Pablo Tortajada Chardí Dret Mercantil

Profesor Ayudante Doctor Grau de Finances i Comptabilitat

Derecho Mercantil
Curs Acadèmic 2023/2024

Tema 5. Estructura orgànica.

0 CONTINGUT

1. Estructura orgànica: distribució de competències en els òrgans

socials
2. Junta general
a. Competències i tipus de juntes. L'objecte de la Junta
general ordinària
b. Convocatòria, constitució i funcionament de la Junta
3. Òrgan d'Administració
a. Competències i formes d'organitzar l'administració
b. Capacitat, nomenament, duració, retribució i revocació
c. Atribució i àmbit del poder de representació
d. Els deures dels administradors
e. La responsabilitat dels administradors
4. El consell d'administració
2
1 Introducción. Estructura orgànica: distribució de competències en els òrgans socials

Les societats, com a persones jurídiques actuen per mitjà dels seus òrgans, integrats per persones físiques o jurídiques

Junta general
Articles
(expresió de la
159 a 208 LSC
ÓRGANS SOCIETATS voluntad social)
CAPITAL Administració
Articles
(gestió i
209 a 252 LSC
representació)

Es regula igualment altres formes d'organització de societats de capital, que presenten

peculiaritats en matèria d'òrgans socials com:
- Societat Unipersonal (art. 15)
- Societat Anònima Europea (arts. 476 a 494)
- Societats Anònimes Cotitzades (arts. 511 bis i ss.)

3
1 Introducción. Estructura orgànica: distribució de competències en els òrgans socials

Les societats de capital tenen una organització a través de la qual la persona jurídica pot desenvolupar
la seva pròpia activitat. D'especial importància resulta formar, expressar i executar la voluntat de la
societat, així com subscriure contractes amb tercers.

Les societats de capital tenen dos òrgans:

 La Junta General: òrgan sobirà on s'adopten els acords socials i nomena els administradors i
auditors
 Administradors: òrgan de gestió i representació

Competència dels òrgans:

 Està recollida a la LSC, per la qual cosa els estatuts poden perfilar les competències dels òrgans,
però sempre dins del marc legal.
 No es poden envair competències daltres òrgans ni mitjançant acord de junta general ni modificant
els estatuts
 La regulació jurídica dels dos òrgans ha tendit cap a la uniformitat, tot i que encara perviuen algunes
diferències significatives entre tots dos tipus socials.

4
2 JUNTA GENERAL DE LA SOCIETAT
Junta General

Els socis, reunits en junta general,

decidiran per la majoria legalment o
estatutàriament establerta, en els
assumptes propis de la competència
de la junta.

Tots els socis, fins i tot els dissidents i

els que no hagin participat a la reunió,
queden sotmesos als acords de la
junta general.

5
 Competències Junta
Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital, en
endavant LSC (art. 160)
a) L'aprovació dels comptes anuals, l'aplicació del resultat i l'aprovació de la gestió social.
b) El nomenament i la separació dels administradors, dels liquidadors i, si escau, dels auditors de comptes, així com
l'exercici de l'acció social de responsabilitat contra qualsevol d'ells.
c) La modificació dels estatuts socials.
d) Laugment i la reducció del capital social.
e) La supressió o la limitació del dret de subscripció preferent i d'assumpció preferent.
f) L'adquisició, l'alienació o l'aportació a una altra societat d'actius essencials. Es presumeix el caràcter essencial de
l'actiu quan l'import de l'operació superi el vint-i-cinc per cent del valor dels actius que figurin a l'últim balanç aprovat.
g) La transformació, la fusió, l'escissió o la cessió global d'actiu i passiu.
h) La dissolució de la societat.
i) Laprovació del balanç final de liquidació.
j) Qualssevol altres assumptes que determinin la llei o els estatuts
Llevat de disposició contrària dels estatuts, la junta general de les societats de capital pot impartir instruccions a l'òrgan
d'administració o sotmetre a la seva autorització l'adopció per aquest òrgan de decisions o acords sobre determinats
assumptes de gestió. Que no afectin el seu poder de representació (art. 161 LSC)
A SL, també competent mitjançant acord concret per a cada cas, podrà anticipar fons, concedir crèdits o préstecs,
prestar garanties i facilitar assistència financera als seus socis i administradors.
Podrà ampliar els Estatuts les competències, sense afectar la gestió i la representació de la societat=òrgan
d'administració (excepció del 161LSC) 6
 Clases de Junta General

JUNTA ORDINÀRIA, És la reunió de socis, degudament

1
convocats a aquest efecte, que té lloc els sis primers mesos
de cada exercici, per, si escau, aprovar la gestió social, els
comptes de l'exercici anterior i resoldre sobre l'aplicació del
resultat

2 JUNTA EXTRAORDINÀRIA: És la reunió de socis per tal

d'adoptar acords, en què falta qualsevol dels requisits
anteriors.

7
 Convocatòria
La junta general serà convocada pels
administradors i, si escau, pels liquidadors de
la societat.
Els administradors convocaran la junta general
sempre que ho considerin necessari o
convenient per als interessos socials, i en tot
cas, en les dates o períodes que determinin la
llei i els estatuts.
Hauran de convocar la junta general quan ho
sol·licitin un o diversos socis que representin,
almenys, el 5% del capital social, expressant a
la sol·licitud els assumptes a tractar.
En aquest cas, la junta general haurà de ser
convocada per a la seva celebració dins dels
dos mesos següents a la data en què s'hagués
requerit notarialment els administradors per
convocar-la, i s'han d'incloure necessàriament
a l'ordre del dia els assumptes que hagin estat
objecte de sol·licitud .
FORMA:
Mitjançant anunci publicat a la pàgina web de la societat si
aquesta hagués estat creada, inscrita i publicada en els termes
previstos a l'article 11 bis LSC.
Mancant anterior a "Butlletí Oficial del Registre Mercantil" i en un
dels diaris de major circulació a la província on estigui situat el
domicili social.
En substitució de la forma de convocatòria prevista al paràgraf
anterior, els estatuts podran establir que la convocatòria es
realitzi per qualsevol procediment de comunicació individual i
escrita, que asseguri la recepció de l'anunci per tots els socis al
domicili designat a aquest efecte o al que consti a la
documentació de la societat. En el cas de socis que resideixin a
l'estranger, els estatuts podran preveure que només seran
convocats individualment si hagueren designat un lloc del
territori nacional per a notificacions.
8
 Convocatòria (cont.)

CONTINGUT CONVOCATÒRIA
- nom de la societat
- data i hora de la reunió
- l'ordre del dia, en què figuraran els assumptes a tractar
- el càrrec de la persona o persones que facin la convocatòria.
Llevat de disposició contrària dels estatuts, la junta general se celebrarà al terme municipal on la societat tingui el seu
domicili. Si a la convocatòria no figurés el lloc de celebració, s'entendrà que la junta ha estat convocada per a la seva
celebració al domicili social.

Temini previ de la convocatòria.

1. Entre la convocatòria i la data prevista per a la celebració de la reunió hi haurà d'haver un termini de, almenys, un
mes a les societats anònimes i quinze dies a les societats de responsabilitat limitada. Queda fora de perill el que
estableix el complement de convocatòria. . (art. 172 LSC)
2. En els casos de convocatòria individual a cada soci, el termini es computa a partir de la data en què l'anunci s'ha
remès a l'últim.A l'anunci de la convocatòria de les societats anònimes, es pot fer constar, així mateix, la data en què,
si escau, es reunirà la junta en segona convocatòria. Entre la primera i la segona reunió haurà de fer, almenys, un
termini de 24 hores.

9
 JUNTA UNIVERSAL

És aquella junta en què és present o representada la totalitat del capital social i

els concurrents accepten per unanimitat la celebració de la reunió i els
assumptes a tractar. No necessita convocatòria ni complir formalitats que la llei
exigeix per dur-la a termeartículo 178 LSC.

Es pot reunir a qualsevol lloc del territori nacional o de l'estranger.

10
 ASSISTÈNCIA A LA JUNTA
Artícle 179. Dret d´asdistència.
1. A la societat de responsabilitat limitada TOTS els socis tenen dret a assistir a la junta general. Els estatuts no poden exigir per a lassistència a la junta
general la titularitat dun nombre mínim de participacions.
2. A les societats anònimes els estatuts poden exigir, respecte de totes les accions, qualsevol que sigui la seva classe o sèrie, la possessió d'un nombre mínim
per assistir a la junta general sense que, en cap cas, el nombre exigit pugui ser superior a l'u per mil del capital social.
3. A la societat anònima els estatuts poden condicionar el dret d'assistència a la junta general a la legitimació anticipada de l'accionista, però en cap cas no
poden impedir l'exercici d'aquest dret als titulars d'accions nominatives i d'accions representades per mitjà d'anotacions en compte que les tinguin inscrites en els
registres respectius amb cinc dies d'antelació a aquell en què s'hagi de celebrar la junta, ni als tenidors d'accions al portador que amb la mateixa antelació hagin
efectuat el dipòsit de les seves accions o, si escau , del certificat acreditatiu del seu dipòsit en una entitat autoritzada, de la manera prevista pels estatuts. Si els
estatuts no contenen una previsió a aquest darrer respecte, el dipòsit es pot fer al domicili social.
El document que acrediti el compliment d'aquests requisits és nominatiu i té eficàcia legitimadora davant de la societat.
.Article 180. Deure assistència dels administradors

ASSISTÈNCIA A LA JUNTA (telemàtica/únicament telèmàtica)

Artícle 182. Assistencia telemàtica.
Si els estatuts preveuen la possibilitat d'assistència a la junta per mitjans telemàtics, que garanteixin degudament la identitat del subjecte, a la convocatòria es
descriuran els terminis, formes i modes d'exercici dels drets dels socis previstos pels administradors per permetre'n l'adequat desenvolupament de la junta. En
particular, els administradors poden determinar que les intervencions i les propostes d'acords que, d'acord amb aquesta Llei, tinguin intenció de formular els qui
assistiran per mitjans telemàtics, es remetin a la societat amb anterioritat al moment de la constitució de la junta. Les respostes als socis o als seus representants
que, assistint telemàticament, exerceixin el dret d'informació durant la junta es produiran durant la reunió o per escrit durant els set dies següents a la finalització
de la junta.Artícle 182 bis. Junta exclusivament telemàtica.
1. Addicionalment al que preveu l'article anterior, els estatuts poden autoritzar la convocatòria per part dels administradors de juntes per ser celebrades sense
assistència física dels socis o els seus representants. En allò no previst en aquest precepte, les juntes exclusivament telemàtiques se sotmetran a les regles
generals aplicables a les juntes presencials, adaptades si escau a les especialitats que deriven de la seva naturalesa.
2. La modificació estatutària mitjançant la qual s'autoritzi la convocatòria de juntes exclusivament telemàtiques ha de ser aprovada per socis que representin
almenys dos terços del capital present o representat a la reunió. 11
 ASSISTÈNCIA A LA JUNTA per mitjà de REPRESENTANTS

article 183. Representació voluntària a la junta general de la societat de responsabilitat limitada.

1. El soci només es pot fer representar a la junta general pel seu cònjuge, ascendent o descendent, per un altre soci o per persona que tingui poder
general conferit en document públic amb facultats per administrar tot el patrimoni que el representat tingui en territori nacional.
Els estatuts poden autoritzar la representació per mitjà daltres persones.
2. La representació s'ha de conferir per escrit. Si no consta en document públic, haurà de ser especial per a cada junta.
3. La representació comprendrà la totalitat de les participacions de què sigui titular el soci representat.

article 184. Representació voluntària a la junta general de la societat anònima.

1. Tot accionista que tingui dret d'assistència es pot fer representar a la junta general per mitjà d'una altra persona, encara que aquesta no sigui
accionista. Els estatuts poden limitar aquesta facultat.
2. La representació s'ha de conferir per escrit o per mitjans de comunicació a distància que compleixin els requisits que estableix aquesta llei per a
l'exercici del dret de vot a distància i amb caràcter especial per a cada junta.

article 185. Revocació de la representació. La representació és sempre revocable. Lassistència personal a la junta del representat tindrà valor
de revocació.
article 186. Sol·licitud pública de representació a les societats anònimes.

12
 DRET DE VOT

Artícle 188. Dret de vot .

1. A la societat de responsabilitat limitada, llevat de disposició contrària dels
estatuts socials, cada participació social concedeix al seu titular el dret a emetre un
vot.
2. A la societat anònima (EL DRET DE VOT ÉS PROPORCIONAL AL CAPITAL
SOCIAL) no serà vàlida la creació d'accions que de manera directa o indirecta
alterin la proporcionalitat entre el valor nominal de l'acció i el dret de vot
3. A la societat anònima, els estatuts poden fixar amb caràcter general el nombre
màxim de vots que poden emetre un mateix accionista, les societats pertanyents a
un mateix grup o els que actuïn de forma concertada amb els anteriors, sense
perjudici de l'aplicació a les societats cotitzades del que estableix l'article 527.

Article 190. Conflicte d'interessos. El soci NO podrà votar: quan es tracti d'adoptar acord per objecte:
a) autoritzar-lo a transmetre accions o participacions subjectes a una restricció legal o estatutària,
b) excloure'l de la societat,
c) alliberar-lo d'una obligació o concedir-li un dret,
d) facilitar qualsevol tipus d'assistència financera, inclosa la prestació de garanties a favor seu o
e) dispensar-lo de les obligacions derivades del deure lleialtat conforme al que preveu l'article 230.

Es deduiran del capital social per al còmput de la majoria dels vots.

13
 CONSTITUCIÓ DE LA JUNTA i ADOPCIÓ D´ACORDS

Artíicle 191. Mesa junta y llista assistents , PRESIDENT SECRETARI

QUORUM, per a válida constitució: art. 193

Regla general (SA) en 1a Convocatòria el 25% del capital subscrit amb dret a vot, en 2a convocatòria, qualsevol que sigui el capital concurrent a
aquesta, llevat que els estatuts fixin un quòrum determinat, el qual, necessàriament, haurà de ser inferior al que aquells hagin establert o exigeixi la
llei per a la 1a convocatòria-

Quòrum de constitució reforçat en casos especials Art, 194

1. A les societats anònimes, perquè la junta general ordinària o extraordinària pugui acordar vàlidament l'augment o la reducció del capital i
qualsevol altra modificació dels estatuts socials, l'emissió d'obligacions, la supressió o la limitació del dret d'adquisició preferent de noves accions ,
així com la transformació, la fusió, l'escissió o la cessió global d'actiu i passiu, caldrà, en 1a convocatòria, la concurrència d'accionistes presents o
representats que tinguin, almenys, el 50% del capital subscrit amb dret de vot.
2. En segona convocatòria serà suficient la concurrència del 25% per cent del capital esmentat.
3. Els estatuts socials poden elevar els quòrums previstos en els apartats anteriors.

Podrà prorrogar-se les sessions

14
 ADOPCIÓ D´ACORDS (majoríes requerides SL 198-200 LSC)
MAJORIES VOTS ACORDS
Ordinàries (arts. 198 LSC) Majoria de vots emesos. Com Ordinaris
a mínim 1/3 de vots totals
Reforçades (arts. 199.a Més de ½ de vots totals -Augment i reducció
LSC) de capital.
-Modificació estatuts
Súper-reforçades (arts. 2/3 vots totals -Autorització competència
199.b LSC) administradors.
-Supressió o limitació del dret
de preferència en augment
capital, a transformació, la
fusió, l'escissió, la cessió
global d'actiu i passiu i el
trasllat de domicili a
l'estranger.

-Exclusió de socis 15
MAJORIES
ADOPCIÓ D´ACORDS (majoríes requerides SA 193,194-201 LSC)
CONVOC. QUORUM VOTS (ART. 201 ACORDS
LSC)
ORDINARIES 1ª ………….. -Presents o Majoria Ordinaris
(ART. 193 LSC) representats el 25% del simple
capital amb dret a vot dels vots

ORDINARIES (ART. 193 2ª………… -Qualsevol quin siga el capital Majoria simple dels Ordinaris
LSC) present o representat vots

REFORÇADES (ART. 194 1ª -Presents o representats el Majoria abosluta dels -Augment o la reducció de capital.
LSC) 50% del capital amb dret a vots emesos
vot. -Modificació dels estatuts socials.

-Emissió d'obligacions.

-Supressió o la limitació del dret d'adquisició preferent de noves accions.

-transformació, la fusió, l'escissió o la cessió global d' actiu i passiu i el

trasllat de domicili a l'estranger.
REFORÇADES (ART. 194 2ª -Presents o representats el -Vot 2/3 del capital -Augment o la reducció de capital.
LSC) 25% del capital amb dret a present o representat
vot. -Modificació dels estatuts socials.

-Emissió d'obligacions.

-Supressió o la limitació del dret d'adquisició preferent de noves accions.

-transformació, la fusió, l'escissió o la cessió global d' actiu i passiu i el

trasllat de domicili a l'estranger. 16
 IMPUGNACIO D'ACORDS
Accions d'impugnació d'acords dels òrgans socials (Junta General o Consell d'Administració) en què se sol·licita
del jutge la declaració de la seva nul·litat perquè són contraris a la Llei, els Estatuts o l'interès social (articles 204
i següents de la Llei de Societats de Capital) Article 204. Acords impugnables.
1. Són impugnables els acords socials que siguin contraris a la Llei, s'oposin als estatuts o al reglament de la
junta de la societat o lesionin l'interès social en benefici d'un o més socis o de tercers.
La lesió de l'interès social també es produeix quan l'acord, tot i no causar mal al patrimoni social, s'imposa de
manera abusiva per la majoria. S'entén que l'acord s'imposa de manera abusiva quan, sense respondre a una
necessitat raonable de la societat, la majoria s'adopta en interès propi i en detriment injustificat dels altres socis.
2. NO és procedent la impugnació d'un acord social quan hagi estat deixat sense efecte o substituït vàlidament
per un altre adoptat
abans que s'hagi interposat la demanda d'impugnació.
Si la revocació o substitució hagués tingut lloc després de la interposició, el jutge dictarà interlocutòria de
terminació del procediment
per desaparició sobrevinguda de l´objecte.

El que disposa aquest apartat s'entén sense perjudici del dret del qui impugne
a instar l'eliminació dels efectes o la reparació dels danys que l'acord li hagi
ocasionat mentre va estar en vigor.

17
 IMPUGNACIÓ D'ACORDS
3. TAMPOC PROCEDIRÁ IMPUGNACIÓ d'acords basada en els motius següents:
a) La infracció de requisits merament procedimentals establerts per la Llei, els estatuts o els reglaments de la junta i
del consell, per a la convocatòria o la constitució de l'òrgan o per a l'adopció de l'acord, llevat que es tracti d'una infracció
relativa a la forma i termini previ de la convocatòria, a les regles essencials de constitució de lòrgan oa les majories
necessàries per a ladopció dels acords, així com qualsevol altra que tingui caràcter rellevant.

b) La incorrecció o la insuficiència de la informació facilitada per la societat en resposta a l'exercici del dret
d'informació amb anterioritat a la junta, llevat que la informació incorrecta o no facilitada hagués estat essencial per a
l'exercici raonable per part de l'accionista o del soci mitjà, del dret de vot o de qualsevol dels altres drets de participació.

c) La participació a la reunió de persones no legitimades, llevat que aquesta participació hauria estat determinant per
a la constitució de lòrgan.

d) La invalidesa d'un o diversos vots o el còmput erroni dels emesos, llevat que el vot invàlid o l'error de còmput
haguessin estat determinants per a la consecució de la majoria exigible.

Presentada la demanda, la qüestió sobre el caràcter esencial o determinant dels motius d'impugnació previstos a
aquest apartat es plantejarà com a qüestió incidental de previ pronunciament.

L'ACCIÓ TÉ TERMINI DE CADUCITAT D'1 ANY, EXCEPTE..DES DE LA DATA ADOPCIÓ …..ART. 205 LSC

18
Pablo Tortajada Chardí Dret Mercantil
Profesor Ayudante Doctor Curs Acadèmic 2023/2024
Derecho Mercantil

¡¡Moltes gràcies!!