrina de l’aixecament del vel societari

Els socis de vegades constitueixen una societat mercantil per abusar de la responsabilitat limitada
de la qual es caracteritzen aquestes societats. Aquesta actuació es coneix com un abús de la
personalitat jurídica; per exemple, una persona no pot operar en el mercat perquè no compleix uns
requisits, i crea una societat mercantil per tal de fer-ho a través d’aquesta.
Apareix, doncs, la doctrina de l’aixecament del vel societari, que permet que s’elimini aquesta
limitació que genera la nova persona jurídica creada pel que fa a la responsabilitat limitada de la
societat. Així doncs, no només respondria la societat, sinó que també ho faria el soci. Aquesta
teoria és una excepció a la norma i s’aplica en comptades ocasions. Quan hi ha una situació d’abús
o de frau de dret, es pot recórrer a aquesta doctrina.
Per exemple, en una situació on l’ordenament jurídic prohibeix que determinades persones
realitzin un acte o una activitat econòmica. Es pot donar que es creï una societat per a realitzar
aquestes activitats prohibides, contràries al dret i que van en perjudici de tercers. La responsabilitat
que es derivés d’aquesta activitat, si la societat no pot complir els deutes i obligacions, revertís en
els socis de la societat.
També es produeix quan hi ha una confusió entre el patrimoni del soci i de la societat (situacions
excepcionals, ja que s’ha de partir de la base que hi ha un límit entre el patrimoni del soci i de la
societat que es crea).

4
Dret de Societats

LLIÇÓ 1. SOCIETATS MERCANTILS DE CAPITAL: ELEMENTS

CONSTITUTIUS

Trobem com a elements de les societats mercantils de capital:

- Junta.
- Assemblea de socis o accionistes. Debaten temes de la Junta, sobre tot allò rellevant per a la
societat.
- L’òrgan d’administració té una funció de gestió i representació de la societat en judici. Seran
els administradors qui normalment signaran els contractes, transaccions, en nom de la
societat.
Tota l’actuació de fa l’òrgan d’administració ha de ser ratificat en la Junta (extraordinària o
ordinària).

CONSTITUCIÓ. NORMATIVA APLICABLE

La normativa aplicable és:
1. Codi de Comerç (CCom).
2. Codi Civil espanyol (CCe).
3. Llei de Societats de Capital (LSC).
4. Reglament del Registre Mercantil (RRM).

LLEI DE SOCIETATS DE CAPITAL (REIAL DECRET LEGISLATIU 1/2010)

La Llei de Societats de Capital regula totes les societats. Té tres trets característics bàsics:

Societat anònima
És el prototipus de societat mercantil de capital. La seva personalitat jurídica o contracte que
genera aquesta societat té una perspectiva organitzativa important. No és rellevant la figura dels
socis, sinó l’entrada i sortida de capital. Normalment pensada per societats que volen desenvolupar
activitat empresarial importants a nivell econòmic i industrial.

L’art 1.3 LSC dicta que “en la societat anònima, el capital, que estarà dividit en accions, s’integrarà
per les aportacions de tots els socis, qui no respondran personalment dels deutes socials”.

La societat, doncs, es defineix pels seus trets característics.

1. Capital social
Art. 4, 5, 79 LSC. Art. 121 RRM.
L’art. 4 LSC es diu que el capital de les SA no podrà ser inferior als 60.000€, marcant una xifra
mínima de capital social. Aquest estarà dividit entre accions i s’integrarà per les aportacions de tots
els socis, qui mai respondran personalment dels deutes de la societat.
És rellevant ja que la característica, i de conformitat a l’art. 2 LSC, defineix el caràcter mercantil de
la SA (tota societat de capital és mercantil per definició).

5
Dret de Societats

Els socis tindran un dret de vot diferent en funció de la seva aportació a la societat. Els drets polítics
seran diferents en funció de l’aportació realitzada a la societat.

La llei exigeix que les seccions estiguin completament descrites. Cal descriure l’aportació, i si
aquesta es desemborsarà en la seva totalitat o en una quantitat inferior (desemborsaments
pendents o dividends passius, quantia que l’accionista no ha aportat en el moment de subscriure
les seves accions), ha d’estar completament descrit.
Aquestes aportacions o dividends passius estan regulades per llei, no podent-se transmetre
aquelles aportacions no desemborsades, ja que suposen una càrrega.

Article 121 RRM

1. Els estatuts hauran de determinar la xifra del capital social, expressant-se en pessetes.
2. Quan calgui, es farà constar també en els estatuts la part del valor no desemborsat, així com les
circumstàncies a què es refereix l’article 134.

El capital és obligatori, sense aquest no es pot constituir una societat (art. 5 LSC). El capital social és
una garantia vers els creditors del funcionament, hi ha un mínim de patrimoni que podrà generar
beneficis. Aquest capital ha de constar a l’escriptura de constitució de la societat, essent aquesta
xifra estable en el balanç de la societat. Només es modificarà en el cas d’un augment del
finançament. El capital social és el patrimoni de la societat.
El capital seria la quantia, les accions o una subscripció plena però amb el desemborsament
pendent pactat en una quantia determinada. Per exemple, de 100.000€, 5 socis, la subscripció és de
20.000€ per soci. Cada acció té un valor nominal (Vn) de 1 euro = 20.000 accions per soci.

2. Denominació social
És el nom de la societat, i que també consta en el registre mercantil. És el mitjà pel qual es troba
identificada la persona jurídica en el tràfic empresarial. Es troba regulat a l’art. 6 LSC.

Article 6.2 LSC

2. En la denominació de la societat anònima s’haurà de figurar necessàriament la indicació
“Societat Anònima” o la seva abreviatura “S.A.”.

La denominació social d’una societat anònima està regulat en els arts. 116 i 400-414 RRM. La LSC
instaura un principi d’àmplia llibertat per a escollir la composició de la denominació de la societat
de capital, podent ser subjectiva o objectiva.
Quan es parla de la raó social es parla de la denominació subjectiva de l’empresa. Quan és
subjectiva, té el nom i cognom d’una persona, s’entén que aquesta persona física ha donat el seu
vistiplau perquè el seu nom consti en el RM. És el nom del soci o d’un dels socis fundadors.
La denominació social objectiva és un nom de fantasia, inventat, l’activitat empresarial. Si aquesta
activitat empresarial canvia, per exemple, ha de canviar-se el nom.

Article 401. Denominacions subjectives

6
Dret de Societats

1. En la denominació d’una societat anònima o de responsabilitat limitada o d’una entitat subjecte

a inscripció, no podrà incloure’s total o parcialment el nom o el pseudònim d’una persona sense
el seu consentiment. Es presumeix com a donat el consentiment quan la persona la qual el seu
nom o pseudònim formi part de la denominació sigui soci de la mateixa.
2. La persona que, per qualsevol causa, hagi perdut la condició de soci d’una societat anònima o de
responsabilitat limitada, no podrà exigir la supressió del seu nom de la denominació social,
exceptuant que s’hagués reservat expressament aquest dret.
3. En la denominació d’una societat col·lectiva o comanditària, simple o per accions, no podrà
incloure’s total o parcialment el nom d’una persona natural o jurídica que no tingui de present la
condició de soci col·lectiu.
4. En el cas que una persona on el seu nom figurés total o parcialment en la raó social perdés per
qualsevol causa la condició de soci col·lectiu, la societat està obligada a modificar
immediatament la raó social.

Article 402. Denominacions objectives

1. La denominació objectiva podrà fer referència a una o vàries activitats econòmiques o ser de
fantasia.
2. No podrà adoptar-se una denominació objectiva que faci referència a una activitat que no
estigui inclosa en l’objecte social. En el cas que l’activitat que figura en la denominació social
deixi d’estar inclosa com a objecte social, no podrà inscriure’s en el Registre Mercantil la
modificació d’aquesta sense que es presenti simultàniament a inscripció la modificació de la
denominació.

Aquesta àmplia llibertat del principi per a l’elecció de la denominació, es limita per dues
declaracions de caràcter imperatiu: la denominació ha de necessàriament constar, en funció del
tipus social escollit, de la indicació “societat anònima” o “societat de responsabilitat limitada” o de
les seves respectives abreviatures; i no es pot adoptar una denominació idèntica a la d’una altra
societat ja existent.

No podria ser part d’una denominació social:

- Qualsevol nom que vagi en contra de la moral, llei o ordre.
- Un nom que prèviament ja fos registrat. No pot ser idèntica a un altre nom registrat.
- Marques inscrites o notòries. Podria haver-hi confusió, i el notari així ho creu, pot denegar-
se el nom malgrat que el Registre Mercantil Central l’hagués aprovat. Són prohibicions
establertes en el Registre Mercantil. Identitat no vol dir exactitud, però sí similitud gràfica,
similitud fonètica.
- Noms oficials, de CCAA.
- No pot induir a error amb altres elements que ja existeixin en el mercat.

3. Nacionalitat
L’assignació d’una nacionalitat a una societat, bé sigui anònima bé sigui limitada, és la relació entre
el domicili i la nacionalitat. Es reconeix la validesa d’una SL o SA constituïda degudament segons les
normes d’un estat membre. A més a més, la societat tindrà validesa jurídica si té la seva seu o
oficina en el lloc on explota la seva activitat empresarial o econòmica.

7
Dret de Societats

Existeixen dues formes d’adquirir la nacionalitat europea:

- Constitució de conformitat a la llei.
- Domicili en un determinat estat.
Les lleis dels estats membres són diferents i atribueixen la nacionalitat de diferents formes. En el
cas de la normativa espanyola, aquesta atribució es troba regulada en l’art. 8 LSC, que ens diu que:

Article 8 LSC
Seran espanyoles i es regiran per la present llei totes les societats de capital que tinguin el seu
domicili en el territori espanyol, indiferentment quin sigui el lloc en el qual s’haguessin constituït.

Aquest precepte ens indica que si una societat està domiciliada a Espanya, és espanyola, i per tant,
s’haurà d’aplicar la normativa espanyola. Més enllà de l’art. 8 LSC, l’art. 9.2 LSC també ens indica
que “les societat de capital les quals el seu principal establiment o explotació radiqui dins del
territori espanyol hauran de tenir el seu domicili a Espanya”.

Teories atributives de la nacionalitat de les societats mercantils: criteri de la constitució versus seu
real.
Dins del marc europeu, hi ha un tema pendent sobre els efectes de garantir la lliure circulació i la
llibertat de l’establiment de les persones jurídiques (art. 43 i 48 TUE) dins de la Unió, sense perdre
per aquesta raó la condició de nacional de l’Estat d’origen. De fet, la mera elecció d’un o d’altre dels
principals sistemes d’atribució de nacionalitat (domicili i constitució), pot repercutir en aquest
tema, és a dir, no hi ha cap dubte que l’opció pel criteri del domicili o seu social pot dificultar la
circulació de les persones jurídiques.
Sentències dels tribunals europeus (sentències: Centros, Uberseering, Inspire Act).

L’adopció del model de “seu real” pot suposar un obstacle al reconeixement ple, en un Estat
membre, de les societats constituïdes en un Estat membre diferent. La jurisprudència europea ha
de tenir importants conseqüències, sobretot de cara a l’aplicació de l’art. 9.2 LSC en relació amb el
reconeixement a Espanya, com a societats estrangeres, aquelles societats constituïdes en altres
Estats membres (per això en l’Avantprojecte del Codi Mercantil s’opta pel criteri de constitució, en
detriment del criteri de seu real).
Això també podria tenir repercussions de cara a facilitar el trasllat de la seu social de societats
espanyoles a l’estranger. Tradicionalment, aquesta possibilitat del trasllat del domicili a l’estranger
(o viceversa) era de difícil articulació. Actualment, es permet el trasllat a l’estranger d’una societat
espanyola si l’Estat de destí permet el manteniment de la personalitat jurídica de la societat. A la
inversa, la Llei esclareix que, per a facilitat la mobilitat societària, el trasllat al territori espanyol del
domicili d’una societat constituïda conforme a la llei d’un altre Estat de l’Espai Econòmic Europeu
no afectarà a la personalitat jurídica de la societat. Tot això sens prejudici que s’ha de complir la
normativa espanyola per a la constitució del tipus social que s’ostenti (per exemple, la xifra de
capital mínim d’una SA).

4. Domicili
8
Dret de Societats

Regulació en els arts. 9 i 10 LSC. El domicili constitueix una menció obligatòria dels estatuts (art.
23.c) LSC).
L’art. 9 LSC ens parla sobre el domicili, vinculant-lo amb la nacionalitat de l’empresa.

Article 9
1. Les societats de capital fixaran el seu domicili dins del territori espanyol en el lloc en el qual es
trobi el centre de la seva efectiva administració i direcció en el qual radiqui el seu principal
establiment o explotació.
2. Les societats de capital les quals tinguin el seu principal establiment o explotació radicat dins del
territori espanyol, hauran de tenir el seu domicili a Espanya.

El domicili d’una societat espanyola serà el lloc on tingui la seva explotació. Aquest fet s’haurà de
constituir segons la normativa espanyola.
La doctrina dicta que a Espanya es reconeix tant el mètode de constitució com el del domicili, com a
forma de determinar la nacionalitat de la societat. Es considerarà espanyola una societat si aquesta
té el seu domicili estatutari o real en el territori espanyol.

*És important el tema de la nacionalitat, ja que sol produir molts problemes. Tot és relatiu, ja que
no hi ha un criteri consensuat entre les diferents normes que regules les societats mercantils.

5. Sucursals
Freqüentment la societat requereix de sucursals i delegacions diferents al domicili principal per a
realitzar en aquestes la seva activitat econòmica o per a descentralitzar la seva direcció i
administració.
Les sucursals es regulen en l’art. 11 LSC i en els articles 295 a 308 RRM.

S’entén com a sucursal un establiment secundari dotat de representació permanent i de certa

autonomia de gestió, a través del qual es desenvolupen, total o parcialment, les activitats socials
(art. 295 RRM). Tenen certa autonomia de gestió, però no són independents jurídicament; no té
independència de personalitat jurídica o econòmica, però permet estendre l’activitat empresarial a
altres zones geogràfiques.

La sucursal ha de ser objecte d’inscripció en el Registre Mercantil, tant en la fulla oberta a nom de
la societat, com de forma separada, practicant-se la inscripció en el Registre Mercantil
corresponent en el lloc del domicili de la sucursal. Tota societat mercantil, si crea sucursals, les ha
d’inscriure en el RM del seu domicili i en el RM d’on tindrà el domicili la sucursal.

6. Web corporativa
Les webs corporatives són introduïdes en la normativa recentment, degut a la reforma de la LSC,
que permet que les societats de capital disposin d’una pàgina web corporativa (art. 11 bis.3 LSC).
Fins que no es produeixi la publicació de la pàgina web al BORME; les insercions que es poguessin
haver fet en aquesta no tindran efectes jurídics.

9
Dret de Societats

És on apareixen tots els actes de la societat com a persona jurídica. Només és obligatòria per a les
societats cotitzades. Conta tota la informació comptable, empresarial de la societat.

La creació de la web corporativa correspon a la Junta d’accionistes o socis, havent-se acordat en la

Junta general i havent-se de fer constar aquest acord en la fulla registral oberta a nom de la
societat i havent-se de publicar al BORME (publicació que serà gratuïta en virtut de l’art. 11 bis.3
LSC).
Així com l’acord de creació de la web és competència de la junta, l’acord de modificació, trasllat o
supressió d’aquesta serà competència de l’òrgan d’administració, “llevat d’una disposició
estatutària dicti lo contrari” (art. 11 bis.3 LSC). Aquest últim acord, de modificació, trasllat o
repressió, haurà de ser igualment objecte d’inscripció en el Registre Mercantil i de publicació al
BORME, així com de inserció en la pròpia pàgina web objecte de modificació, durant els trenta dies
següents a la inserció de l’acord (art. 11 bis.3 LSC). És dir, aquesta modificació haurà de ser
comunicada al RM i publicada a la web corporativa.

Els administradors responen solidàriament entre si i amb el patrimoni de la societat, davant de

tercers, treballadors, els propis socis o accionistes, si la informació que consta a la web és errònia,
falsa o temporalment no funciona, per tots els perjudicis causats.
Per exemple, en un context de convocatòria de Junta, si no es pot tenir accés a la web durant dos
dies seguits o quatre dies alterns, i no es compleixen els terminis legals des del moment de la
convocatòria fins a la celebració d’aquesta Junta, aquesta no es podrà celebrar al no haver tingut
accés a tota la informació o material necessari o rellevant. En el cas de les SA, si no es compleix el
mes o els 15 dies alterns, la Junta no es podria celebrar.
Els administradors respondran sempre dels errors que es generin, excepte per causa major, força
major o causa imprevista.

7. Objecte social
L’objecte social és l’activitat empresarial, econòmica, a la que es dedica la societat. Aquest ha de
ser lícit, legal, clarament determinat en els estatuts de la societat i no pot ser contrari a l’ordre
públic.
La redacció de la clàusula de l’objecte social ha de ser molt clara i ha de tenir ben exposat
exactament a què es dedicarà la societat.

Societat de responsabilitat limitada

Caràcter més dispositiu, les normes són dispositives (mentre que en les SA tenen un caràcter
imperatiu). Té un caràcter personalista.
El capital social mínim per a la constitució és de 3.000€. En la reforma de 2013, en el seu art. 4 bis
LSC, es permet fins i tot que una SL es constitueixi amb un euro, malgrat que hi ha un seguit de
cauteles, límits i retribucions que estan prohibits, fet que fa que aquesta proposta no tingui gaire
èxit.

10
Dret de Societats

El capital es divideix en participacions, i la única diferència respecta la denominació social, també

regulats en els mateixos preceptes que la societat anònima, és que al final s’ha d’indicar “Societat
Limitada” “Societat de Responsabilitat Limitada”, o les seves abreviatures “SL” o “SRL”.
Article 6.1 LSC
1. En la denominació de la societat de responsabilitat limitada s’haurà de figurar necessàriament la
indicació “Societat de Responsabilitat Limitada”, “Societat Limitada” o les seves abreviatures
“S.R.L.” o “S.L.”.

NUL·LITAT DE LES SOCIETATS DE CAPITAL (56-57 LSC)

Les causes de nul·litat es troben especificades a la llei, són causes tipificades. Fora d’aquestes
causes, no podrà declarar-se la inexistència ni la nul·litat de la societat, ni tampoc declarar-se la
seva anulació.
Aquestes societats no han nascut mai, ja que són nul·les. Passa amb les societats mercantils quan hi
ha alguna de les causes de nul·litat. Aquesta ha d’estar inscrita en el RM, però apareixen causes de
nul·litat que fan referència, o bé, al contracte social, o bé a la constitució de la societat o bé a
aspectes de la legitimitat.

- Qüestions que afecten el negoci jurídic: vici en el consentiment mínim dos socis per a la
creació d’aquesta societat, o tots els socis estan incapacitats i no s’havia detectat ni pel
notari ni pel registrador.
- Qüestions constitució: manca alguna de les dades necessàries en l’escriptura de constitució,
capital social, raó social, etc.
- Qüestions que afecten la legitimitat: quan és necessari desemborsar totes les aportacions i
no es fa.

Aquesta figura es tenia pesada quan no existien les societats unipersonals.

Conseqüències de la nul·litat: s’ha de declarar judicialment, i en conseqüència, s’ha de liquidar o

pagar en el seu cas tots els contractes, deutes, i el romanent que quedés repartir-lo entre els socis.
Es mantenen, doncs, les obligacions de la societat davant de tercers.

Article 57 LSC
1. La sentència que declari la nul·litat de la societat obrirà la seva liquidació, que es seguirà pel
procediment previst en la present llei per a casos de dissolució.
2. La nul·litat no afectarà a la validesa de les obligacions o dels crèdits de la societat davant de
tercers, ni a la dels contrets per aquests davant de la societat, sotmetent-los uns i altres al règim
propi de la liquidació.
3. En les societats de responsabilitat limitada, quan la societat sigui declarada nul·la per no
haver-se desemborsat íntegrament el capital social, els socis estaran obligats a desemborsar
la part que hagués quedat pendent. En les societats anònimes, quan el pagament a tercers de
les obligacions contretes per part de la societat declarada nul·la així ho exigeix, els socis
estaran obligats a desemborsar la part que els quedés pendent.

11
Dret de Societats

La liquidació de la societat comporta la seva desaparició.

SOCIETATS MERCANTILS DE CAPITAL: CONSTITUCIÓ (SA O SRL)

Regulat als arts. 19, 20, 21 LSC.

Es parla de constitució de la societat quan ens referim al conjunt de formalitat i de requisits que,
segons l’ordenament positiu, són indispensables per tal que la societat de capital posseeixi
existència legal.
Els requisits constitutius genèrics o comuns a tota societat de capital són: la necessitat d’atorgar en
escriptura pública el consentiment de tots aquells subjectes que desitgin crear la societat i la
indispensable inscripció al Registre Mercantil d’aquesta escriptura de constitució. En el moment
constitutiu el capital social ha d’estar ben íntegrament subscrit i desemborsat, com a mínim, en un
25% del seu import per a les societats anònimes (art. 79 LSC); i ben assumit i desemborsat en la
seva totalitat quan parlem de les SL (art. 78 LSC).

A) Escriptura pública i Estatuts

L’escriptura és el document públic atorgat davant del notari que fonamental conté la declaració de
voluntat dels socis dirigida a constituir una societat de capital; suposa el reflex documental del
negoci constitutiu de la societat. El contingut mínim de l’escriptura inderogable s’estableix en l’art.
22 LSC.

Article 22 LSC
1. En l’escriptura de constitució de qualsevol societat de capital s’inclourà, com a mínim, les
següents mencions:
a) La identitat del soci o socis.
b) La voluntat de constituir una societat de capital, amb elecció d’un tipus social determinat.
c) Les aportacions que cada soci realitzi o, en el cas de les anònimes, si s’ha obligat a realitzar, i
la numeració de les participacions o de les accions atribuïdes a canvi.
d) Els estatuts de la societat.
e) La identitat de la persona o persones que s’encarreguin inicialment de l’administració i de la
representació de la societat.
2. Si la societat fos de responsabilitat limitada, l’escriptura de constitució determinarà el mode
concret en què inicialment s’organitzi l’administració, si els estatuts preveuen diferents
alternatives.
3. Si la societat fos anònima, l’escriptura de constitució expressarà, a més a més, la quantia total,
com a mínim aproximada, de les despeses de constitució, tant de les ja satisfetes com de les
merament previstes fins a la inscripció.

S’incorporen els Estatuts de la societat. Els Estatuts constitueixen la norma bàsica que ha de regir el
funcionament de la societat, malgrat no ser l’única. Regulen el règim intern, organitzatiu, la relació
entre els socis i l’organització de la societat. S’incorporen a l’escriptura de constitució de la societat
que després anirà a inscriure’s en el RM.

12
Dret de Societats

Els estatuts han de tenir un contingut mínim on aparegui: la denominació de la societat, l’objecte, el
domicili social, la forma d’organitzar l’administració de la societat, així com el nombre
d’administradors, la duració en el càrrec i el sistema de retribució, si el tinguessin.
Jurisprudencialment es considera un document amb un acord preparatori de compromís de
constitució d’una societat. L’escriptura és un document notarial que formalitza l’acte constitutiu i
del qual formen part també els estatuts, essent la finalitat primordial d’aquests regular la vida
interna de la societat amb preferència de les normes legals dispositives. Si no es publica, es
considera un acte privat preparatori.

Juntament amb l’escriptura, es tenen els pactes parasocials o reservats, pactes celebrats entre els
socis que no consten ni en la constitució ni en els estatuts. Són pactes que no es poden incloure
dins de l’escriptura de constitució, però que no vol dir que siguin il·legals, sinó que son pactes entre
els socis. Per exemple, una sindicació de vot, l’exigència que alguns acords s’acordin amb el vot
favorable d’alguns socis concrets, etc.
En virtut de l’art. 29 LSC, però, aquests pactes realitzats entre els socis no seran oposables a la
societat. La licitud d’aquests pactes parasocials és purament convencional o contractual, però no
poden tenir eficàcia davant la societat.

B) Subscripció o assumpció i desemborsament del capital social

Per a la vàlida constitució de qualsevol societat anònima o de responsabilitat limitada, els arts. 78 i
79 LSC exigeixen la íntegra subscripció o assumpció del seu capital social. Això es diferencia del
desemborsament que, pel que fa a les accions subscrites o participacions assumides, ha de realitzar
cada un dels socis en el moment fundacional.

Per a les societat de responsabilitat limitada, la LSC estableix la necessitat de desemborsar

íntegrament el valor nominal de les participacions assumides en el moment d’atorgar el valor
nominal de les participacions assumides en el moment d’atorgar l’escriptura de constitució (art. 78
LSC).
Pel que fa a la societat anònima, la LSC estableix que es desemborsament mínim ha de ser d’una
quarta part del capital social. Aquest desemborsament es refereix al valor de cada una de les
accions i no merament al seu valor nominal conjunt. La part no desemborsada inicialment es
constitueix com els dividends passius.

Per tant, cada soci aporta o s’obliga a aportar a la societat l’equivalent del valor nominal de les
accions o participacions per ell subscrites o assumides. La íntegra subscripció o assumpció del
capital, així com el desemborsament de la totalitat (SL) o com a mínim d’una quarta part (SA) del
capital subscrit o assumit en el moment constitutiu són requisits essencials per a la vàlida
constitució de la societat. Si falta s’incorre en un motiu de nul·litat que afecta a l’existència de l’acte
fundacional (art. 56.1.g LSC).

C) La inscripció en el Registre Mercantil

13
Dret de Societats

Les societats anònimes i limitades adquireixen la seva personalitat jurídica amb la inscripció de
l’escriptura pública de constitució en el Registre Mercantil. Per això, el procés fundacional acaba
quan l’escriptura pública queda inscrita (art. 20 i 33 LSC), en el moment en què la societat adquireix
personalitat jurídica plena.
La inscripció en el RM, per tant, té autèntica eficàcia constitutiva. El procediment de constitució
acaba amb el moment de la inscripció registral, i és llavors quan comença a existir la societat. Ni
abans, ni després, ni només amb la simple escriptura pública sense la inscripció en el Registre, ni
tampoc cal esperar-se a la posterior publicació de la inscripció al BORME.

D) La societat en formació i la societat esdevinguda irregular

Es pot donar que entre la constitució de la societat i l’atorgació de la corresponent escriptura
pública, fins que s’inscrigui en el RM, transcorri un lapsus de temps, més o menys dilatat, on els
socis, nombrats administradors, assumeixin obligacions o concedeixin crèdits i realitzin actes i
negocis de diversa naturalesa que tenen efectes davant de tercers.
La llei ha previst aquesta situació, reconeixent la validesa i eficàcia de lo realitzat, però establint
diferents mitjans de responsabilitat i de garantia per a tercers. Es distingeixen dues situacions
diferents:
1. La societat en formació. Situació jurídica d’interinitat que sorgeix des de l’atorgament de
l’escriptura pública de constitució fins que, transcorregut com a màxim un any des d’aquest
moment, s’inscrigui la societat en el Registre Mercantil (art. 36 LSC).
Per als actes i contractes realitzats en nom de la societat dins d’aquest període de temps,
s’estableix en la LSC:
- Amb caràcter general, que de les conseqüències d’aquests actes respondran solidàriament
(amb el seu propi patrimoni) aquells que els estipulessin, a no ser que l’eficàcia dels
mateixos s’hagués condicionat expressament a la inscripció, i en el seu cas, la posterior
assumpció per part de la societat (art. 36 LSC).
- Hi ha certs actes i contractes dels quals respon la pròpia societat en formació, amb el seu
patrimoni, així com els socis fins el límit d’allò al qual s’haguessin compromès a aportar a la
societat. Són actes indispensables per a la inscripció de la societat; els realitzats pels
administradors dins de les facultats que la escriptura de constitució els hagués donat a la
fase anterior a la inscripció, i els actes i contractes estipulats en virtut del mandat específic
per les persones designades per tots els socis (art. 37 LSC). Els actes restants i contractes (de
l’art. 36 LSC), només obligaran a la societat si els accepta expressament, dins del termini de
tres mesos des de la seva inscripció (art. 38.1 LSC). Si no els assumeix dins d’aquest termini,
qui els va celebrar serà qui respondrà del seu compliment davant tercers.

2. La societat esdevinguda irregular. En els casos on les iniciatives societàries es prorroguen i

romanen en interinitat de forma més o menys indefinida, s’aplicarà l’art. 39 LSC, juntament
amb la doctrina.
Es troba en una situació irregular, i li seran aplicables les conseqüències de l’art. 39 LSC, aquella
societat on es pot verificar la seva voluntat de no inscriure’s. El precepte considera que una societat

14
Dret de Societats

esdevé irregular quan ha transcorregut un any “des de l’atorgament de l’escriptura sense que s’hagi
sol·licitat la inscripció” (art. 39 LSC). Aquest article és supletori a les proves que es pugui aconseguir
i que demostrin la no voluntat de realitzar la inscripció.
En aquests casos, qualsevol soci pot instar davant seu judicial de lo mercantil la dissolució de la
societat en formació i exigir, prèvia liquidació, la restitució de les seves aportacions. Quan la
societat iniciï i continuï les operacions socials, s’aplicarà el règim previst per a la societat col·lectiva
(si el seu objecte és mercantil) o la societat civil (si l’objecte és civil). Els socis de la societat no
podran beneficiar-se davant de tercers de la norma sobre la fi de la responsabilitat continguda en
l’art. 38.2 LSC, ja que la voluntat electora del tipus no s’ha manifestat eficaçment.

15
Dret de Societats

LLIÇÓ 2. FINANÇAMENT DE LA SOCIETAT DE CAPITAL. CAPITAL I

APORTACIONS SOCIALS. FINANÇAMENT ALIÈ
Tota societat de capital precisa, per al compliment del seu objectiu, d’uns recursos o vies de
finançament. Es distingeixen dues grans fons de finançament: el capital propi i el finançament aliè.

Trobem una clara distinció entre el finançament aliè i el finançament propi. La distinció conceptual
és:
i. Finançament aliè o extern: és el que prové d’un tercer, és a dir, de fora dels recursos que
provenen de la societat, acostuma a ser el més tradicional. Tenim:
a. Finançament per part de tercers: crèdits ordinaris, pòlisses de crèdit, línies de crèdit.
b. Crèdits dels socis (subordinats): adquisicions oneroses, art. 72 LSC (només per SA).
En el supòsit on la societat entri en concurs, els préstecs passaran a ser crèdits
subordinats. Quan estem en una situació de concurs, s’ha de liquidar la societat o
béns de la societat per afrontar els deutes. Els últims que seran objecte de pagament
seran els que el soci va realitzar a la societat. Són garanties inicials per a controlar els
socis creditors.
c. Préstecs participatius: recórrer a un crèdit concret a canvi d’un interès fonamentat
en l’activitat empresarial realitzada, és a dir, en els beneficis obtinguts per exemple.
Entitat que presta uns diners temporalment sota unes condicions a la societat, a
canvi que es retorni un interès variable o un interès fixe que consta al préstec, que
anirà en funció dels resultats de la societat, els volums del negoci... qualsevol cosa
que doni interès. No es vol realment integrar a la societat, sinó només vol donar
impuls. Es pot instaurar una clàusula penalitzadora encara que es retornin els diners
amb anterioritat a la data pactada, però hi hauria d’haver un augment de capital.
d. Capital risc: s’inverteix en diferents societats i s’obté un benefici a través d’ajudar-la;
al cap d’un temps es ven la participació que es té i s’abandona la societat.
Una societat entra temporalment en una societat aportant diners durant un període
molt concret de temps. Està pactada la sortida d’aquesta societat.
Aquestes formes de finançament poden donar-se a l’inici, en el moment de la constitució o al llarg
de la vida de la societat en un moment molt concret.
*No són recursos propis, van a la part del passiu de la societat.
**Tenir clar el crèdit que fa el soci a la societat i el dret a crèdit.

ii. Finançament propi o intern: és el capital dels socis i el que es genera amb l’activitat
empresarial. És el que es conforma com a patrimoni net. Els recursos propis són:
a. Capital social
Ja que tenen diferents connotacions en funció de si parlem d’una SA o una SL, cal distingir entre el
que és capital social i patrimoni de la societat.

El capital és una xifra comptable que figura en el balanç, com un dels comptes dins del “patrimoni
net”, en la partida de fons propis. La quantia del capital ha de coincidir amb el valor de les

16
Dret de Societats

aportacions realitzades (desemborsades) més, en el cas de les societats anònimes, les

compromeses pels socis (capital no desemborsat), que a la vegada coincidirà amb la suma del valor
nominal de les accions o participacions de la societat.
D’altra banda, el patrimoni (actiu i passiu) és el conjunt d’efectiu de béns, drets i obligacions de la
societat en un moment determinat, de forma que, mentre que en el moment inicial o constituït
ambdós coincideixen (art. 4 i 67 LSC), en qualsevol moment posterior a la fundació és seguir que,
pel contrari, el valor del patrimoni serà major o menor que la xifra del capital.
Mentre que el patrimoni social fluctua (augmentant o disminuint) amb gran facilitat en funció de
l’explotació de la societat, la xifra del capital es manté invariable, excepte que expressament s’opti
per augmentar-la o reduir-la mitjançant la corresponent modificació estatutària.

El capital social actua com a xifra de retenció, perquè al figurar com a partida del patrimoni net en
el balanç de la societat, impedeix que es reparteixin els beneficis mentre el patrimoni de la societat
no superi la seva quantia (art. 273.2 LSC i 36 CCom).

b. Reserves
Les reserves són valors patrimonials obtinguts per la societat que no s’han repartit als socis sinó
que, acumulats en el patrimoni, es reserves per a formar un fons de previsió futura adscrita a fins
molt diversos. Són fons propis de la societat, que han de figurar dins del patrimoni net en el balanç,
i que impedeixen el repartiment de beneficis a través dels dividends, mentre el valor del patrimoni
no cobreixi totes aquestes xifres, i mentre l’import de les reserves disponibles no assoleixi l’import
de les despeses d’investigació i desenvolupament que apareixien en l’actiu del balanç (art. 273.3
LSC).

Les reserves procedeixen generalment de beneficis obtinguts i no distribuïts als socis (art. 274 LSC),
de primes d’emissió o creació d’accions i participacions (art. 298 LSC) o d’una infravaloració
comptable de l’actiu o sobrevaloració del passiu. La seva funció o finalitat econòmica és crear un
fons de previsió per a fer front a les contingències del negoci, assegurar l’estabilitat de l’empresa i
fer créixer la confiança dels creditors. Poden ser:
- Obligatòries o legals. Imperativament establertes per llei.
o Comuna (art. 274 LSC): s’exigeix a totes les societats de capital. Abans de repartir
dividends s’ha de destinar una xifra igual al 10% del benefici anual a la reserva legal
fins que arribi al 20% del capital social.
o Especial: s’exigeixi per determinades societats en funció de la seva activitat
empresarial, per exemple les entitats bancàries i les asseguradores. Solen ser
reserves superiors, regulades per disposicions especials.
- Estatutàries (art. 273 LSC): S’han de formar i han de constar en el passiu per prescripció
estatutària.
- Voluntàries o de lliure disposició (art. 273 LSC): sense mandat legal ni estatutari, la Junta
General acorda constituir un fons de previsió integrat amb beneficis que la junta acorda no
repartir entre els socis (i que podrà disposar per a qualsevol finalitat).

17
Dret de Societats

- Tàcites o ocultes: procedeixen de la plusvàlua, infravaloració de l’actiu o sobrevaloració del

passiu.
- Prima d’emissió: respecten el principi de proporcionalitat i entren en joc en casos on nous
accionistes o socis apareixen, quan hi ha una diferència entre el valor de la participació
antiga dels primers socis i el valor de la participació actual. Per tant, el nou soci o accionista
paga aquesta diferència entre el valor nominal (consta als estatuts i a l’escriptura) i el valor
real (valor de la participació al llarg del temps).

c. Aportacions dels socis

Art. 58 a 77 LSC
Les aportacions socials són l’aportació del soci quantificada en la societat. Els socis de la societat de
capital aporten en el moment de la seva incorporació a la societat (bé sigui a la fase fundacional o
amb motiu d’un augment de capital) o es comprometen a aportat, una certa quantitat de diners,
béns o drets patrimonials de diversa naturalesa, que es reflexa en la xifra de capital recollida en els
estatuts. El compliment o l’assumpció del deure d’aportació és una condició inexcusable per
adquirir la condició de soci.

Disposicions generals:
- Objecte d’aportació: només es poden aportar diners o béns/drets que siguin valorables
econòmicament, no es poden aportar serveis ni treball.
- Efectivitat: l’aportació ha de ser efectiva, per tal que es donin les participacions o accions en
funció de l’aportació.
- Títol de propietat: sempre s’aporten a títol de propietat, a no ser que als estatuts
s’estableixi el contrari.

L’art. 58 i 61 LSC estableix que només pot ser objecte d’aportació el diner en moneda nacional o
estrangera (prèvia conversió en euros), els béns o drets patrimonials susceptibles de valoració
econòmica, i en cap cas podrà ser objecte d’aportació el treball o els serveis. No obstant això, la LSC
admet la licitud de les prestacions accessòries, diferents de les aportacions de capital (en el qual no
s’integren), que poden fer tots o diversos socis sempre que així s’estableixi en els estatuts de la
societat (art. 86.1 LSC). Les aportacions dels socis al capital s’entenen realitzades a títol de
propietat.

Tipus d’aportacions:
- Dineràries (art. 58 a 61 LSC)
La llei exigeix que s’acrediti la realitat de les aportacions dineràries mitjançant certificació del
dipòsit corresponent a les quantitats en entitat de crèdit a nom de la societat (termini de vigència
de 2 mesos; si es treuen els diners, s’ha de retornar aquesta certificació) o mitjançant l’entrega del
diner aportat, al notari que autoritzi l’escriptura de constitució (art. 62.1 LSC).
Només s’exceptuen de l’obligació d’acreditar la realitat de les aportacions dineràries les societats
limitades de formació successiva (art. 4.3 LSC, i els socis fundadors passaran a respondre

18
Dret de Societats

automàticament i de forma solidària davant de la societat i tercers sobre la realitat de les

aportacions), així com les altres SL sota les condicions de l’art. 62.2 LSC (només si els socis
fundadors manifesten en escriptura que respondran solidàriament davant la societat i els creditors
sobre la realitat de les aportacions).

- No dineràries (art. 63 i subsegüents LSC)

Són aquelles aportacions el qual el seu objecte és diferent del diner. Poden consistir en béns
mobles o immobles, valors negociables, matèries primes, maquinària, patents d’invenció, marques
comercials, etc. Qualsevol bé o dret patrimonial diferent del diner però valorable patrimonialment
en una quantitat determinada. Aquestes aportacions s’integren en el patrimoni de la societat i
poden afectar al seu valor, tant davant de la societat, com els socis i inclús davant tercers creditors.

Amb les aportacions no dineràries, es respon per la valoració i la responsabilitat:

Valoració de les aportacions

La valoració econòmica de tota aportació no dinerària ha de constar en escriptura de constitució o
en la d’execució de l’augment del capital social (art. 63 LSC), que es traduirà en la xifra del capital
social.
Pot ser que la valoració sigui justa i adequada; o que el valor real d’allò aportat sigui inferior al valor
real del bé o dret aportat; o que sigui superior al del valor real. En els dos primers supòsits no tenen
rellevància, però el tercer sí ja que el patrimoni de la societat seria menor del que indica la xifra del
seu capital inicial, en perjudici de la societat, socis i creditors i en benefici de qui aporta. Per a
garantir que la valoració sigui adequada i evitar la sobrevaloració, l’art 67 i ss LSC estableixen
règims per a determinació del valor de les aportacions no dineràries:
1) En les SA: les aportacions no dineràries en les SA han de ser objecte d’un informe elaborat
per un o diversos experts independents designats pel registrador mercantil. El valor que
doni a l’aportació en escriptura social no podrà ser superior a la valoració realitzada pels
experts, de forma que el registrador denegarà la inscripció de l’escriptura de constitució en
el TM quan s’hagi atribuït a l’aportació una valoració superior a la que indica l’informe de
l’expert.
L’informe ha d’acompanyar l’escriptura de constitució i s’ha de depositar una copia en el RM (art.
71), amb una declaració expressa de responsabilitat de l’expert intervinent, davant de la societat,
accionistes i creditors socials, per danys causats per una incorrecte valoració (prescriu la
responsabilitat als 4 anys de l’informe, i també s’exonera la responsabilitat si es demostra la
diligència i estàndards propis de l’actuació, art. 68 LSC).
Hi ha alguns casos on s’eximeix a les SA de la necessitat de recórrer a la valoració per un expert si
existeix un punt de referència clar, art. 67 i 70 LSC (aportacions de valors admesos a cotització, béns
els quals el seu valor s’ha determinat en els 6 mesos anteriors per un expert, constitució per fusió si
hi ha informa d’expert sobre el projecte, etc).

19
Dret de Societats

2) En les SL: la llei prescindeix de la intervenció d’experts independents en el supòsit de

fundació amb aportacions no dineràries, però existeix la possible intervenció facultativa
d’experts independents. Això suposa renunciar a un element de control extern sobre les
aportacions, s’estableix una regla de responsabilitat amb relació a qui les supervisen i
valores: els socis fundadors (no només el que han efectuat l’aportació) es converteixen en
responsables solidaris, davant la societat i tercers, per la realitat i valoració de les
aportacions no dineràries.
Art. 73 LSC. Fixa el sistema de responsabilitat en un doble sentit subjectiu i objectiu (que comprèn
la fase fundacional i els augments de capital): respondran solidàriament els socis fundadors, les
persones que ostentin la condició de soci en el moment d’acordar-se l’augment de capital (ments
els que facin constar en acta la seva oposició a l’augment del capital o valoració del bé), i aquells
que adquireixin alguna participació desemborsada mitjançant aportacions no dineràries, més els
administradors per la diferència entre la valoració assignada i el seu valor real en el cas d’augment
de capital. Si els socis sotmeten les seves aportacions a valoració per experts independents (art.
76), decau aquesta responsabilitat respecte a la concreta aportació, també pels altres socis.
La legitimació activa de l’exercici de l’acció de responsabilitat la tenen els administradors si estan
exempts de la responsabilitat per l’art. 237 LSC o liquidadors de la societat (art. 74.1 LSC), i
qualsevol soci que hagi votat en contra de l’acord d’augment de capital i representi el 5% del capital
social, més el creditor en cas d’insolvència de la societat. Termini de prescripció: 5 anys, art. 75 LSC.

Sistema de responsabilitat
La societat no suporta l’evicció o el sanejament dels béns o drets, sinó que l’aportant és qui està
obligat a l’entrega i al sanejament conforme a les regles del CCe i les regles de transmissió del risc
del CCom. En cas d’aportació de dret de crèdit, l’aportant respondrà de la legitimitat d’aquest i de
la solvència del deutor (art. 65 LSC).

Paral·lelament, existeix la possibilitat d’adquisicions oneroses en la societat anònima: l’art. 72.1 LSC
preveu que les adquisicions de béns a títol onerós realitzades per al societat després de
l’atorgament de l’escriptura de constitució i fins a dos anys de la seva inscripció en el RM, han de
ser aprovades per la Junta General, sempre que l’import sigui com a mínim del 10% del capital
social. Es necessita que amb la convocatòria de la junta es posi a disposició dels accionistes 2
informes: el dels administradors justificant l’adquisició i el dels experts independents en les
mateixes condicions que les aportacions no dineràries (art. 72.2 LSC).
*Aquesta norma és per evitar que el règim de valoració de l’art. 63 s’eludeixi a través de fer passar
com a compra-venda celebrada per la societat el que és en realitat una entrega d’una aportació no
dinerària del soci.

“Artículo 77. Responsabilidad solidaria.

Los fundadores responderán solidariamente frente a la sociedad, los accionistas y los
terceros de la realidad de las aportaciones sociales y de la valoración de las no
dinerarias.

20
Dret de Societats

La responsabilidad de los fundadores alcanzará a las personas por cuya cuenta hayan
obrado éstos.“
Si hi ha un expert independent, qui respondrà serà el pèrit. Si hi ha un altre expert independent,
seria l’altre.

ACCIONS ALLIBERADES I ACCIONS NO ALLIBERADES

Fa referència a l’existència o no de desemborsament pendents en les SA. Les accions alliberades
són aquelles les quals el seu valor nominal ha sigut íntegrament desemborsat pel seu subscriptor,
mentre que les accions no alliberades apareixen quan el titular no ha aportat o desemborsat a la
societat el seu valor nominal íntegre. Les accins o alliberades han de ser necessàriament
nominatives si es documenten mitjançant títols (art. 113.1 LSC). En el cas que es dugui a terme una
transmissió d’aquest tipus d’accions, la llei estableix la cautela de la responsabilitat solidària de
l’adquirent juntament amb tots els accionistes transmitents que li procedeixin, que es mantindrà
durant els 3 anys posteriors a la transmissió (art. 85 LSC).

PRESTACIONS ACCESSÒRIES
Les accions i participacions són parts alíquotes del capital social, i només poden entregar-se a qui
realitzi una efectiva aportació patrimonial (art. 59 LSC). Es prohibeix la figura del soci industrial, a
diferència de les societats personalistes. No obstant, s’admeten les prestacions accessòries, el qual
el seu establiment depèn de la seva menció expressa als estatuts (art. 86 LSC). Els estatuts de les
societats de capital podran establir les prestacions accessòries diferents de les aportacions,
expressant el seu contingut concret i determinat i si s’han de realitzar gratuïtament o mitjançant
retribució, així com les eventuals clàusules penals inherents al seu compliment. Són diferents a les
aportacions de capital, perquè no poden integrar-se en el capital de la societat.

Les prestacions accessòries podran establir-se amb caràcter obligatori i si poden vincular per
estatuts amb la titularitat d’una o diverses accions o participacions concretes. Són molt diverses,
qualsevol comportament consisteix en donar, fer o no fer (com subministrar matèries primes,
donar determinades feines, no fer competència a la societat, etc). En els estatuts ha de figurar la
seva admissió i el contingut concret, així com la retribució a satisfer (i el valor de retribució no pot
excedir el valor que correspongui a la prestació, art. 87.2). No són lliurement transmissibles les
accions o participacions que continguin l’obligació de realitzar prestacions accessòries, sinó que la
transmissió queda condicionada a l’autorització de la societat (Junta General o Òrgan
d’Administració, art. 88).

CORRECCIÓ TEST
1. A. En virtut de l’art. 86 LSC.
2. D. És nul·la. No hi ha efectivitat de l’aportació. Art. 59 LSC.
3. B. Hi ha una obligació que existeix, que es pot reclamar contra aquesta persona i que el
deutor es solvent. La societat es convertirà en creditora d’aquest deutor, ja que no anirà en
detriment de la societat.

21
Dret de Societats

4. B. La prestació accessòria pot vincular a totes les accions, pel seu caràcter. La clàusula
compleix tots els art 86 LSC.
5. D. Art. 74 LSC. Fa referència a les aportacions no dineràries. Tots els subjectes podrien
reclamar o iniciar aquesta acció de responsabilitat.
6. A. Si bé, es limiten els drets socials i els drets econòmics, sí que pot assistir a la Junta, no
podria impugnar els acords socials però ho podrà fer en el moment en què pagui les
quanties pendents. No podrà exercir el dret de subscripció preferent, ja que quan torni a
tenir el dret el capital ja s’haurà perdut.

22
Dret de Societats

LLIÇÓ 3. ACCIONS I PARTICIPACIONS. DRETS ECONÒMICS DELS

ACCIONISTES I SOCIS. NEGOCIS SOBRE ELS TÍTOLS. AUTOCARTERA

ACCIONS (S.A.) I PARTICIPACIONS (S.L.)

Són part del capital social, parts alíquotes, indivisibles i acumulables del capital social. Són parts
proporcionals del capital, no es poden dividir (sí que poden ser objecte de copropietat), i la suma
del valor nominal de totes les accions/participacions conformen el capital social.
Tant les accions com les participacions són la contraprestació que la societat dona al soci per
l’aportació al fons comú o al capital social. Les accions i les participacions atorguen la condició de
soci i una sèrie de drets als socis. Art. 90 i 59 LSC.

- El valor nominal és el que, si el multipliques pel número de parts alíquotes, dona el capital
social (l’aportació que es va fer en el seu dia quan es va constituir la societat).
- El valor real depèn de la situació de l’empresa. Si hem constituït la societat amb 30
participacions a valor nominal de 100 euros cada acció, el capital social és de 3.000€. Si en
l’actualitat tenim 3.000.000 d’euros de patrimoni net, el valor real que tenen les accions o
participacions resulta de dividir el que tens entre el número d’accions o participacions.
Depèn de la situació de l’empresa, de si té reserves, beneficis o pèrdues acumulades.
- El valor de mercat no només té en compte l’empresa en sí, sinó també la competència, les
polítiques econòmiques i tota la conjuntura econòmica en general.
- El valor raonable és el que un expert independent diferent de l’auditor i designat pel
registrador mercantil atorga. Estatutàriament es poden posar com es vulguin el valor de les
accions o participacions, però si no es fa, aconseguir el valor raonable és molt difícil.
El propietari titular d’una acció o participació es concedeix certs drets atorgats per llei o pels
estatuts, que poden concretar més. Hi ha normes imperatives, però en la majoria el legislador
permet certa flexibilitat per tal que es estatuts s’adaptin millor a cada tipus social.
Les accions es poden documentar mitjançant títols o mitjançant anotacions en compte.

1. El títol físic pot ser nominatiu (designant el nom i el cognom de la persona que adquireix la
condició de soci; en el moment de la constitució de la societat es posarà el nom primer i
llavors si adquireix les participacions o accions, el soci i a qui es transmeti) o al portador (és
una acció física on el soci és qui té la possessió d’aquesta acció.
2. Les anotacions en compte, les societats anònimes que cotitzen només poden estar
documentades mitjançant anotacions en compte. Les SL tenen un llibre de registre de socis,
que és públic (en el RM consten els socis fundadors, però no necessàriament s’han de
conèixer les transmissions posteriors de les participacions).
En les SA el capital social està dividit en accions i en les SL en participacions socials. La diferència, a
més a més que les accions són títols de valors, les accions poden dividir-se en classes i sèries,
mentre que les participacions socials no.

23
Dret de Societats

DRETS DELS SOCIS

El fet de posseir accions atorga una sèrie de drets als socis, els quals es poden distingir entre drets
socials o polítics, i drets econòmics (art. 90, 91, 93 i 94 LSC). L’exercici dels drets amb caràcter
general són proporcionals a les accions/participacions que es detenen.

i. Drets individuals (polítics i econòmics) dels socis:

- Dret a participar dels resultats econòmics positius obtinguts per la societat (o dividends).
Dret abstracte que s’executa quan és possible fer el repartiment dels dividends i s’aprova el
repartiment de la Junta de socis.
- Dret a participar en la quota de liquidació resultant de la societat quan es liquida i queda
patrimoni un cop coberts els deutes.
- Dret a participar en els augments de capital a través de l’exercici del dret d’adquisició
preferent (com veurem és un dret a adquirir o comprar les noves accions/participacions que
s’emetin i s’exercita en proporció a les accions/participacions que té cada soci).
Cal recordar la possible suspensió dels drets econòmics quan el soci/accionista es troba en mora de
les seves obligacions (a banda dels drets polítics) i quan es poden recuperar aquests drets.
- Dret d’assistència, vot i informació en les juntes (es pot limitar en els Estatuts). Tots els
socis tenen dret a vot excepte accions o participacions sense vot a canvi d’un dividend
preferent.
En les SA es pot limitar el vot que pugui emetre un accionista. El dret d’assistència, en les SA, quan
els Estatuts així ho estableixin, pot limitar-se a no superior del 1 per 1.000 de les accions (per
exemple, si no es té l’1 per 1.000 de les accions no es pot assistir a Junta, però es pot sindicar el vot
a través d’un pacte parasocial).

ii. Drets dels socis minoritaris

- Dret a sol·licitar convocatòria d’una junta general extraordinària. La junta extraordinària és
la junta per a deliberar sobre aspectes que no siguin de gestió social, aplicació de resultat o
aprovació dels comptes.
- Dret a sol·licitar un complement de convocatòria en les SA. És incloure un punt en l’ordre
del dia.
- Dret en les SL a examinar els documents que serveixin de suport i antecedents dels
comptes anuals quan ostentin com a mínim el 5% del capital social.
- Dret a impugnar els acords adoptats pel Consell d’Administració si també s’ostenta com a
mínim l’1% del capital social.
- Dret a optar per un Consell d’Administració i nombrar a un conseller conforme al sistema
de representació proporcional.
- Dret a emprendre una acció social o individual de responsabilitat contra els
administradors.
- Dret al nomenament d’un auditor de comptes quan s’ostenti com a mínim el 5% del capital
social (s’ha de sol·licitar en els 3 primers mesos de l’exercici, és a dir, 3 mesos després del
tancament de l’exercici, de 1 de gener a 31 de març només per a l’any anterior).

24
Dret de Societats

- Dret a exigir la presència de notari i que aquest aixequi acta de la junta, quan s’ostenta el
5% del capital en la SL i l’1% en la SA.

iii. Altres drets que s’atorguen com a soci (tots, no només els minoritaris).
- Dret de separació i exclusió. Estatutàriament, es pot establir una causa de separació o una
d’exclusió.

Separació: un accionista decideix anar-se’n de la societat, es fa una valoració de la seva participació

i se’n va. Art. 346 i ss LSC. Causes legals de separació, llevat que en els estatuts s’hagi previst
quelcom diferent:
 Modificació substancial de l’objecte social (he canviat una llar d’infants per un prostíbul).
 Reactivació o pròrroga d’una societat. Es constitueix una societat amb un temps definit i es
decideix prorrogar aquest temps; es té dret a separar-se.
 Imposició o supressió de prestacions accessòries (no en el moment de la constitució de la
societat, sinó en un moment posterior).
 Canvi de règim de transmissió de les participacions socials en la SL.
 Modificacions estructurals (fusió, transformar una SL en una col·lectiva, etc).
 Art. 348 bis LSC: falta de distribució dels dividends com a mínim, en 5 anys des del moment
de la constitució de la societat.

Exclusió: la societat fa fora a un soci. Art. 350 i ss LSC. Es poden establir clàusules estatutàriament,
però legals només n’hi ha 3:
 Incompliment del deure de realitzar prestacions accessòries.
 Soci administrador que incorri en competència.
 Soci administrador que hagi sigut condemnat a indemnitzar la societat per danys i
perjudicis.

ACCIONS I PARTICIPACIONS
L’acció i la participació representen, juntament amb el capital, el concepte i l’element essencial de
les societats de capital. L’art. 90 LSC afirma que són una part alíquota del capital de la societat.

Dicotomia Acció vs. Participació:

- Acció: és un títol sobre el qual s’incorpora la condició d’accionista, representant la seva
participació en el capital i permetent la fàcil transmissibilitat d’aquesta condició a través de
la transmissió del títol-acció.
- Participació: no poden estar representades per mitjà de títol o d’anotacions en compte, ni
denominar-se accions i no tindran caràcter de valors (art. 92.2 LSC).
Caràcter tancat que posa de manifest una tendència natural a limitar la transmissibilitat de
les participacions.

25
Dret de Societats

L’acció i la participació tenen l’objectiu de reunir capital amb la finalitat de realitzar per mitjà de la
societat una activitat econòmica concerta; serveix per exercitar els drets socials i permet
transmetre la participació d’un subjecte en la societat de capital determinada.

Les accions i les participacions atorguen els mateixos drets amb excepcions establertes a la LSC (art.
94). Normalment les excepcions són l’atorgament de diferents drets econòmics. Regeix el principi
d’igualtat de tracte (art. 97 LSC) entre els socis que tinguin els mateixos drets.
Les accions són ordinàries (tots els socis tenen els mateixos drets) però poden crear-ne classes i
sèries d’accions:
- Classes d’accions: aquelles que atorguen els mateixos drets a les accions de la mateixa
classe. Un exemple: per ser titular d’accions de classe A s’ha de ser titulat universitari i
atorguen el dret econòmic de percebre un 1% més dels dividends distribuïbles respecte de
les accions de la classe B.
- Sèries d’accions: totes les sèries poden tenir el mateix valor nominal, però es poden crear
accions de sèrie A i de sèrie B tenint un diferent valor nominal depenent de la sèrie a la qual
pertanyen (per exemple, sèrie A 1 euro – sèrie B 1,5 euros de valor nominal.

Límits en els diferents drets que poden atorgar

Pel que fa a les accions, en una SA, l’escriptura ha d’indicar les classes d’accions i sèries, si existissin;
la part del valor nominal pendent de desemborsament, si fos el cas, i la forma i termini màxim en el
que s’ha de fer el desemborsament. Hem de recordar que les accions han d’estar totalment
subscrites però desemborsades, com a mínim, parcialment en un 25% del VN de cada acció, la part
pendent de desemborsament són els dividends passius o aportacions pendents (art. 81 a 85 LSC).
Per tant, cal tenir en compte:
 Forma i data de desemborsament en els estatuts.
 Requeriment per la societat als accionistes pel pagament.
 Mora de l’accionista quan s’ha exhaurit el termini de pagament.

Respecte als límits legals de la LSC i RRM en les diferències econòmiques que poden confegir-se
coma dret econòmic atorgats per les accions i les participacions (art. 96 LSC), veiem com:
 No es poden crear accions o participacions que tinguin com a contrapartida la percepció
d’un interès econòmic.
 No es poden emetre accions que alterin la proporcionalitat entre el dret de vot o el dret de
preferència en l’augment de capital i el valor nominal de les accions.
*El vot addicional doble per lleialtat compleix amb el principi de proporcionalitat? Societats anònimes
cotitzades. Reforma d’abril de 2021, Llei 5/2021, de 12 d’abril, art. 527 ter a 527 undecies.
 No poden crear-se participacions socials que alterin la proporcionalitat entre el valor
nominal de les participacions i el dret de preferència.

Classificació en funció dels drets que atorguen

26
Dret de Societats

1. Accions/participacions ordinàries: atorguen a totes els socis els mateixos drets sense
distinció. Atribueixen als seus titulars el règim normal de drets que integren la seva condició
de soci.
2. Accions/participacions privilegiades: atorguen privilegis econòmics. Concedeixen
avantatges particulars o privilegis amb relació a les ordinàries. El contingut pot ser una
atribució diferent, un dret especial o una major intensitat en l’exercici, etc.
En les SL, l’art. 96.3 LSC: es permet l’atorgament de drets diferents als socis, en major mesura inclús
que en la SA. La llei no ho preveu expressament, però no hi ha inconvenient en admetre l’existència
de diferents classes de participacions socials.
No obstant això, existeixen diferents límits a l’hora de configurar privilegis, art. 96 LSC:

Artículo 96. Prohibiciones en materia de privilegio.

1. No es válida la creación de participaciones sociales ni la emisión de acciones con
derecho a percibir un interés, cualquiera que sea la forma de su determinación.
2. No podrán emitirse acciones que de forma directa o indirecta alteren la
proporcionalidad entre el valor nominal y el derecho de voto o el derecho de
preferencia.
3. No podrán crearse participaciones sociales que de forma directa o indirecta alteren la
proporcionalidad entre el valor nominal y el derecho de preferencia.

3. Accions/participacions sense vot: no tenen dret de vot a canvi d’un benefici patrimonial.
Límits sobre la quantitat d’accions i participacions sense vot, import, tipus de privilegis fixats a les
LSC art. 98-103 LSC). Sovint, es creen quan els accionistes no volen participar en gestió i només
volen obtenir un benefici econòmic si n’hi ha al final de l’exercici. Penseu en societats familiars. O
també en tot el contrari, SA amb necessitats de finançament temporal.
- Noció: no es reconeixen al seu titular el dret de vot en les Juntes Generals, a canvi d’atorgar-
los un avantatge patrimonial consistent en un dividend mínim preferent, al marge de
l’ordinari de tota acció o participació social. La finalitat és atorgar a la societat una
alternativa per al seu finançament sense posar en ric el control polític de la societat que
ostenta el seu grup dominant. El soci inversor subscriu i busca una participació en el capital
social que es caracteritza per una més alta rendibilitat a canvi de renunciar el vot.
- Contingut dels drets: el titular de les accions o participacions sense vot gaudeixen d’uns
drets preferents. Es tracta sobretot del dret a percebre el dividend anual mínim, fix i
variable, que estableixin els estatuts. En cas que la societat no hagi obtingut beneficis
distribuïbles, el dividend mínim haurà de pagar-se i podrà ser exigit dins dels 5 exercicis
següents, mentre els socis recuperin el dret a vot (art. 99.3 LSC).
En cas de liquidació de la societat, les accions i participacions sense vot confereixen el dret de
reemborsament anticipat i preferent, abans de distribuir les quantitats als titulars de les accions
i participacions ordinaries (art. 101 LSC).

27
Dret de Societats

Segons l’art. 102 LSC, les accions sense vot atribueixen als seus titulars de certs drets
instrumentals del dret al vot (assistència a la Junta, sol·licitar la convocatòria de la Junta
general...). No obstant això, les accions sense vot no atribueixen el dret de representació
proporcional per anomenar als membres del Consell d’Administració de la SA i la transmissió de
participacions socials sense vot es subjectarà a restriccions de la transmissibilitat previstes en
els estatuts o en la LSC.

4. Accions o bons de gaudi: admeses a les SA.

Els titulars d’aquests bons de gaudi (art. 341 LSC) (encara que també s’entenen com accions de
gaudi) no són veritables accionistes. Els bons de gaudi no tenen dret a vot ni representen part del
capital de l’empresa. Es solen entregar als titulars d’accions amortitzades en virtut de
reemborsament i poden conferir als seus titulars tots els drets de contingut patrimonial de la
condició d’accionista menys el vot i els drets que tenen en aquest fonament (dret d’assistència i
informació).

5. Accions rescatables: només SA que cotitzin a Borsa. Són accions emeses per les societats
cotitzades que es caracteritzen per la possibilitat de ser rescatades (amortitzades) o per la
societat, o per l’accionista (en funció de l’emissió). El seu import nominal no serà superior a
la quarta part del capital social, i hauran d’estar íntegrament desemborsades en el moment
de la subscripció.
Finalitat: dotar a la societat de noves vies de finançament més eficaces.
El rescat, en cas de ser atribuït només a la societat, no podrà exercitar-se davant del transcurs de 3
anys des de la seva emissió. Les condicions per a l’exercici del dret de rescat s’han d’establir amb
claredat i en l’acord d’emissió de les accions.
Inversió temporal que cerca l’entrada de capital però tenint present que desapareixeran
(amortització) en un temps determinat. Quan es rescaten, es disminueix el capital social i
s’amortitzen, excepte si es fa una nova emissió d’accions que vingui a substituir-les. Els límits els
trobem a l’art. 500 i 501 LSC.

REPRESENTACIÓ I TRANSMISSIÓ
Representació
En relació a la representació, les accions es poden representar:
a. Per títols valors: documents que poden ser nominatius (identificant el titular en el propi
títol) o al portador (el tenidor de l’acció es considera accionista). Sempre seran títols
nominatius:
o Si les accions no s’han desemborsat totalment.
o Si les accions incorporen prestacions accessòries.
o Si les accions incorporen restriccions a la transmissió.
o Quan la llei ho exigeixi: SAD (societats anònimes esportives, accions sempre
nominatives).

28
Dret de Societats

b. Per anotacions en compte: anotació comptable en un registre especial portat per entitats
de crèdit (si la SA no cotitza) o de societats gestores de valors (si cotitza).
Les participacions no es poden documentar ni en títols, ni en anotacions. Els socis i les seves
participacions consten en el Llibre de Registre de socis (ad ex identificació del soci, número de
participacions, numeració, tipus de participació).
En el moment de la transmissió, s’haurà de recollir el negoci de transmissió en escriptura pública i
inscriure-la en el Llibre de Registre de socis (art. 104 a 105 LSC).

Transmissió
Transmissió d’accions
La regulació es troba a la LSC i al RRM. Cal remarcar que la transmissió de l’acció comporta la
pèrdua de la condició d’accionista. Serà de diferent forma depenent de la forma o tipus de títols,
títols nominatius (negoci i inscripció en el Llibre de Registre d’accions nominatives) i títols al
portador (negoci i entrega). Les anotacions en compte, tenen una forma específica de transmissió
(com a canvi d’apunt registral). Sempre que les accions no s’hagin emès, es donaran resguards
provisionals (art. 115 LSC) seran nominatius.

Hi ha tres formes de transmissió d’accions:

 Negocis inter vivos: per principi són lliures (sense limitació de transmissió). Possibles
restriccions dels articles 123 LSC i 123 RRM.
S’inclouen als estatuts, són nul·les les clàusules que facin quasi impossible la transmissió. Recauen
sobre accions nominatives i el tipus de limitació a la transmissió ha de constar en els estatuts socials
(a quines accions afecta i el contingut de la restricció).
Normalment són clàusules de tempteig (primer s’ofereixen als socis abans que a tercers);
d’autorització per junta o limitacions sobre qui pot ser soci.
En resum: poden ser restriccions quantitatives, qualitatives o temporals.
 Negocis mortis causa: mort d’accionista, art. 124 LSC. Pel que fa als límits de la transmissió,
s’ha d’incloure als estatuts, tenint present el que dicta la LSC.
 Negocis per transmissió forçosa: art. 125 LSC. S’aplica allò aplicable a les successions mortis
causa.

Transmissió de participacions
Hi ha tres formes de transmissió de participacions:
 Negocis inter vivos: la transmissió és restringida (a diferència de les accions). Hi ha un seguit
d’excepcions a la restricció (art. 107-112 LSC). En aquests casos la transmissió és lliure,
exceptuant si els estatuts estipulen el contrari, pel tipus d’adquirent. El règim a seguir és el
de la transmissió inter vivos (art. 107.2 LSC).
Més enllà de les restriccions de la LSC, es poden fixar restriccions estatutàries, sempre que
segueixin allò establert en l’art. 108 LSC i 188 RRM. Són nul·les les clàusules que facin totalment
lliure la transmissió de les participacions. Clàusules amb límits qualitatius, quantitatius i temporals.

29
Dret de Societats

 Negocis mortis causa: normalment els hereus adquireixen les participacions, a no ser que hi
hagi un dret de preferència envers els socis (art. 110 LSC).
 Negocis de transmissió forçosa: Art. 109 LSC.

Pel que fa als negocis jurídics, les accions i les participacions poden.
- Detenir-se en copropietat (art. 126 LSC).
- Crear-ne drets reals: usdefruit i penyora (art. 127 a 133 LSC). Aquestes figures són les
mateixes conceptualment que en Dret civil, no obstant, per ser l’objecte, accions o
participacions, es fixen unes regles a la LSC sobre exercici dels drets i d’altres de caràcter
especial.

NEGOCIS SOBRE ELS TÍTOLS

AUTOCARTERA
Art. 134-157 LSC.
La societat és titular d’accions pròpies. Situació estranya on no es clarifica qui pot exercir els drets
socials i altera el valor de les accions/participacions.

Adquisicions de les accions/participacions

Hi ha dos tipus d’adquisició de les pròpies accions o participacions:
i. Adquisició originària
Prohibida. No es poden detenir (mantenir) accions o participacions pròpies en el moment de
constitució de la societat. Hi ha unes diferents conseqüències en cas d’incompliment depenent si és
una SA o SL:
- SA: l’obligació de desemborsament recaurà solidàriament sobre els socis fundadors o els
promotors i, en cas d’augment de capital, sobre els administradors.
En cas que l’assumpció o la subscripció hagi estat realitzada per persona interposada, els
fundadors, i si s’escau, els administradors, respondran solidàriament del desemborsament
de les participacions assumides o de les accions subscrites. Les accions hauran de ser
venudes en el termini màxim d’un any des de la data de la primera adquisició. Si no es fa,
s’haurà de reduir el capital social amortitzant-les (desapareixent).
- SL: és nul·la.

ii. Adquisició derivativa: període posterior a la constitució i pot variar en funció de la causa
d’adquisició.
- SL: art. 140 a 143 LSC. Règim de les participacions en autocartera: suspensió dels drets
polítics i econòmics, i reserva especial en el passiu de la societat.
- SA: art. 144 a 146 LSC. Règim de les accions en autocartera: suspens dels drets polítics,
atribució dels drets econòmics als altres accionistes proporcionalment i còmput per la
constitució de junta i adopció d’acords.

30
Dret de Societats

LLIÇÓ 4. ELS ÒRGANS SOCIALS: LA JUNTA DE SOCIS. ELS DRETS

SOCIALS

ELS DRETS POLÍTICS O SOCIALS A S.A. I S.L.

L’accionista/soci té drets econòmics i drets socials o polítics. Els drets socials sorgeixen
principalment en seu de junta, desenvolupats a diversos articles de la LSC:
 El dret d’assistir i votar a les juntes generals i el d’impugnar els acords socials.
 El dret d’informació.
Els jutjats estan plens d’impugnacions d’acords socials, principalment per socis minoritaris que
creien que el seu dret d’informació havia sigut vulnerat.

Artículo 93. Derechos del socio.

En los términos establecidos en esta ley, y salvo los casos en ella previstos, el socio tendrá,
como mínimo, los siguientes derechos:
a) El de participar en el reparto de las ganancias sociales y en el patrimonio resultante de la
liquidación.
b) El de asunción preferente en la creación de nuevas participaciones o el de suscripción
preferente en la emisión de nuevas acciones o de obligaciones convertibles en acciones.
c) El de asistir y votar en las juntas generales y el de impugnar los acuerdos sociales.
d) El de información.

A. DRET A PARTICIPAR EN ELS BENEFICIS SOCIALS (art. 93.a LSC)

El soci tindrà el dret a participar en el repartiment dels guanys socials. Es pot distingir entre:
- Dret abstracte a participar en els beneficis futurs.
- Dret concret al dividend, configurat amb el dret de crèdit determinat del soci davant a la
societat per a l’entrega de la part dels beneficis obtinguts en cada exercici anual, si la Junta
general acorda el seu repartiment i en la quantia que li correspon segons la seva participació
del capital social.

Mentre la Junta General no pugui privar als socis del dret abstracte, és lícit que s’acordi que no es
repartiran en forma de dividend els beneficis obtinguts en un exercici, optant per incorporar-los a
reserves o destinar-los a altres finalitats. Però aquesta destinació a reserves no és absoluta i no pot
emparar les situacions de l’abús de la majoria, que priven sistemàticament als socis el seu dret al
dividend. Per a evitar aquesta situació, s’ha aprovat l’art. 348 bis LSC.
S’estableix el règim de separació del soci per repartiment insuficient de dividends. Transcorreguts el
cinquè exercici des de la inscripció en el RM, el soci podrà separar-se de l’entitat si:
o La societat no hagués acordat el repartiment, de com a mínim, el 25% dels beneficis
de l’exercici anterior;
o El soci faci constar en l’acta de la junta la protesta per la insuficiència dels dividends
reconeguts.

31
Dret de Societats

El dret de separació del soci pot, no només excloure’s, sinó també modular-se en els estatuts
socials. La modificació o supressió d’aquesta causa requerirà el vot favorable de tots els socis
(“llevat disposició contrària”, art. 348 bis.1 LSC).
El termini per exercitar el dret de separació és d’un mes, a contar des de la data de celebració de la
junta ordinària que hagués adoptat l’acord del repartiment (art. 348 bis.3 LSC). Queden a estalvi les
accions d’impugnació d’acords socials i de responsabilitat que es poguessin correspondre.

Els supòsits en els quals s’exclou aquest dret de separació són:

 Societats cotitzades i anònimes esportives.
 Les que entren en concurs
 Les que han celebrat un acord de refinançament irrescindible.
 Les que han comunicat el Jutge competent en l’inici de les negociacions, d’acord amb l’art. 5
LSC.
 Entitats de crèdit.
 Establiments financers de crèdit.
 Empreses de servei d’inversió.
 Entitats de pagament.
Quan la Junta General ha adoptat l’acord de repartir als socis un dividend concret, aquests
adquireixen un dret de crèdit contra la societat i adopten una posició d’un tercer creditor, que
tindran 5 anys per a reclamar la percepció del dividend.
El dividend que correspon a cada soci és la part dels beneficis reals obtinguts, la part de reserves
estatutàries destinades a aquest fi o de reserves de lliure disposició que la Junta General acorda
repartir a cada soci.
 En les SA, el dividend haurà de repartir-se en proporció al capital que hagi desemborsat
cadascú (art. 275.2 LSC).
 En les SL, el dividend es repartirà en proporció a la participació del soci en el capital social.
No obstant, d’aquesta regla s’ha de matisar:
o El capital de la SL ha d’estar íntegrament desemborsat-
o La llei permet expressament que es pacti una altra cosa en els estatuts, art. 275.1
LSC, per lo que s’obre la porta a la creació de diferents classes de participacions.
En ambdós casos, només es podrien repartir els dividends si el valor del patrimoni net comptable és
superior al capital social, art. 273.2 LSC, i si han estat amortitzades les despeses o cobertes per
reserves disponibles, art. 273.3 LSC.

B. DRET A LA QUOTA DE LIQUIDACIÓ (art. 93.a LSC)

Tots els socis tenen dret a participar en el patrimoni resultat de la liquidació, és a dir, els socis
poden recuperar la part del patrimoni social que quedi lliure després d’haver estat pagats o
satisfets tots els creditors. La quota serà proporcional a la seva efectiva participació en el capital
social, a no ser que en els estatuts se li concedeixi a algun soci una quota de participació
privilegiada, art. 392.1 LSC.

32
Dret de Societats

Dret renunciable però inderogable per acord de la Junta General.

C. DRET DE SUBSCRIPCIÓ O ASSUMPCIÓ PREFERENT (art. 93.b LSC)
Els socis tenen dret de subscripció o assumpció preferent de les accions o participacions que
proporcionalment els hi corresponguin en els augments de capital.
En les SA està permès la subscripció preferent en les emissions d’obligacions convertibles en
accions. En les SL no (art. 416 LSC). Es tracta d’un dret renunciable i transmissible, així com
derogable sota certes condicions, art. 304, 306 i 416 LSC.

D. DRET D’ASSISTÈNCIA, VOT I INFORMACIÓ (art. 93.c LSC)

Tots els socis tenen el dret de votar a les juntes generals de la societat. Aquest dret també
pressuposa el dret d’assistència a la Junta (amb o sense representant) i el dret d’informació.

EL VOT
Característiques del vot
 DF del soci: influeix en l’adopció dels acords socials, escull qui dirigeix i representa la
societat.
 Es forma la voluntat de la majoria, per tant, la voluntat de la societat. Art. 159 LSC.
 Es pot exercir aquest dret per mitjà de representant.
 Personalíssim: no es pot transmetre (si les accions són embargades, respon el propietari i
no el depositari).
 Individual: no pot ser derogat pels estatuts ni acords de la JG.

 En les SA, la intensitat d’exercir aquest dret dependrà de la proporció del capital social sobre
la que es participa, art. 188.2 LSC. La proporció, el capital subscrit (no el desemborsat).
 En les SL, no s’exigeix un respecte absolut a la proporcionalitat entre la participació en el
capital i el dret a vot, art. 96.3 LSC.

Restriccions del dret a vot

En les SL el dret d’assistència i de vot no poden ser restringits.

En les SA:
- Els Estatuts poden restringir el dret d’assistència a través de l’exigència d’un nombre mínim
d’accions per a poder assistir a la junta general, art. 179.2 LSC.
- La llei permet expressament alterar, mitjançant una clàusula estatutària, el principi de
proporcionalitat entre la potència del vot i la participació en el capital social, limitant el
nombre màxim de vots que un mateix accionista pot emetre en la Junta General, art. 188.3
LSC.
- Els estatuts podran fixar amb caràcter general el nombre màxim de vots que pot emetre un
mateix accionista, les societats pertanyents a un mateix grup o aquí actuï de forma
concertada amb els anteriors (art. 188.3 LSC), sempre que es respecti el principi de
proporcionalitat de l’art. 96.2 LSC).

33
Dret de Societats

La llei també preveu que el dret e vot no pugui ser exercitat si:
- Mora en el pagament dels desemborsaments pendents de les accions, art. 83.1 LSC.
- Adquisició per la societat de les seves pròpies accions, art. 148 LSC.
- Quan es rebin bons de gaudi pel reemborsament d’accions amortitzades, art. 341.2 LSC.

DRET D’INFORMACIÓ
És un dret del soci davant l’obligació de l’òrgan d’administració en el seu compliment. És un dret
consistent en demanar i obtenir informació sobre el funcionament de la societat.
El dret d’informació és un contrapès entre les majories societàries i les minories: pretén evitar
l’abús de les majories socials en la negació reiterada d’entrega d’informació front el soci minoritari
(per exemple, pensem en el soci majoritari que al mateix temps és administrador i bloqueja el
contingut de la informació a entregar) i l’excés de requeriments d’informació fet per les minories
per impedir el normal funcionament social.
Dret essencial a la condició de soci; dret que es concreta, vehicula i exercita en el moment de
convocatòria i de celebració de junta de socis; dret accessori a d’altres drets com el dret de vot.
Dret bàsic pel correcte exercici del dret de vot. El dret d’informació s’ha d’exercitar sobre els punts
de l’ordre del dia de la junta dels socis.

Està regulat en els articles 196 i 197 LSC, i 272.2 i 3 LSC. Els socis poden sol·licitar, abans de la Junta
General, els informes o aclariments sobre l’odre del dia de la junta general.
És un dret que únicament es vulnera quan no s’entrega la informació. És un dret essencial, ja que, si
no es dona la informació exacta, es pot també veure vulnerat el dret de vot. És un dret accessori
instrumental del dret de vot.

El dret d’informació té uns límits:

- S’ha d’exercir de bona fe, és a dir, atenen a les característiques de la societat, a la distribució
del seu capital i al volum d’accionistes.
- Defensa de l’interès social, límit que es configurava vers l’accionista que demana informació.
Quan els administradors considerin que s’ha de protegir l’interès social, pot negar-se a
donar aquesta informació als socis que li requereixen.

Regulació general: diferències SA/SL en el moment i forma de sol·licitud de la informació i en els

límits del dret d’informació vers el soci.

Article 196 LSC per a SL

Excepció d’entrega de l’art. 196.2 LSC quan l’òrgan d’administració consideri que la publicitat de la
informació requerida pot lesionar l’interès social.
No és vàlida l’anterior excepció quan es sol·licita la informació pels socis que detenen un 25% del
capital social.

Artículo 196. Derecho de información en la sociedad de responsabilidad limitada.

34
Dret de Societats

1. Los socios de la sociedad de responsabilidad limitada podrán solicitar por escrito, con
anterioridad a la reunión de la junta general o verbalmente durante la misma, los informes o
aclaraciones que estimen precisos acerca de los asuntos comprendidos en el orden del día.
2. El órgano de administración estará obligado a proporcionárselos, en forma oral o escrita de
acuerdo con el momento y la naturaleza de la información solicitada, salvo en los casos en que,
a juicio del propio órgano, la publicidad de ésta perjudique el interés social.
3. No procederá la denegación de la información cuando la solicitud esté apoyada por socios
que representen, al menos, el veinticinco por ciento del capital social.

Article 197 LSC per a SA

- Excepció d’entrega. Art. 197.3 LSC quan l’òrgan d’administració consideri que la publicitat
de la informació requerida pot lesionar a la societat o societats vinculades (per exemple,
accions creuades o per contractes) innecessària per a tutelar els drets dels socis o existència
de raons que facin pensar que es pot utilitzar per finalitats alienes a la societat (per
exemple, beneficiar a una persona vinculada a un soci sobre la voluntat o no de la societat
en invertir en un negoci).
- Excepció a la denegació de l’entrega : sol·licitud a càrrec del 25% del capital social. Els
estatuts poden disminuir el percentatge fins el 5% del capital social.
- Com a deure de l’òrgan d’administració : l’accionista podrà exigir el compliment de
l’obligació i reclamar els danys i perjudicis generats, però no és causa d’impugnació de
Junta.
- Com a salvaguarda de la societat : l’accionista que utilitzi de forma abusiva la informació
demandada, serà responsable dels danys i perjudicis ocasionats.

Artículo 197. Derecho de información en la sociedad anónima.

1. Hasta el séptimo día anterior al previsto para la celebración de la junta, los accionistas podrán
solicitar de los administradores las informaciones o aclaraciones que estimen precisas acerca de
los asuntos comprendidos en el orden del día, o formular por escrito las preguntas que consideren
pertinentes.
Los administradores estarán obligados a facilitar la información por escrito hasta el día de la
celebración de la junta general.
2. Durante la celebración de la junta general, los accionistas de la sociedad podrán solicitar
verbalmente las informaciones o aclaraciones que consideren convenientes acerca de los asuntos
comprendidos en el orden del día. Si el derecho del accionista no se pudiera satisfacer en ese
momento, los administradores estarán obligados a facilitar la información solicitada por escrito,
dentro de los siete días siguientes al de la terminación de la junta.
3. Los administradores estarán obligados a proporcionar la información solicitada al amparo de
los dos apartados anteriores, salvo que esa información sea innecesaria para la tutela de los
derechos del socio, o existan razones objetivas para considerar que podría utilizarse para fines
extrasociales o su publicidad perjudique a la sociedad o a las sociedades vinculadas.
4. La información solicitada no podrá denegarse cuando la solicitud esté apoyada por accionistas
que representen, al menos, el veinticinco por ciento del capital social. Los estatutos podrán fijar
un porcentaje menor, siempre que sea superior al cinco por ciento del capital social.

35
Dret de Societats

5. La vulneración del derecho de información previsto en el apartado 2 solo facultará al accionista

para exigir el cumplimiento de la obligación de información y los daños y perjuicios que se le
hayan podido causar, pero no será causa de impugnación de la junta general.
6. En el supuesto de utilización abusiva o perjudicial de la información solicitada, el socio será
responsable de los daños y perjuicios causados.

Art. 272 LSC especial, tant SA com a SL, per a juntes ordinàries d’aprovació de comptes anuals.

Artículo 272. Aprobación de las cuentas.

1. Las cuentas anuales se aprobarán por la junta general.
2. A partir de la convocatoria de la junta general, cualquier socio podrá obtener de la sociedad,
de forma inmediata y gratuita, los documentos que han de ser sometidos a la aprobación de la
misma, así como en su caso, el informe de gestión y el informe del auditor de cuentas. En la
convocatoria se hará mención de este derecho.
3. Salvo disposición contraria de los estatutos, durante ese mismo plazo, el socio o socios de la
sociedad de responsabilidad limitada que representen al menos el cinco por ciento del capital
podrán examinar en el domicilio social, por sí o en unión de experto contable, los documentos
que sirvan de soporte y de antecedente de las cuentas anuales. Lo dispuesto en el párrafo
anterior no impide ni limita el derecho de la minoría a que se nombre un auditor de cuentas
con cargo a la sociedad.

Art. 272.3 LSC. A les SL, excepte provisió estatutària en contra, el soci que representi com a mínim
el 5% del capital social, podrà examinar en el domicili social els documents que son la base dels
comptes anuals; examen fet per ells mateixos o amb persona experta comptable.

E. ALTRES DRETS
Els socis, individualment posseeixen altres drets: dret d’impugnació dels acords socials contraris a
l’ordre públic; dret a obtenir certificacions dels acords de la junta general; dret de separació de la
societat.

DRETS DE LA MINORIA
Són drets que es concedeixen als socis que sigui titulars d’un percentatge mínim del capital (5%).
1- Dret a sol·licitar la convocatòria de Junta extraordinària als administradors, sempre que la
sol·licitud estigui recolzada pels socis que representin com a mínim el 5% del capital social.
La Junta Genera haurà de ser convocada dins dels 2 mesos següents al requeriment notarial,
art. 168 LSC.
2- Dret dels socis d’una SL a examinar els documents que serveixin de suport i antecedent dels
comptes anuals. Art. 272.3 LSC: els socis poden accedir a aquests documents durant el
termini entre la convocatòria de la Junta i la seva celebració. Podrà fer-ho per si sol o en una
unió d’un expert comptable.
3- Dret d’impugnar els acords de la Junta General.
4- Dret a impugnar els acords adoptats pel consell d’Administració: es necessita el percentatge
de l’1%. Art. 251.1 LSC.
36
Dret de Societats

5- Dret a nombrar consellers d’acord al sistema de representació proporcional. Els socis

minoritaris tindran dret a designar un conseller al marge de la votació de la Junta General,
art. 243 LSC (només en el cas de les SA, no de les SL).
6- Dret a convocar la Junta per acordar l’exercici de l’acció de responsabilitat contra
l’administrador. Dret en relació amb l’acció de responsabilitat contra els administradors de
la societat en defensa de l’interès social si aquests no convoquen la Junta general
sol·licitada, si la societat no l’exercita una vegada ha decidit el seu exercici.
7- Dret a sol·licitar que l’acta que recull els acords adoptats per la Junta la realitzi un notari.
Aquí el percentatge de capital social varia, essent d’un 1% a les SA i d’un 5% a les SL.

ÒRGANS DE LES SOCIETATS DE CAPITALS

Els òrgans de les societats de capitals són la Junta General d’accionistes o socis i l’Òrgan
d’Administració.

JUNTA GENERAL
Reunió de socis que tracten els temes competència de la Junta, convocada per l’òrgan
d’administració -amb excepcions- i sota unes formalitats concretes per a la seva convocatòria i
celebració, i adopta els acords per majories (legals o estatutàries).

Competència de la Junta: recollit l’àmbit d’actuació a l’art. 160 LSC.

Artículo 160. Competencia de la junta.

Es competencia de la junta general deliberar y acordar sobre los siguientes asuntos:
a) La aprobación de las cuentas anuales, la aplicación del resultado y la aprobación de la
gestión social.
b) El nombramiento y separación de los administradores, de los liquidadores y, en su caso, de
los auditores de cuentas, así como el ejercicio de la acción social de responsabilidad contra
cualquiera de ellos.
c) La modificación de los estatutos sociales.
d) El aumento y la reducción del capital social.
e) La supresión o limitación del derecho de suscripción preferente y de asunción
preferente.
f) La adquisición, la enajenación o la aportación a otra sociedad de activos esenciales.
Se presume el carácter esencial del activo cuando el importe de la operación supere el
veinticinco por ciento del valor de los activos que figuren en el último balance aprobado.
g) La transformación, la fusión, la escisión o la cesión global de activo y pasivo y el traslado de
domicilio al extranjero.
h) La disolución de la sociedad.
i) La aprobación del balance final de liquidación.
j) Cualesquiera otros asuntos que determinen la ley o los estatutos.

37
Dret de Societats

A banda de les anteriors actuacions, hi ha la possibilitat d’impartir instruccions a l’òrgan

d’administració o establir la necessària autorització prèvia de la Junta en determinats assumptes
competència de l’òrgan d’administració. Art. 161 LSC.

Artículo 161. Intervención de la junta general en asuntos de gestión.

Salvo disposición contraria de los estatutos, la junta general de las sociedades de
capital podrá impartir instrucciones al órgano de administración o someter a su
autorización la adopción por dicho órgano de decisiones o acuerdos sobre
determinados asuntos de gestión, sin perjuicio de lo establecido en el artículo 234.

Classes de Junta
- Ordinària (art. 164 LSC).
Es reuneix necessàriament dins dels sis primers mesos de l’exercici social per aprovar els comptes
anuals, la gestió de l’administrador i decidir l’aplicació del resultat; no té competència exclusiva.
Si es convoca JGO i l’objecte és el nomenament de l’administrador, no és una JGO. Si es convoca
una JGO amb l’objecte d’aprovar la gestió social, l’aplicació del resultat o exercici anterior, i alhora
anomenar l’administrador, llavors sí seria una JGO, ja que dins dels temes a tractar es troben els
establerts per a la JGO.
Tanmateix, encara que es convoqui passats els sis mesos, si la materia objecte d’aplicació és el que
correspon, també serà una JGO, ja que el que importa és la matèria objecte (sens perjudici del que
es pugui incórrer pel que fa a les responsabilitats).

- Extraordinària (art. 165 LSC).

Qualsevol junta en la que no es tractin els temes de la JGO. Tot allò que no està específicament
assignat a la JGO serà de la JGE. Es pot convocar durant tot l’exercici, quan ho consideri l’Òrgan
d’Administració o algun soci.

- Universal (art. 178 LSC).

Sobre qualsevol assumpte, per a parlar de qualsevol tema o matèria; es pot reunir en qualsevol lloc
del territori nacional o de l’estranger i sense necessitat de convocatòria prèvia (sense ordre del dia
predeterminat, sense avís previ, sense necessitat que sigui a la seu, etc.) si:
i. Es troba present o representant tot el capital social;
ii. Hi ha acceptació unànime de la celebració de la junta i els punts de l’ordre del
dia.

Qui convoca la Junta?

Els administradors o liquidadors, si s’escau, tenen el deure de convocar a la Junta:
- Quan ho indiqui la llei o els estatuts socials. En aquest cas, a petició de qualsevol soci (art.
169.1 LSC) si no es convoquen en el termini establert, poden convocar-la, prèvia audiència
dels administradors, pel secretari judicial o el RM del domicili social.
- Quan ho creguin necessari o convenient pels interessos socials.

38
Dret de Societats

- Quan ho sol·licitin els socis minoritaris: representació del 5% del capital social indicant
l’assumpte a tractar, requeriment notarial, celebració dels dos mesos següents a la data del
requeriment notarial incloent els assumptes sol·licitats (art. 168 LSC). Si no es convoca en el
termini establert, poden convocar-la, prèvia audiència dels administradors, pel secretari
judicial o el RM del domicili social (art. 169.2 LSC).
Règim de la convocatòria pel secretari judicial o el registre mercantil del domicili social (art.
170 LSC).

Supòsits especials per inexistència d’òrgan d’administració (art. 171 LSC)

Quan ens hem quedat sense òrgan d’administració (cessament o mort de l’administrador o
administradors): pel secretari judicial o el RM del domicili social, a petició de qualsevol soci,
exclusivament pel nomenament dels administradors.
En el seu defecte, per qualsevol soci o accionista. A sol·licitud de qualsevol membre de l’òrgan que
es mantingui en el càrrec, exclusivament pel nomenament dels administradors. Quan queda algun
membre.

Com es convoca la Junta?

Forma establerta a la LSC (art. 173 LSC). Data, ordre del dia i assegurar-se que els socis rebin la
convocatòria:
- Anunci a la web corporativa (art. 173.1 i 11bis LSC). Els estatus poden establir majors
mecanismes de publicitat de la convocatòria a la web corporativa. A la web corporativa
hauria de constar la possibilitat d’exercir el dret de vot i representació a distància.
- Efecte de web, BORME i el diari major de circulació de la província on es trobi el domicili
social (s’haurà de publicar en el diari on més públic el llegeixi, el diari de la província que
més volum de vendes tingui). Cal la deguda inscripció de la web al RM i el compliment de
totes les formalitats.
- Substitució de l’anterior sistema pels estatuts. Art. 173.2 LSC.

Què, on i quan es convoca la Junta?

Contingut, lloc de celebració, terminis i còmput de terminis. Art. 174 a 177 LSC.
Diferències entre les SA i les SL:
 Pel que fa al nombre de convocatòries: la SA preveu una primera i segona convocatòria (art.
177 LSC en detall); mentre que la SL només en recull una.
 Pel que fa als terminis de celebració:
o Com a mínim un mes a SA per a la celebració de la junta entre l’anunci i la data de
celebració. Postures divergents en el còmput dels dies a quo entre el TS i les RDGRN.
o Com a mínim 15 dies a SL per a la celebració de la junta entre l’anunci i la data de la
celebració.
 En les SA es permet el complement a la convocatòria (art. 172 LSC).
 Diferències en els quòrums de constitució a:

39
Dret de Societats

o A les SA, ex lege. La primera convocatòria, presents o representats el 25% del capital
social amb dret a vot; a la segona convocatòria, quòrum d’assistència (si els estatuts
fixen un quòrum ha de ser inferior als exigits per llei a la primera).
Diferència de quòrums, que són superiors, quan es tracten assumptes que requereixen un quòrum
reforçat pels assumptes especials a tractar: 50% i 25% en la segona convocatòria (art. 194 LSC).
o A les SL, no hi ha existència del quòrum de constitució. És opcional posar data a la
segona convocatòria.

Pel que fa al lloc de celebració:

 SA: el que estableixin els estatuts, i si no s’estableix res, ha de ser dins del terme municipal
on es trobi la seu social. Si no es diu res, és en el domicili social, i si l’òrgan d’administració
diu una altra cosa (mentre sigui en el terme municipal), no hi ha cap problema. Els estatuts
podran establir que la junta es celebri fora del terme municipal.
 SL: es convoquen en el domicili social (però l’òrgan d’administració podria canviar el lloc del
domicili social a una altra CCAA sense prèvia autorització de la junta).

Constitució de la Junta, formalitats i adopció d’acords

Formalitats de constitució i celebració de la Junta (art. 191 a 195 LSC).
- Mesa de la Junta
- President de la Junta. Cal tenir present el rol del President de la Junta, que no està
totalment regulat a la LSC ni al RRM.

Majories per adoptar acords

 SL: Art. 198 i 199 LSC.
Art. 198 LSC: majoria ordinària; la majoria de vot vàlidament emesos quan representin com a mínim
1/3 del capital social, i no es computaran vots en blanc. Norma general
Art 199 LSC: majoria qualificada pels assumptes a tractar. Quan sigui una modificació estatutària o
augment o reducció de capital, necessitarà el vot favorable de més de la meitat dels vots que
corresponen al capital social.
Art. 200 LSC: majoria estatutària reforçada. Per qualsevol modificació estructural o exclusió dels
socis, és necessari el vot favorable de dos terços del capital social.

 SA: Art. 201 LSC.

Art. 201 LSC: majoria simple (més vots a favor que en contra del capital present representat).
Majoria legal reforçada quan concorre l’art. 194 LSC (quòrum de constitució reforçat en casos
especials) que en la primera convocatòria seria majoria absoluta i en la segona, si concorre menys
del 50% del capital social, de 2/3 a favor, encara que estatutàriament es pot ampliar.

Artículo 201. Mayorías.

40
Dret de Societats

1. En las sociedades anónimas, los acuerdos sociales se adoptarán por mayoría simple de los
votos de los accionistas presentes o representados en la junta, entendiéndose adoptado un
acuerdo cuando obtenga más votos a favor que en contra del capital presente o representado.
2. Para la adopción de los acuerdos a que se refiere el artículo 194, si el capital presente o
representado supera el cincuenta por ciento bastará con que el acuerdo se adopte por mayoría
absoluta. Sin embargo, se requerirá el voto favorable de los dos tercios del capital presente o
representado en la junta cuando en segunda convocatoria concurran accionistas que
representen el veinticinco por ciento o más del capital suscrito con derecho de voto sin alcanzar
el cincuenta por ciento.
3. Los estatutos sociales podrán elevar las mayorías previstas en los apartados anteriores.

Article 197 bis LSC: aprovació separada d’acords.

Artículo 197 bis. Votación separada por asuntos.

1. En la junta general, deberán votarse separadamente aquellos asuntos que sean
sustancialmente independientes.
2. En todo caso, aunque figuren en el mismo punto del orden del día, deberán votarse de
forma separada:
a) el nombramiento, la ratificación, la reelección o la separación de cada administrador.
b) en la modificación de estatutos sociales, la de cada artículo o grupo de artículos que tengan
autonomía propia.
c) aquellos asuntos en los que así se disponga en los estatutos de la sociedad.

Què és l’acta de la Junta? Quina és la seva funció?

Pel que fa a l’adopció d’acords socials (art. 202 i 203 LSC) és necessari aprovar una acta de la junta
on es trobin tots els assistents. A partir del moment en què s’aprova aquesta acta, es poden
executar els acords. L’acta es pot realitzar davant notari; els administradors poden requerir la
presència d’un notari per tal d’aixecar acta.
Els acords socials són executables a partir de la data de la seva aprovació. Es pot sol·licitar (com a
mínim l’1% del capital social) que l’acta la redacti un notari.

Es poden impugnar els acords, art. 204 i 208 LSC.

Reial Decret Llei 34/2020

Artículo 3. Medidas extraordinarias aplicables a las personas jurídicas de Derecho privado
1. Excepcionalmente, durante el año 2021, a las sociedades de capital previstas en el artículo 1 del Real
Decreto Legislativo 1/2010, de 2 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Sociedades de
Capital, se les aplicarán las siguientes medidas:
a) En el caso de las sociedades anónimas, aunque los estatutos no lo hubieran previsto, el consejo de
administración podrá prever en la convocatoria de la junta general la asistencia por medios telemáticos y
el voto a distancia en los términos previstos en los artículos 182 y 189 del Real Decreto Legislativo 1/2010,
de 2 de julio, y del artículo 521 del mismo texto legal, en el caso de las sociedades anónimas cotizadas, así
como la celebración de la junta en cualquier lugar del territorio nacional.

41
Dret de Societats

b) En el caso de las sociedades de responsabilidad limitada y comanditaria por acciones, aunque los
estatutos no lo hubieran previsto, podrán celebrar la junta general por videoconferencia o por conferencia
telefónica múltiple, siempre que todas las personas que tuvieran derecho de asistencia o quienes los
representen dispongan de los medios necesarios, el secretario del órgano reconozca su identidad, y así lo
exprese en el acta, que remitirá de inmediato a las direcciones de correo electrónico.
Vegeu Arts. 182 i 182 bis LSC: Admeten les juntes telemàtiques a SA i SL i les juntes parcialment
telemàtiques. Dubtes sobre la manca de deliberació suficient i entrega d’informació en societats tancades
quan les juntes son parcialment telemàtiques.

Llei 5/2021, per la qual es modifica el text refós de la Llei de Societats de Capital, aprovat pel Reial
Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, i altres normes financeres, pel que fa al fonament de la
implicació a llarg termini dels accionistes en les societats cotitzades.
• «Artículo 182. Asistencia telemática.
Si los estatutos prevén la posibilidad de asistencia a la junta por medios telemáticos, que garanticen
debidamente la identidad del sujeto, en la convocatoria se describirán los plazos, formas y modos de
ejercicio de los derechos de los socios previstos por los administradores para permitir el adecuado desarrollo
de la junta. En particular, los administradores podrán determinar que las intervenciones y propuestas de
acuerdos que, conforme a esta Ley, tengan intención de formular quienes vayan a asistir por medios
telemáticos, se remitan a la sociedad con anterioridad al momento de la constitución de la junta. Las
respuestas a los socios o sus representantes que, asistiendo telemáticamente, ejerciten su derecho de
información durante la junta se producirán durante la propia reunión o por escrito durante los siete días
siguientes a la finalización de la junta.»

• «Artículo 182 bis. Junta exclusivamente telemática.

1. Adicionalmente a lo previsto en el artículo anterior, los estatutos podrán autorizar la convocatoria por
parte de los administradores de juntas para ser celebradas sin asistencia física de los socios o sus
representantes. En lo no previsto en este precepto, las juntas exclusivamente telemáticas se someterán a las
reglas generales aplicables a las juntas presenciales, adaptadas en su caso a las especialidades que derivan
de su naturaleza.
2. La modificación estatutaria mediante la cual se autorice la convocatoria de juntas exclusivamente
telemáticas deberá ser aprobada por socios que representen al menos dos tercios del capital presente o
representado en la reunión.
3. La celebración de la junta exclusivamente telemática estará supeditada en todo caso a que la identidad y
legitimación de los socios y de sus representantes se halle debidamente garantizada y a que todos los
asistentes puedan participar efectivamente en la reunión mediante medios de comunicación a distancia
apropiados, como audio o video, complementados con la posibilidad de mensajes escritos durante el
transcurso de la junta, tanto para ejercitar en tiempo real los derechos de palabra, información, propuesta y
voto que les correspondan, como para seguir las intervenciones de los demás asistentes por los medios
indicados. A tal fin, los administradores deberán implementar las medidas necesarias con arreglo al estado
de la técnica y a las circunstancias de la sociedad, especialmente el número de sus socios.
4. El anuncio de convocatoria informará de los trámites y procedimientos que habrán de seguirse para el
registro y formación de la lista de asistentes, para el ejercicio por estos de sus derechos y para el adecuado
reflejo en el acta del desarrollo de la junta. La asistencia no podrá supeditarse en ningún caso a la realización
del registro con una antelación superior a una hora antes del comienzo previsto de la reunión.

42
Dret de Societats

5. Las respuestas a los socios o sus representantes que ejerciten su derecho de información durante la junta
se regirán por lo previsto en el artículo 182.
6. La junta exclusivamente telemática se considerará celebrada en el domicilio social con independencia de
dónde se halle el presidente de la junta.
7. Las previsiones contenidas en este artículo serán igualmente aplicables a la sociedad de responsabilidad
limitada.»

DRETS POLÍTICS O SOCIALS A LES SA I SL

DRET D’ASSISTÈNCIA I REPRESENTACIÓ
L’art 93.c LSC reconeix a tot soci el dret d’assistir i votar a les juntes generals. El dret d’assistència
no pot limitar-se a les SL (les clàusules que requereixen un determinat nombre de participacions
per a poder assistir són ineficaces, art. 179 LSC). En les SA es pot limitar el dret d’assistència, exigint
per via dels estatuts la possessió d’un nombre mínim d’accions per a assistir, que en cap cas podrà
ser superior a l’1 per 1000 del capital social.

No serà vàlida la clàusula que vulgui convertir en obligatòria l’assistència a la junta. El deure
d’assistir a la junta general sí que pesa sobre els administradors socials (art 180 LSC), i pel que fa a
la presència de directors, gerents i tècnics, haurà de dictar-se en els estatus (que podran ordenar o
permetre l’assistència, art. 181 LSC). El president de la JG podrà autoritzar la presència de qualsevol
persona que jutgi convenient, exceptuant si l’autorització la revoqui la junta general.

DRET D’ASSISTÈNCIA A LA JUNTA

Modificacions en els art. 182 i 182 bis de la Llei 5/2021.
És un dret lligat a la condició de soci, dret revocable i dret que pot ser objecte de limitacions a SA.
Els assistents de la junta són:
 SA/SL: els administradors sempre.
 SL: tots els socis sense límits.
 SA: límits d’assistència dels accionistes, art. 179 LSC.
 SA/SL: poden assistir terceres persones (directors, gerents, experts...) i es necessita
autorització, amb previsió estatutària o del president de la Junta amb la seva ratificació, art.
181 LSC. A SL es pot establir per via estatutària el contrari.

DRET DE REPRESENTACIÓ
Els drets d’assistència i de vot els poden exercitar els socis per mitjà de representant, art. 182 a 185
LSC. Dret del soci o accionista a ser representant en la junta.
Dret de representació comporta que es pugui votar vàlidament en nom del soci o accionista que ha
delegat la representació i el vot.

 SA: art. 184 LSC contingut i forma de la representació i delegació; art. 185 LSC revocació; art.
186 LSC sol·licitud pública de representació; art. 187 LSC revocació.
 SL: art. 183 LSC, contingut, forma i persones autoritzades a representar ex lege.

43
Dret de Societats

Assistència mitjançant l’agrupació d’accions en la SA: quan no tots els socis tenen dret
d’assistència, perquè els estatuts exigeixen la possessió d’un nombre mínim d’accions i capital, els
accionistes que per sí sols no arribin al mínim estatutari podran agrupar-se per arribar-hi, designant
un representant de l’agrupació que assisteixi i voti en representació d’ella, que podrà ser del grup o
no, a no ser que es dicti quelcom diferent en els estatuts.

Representació escrita: qualsevol soci que tingui per sí el dret d’assistència podrà fer-se representar
en la JP per mitjà d’una altra persona, que pot o no ser soci (a no ser que en les SA els estatuts
exigeixin condició de soci per al representant. És lícit atorgar poder de representació a les persones
jurídiques i els seus representants, art. 183 i 184 LSC.
Més reduït és el cercle de persones susceptibles d’actuar com a representants dels socis en una SL:
els seus familiars, els representants amb poder general en un document públic facultant per a
gestionar tot el patrimoni del representat, o un altre soci (art. 183 LSC), encara que els estatuts
poden autoritzar els apoderament d’altres.
En relació amb la forma i l’abast del poder de representació, en les Sa l’art. 184.2 LSC exigeix que la
representació es confereixi per escrit o per algun mitjà de comunicació a distància, i la
representació s’haurà d’atorgar amb caràcter especial per a cada junta.
Aquestes dues limitacions (per escrit i per a cada junta) no seran d’aplicació quan el representant
sigui cònjuge, ascendent o descendent, ni quan el representant ostenti el poder general conferit en
document públic, art. 187 LSC. En les SL, la representació, una vegada conferida, serà vàlida per a
totes les juntes que es celebren, mentre no es revoqui el poder i sempre que consti en document
públic. De lo contrari, la representació haurà d’atorgar-se amb caràcter especial i per escrit per a
cada junta (art. 183 LSC). A més a més, la representació ha de ser unitària, sense que s’endinsi en la
seva dissociació (nombrant 2 representants), art. 183.3 LSC.
La representació és sempre revocable i l’assistència personal del representat a la junta tindrà valor
de revocació, art. 185 LSC, no cap la representació parcial del soci.

La sol·licitud pública de representació en la SA: pels administradors, la pròpia entitat dipositària,

pels encarregats del registre d’anotacions en compte o de manera pública es sol·licita dels
accionistes per a sí o per a altre la representació per a assistir i votar en una junta general concreta.
La llei presumeix que una sol·licitud revisi caràcter públic quan una mateixa persona ostenti la
representació de més de tres persones, art. 186.3 LSC.
El document en el que consisteix el poder haurà de contenir tres cauteles a favor del representat:
tenir imprès l’ordre del dia, sol·licitar instruccions per al dret de vot i contenir el sentit en el qual
votarà el representant en el cas que no es donin les instruccions per part del representat, art. 186.1
LSC. La llei permet al representant apartar-se de les instruccions per no perjudicar els interessos del
representat si en la junta sorgeixen circumstàncies ignorades, però tenen caràcter restrictiu i haurà
d’informar immediatament al representat. Hi ha dues situacions sobre les quals el representant
podrà votar segons el seu criteri: quan es sol·liciti la separació dels administradors o es sotmetrà a
votació l’acció de responsabilitat contra ells, si no constés en l’ordre del dia.

44
Dret de Societats

DRET DE VOT
Dret de vot com a dret essencial, dret que pot estar subjecte a límits (ad ex, les accions o
participacions sense vot), personalíssim, inderogable, dret bàsic per poder aprovar els temes que
consten dins de l’ordre del dia (art. 188 LSC).
Impossibilitat d’exercitar el dret de vot: conflicte d’interès (art. 190 LSC).
Votació separada dels assumptes, art. 197 bis LSC: supòsits especials.

Diferències generals entre SA i SL sobre el dret de vot:

 SA: no pot alterar la proporcionalitat entre el valor nominal de l’acció i el dret de vot,
s’admet que els estatuts fixin el número màxim de vots que pot emetre un mateix
accionista. Per a l’exercici del dret d’assistència i a les juntes i el del vot serà lícita
l’agrupació d’accions.
 SL: cada participació social concedeix al seu titular el dret a emetre un vot, però alterable
per via estatutària.

DRET D’ASSISTÈNCIA, REPRESENTACIÓ I VOT DE FORMA TELEMÀTICA

La LSC ho preveu per a les SA. Preveu l’assistència i vot a distància si es contempla als estatuts
socials. Recull la possibilitat de delegar-se o exercitar-se el vot de l’accionista, de forma postal o
telemàtica, si els estatuts ho preveuen i es pot identificar el soci que emet el vot, i per tant, el vot
pot emetre’s de forma anticipada a la celebració de la Junta (art. 189 LSC).

La LSC no ho preveu per a les SL. Compte: Manca de regulació legal, el Registre Mercantil de
València, no va admetre les clàusules estatutàries d’una SL en aquest sentit.
Ha estat la DGRN a resolucions de 2012, 2017 i 2018 ha admès la possibilitat de delegació de vot i
exercici a nivell telemàtic a SL.
La DGRN és clara: S’admet la voluntat de les parts establerta als estatuts, però les clàusules han de
garantir que el mitjà utilitzat garanteixi la identitat del soci (fet bàsic) i en cas de delegació ha de
quedar constància gravada de la delegació de vot. Penseu que la representació no és només l’escrit
on es declara la delegació de l’assistència sinó també les instruccions de vot. El vot anticipat, per
tant, s’admet tenint presents les anteriors premisses, sempre i quan, estigui previst als estatuts i,
preferiblement no hi hagi debat (siguin assumptes amb resposta afirmativa o negativa), perquè en
cas contrari, el vot podria estar viciat.
És una interpretació de la DGRN, no ho preveu la LSC, postures divergents a nivell doctrinal.

45
Dret de Societats

LLIÇÓ 5. ÒRGAN D’ADMINISTRACIÓ DE LES SOCIETATS DE CAPITAL

A trets generals, l’òrgan d’administració és:

- De govern: ha de complir les normes legals i estatutàries, per tant, allò recollit a les lleis que
afectin a l’empresa, la seva interpretació d’aquestes és vital. Dona impuls per a realitzar
l’activitat econòmica.
- Gestió: coneix el dia a dia de l’empresa, de tots els tipus de problemes a diari, per tant, és
un òrgan que té caràcter permanent. No s’encarrega de la modificació substancial de
l’empresa, però tot allò relacionat amb la gestió diària sí l’afecta.
- Representació i relació jurídica orgànica: no hi ha un altre òrgan que el controli, sinó que
estarà controlat per la Junta quan correspongui, és a dir, és un sistema monista perquè no
té un altre òrgan controlador. La relació entre administradors i societat és una relació
orgànica, ja que prové de ser un òrgan de la societat.

o Diferència entre mancomunats i solidaris: els mancomunats ho han de fer tot junts.
o Retribució: la retribució dels administradors té caràcter gratuït a les SL, mentre que en les
SA es retribueix; ambdues es poden canviar estatutàriament.
o Acció social de responsabilitat: és l’acció que empren la societat, un soci o un tercer
interessat (creditor) per a sol·licitar una indemnització per danys i perjudicis a
l’administrador per incompliment dels seus deures. Es quantifiquen els danys, la junta
autoritza l’acció social de responsabilitat i es presenta una demanda contra l’administrador
pels perjudicis. Es reclama, se’l destitueix com a administrador i se’l pot excloure com a soci
(art. 350 LSC). L’administrador té l’obligació d’indemnitzar la societat pels danys i perjudicis
causats. La societat surt beneficiada perquè recupera els diners.
L’acció individual de responsabilitat és pel dany que ha patit un soci o un tercer en el seu patrimoni
privatiu, com a conseqüència de l’actuació dels administradors, però que afecta al patrimoni
privatiu. És més complex de provar però no inexistent.

L’art. 209 LSC i ss regula l’òrgan d’administració i representació de la societat, les quals les seves
funcions bàsiques són gestionar l’empresa, executar la voluntat social formada en la Junta General i
representar a la societat davant dels tercers, amb els quals en nom d’aquesta s’estableixen
relacions jurídiques. L’òrgan d’administració està sotmès a la voluntat i control de la Junta General,
malgrat que de facto no sempre es compleix.

Estructura i facultats de l’òrgan d’administració

L’òrgan d’administració és considerat per llei com un òrgan necessari, del qual no es pot prescindir i
la Junta no en pot assumir les funcions (ni provisionalment). És permanent, i a diferència de la
Junta, és un òrgan de funcionament periòdic. Pot integrar-lo tant persones físiques com jurídiques
(mitjançant un representant, una persona natural per a l’exercici permanent de les funcions, i
responen solidàriament el representant i la persona jurídica, art. 236 LSC).

46
Dret de Societats

Organització
HI ha diferents modalitats, segons el que es preveu a l’art. 210.1 LSC:
- Administrador únic. La gestió o representació es confia a una sola persona.
- Diversos administradors que actuïn de forma solidària, Cada un dels seus membres
posseeix totes les facultats de l’òrgan i pot utilitzar el nom de la societat obligant-la davant
tercers; o de forma conjunta (mancomunada), només la totalitat dels seus membres pot
per unanimitat adoptar els seus acords i utilitzar el nom social davant de tercers, amb la
possibilitat que en les SA es limita a 2 administradors.
- Consell d’Administració. Òrgan pluripersonal de funcionament col·legiat, en el qual cap dels
seus membres posseeix per se facultats de gestió ni de representació, ja que corresponen
col·lectivament als seus membres, actuant en règim de majories.

Pel que fa a les SA, sabem que hi ha una especialitat, ja que quan l’administració sigui conjunta i
s’encarregui a dos administradors, aquests actuaran de forma mancomunada; si són més de dos, es
constituiran com a Consell d’Administració.
Pel que fa a les SL, els Estatuts socials podran establir diferents formes d’organitzar l’administració,
atribuint a la Junta la facultat d’optar entre les diferents formes alternativament, sense necessitat
de modificació estatutària (art. 210.3 LSC). Per tant, es podria convocar una Junta General
extraordinària o bé dins d’una Junta General ordinària, i proposar un canvi d’estructura i modificar
el tipus d’òrgan d’administració per acord de junta sense modificació dels estatuts socials. Ara bé,
donat que s’ha d’inscriure al RM, l’acord de junta amb el canvi de model d’administració s’ha
d’elevar a públic amb escriptura pública.

Facultats
La llei atribueix dues esferes d’actuació: l’administració o la gestió (art. 209) i la representació de la
societat en els judicis i fora d’aquests (art. 233).
Administració o gestió: comprèn tot el que afecti a la vida interna de l’empresa (per exemple, dirigir
la producció) i la societat (elaborar comptes, convocar juntes) i sigui necessari o convenient per a la
realització de l’objecte social, sempre que no estigui adjudicat a la Junta General. La competència
dels administradors s’estén als actes de gestió ordinària i extraordinària, que afectin a l’estructura
financera o industrial de la societat, com per exemple la constitució d’hipoteques, realització
d’operacions immobiliàries o creació de filials, adquisició d’accions d’altres societats, etc. Els
estatuts poden limitar aquestes facultats de l’òrgan d’administració, com per exemple, que tinguin
que ser aprovades per la Junta, malgrat que aquestes limitacions tinguin eficàcia interna.

Representació: És una funció externa. Implica que l’òrgan d’administració tindrà la representació
d’aquesta fins d’ella i fora, és a dir, en un judici o fora d’ell. La representació es limita a l’objecte
social, es podrà ampliar amb els corresponents poders.
Aquesta representació serà diferent en funció de la modalitat de l’òrgan:
- Administrador únic: recau en ell.

47
Dret de Societats

- Administradors solidaris: a cada administrador sense perjudici del que disposin els estatuts
o els acords de junta sobre distribució de facultats.
- Administradors conjunts:
 SL: representació mancomunada com a mínim per dos d’ells, si hi haguessin més de dos.
 SA: representació mancomunada si són dos; davant del consell d’administració, la
representació recau en el Consell, actua de forma col·legiada. No obstant, la representació
pot recaure en un o diversos membres del Consell, a títol individual o conjunt.
Independentment d’aquest sistema de representació es pot fixar un sistema de delegació
col·legiada.

Requisits subjectius per ser administrador

Requisits generals i subjectius per a ser administrador (art. 212 LSC):
o No és necessari ser soci, excepte disposició contrària als estatuts.
o Ho poden ser persones físiques o jurídiques. En el cas de persona jurídica, s’ha de nomenar
un representant persona física per exercitar el càrrec (la seva revocació no té efectes fins
que hi hagi un nou nomenament, substituint l’anterior).
Prohibicions i incompatibilitats: situacions jurídiques vinculades a les facultats d’obrar o
incompatibilitats que no fan possible ser membre de l’òrgan d’administració (art. 213 LSC).

Artículo 213. Prohibiciones.

1. No pueden ser administradores los menores de edad no emancipados, los judicialmente
incapacitados, las personas inhabilitadas conforme a la Ley Concursal mientras no haya
concluido el período de inhabilitación fijado en la sentencia de calificación del concurso y los
condenados por delitos contra la libertad, contra el patrimonio o contra el orden
socioeconómico, contra la seguridad colectiva, contra la Administración de Justicia o por
cualquier clase de falsedad, así como aquéllos que por razón de su cargo no puedan ejercer el
comercio.
2. Tampoco podrán ser administradores los funcionarios al servicio de la Administración
pública con funciones a su cargo que se relacionen con las actividades propias de las
sociedades de que se trate, los jueces o magistrados y las demás personas afectadas por una
incompatibilidad legal.

Pel que fa al nomenament:

Norma general: nomenament per Junta General (art. 214 LSC).
- El nomenament dels administradors té efectes des de la seva acceptació per
l’administrador, però s’ha de tenir en compte les diferències en el sistema de nomenament
dels membres del Consell d’Administració.
- En un termini de 10 dies de l’acceptació del càrrec, s’ha d’inscriure el nomenament en el
RM. S’indicarà l’abast de la seva representació i qui l’exercirà si són diversos els
administradors en el moment d’inscripció registral.
Excepcions: nomenament per SJ o RM, article 171 LSC i les especialitats en el nomenament dels
membres del Consell d’administració.

48
Dret de Societats

En relació als suplents dels administradors podem dir que omplen les vacants:
1. Figura vàlida si els estatuts no disposen el contrari. Es poden nomenar suplents dels
administradors en el supòsit que els administradors (un o diversos) cessin en el seu càrrec
per qualsevol causa.
2. L’administrador suplent entra amb el cessament de l’anterior titular. El seu nomenament i
acceptació s’inscriu en el RM. Si el càrrec d’administrador tingués un termini, el suplement
ocuparà el càrrec vacant durant el període pendent fiat en estatuts fins a la seva finalització
(art. 216 LSC).

Durada del càrrec

Es parteix de la temporalitat del càrrec, de la llibertat de cessament en el càrrec com a facultat de la
junta sense causa i de la llibertat de deixar el càrrec a voluntat pròpia. Ho trobem a l’article 221 LSC.
Diferències SL i SA:
 SL: càrrec per temps indefinit. Els estatus poden fixar un període concret en l’exercici del
càrrec. En aquest cas, podran tornar a ser escollits una o diverses vegades més per períodes
d’igual durada.
 SA: càrrec durant el termini que assenyalin els estatuts socials, que no pot excedir de 6 anys
i haurà de ser igual per a tots ells. Podran ser escollits pel càrrec, una o diverses vegades,
per períodes d’igual durada màxima.

Pel que fa al cessament:

Caducitat (art. 222 LSC). Caduca quan (1) ha vençut el termini del nomenament; (2) s’hagi celebrat
Junta General o hagi transcorregut el termini per la celebració de la Junta General que ha de
resoldre sobre l’aprovació de comptes de l’exercici anterior. En aquest últim cas, s’haurà d’escriure
el RM que el càrrec està caducat.

Separació (art. 223 LSC). L’administrador pot ser cessat en el càrrec, amb caràcter facultatiu, abans
que finalitzi el termini pel qual va ser designat, en qualsevol les següents supòsits:
 Per Junta General, en qualsevol moment encara que la separació del càrrec no consti a
l’ordre del dia.
 SL: els Estatus poden exigir una majoria reforçada (2/3) per arribar a l’acord de separació,
que no pot ser superior a dos terços dels vots corresponents a les participacions en les que
es divideixi el capital social.
 SA (exclusivament i amb caràcter obligatori per la Junta, art. 224 LSC): els administradors
que es trobin dins de qualsevol de les prohibicions o incompatibilitats legals hauran de ser
immediatament destituïts a sol·licitud de qualsevol accionista; la destitució és independent
de la possible responsabilitat en la que pugui incórrer per la seva conducta deslleial. Els
administradors i les persones que tinguin interessos oposats als de la societat, cessaran en
el seu càrrec a sol·licitud de qualsevol soci per acord de la Junta General.

49
Dret de Societats

Dimissió (art. 245.2 LSC i art. 147 RRM) . La societat no pot rebutjar-la. En cas de Consell
d’Administració s’ha d’acceptar per aquest, sense que signifiqui que la invalida. Pot dimitir o
renunciar al càrrec en qualsevol moment. Així doncs, (1) ha d’evitar la paralització de la societat
com a conseqüència del deure de vetllar pel correcte funcionament de la societat; (2) s’ha de
comunicar per escrit o de forma fefaent, excepte quan es presenta en el decurs de la Junta o en una
reunió del Consell; (3) eficàcia davant de la societat des del moment que té coneixement, davant de
tercers quan s’inscriu al BORME i RM.

Consell d’Administració
És un òrgan col·legiat format per diversos membres i el seu número variarà atenent el previst als
Estatuts socials (art. 210 LSC i 242 a 251 LSC). Haurà de tenir un mínim de tres membres. Els
Estatuts fixaran el número de membres (ad ex 5 membres) o bé el màxim o mínim (ad ex de 4 a 7).
En aquest darrer cas, correspon a la Junta de socis el número concret dels seus components. En
concret:
 SL: el número màxim no pot ser superior a 12.
 SA: existeixen dues fórmules d’elecció diferent a la general:
1. Sistema de representació proporcional (art. 243 LSC). Implica que aquells
accionistes que constitueixin una xifra igual o superior a un determinat
percentatge del capital social, tinguin dret a nomenar un determinat nombre de
membres del consell.
Accions que voluntàriament s’agrupen, fins a constituir una xifra del capital social
igual o superior a la que resulti de dividir el capital social pel número de
components del Consell, en fraccions senceres i que provinguin d’aquesta
proporció. És un sistema d’elecció pensat pels accionistes minoritaris.
2. Sistema d’elecció per cooptació (art. 244 LSC). Implica que si durant el termini
pel qual van ser nomenats es produïssin vacants sense suplents, el Consell podrà
designar entre els accionistes les persones que hagin d’ocupar-les fins que es
reuneixi la primera Junta General. En aquest cas, la Junta General haurà de
rectificar el nomenament o substituir aquest conseller per un altre, s’escaigués.

Règim jurídic: aquest no es troba només a la Llei (art. 242 a 251), i en aquest cas, en el RRM, sinó
que també en els estatuts de la societat i en el reglament de règim intern, adoptat pel mateix
Consell.
Pel que fa al funcionament i l’organització, sabem que està previst a l’article 245 LSC. Podem dir
que el Consell d’Administració haurà de reunir-se com a mínim un cop cada 3 mesos.
 SL: els Estatuts han de fixar el règim d’organització i funcionament del Consell, que haurà de
comprendre, en tot cas, les regles de convocatòria i constitució de l’òrgan, així com la forma
de deliberar i adoptar acords per la majoria.
 SA: és el propi Consell qui podrà designar el seu president, regular el seu propi
funcionament i acceptar la dimissió dels consellers, excepte si els estatuts preveuen una
altra cosa.

50
Dret de Societats

La convocatòria (art. 246 LSC) la fa el president o qui tingui les seves funcions. Els administradors
que constitueixin una tercera part dels membres del consell el poden convocar, indiciant l’ordre del
dia, lloc de celebració que serà la localitat del domicili social si, prèvia petició al president, aquest
sense causa justificada, no hagués fet la convocatòria en el termini d’un mes.

La constitució (art. 247 LSC) i els quòrums de constitució (art. 248 LSC):
 SL: quan hi participin presents o representats el nombre previst als estatuts, sempre que
com a mínim representin la majoria dels vocals.
 SA: quan participin a la reunió, presents o representats, la majoria de vocals. Per exemple,
Consell de 5 membres, queda vàlidament constituït quan hi participin la majoria de vocals:
la meitat + 1, 3,5. Al no cabre fraccions de persones, s’haurà d’arrodonir a l’alça (4) o a la
baixa (3). Es considerarà vàlidament constituïda a la baixa, per defecte.

L’adopció d’acords (art. 248 LSC) és un sistema de majories únicament referent a les SA,
corresponent a la majoria absoluta dels consellers concurrents a la sessió. El vot no és proporcional
a la seva participació en el capital social, si fossin accionistes, sinó que es vota per persona (vots per
cap).
La votació per escrit i sense sessió s’admet quan tots els consellers estiguin d’acord amb aquest
procediment. Els acords del Consell es recolliran en un llibre d’actes que es signarà pel president i el
secretari (art. 250 LSC).
Els acords adoptats podran ser impugnats per les mateixes causes que la impugnació dels acords
de la Junta i per infracció del reglament del consell. Estant legitimats (art. 251 LSC) (1) els
administradors en el termini de 30 dies des de la seva adopció; (2) els socis que representin un 1%
del capital social, en el termini de 30 dies des que van tenir coneixement dels mateixos sempre i
quan no hagués transcorregut un any des de la seva adopció.
El termini de caducitat de l’acció és el de l’art. 251 LSC: el termini de caducitat de l’acció és de 30
dies des de la data d’adopció de l’acord si són administradors, i des que es va tenir coneixement de
l’acord si són socis, sempre que no hagi passat 1 any des de l’adopció.

Pel que fa a la delegació de les facultats del Consell, la LSC permet la delegació de facultats en
alguns membres del Consell o en comissions executives (grups de consellers, art. 249 LSC), sempre
que els estatuts no disposin el contrari i sens perjudici que hi hagi apoderaments a persones
concretes. La delegació permanent d’alguna facultat del Consell a un conseller delegat o a una
comissió executiva i la designació dels seus membres, necessita per a la validesa el vot favorable de
les dues terceres parts dels components del consell i no produiran cap efecte fins la seva inscripció
al RM. El nomenament d’un conseller delegat o quan un conseller tingui funcions executives haurà
de:
 Signar un contracte entre la societat i el conseller amb aquest contingut.
 El contracte s’ha d’aprovar pel consell (sense assistir i participar en el debat i votació per
part del consell).

51
Dret de Societats

 El contracte aprovat haurà d’incorporar-se com annex a l’acta de la sessió.

 El contracte ha d’incloure la possible retribució de les funcions executives, l’eventual
indemnització per cessament avançat en les seves funcions i les quantitats a abonar per la
societat en concepte d’assegurança o de contribució a sistemes d’estalvi. Tot el que no
estigui estipulat com a concepte retributiu no es podrà percebre. No obstant, el contracte
ha de ser conforme a les polítiques de retribució aprovades per la Junta General.

L’article 249 bis LSC descriu un seguit de facultats no delegables, facultats que no poden recaure en
consellers delegats o en comissions executives:

Artículo 249 bis. Facultades indelegables.

El consejo de administración no podrá delegar en ningún caso las siguientes facultades:
a) La supervisión del efectivo funcionamiento de las comisiones que hubiera constituido y de la
actuación de los órganos delegados y de los directivos que hubiera designado.
b) La determinación de las políticas y estrategias generales de la sociedad.
c) La autorización o dispensa de las obligaciones derivadas del deber de lealtad conforme a lo
dispuesto en el artículo 230.
d) Su propia organización y funcionamiento.
e) La formulación de las cuentas anuales y su presentación a la junta general.
f) La formulación de cualquier clase de informe exigido por la ley al órgano de administración
siempre y cuando la operación a que se refiere el informe no pueda ser delegada.
g) El nombramiento y destitución de los consejeros delegados de la sociedad, así como el
establecimiento de las condiciones de su contrato.
h) El nombramiento y destitución de los directivos que tuvieran dependencia directa del
consejo o de alguno de sus miembros, así como el establecimiento de las condiciones básicas
de sus contratos, incluyendo su retribución.
i) Las decisiones relativas a la remuneración de los consejeros, dentro del marco estatutario y,
en su caso, de la política de remuneraciones aprobada por la junta general.
j) La convocatoria de la junta general de accionistas y la elaboración del orden del día y la
propuesta de acuerdos.
k) La política relativa a las acciones o participaciones propias.
l) Las facultades que la junta general hubiera delegado en el consejo de administración, salvo
que hubiera sido expresamente autorizado por ella para subdelegarlas.

Retribució de l’òrgan d’administració (art. 217 LSC/220 LSC)

Els articles de la LSC vigents referents a la retribució dels administradors (reformats el 2014 a
conseqüència del cas Bankia i les targetes opaques dels administradors) estableix un sistema comú
dins els sistemes de retribució dels administradors tant per a les societats cotitzades com per a les
no cotitzades. L’origen normatiu de la reforma del 2014 es troba en la LSC, la Llei de Mercat de
Valors, la Llei 2/2011 d’Economia sostenible, diverses ordres ministerials cotitzades en matèria de
remuneració dels membres del Consell d’Administració i el Codi Unificat del Bon Govern
Corporatiu.

52
Dret de Societats

Característiques de la retribució:
1. Llibertat pels socis en la fixació de la retribució.
2. El càrrec d’administrador és gratuït, per principi, excepte disposició contrària en els estatuts.
Si el càrrec és remunerat, els estatuts han de determinar expressament el sistema de
remuneració (art. 217 LSC).
3. La fixació en estatuts del sistema retributiu és una garantia pels socis i accionistes, donat
que és aprovat per ells en el moment constituent o a posteriori en Junta General.
(1) No es poden establir sistemes alternatius de remuneració en els estatuts i deixar la seva elecció
a la Junta;
(2) No es pot deixar a la Junta la decisió de retribuir el càrrec o no per cada exercici.
4. El càrrec d’administrador sempre és retribuït en les societats cotitzades. Obligatorietat de la
forma de Consell d’Administrador en les societats cotitzades.
5. La jurisprudència recent del TS és rellevant sobre la remuneració. STS 99/2018 sobre les
remuneracions dels consellers delegats.
Les dues incideixen en l’aplicació dels principis de transparència, control i proporcionalitat en les
retribucions de l’òrgan d’administració.

A la segona es reconeix la possibilitat d’una dualitat retributiva depenent de si ens trobem davant
d’un consell d’administració (delimitació concreta en el contracte que vincula el conseller amb la
societat atenent a les funcions que desenvolupi) o d’una altra forma d’organització (per exemple,
administrador únic i simple fixació de la retribució als estatuts).
La retribució pot consistir en: assignació fixa, dietes d’assistència al consell, retribució variable amb
indicadors generals de referència, indemnitzacions per cessament, sistemes d’estalvi o pensions.
Les retribucions clàssiques fixades a la LSC són percebre un percentatge en els beneficis de la
societat o remuneració en accions o participacions.
1) Participació en beneficis (art. 218 LSC) . Obliga a que els estatuts socials determinin
concretament la participació o el percentatge màxim de participació. En aquest cas, la junta
general determinarà el percentatge aplicable dins del màxim establert en els estatuts
socials.
 SL, el percentatge màxim de participació en cap cas pot superar el 10% dels beneficis
repartibles entre els socis.
 SA, la participació només podrà obtenir-se dels beneficis líquids i després de cobrir la
reserva legal i la estatutària. S’ha de reconèixer a més, un dividend als accionistes del 4% del
valor nominal de les accions o el tipus més alt que els estatuts hagin establert.
2) Remuneració en accions o vinculada a la seva evolució (art. 219 LSC) . S’ha de preveure
expressament en els estatuts socials i la seva aplicació requerirà un acord de la Junta
General d’accionistes; haurà d’incloure el número màxim d’accions que es podran assignar
en cada exercici en aquest sistema de remuneració; el preu o el sistema de càlcul del preu
d’exercici de les opcions sobre accions; el valor d’accions que es prengui com a referència i
el termini de durada del pla.

53
Dret de Societats

Amb independència de les retribucions, l’art. 220 LSC preveu per a les SL que l’establiment o la
modificació de qualsevol classe de relacions de prestació de serveis o d’obra entre la societat i un o
diversos dels seus administradors, requerirà l’acord de la Junta general. L’objectiu és evitar abusos
d’alguns socis o de la relació que els administradors tenen amb alguns socis per ser beneficiats.

El sistema de retribució establert a la LSC instaura unes cauteles o garanties per accionistes i
tercers. Aquestes garanties es fonamenten en la fixació de límits retributius, uns mínims legals que
s’han de complir quan es tracta de retribució a compte de beneficis o amb entrega d’accions que
s’ha d’aprovar per acord de junta. A les societats cotitzades és necessari (art. 529 sexdecies a
novodecies LSC):
- L’aprovació pel Consell d’una política de retribucions amb contingut determinat, detall dels
conceptes variables retributius i les característiques del sistema de previsió.
- Informe sobre polítiques de retribucions dels consellers, sotmesa a informació de la junta i
votació dels accionistes amb caràcter consultiu.
- Es distingeix entre consellers executius i no executius, i en funció del càrrec, variarà la seva
remuneració atenent a les funcions de gestió i decisió.
Com a cauteles finals legals, la remuneració dels administradors ha de:
- Tenir una proporció raonable amb la importància de la societat, la seva situació econòmica a
cada moment i els estàndards de mercat en empreses comparables en el mateix sector.
- El sistema de remuneració s’ha d’orientar a promoure la rendibilitat i sostenibilitat a llarg
termini de la societat i incorporar les cauteles necessàries per evitar una assumpció
excessiva de riscos i resultats desfavorables.
- Es pretén evitar una elevada remuneració dels administradors en moments de crisi
empresarial. S’instaura un sistema que pretén fixar criteris objectius en la remuneració i
evitar el pagament d’una retribució excessiva atenent a un context econòmic societari
negatiu.

CORRECCIÓ TEST
1. L’acció individual de responsabilitat contra els administradors: d) Cap de les respostes
anteriors és correcta. Donat que l’acció prescriu als 4 anys. És una responsabilitat individual.
I si fos tema de responsabilitat, només afectaria als socis o als consellers.

2. Jaume Puigdellívol és administrador únic de la societat La Pansa, SL. Té un nomenament per

cinc anys que han transcorregut en escreix. Això no obstant continua al capdavant de la
societat i segueix fent negocis per a la societat que, segons alguns dels socis són ruïnosos i li
causen un dany evident. Els socis disconformes amb l’actuació de l’administrador volen
promoure l’acció social de responsabilitat. Té possibilitats de prosperar aquesta acció? A) Sí,
perquè l’administrador amb el mandat caducat s’assimila a l’administrador de fet.

54
Dret de Societats

3. Joan Riba és l’administrador únic de Refermator, SL. La darrera junta general ordinària va
acordar, seguint l’ordre del dia, aprovar la seva gestió al capdavant de la societat. Atès que
durant l’exercici el Sr. Riba ha dut a terme una sèrie d’operacions arriscades, voldria saber si
aquesta aprovació el deslliura de responsabilitat. A) No, perquè la responsabilitat dels
administradors és inderogable. Art. 236.2 LSC. Els administradors també poden ser socis, i
aprovar la seva gestió.

4. Els membres de l’Òrgan d’Administració que haguessin adoptat l’acord o realitzat l’actre
lesiu respondran amb: b) solidàriament. Ho diu la LSC.

5. Lisa Hübschefrau era administradora solidària de la societat LILIA & HAZELNUT, SL,
juntament amb Günter Sachs. Fa tres anys va cessar en el càrrec pel transcurs del temps,
però el seu cessament no es va inscriure al Registre Mercantil. Durant aquest temps la
societat has estat gestionada exclusivament per l’altre administrador. Des de fa tres anys la
societat ha dut a terme operacions complexes que han fet que acumuli un endeutament que
actualment arriba al 95% del patrimoni net, xifra que obliga la societat a la dissolució
segons els estatuts. Un creditor insatisfet intenta exercir una acció de responsabilitat contra
els administradors, sobre la base de la declaració registral. ¿Quines probabilitats hi ha que
prosperi l’acció del creditor contra Lisa Hübschefrau? C) Cap, per no haver intervingut en
l’adopció dels acords i per desconèixer la seva existència. No hi podia fer res, perquè
desconeixia els acords i no hi ha intervingut, ja que no estava en la Junta. No té cap
possibilitat de prosperar l’acció.

6. La responsabilitat dels administradors és extensible igualment: c) als administradors de fet.

Art. 236.4 LSC. L’únic assimilat son els administradors de fet.

55
Dret de Societats

LLIÇÓ 6. DEURES I RESPONSABILITAT DE L’ÒRGAN

D’ADMINISTRACIÓ A LES SOCIETATS DE CAPITAL

1) ELS DEURES DE L’ÒRGAN D’ADMINISTRACIÓ I EL SEU ABAST

Els deures de l’òrgan d’administració van ser objecte d’una modificació legislativa rellevant, amb la
reforma general de la LSC, a través de la Llei 31/2014, de 3 de desembre per la modificació de la Llei
de societats de capital per a la millora del govern corporatiu.
Aquesta reforma va modificar aspectes referents a la Junta i a l’òrgan d’administració de les
societats de capital. La modificació en relació amb els deures dels administradors va comportar la
seva revisió i es van simplificar passant del deure de secret, deure de fidelitat, deure de lleialtat i
deure de diligència a aquests dos darrers (el deure de lleialtat és part del deure de fidelitat i
incorpora el respecte pel secret empresarial).

L’origen normatiu dels administradors deriva de la relació orgànica existent entre la societat i els
administradors. L’incompliment d’aquests deures genera responsabilitat davant la societat.
Els deures dels administradors es regulen en els art. 225 a 232 LSC:

- DEURE DE DILIGÈNCIA
Art. 225 LSC.
Els administradors han d’exercir el càrrec d’acord amb un patró de conducta, amb diligència d’un
ordenat empresari i un representant legal. La seva vulneració podrà donar lloc a l’exigència de
responsabilitat. La llei fa una enumeració complerta dels deures d’administrador, i s’entén per
complida la diligència d’un ordenat empresari quan l’administrador hagi actuat de bona fe, sense
interès personal, amb la informació suficient i d’acord a un procediment de decisió adequat.
1. Actuar amb la diligència d’un ordenat empresari (compliment dels deures imposats a
l’empresari en lleis i normes) atenent a la naturalesa i funcions del càrrec d’administrador.
Principi general que es puntualitza al llarg dels art. 225, 226 i 227.1 LSC.
2. Dedicació adequada i adopció de mesures necessàries ple bon funcionament de la societat
(art. 225.2 LSC).
3. Per desenvolupar aquest deure correctament, l’administrador ha d’exigir informació de la
societat i té el dret a fer-ho per poder desenvolupar les seves funcions (art. 225.3 LSC).

Les qüestions més debatudes en torn al deure de diligència són:

 L’estàndard de diligència exigit a l’òrgan d’administració. Aquest estàndard es puntualitza
en l’art. 226 LSC com el deure de protegir la discrecionalitat empresarial, que desenvolupa
aquest estàndard de diligència de forma específica;
 I la possibilitat de considerar com a límit de l’actuació de l’òrgan d’administració, el sector
econòmic o de negoci de la societat que es representa.
Sobre l’especificitat del deure de diligència recollit a l’art. 226 LSC com a “protecció de la
discrecionalitat empresarial”, s’entén que s’acompleix quan: (1) s’actua de bona fe; (2) sense

56
Dret de Societats

interès personal en l’assumpte objecte de decisió; (3) s’actua amb informació suficient; (4) i s’ha
adoptat duna decisió de forma adequada.
Si s’acompleixen aquests estàndards, un administrador no podrà ser declarat responsable d’una
operació econòmica arriscada de la societat. Prenent totes les cauteles adequades, aquesta
responsabilitat decauria. L’administrador no respon conforme l’art. 226 LSC si una decisió
discrecional adoptada desinteressadament i amb adequada informació causa un dany a la societat.
A més a més, els administradors estan obligats a tenir la dedicació necessària i a informar-se
diligentment sobre la marxa dels assumptes socials, art. 225 LSC.

- DEURE DE PROTECCIÓ DE LA DISCRECIONALITAT EMPRESARIAL

La diligència i la discrecionalitat van units (art. 225 i 226 LSC).

- DEURE DE LLEIALTAT
El deure de lleialtat duu incorporat el deure de fidelitat, que implica la impossibilitat d’actuar en
benefici propi i d’obviar qualsevol tipus de conflicte d’interès. És part del deure de fidelitat la
incorporació de tota relació fiduciària, encara que és independent a aquest deure.
Aquest deure es fonamenta en la bona fe i el deure de fidelitat. Amb la reforma, es fixa un sistema
preventiu perquè pretén evitar la lesió en la societat quan hi ha un conflicte d’interès, i orgànic, ja
que l’òrgan d’administració és un òrgan de la societat (deriva del caràcter del càrrec), i sancionador.
Significa actuar en defensa de l’interès de la societat en les operacions que practiqui. Implica
l’exercici lleial de les funcions de gestió i representació que té com a conseqüència:
 L’actuació fonamentada en el principi de bona fe, respectant el deure de fidelitat base de
tota relació de gestió;
 Impossibilitat d’actuar en benefici propi (o en benefici de persones vinculades amb
l’administrador);
 Evitar conflicte d’interessos amb la societat.
En el supòsit d’identificar un conflicte d’interès, s’imposa l’obligació de comunicar-ho a la societat.
En cas d’incompliment de l’obligació de comunicació es preveuen normativament les
conseqüències jurídiques del seu incompliment i les sancions (fonamentades en Dret comú, o en
dret especial -dret de societats-). La infracció d’aquest deure suposa no només l’obligació
d’indemnitzar la lesió, sinó d’encausar tot allò en què s’han beneficiat l’administrador amb aquest
negoci.

Art. 228 LSC. Obligacions vinculades al deure de lleialtat:

1. Obligació de secret sobre les informacions que hagi tingut accés a conseqüència del seu
càrrec, durant la vigència del càrrec sobre les informacions conegudes per l’exigència del
càrrec i fins que es finalitzi el càrrec.
2. Impossibilitat d’utilitzar les facultats atorgades per la societat, per unes finalitats diferents.
No es pot utilitzar per actuar en benefici propi. Impossibilitat d’exercitar les seves facultats
amb finalitats diferents a aquelles per les quals es van concedir.

57
Dret de Societats

3. Principi de responsabilitat personal, no ha de seguir instruccions de tercers aliens a la

societat ha d’actuar en criteri propi. Actuar sobre el principi de responsabilitat personal amb
llibertat de criteri i amb independència de les instruccions i vinculacions de tercers en
l’adopció de decisions.
4. L’administrador no pot participar en els debats dels punts de l’ordre del dia que es debatin a
la Junta i afectin els seus interessos personals. Existeix un conflicte d’interès entre
l’administració i la societat, o aquelles persones especialment vinculades amb
l’administració i la societat.
Si és soci o accionista podran participar en la deliberació i votar en acords que afectin a la seva
condició d’administrador com la designació o revocació o altres obligacions similars.

Les persones vinculades amb l’administrador es troben definides a l’art. 231. En aquests supòsits,
l’administrador, en el cas que fos soci, no podria votar. El conflicte d’interès no només és de
l’administrador, sinó de les persones especialment relacionades amb l’administrador. Si la societat
ha d’adoptar un acord que pot entrar en conflicte amb l’administrador o amb una persona del
llistat que consta a la llei, l’administrador no pot participar en la votació ni votar. A partir d’aquí, el
que es decideixi a la Junta es durà a terme, però sense la participació de l’administrador.
Si bé són aquestes les obligacions que s’incorporen en el deure de lleialtat, la clau és en el sistema
d’evitar el conflicte.

Aquell administrador que consideri que l’actuació pot entrar en conflicte, ha de notificar-ho a la
societat. El deure d’evitar una situació de conflicte d’interès és una manifestació del deure de
lleialtat i es troba regulat de forma detallada a l’art. 229 LSC. Deure d’informació, l’ha d’informar,
bé sigui als altres administradors, bé sigui a la Junta, perquè s’actuï conforme.
Les possibles situacions de conflicte d’interès es troben enumerades a l’art. 229 LSC. L’existència
d’aquestes situacions generen una obligació d’abstenció si la decisió pot beneficiar a
l’administrador o a les persones que es troben especialment vinculades amb ell:
1- Fer transaccions amb la societat. Demanar assistència financera, comprar un actiu
determinat (a no ser que sigui transaccions ordinàries i amb un valor econòmic mínim i de
mercat).
2- Ús d’actius socials, inclòs l’ús de la informació confidencial (actiu).
3- Utilitzar el nom de la societat o utilitzar el càrrec per demanar un préstec.
4- Aprofitament d’oportunitats de negoci. La societat hauria de declarar que no té cap interès
en aquesta branca perquè pugui actuar.
5- Desenvolupar activitats per compte propi o aliè; activitats que comportin una competència
real o potencial amb l’activitat de la societat, que pugui generar un conflicte permanent.
Perquè se li autoritzi o se li denegui la informació .

El sistema normatiu regulat a la LSC per evitar un conflicte d’interès és un sistema de prevenció i,
de sanció, en cas d’incompliment de l’obligació d’obviar el conflicte d’interessos entre
l’administrador i la societat (art. 229 i 230 LSC).

58
Dret de Societats

La norma ens dona un sistema preventiu, i en cas d’incompliment, de sanció. El deure de lleialtat és
un deure imperatiu. Aquestes obligacions no són derogables, però es pot dispensar per a la societat
o autoritzar si l’administrador comunica aquesta situació de conflicte.

Art. 229 LSC. Situacions de conflicte d’interès.

Artículo 229. Deber de evitar situaciones de conflicto de interés.

1. En particular, el deber de evitar situaciones de conflicto de interés a que se refiere la letra e)
del artículo 228 anterior obliga al administrador a abstenerse de:
a) Realizar transacciones con la sociedad, excepto que se trate de operaciones ordinarias,
hechas en condiciones estándar para los clientes y de escasa relevancia, entendiendo por tales
aquéllas cuya información no sea necesaria para expresar la imagen fiel del patrimonio, de la
situación financiera y de los resultados de la entidad.
b) Utilizar el nombre de la sociedad o invocar su condición de administrador para influir
indebidamente en la realización de operaciones privadas.
c) Hacer uso de los activos sociales, incluida la información confidencial de la compañía, con
fines privados.
d) Aprovecharse de las oportunidades de negocio de la sociedad.
e) Obtener ventajas o remuneraciones de terceros distintos de la sociedad y su grupo asociadas
al desempeño de su cargo, salvo que se trate de atenciones de mera cortesía.
f) Desarrollar actividades por cuenta propia o cuenta ajena que entrañen una competencia
efectiva, sea actual o potencial, con la sociedad o que, de cualquier otro modo, le sitúen en un
conflicto permanente con los intereses de la sociedad.

El sistema de prevenció comporta l’obligació de comunicar el conflicte a la societat.

 És un deure d’informació que recau en l’administrador afectat i l’objectiu d’aquesta
comunicació és evitar el conflicte
o En cas d’administració únic o mancomunats la comunicació es dirigeix a la Junta.
o En cas d’administradors solidaris la comunicació es dirigeix a la resta d’administradors.
o En cas de ser un conseller afectat, es comunica al Consell d’administració.
 Obligació d’abstenció de l’administrador afectat en la presa de decisió que li pugui afectar.

El sistema de sanció instaurat a la LSC en cas d’incompliment del deure de lleialtat i del deure de
comunicar el conflicte d’interès, en particular, s’articula a l’art. 230 LSC:
 És un deure imperatiu que no es pot dispensar en via estatutària.
 Però, l’acte que vol implementar l’òrgan d’administració que genera el conflicte es pot
autoritzar per la societat. Aquesta dispensa pot venir per part de la Junta o dels altres
administradors o pel Consell depenent de l’òrgan al que s’hagi fet la comunicació, en els
següents supòsits de conflicte d’interès:
1- Autorització d’una determinada transacció amb la societat (sempre s’ha d’autoritzar
per Junta si la transacció té un valor superior al 10% dels actius de la societat). Si és

59
Dret de Societats

superior, la Junta ha de decidir al respecte (sinó els altres administradors podrien

decidir sense cap problema).
2- L’ús de determinats actius socials.
3- L’aprofitament d’una determinada oportunitat de negoci (per exemple, quan la
societat ha mostrat la inexistència d’interès). L’administrador pot presentar-ho a la
Junta, però si la societat mostra que no hi té interès, no hi hauria problema.
4- L’obtenció d’una remuneració o avantatge donat per un tercer a l’administrador
afectat (sempre s’ha d’autoritzar per Junta).
5- En el cas d’una SL, s’ha d’atorgar la dispensa per Junta quan es demani assistència
financera per l’administrador que afecti a la societat o quan es sol·liciti l’establiment
d’un sistema de prestació de serveis o d’obra per part de l’administrador que afecti
aquesta.

En el cas de prohibició de competència i l’administrador afectat, el sistema de dispensa permet que

la Junta pugui autoritzar l’activitat competidora. La simple possibilitat de causació d’un dany és
suficient per aplicar la prohibició normativa i la infracció del deure de lleialtat. Per tant, no és
necessari acreditar un perjudici econòmic efectiu i manifest a la societat per incórrer en la
prohibició.
La llei ens diu que la simple possibilitat de causació d’un dany, genera la no autorització perquè
l’administrador pugui desenvolupar aquesta activitat. En si, ja vulnera el deure de lleialtat.

Es dispensarà la prohibició de competir: (1) quan no s’esperi l’existència d’un dany per la societat o,
si es preveu, que aquesta es pugui compensar amb els beneficis que es preveuen obtenir amb la
dispensa; (2) es votarà de forma separada en seu de Junta, respecte de la resta de punts de l’ordre
del dia i amb acord exprés d’autorització; (3) es podrà cessar en el càrrec a l’administrador en seu
de Junta i a petició de qualsevol soci, si quan en el desenvolupament d’actes competitius
autoritzats, el risc de perjudici social ha esdevingut rellevant.
La societat pot autoritzar aquesta dispensa de competir, a través de la Junta, sempre que no
s’esperi l’existència d’un dany, sinó que es preveu que els beneficis que obtingui la societat superi
el dany causat.

• Exemples anteriors a la reforma de 2014, en torn a com es valorava l’existència de

conflictes d'interès, la necessitat d’autorització per poder desenvolupar l’activitat en
conflicte i sobre la participació o no en la sessió de debat i decisió de l’acord d’autorització
– Entre d’altres, STS 2013\1255, de 26 de desembre sobre l’obligació de no participar
en la votació en la que es dirimeix l’actuació comercial dels administradors afectats;
STS 6666/2008 de 5 de desembre, sobre el caràcter relatiu de la prohibició i STS
2006/454 de 26 de gener sobre la necessitat d’expressa autorització per junta; i STS
2007/1752 d’11 d’abril sobre l’obligació negativa de competència que pesa sobre
l’administrador fins autorització expressa en junta; SAP Álava 208/2008 d’11 de juny
sobre la necessària autorització per junta del conflicte de competència no obstant la

60
Dret de Societats

bona fe de l’administrador i SAP Álava 1580/2009 de 29 de maig sobre la necessària

autorització per junta de l’actuació concurrencial no obstant en tingués
coneixement.
• Exemples jurisprudencials diversos en torn a la interpretació de la prohibició de
competència com a conflicte d’interès de l’administrador amb la societat que representa:
SAP Baleares 66/2006 de 14 de febrer; SAP Girona secc. 1ª 81/2012 de 28 de febrer; SAP
Madrid secc. 28 587/2014 de 24 de gener; SAP Álava 208/2008 d’11 de juny o STS
1752/2007 d’ 11 d’abril; SAP de Barcelona secc. 15 269/2009 de 23 de juliol; SAP de
Barcelona secc. 15 189/2006 de 19 abril; STS 93/1982 de 28 de juny; entre d’altres.

Les accions derivades de l’incompliment del deure de lleialtat comporten:

- L’exercici de l’acció de responsabilitat de l’art. 236 LSC i següents i;
- Les accions d’impugnació, cessació i remoció d’efectes, i possible anul·lació d’actes i
contractes celebrats pels administradors al·legant l’incompliment del deure.

2) LA RESPONSABILITAT DELS ADMINISTRADORS

El règim de responsabilitat dels administradors es fonamenta en la relació orgànica existent entre la
societat i l’òrgan d’administració. Els administradors realitzen molts actes i operacions en nom de la
societat, i aquesta actuació orgànica pot eventualment causar un dany als interessos de la societat,
o un dany directe als socis (per privar-los indegudament d’assistir a la Junta General) o a tercers
(impagament un contracte, etc).
La llei preveu un sistema de responsabilitat jurídica-privada dels administradors, comú en les SA i
SL, en el qual els administradors responen davant la societat, socis i creditors socials dels danys
causats per actes i omissions contraris a la llei o als estatuts o pels realitzats incomplint el conjunt
de deures inherents al càrrec d’administrador (art. 236 LSC). Es tracta d’un sistema de
responsabilitat objectiva (no exigeix dol i es presumeix culpa quan s’actua de forma negligent o
infringint la llei o els estatuts) i de naturalesa civil.
*Hi ha altre tipus de responsabilitats penals, fiscals i administratives que sancionen els
administradors depenent de la infracció en lleis diferents a les mercantils.

Àmbit subjectiu del règim de responsabilitat (art. 236 LSC)

Són responsables:
- Els administradors
- Els administradors de fet
- La persona física representant de la persona jurídica administradora. Ambdues figures són
responsables solidàriament.
- Els alts executius, independentment de la seva denominació, si l’administració s’organitza a
través d’un Consell d’administració i no hi ha una delegació de funcions permanents en
consellers delegats.
- Els responsables de l’acte lesiu ho són solidàriament.

61
Dret de Societats

La llei els defineix com tant la persona que en la realitat del tràfic desenvolupa sense títol, amb títol
nul o extingit les funcions pròpies d’administrador, com si s’escau, aquella sota la qual les
instruccions actuen els administradors de la societat.

Hi ha dos fets desencadenants de responsabilitat, art. 236 LSC:

a) Acció o omissió contrària a la llei o estatuts: s’entén com a llei tota norma legal imperativa.
S’exigeix a tots els supòsits de responsabilitat la concurrència de dolo o culpa, encara que es
presumeixi, precisament, quan el dany provingui d’una infracció de la llei o dels estatuts.
b) Actes o omissions danyoses realitzades incomplint els deures inherents al desenvolupament
del càrrec. És una remissió a l’art. 225 i ss, que contenen el patró de diligència i lleialtat, i la
seva infracció culposa o dolosa, si va acompanyada de dany, podrà donar lloc a
responsabilitat.

Forma de respondre i causa d’exoneració

Respondran solidàriament tots els membres de l’òrgan d’administració (pluripersonal) que va
realitzar l’acte lesiu (incloent als administradors de fet i al representant persona natural de
l’administració persona jurídica. El legitimat actiu podrà dirigir-se contra un, alguns o tots els
membres de l’òrgan d’administració.
Responsabilitat solidària, personal i individual de tots els membres de l’òrgan d’administració que
van adoptar l’acord que va generar l’acte lesiu, excepte si es prova que van complir les regles
d’exoneració (art. 236 LSC).
No respondran aquells que provin que no van intervenir en l’adopció i execució de l’acte danyós,
desconeixien la seva existència o coneixent-la, van fer tot allò convenient per evitar el dany, o com
a mínim, es van oposar expressament a aquest (art. 237 LSC).

Les possibilitats d’exoneració son:

1. Si l’administrador no va assistir a la reunió en la que es va adoptar l’acord lesiu, és necessari
que no hagués pres partit en la posterior execució. A més a més, hi ha dues alternatives: o
bé provar que desconeixia l’existència de l’acord, o be que si el conegués, que hagués fet tot
allò convenient per evitar el dant (impugnació de l’acord).
2. En cas d’assistència a la reunió, no és suficient abstenir-se i salvar el vot, sinó que serà
necessari haver votat en contra, deixant expressa constància de l’oposició en l’acta de la
reunió.
S’exclou de l’exoneració en la responsabilitat, els acords de ratificació, aprovació o adopció de l’acta
per Junta de socis o accionistes (exclusió perquè la Junta podria estar controlada directa o
indirectament per l’administrador, i la responsabilitat de l’administrador es fonamentaria en
l’autonomia de decisió que regeix l’actuació dels administradors.
L’exoneració individual té importància en els casos on els administradors haguessin deixat de
pertànyer a l’òrgan d’administració (per exemple, dimissió notificada a la societat), quan el
cessament no hagués tingut accés al Registre mercantil, havent-se produir un acte lesiu en absència
de l’administrador. Malgrat que tercers poguessin seguir considerant a aquesta persona com

62
Dret de Societats

administrador, pel que podrien demandar-lo, serà d’aplicació la causa d’exoneració de l’art. 237
LSC, al no haver intervingut en la seva adopció i desconèixer la seva existència.

Segons la LSC es poden exercitar dos tipus d’accions: social o individual, depenent del patrimoni
lesionat (societat vs. socis o tercers).

Acció social de responsabilitat

Art. 238 LSC.
La llei distingeix entre l’acció social i l’individual de responsabilitat, en funció del patrimoni
directament danyat per l’acte dels administradors sigui el de la societat o el de socis o tercers. Es
tracta de defensar el patrimoni social cercant el rescabalament del dany.
És una acció que prescriu als quatre anys a comptar des del dia que es va poder exercitar. És una
acció de naturalesa contractual en derivar de la relació orgànica entre la societat i l’òrgan
d’administració.

Legitimats actius per exercitar l’acció amb caràcter subsidiari (art. 238-240 LSC).
a. La societat
La legitimació per exercitar l’acció social contra els administradors s’atribueix a la mateixa societat,
previ acord de la Junta General, encara que no consti a l’ordre del dia (art. 238 LSC). L’acord
s’adoptarà per majoria ordinària referida en els arts. 198 i 201 LSC, sense que sigui possible
reforçar-la en els estatuts, i determinarà automàticament la destitució dels administradors afectats
(art. 238 LSC).
- Acord de junta encara que consti a l’ordre del dia a sol·licitud de qualsevol soci (majories
ordinàries amb destitució automàtica dels administradors contra els que es dirigeix l’acció).
- L’acord de junta pot decidir no iniciar o renunciar a l’acció, excepte quan els socis que ho
demanin representin el 5% del capital social.

b. Socis que representin un 5% del capital social

La llei estableix un sistema de legitimació en cascada o subsidiària, on els socis que haguessin
sol·licitat la convocatòria de la Junta General (perquè no han pres iniciativa els administradors) per
tal que aquest decidís sobre l’exercici de l’acció de responsabilitat (per lo que ha de posseir, per
regla general, un 5% del capital social), poguessin iniciar ells mateixos l’acció, reclamant-la en
interès de la societat, en tres casos:
(1) Quan els administradors no convoquen la Junta general sol·licitada;
(2) Quan la societat no inicia l’acció dins del primer mes des que la Junta general hagués
establerts fer-ho; o
(3) Quan l’acord de la Junta general hagués sigut contrari a l’exercici de l’acció de
responsabilitat (art. 239 LSC).
La minoria està directament legitimada, sense necessitat de sotmetre la qüestió a la Junta general,
quan l’administrador en qüestió hagués infringit el deure de lleialtat.

63
Dret de Societats

c. Creditors, tercers legitimats per exercitar l’acció quan no s’exercita, ni per la societat, ni pels
socis o accionistes i els seus crèdits no es poden veure satisfets amb el patrimoni social
(situació pre-concursal). Art. 240 LSC.
També podran exercitar l’acció social els creditors de la societat, possibilitat que es sotmet a
requisits rígids: cal que no s’hagi exercitat per la societat ni els socis minoritaris, per lo qual és una
legitimació alternativament subsidiària, en un termini d’un mes a no ser que hi hagi total inactivitat
de la societat i els socis. Per a entendre legitimats als creditors, serà necessari que el patrimoni
social resulti insuficient per a la satisfacció dels seus crèdits, art. 240 LSC, situació concursal o pre-
concursal.

L’acció social pressuposa que s’exercita per a reclamar en favor de la societat amb el fi de reparar o
resarcir el dany en aquesta causat pels actes o omissions dels administradors. Per això, ni els socis
ni els creditors reclamen per a sí, sinó directament per a la societat (i només el dia que s’haguera
pogut exercitar l’acció, art. 241 bis LSC.

Acció individual de responsabilitat

Art. 241 i 241 bis LSC.
És la que s’exercita separadament pels socis, independentment de la seva participació en el capital,
o pels creditors, contra els administradors per a buscar la reparació de la lesió directa que aquests
haguessin causat en favor dels seus interessos individuals (art. 241 LSC).
A diferència de l’acció social, aquí s’atén al patrimoni directament danyat. És una acció de
responsabilitat extra-contractual, si bé la seva naturalesa és una qüestió controvertida
doctrinalment. Permet perseguir directament als administradors inclús encara que estigués actuant
orgànicament en nom de la societat.
Pot exercitar-se a més de l’acció social de responsabilitat o al marge d’aquesta.
Art. 241 bis LSC, termini de prescripció de 4 anys, a contar des del dia que s’hagués pogut exercitar
l’acció.

64
Dret de Societats

LLIÇÓ 7. LES MODIFICACIONS ESTATUTÀRIES A LES SOCIETATS

MERCANTILS DE CAPITAL

Es necessita l’aprovació per Junta general per tal que es modifiquin els estatuts (amb els requisits
per a la convocatòria de la Junta). Hi ha uns requisits especials relatius a la majoria, per tal que la
modificació dels estatuts pugui implicar l’exercici del dret de separació d’algun soci, per lo qual no
només es necessita una votació de tota la Junta, sinó també que els socis afectats acceptin o no.

GENERALITATS DE LES MODIFICACIONS ESTATUTÀRIES

- Afecten a tots els canvis que puguin incidir en l’organització i funcionament de la societat,
atorgament o supressió d’obligacions i drets als socis/accionistes que consten en els
estatuts socials.
- Les modificacions dels estatuts es regulen en els art. 285 a 345 LSC.
- Com a norma general, és la Junta de socis o accionistes l’òrgan competent per a la
modificació d’estatuts (art. 285 LSC). Excepcions:
 SA/SL: el trasllat del domicili social dins del territori nacional (competència dels
administradors).
 SL: la Junta pot delegar alguns aspectes de l’augment de capital en l’òrgan d’administració.

La competència per a modificar els estatuts es troben recollits a l’art. 285 LSC. El procediment que
s’ha de seguir és:
1) Proposta de modificació. Art. 286 LSC. Que es redacti per qui proposi la reforma
(normalment els administradors, però també poden ser els socis) el text íntegre de la
modificació. A les SA, s’haurà l’elaborar, a més a més, un informe escrit que justifiqui la seva
causa i el contingut.
2) Convocatòria de Junta general. Art. 287 LSC. Els administradors hauran de convocar la Junta
General que hagi de decidir la modificació expressant en l’ordre del dia la convocatòria amb
la deguda claredat la naturalesa i fins a on arriba la reforma projectada. N’hi ha prou amb
què consti en el text de la convocatòria les clàusules estatutàries concretes que es volen
modificar.
3) S’ha de mencionar que tots els socis tenen el dret a consultar els documents i informes de
la modificació. Tanmateix, en l’Escriptura Pública de modificació s’haurà d’incloure la
transcripció literal de la proposta de modificació.
4) Acord adoptat per les majories legals. A l’art. 288 LSC per a les SL, en relació amb el 199
LSC, i per a les SA en relació amb l’art. 194.1 i 201 LSC.
5) L’acord adoptat haurà de constar en Escriptura Pública que s’inscriurà en el Registre
Mercantil i es publicarà al BORME (moment a partir del qual la modificació serà oposable a
tercers). Art. 290 LSC.
L’acord de modificació s’executarà d’acord amb l’art. 290 LSC. A partir d’aquestes normes formals
generals que s’apliquen a tota modificació d’estatuts, s’han de complir les normes específiques
referents a cada tipus de modificació estatutària.

65
Dret de Societats

Requisits per a la modificació d’estatuts:

- Requisits imperatius especials de forma i publicitat que comporten la nul·litat de l’acord de
modificació (art. 204 LSC) si s’incompleixen, excepte en les Juntes universals.
- Règim documental i publicitat regulat detalladament en quant a:
1- Proposta de modificació i redacció del contingut (pot ser feta per l’òrgan d’administració
o per socis/accionistes, depenent de qui proposi la modificació). Art. 286 LSC.
2- Publicitat de la proposta i convocatòria de Junta general. Art. 287 LSC.
L’anunci inclou les clàusules concretes que s’han de modificar, no el contingut íntegre redactat
de la reforma.
En l’anunci de convocatòria de Junta s’ha d’indicar que a SA la proposta de modificació va
acompanyada d’informe justificatiu fet per qui proposa la modificació.
3- Règim reforçat de publicitat. Execució de l’acord, inscripció en el Registre Mercantil i
publicació al BORME. Art. 290 LSC.

- Dret d’informació especial dels socis/accionistes (art. 286 i 287 LSC)

Anunci a la convocatòria de la Junta: a l’anunci de convocatòria ha de constar el dret d’informació
de tots els socis/accionistes sobre la modificació estatutària i el dret d’informació del soci per a
consultar les dades de la modificació.
El dret d’informació ha de contenir:
 SL. A l’anunci, ha de constar el dret del soci a revisar el text íntegre de la proposta de
modificació, en el domicili social i/o el dret d’enviament gratuït al seu domicili.
 SA. A l’anunci, ha de constar el dret del soci a revisar el text íntegre de la proposta de
modificació més l’informe justificatiu de la modificació en el domicili social i/o el dret
d’enviament gratuït al seu domicili.
Per tant, el dret d’informació sobre la modificació estatutària consisteix tant en donar coneixement
al soci d’aquest dret en l’anunci de convocatòria com en la seva execució pel soci o accionista com
és la revisió dels documents integrants i explicatius de la modificació proposada i, per part de
l’òrgan d’administració, s’executa quan s’entreguen els documents o es permet revisar-los en la seu
social.

- Les modificacions dels estatuts es regeixen pel principi d’adopció d’acords per majories, que
són qualificades (art. 288 LSC).
 SA. Art. 288.2 LSC
Per constitució de la Junta: la. Primera convocatòria es requerirà el quòrum d’assistència com a
mínim del 50% del capital social subscrit amb dret de vot. La segona convocatòria requerirà el
quòrum d’assistència com a mínim del 25% del capital social subscrit amb dret de vot.
Votació de l’acord de modificació: Si el capital present o representat supera el 50% s’adopta
l’acord per majoria absoluta de vots (la meitat més un), en primera convocatòria. En la segona
convocatòria, es requereix el vot favorable per adoptar l’acord de dos terços del capital present o

66
Dret de Societats

representat, quan els accionistes representin el 25% o més del capital subscrit amb dret de vot
sense arribar al 50% (d’assistència).
 SL. Art 288.1 LSC. Per adopció de l’acord es requereix una majoria legal reforçada recollida a
l’art. 199 LSC (sobre qualsevol tipus de modificació estatutària, vot favorable de més de la
meitat dels vots corresponents a les participacions en què es divideixi el capital social).

SUPÒSITS ESPECIALS DE MODIFICACIÓ

Hi ha casos on hi ha desviacions del règim general del procediment.
1) Imposició de noves obligacions i modificació dels drets individuals dels socis.
Art. 291 LSC.
L’obligació fonamental que els socis contrauen davant la societat consisteix en realitzar l’aportació
patrimonial convinguda; és en atenció a aquesta que els socis s’integren a la societat amb
l’adquisició d’accions o participacions. Per això, la llei conté una norma que estableix que no podran
modificar-se els estatuts imposant noves obligacions als socis sense l’aquiescència dels afectats.
D’aquesta forma, l’acord no podrà adoptar-se pel simple vot de la majoria. S’aplica igual a la
creació, modificació i extensió anticipada de les prestacions accessòries, que requerirà el
consentiment individual dels obligats (art. 89.1) i en les SL a l’afectació dels drets individuals dels
socis (art. 292 LSC).

2) Afectació dels drets individuals dels socis a les SL.

És necessari el seu consentiment per a la modificació (art. 292 LSC). Pot ser una modificació dels
estatus que afectin de forma negativa a un soci, per exemple, perquè li eliminin un privilegi.
Consentiment dels afectats a SL; consentiment atorgat individualment i per separata la Junta on
s’aprovi la modificació.

3) Alteració dels drets d’una classe especial d’accions en les SA.

La llei preveu l’existència de diferents tipus d’accions, que contenen diferents continguts de dret.
Per tal d’adoptar un acord que alteri als drets d’una classe especial d’accions, serà necessària la
concurrència de dos acords majoritaris: l’adoptat per la Junta general i l’adoptat, també per
majoria, pels que veuran afectats els seus drets que els confereixen les seves accions (art. 239 LSC).
Els acords poden adoptar-se en la mateixa Junta general (art. 287 LSC) mitjançant dues votacions
separades o en dues juntes diferents.

4) Modificació de la lliure transmissibilitat de les accions normatives i del règim de

transmissió de les participacions socials.
 SA. Les accions nominatives que van néixer lliurement transmissibles poden veure
restringida la seva transmissibilitat mitjançant una modificació estatutària, sempre que ho
acordi la Junta general respectant el procediment, i a més a més, els accionistes no votin a
favor d’aquest (dissidents, absents i privats del dret de vot) no quedaran vinculats a la
modificació durant un termini de tres mesos a partir de la publicació de l’acord al BORME

67
Dret de Societats

(art. 193 LSC i art. 123 RRM), període en el qual els accionistes podran transmetre
lliurement les seves accions.
 SL. Els socis que no haguessin votat a favor de l’acord que modifica el règim de transmissió
de les participacions, tindran dret a separar-se de la societat (art. 346 i 348 LSC).
El règim de separació del soci està molt regulat a la LSC i comporta la sortida del soci de la societat
amb una valoració de les seves participacions, que té com a conseqüència la restitució de les
aportacions.

5) Substitució de l’objecte social.

L’objecte social és l’activitat que la societat es proposa a dur a terme per a la consecució del fi
social, i és una de les bases essencials. Amb posterioritat, la societat pot substituir l’objecte social
per un altre nou o realitzar qualsevol modificació, mitjançant la modificació dels estatus pel
procediment de l’art. 287 LSC i ss. L’art. 346 LSC atorga el dret de separació de la societat als socis,
amb o sense vot, que no haguessin votat a favor de l’acord que suposi la substitució o modificació
substancial de l’objecte social (art. 364.1.a, rebent el contra-valor de les seves accions o
participacions, art. 353), amb el problema de determinar quins canvis haurien de rebre la
qualificació de substancial. Especial publicitat a l’art. 289 LSC.

6) Canvi de domicili.
Si el canvi de domicili es pretén efectuar dins del territori nacional, s’han de modificar els estatuts
però no és necessari l’acord de la Junta general, ja que els administradors posseeixen facultats
suficients per a dir-ho, a no ser que els estatuts dictin el contrari (art. 285.2 LSC). Sigui quin sigui
l’òrgan competent per a acordar el trasllat, la modificació ha de constar en escriptura pública i
inscriure’s al Registre mercantil.
Si es transfereix el domicili a l’estranger, és indispensable el previ acord de la Junta general, que
haurà d’adoptar-se respectant els requisits de quòrum i majories previstos en els art. 194 i 201.2, o
si és una SL, amb la majoria reforçada de l’art. 199.b LSC. Només podrà tenir lloc el trasllat si l’estat
de destí permetés la conservació de la personalitat jurídica de la societat, i l’acord de la Junta
general atribueix als socis que haguessin votat en contra un dret de separació (art. 346.3 LSC).

7) Augment i reducció del capital social.

AUGMENT DE CAPITAL
L’augment de capital social és una modificació/operació jurídica que comporta la modificació de la
xifra del capital social que consta als estatuts. És una elevació e la xifra del capital social.
És una variació de la xifra comptable que consta com a capital social en el balanç de la societat.
Previ a la modificació de l’augment del capital social a nivell comptable s’ha de fer la modificació de
la xifra de capital social que consta als estatuts. S’han de seguir els mateixos requisits formals
exigits amb caràcter general sobre les modificacions d’estatuts socials més els requisits específics
depenent del contravalor exigits per l’augment del capital.

68
Dret de Societats

En qualsevol moment, la situació econòmica de la societat pot aconsellar augmentar la xifra del seu
capital social per augmentar els recursos financers, obtenir béns d’equip o altres elements
patrimonials, voluntat de donar entrada a nous socis, etc. Com a regla general l’augment de capital
busca dotar de nous fons patrimonials a la societat, però no sempre un augment del capital
comporta un increment del patrimoni social, sinó que hi ha una modificació de partides comptables
que impliquen un augment del capital però és patrimoni que ja es troba a la societat. La xifra de
capital que s’augmenta s’incorpora a nous títols o s’instrumenta a través de l’increment del valor
nominal dels títols ja existents a la societat.

Procediment
L’augment de capital és una modificació dels estatuts, per lo qual és indispensable respectar el
procediment de l’art. 285 i ss. L’art. 315.1 LSC estableix que un acord de l’augment de capital social
i l’execució del mateix s’haurà d’inscriure simultàniament al Registre mercantil, manifestant l’acord
i la modalitat de l’augment i la declaració que s’hagi consumat o executat en l’augment (completa o
incompleta). Des de la inscripció neixen les noves accions o participacions i són transmissibles.

Modalitats
Hi ha dues modalitats de l’augment de capital. Si el capital social està dividit en accions o
participacions que representen parts alíquotes i en tot moment han de produir-se una exacte
equivalència entre la xifra del capital i la suma del valor nominal de les accions o participacions,
l’augment del capital social pot realitzar-se a través de:
- L’emissió de noves participacions o accions.
El dret de subscripció o assumpció preferent. La part del capital que s’augmenta incorpora noves
accions o participacions, i aquestes s’ofereixen per a la seva subscripció o assumpció (les accions
poden integrar una classe o sèrie nova o sumar-se a una ja existent de privilegiades).
En aquests augments de capital neix un dret de subscripció o assumpció preferent a favor dels
antics socis, que podran exercitar en un termini determinat per la Junta (SL) o pels administradors
(SA) i que no podrà ser inferior al d’un mes des de la publicació al BORME de l’anunci (art. 305).
Durant aquest termini, els socis tindran el dret de subscriure o assumir en l’augment un nombre
d’accions o participacions proporcional al que ostentaven.
És un dret transmissible. A les SL si no s’exercita ni es transmet genera un dret de preferència de
segon grau envers la resta de socis si els estatuts ho permeten. Davant la inexistència de
concurrència a l’augment es pot oferir a tercers aliens a la societat per part de l’òrgan
d’administració.
El dret de subscripció o assumpció preferent no neix si l’augment es realitza a càrrec de les
aportacions no dineràries (304.1) o quan es deu a la conversió d’obligacions a accions o
compensant crèdits, ni en casos de fusió o absorció.
Dret que és renunciable, transmissible o excloïble.

- L’increment del valor nominal de les participacions o accions .

69
Dret de Societats

Quan l’augment del capital comporta l’increment del valor nominal de les antigues accions o
participacions, és necessària l’aprovació de tots els socis donat que fan una nova aportació de
capital. Quan l’augment es fa a càrrec de reserves de lliure disposició o a càrrec dels beneficis, no
serà necessari el consentiment de tots els socis ja que no han de fer aportacions.
 A les SA, després d’augmentar el valor nominal de les accions, aquestes han d’estar
desemborsades al 25% com a mínim.

El contravalor de desemborsament en l’augment de capital pot ser:

1) Augment amb aportacions dineràries (art. 299 LSC)
Respon a una necessitat de finançament. S’han de seguir els requisits generals del desemborsament
de les aportacions dineràries, art. 61 i 62 LSC.
 A les SA, la llei prohibeix que s’augmenti el capital amb càrrec a aportacions dineràries si el
valor de les accions preexistents no està desemborsat (art. 299). No opera si només s’ha de
desemborsar un 3% del capital.

2) Augment amb aportacions no dineràries (art. 300 LSC)

Modalitat d’augment que comporta un increment del patrimoni. Protecció de la societat, dels socis
i tercers a través de cauteles legislatives.
Garanties al dret d’informació. S’exigeix posar a disposició dels socis, amb convocatòria de la Junta
General, un informe complert elaborat pels administradors sobre les aportacions no dineràries,
persones que la realitzen, nombre i valor de les accions o participacions a entregar a canvi
(expressant el dret dels socis en l’anunci de convocatòria de la Junta general d’examinar l’informe
en el domicili social o demanar l’entrega o enviament gratuït). (art. 300.1 i 300.2 LSC).
També s’aplica el règim d’aportacions no dineràries amb seu fundacional, tipus d’aportacions i de
què responen les aportacions:
 SA, necessitat que s’elabori l’informe pericial de l’art. 67. Règim de responsabilitat.
 SL, règim de responsabilitat de l’art. 73.1 sobre la realitat i valoració de les aportacions no
dineràries (a no ser que hi hagi valoració per expert independent o oposició, art. 76).

3) Augment a càrrec de reserves (art. 303 LSC)

Traspàs del compte de reserves a capital. No entren aportacions externes a la societat, és una
transferència comptable de reserves a capital social, també anomenat, reestructuració de recursos
propis que passa a ser un import indisponible.
Podran utilitzar-se les reserves disponibles, les reserves per prima d’emissió d’accions i la reserva
legal (en la seva totalitat a les SL i en la part que excedeixi el 10% del capital ja augmentat en les SA)
(art. 303.1). Cauteles sobre les reserves que es poden utilitzar i la quantia entre les SS/SL (art. 303.1
i 303.2 LSC).

És un increment d’accions o participacions sense desemborsament d’aportacions dels socis:

- Si l’augment es fa amb un augment del valor nominal de les accions/participacions, no és
necessari el consentiment dels socis. Art. 296.2 LSC.

70
Dret de Societats

- Si l’augment es fa creant noves accions o participacions que s’assignaran gratuïtament als

socis en proporció a la seva participació en el capital social. Art. 306.2 LSC.
- Base econòmica de l’operació és el balanç aprovat per junta dins dels sis mesos anteriors a
l’acord d’augment, verificat pels auditors designats pel Registre mercantil. Requisits: art.
303.2 LSC.

4) Augment per compensació de crèdits (art. 301 LSC)

Es pot concórrer a l’augment de capital aportant (tant pel soci com per un tercer) un crèdit contra
la societat, que es compensaria amb el crèdit que neix en el patrimoni de la societat com a
conseqüència de la subscripció o assumpció d’accions o participacions.
És la capitalització del deute, un tercer creditor o un soci/accionista té un dret de crèdit contra la
societat. Aquesta xifra pot ser utilitzada per a incrementar el capital social. D’aquesta forma es
compensa el dret de crèdit amb la subscripció d’accions o participacions pel titular del dret.
- Passaria a ser un deute/obligació de la societat vers a un tercer o soci a ser xifra part del
capital social.
- Del passiu no corrent o corrent del balanç passa a ser capital social.
- Dependent del cas, el tercer passaria a ser soci o accionista i el soci o accionista
incrementaria la seva participació a la societat.
El desemborsament d’accions té lloc mitjançant la compensació del deute.
Cauteles a la LSC per evitar fraus al voltant de la validesa del crèdit i característiques del crèdit.

Especial modalitat: conversió d’obligacions en accions. La societat conclou una obligació amb un
tercer. La creació de noves accions per augmentar el capital es fa a càrrec dels crèdits incorporats a
les obligacions que són objecte de conversió i sense necessitat de fer una nova aportació.
Límit: els crèdits a compensar hauran de ser líquids, vençuts i exigibles (en la seva totalitat si és SL o
en un 25% si és SA, sense que el venciment de la resta pugui ser superior als 5 anys), més el
perceptiu informe dels administració sobre les circumstàncies del cas i en una SA, una certificació
de l’auditor dels comptes sobre l’exactitud dels crèdits (art. 301).

Autorització o delegació per a augmentar el capital a les SA

Capital autoritzat: possibilitat de la Junta general de delegar en l’òrgan de l’administració la facultat
d’acordar l’augment del capital social. L’acord de la Junta pel qual es deleguen les facultats ha de
ser pres amb els requisits establerts per a la modificació dels estatuts (art. 297.1 b LSC).
Es pot delegar la facultat d’acordar l’augment del capital fins a una xifra determinada que no pot
ser superior a la meitat del capital, en la quantia que ells decideixin, i que doni la nova redacció als
estatuts, sense prèvia consulta a la Junta general. Només es dona quan el contravalor de l’augment
siguin aportacions dineràries i s’ha d’exercitar dins el termini de 5 anys des de l’autorització de la
Junta general.
A societats cotitzades, la junta pot delegar la facultat d’augmentar el capital i l’exclusió del dret de
subscripció preferent al Consell d’administració (art. 506 LSC).

71
Dret de Societats

Execució delegada de l’augment: el segon supòsit de facultat conferida als administradors és

menor, i consisteix a delegar als administradors, previ acord de la Junta general de modificar els
estatuts, la fixació de la data exacta en la que s’executi l’acord ja adoptat d’augmentar el capital, i
altres extrems no fixats en l’acord de l’augment (art. 297.1 a LSC). La facultat s’haurà d’exercitar en
un termini d’un any des de la presa de l’acord.
La junta delega l’execució de l’acord d’augment en els administradors. Es pot entendre també
aplicable a les SL, i no només a les SA, ja que la seva facultat és menor.
En els dos supòsits de delegació de l’art. 297 LSC, els administradors estan facultats per donar la
nova redacció de la clàusula estatutària del capital social un cop acordat i executat.

Execució de l’acord d’augment de capital: l’augment incomplert

En l’augment mitjançant elevació del valor nominal, ha de constar amb el consentiment de tots els
socis en l’escriptura de l’augment (art. 166.3). Si és un augment mitjançant emissió o creació de
noves accions o participacions, s’haurà d’executar subscrivint-se o assumint-se a l’augment, sigui
per socis o tercers. En les SA, si la subscripció s’ofereix al públic, el procediment és el de l’art. 309
LSC; d’oferta pública de subscripció de valors.

El capital pot subscriure’s o assumir-se de forma íntegra (amb el desemborsament mínim de l’art.
296.3) o de forma incomplerta (art. 310 i 311); pot succeir que no tots els socis o accionistes
assumeixin l’augment.
 SA (art. 311 LSC). Només s’incrementa el capital en la quantitat subscrita en el termini fixat
si les condicions d’emissió així ho haguessin previst. La norma general és no. Si l’augment
queda sense efectes, per no haver-se previst l’augment incomplert, un cop transcorregut un
mes des de la data de venciment d’execució de l’augment, s’ha de restituir el capital aportat
i publicar-lo al BORME.
 SL (art. 310 LSC). L’augment no pot desemborsar-se en el termini indicat íntegrament. En
aquest cas, el capital queda augmentat en la quantitat assumida, excepte acord contrari de
junta (acord que hauria d’indicar que si no es subscriu, la totalitat de l’augment queda sense
efecte). L’òrgan d’administració ha de restituir les aportacions realitzades dins del mes
següent a la data de venciment fixada pel desemborsament.
Finalment, un cop acordat l’augment i executat, els administradors redactaran de nou la clàusula
estatutària reguladora del capital social i procediran a la seva inscripció en el Registre mercantil
(art. 313 a 315 LSC). La llei obliga a qui concorrin a l’augment a efectuar la seva aportació (total o
parcial inferior al 25% en les SA) des del moment de la subscripció (art. 312).
Inscripció en un termini de sis mesos des de la data en què hagués finalitzat el període per exercitar
el dret de subscripció preferent. Restitució d’aportacions si no s’inscriu (art. 316 LSC).

REDUCCIÓ DE CAPITAL SOCIAL

La reducció del capital comporta una disminució en la xifra del capital social. Implica l’amortització
(desaparició) d’accions o participacions (desaparició dels títols, de 3 en passem a tenir 1), fins a

72
Dret de Societats

tenir la nova xifra de capital reduït; o la disminució del seu valor nominal, de forma que la suma
total dels seus nous valors nominals sigui igual a la xifra del capital reduït. (Art 317.2)
Per dur a terme la reducció del capital social, s’han de seguir els requisits generals de les
modificacions d’estatuts i els especials de la reducció de capital. L’acord de reducció ha de ser
adoptat en seu de junta, amb els quòrums de majories requerits i amb els requisits formals
específics de l’art. 318.2 i 319 LSC.
Els aspectes més rellevants de la reducció de capital són: (1) la seva funció societària vinculada a les
causes de reducció i (2) la protecció als creditors o tercers i als socis.
Les causes de la reducció del capital són (art. 317 LSC):
1. Devolució de les aportacions o, en les SA, la condonació del desemborsament pendent.
2. Constitució o increment de la reserva legal o reserves voluntàries (convertint capital en
reserves). Reducció només del capital comptable.
3. Restabliment de l’equilibri entre el capital i el patrimoni de la societat disminuït per la
conseqüència de les pèrdues. A les SA és obligatòria la reducció quan s’hagi disminuït
l’haver social per sota de 2/3 del capital, i hagués passat a un exercici social sense haver
recuperat el patrimoni (art. 327 LSC). Reducció només del capital comptable.

1. Reducció per pèrdues (art 320 a 327 LSC), causes i formalitats:

- Igualtat de tracte entre socis en dur a terme la reducció (art. 320 LSC). La reducció afecta a
totes les accions o participacions. S’han de respectar els privilegis atorgats per llei o
estatuts.
- La reducció no pot comportar el reemborsament de les aportacions als socis o accionistes i a
les SA, no pot comportar la condonació de l’obligació de realitzar les aportacions pendents.
 A les SL, no es pot reduir el capital per pèrdues quan existeixin a la societat qualsevol tipus
de reserves.
 A les SA, no és possible reduir el capital social, si la societat té qualsevol tipus de reserves
voluntàries o quan la reserva legal, un cop reduït el capital, sigui superior al 10% del capital
social. Bàsicament, això vol dir que l’existència de reserves s’haurien d’utilitzar per fer front
als deutes.
- Verificació comptable de les pèrdues en un balanç elaborat durant els sis mesos anterior a
l’acord de reducció validat per un auditor (art. 323 LSC).
No es podran repartir de nou dividends, un cop reduït el capital social, fins que la reserva legal no
arribi al 10% del nou capital social (art. 326 LSC).

2. Reducció per dotar reserva

S’apliquen els mateixos articles sobre els requisits de la reducció i la forma exigida (art. 322 a 326
LSC) que en el cas de reducció per pèrdues.
No interessa tenir una xifra de capital elevada, i es prefereix tenir marge de maniobra de la societat
incrementant les reserves.

73
Dret de Societats

3. Reducció per restitució d’aportacions o condonació de dividends pendents a SA (art. 329 a

330 LSC)
Es pensa en una situació de separació de soci al qual se li restitueix el valor de les aportacions on
s’acorda que un soci no faci efectius els dividends pendents a les SA. En els dos casos s’ha de fer
una reducció de capital, que en el primer comporta una sortida de capital i en el segon no entrarà la
suma pendent, i per tant, s’ha de reduir el capital social.
Si la reducció no afecta per igual a totes les participacions o a totes les accions de la societat:
 SL, és necessari el consentiment individual dels titulars d’aquestes participacions.
 SA, és necessari l’acord separat de la majoria d’accionistes interessats, adoptat en la forma
prevista a l’art. 293 LSC, sobre afectació dels drets individuals dels accionistes (art. 329 LSC).
La devolució del valor de les aportacions als socis es fa en proporció al valor desemborsat de les
seves respectives participacions o accions, excepte, si per unanimitat s’aprova un altre sistema (art.
330 LSC).
La LSC preveu unes cauteles per protegir als creditors davant la reducció en cas que siguin
diferents a les SA i SL.

4. Reducció per restitució d’aportacions

 Garanties per creditors SL
Es crea un sistema per garantir que no obstant hi ha una reducció de capital, els crèdits (deutes)
seran satisfets. La llei preveu diverses cauteles per garantir aquests crèdits:
- Sistema de responsabilitat solidària dels socis que haguessin vist restituït el valor de la seva
aportació (total o en part) entre sí i la societat en el pagament dels deutes socials.
Responsabilitat que s’extén pels deutes socials adquirits amb anterioritat a la data en la que la
reducció va ser oposable a tercers. El límit de responsabilitat fixat en l’import restituït.
Responsabilitat prescriu en un termini de 5 anys des de que la reducció va ser oposable a tercers
(art. 331 LSC).
- Substitució del sistema de responsabilitat solidària per la constitució d’una reserva a càrrec
de beneficis o reserves de lliure disposició per un import igual o superior al percebut pels
socis en la seva restitució. (art. 322 LSC).
Reserva indisponible per un termini de 5 anys des de la reducció excepte satisfacció dels deutes de
la societat anteriorment al transcurs d’aquest període.
- Altres garanties, a banda dels anteriors sistemes legals i estatutaris: Sistema estatutari
d’oposició a l’acord de reducció de capital per restitució d’aportacions
Els estatuts poden preveure un dret d’oposició de tercers que ha d’exercitar-se en un termini de 3
mesos des de que s’adopti l’acord de reducció. Si els creditors accepten una garantia del pagament
dels seus crèdits pot executar-se l’acord de reducció de capital (art. 333 LSC).

 Garanties per creditors SA

Art. 334 a 337 LSC. La LSC reconeix un sistema d’oposició dels creditors a l’execució de la reducció
de capital. Aquest dret existeix quan es tracti de: (1) crèdits nascuts abans de la data del darrer
anunci de reducció; (2) no estiguin vençuts i (3) ni garantits.

74
Dret de Societats

L’art. 337 LSC reconeix que la reducció del capital social no podrà executar-se fins que la societat
doni una garantia a satisfacció del creditor (la que ell vulgui) o, alternativament, fins que notifiqui al
creditor la prestació d’una fiança solidària per entitat de crèdit a favor de la societat per l‘import
del crèdit i fins que no prescrigui el termini del compliment del deute per part de la societat.
Exclusió del dret d’oposició de l’accionista en la reducció de capital, quan aquesta tingui per
objecte:
- El restabliment de l’equilibri entre el capital i el patrimoni net de la societat disminuït per
pèrdues (317LSC);
- Constitució o increment de la reserva legal;
- Constitució o increment de les reserves voluntàries o beneficis o per amortitzacions
d’accions adquirides a títol gratuït.

75
Dret de Societats

LLIÇÓ 8. SEPARACIÓ I EXCLUSIÓ DELS SOCIS/ACCIONISTES

SEPARACIÓ
La separació del soci és un dret que implica la seva sortida de la societat. Aquesta sortida és una
resolució parcial del contracte en les societats de capital, ja que el contracte social es trenca envers
del soci que es separa i la societat.
Hem de recordar que en les societats personalistes, la sortida o mort del soci col·lectiu podia
comportar la dissolució de la societat. En ambdós casos, si no hi havia clàusula contractual on es
permetés l’entrada d'un nou soci, la societat s’havia de dissoldre. En cas contrari, hi havia una
dissolució parcial que afecta a la relació entre el soci col·lectiu i la societat.

Només s’admet la separació del soci o accionista en els supòsits previstos a la llei o als estatuts
socials, ja que s’activa un sistema de publicitat i garanties per tercers.

Es poden distingir diferents causes de separació:

1. Causes legals regulades a la LSC i a la LME. Causes que poden implicar situacions de
conflicte entre el soci o accionista i la societat i que generen com a conseqüència la sortida
del soci.
Art. 346 LSC. S’estableix que el soci podrà exercitar el dret de separació si no ha votat en favor de
l’acord que genera el dret de separació:
- Substitució o modificació substancial de l’objecte social.
- Pròrroga de la societat: situació en la que la societat deté una durada determinada; un cop
arribat el termini fixat als estatuts, s’acorda prorrogar el període de durada de la societat.
- Reactivació de la societat: situació en la que la societat no es troba dissolta, però no
desenvolupa la seva activitat empresarial; es decideix, pels socis reiniciar l’activitat.
- Creació, modificació o extinció anticipada de l’obligació de realitzar prestacions
accessòries: com sabem, les obligacions individuals dels socis afectats necessiten la seva
aprovació, excepte si els estatuts estableixen una disposició contrària; si el soci no accepta
la proposta de la Junta, pot exercitar el dret de separació.
A les SL es té també el dret de separació quan els socis no haguessin votat a favor de l’acord de
modificació del règim de transmissió de les participacions (art. 346.2 LSC).
Davant aquestes clàusules legals, els socis poden oposar-se en qualsevol d’aquests supòsits, i els
neix el dret de separar-se de la societat.

Causa especial: art. 348 bis LSC

Artículo 348 bis. Derecho de separación en caso de falta de distribución de dividendos.

1. […] salvo disposición contraria de los estatutos, transcurrido el quinto ejercicio contado
desde la inscripción en el Registro Mercantil de la sociedad, el socio o socia que hubiera hecho
constar en el acta su protesta por la insuficiencia de los dividendos reconocidos tendrá derecho
de separación en el caso de que la junta general no acordara la distribución como dividendo
de, al menos, el veinticinco por ciento de los beneficios obtenidos durante el ejercicio anterior

76
Dret de Societats

que sean legalmente distribuibles siempre que se hayan obtenido beneficios durante los tres
ejercicios anteriores. Sin embargo, aun cuando se produzca la anterior circunstancia, el
derecho de separación no surgirá si el total de los dividendos distribuidos durante los últimos
cinco años equivale, por lo menos, al veinticinco por ciento de los beneficios legalmente
distribuibles registrados en dicho periodo.
Lo dispuesto en el párrafo anterior se entenderá sin perjuicio del ejercicio de las acciones de
impugnación de acuerdos sociales y de responsabilidad que pudieran corresponder.»
2. Para la supresión o modificación de la causa de separación a que se refiere el apartado
anterior, será necesario el consentimiento de todos los socios, salvo que se reconozca el
derecho a separarse de la sociedad al socio que no hubiera votado a favor de tal acuerdo.
*Dret inderogable a manca de disposició estatutària que permeti la separació.
3. El plazo para el ejercicio del derecho de separación será de un mes a contar desde la fecha
en que se hubiera celebrado la junta general ordinaria de socios.
4. […].
5. Lo dispuesto en este artículo no será de aplicación en los siguientes supuestos:
a) Cuando se trate de sociedades cotizadas o sociedades cuyas acciones estén admitidas a
negociación en un sistema multilateral de negociación.
b) Cuando la sociedad se encuentre en concurso.
c) Cuando, al amparo de la legislación concursal, la sociedad haya puesto en conocimiento del
juzgado competente para la declaración de su concurso la iniciación de negociaciones para
alcanzar un acuerdo de refinanciación o para obtener adhesiones a una propuesta anticipada
de convenio, o cuando se haya comunicado a dicho juzgado la apertura de negociaciones para
alcanzar un acuerdo extrajudicial de pagos.
d) Cuando la sociedad haya alcanzado un acuerdo de refinanciación que satisfaga las
condiciones de irrescindibilidad fijadas en la legislación concursal.
e) Cuando se trate de Sociedades Anónimas Deportivas.
*Motiu: restitució d’aportacions.

A partir del cinquè exercici des de la inscripció de la constitució de la societat en el RM, el soci que
hagués votat a favor de la distribució dels beneficis socials, té dret a separar-se de la societat si: (i)
la junta general no acorda la distribució com a dividend de com a mínim el 25% dels beneficis, (ii) si
són legalment distribuïbles i (iii) havent dividends distribuïbles durant els tres exercicis anteriors.

Es pot exercitar el dret de separació en el termini d’un mes a comptar des de la data de celebració
de la junta que va acordar la no distribució del dividend.
Aquest article pretén protegir als socis minoritaris davant dels socis majoritaris que reiteradament
es neguen a repartir dividends sense cap justificació. D’aquesta manera es pretén obligar a aquest
repartiment o bé donar el dret de separació al soci. Aquest article també ens diu que en el supòsit
que es vulgui treure o modificar aquesta causa de separació, cal el vistiplau de tots els socis.

Apartat cinquè del art. 348 bis. Situacions en base a les quals el dret de separació per no distribució
de dividends no existeix:

77
Dret de Societats

- Quan la societat es troba en situació concursal. Quan hi ha un acord de refinançament de la

societat, s’ha iniciat negociacions per fer un refinançament de la societat.
- Quan es tracti d’una societat cotitzada, no s’admetrà aquesta causa de separació, ja que es
poden vendre les accions.
- Societat anònimes esportives, figura societària extraordinària, ja que és un híbrid.
Això el que busca protegir els socis minoritaris de la majoria. En conflictes familiars, aquest article
també pot ser aplicable.
Únicament és aplicable a SL i SA no cotitzades.

Altres causes legals: Llei 3/2009 de modificacions estructurals de les societats mercantils (LME),
preveu l’exercici del dret de separació quan el soci o accionista no vota a favor dels següents tipus
d’acords:
- Transformació de la societat
Modificació estructural que consisteix en el canvi del tipus social acordat pels socis o accionistes
mantenint la personalitat jurídica de la societat. Les causes poden ser diverses tenint present la
conveniència dels socis o les necessitats de la societat. Els requisits de transformació es regulen a
l’art. 4 LME i recull les variables de transformació de les societats mercantils

- Trasllat internacional del domicili social

Regulat als arts. 92 a 103 LME amb l’objectiu de garantir la mobilitat de les societats en el mercat
únic. La societat que traslladi el domicili a l’estranger, únicament podrà mantenir la seva
personalitat jurídica, si així ho reconeix l’ordenament jurídic de l’Estat de destí.
*Doble criteri de l’adquisició de la personalitat jurídica constitució o seu real (domicili).

2. Causes estatutàries. Els estatuts socials poden preveure causes específiques de separació
del soci o accionista.
L’art. 347 LSC preveu que els estatuts puguin preveure altres causes de separació, diferents a les
legals, en els estatuts socials, però aquestes clàusules estatutàries han de complir uns requisits
formals:
- Com s’ha d’acreditar l’existència de la causa de separació, la forma d’exercitar el dret de
separació i el termini en el seu exercici.
- Per a la incorporació en els estatuts socials de causes estatutàries de separació, la seva
modificació i la seva supressió, és necessari el consentiment de tots els socis.

Formalitats de l’exercici del dret de separació (art. 348 LSC):

- Requisits de publicitat dels acords que generen el dret de separació: BORME o comunicació
escrita sota determinades circumstàncies remeses pels administradors als socis o accionistes
afectats.
- A partir de la data de publicació de l’acord o de la recepció de la comunicació, es pot
exercitar el dret de separació pel soci per escrit en el termini d’un mes.

78
Dret de Societats

Requisits de publicitat, seguretat jurídica i tutela de drets dels socis i de tercers, exigits per a la
inscripció de l’acord que genera el dret de separació en el RM (art. 349 LSC).

EXCLUSIÓ DEL SOCI

L’exclusió d’un soci implica que el soci és separat de la societat. És una decisió imposada per la
societat i no voluntària del soci, mitjà legislatiu per resoldre els possibles conflictes entre el soci i la
societat.
1. Causes legals:
La LSC preveu en particular en el seu de l’art. 350 per a la SL, unes causes d’exclusió concretes: (1)
qui voluntàriament incompleixi les prestacions accessòries; (2) el soci administrador que vulneri la
prohibició de competència o hagués estat condemnat a indemnitzar a la societat els danys i
perjudicis causats per actes contraris a la llei o als estatuts o els desenvolupats sense la deguda
diligència (infracció del deure de lleialtat i/o diligència).  
2. Causes estatutàries:
L’art. 351 LSC preveu que es puguin incloure, modificar o suprimir causes d’exclusió amb el
consentiment de tots els socis en els estatuts socials tant a SA com a SL.

Formalitats (art. 352 LSC):

a) Acord de junta general
b) Identitat dels socis que voten a favor de l’exclusió pública en acta de junta o annex.
c) Si el soci exclòs deté un 25% del capital social i no està d’acord amb la seva exclusió és
necessària també una decisió judicial a favor de l’acord de junta que decideix l’exclusió.
Excepció: en el cas de condemna d’exclusió de soci administrador obligat a indemnitzar la
societat.
d) Si no s’executa l’acord d’exclusió per la societat, qualsevol soci que va votar favorablement,
pot exercitar l’acció d’exclusió en el termini d’un mes des de l’adopció de l’acord d’exclusió.

QÜESTIONS COMUNES de la separació i exclusió del soci/accionista

Seguit d’aspectes:
- Reemborsament del valor de les accions o participacions del soci que es separa o s’exclou
(art. 353 LSC): hi ha prioritat a l’acord de valoració entre la societat i el soci. Sense acord
sobre el valor raonable o sobre la persona o persones que hagin de valorar les participacions
o accions i el procediment, la LSC fixa un sistema:
Hauran de ser valorades per un auditor de comptes diferent al de la societat, designat pel
registrador mercantil del domicili social a sol·licitud de la societat o de qualsevol dels socis titulars
de les participacions o de les accions objecte de valoració. Hi ha una excepció si les accions
cotitzessin en un mercat secundari oficial, el valor de reemborsament serà el del preu mig de
cotització del darrer trimestre.
Un cop l’auditor fa la valoració, els socis afectats tenen dret a rebre en el domicili social el valor
raonable fixat de les seves participacions o accions, dins dels 2 mesos següents a la recepció de
l’informe de l’auditor (art. 356 LSC).

79
Dret de Societats

 A les SL, l’article 357 LSC protegeix els crèdits del reemborsament al soci o accionista tot
instaurant el règim de responsabilitat pels deutes regulat en cas de reducció de capital per
restitució d’aportacions.
Període de 5 anys des de la restitució, respondran en funció de la quantia aportada pels deutes de
la societat.

- La sortida del soci implica una reducció del capital social, amb caràcter general, que ha de
ser inscrita en el Registre mercantil. Si la reducció deixa el capital per sota del mínim legal,
entrarem en causa de dissolució. No hi haurà reducció de capital si la junta autoritza
l’adquisició per la societat de les participacions o de les accions dels socis afectats (arts. 358
a 359 LSC).
S’aplica el règim de modificació d’estatuts per reducció de capital. En el supòsit que la societat, amb
l’exclusió del soci, entri en una reducció del capital per sota del mínim legal, entraria amb el causa
de dissolució de la societat.
Es subsanaria a través de l’augment de capital, o amb una transformació de la societat, o amb una
adquisició d’accions/participacions pròpies. S’entren en un període d’amortització de les accions.
Totes aquestes actuacions es procediran per acords de la Junta.

80
Dret de Societats

LLIÇÓ 9. DISSOLUCIÓ I LIQUIDACIÓ

La impossibilitat de continuar amb l’activitat empresarial d’una societat, ja sigui per voluntat pròpia
de la societat o per situacions externes que afecten a la societat, comporta dos estadis consecutius:
1) La dissolució de la societat. Moment en què es constata la causa impeditiva de la
continuïtat empresarial.
2) La liquidació de la societat. Finalització de l’activitat empresarial, prèvia dissolució, que té
com a conseqüència final la desaparició de la societat. La liquidació porta finalment a la
cancel·lació registral de la societat.
Art. 360 i ss LSC.

DISSOLUCIÓ
Hi ha tres tipus de causes de dissolució:
1. Dissolució legal que operen de ple dret o necessitat de constatació per Junta)
CAUSES LEGALS OPE LEGIS. Causes que poden operar automàticament, de ple dret o amb necessària
manifestació de Junta.
Art. 360.1 i 2 LSC.
1) Pel transcurs del temps de duració fixada en els estatuts de la societat
Finalització de la durada de la societat fixada en els estatuts socials. És causa de dissolució excepte
si s’hagués prorrogat la seva duració per acord de junta amb anterioritat al termini fixat i estigués
inscrita la pròrroga en el Registre Mercantil. És una causa automàtica i que opera de ple dret, sense
que sigui necessària l’actuació de Junta mitjançant acord que declari el transcurs de temps.
2) Pel transcurs d’un any de l’acord de reducció de capital deixant el capital sota el mínim del
que s’exigeix legalment.
Sempre en el cas que o no s’hagués inscrit en el Registre mercantil la transformació o la dissolució
de la societat, o no s’hagués augmentat el capital social en una xifra igual o superior al mínim legal.
És una causa automàtica i que opera de ple dret, sense que sigui necessària l’actuació de Junta
mitjançant acord que constati la causa de dissolució.
Per exemple, una SA que redueix el capital per sota dels 60.000 euros sense que hi hagi un acord
d’augment i la seva execució, que el retorni al mínim legal, o per exemple, no s’ha transformat la SA
en una SL que exigeix un capital social inferior.

3) Per la violació de dret de marca si ha passat un any i no s’ha canviat la denominació. Quan
hi ha una col·lisió entre la denominació social i una marca, s’ha de modificar la denominació
social en el termini d’un any, si no es fa, es causa de dissolució de la societats que opera
automàticament.
4) Per la fusió o escissió (que en aquest cas concret no seria necessari obrir una fase de
liquidació).
Fusió: dues empreses, A i B, poden constituir una nova societat aportant les dues societats, i
aquestes dues es dissolen sense passar pel període de liquidació.
Fusió per absorció: A o B queda viva i l’altra s’elimina.

81
Dret de Societats

Escissió: es parteix una empresa i s’emporta aquesta part a altres societats.

També:
5. L’obertura de la fase de liquidació en el concurs de creditors (art. 361 LSC)
El concurs de creditors és una situació d’insolvència real o imminent de la societat. Es presumeix
legalment que la societat es troba en aquest estat d’insolvència quan no pot fer front a les
obligacions regulars de pagament (ex. salaris, subministres, pagaments a la seguretat social o els
creditors no veuen que hi hagin actius suficients per satisfer el seu deute).
El concurs té diferents fases, que no comporten la paralització del funcionament de la societat, i
una de les parts finals és la situació de liquidació en el concurs. És en aquest punt quan opera
aquesta causa de dissolució de la societat.
És una causa automàtica de dissolució i que opera de ple dret, sense que sigui necessari l’actuació
de Junta mitjançant acord que la declari, a banda del que disposa la Llei concursal, reguladora del
concurs.

2. Dissolució per constatació de causes legals o estatutàries constatades (art. 362 i 363 LSC)
Dissolució per constatació d’una causa estatutària.
- Cessament de les activitats que constitueixen objecte social (inactivitat durant almenys un
any).
- Conclusió de l'empresa que constitueix l'objecte de la societat (l'objecte social ja s'ha fet)
(l’ampliació o modificació de l’objecte social pot fer obviar aquesta causa).
- Impossibilitat de fer la fi social (impossibilitat pot ser legal o física).
- Paralització dels òrgans socials.
- Pèrdues que deixin el patrimoni net a la meitat del capital social (a no ser que aquest
s’augmenti o redueixi en la mesura del suficient i sempre que no sigui procedent demanar la
situació de concurs).
- Per reducció del capital social per sota del mínim legal, que no sigui conseqüència del
compliment d’una llei. Transcorregut un any sense que s’hagués inscrit la transformació o la
dissolució de la societat o l’augment de capital, els administradors respondran solidàriament
entre sí i amb la societat dels deutes socials.
- Quan el valor nominal de les participacions o accions sense vot excedeixi de la meitat del
capital social desemborsat i no es restableixi la proporció en el termini de dos anys.
Les causes de dissolució de l’art. 363 LSC han de ser constatades per junta i s’han de complir els
quòrums de constitució i de majories ordinàries exigits per les SA i SL.

3. Dissolució per acord de Junta

Art. 368 LSC.
No opera de ple dret, és un simple acord de dissolució de la societat. Requereix els quòrums i
majories de constitució i aprovació dels acords establerts per a la modificació dels estatuts (art. 194
i 201 LSC per a SA i l’art. 199.a per a SL), és a dir, majories qualificades.

82
Dret de Societats

Formalitats de la dissolució per causa legal o estatutària

Art. 362 a 365 LSC. Les causes de dissolució obligatòria esmentades a l'art 363 no operen ipso iure
sinó que exigeixen l'acord de la JG o la resolució judicial que la declari si no n'hi ha. Per tant, perquè
una societat es trobi legalment en estat de dissolució, han de concórrer els requisits següents:
- Que la Junta general sigui convocada pels administradors, esmentant a l'ordre del dia que es
projecta acordar la dissolució de la societat (no cal la causa de dissolució).
La Junta s’ha de convocar en el termini de dos mesos des de que es s’adopta l’acord de dissolució o
si fos insolvent, per tal que s’insti l’acord per demanar el concurs.
La jurisprudència del TS ha definit l’inici del còmput: quan es coneix la causa de dissolució o
s’hagués tingut coneixement a conseqüència de l’exercici del seu càrrec.

A manca de convocatòria pels administradors, qualsevol soci pot demanar als administradors la
convocatòria de junta en qualsevol dels dos casos anteriors.
Si la junta no fos convocada, no es celebrés o no s’adoptés cap dels acords anteriors, qualsevol
interessat podrà instar la dissolució de la societat davant del jutge del mercantil del domicili social
(art. 366 LSC dissolució judicial).
Termini de dos mesos des de la data prevista per celebrar la junta, quan no s’hagués constituït o
des de la data de la junta quan l’acord no s’hagués adoptat o hagués estat contrari a la dissolució.

- Que la Junta general es constitueixi amb el quòrum ordinari de l’article 193 i es constati
l’existència de causa de dissolució mitjançant acord adoptat amb la majoria ordinària
prevista en els arts 198 i 201.1.
- Que l'acord de dissolució s'atorgui a escriptura pública, s'inscrigui al Registre mercantil i es
publiqui al BORME. Fins a la inscripció de l'acord de dissolució al Registre la societat no es
trobarà en estat legal de dissolució. Però si són casos de dissolució de ple dret, el
Registrador mercantil ha d'estendre d'ofici una nota marginal juntament amb la darrera
inscripció, indicant que la societat ha quedat dissolta (cancel·lació d'ofici pel Registre
mercantil).

Pel que fa a la responsabilitat dels administradors (art. 367 LSC), aquests responen solidàriament de
les obligacions socials posteriors al sorgiment de la causa de dissolució quan:
o Incompleixin l’obligació de convocar junta general per a l’adopció de l’acord de dissolució en
un termini de 2 mesos;
o no sol·liciten la dissolució judicial;
o no sol·liciten el concurs de creditors quan fos el cas.
Termini a comptar des de la data prevista per a la celebració de la junta, o des de la data de la junta
quan l’acord hagués estat contrari a la dissolució.

Cal destacar que la Junta general podrà acordar el retorn de la societat ja dissolta a la vida activa
(reactivació de l’art.370 LSC) sempre que:
1. Hagi desaparegut la causa de dissolució.

83
Dret de Societats

2. El patrimoni comptable no sigui inferior al capital social.

3. I no hagi començat el pagament de la quota de liquidació als socis
4. No podrà acordar-se la reactivació en els casos de dissolució de ple dret.

L’acord de reactivació s’adoptarà amb els requisits de la modificació dels estatuts. Una vegada pres
l’acord de dissolució i inclús després d’iniciar les operacions de liquidació, l’art. 370 LSC permet la
reactivació de la societat dissolta, que exigeix el corresponent acord de la Junta, que s’adoptarà
amb els requisits de la modificació estatutària. La seva adopció és possible sempre que hagi
desaparegut la causa de dissolució, el patrimoni comptable no sigui inferior al capital social i no
hagi començat el pagament de la quota de liquidació als socis.
El soci que no voti a favor de la reactivació té dret a separar-se de la societat. Els creditors socials
podran oposar-se a l’acord de reactivació en les mateixes condicions i amb els mateixos efectes
previstos a la llei en el supòsit de reducció de capital.

LIQUIDACIÓ
La dissolució de la societat obre el període de liquidació (art. 371 LSC). S’inicia amb la inscripció de
l’acord de dissolució en el RM i finalitza amb la cancel·lació registral de la societat.

Pel que fa a les conseqüències de l’obertura del període de liquidació:

1. La societat dissolta conserva la seva personalitat jurídica durant el període de liquidació.
2. Cessament del càrrec dels administradors i finalització del poder de representació.
3. Els administradors adquiriran la condició de liquidadors durant temps indefinit excepte que
siguin separats del seu càrrec per Junta. Aquesta provisió decau si hi ha disposició contrària
en estatuts socials, o si la junta que declara la dissolució de la societat, nomena a
liquidadors diferents als administradors.
4. El poder de representació correspon individualment a cada liquidador, excepte disposició
contrària a estatuts. La representació s’estén a totes les operacions que siguin necessàries
per la liquidació de la societat.
5. Els accionistes que representin a la SA un capital del 20% podran demanar judicialment la
designació d’un interventor per a que fiscalitzi les operacions de liquidació.

Liquidadors
Amb la liquidació sorgeixen òrgans parcialment diferents, de manera que amb l'obertura de la
liquidació cessen els administradors, ocupant el seu lloc els liquidadors. Art 374 i 375 LSC.
Aquests es nomenen segons el que estableixen els estatuts de la societat, i si no s'estableix res,
llevat que resultin nomenats per la Junta que acordi la dissolució, els qui fossin administradors al
temps de la dissolució quedaran convertits en liquidadors (art. 376.1).
Als liquidadors se'ls aplica un règim similar al dels administradors, aplicant les normes dels
administradors sempre que no s'hi oposin específicament (art. 375.2).

84
Dret de Societats

Els liquidadors, que seran responsables davant dels socis i creditors de qualsevol perjudici que els
haguessin causat amb dol o culpa, s'ocupen de l'administració i la representació de la societat
durant el període de liquidació, atorgant-los unes funcions dirigides a liquidar o realitzar l'actiu
social per tal d'alliberar el passiu i repartir el patrimoni restant entre els socis (art. 383 LSC):
- Finalitzar les operacions pendents i realitzar les noves que siguin necessàries per a la seva
liquidació.
- Percebre els crèdits socials i pagar els deutes socials.
- Percebre els desemborsaments pendents que estiguessin acordats.
- Portar la comptabilitat de la societat, així com custodiar els llibres, documentació i
comptabilitat de la societat.
- Vendre els bens socials.
- Faran arribar periòdicament a coneixement dels socis i dels creditors l’estat de liquidació.
Concloses aquestes operacions, els liquidadors passaran a aprovació de Junta general un balanç
final, un informe complert sobre aquestes operacions i un projecte de divisió entre els socis de
l’actiu resultant.

El liquidador és nomenat per termini indefinit (art 378), cessant el càrrec amb la finalització de la
liquidació; o per revocació acordada a Junta general encara que l'assumpte no consti a l'ordre del
dia (amb quòrum i majories reforçades si el liquidador estava nomenat als estatuts) (Art. 380).
En les SA també es podrà cessar al liquidador per decisió del secretari judicial o pel registrador
mercantil del domicili social, concurrent justa causa i si és una petició dels accionistes que
representi com a mínim un 5% del capital social.

La liquidació comporta una divisió del patrimoni que resulti d’aquest procés (art. 391 a 394 LSC).
1. El patrimoni es dividirà seguint el que disposen els estatuts o, en el seu defecte, el que
disposi la junta general.
2. No es podrà satisfer la quota de liquidació als socis (quota que serà proporcional a la seva
participació en el capital social i que s’abonarà en diners, excepte acord unànime dels socis)
si no es satisfan els crèdits a tots els creditors (art. 391.2 LSC).
Els estatuts poden preveure la restitució a favor d’algun o alguns socis les aportacions no dineràries
efectuades o altres béns, si aquests encara es mantenen en el patrimoni social.

3. Es tindrà present el valor real del bé en el moment d’aprovar-se el projecte de divisió entre
els socis de l’actiu resultant.
Si aquest bé fossin accions o participacions, caldrà tenir en compte les diferències entre valor real,
valor comptable, valor nominal i valor de mercat.

Un cop satisfets el pagament dels deutes (si n’hi haguessin) i les quotes als socis, els liquidadors
entregaran escriptura pública d’extinció de la societat que tindrà les següents manifestacions (art.
395 LSC):

85
Dret de Societats

a) Que ha transcorregut el termini per a la impugnació de l’acord d’aprovació del balanç final
sense que s’hagin formulat impugnacions o declari la fermesa de la sentència que les hagués
resolt.
b) Que s’han satisfet el pagament dels creditors o s’han consignat els seus crèdits.
c) Que s’ha satisfet als socis la quota de liquidació o consignat el seu import.
S’incorpora el balanç final de liquidació i la relació dels socis, en la que consti la seva identitat i el
valor de la quota de liquidació que els hagués correspost a cadascú.

Efectes de la liquidació
Dutes a terme les operacions anteriors, s'han de cancel·lar els seients referents a la societat,
després de l'aprovació del balanç final (art. 395). L’art. 396LSC regula la inscripció en el Registre
Mercantil i els documents que s’han de dipositar un cop liquidada la societat. En aquest moment la
societat es considera extingida i es cancel·len els assentaments en seu de Registre Mercantil.
Caldrà que l’Escriptura pública de l’extinció contingui una sèrie de manifestacions dels liquidadors:
(1) que ha transcorregut el termini per a la impugnació del balanç final i no s'ha fet o hi ha
sentència ferma, (2) que s'ha procedit al pagament dels creditors, i (3) que se n'ha satisfet la quota
de liquidació als socis.

Produïda la cancel·lació de la inscripció al Registre Mercantil, tindrà lloc l'extinció de la

personalitat jurídica, sens perjudici que els creditors puguin sol·licitar la nul·litat de la mateixa i la
seva corresponent reobertura, o exigir responsabilitat als socis fins al límit del que hi haguessin
percebut en concepte de quota de liquidació (art. 399); i sens perjudici a la responsabilitat dels
liquidadors (art. 397.2).

Actius i passius sobrevinguts: un cop cancel·lats els assentaments de la societat, podrien aparèixer
nous béns que eren propietat de la societat o deutes.
- En cas d’actiu sobrevingut, els liquidadors hauran d’adjudicar als antics socis la quota
addicional que els correspongui. Si són béns físics, els hauran de convertir en diners.
- Els antics socis respondran solidàriament dels deutes socials no satisfets is apareixen com a
forma de passiu sobrevingut.

86