Apunts MDM

DRET
PROCESSAL I
PROCÉS CIVIL
DRET PROCESSAL I CIVIL CURS 2022-2023
TEMA 1.- FUNCIÓ JURISIDICCIONAL DE L’ESTAT I L’ORGANITZACIÓ JURISDICCIONAL

ESPANYOLA
1. DRET JURISDICCIONAL I DRET PROCESSAL: DISTINCIÓ, CONCEPTES I FONTS
 El dret jurisdiccional fa referencia al conjunt de normes relatives a l’organització jurisdiccional, que

es centra en l’òrgan que du a terme la funció jurisdiccional, que és el dret del poder judicial.
 El dret processal, és el conjunt de normes relatives als actes processals, subjectes i tipus de
processos. És l’eina que ens serveix per a tutelar davant dels tribunals (dret substantiu), regula l’eina
que tenen els tribunals (jutges) per a dur a terme la funció jurisdiccional.
El dret processal i el dret jurisdiccional, son un conjunt de normes relatives a la organització jurisdiccional, a
la estructura dels tribunals, composició del tribunal, funcionalment dels tribunals, atribucions i competències
dels tribunals i a la divisió territorial d’aquests.
Pilars:
o Jurisdicció: organització, composició, funció i la delimitació territorial dels òrgans judicials. Es pot
entendre de dues maneres:
o com a funció jurisdiccional pròpia de la sobirania estatal.
o com a organització judicial.
o Procés: es defineix com l’instrument dels tribunals, jutges i magistrats per a realitzar la funció
jurisdiccional. El procés es troba regulat a la Llei d’enjudiciament civil i a la Lecrim (les dues regulen el
procés com a instrument).
o Acció: actes processals, subjectes, forma, requisits i tipus de procediments. Drets dels justiciables a
l’activitat jurisdiccional. Aquest drets son els de la persona que ha iniciat la demanda, a dirigir-se al
tribunal, i que el tribunal la contesti (dret d’accés als tribunals). A més, també regula els pressupòsits
i els efectes de la tutela judicial.
FONTS
Les úniques fonts del dret processal son la llei i els principis generals del dret, per tant a diferencia del dret
civil, ni la costum ni la jurisprudència son fonts del dret processal. La font principal del dret processal és la
llei.
 Llei estatal (art. 149.6a CE): la legislació processal es competència exclusiva de l’Estat, “sense
perjudici de les necessàries especialitats derivades de les particularitats del dret substantiu de les
CCAA”. L’article ens diu que la legislació processal es matèria exclusiva de l’Estat, però també obra la
porta a que els parlaments de les CCAA puguin adoptar normes processals.
 Llei autonòmica (art. 130 EAC): “correspon a la Generalitat de Catalunya dictar normes processals
específiques que deriven de les particularitats del dret substantiu de Catalunya”. Son 2 extrems en els
quals el TC s’ha fixat molt per entendre si una CCAA excedeix la seva competència i declara o no que
aquella norma processal que ha dictat una CCAA ha de ser declarada nul·la per inconstitucional
declarant que no venien exigides pel dret substantiu derivat de Catalunya. Son aquests 3 extrems els
que faculten les CCAA per dictar normes processals.
2
Què s’entén per particularitats? Tradicionalment s’entén que són institucions de dret civil substantiu
concrets (penyora servituds) que poden reclamar alguna normativa processal específica, és a dir, normativa
que no està regulada en la Llei d’Enjudiciament Civil: però també s’entén que són l’ordenament jurídic civil
català en el seu conjunt. El Parlament de Catalunya està legitimitat per dictar normes processals
específiques.
El legislador català a l’hora de dictar normes processals ha seguit dues tècniques:
1) Inclou normes processals en els textos legals de dret civil:

a. Art. 235-15 Llibre II CCCat: “en l'exercici de les accions de filiació no cal la presentació de cap
principi de prova ”.
b. Disposició addicional 5a Llibre II CCCat: “Procediments relatius a la ruptura de parella
estable es tramiten d'acord amb les normes de la LEC previstes pels processos matrimonials.
Les reclamacions sobre guarda dels fills, atribució d'ús de l'habitatge familiar, compensació
econòmica per raó de treball i prestació alimentaria s'hauran d'acumular en un únic procés. ”
c. Art. 553-40, Prohibicions i restriccions d’ús dels elements privatius, Llibre V CCCat: “2,
Presentada la demanda contra un copropietari o ocupant de l'element privatiu en exercici de
l'acció de cessació d'activitats contràries a la convivència, |'autoritat judicial ha d 'adoptar
les mesures cautelars que consideri convenients, entre les quals, la cessació immediata de
l’activitat prohibida.”
d. Art. 569-36, hipoteca en garantia de prestacions compensatòries en forma de pensió en cas
de nul·litat de matrimoni, divorci o separació del Llibre V CCCat: “2. Les condicions de la
hipoteca es poden establir de comú acord entre els cònjuges en el conveni regulador aprovat
judicialment o atorgat davant notari o en conveni posterior. Si no hi ha pacte, a petició del
cònjuge o la cònjuge amb dret a pensió, l’autoritat judicial que ha conegut del procediment
pot fixar les condicions per mitjà d'una resolució, donant audiència a ambdues parts.”
2) El parlament dicta una llei completament processal en un text independent del CCCat que regula una
institució processal com el recurs de cassació (dictar lleis processals pròpies):
a. Llei 4/2012, del 5 de març, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya: regula
quines resolucions dels tribunals catalans tenen accés al recurs de cassació i per quin motiu
poden ser impugnades.
El dret civil català es comença a perfilar des del s. X i es consolida en la Compilació de 1960 i la
en Codificació iniciada en 2002 requereixen d'una producció correlativa de la doctrina legal que
permet interpretar i aplicar de manera uniforme el dret positiu.
La conseqüència es que es necessari regular de forma específica la via mitjançant la qual es

general la doctrina legal del recurs de cassació davant el TSJC.
Les normes es protegeixen a través del recurs de cassació, motiu: perquè es la via a través de la qual un únic
tribunal (que a Catalunya és el TSJ) estableix com cal seleccionar una norma, interpretar-la, i com cal aplicar-
la en un cas concret. Per tant, el que fa el TSJC a través del recurs de cassació com a eina, es establir una
doctrina legal en la que de forma uniforme interpreta i aplica el dret. A través del recurs de cassació, crea
doctrina legal. La doctrina legal és la que emeten solament els tribunals superiors, i en matèria civil solament
l’emet el TS sala primera (en dret civil estatal) i a Catalunya solament la sala civil del TSJCat.
3
Normativa de la unió europea
Creació ELSJ (espacio de libertad, seguridad y justícia) amb el Tractat d’Amsterdam de 1997, que fa
referencia a la cooperació judicial que passa a ser de civil a pròpiament comunitària. Es consolida
definitivament amb el Tractat de Lisboa de 2007 (art. 67.4 i 81 TFUE).
Es l’àmbit de la unió europea dedicat a la justícia (ELSJ), espai comú on han de circular d’una forma àgil les
resolucions judicials i altres peticions que pugui dur a terme el MF espanyol respecte al d’Alemanya per
exemple. Aquest espai de seguretat i justícia es crea al tractat d’Amsterdam on es diu que formen part de les
normes comunitàries la cooperació judicial civil.
Quan això diu que ara serà part està atorgant competències a les institucions de la UE per crear normes
processals civils i a partir d’aquest moment es dicten normes a traves de reglaments o directives sobre dret
processal civil i hi ha una part dedicada a dret processal del dret de la UE. I el ELSJ es consolida al tractat de
Lisboa del 2007. Aquest ELSJ es plena amb la legislació civil i òrgans de la UE dicten normes processals
d’acord amb 4 criteris i hi ha textos del dret de la UE que segueix el criteri de reconeixement mutu.
 Reconeixement mutu: es el principi basic en la cooperació judicial civil, es basa en una confiança
reciproca entre els Estats (ex: Reglament 1215/2012 del PE i del Consell, relatiu a la competència
judicial, el reconeixement i l’execució de resolucions judicials en matèria civil i mercantil).
 Cooperació judicial: (ex: Reglament 1206/2001 del Consell, relatiu a la cooperació entre els Estats
membres en l’àmbit d'obtenció de proves en matèria civil i mercantil). Es important en matèria
d’obtenció de proves, es el poder sol·licitar per part d’un jutge espanyol informació als bancs
francesos sobre els béns d’un senyor domiciliat a França que es deutor d’un ciutadà espanyol amb
domicili a Espanya.
 Aproximació de legislacions: es fa a traves de les Directives (normes mínimes comunes) i ha de ser
exposada pels poders legislatius de cada Estat (ex: Directiva 2008/52/CE del PE i del Consell, sobre
certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils).
 Facilitar l’accés a la Justícia: (ex: Reglament 861/2007 del PE i del Consell, que estableix un procés
europeu d’escassa quantia; modificat en 2015 i 2017): Procés d’escassa quantia que és un procés
europeu, uniforme i que des de l’inici al final ha estat ideat i redactat i aprovat per institucions de la
UE, exigeix un assumpte transfronterer. L’avantatja és que tan el ciutadà espanyol com francès
coneixen la norma perquè són normes dictades per la UE i transportades als OJ dels estats tal qual
han set dictades per la UE.
PRINCIPIS GENERALS DEL DRET
Son fonts del dret processal i son fonts més transcendents que la pròpia llei, son principis juridico-naturals i
per tant, tenen una categoria superior a la llei, doncs la informen i indiquen al legislador com regular una
matèria judicial concreta i ajuden a resoldre problemes de buits legals. Els dos principis basics son:
 Principi d’audiència
 Principi d’igualtat entre les parts
LA COSTUM I LA JURISPRUDENCIA NO SON FONTS DEL DRET JURISIDCCIONAL/PROCESSAL
4
2. JURISDICCIÓ: LA FUNCIÓ JURISDICCIONAL

La jurisdicció és un concepte amb varies nocions, de les quals ens centrarem en 3:
o Com a funció jurisdiccional, entesa com un poder dels 3 que l’Estat exerceix.
o Com a organització jurisdiccional, és a dir, com un conjunt de tribunals que s’han d’ordenar.
o Com a pressupòsit del procés, és a dir, per a que el procés sigui vàlid, s’ha de tramitar a un dels
Tribunals que tinguin jurisdicció.
FUNCIÓ JURISIDCCIONAL
Ja que en qualsevol societat ocorren incompliments del Dret en casos concrets, calen mecanismes per
mantenir la pau social que aquest Dret tractava de garantir. Han existit tres formes d'aplicar la justícia a el
cas concret:
 Autotutela: l’individu es pren la justícia, desproporcionada, pel seu compte.

 Autocomposició: les parts d’un conflicte arriben a un acord per a solucionar-ho.
 Heterocomposicio: les parts d’un conflicte acudeixen a un tercer perquè aquest ho resolgui.
Amb l’Estat de Dret s'aboleix justícia privada i s'atorga el monopoli de la funció jurisdiccional (tutela i
realització del dret objectiu) a uns òrgans. Aquesta funció no deixa de ser una coerció, però en aquest cas,
està legitimada per la pròpia existència de l'Estat de Dret (Rousseau).
Art. 117.3 CE: El ejercicio de la potestad jurisdiccional en todo tipo de procesos, juzgando y haciendo
ejecutar lo juzgado, corresponde exclusivamente a los Juzgados y Tribunales determinados por las
leyes, según las normas de competencia y procedimiento que las mismas establezcan.
Aquest article ens diu que els Tribunals han d’estar creats ex ante i per LO, així com la regulació del
procés civil, que ha d’estar regulada per llei, d’acord amb el principi de legalitat.
Els caràcters definidors de la funció jurisdiccional (art. 117.1 CE): els caràcters definidors defineixen la funció
jurisdiccional per contraposició a l’Administració *. La funció/objectiu de la funció jurisdiccional és aplicar
normes jurídiques però ho fa entre un conflicte amb subjectes diferents del jutge, l’administració aplica
normes administratives on està directament involucrada l’administració en contra d’un subjecte. En canvi el
jutge civil fa una aplicació desinteressada, no és part en el procés civil, és imparcial. En canvi en el procés
administratiu és administració directament contra persona.
*Aquests son:
 Aplicació de les normes jurídiques, és a dir, els jutges apliquen normes abstractes en conflictes
d’interessos per a extreure les conseqüències jurídiques. Aquesta aplicació, a diferencia de
l’Administració que requereix d’una activitat administrativa, la jurisdicció ho fa de forma aliena, resol
conflictes aliens sense veure’s involucrada en aquella situació.
 Independència: han de tenir independència ideològica, econòmica i aliena i independent al Ministeri
de Justícia (poder executiu). Això es gestiona a traves del Consell General del Poder Judicial, que és
qui aplica l’Estatut Jurídic dels jutges i magistrats.
o Externa: art. 13 LOPJ “Todos están obligados a respetar la independencia de los Jueces y
Magistrados ”. Del poder executiu, dels mitjans de comunicació ¡ altres agents.
o Interna: art. 12 LOPJ “En el ejercicio de la potestad jurisdiccional, los Jueces y Magistrados
son independientes respecto a todos los órganos judiciales y de gobierno del Poder Judicial.”
5
Cap magistrat por indicar o instruir a un altre magistrat sobre com ha de resoldre el conflicte
d'interessos que està jutjant.
Excepció: art. 12.2 LOPJ dret a la tutela judicial efectiva “No podrán los Jueces y Tribunales corregir la
aplicación o interpretación del ordenamiento jurídico hecha por sus inferiores en el orden jerárquico judicial
sino cuando administren justicia en virtud de los recursos que las leyes establezcan”.
Els jutges i magistrats actuen amb imparcialitat (que emana dels tribunals supranacionals):
 Imparcialitat Subjectiva: el jutge no ha de tenir cap mena de relació amb les parts del procés. Si la té,
no podrà dur a terme el cas.
 Imparcialitat Objectiva: un jutge no pot dur a terme unes funcions que són incompatibles entre si,
que el jutge no les pot dur a terme a l’hora o simultàniament. Per exemple el procés penal on el
jutge que investiga no pot dictar sentència en el tribunal superior de la sentència que s’ha dictat en
el jutjat de primera instància si aquesta s’impugna.
Desinterès objectiu (nemo iudex in sua causa): un jutge no pot jutjar un supòsit en el que té algun tipus
d’interès en la causa. Per exemple: s’imposa una demanda per part de la comunitat de propietaris contra el
propietari del bloc de pisos on jo visc, haure de passar el cas a un altre jutge.
3. ORGANITZACIÓ JURISIDICCIONAL ESPANYOLA: PRINCIPIS, JURISIDICCIÓ ESPECIAL

Els òrgans jurisdiccionals s’ordenaran d’acord als següents principis essencials:
1) Principi d’unitat jurisdiccional art. 117 CE: Principi essencial. El que fa és conèixer l’única excepció a
la unitat jurisdiccional que és la jurisdicció militar, legitimada per la CE. Podria haver no existit i no
haver estat regulada, però la reconeix la CE al seu article 117.5 CE “El principio de unidad territorial
es la base de la organización y funcionamiento de los tribunales. La ley regulará el ejercicio de la
jurisdicción militar en el ámbito estrictamente castrense y en los supuestos de estado de sitio de
acuerdo con los principios de la constitución”.
En quant a aquest principi o valor, hem de veure si realment es una declaració de voluntat i no es plasma
o té potència.
S’ha concretat en una tècnica posterior 122 CE ens diu que ha de ser una LO la que reguli l’organització i
funcionaments i atribució dels tribunals. Aquest principi tots els òrgans judicials estan legislats en la
LOPJ. Ha d’existir la LOPJ perquè el 122 CE ho exigeix. Unitat jurisdiccional en aquest text legal (LOPJ)
han d’estar previstos el tribunals de la jurisdiccions ordinària. Tots els magistrats que conformen la
jurisdicció ordinària estan sotmesos al mateix estatut jurídic (són normes úniques que regulen la
professió de un jutge són les mateixes i estan regulades a la LOPJ), han d’actuar amb intendència i
imparcialitat.
Tots els jutges i magistrats realitzen la mateixa funció, estan sotmesos als mateixos principis, tenen
el mateix estatut jurídic que està informat per la independència, la imparcialitat, la responsabilitat, la
submissió a la llei, etc; i estan governats per un òrgan d'autogovern (Consell General del Poder
Judicial) respecte de la resta de poders (sobretot del executiu).
Els tribunals estan autogovernats pel que és el CGPJ, la jurisdicció l’aplica l’òrgan d’autogovern que és el
Consell general del poder judicial que té potestat reglamentària dins el seu àmbit de competència.
 Raó de ser del principi: impedir la proliferació de jurisdiccions especials per tal d’evitar que el poder
executiu pugui ser controlat d’alguna manera.
6
Per tant, la jurisdicció ordinària ha de ser única i ha d'estar regulada per els mateixos principis i normes.
Aquest principi és un principi liberal i es consagra en la Constitució de Cádiz de 1812, concretament, a
l'art. 248: “En los negocios comunes, civiles y criminales no habrga más que un solo fuero para toda clase
de personas”. La unica jurisidiccio especial que trobem actualment, és el tribunal militar (molt delimitat).
 Vessant territorial: art. 149.1.5 CE: mititza el principi d’unitat jurisdiccional i que es veu reflectida en
l’Administració de Justícia. Aquesta es competència exclusiva de l’Estat però el fet autonòmic
incideix en l’organització i funcionament del Poder Judicial. Es a dir, en cada CCAA cada organització
autònoma acaba amb un Tribunal Superior de Justícia propi, per tant, una manifestació d'aquesta
vessant territorial és l’existència d'aquests tribunals.
(ej. Creació del TSJ (art. 152 CE) i formulació del concepte “administració de l’Administració de
Justícia” per les SSTC, Ple 56/90 i 62/90:
 En un sentit estricte fa referència a la funció jurisdiccional pròpiament dita i a la organització

dels elements intrínsecament units a la determinació de la independència amb la que s'ha
de desenvolupar, per tant, és aquell “nucli inaccessible del Poder Judicial” que sí que és
competència exclusiva de l’Estat.
 En un sentit ampli atén als elements que, més o menys units a l’anterior, serveixen de suport
personal i material però que no resulten essencials en la funció jurisdiccional ni en el govern
del PJ, podent, aleshores parlar de “administració de l'Administració de Justícia”, que
compren el personal el servei de la mateixa i els mitjans materials, els quals si podrien ésser
de la competència de les CCAA.
Clàusula subrogatòria: forma genèrica per assumir competències exclusives d’estat a les CCAA a traves dels
estatuts d’autonomia.
Article 109 EAC: La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest
Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de
l'Estat amb relació a l'administració de justícia a Catalunya.
2) Principi d’exclusivitat jurisdiccional: aquesta solament depèn dels jutges, només poden exercir la
funció els jutges i magistrats.
a. En sentit positiu, art. 117.3 CE L’exercici de la potestat jurisdiccional en tot tipus de
processos, jutjant i fent executar el jutjat, correspon exclusivament als Jutjats i als Tribunals
que les lleis, segons les normes de competència i de procediment que elles estableixin.
b. En sentit negatiu, art. 117.4 CE Els jutjats i tribunals no exerciran funcions altres que les que
assenyala l'apartat anterior i les que els siguin atribuïdes per llei en garantia de qualsevol
dret.
3) Principi d’especialització: Especialització substantiva. La jurisdicció ordinària s'estructura en 4

branques: civil-mercantil, penal, social-laboral, contencios administrativa.
4) Principi de divisió de treball: Es constata en que dins d'una branca hi ha diversos tribunal de diversos
tipus que exerceixen les seves funcions en diversos territoris.
Exemples d’aquests principis: òrgans judicials civils i penals
7
4. PERSONAL JUTJADOR DELS ÓRGANS JUDICIALS

*El partit judicial (art. 32 LOPD) fa referencia al conjunt de municipis que formen part de la mateixa
província. Les 7 capitals de partit judicial són:
 Balaguer: Àger Agramunt, Albesa, Alfarràs, Alguaire, Almenar, Linyola, Penelles, Cubells, Térmens,
Vilanova de Segrià, Alós de Balaguer, Castelló de Farfanya...
 Lleida: Aitona, Albatàrrec, Albi, Alcoletge, Alcarràs, Alpicat, LBB, Juncosa, Serós, Sidamon, Benavent
de Segrià, Torrefarrera...
 Solsona: Olius, Torà, Oliana, Bassella, Biosca, Odén...
 Tremp: Esterri d'Àneu, Llavorsí, Sort, Talarn, Pont de Suert, Pobla de Segur, Soriguera, Abella de la
conca...´
 Seu d’Urgell: Arsèguel, Cabó, Cava, Lles de Cerdanya, Organyà, Prullans...Cervera: Anglesola,
Bellpuig, Guissona, Castellnou de Seana, les Oluges, Tàrrega..
 Vielha: Ares, Canejan, Vilamòs, Bausen, Les, Bòrdes, Naut Aran, Bòssost Vielha i Mijaran.
 Cervera: Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellnou de Seana, Cervera, Ciutadilla....
PREGUNTES EXAMEN SOBRE ÒRGANS CIVILS O PENALS: NOM DEL TRIBUNAL, QUINA ÉS EL TERRITORI DE LA
SEVA COMPETÈNCIA, I MATÈRIA.
ORGANS DE L’ORDRE JURISDICCIONAL (jurisdicció civil)
8
1) Jutjats de pau (es troben a la base): situats en localitats que no son capital de partit judicial. El jutge
de pau es elegit per l’ajuntament i és la única persona que exerceix funcions jurisdiccionals que no
ha de ser llicenciat en dret. És una persona lega, que no és especialista en una matèria. Exerceix la
seva funció en el poble, té poques competències (ex: reclamacions dineràries fins a 90 euros, art. 47
LEC).
2) Jutjats de primera instancia: el seu territori es tot el partit judicial (lloc del demandat o lloc de la
infracció). El jutjat de primera instancia té competència únicament civil. El jutjat d’instrucció té
competència únicament penal. La competència del jutjat de primera instància: tramitar la primera
instància del procés civil. En procés civil, el que determinarà la competència territorial és el domicili
del deutor. La seva seu es troba en la capital del partit judicial. (ex: reclamacions dineràries a partir
de 91€) (7 capitals*).
Article 84: “En cada partido habrá uno o más Juzgados de Primera Instancia e Instrucción con sede
en la capital de aquél (en la capital del partido judicial) y jurisdicción en todo su ámbito territorial.
Tomarán su designación del municipio de su sede.
3) També tenen la seva seu en el partit judicial, els jutjats de violència sobre la dona, creats a partir de
la LO 1/2004, es van crear per a donar competència penal i sobretot civil. Apart de dirigir la primera
fase del procés penal (instrucció) sinó que tramiten la primera instància d’un procés civil.
Atorguem a un únic òrgan jurisdiccional la competència per tramitar mesures de protecció de

caràcter penal (ordres d’allunyament) i mesures de protecció d’ordre civil (pensions, etc.) Es va
centrar aquestes competències per a una major de protecció de la dona i evitar descoordinació
(competències: art. 87 ter LOPJ filiació, maternitat i paternitat, nul·litat, separació o divorci,
adopcions...)
4) Jutjats mercantils: competència i especialització en matèria mercantil, art. 86 ter 2 LOPJ. El seu àmbit
territorial, és la província, la seu es la capital de província. La sentencia del jutjat mercantil sobre la
matèria que se li permet pot ser impugnada. Si la sentència que dicta el jutjat pot ser objecte
d’impugnació (recurs d’apel·lació) que resoldrà l’audiència provincial.
9
5) En l’àmbit de la província, tenim les audiències provincials que es divideixen en seccions civils i
penals generalment. Està integrada per les següents Sales: D’apel·lació; de lo Penal; de lo
Contenciós-Administratiu, de lo Social. En cas de que el número d’assumptes ho aconselli, es podran
crear dos o més Seccions dins d’una Sala.
Lleida: 2 seccions: civils i penals.
Competència procés civil: resoldre de recursos de apel·lacions que se interposen contra les
sentencies dictades pel jutjats de primera instància, pel jutjats de violència sobre la dona i la dels
jutjats mercantils. Tribunal sobre la Audiència Provincial dins de una CA  El TSJ (un a cada CA,
competència en matèria civil essencial es resoldre recursos de cassació).
6) Tribunal Superior de Justícia CCAA: per sobre de l’audiència provincial, cada CCAA té el seu.
Competències: conèixer del recurs de cassació (entre d’altres).
7) Jutjats i Tribunal de Marca Comunitària: son d’àmbit nacional i estan ubicats a Alacant, son uns
tribunals molt especialitzats en dret UE.
8) Tribunal Suprem (Sala Civil del TS, sala penal del TS): tot l’estat, amb recursos de qualsevol Audiència
Provincial. Competència en matèria civil resoldre de recursos de cassació i tot allò mercantil, i allò
que es reguli per el codi civil estatal.
ORGANS DE LA JURISDICCIO PENAL
10
1) Jutjats de pau: la delimitació territorial és la mateixa (en municipis que no siguin capital de partit
judicial). Competència en matèria penal: poca des de que es van suprimir les faltes. Sí que poden
conèixer coses de conciliació en matèria penal.
2) Jutjats d’Instrucció: els jutjats d’instrucció també tenen la seu en una capital de partit judicial. La
seva competència més rellevant és tramitar la fase d’instrucció, que es la primera fase del procés
penal. Instruir es refereix a acabar la fase d’investigació, ja no de forma autònoma per part de la
policia sinó sota les ordres dels jutges. El jutge aquí adopta decisions de caràcter jurídic per fer
avançar la instrucció, adopta mesures cautelars... Article 87 LOPJ.
3) Jutjats de violència sobre la dona (84 a 98 LOPJ): La seva competència són tots els delictes que es
poden qualificar de violència de gènere, per part de la parella o ex parella, sobre la dona. Aquests
jutjats apareixen en l’àmbit jurisdiccional civil perquè també coneix de demandes civils sobre filiació,
divorcis, separació, adopció... La seva funció és complexa, té competència en matèria civil i penal. En
matèria penal, sols té competència en la fase d’instrucció. Per tant, en la fase d’instrucció d’un
delicte penal, aquest jutjat sols instrueix.
a. En competència civil, sols coneix de la primera instància (per tant des de que es dicta la
demanda de separació fins que es dicta sentència).Solament tramita les demandes civils si
ha començat al instruir un procés penal, i a adoptat alguna resolució de caràcter penal (art
87 ter).
4) Jutjats de menors: dels 14 als 18 anys es té responsabilitat penal, però se’ls hi exigeix a través d’un
procediment especial: per ells està previst un procediment específic però no en matèria substantiva
penal. LO de Responsabilitat del menor. La fase d’instrucció li correspon al Ministeri fiscal, no al
jutjat d’instrucció. La particularitat de responsabilitat penal de menors: qui són els menors que son
jutjats a traves d’un procediment específic (14-18 anys). Un menor de 13 o 12 anys no té
responsabilitat penal i se li atorga un estatut protector. Les conductes de menors generadores de
actes il·lícits son les mateixes que el CP, pero no se’ls imposa penes sinó mesures que són més o
menys restrictives. L’any 2000 el que s’introdueix és que la fase d’investigació s’atorga directament
al Ministeri Fiscal.
Artículo 96.1. En cada provincia, con jurisdicción en toda ella y sede en su capital, habrá uno o más
Juzgados de Menores. No obstante, cuando el volumen de trabajo lo aconseje, podrán establecerse
Juzgados de Menores cuya jurisdicción se extienda o bien a un partido determinado o agrupación de
partidos, o bien a dos o más provincias de la misma Comunidad Autónoma. Tomarán su nombre de la
población donde radique su sede.
 Fiscalia Europea  Investigar i acusar delictes comesos contra els interessos financers de la UE.
Determinats delictes: creada a la LO/2021, art. 308 del CP, fraus en les condicions a les subvencions
europees. Fase de judici: Audiència provisional.
5) Jutjat Penal: Encarregats de dur a terme la 2a fase del procés penal en delictes de fins a 5 anys de
pena privativa de llibertat. Territori és partit judicial+provincia, nomes tenen la seu a Lleida.
Competències: dur a terme la 2a fase de judici de procés penal en delictes de fins a 5 anys. Duen a
terme la segona fase degut al principi no previngut (el jutge que instrueix no pot dictar sentencia).
6) Audiència provincial: dictar sentencia en primera instancia quan el delicte esta sancionat amb més
de 5 anys de pena de llibertat.
11
PROCESSOS PENALS
Partim de que el jutge que instrueix (llevat de delictes lleus) no pot dictar sentències, sinó seria un jutge
contaminat (te prejudicis) i dictaria sentència en funció de tot el material que ha recollit durant la
investigació i per protegir el dret de defensa i presumpció d’innocència, el jutjat d’instrucció no pot dictar
sentència a la 2a fase del procés penal – Principi del Jutge no Previngut o Principi Acusatori.
En atribució de competències (CRITERI DE GRAVTETAT DE LA PENA) Pot dictar sentència l’audiència

provincial o jutjat penal. Davant l’Audiència Provincial es fa la fase de judici que és la 2a fase del procés
penal.
Quan la conducta està castigada per més de 5 anys de pena privativa de llibertat dicta sentència la audiència
provincial i no un jutjat penal, depèn de la gravetat del delicte. Però si el delicte està sancionat de fins a 5
anys dicta sentència el jutjat penal.
La sentència de l’audiència provincial ¿Es pot impugnar? SI, a traves d’un Recurs d’Apel·lació al TSJ. Això és
així perque es basa en el dret fonamental que diu que la persona condemnada en primera instancia ha de
ser revisada la seva condemna en un tribunal superior (extret del pactes de drets civils i polítics internacional
de 1966) i recollit en l’article 24.1 CE que és el dret a la tutela judicial efectiva.
12
Es pot impugnar aquesta sentència també? SI, per un Recurs de Cassació davant la Sala de lo Penal del TS.
Els delictes castigats amb penes privatives de llibertat de fins a 5 anys s’inicien amb la primera fase
d’instrucció del procés penal que la du a terme el jutjat d’instrucció o el Jutjat de violència sobre la dona. Un
cop instruïda la primera fase, hem de passar a la segona, però com ja sabem, pel principi de jutge no
previngut o principi acusatori, el jutge que instrueix no pot dictar sentència en la segona fase. Per això
existeixen els Jutjats Penals que s’encarreguen de dur a terme la 2a fase del procés penal de dictar
sentència.
La sentència que dicta aquest òrgan, pot ser recorreguda mitjançant un Recurs d’Apel·lació davant de
l’Audiència Provincial. La sentència de l’audiència provincial, al mateix temps, pot ser recorreguda per un
Recurs de Cassació a la Sala de lo Penal del TS.
TRIBUNAL DE JURAT
13
És un tribunal anomenat especial, si es comet un fet que la llei orgànica del tribunal del jurat atorga
competència al tribunal del jurat s’ha de tramitar un procés penal davant del tribunal de jurat. Aquest coneix
de delictes específics, solament d’una llista que està enunciada a l’art. 1 de la Llei Orgànica del Tribunal de
Jurat. Son uns 11 delictes i només coneix aquests amb independència de la gravetat de la pena. El territori
on exerceix la funció jurisdiccional és la província, un assassinat que ha tingut lloc a qualsevol altre lloc de la
província de Lleida es constituirà a Lleida.
La sentencia que dicta el tribunal del jurat pot ser impugnada a través del recurs d’apel·lació a la sala penal i
civil del tribunal superior de justícia de Catalunya. Si s’impugna aquesta sentencia anirem a la sala penal del
TS a través del recurs de cassació.
Art 1 LOTJ 1. El tribunal del jurado, como institución para la participación de los ciudadanos en la
administración de justicia, tendrá competencia para el enjuiciamiento de los delitós atribuidos a su
conocimiento y fallo por esta u otra Ley respecto de los contenidos de las siguientes rúbricas.
a. Delitos contra las personas.

b. Delitos cometidos por los funcionarios públicos en el ejercicio de sus cargos.
c. Delitos contra el honor.
d. Delitos contra la libertad y la seguridad.
 JCI  Jutjat Central d’Instrucció.

 JCP  Jutjat Central Penal
 MF  Ministeri Fiscal
 JCM  Jutjat Central de Menors. (competència  menors terroristes)
 LORPM  Llei orgànica de Responsabilitat del Menor (LO 5/2000)
(Quan es Central vol dir que sol hi ha 1 que es situa a Madrid)
AUDIENCIA NACIONAL
Amb seu a Madrid i amb jurisdicció en tot el territori espanyol (s’entén que determinats delictes
competència de la AN s’han de jutjar de forma centralitzada).
És un conjunt d’òrgans que coneix d’uns delictes específics que estan previstos en el article 65 de la LOPJ +
terrorisme. El terrorisme està regulat a la disposició transitòria de la Llei 4/1998 que va determinar que els
delictes de terrorisme s’atribueixen a la audiència nacional. Té competència per raó de matèria. Els delictes
de l’art. 65 LOPJ + terrorisme són els que coneix l’audiència nacional.
Dins l’audiència nacional es distingeix entre tipus de delicte, per què? En l’audiència nacional hi ha diversos
òrgans. ® Com es tramita el procés penal i quins són els òrgans que intervenen en l’Audiència Nacional?
14
DELICTES DE MÉS DE 5 ANYS DE PENA PRIVATIVA DE LLIBERTAT (art. 65 1o y 5o LOPJ, 14.3 TER i 847 LECrim)
Qui instrueix és el Jutjat Central d’Instrucció (JCI). Dicta sentència la Sala Penal de l’Audiència Nacional
(principi acusatori). Aquesta pot ser impugnada a traves del Recurs d’Apel·lació que el resol la Sala
d’Apel·lació de l’Audiència Nacional (s’hagi comes el delicte on sigui tot va allí). Aquesta sentència de la sala
d’apel·lació pot ser impugnada per mitjà d’un Recurs de Cassació a la Sala Penal del TS.
DELICTES DE FINS A 5 ANYS DE PENA PRIVATIVA DE LLIBERTAT (art. 65 1o y 5o LOPJ, 14.3 TER i 847
LECrim): En aquest cas qui instrueix és el Jutjat Central d’Instrucció i qui dicta sentència es el Jutjat Central
Penal (JCP) que té competència respecte de delictes de fins a 5 anys de pena privativa de llibertat. A partir
d’aquí la sentència del JCI pot ser recorreguda mitjançant Recurs D’Apel·lació a la Sala Penal de l’Audiència
Nacional. La sentència d’aquesta Sala penal de l’AN també pot ser impugnada per un Recurs de Cassació
davant la Sala Penal del TS.
Delictes de terrorisme comesos per menors responsables penalment (arts. 2, 6, 41 i 42 LO 5/2000 RPM)
Tenim l’existència de la Llei Orgànica de la responsabilitat penal del menor, una norma que regula el
procés a traves del qual s’investiga i es jutja a un menor que te responsabilitat penal. En aquest cas, si el
menor ha comès un delicte de terrorisme, són aquests òrgans els que hi intervenen.
La particularitat d’aquest cas es troba en que l’òrgan que Instrueix és el Ministeri Fiscal i no el Jutjat
d’instrucció, perquè es la particularitat clau del procés penal del menor, investiga el MF no el jutjat
d’instrucció. Qui dicta Sentència és el Jutjat Central de Menors i a partir d’aquí tenim un Recurs
d’Apel·lació davant de la Sala Penal de l’Audiència Nacional. La sentència d’aquesta sala la podem recórrer
a través d’un Recurs de Cassació davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem.
15
5. ÒRGANS JUDICIALS: UNIPERSONALS I COLLEGIATS
 Òrgans Unipersonals: la funció jurisdiccional la exerceix una sola persona. S’identifiquen

normalment per la paraula jutjat (instrucció, JCI, de violència sobre la dona...)(amb el nom ràpid
sabem)
 Òrgans Col·legiats: la funció jurisdiccional per part d’un col·legi (diverses persones). Es relaciona
amb la paraula audiència i tribunal. Aquests es poden estructurar/organitzar en sales o seccions
art.55 LOPJ (sala penal i civil, contenciosa, social...)
TS i TSJ organitzats en sales i les audiències provincials, en seccions
La formació als articles 196 i 197 de la LOPJ i / 203-206 de la LOPJ regula la figura del Ponent que és el
magistrat ponent de la sala o secció que ha de proposar el contingut de la sentència als seus companys de
sala o secció.
Vot dissident to particular: el formula el magistrat ponent quan la resta de companys no admeten
la seva decisió. I aleshores el que ha de fer el magistrat ponent és dictar vot particular. És
bàsicament l’opinió dissident d’un dels magistrats d’un òrgan col·legiat respecte de la decisió
presa per la majoria.
6. LA FISCALIA EUROPEA
Creada en la LO 9/2021 de 1 de juliol, que permet aplicar un reglament que crea la fiscalia europea. La seva
missió, esta dirigida per al dret processal penal europeu. Esta creada per a poder investigar i acusar delictes
comesos contra els interessos financers contra la UE. Investigarà respecte de determinats delictes com per
exemple el de defraudació de subvencions de la UE (308 del CP). Tenint en compte que aquests delictes fa
mal als interessos de la UE seran jutjats pels tribunals de l’Audiència nacional així ho ha dit el legislador
espanyol. Trobem que hi ha un fiscal europeu + fiscals europeus delegats.
Art. 7 LO 9/2021 9/2021: la audiencia nacional será competente para el conocimiento y fallo de los
procedimientos previstos en esta LO. (fets constituents de delictes contra interessos financers de la UE,
obrirà la fase d’instrucció i el judici serà per la audiència nacional).
7. TRIBUNALS ESPECIALS DINS DE LA JURISDICCIÓ ORDINARIA

(els òrgans ordinaris de les dues branques). Son tribunals especials perquè son tribunals que se’ls hi atorga
competència d’acord a uns criteris diferents dels criteris ordinaris per atorgar-los competència.
Quins son els criteris ordinaris per atorgar competència als tribunals des del punt de vista de la matèria?
1) En el procés civil: es el criteri de la quantia de la reclamació (per exemple, el jutge de pau es fins als
90 euros i a partir dels 90 euros, serà el jutge de primera instancia, es una manera de repartir les
competències)*
16
2) En els tribunals penals: son tribunals especials tots els de l’organigrama de l’Audiència Nacional,
perquè el criteri ordinari atribuïdor de competència (distribuir funció) als tribunals penals, es la
gravetat de la pena.
*Tribunals especials:
 Jutjat mercantil: segons la matèria

 Jutjat de violència sobre la dona: gènere
 Jutjat de menors: segons la persona
 Tribunal del Jurat: segons la matèria
No constitueixen una jurisdicció especial perquè són òrgans integrats en la Jurisdicció Ordinària i recollits en
la LOPJ. La seva creació i la seva raó de ser està basada en 2 criteris:
1) Criteri Política judicial (art 122.1 CE): comporta que es creï el tribunal del jurat amb noms i cognoms
per la rellevància que se’ls vol donar. Per a que puguin ser identificats especials han de tenir nom i
cognom específic. Forma de reforçar l’especialitat del tribunal.
2) Criteri funcional: és en rigor una especialització (art 98 LOPJ): preveu que en els territoris on hi ha
més d’un tribunal i on h ha un volum litigant molt gran, s’entén que en el partir judicial com Lleida
on estan situats més d’un tribunal de la mateixa classe algun pot ser especialitzat en alguna matèria.
El legislador va entendre que en aquells partits judicials on radiquen mes d’un jutjat de la mateixa
classe, algun d’ells pot estar crear per una matèria específica (família, persona etc.), encara que
s’anomeni jutjat de primera instància.
EXEMPLE DE TRIBUNAL DE JURAT (no es un tribunal permanent, sinó que es constitueix per cada cas
específic)
 Delimitació: art. 125 CE, atorgar funció publica als ciutadans, sent així una forma d’introduir als
ciutadans en una funció publica estatal i participar en ella.
 Model:
o Anglosaxó/històric: el jurat dels ciutadans i el magistrat duen a terme funcions diferents. Els
jurats, emeten el veredicte, es pronuncies sobre si els fets s’han produït o no, si han quedat
acreditats o no el magistrat es el qui dicta sentencia, aplicarà el dret i individualitzar la pena
o absoldre (Espanya i Anglaterra).
o Mixt: on el jurat i magistrat realitzen les funcions de manera conjunta (França).
 Composició: esta format per un jurat que a la vegada esta conformat per 9 ciutadans i 2 suplents i un
magistrat president (el TJ NO es un tribunal permanent, es constitueix per cada delicte que ha de ser
jutjat).
 Competència:
o Objectiva: de quins delictes coneix que son els delictes de l’article 1 TJ per raó de matèria i
independentment de la gravetat de la pena. No coneixerà dels delictes dels quals es
competent l’audiència nacional, ni els delictes de competència de la fiscalia europea.
o Territorial: es competent el tribunal del lloc on s’ha comes el delicte (instrucció al lloc on
s’ha comes el delicte-regla general en el procés penal amb excepció dels delictes de
l’audiència nacional). La segona fase del procés penal, es jutja al tribunal del jurat en la
província.
 Funcions:
o Jurat: emetre veredicte on declararà provats o no provats els fets que s’imputen a la
persona acusada.
o Magistrat president: recollir el veredicte del jurat i imposar la pena que correspongui.
17
 Estatut jurídic TJ: tenir en compte que la funció de jurats és una funció obligatòria (deure). Perquè si
aquella persona no compareix se li imposa una multa. És un deure perquè de que es pugui constituir
el jurat depèn el meu dret a un jutge ordinari predeterminat en la llei del article 24.2 CE perquè he
de saber si cometo un assassinat del article 1 del LOTJ he de ser jutjada pel tribunal del jurat i aquest
s’ha de poder crear per formar un tribunal del jurat.
 Requisits: es troben plasmats en l’article 8 de la LOTJ los requisitos para ser jurado son (1) ser
español, (2) ser mayor de edad, (3) estar en pleno ejercicio de sus derechos políticos, (4) que sepa
leer y escribir, (5) que sea vecino del municipio o provincia en la que el delito se haya cometido y (6)
que tanga aptitud suficiente para el desempeño de la función de jurado.
o Art. 9 LOTJ ens diu que estaran incapacitats per a ser jutges a. Los condenados por delito
doloso que no hayan obtenido la rehabilitación. b. Los procesados y aquellos acusados
respecto de los cuales se hubiera acordado la apertura de juicio oral y Quienes estuvieren
sufriendo detención, prisión provisional o cumplimento pena por delito, c. Los suspendidos en
un procedimiento penal, en su empleo o cargo público mientras dure dicha suspensión.
o Art. 10 LOTJ ens parla de la incompatibilitat per a ser jurat (exercici o càrrec que te el jurat)
Serà incompatible para el desenvolupament de funciones del jurat: poden ser jurats el rei ni
la família reial + altres persones de l’article 10 per la seva professió (diputats, senadors,
jutges, magistrats, fiscals, metges forenses ni cap funcionari dels cossos de l’administració de
justícia, advocats ni procuradors, mestres de disciplines jurídics, cossos i forces de seguretat
de l’estat, funcionaris penitenciaris, Defensor del Poble, Jefes de missions diplomàtiques.
o Art. 11 LOTJ ens parla de la prohibició de ser jurat nadie podrá formar parte como jurado del
tribunal que conozca de una causa en la que: a. Sea acusador particular o privado, actor civil,
acusado o tercero responsable civil. b. Mantenga con quien sea parte alguna de las
relaciones a que se refiere el articulo 219 en sus apartados 1 al 8 de la LOPJ de que
determinan el deber de abstención de los jueces y magistrados. c. Tenga con el magistrado-
presidente del tribunal, miembro del MF o secretario judicial que intervenga en la causa o
con los abogados o procuradores el vinculo de parentesco o relación a que se refiere los
apartados 1-8 y 11 del articulo 219 de la LOPJ. d. Haya intervenido en la causa como testigo,
perito, fiador o intérprete. e. Tanga interés, directo o indirecto, en la causa.
o Art. 12 LOTJ ens parla de les excuses que podem interposar per a no formar part del TJ
(persona sobre la qual no hi ha causa d’incapacitat ni incompatibilitat ni prohibició pot
exercir com a jurat si presenta una excusa i es acceptada pel magistrat). podrán excusarse
para actuar como jurado: a. Los mayores de 65 años y las personas con discapacidad. b. Los
que hayan desempeñado efectivamente funciones de jurado dentro de los cuatro años
procedentes al día de la nueva designación. c. Los que sufran grave trastorno por razón de
las cargas familiares. d. Los que desempeñen trabajo de relevante interés general, cuya
sustitución originaría importantes prejuicios al mismo. e. Los que tengan su residencia en el
extranjero. f. Los militares profesionales en activo cuando concurran razones de servicio. g.
Los que aleguen i acrediten suficientemente cualquier otra causa que les dificulte de forma
grave el desempeño de la función del jurado.
 Selecció del jurat: De la llista del cens s’elegeixen a 36 ciutadans per a cada judici que s’han de
presentar el dia de la celebració de judici al tribunal. D’aquests se n’han de presentar els 36 o com a
mínim 20 d’ells. D’entre tots aquests s’elegeixen 9+2 suplents. Si queden menys de 20, s’ha de
tornar a fer un sorteig.
8. JURISDICCIÓ ESPECIAL: JURISDICCIÓ MILITAR
18
Es una jurisdicció especial que podria no existir, però a Espanya si existeix. Es una excepció al principi
d’unitat jurisdiccional. Es una jurisdicció que tot i ser especial, forma part de l’estat de dret i per tant ha de
seguir una sèrie de principis i valors constitucionals.
Te reconeixement constitucional, reconegut en l’art. 117.5 CE El principio de unidad jurisdiccional es la base

de la organización y funcionamiento de los tribunales. La ley regulará el ejercicio de la jurisdicción militar en
el ámbito estrictamente castrense y en los supuestos de estado de sitio, de acuerdo con los principios de la
Constitución.
Caràcters:
 El tribunal militar, no forma part de la LOPJ per tant no els son aplicables les seves normes, aquests
estan regulats en normes especifiques i no formen part del poder judicial. No és aplicat per un òrgan
d’autogovern sinó l’òrgan que apliqui l’estatut jurídic de magistrats del cos jurídico-militar és el
ministeri de defensa l’òrgan que aplica el seu estatut jurídic.
 Els jutges i magistrats militars no gaudeixen de la nota d’independència respecte del poder executiu,
ja que el seu estatut jurídic no l’aplica un òrgan d’auto-govern propi (com seria el CGPJ), sinó que qui
aplica l’estatut jurídic de jutges i magistrats militars es el poder executiu/ministeri de defensa.
 Tenen un àmbit de competència molt determinat, coneixen exclusivament de matèria de dret penal.
 Esta sotmesa al estat de dret, per tant esta lligada al principi de legalitat. Pel que necessitem totes
les normes:
o LOPJ: art 55 ens diu que hi ha un tribunal de la jurisdicció militar que forma part de la
jurisdicció ordinària (òrgan militar regulat en la LOPJ)  És la Sala 5a del TS o de lo militar. La
resta no, per això s’han creat normes especifiques:
o LOCOJM: 4/1987 de 15 de juliol, explica qui forma els òrgans de la jurisdicció militar. Creem
l’òrgan, però ara necessitem:
o LOPM: 2/1989 de 13 de abril, normes processals per a que funcioni, per això creem aquesta
llei que li dona el procediment funcional processal. Ara necessitem una norma que reguli el
CP militar. Una norma que digui quins delictes poden cometre els militars que és la:
o LOCPM: regula els delictes militars.
TRIBUNALS MILITARS RECOLLITS A LA LOCOJM
1) Sala 5a TS: coneix sempre dels recursos de cassació penal respecte de sentencies que dicta el
Tribunal Militar Central.
2) Tribunal Militar Central: jutja als militars de més alt rang.
3) Tribunals Militars Territorials (5): es corresponen a les cinc regions militars espanyoles, es on hi ha
les seus d’aquests tribunals Madrid, Sevilla, Barcelona, Coruña i Santa Cruz de Tenerife.
4) Jutjats togats militars: és el jutjat d’instrucció militar, sempre instrueixen els processos penals i
dicten sentencia la resta.
La distribució de competències entre tribunal militar central i tribunals militars territorials, es pot fer de
diverses formes. Els militars de més alt rang són jutjats pel tribunal militar central. Els tribunals militars
territorials jutgen a militars de rang més baix.
Oficina Judicial Militar: que serveix per ajudar a la funció jurisdiccional militar existeixen funcionaris que
realitzen les atribucions que tenen atorgades per la llei per a permetre que el magistrat faci la seva funció
jurisdiccional.
19
La fiscalia jurídica-militar, la seva funció bàsica es la de acusar (sense acusació no es pot passar a les fases
d’instrucció a fase de judici oral), però també serveix per a informar sobre qui es competent en una funció o
una altra. I la policia militar és el cos que investiga els fets, assegurar el delinqüent...
AMBIT DE CONEIXEMENT DE LA JURISIDCCIÓ MILITAR
Com diferenciem les conductes que son penals i que per tant mereixen el retret mes greu del OJ que es
imposar una pena?
La jurisdicció militar coneix uns delictes estretament de l’esfera castrense. Els articles 8 i 30 de la CE: són els
objectius i principis d’actuació de la jurisdicció militar. L’article 8 ens diu que les forces armades tenen com a
missió garantir la sobirania e independència d’Espanya, defensar la seva integritat territorial l’ordenament
constitucional.
 Article 30.2 CE: La llei fixarà les obligacions militars dels espanyols i regularà, amb les garanties que
calguin, l'objecció de consciència i les altres causes d'exempció del servei militar obligatori; podrà
imposar, en el seu cas, una prestació social substitutòria.
 Article 8 CE: Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire,
tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar-ne la integritat
territorial i l'ordenament constitucional. 2. Una llei orgànica regularà les bases de l'organització
militar de conformitat amb els principis de la present Constitució.
Delimitem molt els béns jurídics militars (seguretat nacional), s’entén com a be jurídic militar els recursos
materials de la jurisdicció militar.
Son criteris que eviten extralimitacions, que la JM no extralimiti les seves competències més enllà de lo
estrictament castrense. Sol es jutja al militar que està en acte de servei, sinó el jutjarà la jurisdicció ordinària.
9. PERSONAL JUTJADOR I NO JUTJADOR AL SERVEI DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA
20
 Personal jutjador: aquells que exerceixen la seva funció jurisdiccional.

o De carrera: es aquell que ha ingressat a la carrera judicial, que ha superat les oposicions
judicials.
o No professional: el que no ha ingressat a la carrera judicial (Jutge de Pau, Magistrat
suplent...)
 Personal NO jutjador: formen part de l’oficina judicial els Lletrats i els funcionaris dels cossos propis
de l’Administració de la Justícia. No duen a terme la funció jurisdiccional però esta integrat en
l’òrgan judicial i contribueix a que la funció jurisdiccional es realitzi de forma eficient.
 Les unitats processals de suport directe: es el que entenem com a jutges, perquè esta està integrat el
personal jutjador i diversos funcionaris al servei de l’administrador de justícia, com el lletrat de
l’administració de justícia, el gestor tramitador i el funcionari del cos de tramitació.
 Els serveis comuns processals: son de nova creació l’any 2003. Estan dirigits pel Lletrat de
l’Administració de Justícia, i duen a terme unes funcions de les que gaudeixen més d’una unitat
processal de suport directe.
La diferència resideix en que no hi ha personal jutjador (jutge ni magistrat) sinó que estan
integrats alguns funcionaris integrats al servei de l’administració de justícia (2a bola).
Aquesta assumeixen de forma centralitzada unes determinades tasques de gestió que
provenen de diversos òrgans judicials (1a bola). Això vol dir que si a Lleida hi ha 9 jutjats de
instància e instrucció (suport directe) i després hi ha un servei comú processal que duen a
terme de forma centralitzada la gestió d’actuacions que provenen de les 9 unitats processals
de suport directe. Son comuns a més d’un jutjat.
21
10. PERSONAL JUTJADOR DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA
a) DE CARRERA: son aquells que han ingressat a la Carrera Judicial.

a. Categories:
i. Jutge, magistrat i magistrat del TS (art. 299 LOPJ).
ii. Jutges en expectativa de destinació (art. 308.2 LOPJ), son aspirants aprovats que no
poguessin ser nomenats jutges titulars d’òrgans judicials.
b. Sistemes d’ingrés a la carrera judicial: es basa en els principis de mèrit i de capacitat
d’exercir de la funció jurisdiccional (art. 301 LOPJ) per a garantir la igualtat en l’accés.
i. Sistema d’oposició lliure: qualsevol persona que estigui llicenciada en dret, major
d’edat, de nacionalitat espanyola, pot entrar en aquest sistema segons l’art. 302
LOPJ. S’ingressa per a la categoria de jutge, ha de superar una oposició lliure i un
curs teòric i pràctic de selecció realitzat a l’Escola Judicial.
ii. Sistema de concurs de mèrits: definit en els art. 301.5 i 313 LOPJ i esta pensant per a
persones que tenen experiència en una professió jurídica i que la LOPJ permet que
ingressin a la carrera judicial sense dur a terme una oposició però si un concurs de
mèrits previst a la LOPJ que consta de 3 fases:
1. Valoració de mèrits de la persona que vol ingressar a la carrera judicial
(experiència jurídica).
2. Valoració per dictamen, ha de realitzar un dictamen jurídic.
3. Entrevista sobre mèrits professionals.
A traves d’aquest sistema, s’ingressa a la carrera judicial directament per la categoria de magistrat o a la
categoria de magistrat del TS. Per la categoria de magistrat, la LOPJ requereix que sigui un jurista amb +10
anys d’exercici de la professió. I per a ingressar directament a la categoria de magistrat del TS, la LOPJ exigeix
que sigui un jurista de reconegut prestigi amb +15 anys d’exercici de la professió.
El sistema està pensat per procuradors, advocats que volen accedir a la carrera judicial sense haver de fer
l’oposició lliure. A la categoria de magistrat per accedir-hi directament està pensat pels lletrats de
l’administració de justícia. Magistrat del TS com l’exemple de professors universitaris amb més de 15 anys de
docència han sol·licitat l’ingrés a l’escola judicial per entrat a la categoria de magistrat del TS.
c. Escola Judicial (art. 307 a 310 LOPJ): esta configurada com a centre de selecció i formació de
jutges i magistrats depenent del Consell General del Poder Judicial i tindrà com a objecte
proporcionar una preparació integral, especialitzada i d’alta qualitat als membres de la
carrera judicial, així com als aspirants per a ingressar-hi. NO depèn del Ministeri de Justícia.
b) PERSONAL NO JUDICIAL: son els que no han ingressat a la carrera judicial.

a. Jutges substituts: art. 213 LOPJ, son jutges en expectativa de destinació, es a dir, persones
que han superat l’oposició i l’escola judicial però que encara no tenen places.
b. Jutges en regim de provisió temporal art. 428 LOPJ
c. Magistrat suplent art. 200.2 LOPJ
d. Jutges de Pau: art. 99 i ss LOPJ, exerceixen la funció jurisdiccional en els municipis que no
siguin la capital dels Partits Judicials. Son persones llegues, que no requereixen cap tipus de
coneixement especialitzat.
Les tres primeres posicions, malgrat estiguin previstes en la LOPJ, son poc efectives i poc aplicables en la
realitat, a causa de la crisis econòmica. No hi ha pràcticament suplements ja que hi ha molts que han aprovat
el curs mitjançant una oposició lliure i encara no tenen plaça fixa.
22
11. ESTATUT JURÍDIC DE JUTGES I MAGISTRATS

Es pot definir com el conjunt de normes que disciplinen i regulen la vida professional d’un jutge/magistrat,
des de que ingressa fins a que abandona la carrera judicial.
L’Estatut jurídic esta inspirat en valors constitucionals enunciats en l’art. 117 CE: actuar amb independència,
imparcialitat i amb responsabilitat.
El legislador ha d’establir una sèrie de garanties per a poder assegurar que la independència sigui realment
efectiva i ho fa mitjançant l’art 22 CE que estableix que ha de ser regulat per LO i també estableix una sèrie
de garanties processals amb l’art. 14 LOPJ.
1) Garantia d’independència formal: art. 122 CE, ens diu que l’estatut jurídic ha d’estar regulat per LO,
això vol dir que imposa un rang superior a l’hora de modificar-lo i estableix que tampoc pot estar
regulat per normes de rang inferior.
La ley orgánica del poder judicial determinará la constitución, funcionamiento y gobierno de los Juzgados
y Tribunales, así como el estatuto jurídico de los Jueces y Magistrados de carrera, que formarán un
Cuerpo único, y del personal al servicio de la Administración de Justicia.
2) Garantia d’independència processal: art. 14 LOPJ, atorga la garantia processal als jutges o magistrats
que es veuen agredits en la seva independència practicar per si mateix les actuacions per assegurar
una futura acció judicial.
Los Jueces y Magistrados que se consideren inquietados o perturbados en su independencia lo pondrán

en conocimiento del Consejo General del Poder Judicial, dando cuenta de los hechos al Juez o Tribunal
competente para seguir el procedimiento adecuado, sin perjuicio de practicar por sí mismos las
diligencias estrictamente indispensables para asegurar la acción de la justicia y restaurar el orden
jurídico.
3) Garantia d’independència orgàniques: art. 15 LOPJ Los Jueces y Magistrados no podrán ser
separados, suspendidos, trasladados ni jubilados, sino por alguna de las causas y con las garantías
previstas en esta Ley. Son qüestions del dia a dia de la funció jurisdiccional:
a. Inamobilitat (art. 386 LOPJ): cap jutge pot ser separat, ni suspès ni jubilat, ni traslladat
forçosament en l’exercici de les seves funcions si no es per causes legals. Nomes podran
deixar d’exercir la funció per causes i pel procediment que la LOPJ preveu. Ex: jubilació als 70
anys.
b. Incompatibilitat (art. 389 LOPJ): el càrrec es incompatible amb l’exercici de l’advocacia,
assessorament jurídic retribuït o no, procuradoria, exercici d’activitat mercantil... les úniques
compatibilitats previstes són amb la docència i amb la creació literària o artística (publicar o
ser professor i rebre remuneració però sempre amb un topall d’ingressos que marca el
CGPJ).
c. Prohibicions (art. 395 i 396 LOPJ): els jutges i magistrats NO poden estar afiliats a partits
polítics, però si poden ser membres i constituir associacions professionals. Tampoc podran
revelar fets dels quals hagin tingut coneixement en l’exercici de les seves funcions.
d. Immunitat (art. 398 LOPJ): prerrogatives/privilegis que tenen determinats càrrecs públics en
funció de l’activitat professional que duen a terme. sol poden ser detinguts per ordre de
jutge competent, no poden ser detinguts per ordre de la policia o MF, sol en cas de delicte
flagrant.
23
RESPONSABILITAT DISCIPLINARIA DELS JUTGES I MAGISTRATS (art. 414 i ss LOPJ)
La responsabilitat disciplinària és la reacció de l’OJ respecte de actuacions i omissions il·lícites tipificades que
du a terme un magistrat (faltes) i han d’estar exactament tipificades en la llei perquè entrem en l’àmbit del
dret administratiu sancionador. No es poden interpretar extensivament perquè és un dret administratiu
sancionador que es regeix pels mateixos principis del DP.
La gravetat de la falta determina el tipus de sanció, hi ha diversos tipus de sancions que van associades a una
falta molt greu o, greus o lleus ien funció de la gravetat de la conducta s’imposa una sanció o una altra,
sanció que pot a arribar si la falta és molt greu a l’expulsió de la carrera judicial (separació de la carrera
judicial) i suposa la pèrdua de la condició de magistrat i magistrada. Separació es la sanció més gran que
preveu la LOPJ quan es comet una falta molt greu.
Són competents per a sancionar diversos òrgans (Ple del CGPJ a Magistrat president de la Audiència
Provincial). El criteri d’atribució de la competència és el tipus de sanció. La raó d’aquesta responsabilitat és
bàsicament perquè els jutges tenen molt poder i aquests s’ha d’anivellar, te potestat però és responsable. Te
poder de coerció enorme.
EXERCICI DE CAS PRÀCTIC A CLASSE:
“Un Magistrat d’una secció civil d’una Audiència Provincial s’assabenta que un Magistrat d’un Jutjat Mercantil
està tramitant un assumpte sobre propietat intel·lectual. En tenir un cert interès en l’assumpte, el Magistrat de
l’AP recomana, insistentment, al del Jutjat Mercantil que interpreti i apliqui la normativa en un cert sentit”.
 L’actuació del Magistrat AP és una conducta de la que es derivi una responsabilitat disciplinària? SI
Si enteneu que la resposta és afirmativa,
 En quina classe de falta es pot encabir? Quina sanció se li ha d’imposar? I quin és l’òrgan competent per
a fer-ho?
o Article 117.4 LOPJ: La intromisión, mediante órdenes o presiones de cualquier clase, en el
ejercicio de la potestad jurisdiccional de otro juez o magistrado (FALTA MOLT GREU)
o Article 118.2 LOPJ: Interesarse, mediante cualquier clase de recomendación, en el ejercicio de la
actividad jurisdiccional de otro juez o magistrado.
o Article 117.1 CE: La justicia emana del pueblo y se administra en nombre del Rey por Jueces y
Magistrados integrantes del poder judicial, independientes, inamovibles, responsables y
sometidos únicamente al imperio de la ley.
Entenc que és una falta molt greu de l’article 117.4 de la LOPJ ja que sí que recomana, però recomana
insistentment i jo entenc que aquesta insistència suposa una “presión de cualquier clase” en l’exercici de la
potestat jurisdiccional de l’altre jutge, per lo tant s’entén que és una falta greu.
Són Competents el ple del CGPJ i a proposta de la comissió disciplinaria segons l’article 421.1-d de la LOPJ .
o Article 420.2 LOPJ las faltas muy graves con suspensión, traslado forzoso o separación.
 Si la sanció imposada esgota la via administrativa, el magistrat té alguna via posterior? Sí, esgotada la
via administrativa podem acudir a la via judicial al Contenciós-administratiu segons l’article 422 de la
LOPJ.
24
IMPARCIALITAT: abstenció i recusació (art. 217 i ss)
El fonament jurídic de l’abstenció i la recusació és que serveixen per garantir la imparcialitat judicial, que és
el dret que tenim tots els justificables a un procés públic amb totes les garanties. Un jutge que s’absté o és
recusat segueix competent, ara bé, la seva competència amb caràcter particular és dissol, ja que sobre ell
recauen unes causes legals que l’impedeixen.
La finalitat i l’actuació responen a apartar al magistrat/a competent per la seva especial relació amb les parts
del procés concret o amb l’objecte del procés concret o per una incompatibilitat de funcions; i substituir-lo
per un altre jutge que pugui garantir la imparcialitat.
Són un incident que s’introdueix en un procediment principal que s’està tramitant per un magistrat
competent (d’acord amb les normes de competència) però que en un moment donar o per circumstàncies
personals s’ha d’accedir. El punt en comú entre la abstenció i Recusació és que un cop plantejades, el que
fan es suspendre el procés principal. Per a que hi hagi alguna d’aquestes s’ha de tramitar un procés principal
perquè aquestes estan connectades al procés. Aquesta imposició de abstenció o recusació suspenen la
tramitació del procés principal.
 Abstenció: l’adopta el mateix magistrat que tramita el cas concret. El magistrat del cas comunicarà
l’abstenció a la secció o la sala de què formi part l’òrgan judicial al qual correspongui la competència
funcional per conèixer dels recursos contra les sentències que el jutge dicti. La comunicació de
l’abstenció s’ha de fer per escrit raonat tan aviat com sigui advertida la causa que la motivi. L’òrgan
competent ha de resoldre en 10 dies. L’abstenció suspèn el curs del procés fins a que es resolgui
sobre ella o transcorri el termini previst per la seva actuació.
o Si no es considera justificada l’abstenció, ha d’ordenar al jutge/magistrat que continuï el
coneixement de l’assumpte, sense perjudici del dret de les parts a fer valer la recusació.
o Si es considera justificada, l’abstingut ha de dictar interlocutòria per apartar-se
definitivament de l’afer i ordenar remetre les actuacions a què hagi de substituir. La
interlocutòria que es pronunciï sobre l’abstenció no és susceptible de cap recurs.
 Recusació: la iniciativa la prenen les pròpies parts, es un procediment mes complex a iniciativa de les
parts del procés. La recusació s’ha de proposar tan aviat com es tingui coneixement de la causa en
què es fonamenta, doncs, en un altre cas, no s’admetrà a tràmit. S’ha de proposar per escrit que ha
d’expressar concretament i clarament la causa legal i els motius que es fonamenta, acompanyant un
principi de prova i els motius en què es fonamenta, acompanyant un principi de prova sobre els
mateixos. Signat per l’advocat i el procurador si intervenen en el plet, i el recusant. Formulada la
recusació, s’ha de traslladar a les altres parts del procés perquè, en el termini comú de 3 dies,
manifestin si s’adhereixen o s’oposen a la causa de recusació proposada o si, en aquell moment,
coneixen alguna altra causa de recusació. Instrucció dels incidents de recusació. Si el recusat accepta
com a certa la causa de recusació, s’ha de resoldre l’incident sense més tràmits. En cas contrari,
l’instructor ha d’ordenar la pràctica, en el termini de 10 dies, de la prova sol·licitada i ha de remetre
les actuacions al tribunal competent per decidir. Rebudes les actuacions pel tribunal competent per
decidir la recusació, cal traslladar-les al Ministeri Fiscal. Contra aquesta resolució
(interlocutòria/auto), no es pot interposar cap recurs.
25
Causes legals per l’abstenció i de la recusació: no es voluntarista, sinó que hi ha d0haver causa legal que ho
motivi. Les causes legals estan relacionades a l’art. 219 LOPJ:
 Vincle familiar, de parentiu, matrimonial o de parella de fet que pot tenir el magistrat amb les parts
del procés.
 Relació amb l’objecte del procés, tenir un interès directe o indirecte en el pleit que seria una
imparcialitat per raó objectiva.
 Incompatibilitat de funcions: el jutge que instrueix no pot dictar sentència per tant pot ser que per
motius de promoció o de trasllat voluntari el jutge que està instruint el cas i ascendeix a un tribunal
superior, doncs seria la promoció i hauria d’abstenir-se del cas. En el procés civil el magistrat que
dicta sentència en primera instància sobre un cas no pot formar part de la secció que resoldrà el
recurs d’apel·lació contra la sentència que ell ha jutjat.
Primerament el jutge s’ha d’abstenir, però si no s’absté tenint el deure de fer-ho, a part de que es una falta
greu, serà recusat.
12. PERSONAL NO JUTJADOR DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

OFICINA JUDICIAL
Segons l’art 435 LOPJ es una organització de caràcter instrumental que dona suport a l’activitat jurisdiccional
dels jutges, magistrats i tribunals.
 Els principis en els quals es fonamenta són la jerarquia, la divisió de funcions i la coordinació.
 Els caràcters definidors són la homogeneïtat (única), flexibilitat i especificitat.
 Els criteris de funcionament són l’agilitat, eficàcia, eficiència, racionalització del treball,
responsabilitat per la gestió, coordinació i cooperació.
Estructura:
1) Unitat Processal de Suport Directe (entesos com jutjats):

a. Lletrat de l’Administració de Justícia.
b. Funcionaris dels Cossos de Gestió Processal i Administrativa i de Tramitació Processal i
Administrativa.
2) Serveis Comuns Processals: son uns serveis centralitzats que porten a terme funcions que provenen
de diverses unitats processals de suport directe (jutjats):
a. Lletrat Administració de Justícia.
b. Funcionaris dels Cossos de Gestió Processal i Administrativa i de Tramitació Processal i
Administrativa.
Funcions serveis comuns processals  Decret 169/2010, 6 novembre, d’estructura i organització de l’oficina
judicial a Catalunya –modificat per Ordre JUS/5/2016, 15 gener-. A traves de la norma ordena o crea:
 Servei comú processal general (ex. registre escrits, repartiment assumptes, actes de comunicació i
auxili judicial).
 Servei comú processal d’ordenació del procediment (ex. gestió i tramitació dels processos en primera
i segona instància, jurisdicció voluntària).
26
 Servei comú processal d’execució (ex. tràmits per a l’execució de resolucions judicials: esbrinar
patrimonis, embargaments i subhastes).
L’administració de justícia té cossos de funcionaris propis que s’encarreguen de les funcions de gestió i
tramitació administrativa i processal. Els cossos de l’administració de la justícia llevat del lletrat de
l’administració de justícia, depenen de les CCAA que tenen competència sobre la matèria pel principi de
l’administració de l’administració de justícia.
LLETRATS DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTICIA: unitats administratives (art. 440 i ss LOPJ)
Personal no jutjador més important de l’oficina judicial. Constitueixen un cos superior jurídic, únic de
caràcter nacional i depenent del ministeri de justícia: és un cos únic on s’ingressa al cos per oposició que
depèn del ministeri de justícia. És un cos que s’estructura en tres categories i s’accedeix a aquest cos per la
tercera categoria, tal com s’estableix al principi de l’article 441.7: “El Ministerio de Justicia establecerá los
tres grupos en los que se clasificarán los puestos de Trabajo a desempeñar por los Letrados de la
Administración de Justicia”. Art. 441.5: “En ningún caso un Letrado de la Administración de Justicia de la
tercera categoría podrá optar a una plaza de la primera”.
Principis: legalitat, imparcialitat, unitat d’actuació i dependència jeràrquica. Tots els lletrats de
l’administració de justícia actuen en representació del cos (Cuerpo Superior Jurídico), per tant no son
independents i es poden substituir uns per els altres; i dependència jeràrquica, organització fortament
jerarquitzada en que les categories inferiors han d’actuar d’acord amb les instruccions del superior.
Funcions:
 Fe pública judicial: funcionaris competents per deixar constància de les actuacions que es realitzen
durant la tramitació d’un procés. Son autoritat. (art. 453 LOPJ i 145 LEC)
 Documentació i custòdia del registre de les actuacions. (art. 545 LOPJ i 146 i 147 LEC)
 Custodia de les actuacions (art. 458 LOPJ i 148 LEC).
 Responsables dels actes de comunicació. Aquests son la comunicació entre el jutjat i les parts, pèrits,
membres del MF...(art. 152 LEC)
 Impuls processal i ordenació formal/material del procés (art. 456 LOPJ, 179 i 206 LEC).
Impuls processal: iniciar i fer avançar el procés d’ofici. Vol dir que passar d’una fase a altra o d’acte processal
al següent no cal iniciativa de les parts sinó que ho fa avançar d’ofici dictant diverses resolucions: (2
resolucions més rellevants que dicta lletrat de l’administració de justícia):
 Diligència d’ordenació, ex: determinar el judici que s’ha de tramitar si en les al·legacions de la
demanda observa un error (254.1 LEC)
 Decret, ex: admissió de la demanda civil (art 401.1 LEC). A través d’un decret es pot admetre una
demanda que el lletrat té molt clar que s’ha de fer.
Un lletrat de l’administració, no dicta sentencies sinó diligencies d’ordenació i decrets.
ADVOCATS I PROCURADORS
1) Advocats
La funció primària de l’advocat és defensar el client, tot i que això no suposi col·laborar amb l’administració
de justícia, fins i tot col·locar-hi traves. Defendre els seus interessos privats i públics tot i que poden ser
interessos que poden ser en contra de l’interès públic. Té una funció de caràcter primari i privat i resolució
de conflictes.
27
 Regulació jurídica amb la part processal: relació jurídica contractual, el client elegeix a l’advocat, és
in contracte d’arrendament de servies en el que les prestacions són recíproques (sinal·lagmàtic).
L’advocat ha de dur a terme la seva funció i la contraprestació del client és pagar a través dels
honoraris que es fixen lliurement en la relació entre advocat i client. Ara bé, els col·legis d’advocats
fixen honoraris orientatius.
 Regulació de la professió: Estatut General d’Advocacia (RD 135/2021, de 2 de març) actuar també
extrajudicialment en la resolució de conflictes.
2) Procuradors
Representa processal al client davant els tribunals. Evita que la part hagi de seguir la tramitació del seu cas.
Allibera al ciutadà de seguir estretament el desenvolupament del procés en que està implicat i ell compareix
amb la persona que és el procurador. Per ell compareix davant el jutjat en el seu lloc el procurador.
El procurador pot tenir un poder notarial, o la possibilitat de tenir poder “apud acta” (davant de l’actuari,
que és el lletrat de l’administració de justícia). És un poder molt més barat. Aquest solament es vàlid per a
aquell concret procés, no es un poder general (a diferència del poder notarial). També ha de ser un poder
legal i suficient (ha de permetre fer totes aquelles actuacions que la llei preveu en aquell determinat procés).
 Regulació jurídica processal: contracte de mandat representatiu, on el procurador representa a la

part que ha pactat amb el procurador. És clau en aquest contracte la figura del poder, que ha de
donar el client al procurador per a que pugui actuar en el seu nom. És on consten les actuacions i
actes processals que pot dur a terme vàlidament el procurador en nom del seu client.
 La regulació de la professió: regulat en l’Estatut General dels Procuradors dels Tribunals (Reial
Decret 1281/2002). Aranzels: El concepte aranzel aquí: el procurador cobra per quantitats fixes
previstes en la llei. Aquesta llei es el Real Decret que fixa els aranzels del Tribunal, que estan
sotmesos a modificació. La paraula aquí no es “honoraris del procurador”, sinó “drets dels
procuradors”. Aquests drets varien en funció de l’actuació del procurador, fixats per llei. (300€ per X
actuació, 500€ per Y actuació...)
13. PROFESSIONALS COLLABORADORS AMB L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA (NO son part de

la oficina judicial)
MINISTERI FISCAL
 Marc legal: art 124 CE i EOMF /Llei 50/1981 de 30 de desembre + LO 9/2021 que crea la fiscalia
europea.
 Naturalesa jurídica del MF: És un òrgan estatal únic que te naturalesa administrativa i no té atribuïda
funció/potestat jurisdiccional.
 Organització i Principis: Organització molt jerarquitzada: en la cúspide es troba el fiscal general de
l’Estat (anomenat pel Govern), fins a les fiscalies provincials. Esta prevista a l’Estatut. Això es posa en
manifest en 2 dels principis que informen a la organització del MF:
o Principi d’unitat d’actuació: és un òrgan únic de l’estat i actua sempre en representació o
defensa de la institució. Aquesta s’aconsegueix pel:
o Principi de jerarquia: el MF és un òrgan molt jerarquitzat i cada membre ha d’actuar seguint
estrictament les directrius que manen del seu superior. Aquestes directrius es troben en
instrucció o circulars del MF. (Fiscal.es)
28
 Ingrés a la Carrera Fiscal: mitjançant oposicions. Es la mateixa oposició per als jutges i fiscals. El
membre que entra a la carrera judicial ha de passar un curs pràctic, no a l’escola judicial, sinó al
Centre d’estudis Jurídics que depèn del Ministeri de Justícia situat a Madrid.
 Funcions: art. 124 CE actua, d’ofici o a petició interessat en defensa de la legalitat, drets ciutadans i
interès públic; vetllar per la independència i imparcialitat del Jutge/Magistrat.
METGES FORENSES
És un cos superior especial (article 475 LOPJ) per integrar has de ser graduat en Medicina. No integra oficina
judicial. Accedeixes a traves d’unes oposicions pels graduats en Medicina.
 Funcions: assistència tècnica a òrgans judicials/MF (art. 479.5 LOPJ).

 Destinacions: Instituts de Medicina Legal
*Catalunya: òrgan al servei de l’AJ, adscrit al dept. De justícia i dependent de la secretaria de relacions amb
l’A.Justícia. Creat pel decret català 411/2006 de 31 d’octubre concepte d l’administració de l’administració
de justícia.
Els metges forenses, quan actuen en un procés, sempre estan sota les indicacions de jutges i magistrats,
doncs són qui els hi encarreguen la pràctica de diligències pròpies de la seva ciència (pràctiques de
diligències d’investigacions, d’autòpsies, assistència a detinguts pel que fa a les seves lesions, assistència a
persones que suposadament tenen una discapacitat, informes mèdics com a pèrits...)
POLICIA JUDICIAL
 Funcions:
o Genèrica (art. 547 LOPJ): auxili als jutjats i tribunals i al MF en el descobriment de delictes i
assegurament dels delinqüents.
o Específiques (art. 549 LOPJ, LOFCS 2/1986, de 13 de març i Llei 10/1994, d’11 de juliol de la
Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra). funcions de realitzar delictes específics com
els delictes informàtics dels mossos, policia científica que fa anàlisis químics de fluïts,
balística... i unitat de delictes contra les persones. Són aquestes unitats especialitzades que
actuen dins de la funció genèrica.
 El model vigent esta basat en una doble dependència: orgànica i funcional.
Norma que procura l’eficàcia del model vigent, art. 550.2 LOPJ 1. En las funciones de investigación penal, la
Policía Judicial actuará bajo la dirección de los juzgados y tribunales y del Ministerio Fiscal. 2. Los
funcionarios de Policía Judicial a quienes se hubiera encomendado una actuación o investigación concreta
dentro de las competencias a que se refiere el artículo 547 de esta ley, no podrán ser removidos o apartados
hasta que finalice la misma o, en todo caso, la fase del procedimiento judicial que la originó, si no es por
decisión o con la autorización del juez o fiscal competente.
29
TEMA 2.- PROCES, PRINCIPIS I FORMES

1. PROCÉS: concepte i caràcters
El procés és l’instrument que te al seu abast el jutge o magistrat per dur a terme la funció jurisdiccional. És
un instrument necessari i únic, les nostres lleis que regulen els processos estableixen quins son aquests
instruments conforme als quals es dut a terme la funció jurisdiccional i tots estan regits pel principi de
legalitat.
 El procés ha d’estar regulat ex-ante en la llei, els ciutadans han de saber ha traves de quin procés es
tramitaran les coses.
 Les lleis que regulen el procés acostumen a ser lleis ordinàries, tot i que a la llei orgànica del poder
judicial pot haver-hi lleis (però regula l’òrgan).
Es pot definir com una “sèrie o successió d’actes regulada per la llei, però amb subordinació als principis del
dret i a les particularitats del dret material (civil o penal), que te com a finalitat l’aplicació del dret objectiu en
cas concret”.
El procés esta condicionat a les particularitats del dret material que el jutge o magistrat ha d’aplicar en
aquell procés. El dret civil i dret penal tenen moltes particularitats, són molt diferents i tenen principis
informadors diferents i això s’ha de veure reflectit per diferents principis tenint en compte que la matèria
penal és diferent a la matèria civil. Les diferències es veuen de forma clara en la formació del procés.
La finalitat, es l’aplicació del dret objectiu en un cas concret (això es el que fa el jutge en un cas concret).
Caràcters del procés:
 El procés és un fenomen complex perquè esta constituït per molts actes processals i s’estructura en
més d’una fase, constituït, integrat per varis actes processals.
 Es un fenomen en el que intervenen diversos subjectes i persones (les persones interessades, els
jutges, magistrats, advocats, testimonis, perits...), que poden intervenir a la vegada i això genera una
gran complexitat en el procés ja que cadascú que intervé té una sèrie de lleis per a fer-ho.
 Es un fenomen que necessita temps, serà lenta ja que ens em d’assegurar que no es vulneren els
drets.
 Es un fenomen artificial, es creat per la llei.
2. PROCÉS DE DECLARACIÓ, PROCÉS D’EXECUCCIÓ I MESURES CAUTELARS

La diferencia entre el procés d’execució i el de declaració, ja apareix a la CE, en l’article 117.3, que ens diu
que la funció jurisdiccional consisteix en jutjar (es el procés de declaració) i executar lo jutjat (que es el
procés d’execució) i en l’art. 5.1 LEC (la norma que regula el procés civil).
30
 Art. 117.3 CE L'exercici de la potestat jurisdiccional en qualsevol mena de processos, jutjant i fent
complir allò que hagi estat jutjat, correspon exclusivament als Jutjats i als Tribunals que les lleis
determinen, segons les normes de competència i de procediment que elles estableixin.
 Art. 5.1 LEC Classes de tutela jurisdiccional 1. Se podrá pretender de los tribunales la condena a
determinada prestación, la declaración de la existencia de derechos y de situaciones jurídicas, la
constitución, modificación o extinción de estas últimas, la ejecución, la adopción de medidas
cautelares y cualquier otra clase de tutela que esté expresamente prevista por la ley.
a. Procés de declaració civil

El procés de declaració és aquell en el que el jutge declara el dret en el cas concret. D’una forma molt
descriptiva alguns autors també indiquen que el procés de declaració es aquell procés que converteix els fets
en dret. Amb caràcter general és el primer procés que es tramita quan entre dues parts es genera un
conflicte o controvèrsia que ha de ser resolta judicialment.
La via judicial s’inicia amb caràcter general a través d’un procés de declaració (una demanda amb la intenció
d’obtenir el que estic reclamant i que figurarà el resultat en una sentència). Podem distingir tres tipus de
sol·licituds:
 Pretensió merament Declarativa: jo nomes demano al jutge que declari que tinc un dret (no tinc més
interès jurídic).
Ex: que es declari que jo aquest bé l’he adquirit amb usucapió o que a la finca del meu veí hi ha una
servitud de pas per a que jo pugui arribar als meus camps
 Pretensió declarativa de condemna: jo (l’actor) reclamo que es condemni al demandant a que doni
una cosa, no faci o a suportar alguna conducta de l’altre part. Si la sentencia estima la meva petició
serà una sentencia declarativa de condemna on condemnarà a la part demandada a dur a terme
l’acció que es sol·licitava (la responsabilitat de la persona).
 Pretensió constitutiva: en un procés de declaració civil jo puc presentar en la demanda una pretensió
constitutiva. Es aquella en la que l’actor sol·licita que es modifiquin un estat jurídic o que es
modifiqui una situació jurídica o que es constitueixi un nou bé.
Exemple: (*) D’acord amb la normativa vigent la llei 8/21 no podem parlar d’incapacitació ni de
pretensió constitutiva en assignar mesures de suport a aquestes persones? En la persona es constitutiva
una reducció de la capacitat d’obrar i un canvi d’estat civil a estat civil d’incapacitat, ara no, per tant, no
pot ser una petició constitutiva que comporti un canvi d’estat jurídic, ara s’ha canviat. Aquest ja no pot
ser un exemple de pretensió constitutiva. Un exemple de pretensió constitutiva que forma una sentència
constitutiva és per exemple una declaració de filiació. Separació, Nul·litat o Divorci que també
comporten un canvi d’estat civil.
b. Procés d’execució
Aquesta segona fase del procés d’execució, únicament es podrà iniciar si la part executora (la part que ha
obtingut una sentencia de condemna favorable) te un títol executiu. Per tant, el pressupòsit necessari per
31
poder iniciar un procés d’execució, és que la part que incoa el procés d’execució (part executant), posseeixi
un títol efectiu (art. 517 LEC).
El títol executiu mes clar, és la sentencia declarativa de condemna (no la sentencia merament declarativa ni
la sentencia de condemna).
L’ordre més normal és celebrar primer un procés de declaració per després celebrar un procés d’execució,
no obstant és possible que hi puguem entrar directe sense necessitat d’haver de tramitar un procés de
declaració. Això passaria en un supòsit de títol executiu no judicial o extrajudicial (escriptura pública
d’hipoteca atorgada davant de notari), aleshores podríem estalviar-nos el procés de declaració.
El poder de coerció es altíssim perquè permet que el jutge o magistrat entri en el patrimoni del deutor
perquè el pagament que no ha fet de forma voluntària el meu deutor ara el jutge farà que es faci de forma
coertiva
c. Mesures cautelars
Les mesures cautelars estan relacionades amb el procés de declaració, més concretament estan lligades amb
la seva característica de que necessita temps, “periculum in moram”, perill de que el procés necessiti temps
per desenvolupar-se i que provoqui un risc per al creditor perque durant el transcurs del procés el deutor es
pot declarar insolvent i amagar-se jurídicament. Per fer front a aquest risc de que el procés civil necessita
temps.
Es poden sol·licitar de forma prèvia a la interposició de la demanda o amb ella. Aquestes es mesuren per
l’element del temps. Per exemple, l’embargament de béns o el dipòsit de la cosa moble. Aquestes mesures
asseguren l’execució de la futura i eventual sentencia i permeten la celebració del procés principal.
Què es pretén amb una mesura cautelar que s’adopta en un procés de execució civil? Doncs que en el
moment que la sentencia es pugui executar, la part deutora tingui patrimoni. La mesura cautelar apropiada
en el procés civil seria l’embargament de béns (hi ha béns que es bloquegen i que el deutor no pot disposar
d’ells).
Una mesura cautelar és accessòria, no te una existència autònoma, ja que depèn de la tramitació d’un
procés principal. Si no hi ha procés principal no pot acordar-se la accessorietat.
3. JURISDICCIÓ CONTENCIOSA I JURISDICCIÓ VOLUNTÀRIA
a. Jurisdicció Contenciosa
Tots els processos anterior, formen part de la jurisdicció contenciosa, la majoria dels processos que
estudiem, son processos contenciosos (vol dir que hi ha una controvèrsia entre dues persones). Per exemple,
un deutor deu 50.000 euros al creditors i el deutor no els vol pagar i no es fiquen d’acord extrajudicialment,
accedim a la jurisdicció contenciosa perquè necessitem una resposta jurídica que ens la donarà el jutge
magistrat.
En la majoria de processos hi ha molts interessats en el procés. El que és intrínsec a la jurisdicció contenciosa

és la pretensió. Pretensió és afirmar que tinc dret a un bé que m’ha de donar una altra persona, pretenc algo
d’una altra persona. Pretenc que em doni diners, que em doni una peça d’art que m’ha robat...
b. Jurisdicció Voluntària
32
Voluntària significa que la intervenció del magistrat es produeix respecte de persones que no han estat
citades per el magistrat que lliurement es dirigeixen a aquest per a que el magistrat legitimi, ratifiqui o
col·labori en la constitució d’una situació jurídica de dret privat (definició del dret romà). Ex: emancipacions,
adopcions... hi trobem el dret civil i el dret privat.
Perquè ha d’intervenir un òrgan judicial si no hi ha una controvèrsia? Perquè la persona que es dirigeix al
magistrat en al jurisdicció voluntària necessita la seva intervenció per a constituir un dret privat o per
produir un canvi en la seva situació jurídica.
Hi ha modificacions jurídiques que poden ser patrimonials o personals que no les pot provocar de forma
unipersonal. Aquella persona sol·licita una modificació de la seva situació jurídica que no la pot ocasionar la
seva pròpia voluntat (motiu de la intervenció del jutge en la jurisdicció voluntària). Ex: assistència pròpia del
dret civil català (art. 226 i ss CCCat), com la assistència a majors d’edat.
4. PRINCIPIS DEL PROCÉS

Son les bases que els determinen. Amb caràcter general, la majoria de manuals distingeixen entre dos tipus
de principis:
a. Principis jurídico-naturals
La seva finalitat es la d’aconseguir que el procés superi la justícia privada i son postulats de justícia que ha de
seguir tot tipus de procés perquè sinó no seria un instrument per superar l’autotutela de la justícia privada.
Son valors essencials de qualsevol procés judicial.
Hi ha 3 principis essencials: dualitat de posicions (posició actora i posició demanda, activa i passiva) i amb
això s’aconsegueix treure-ho tot, que hagi una contradicció, que al·leguin tot el que creuen que han
d’al·legar i el tercer (el jutge) en una posició imparcial que resoldrà amb justícia el cas; audiència on ningú
pot ser condemnat sense haver estat abans escoltat i vençut en judici i les parts han de tenir la oportunitat
d’intervenir en el procés (principi d’igualtat).
Pot ser que un apart no vulgui intervenir i la seva no-intervenció sigui voluntària i informada. La rebel·lia és
una explicació de la part demandada que ha de tenir la oportunitat de contestar la demanda i és la LEC qui
regula com s’admet la demanda, com fer el trasllat de la demanda al demandat (el qual ha de tenir uns dies
raonables per contestar-la, 20 dies) i si no la contesta voluntàriament es declararà al demandat en rebel·lia;
igualtat on ha d’haver una igualtat entre les parts i mateixes possibilitats de participar en el procés. Es vol
evitar una desigualtat de caràcter processal.
b. Principis juridico-tècnics
Són uns principis que varien en funció del tipus de procés que s’està tramitant, de si es tramita procés civil o
procés penal perquè la missió o funció dels principis juridico-tècnics és tutelar de forma eficaç el dret
material que és objecte del procés en concret. Ja que els principis civils no són els mateixos que el dret penal
i la diferència s’ha de ressaltar en el procés, s’han de reflectir en el procés perquè sinó no seria útil per
obtenir la tutela judicial efectiva.
La seva finalitat és garantir o assegurar que el procés tuteli, de forma eficaç, el dret material que s’està
aplicant en aquell procés. Hi ha dos principis essencials: principi dispositiu/principi d’aportació de part, hi ha
33
interessos privats i disponibles, titularitat del dret subjectiu i autonomia de la voluntat (cada persona té un
dret subjectiu i ens regim pel principi d’autonomia de la voluntat).
S’ha de diferenciar entre principi dispositiu (es confia a l’activitat de les parts tant l’estímul de la funció
judicial com la aportació dels materials sobre els quals ha de vessar la decisió del jutge. La vigència d’aquest
principi es manifesta en els següents aspectes: iniciativa, disponibilitat del dret material, impuls processal,
delimitació del thema decidendum, aportació dels fets i aportació de la prova) i principi d’aportació de part
(les parts son les encarregades de portar al procés el material de fet sobre el qual ha d’emetre el jutge la
seva decisió sense que pugui basar aquesta en altres fets ni prescindir dels aportats; engloba tant el dret a
formular al·legacions com a proposar i practicar proves). Aquests dos principis s’equilibren entre ells, hi ha
una unitat formada pels dos principis.
El principi dispositiu fa 4 manifestacions importants:
 El procés només pot començar a instància a part: mai comença d’ofici, i el procés civil comença quan
ho decideix l’actor/part.
 Son les parts les que fixen l’objecte del procés: si es una compravenda, un mandat, un dret real... les
parts ho determinen. El jutge no pot fixar-ho.
 Les parts tenen una disposició sobre l’objecte del procés: això es fa amb dos institucions, la renúncia
i l’assentiment. Exemple de les disposicions:
o Què ha de fer el jutge si la part renúncia a la demanda que ha fet?: (ex: A decideix que ja no
reclama els diners a B dins el procés) el jutge dictarà una sentencia declarativa on s’absoldrà
a B (s’absoldrà de manera que al pas del temps ja no es podrà tornar a reclamar, doncs hi ha
una sentència que declara l’absolució).
o Qui assenteix a la demanda? El demandat. L’assentiment de la demanda és un poder de
demandat en el procés. Quan es du a terme, el procés ha d’acabar. El jutge dicta una
sentència que en aquest cas tindrà contingut condemnatòria. En aquest cas, si que es pot
tornar a reobrir el procés, perquè no hi ha eficàcia de cosa jutjada.
 La congruència de les actuacions o actes processals que dicta el jutge: el jutge només pot
pronunciar-se sobre aquelles qüestions que han estat al·legades/invocades per les parts.
L’altre principi que tenim és el principi d’oficialitat/principi d’investigació d’ofici, el trobem en el procés
penal (ius puniendi) on hi ha una inexistència de dret subjectiu de naturalesa penal, i també el trobem al
procés civil, en el qual també hi ha expressions d’aquest principi (arts. 758 – 577 LEC). El rol de les parts no té
importància, ja que no hi ha interessos provats, sols hi ha un interès públic de penar. Aquest dret a penar li
correspon al Estat.
Les manifestacions del principi son:
 El procés es pot iniciar d’ofici quan és un procés penal: el jutge rep la noticia de que hi ha uns fets
que poden ser constitutius de delicte. A instància a part seria per exemple la denúncia.
 Els processos civils NO poden ma INICIAR-SE D’OFICI: però si en aquest procés civil hi ha molt interès
públic (ex: declarar la discapacitat d’una persona), hi ha un òrgan públic que pot iniciar-ho, el
Ministeri Fiscal.
 Les parts no tenen una disposició ni sobre l’objecte del procés ni sobre el procés: en el procés civil de
discapacitat, per molt que les parts requereixin un grau en concret de discapacitat, el jutge està
obligat a que hi hagi un dictamen d’un metge forense, etc.
En quant al principi d’investigació d’ofici, el jutge pot aportar els fets al procés, doncs el jutge no està limitat
per les al·legacions que fan les parts respecte dels fets en qüestió: el jutge d’ofici pot aportar mitjans de
proba. Ex: exploració del presumpte incapaç, encara que les parts no ho sol·licitin.
34
5. FORMES DEL PROCÉS

Les formes del procés estan determinades per uns criteris:
o Convivència: les formes del procés responen sobretot a criteris de convivència, perquè es aquesta la
que suposarà que una fase del procés civil sigui de caràcter oral o escrit. Fa que la fase del procés
penal sigui inquisitiva.
o Principi de legalitat (art.1 LEC): en els processos civils, els tribunals i els qui davant ells acudeixin i
intervinguin hauran d'actuar conformement al que es disposa en aquesta Llei.
FORMA ORAL
Una manifestació clara és la concentració i la immediatesa. La forma oral provoca que les actuacions siguin
concentrades, lo qual vol dir que una fase oral s’ha de celebrar en el menor numero possible de sessions i
aquestes han de ser consecutives sense pauses considerables en el temps entre actuacions. La immediatesa
vol dir que el magistrat que ha de dictar resolució que posa fi a la fase oral ha d’estar present en la
celebració de la fase oral.
o Exemple: magistrat que dicta sentència ha d’estar present en el judici en el que es practiquen els mitjans
de prova. La pràctica dels mitjans de prova s’han de fer davant del jutge i veure les reaccions de les persones
al veure les preguntes que se’ls formulen.
FORMA ESCRITA
Són per exemple l’ordre dels actes (que cada acte processal s’ha de dur a terme en el procés que ha
establert la llei). PRECLUSIÓ que tens un termini per fer un acte i si passes el plaç ja no el pots presentar, és a
dir, els actes s’han de practicar en el moment i plaç i termini que preveu la llei perquè si no ja no es poden
aportar amb posterioritat (art 136 LEC). Juntament amb la preclusió, una de les manifestacions de la forma
escrita és la eventualitat.
 Per què es rellevant? Perquè troba la seva raó de ser en la preclusió. Si tinc temps determinat per fer
actes, puc tenir dubte de realitzar les al·legacions encara que siguin contràries entre si, el que preveu
la eventualitat és que les parts puguin realitzar totes les al·legacions convenients pels seus interessos
malgrat que siguin contradictòries entre si.
Ordre dels actes è com a conseqüència te la è preclusió i la preclusió té com a conseqüència è eventualitat
que permet que les pugui incloure en un procés malgrat que siguin contradictòries entre elles.
35
TEMA 3.- ACTES PROCESSALS

1. FETS I ACTES PROCESSALS
Els actes processals són fets naturals que no depenen de la voluntat humana però que tenen conseqüència
jurídica pel dret processal. Per exemple el pas del temps és algo natural i la conseqüència jurídica processal
és la preclusió. El pas del temps li dona un valor el dret processal i construeix la figura de la preclusió. La
mort també és important, durant la practica del procés es pot morir l’autor i el demandant i la mort provoca
en dret processal un canvi de parts.
Els actes processals són unilaterals i generen actes jurídics.
2. CLASSES D’ACTES PROCESSALS

Segons el criteri de contingut, distingim entre diferents classes d’actes processals:
 Declaració de coneixement o de ciència (ex: perit)

 Declaració de voluntat: du a terme la declaració de voluntat per exemple el demanant (la renuncia
d’acció, l’assentiment de la demanda)
 Manifestacions de voluntat (ex: presentar una demanda o iniciar un procés civil)
Segons el criteri d’origen distingim:
 Parts: concepte de facultat i càrrega processal. Facultat per contestar o no la demanda, i càrrega
processal d’haver de presentar proves.
 Tribunals: Resolucions (arts 206-209 LEC*): Resolucions que dicten els magistrats, i resolucions que
dicten els lletrats de l’administració de justícia.
 Jutges/Magistrats: provisions, interlocutòries i sentències. El jutge no pot dictar una altra
resolució que no siguin aquestes.
 Lletrats Adm. Justícia: dicten diligències ordenació, de constància, de comunicació i d’execució; i
decrets.
La diligencia de constància es quan es presenten una sèrie de documents i en queda constància. La diligència
de comunicació el mateix.
36
Els decrets han d’estar necessàriament motivats (218 LEC, fa referència a la formalitat del decret). El decret
és una resolució més complexa que les diligències d’ordenació.
Article 17 LEC. Successió per transmissió de l’objecte litigiós
1. Quan en un judici pendent s’hagi transmès el que sigui objecte d’aquest, l’adquirent pot sol·licitar,
acreditant la transmissió, que se’l consideri com a part en la posició que ocupava el transmissor. El secretari
judicial ha de dictar diligència d’ordenació per la qual ha d’acordar la suspensió de les actuacions i atorgar
un termini de deu dies a l’altra part perquè al·legui el que convingui al seu dret.
Si aquesta no s’hi oposa dins el termini esmentat, el secretari judicial, mitjançant un decret, ha d’aixecar la
suspensió i disposar que l’adquirent ocupi en el judici la posició del transmissor.
2. Si dins el termini concedit en l'apartat anterior l'altra part manifesta la seva oposició a l'entrada en el
judici de l'adquirent, el tribunal ha de resoldre mitjançant interlocutòria el que consideri procedent.
Successió per transmissió de l’objecte litigiós: distingir entre el què dicta el jutge i què el LAJ.
Una norma en la que podem captar la rellevància i contingut de diverses resolucions processals. La successió
és quan una part ven a un 3r un objecte sobre el que hi ha una controvèrsia. Sobre un bé amb controvèrsia
no impedeix que el bé es pugui vendre. És la successió entre vius.
A dret civil hem estudiat que tot i que l’objecte és litigiós i pot ser transaccit el dret processal regula què
passa quan s’ha iniciat un procés sobre un dret amb controvèrsia es diu a terme el procés.
El LAJ ha de dictar una diligència d’ordenació, es transmet l’obra d’art i l’adquirent pot sol·licitar ocupar la
posició que tenia el autor. El LAJ dicta Diligència d’Ordenació amb la que acorda suspendre el procés perquè
la part que es manté en el procés ha de tenir un termini de 10 dies per al·legui el que convingui al seu dret.
Si aquest no s’oposa durant el termini del 10 dies, el LAJ no dicta una ordenació, sinó un Decret amb el que
reconeix a la 3a persona part del procés, que l’adquirent sigui part en un procés en el qual no havia estat
primer ni actor ni demandat, per això dicta decret. No és tan formal.
Si hi ha una oposició durant el termini de 10 dies cal una decisió, s’ha de jutjat i realitzar la funció
jurisdiccional. Aquesta decisió no la pot adoptar el LAJ perquè no té capacitat jurisdiccional. Si l’altra part
manifesta l’oposició és el tribunal, no el LAJ, qui resaldrá si hi ha lloc o no a la successió i ho farà mitjançant
Interlocutòria el que consideri procedent.
3. REQUISITS DELS ACTES (art. 129 i ss LEC)

Si l’acte no es fa en el lloc, temps, forma i idioma que preveu la llei pot ser un acte nul e ineficaç i els
requisits del actes són importants tenint en compte que determinen l’eficàcia o ineficàcia dels actes
processals.
LLOC
Si un acte no es realitza en el lloc (ex: tribunal) la LEC permet també fer la practica de mitjans de proves a
casa, si el testimoni està malalt o a la seu d’un altre tribunal, ja que pot ser que aquell testimoni no tingui
temps per traslladar-se a la seu del tribunal que tramita el procés. En aquest cas la LEC preveu que pogués
declarar a la seu d’un altre tribunal. La videoconferència també està establerta com una forma de practicar
fets processals.
37
TEMPS
El temps te una sèrie de terminis. La LEC ens diu que les actuacions judicials s’han de dur a terme en dies i
hores hàbils (art. 130 LEC). Els dies inhàbils a efectes processals son els dissabtes i diumenges, festius
nacionals, locals, tots els dies del mes d’agost. Les hores hàbils son de les 8:00 a les 20:00, durant aquestes
es poden practicar a la seu del tribunal mitjans de prova.
El tribunal decideix exercir en hores inhàbils si així ho necessita (al tribunal de jurat es sol fer bastant). Quan
hi ha terminis és important tenir en compte el còmput dels terminis. Els terminis, des del punt de vista
processal, comencen a córrer des del dia següent al dia en que s’efectua la comunicació (art. 133 LEC). La llei
preveu com es computen els terminis senyalats per dies, i la LEC ens diu que s’exclouen els dies inhàbils. En
els terminis senyalats de mesos i anys es computen de data a data.
FORMA
Pot ser oral, escrita i tècnica electrònica. Real Decret 1065/2015, sistema LexNET. Fa més esment a la
publicitat, ja que aquí s’ha de tenir en compte una norma bàsica en l'àmbit dels processos, (art, 120 CE, les
actuacions judicials seran públiques amb les excepcions que prevegui la llei). Dins la publicitat distingim
entre la interna i l'externa:
 Interna: publicitat per les parts. La regla general de la publicitat interna, és que tot els actes
processals han de ser públics per les parts. Les excepcions estan previstes algunes per el processos
civil i algunes per el penal: Una de les excepcions dels processos civils són les que en alguns
processos hi han interessos dels menors, és a dir, en els que estiguin involucrats menors. En
processos penals tenim, els secret del sumari això consisteix quan el tribunal d’ofici acordi que en la
fase d'instrucció del procés penal, determinades diligències de l’actuació han de ser secretes.
 Externa: referent a que tothom tingui accés. Com a regla general la publicitat externa està prevista
per les fases orals, com per exemple la fase de judici, celebració de mitjans de prova…
Les excepcions que tenim en processos civils són que el magistrat o magistrada poden acordar que algunes
actuacions es portin a terme a porta tancada, alguns dels exemple que fica la Llei de Enjudiciament Civil són:
per mantenir l'ordre públic, quan ho exigeixen els drets de menors o persones amb discapacitat, pot ser
també per raons de seguretat…
Les excepcions en processos penals les tenim en la Ley de Enjuiciamiento Penal, una de elles diu, que per
protecció de la víctima, aquesta mateix pot declarar que sigui a porta tancada, ordre públic, seguretat, i que
els mitjans publicitaris ho publiquin d’una determinada manera …
El sistema LexNET es un sistema que permet la presentació d’escrits i documents, trasllat de còpies,
realització de comunicacions per mitjans electrònics. És un sistema que garanteix l'autenticitat i la integritat
de la comunicació i també la constància de la remissió i recepció del document. És obligatori que els jurats, (i
estes persones importants i llestes)... utilitzin aquest sistema digital.
IDIOMA
38
article 142 LEC, Llengua oficial. S’usarà el castellà. En l’article següent es preveu la utilització d’intèrprets.
4. REGIM D’ANITJURIDICITAT, INEFICACIA I ESMENA DELS ACTES

La conseqüència de l’antijuridicitat es la ineficàcia. Les categories d’antijuridicitat i ineficàcia son moltes. La
mes rellevant es la nul·litat, però̀ també́ es fa referencia a l’anul·labilitat doncs hi ha una norma que s’hi
refereix (lliçó́ 4).
Trobem dos tipus d’antijuridicitat:
1) Nul·litat
Categoria de antijuridicitat i dona lloc a la ineficàcia quan els actes processals vulneren drets fonamentals o
pressupòsits essencials del procés. Important la norma que conte una relació exemplificativa que és l’article
225 de la LEC que és la nul·litat de ple dret, que són els actes que es duen a terme per jutges que no són
competents. Per exemple que un jutjat de primera instància accepti una demanda que pertoca a un jutjat
mercantil.
La nul·litat es declara quan s’han vulnerat en un procés drets fonamentals que estan inclosos en l’article 24
de la CE. O també són nuls els actes processals quan no es respecten els pressupòsits processals essencials.
La característica de la nul·litat és que la nul·litat no solament pot ser denunciada o posada de manifest a
instància de part, sinó també d’ofici, el magistrat d’ofici quan observa que un acte pot ser nul ho pot declarar
sense necessitat que ho sol·liciti una de les parts.
Termini de la nul·litat: és imprescriptible, ara bé, en dret processal es busca també un valor propi que és la
seguretat jurídica. El dret processals ens ha de donar seguretat jurídica i sobre aquesta base la LEC preveu un
termini màxim en el que es pot declarar la nul·litat d’un acte. Si no es declara en aquest període l’acte
esdevé eficaç. Aquest termini que preveu la llei és de 5 anys desde la notificació de la resolució que pot
contenir algun defecte que la convertiria en nul·la.
Casos de nul·litat de la LEC, que està contemplada en l’article 225 LEC que conté una llista exemplificativa
d’actes nuls que vulneren drets fonamentals o pressupòsits essencials.
1. Quan es produeixin per o davant del Tribunal amb falta de jurisdicció o de competència objectiva o
funcional.
2. Quan es realitzin sota violència o intimidació.
3. Quan es prescindeix de normes essencials del procediment, sempre que, per aquesta causa, s'hagi
pogut produir indefensió.
4. Quan es facin sense intervenció d'advocat, en els casos en què la llei l'estableixi com a obligatòria.
5. Quan se celebrin vistes sense la preceptiva intervenció del lletrat de l'Administració de justícia.
6. Quan es resolguin mitjançant diligències d'ordenació o decret qüestions que, d'acord amb la llei,
hagin de ser resoltes per mitjà de provisió, interlocutòria o sentència.
7. En els altres casos en què aquesta llei així ho estableixi.
2) Anul·labilitat
Te lloc quan s’han infringit requisits dels actes que no tenen tanta rellevància com els que donen lloc a la
nul·litat.
39
Aquesta sol pot ser declarada a instància de part NO d’ofici i a més està sotmesa a terminis curts i preclusius
per denunciar-la, no pot ser reclamada amb posterioritat al termini. L’anul·labilitat total o parcial també
s’aplica a l’anul·labilitat.
La conseqüència de la antijuridicitat d’aquestes categories: l’acte processal esdevé ineficaç (pot ser total o
parcial).
Malgrat preveure la antijuridicitat: categories i conseqüències. La LEC recull el principi de la conservació dels
actes i també la subsanación (esmena) que actua com un límit a la ineficàcia.
Aquest principi introdueix jurisprudència del TC en algunes normes i el que ens diu el TC es que cal mantenir
la eficàcia dels actes quan no han causat indefensió i quan el concepte pugui ser esmenat. Aquesta doctrina
legal del TC es va introduir a la LEC en els articles 229,230,231.
Art. 229 actuacions judicials realitzades for a del temps establert: les actuacions judicials realitzades fora del
temps establert només es poden anul·lar si ho imposa la naturalesa del termini o termini.
Art. 230 conservació dels actes: la nul·litat d'un acte no implica la dels successius que siguin independents d'aquell ni la
d'aquells el contingut dels quals hagi estat invariat encara sense haver-se comès la infracció que va donar lloc a la
nul·litat.
Article 231 Esmena. El Tribunal i el Lletrat de l'Administració de Justícia han de tenir cura que es puguin solucionar els
defectes en què incórreguen els actes processals de les parts.
Es important esmenar el tractament processal de la nul·litat dels actes (art. 227 – 228 LEC)
Els medis que la LEC posa a disposició de les parts i del Tribunal perquè aquests manifestin l’incompliment
dels pressupòsits i els requisits dels actes processals. El que fa la LEC es establir els dos moments en els quals
es pot denunciar la nul·litat d’un acte:
Caràcter ordinari  suposa que la denuncia de la nul·litat d’un acte té lloc durant la tramitació del procés. A
instància de part o de ofici a través del recurs de nul·litat.
Els tràmits que ha de dur el tribunal per iniciar d’ofici són: audiència a les parts i als membre del Ministeri
Fiscal i una vegada s’ha acabat la audiència podrà decidir.
Art. 227 declaració de nul·litat i pretensions d’anul·lació d’actuacions processals: 1.La nul·litat de ple dret, en
tot cas, i els defectes de forma en els actes processals que impliquin absència dels requisits indispensables per assolir la
seva fi o determinin efectiva indefensió, es faran valer per mitjà dels recursos establerts a la llei contra la resolució de
què es tracti.
2. Sense perjudici d'això, el tribunal podrà, d'ofici o a instància de part, abans que hagi recaigut resolució que posi fi al
procés, i sempre que no sigui procedent l'esmena, declarar, prèvia audiència de les parts, la nul·litat de totes actuacions
o d'alguna en particular.
En cap cas el tribunal, amb ocasió d'un recurs, no pot decretar d'ofici una nul·litat de les actuacions que no hagi estat
sol·licitada en aquest recurs, llevat que s'apreciés falta de jurisdicció o de competència objectiva o funcional o s'hagi
produït violència o intimidació que afecta aquest tribunal.
Caràcter excepcional sentencia ferma
Pressupòsits molt determinats:

40
 Vulneració d’un dret fonamental

 Que no s’hagi volgut denunciar la nul·litat abans de l’emissió de la resolució que posa fi al procés
 A mes, aquesta resolució que ha donat fi al procés no es susceptible de recurs ordinari o extraordinari
Art. 228 incident excepcional de nul·litat d’actuacions: 1. No s'admetran amb caràcter general incidents de
nul·litat d'actuacions. No obstant això, excepcionalment, els que siguin part legítima o haurien hagut de ser-ho podran
demanar per escrit que es declari la nul·litat d'actuacions fonamentada en qualsevol vulneració d'un dret fonamental
dels referits a l'article 53.2 de la Constitució, sempre que no s'hagi pogut denunciar abans de recaure resolució que posi
fi al procés i sempre que aquesta resolució no sigui susceptible de recurs ordinari ni extraordinari.
És competent per conèixer d'aquest incident el mateix Tribunal que va dictar la resolució que hagi adquirit fermesa. El
termini per demanar la nul·litat serà de vint dies, des de la notificació de la resolució o, en tot cas, des que es va tenir
coneixement del defecte causant d'indefensió, sense que, en aquest darrer cas, es pugui sol·licitar la nul·litat
d'actuacions després de transcorreguts cinc anys des de la notificació de la resolució.
El Tribunal no admetrà a tràmit, mitjançant provisió succintament motivada, qualsevol incident en què es pretengui
suscitar altres qüestions. Contra la resolució per la qual no s’ha admet a tràmit l'incident no es pot interposar cap
recurs.
2. Admès a tràmit l'escrit en què es demani la nul·litat fonamentada en els vicis a què fa referència l'apartat anterior
d'aquest article, no queda en suspens l'execució i l'eficàcia de la sentència o resolució no recurribles, llevat que s'acordi
de manera expressa la suspensió per evitar que l'incident pogués perdre la finalitat, pel lletrat de l'Administració de
Justícia es traslladarà aquest escrit, juntament amb còpia dels documents que s'acompanyessin, si escau, per acreditar
el vici o defecte en què la petició es fon, a les altres parts, que en el termini comú de cinc dies podran formular per escrit
les al·legacions, a les quals acompanyaran els documents que s'estimin pertinents.
Si s'estima la nul·litat, es reposaran les actuacions a l'estat immediatament anterior al defecte que l'hagi originat i se
seguirà el procediment establert legalment. Si es desestimés la sol·licitud de nul·litat, es condemnarà, mitjançant
interlocutòria, el sol·licitant a totes les costes de l'incident i, en cas que el Tribunal entengui que es va promoure amb
temeritat, li imposarà, a més, una multa de noranta a sis-cents euros.
Contra la resolució que resolgui l'incident no es pot interposar cap recurs. (es per interlocutòria)
5. ACTES DE COMUNICACIÓ
Que son? Son la manera en que es comuniquen les parts amb el Tribunal. Es un tema rellevant, ja que la
correcta configuració i aplicació d’un sistema d’actes de comunicació es una garantia de l’efectivitat del dret
a la tutela judicial efectiva sense indefensió.
Per tant, es també molt important la correcta configuració del model que s’estableixi ja que ha de permetre
que les persones interessades coneguin les resolucions judicials que li puguin afectar.
El Lletrat de l’Administració de Justícia dels Serveis Comuns Processals es l’encarregat de dirigir la activitat de
comunicació judicial i el que es l’execució material correspon als funcionaris del cos d’auxili judicial o al
procurador de la part que ho sol·liciti.
a. Actes de comunicació previstos en la LEC

Entre Tribunals i parts del procés (perits, parts, etc.):
 Notificacions  Tenen com a objecte dona noticia d’una resolució judicial o una actuació.
 Citacions a termini (Emplazamiento)  Reps un termini per efectuar un acte de comunicació.
 Citacions a dia cert (citacions)  En un dia, hora i lloc determinat has de comparèixer.
41
 Requeriments  Ordres de dur a terme una conducta o una inactivitat

 Manaments  Son actes de comunicació entre Tribunal i òrgans públics. Exemple: registradors de la
propietat, funcionaris de la Admin. Justícia.
 Oficis  A través d’ofici es connecten els Tribunals amb funcionaris que no formin part de
l’Administració de la Justícia.
o Oficis i manaments es remetent directament a l’autoritat o funcionari als que s’adrecin (art.
167.1 LEC).
b. Formes de comunicació (art. 152 LEC)

Lliurament al destinatari (art. 161 LEC)  s’assegura la recepció per part del destinatari al seu domicili o lloc
de treball. S’ha de fer així en casos de demandat no personat.
L’article també preveu el cas en que el demandat no contesta o no vol rebre el acte de comunicació, donant
la possibilitat que els funcionaris del jutjat puguin entregar a qualsevol empleat, familiar, conserge, etc.,
mentre sigui major de 14 anys.
Art. 159 i 160  Remissió mitjançant correu, telegrama o medis electrònics. Aquesta forma de
comunicació té cas en casos de testimoni o perits o també per aquelles parts ja personades quan no
ha d’intervenir el procurador en el procés.
Per mitjà del Procurador (art. 162 LEC)  A través del sistema LexNET (contestació de la demanda) per part
dels dos procuradors.
Per mitjà d’edictes (164 LEC)  Aquest medi es supletori, subordinat i excepcional. Primer s’han de esgotar
les possibilitats de conèixer el domicili del demandat perquè si no es pot arribar a obtenir el domicili, el actor
pot sol·licitar ajuda al Tribunal.
Una vegada esgotades, es permet la comunicació per mitjà d’edictes  es una ficció jurídica perquè significa
penjar en el taulell judicial (digital) la resolució i entendre que des de que esta penjada en el taulell ja s’ha fet
correctament la comunicació i comencen a transcórrer els terminis de contestació recursos, nul·litat, etc.
c. Nul·litat i esmena dels actes de comunicació

Article 166 LEC (mateixa que la doctrina legal del TC, que subordina la invalidesa a la indefensió)
1. Són nuls els actes de comunicació que no es practiquin d'acord amb el que disposa aquest capítol i
que puguin causar indefensió.
2. No obstant això, quan la persona notificada, citada, emplaçada o requerida s'hagi donat per
assabentada a l'assumpte, i no denunciï la nul·litat de la diligència en el seu primer acte de
compareixença davant del tribunal, aquesta tindrà des de llavors tots els seus efectes, com si s'hagués
fet d'acord amb les disposicions de la llei.
En aquest cas hi ha la convalidació  destinatari assabentat no denuncia en aquell moment la nul·litat.
Fa referència a la nul·litat i subsanació. El que preveu aquest article de la LEC recull la doctrina del TC que
subordina la invalidesa d’un acte de comunicació a que realment s’hagi produït una indefensió. Ara bé
sempre i quan produeixi indefensió, quan no es produeix indefensió? Produeix indefensió malgrat no
respectar-se l’acte de comunicació quan la persona notificada se da por enterada i aquesta convalidació te
42
lloc quan es dona per enterada i no denuncia la nul·litat de la diligència o acte de comunicació i a demés
actua d’acord amb el contingut de l’acte de comunicació. En aquest cas te lloc la CONVALIDACIÓ.
Malgrat l’acte de comunicació no s’ha fet d’acord de les formes en que preveu la llei i el destinatari coneix el
contingut i actua d’acord a l’acte de comunicació irregular i no denuncia en el moment precís la nul·litat de
l’acte de comunicació te lloc l’acte de convalidació que també és una conseqüència de la doctrina del TC de
mantenir la eficàcia dels actes.
d. Invariabilitat de les resolucions dels òrgans judicials

Un cop una resolució judicial ha estat dictada i no solament dictada sinó firmada bé per magistrat si és una
providència, interlocutòria o sentència o bé per un Lletrat de la Administració de justícia, aquesta és signada
i ja no es poden modificar. La raó de ser és clara, la seguretat jurídica per la part afectada.
També te un efecte important per al popi magistrat i LAJ i és que els 2 estan vinculats per la decisió que han
dictat lo que vol dir que les seves resolucions processals posteriors s’han d’adequar i ser coherents amb el
contingut de la resolució que prèviament han dictat i és invariable. La vinculació tan del jutge com LAJ esta
vinculat pel contingut de la resolució que ha dictat prèviament.
 Els aclariments a què fa referència l'apartat anterior poden fer-ho d'ofici, pel Tribunal o Secretari
Judicial segons correspongui, dins dels dos dies hàbils següents al de la publicació de la resolució. (si
no es compleix termini anem al article 229)
 O a instància de part o del Ministeri Fiscal formulat dins del mateix termini, i en aquest cas és resolta
per qui hagi dictat la resolució de què es tracti dins dels tres dies següents al de la presentació de
l'escrit en què se sol·licita l'aclariment.
Els errors materials manifestos i els aritmètics en què incorreguem les resolucions dels Tribunals i Secretaris
Judicials podran ser rectificats en qualsevol moment.
No es pot interposar cap recurs contra la resolució que decideixi sobre l'aclariment o la correcció, sens
perjudici dels recursos que siguin procedents, si s'escau, contra la resolució a què es refereixi la sol·licitud o
actuació d'ofici.
Via genèrica per modificar resolucions processals: recursos; però inconvenients en funció tipus d’errors.
Conseqüències:
 Es preveu corregir errors manifestos a traves del recurs d’ofici.

 El fet de poder efectuar aclariments i rectificacions sense haver d’interposar recursos.
La congruència de la sentencia vol dir que el magistrat s’ha de referir i contestat a les diferents peticions de
les parts.
e. Omissions de pronunciament
La norma també estableix un sistema de corregir un error diferent al recurs (art. 215.2 LEC) que son les
omissions de pronunciament respecte de pretensions oportunament deduïdes en judici i que a més han
estat debatudes durant el judici. Sobre aquestes pretensions el jutge no s’ha pronunciat.
Aquest supòsit es pot donar a instancia de part o d’ofici. A instancia de part té un termini de 5 dies a contar
des de la notificació de la resolució incomplerta, el magistrat haurà de presentar a la part contraria en virtut
43
al principi de igualtat i una vegada escoltada la opinió de les dos parts el magistrat solucionarà per
interlocutòria.
Hi ha cops que es el Lletrat de la Admin de Justícia o el Magistrat el que fa la resolució incomplerta i ho

solucionarà a través de decret a través d’ofici, també amb un termini de 5 dies.
L’efecte comú de les sol·licituds d’aclariment, rectificació i complement de resolucions judicials es que
s’interromp el termini per interposar recursos.
6. RECURSOS
a. Concepte
Una de los dos parts no està d’acord amb la resolució del Magistrat o del Lletrat de la AJ.
Es defineix com un acte de part (Ministeri Fiscal si es procés civil), que esta dirigit a impugnar una resolució
definitiva no ferma (en resolució ferma no es correcte la via del recurs) per part del Magistrat o el LAJ perquè
existeix un gravamen a la part que presenta el recurs.
La finalitat es revocar la resolució que em causa un gravamen i substituir-la per un altra o també es pot
pretendre la nul·litat d’aquella resolució i de les actuacions antecedents.
b. Fonament
El fonament del recurs es l’art. 24.1 CE, dret a la tutela judicial efectiva.
c. Finalitat
Revocar la resolució que causa un gravamen a la part que l’interposa i substituir-la per una altra decisió. O bé
també es pot pretendre la nul·litat de la resolució i de les actuacions que han donat lloc a aquelles
resolucions.
Subsanat errors judicials. Permet esmenar errors que cometen els magistrats i LAJ perquè son humans.
Recurs de cassació: Protecció de la llei perquè els tribunals superiors emeten doctrina legal (Labor
nomofiláctica).
d. Pressupòsits
 El Tribunal sigui competent (competència funcional) per a resoldre el recurs.

 El recorrent ha de ser part del procés.
 La necessitat d’un interès en interposar el recurs (que la resolució provoqui un gravamen al
recurrent).
 La resolució ha de ser impugnable. La regla general es que totes les resolucions es poden recórrer
llevat que una norma expressament disposi lo contrari. Art. 241 CE Art. 228.1  exemple de
resolució que no es por impugnar.
e. Classificació
 Tipus de resolució que s’impugna: en funció del tipus de resolució que s’impugna distingim entre:
o Recursos contra sentències
o Recursos contra resolucions interlocutòries aquella que es dicta durant la demanda i la
sentència.
 En funció de l’òrgan que resol el recurs: d’acord aquest criteri distingim entre:
44
o Recursos no devolutius: resol el mateix magistrat o LAJ que resol la resolució que s’impugna.
o Recursos devolutius: recursos que recorren davant de l’òrgan a quo que ha dictat la
sentència però qui resol si s’accepta és l’òrgan superiors ad quem.
 Criteri d’àmbit d’aplicació: es distingeix entre:
o Recurs ordinari
o Recursos extraordinaris (cassació i extraordinari per infracció processal)
f. Efectes d’admissió de recursos

1. S’impedeix que la resolució es converteixi en ferma, és a dir, es pot modificar.
2. Efecte suspensiu de la eficàcia de la resolució que s’impugna.
3. Efecte devolutiu que consisteix que resol el recurs un tribunal diferent al que ha dictat la resolució.
g. Tipus de recursos contra resolucions interlocutòries

Tres recursos més freqüents contra resolucions interlocutòries: recurs de reposició, recurs d’apel·lació i
recurs de revisió. Les paraules “resolucions interlocutòries” signifiquen resolucions diferents a les sentències.
S’identifiquen amb el qualificatiu “interlocutòries” perquè, amb general, són resolucions dictades mentre es
tramita una instància, o un incident, abans que acabi per sentència.
El mètode per estudiar els esquemes dels recursos és: primer entendre els sis extrems explicats de la teoria
general, després llegir i entendre els articles en els que es regula cadascun dels apartats en els que he
estructurat els recursos i, finalment, repassar la matèria dels temes 1 i 2 que és pressupost per a la
comprensió de la nova institució que abordem.
RECURS DE REPOSICIO (art. 451-454 bis LEC)
A) Resolucions contra les quals es pot interposar: provisions interlocutòries no definitives i diligències
d’ordenació o decrets no definitius que són aquells que no posen fi al procés o impedeixen la seva
continuació i qui les dicta el J/M o el LAJ.
B) Termini  5 dies després de rebre la notificació de la interlocutòria o decret no definitiu.
C) La forma pot ser tant oral com escrita perquè hi ha una fases del procediment civil que són orals. El
contingut ha de ser lògic, identificant la resolució, el pronunciament i motivant el recurs. I els efectes de la
interposició del recurs de reposició són de caràcter no suspensiu
D) Admissió/inadmissió del recurs que té lloc per qüestions de forma (p.e. inadmissió per no haver-lo
interposat en termini legal o no haver consignat dipòsit judicial –disposició addicional 15a LOPJ, ap. 7è: no
s’admetrà a tràmit cap recurs si no s’ha consignat el dipòsit; és un defecte esmenable, ja que s’ha de
concedir a la part el termini de 2 dies per a acreditar que s’ha consignat-) i estimació/desestimació del recurs
que és el contingut de la decisió que resol el recurs un cop admès i tramitat.
E) És un recurs no devolutiu, és a dir, l’òrgan competent per a resoldre’l és el mateix que ha dictat la
resolució impugnada; és a dir: JP, JPI; JVD, JM, AP i LAJ. El procediment es configura de manera
contradictòria, comproveu-ho. La resolució que es dicta, resolent el recurs, és be una interlocutòria (M) be
un decret (LAJ).
45
F) Dualitat de posicions i la contradicció permet que el debat entre les parts sigui ampli i fluït permetent que
el magistrat rebi més informació i resolgui de manera justa.
G) Pel que fa al recurs contra la resolució que resol el recurs, no es pot presentar recurs de revisió si el recurs
de reposició està resol per interlocutòria. Però, la STC, Ple, 15/2020, de 28 de gener, inclosa a la carpeta del
Tema 3, ha ocasionat un canvi molt important. Ha declarat inconstitucional i nul el paràgraf primer de l’art.
454 bis 1 LEC el que suposa que contra el decret del LAJ resolent el recurs de reposició es pot interposar
recurs de revisió.
Heu de llegir i entendre, al menys, els f.j. segon i tercer per a poder determinar quina ha estat la ratio decidendi de la
decisió sobre la qüestió interna d’inconstitucionalitat.
Però en síntesi, el que és clar, és que el TC ha entès que no hi pot haver supòsits en els que la decisió dels
LAJ, quan afecta a qüestions rellevants en el marc d’un procés que estan íntimament connectades amb la
funció jurisdiccional reservada en exclusiva a J/M, estigui exclosa del control judicial a través del recurs de
revisió.
RECURS D’APEL·LACIÓ (art. 455-465 LEC)
A) Cal ressaltar les resolucions que són impugnables: interlocutòries definitives o altres que indiqui la llei.
B) Termini  20 dies desprès des de el dia de la notificació
C) Forma  La forma normalment es escrita i de manera excepcional de forma oral.
Contingut  En primer lloc hem d’identificar quina resolució s’impugna, identificar el

pronunciament de la interlocutòria, motivar el recurs i sobretot fer referència que comet la resolució
que impugnem.
Admissió/Inadmissió  dipòsit judicial (50 euros) art. 458 LEC.
Efectes  No té efectes suspensius. (Serà preceptiu la intervenció d’advocat i procurador si han

d’intervenir en la primera instància sinó no.)  norma general
D) Òrgans competents  Al ser devolutiu, són diferents els tribunals a quo (els que han dictat la resolució
contra la que s’interposa el recurs) i els tribunals ad quem (els que resolen el recurs d’apel·lació).
Així, són tribunals a quo: JP (Jutjat de Pau), JPI, JVD, JM. I són tribunals ad quem: JPI (ja que resolen el recurs
contra interlocutòries dictades pels JP arts. 85.3 LOPJ i 455.2 LEC) i les seccions civils de les AP (ja que resolen
el recurs contra interlocutòries dictades pels JPI, JVD i JM art. 82.2 LOPJ).
E) Dualitat de posicions i contradicció  principis juridiconaturals tema 2.
F) Resolució  Finalment, contra la interlocutòria que resol el recurs d’apel·lació no es pot interposar cap
recurs.
G) Recurs contra l’anterior resolució  La contestació a la interposició se presenta al tribunal ad quo i

remetre-ho al tribunal ad quem.
DE REVISIO (art. 454 bis LEC)
A) Us he fixar també en les resolucions impugnables (solament ho són les dictades pels LAJ): provisions,
interlocutòries no definitives, diligències d’ordenació i decrets no definitius.
46
B) Termini  5 dies.
C) Forma  Escrit i oral. Contingut  Igual que les altres
Admissió/Inadmissió  dipòsit judicial (25 euros)
Efectes  efectes no suspensius
D) Òrgan competent: recurs devolutiu ja que és decidit no pel LAJ que ha dictat el decret o la diligència
d’ordenació, sinó pel J/M que tramita la instància o l’incident quan es dicta la resolució que s’impugna.
E) Dualitat de posicions i contradicció
F) Resolució  interlocutòria
G) Recurs contra l’anterior resolució  Sí es pot recórrer si posa fi al procediment o interromp el

procediment (454 bis 3).
TEMA 4.- JURISDICCIÓ I COMPETENCIA DELS TRIBUNALS CIVILS

Tema destinat a pressupòsits processals dels tribunals civils. Normes que ens diuen quan hem de presentar
la demanda i davant de quin jutjat. Normes que ens indiquen davant de quin concret tribunal presentar la
demanda.
 Noció prèvia: dret al procés i dret a la instancia que tenim les persones quan entrem en contacte
amb l’administració de justícia (justiciables). Quan entrem en contacte amb la administració de
justícia tenim un drets i un d’ells és el dret al procés i dret a la instància.
Com definim aquest dret? És un dret qualificat com dret subjectiu públic, públic (dret que tenen les
parts) perque el reclamo a un òrgan públic que el procés s’iniciï, que aquest procés es tramiti seguint les
regles que preveu la llei i a que el procés acabi amb una sentència sobre el fons de l’assumpte (amb
independència del seu contingut). (no determina el contingut de la sentencia, perquè el determina un
altre dret que tenen els justiciables davant dels tribunals, fa referencia a les qüestions processals).
Aquest dret dels justiciables és un dret sotmès a la concurrència d’uns pressupòsits processals. Està
condicionat a que concorrin uns pressupòsits processals i si no concorren no tinc dret a la instància.
47
De pressupòsits processals que son de 2 tipus:
 PP relatius als òrgans jurisdiccionals

 PP relatius a les parts:
En aquesta lliçó analitzem els pressupòsits processals relatius als òrgans judicials. Analitzarem les normes
que d’una forma escalonada ens permeten determinar el jutge competent per admetre la demanda. Aquest
té una gran base constitucional del dret a un jutge ordinari Predeterminat per la llei. El fonament
constitucional article 24.2 de la CE, que és la base que informa les normes que analitzarem tot i que també
té una gran importància pràctica.
Rellevància constitucional per determinar el tribunal davant el qual s’ha de presentar la demanda. Per
determinar el tribunal al que hem de presentar la sentència hem de tenir en compte uns criteris i afectarà a
l’advocat i després afectarà al jutge per veure si accepta la demanda o no si compleix amb els pressupòsits
processals. Per poder determinar el tribunal competent haurem de seguir aquests criteris: (que s’han
d’aplicar de manera ordenada, per aquest ordre)
1. CRITERI DE COMPETENCIA INTERNACIONAL DELS TRIBUNALS ESPANYOLS

Criteri que cada cop utilitzarem més degut a estar dins de l’espai de llibertat seguretat i justícia. Això significa
que circulen les persones si resolucions judicials entre estat de unió europea i de vegades cal aplicar en
primer lloc normes de competència judicial internacional per determinar quin és el tribunal competent si un
espanyol o francès per exemple. Un element d’estrangeria, es lo mes normal que aparegui avui en dia, que
vol dir que alguna qüestió del procés te connexió amb més d’un estat, llavors parlem de normes
supranacionals ja que no ens ho poden resoldre les nacionals. Exemple: part actora domiciliada a Espanya,
part demandant domiciliada a França i l’objecte del procés es troba a Itàlia, per tant hem de tenir una norma
que ens indiqui a quin jutja haurem d’anar per exemple.
Normes de competència judicial internacional ens aclara que si els tribunals d’un estat determinat són
competents per conèixer d’un assumpte o litigi internacional. Si son competents per a tramitar un una
demanda que te connexions amb més d’un estat. amb Normes de competència judicial internacional s’han
d’aplicar quan tingui elements d’estrangeria, conflicte internacional (NY compra a casa a GB sobre un bé a
FRA) o heterogenis.
Quan hi ha element de estrangeria o heterogeni vol dir per exemple demandat domiciliat a Espanya i
demandat a França i que l’objecte del procés esta a Itàlia es un assumpte que té connexió amb 3 estats. Ara
cal decidir quin d’aquests 3 estats és competent per tramitar la demanda, normalment és per l’objecte de
procés però quan hi ha element d’estrangeria es una norma de competència judicial internacional.
Cal aplicar normes de CJI d’acord a un ordre:
 Font comunitària: quan hi ha element d’estrangeria cal aplicar font comentaria primerament. Si no
es pot aplicar aquesta norma comunitària s’ha de buscar la norma en:
 Font convencional: són convenis o tractats internacionals. Si la norma de CJI no trobem en font
comunitària cal buscar aquí. I si la norma CJI no es troba en cap d’aquests cal buscar a:
 Font legal interna: LOPJ a Espanya que és subsidiària en aquest cas.
a. Font comunitària (internacional) art. 81 TFUE
48
Reglament 1215/2021 del PEC i C relatiu a la competència judicial, el reconeixement i execució de

resolucions judicials en matèria mercantil.
Ens centrarem en aquest reglament que s’anomena també Reglament Brussel·les I bis. Reglament de
Brussel·les perquè podem dir que el precedent del reglament del 2012 va ser un conveni internacional de
1968 de Brussel·les en que diversos països de la UE es van posar d’acord en dictar normes comunes de
competència judicial. Origen en un reglament o conveni internacional de 1968, molt important, en la que els
estats necessiten que es posin d’acord de quin serà el tribunal competent quan hi hagi un conflicte entre
varies empreses amb diferents domiciliacions. Es diu bis perquè substitueix als dos reglaments de 1968 i el
reglament del 2001.
 Quan hi ha persones de diferents països sobre un bé en un 3r país qui pot ser el tribunal competent?
Els estats es posen d’acord i decideixen normes comunes i així hi ha uniformitat en aplicació de la
norma.
La UE quan dicta reglament el pren de referència. És un Reglament complex i doble perquè és un reglament
que regula la competència judicial i altres aspectes d’execució en matèria civil i mercantil.
Veurem la tècnica de que hem de fer primer, si aplicar aquest reglament o passar a una norma convencional
o a una norma interna. Si cal aplicar el reglament és una qüestió que preveu el propi reglament.
Per saber si és aplicable el reglament ens hem de fixar en primer lloc en 4 extrems:
1. ÀMBIT TERRITORIAL: Sempre es comença igual amb els reglament de la UE, que és l’àmbit territorial
d’aplicació d’aquest reglament. El reglament Brussel·les I bis és aplicable a tots els estats de la UE. Nomes
pot ser aplicable pels tribunals dels països de UE.
2. ÀMBIT MATERIAL: determinar si es aplicable aquest reglament o un altre reglament. En quan a l’àmbit
material qui resol la pregunta és l’article 1 del reglament del reglament. En caràcter general És un reglament
que s’aplica a matèria civil i mercantil de caràcter patrimonial (en termes generals). Ara bé, estan excloses
matèries específiques d’aplicació del reglament per exemple com qüestions de règims matrimonials i
conseqüències derivades de potestat parental perquè es regeixen per un altre reglament, altres obligacions
d’aliments perquè també hi ha un reglament específic així com testaments i successions que també té el seu
propi reglament. Article 1 del reglament!!!!!!! que ens diu quina es aplicable amb caràcter general aquest
reglament, es aplicable amb matèria de dret civil i mercantil d’àmbit patrimonial. Els que no estan inclosos es
perquè ja tenen un reglament propi que els regula.
Aplicar en matèria civil i mercantil, aquest concepte, diem que és un concepte autònom. Un concepte
autònom, OJO, que pertany a la Unió Europea. S’ha d’entendre d’acord amb l’objecto del reglament i
conceptes propis de la UE i pot ser que el concepte civil i mercantil no coincideixi amb els objectes que tenim
en el nostre OJ sobre matèria civil i mercantil. És part de la matèria objecte de reglament els contractes
individuals de treball.
3. ÀMBIT TEMPORAL: Àmbit temporal, es va iniciar a partir del gener de 2015 que era aplicable el reglament
i totes les demandes presentades a partir de 2015 s’havia de controlar si el reglament era aplicable.
4. CONNEXIO DE LITIGI AMB UN ESTAT MEMBRE: ha de tenir un connexió amb un estat.
 És aplicable el reglament quan el demandat tingui domicili en un estat de la UE (article 5 del

reglament).
49
 Si un demandat no te domicili en un estat membre de la UE s’hagi d’aplicar el reglament? Si es pot

per exemple quan el conflicte versa sobre drets reals immobiliaris o sobre arrendaments d’immobles
tot i no tenir el demandar el seu domicili a la UE si el bé immoble està situat en un estat membre de
la UE, és aplicable el reglament tot i ser l’actor domiciliat a NY, i el demandat a Marrakesh si el bé
està en un país de la UE.
 Amb independència del domicili de les parts del contracte, les parts del contracte poden atorgar
competència al tribunal d’un estat membre de la UE depenent de la matèria. Per tant seria un punt
de connexió que permetria l’aplicació del reglament.
 En matèria de consum (matèria en la que hi ha una part feble del contracte que és el consumidor) en
aquests casos s’aplica el reglament tot i tenir el demandat el domicili a un estat fora de la UE si el
consumidor actor està domiciliat en un estat de la UE. Punt de connexió el domicili del consumidor è
protecció del consumidor.
Això serveix per determinar si és aplicable el reglament saber quina norma s’ha d’aplicar en cada cas. Si
considerem aplicable el reglament haurem de veure les normes d’atribució internacional de competències
que te el reglament.
Criteri de competència exclusiva per determinar l’estat competent on presentar la demanda (art 24 Reg):
- Quan el conflicte versa sobre drets reals o i contracte d’arrendament de béns immobles te competència
exclusiva el tribunals de l’estat membre on es troba l’immoble. Conflicte dret real immobiliari. S’aplica el
reglament amb independència de la nacionalitat de les persones o del domicili.
- Submissió Tàcita: es produeix quan el demandat contesta la demanda davant el tribunal que ha elegit
l’actor. Per aquest fet es sotmet tàcitament i aquesta determina la competència de l’estat membre.
- Matèries específiques: En defecte de submissió tàcita i respecte de determinades matèries el reglament

determina els estats membres competents. Quines són aquestes matèries? Matèria de dret de consum
(article 18 del reglament). Ens diu que l’acció que interposa un consumidor s’ha de tramitar per l’estat
membre del seu domicili. El consumidor quan interposa la demanda davant de l’estat membre del seu
domicili ho fa correctament degut a la protecció especial del consumidor amb independència de la
domiciliació de l’empresa demandada. Criteri del domicili del consumidor.
- Criteri de la submissió expressa: significa que les parts del contracte acorden quin serà l’estat membre de la
UE competent per resoldre els litigis que derivin de l’aplicació i interpretació del contracte. Tots el litigis que
derivin del contracte les parts de forma expressa atorguen competència a un estat membre de la UE. les
dues parts (domiciliades a Singapur i a França) acorden fer competents als tribunals espanyols, establert en
el propi contracte o amb clàusula independent o que es generi un cop s’hagi donat el conflicte.
- Criteri de tancament: criteri del domicili del demandat. El domicili del demandat és el que ens determinarà
l’estat competent.
Com s’actua quan es compleixen els criteris? El primer que ha de fer l’advocat és mirar el tractament
processal (vies de posar en manifest les parts com el magistrat les normes que s’apliquen al reglament) hem
de veure si al final el tractament preveu alguna norma de tractament processal. El reglament si que la preveu
però és molt breu.
1.1.TRACTAMENT PROCESSAL DE LA FALATA DE COMPETÈNCIA INTERNACIONAL:
50
Simplement preveu que el jutge d’ofici pot entendre que no és competent. Al no preveure res més i tenint
en compte com estan regulades les normes, el que fa la UE es remetre’s a la llei dels estats i en el nostre cas
es remet a la LEC. Si ens remetem a la LEC hem de tenir en compte el que disposa els articles 38 i 39 de la
LEC.
- L’article 38 LEC diu que els jutges d’ofici poden presentar la falta de competència internacional i per
resoldre ho faran sempre escoltant sempre a les parts i al MF.
- L’article 39 LEC fa referència al tractament processal de la falta de competència internacional a instancia de

part. El demandat pot posar de manifest que el tribunal que ha elegit l’actor no és competent i no té
competència internacional. Te uns tràmits per fer-ho que es diu DECLINATORI perque és un tractament
comú dels pressupòsits processals al seu abast. Al seu abast té un expedient determinat i específic que
s’anomena declinatòria que és un expedient comú que te la part demandada per posar de manifest que el
tribunal no és competent.
Si l’advocada de Pere se’n adona que no pot aplicar el reglament perque no compleix el reglament però el
conflicte té un element d’estrangeria ha d’acudir a la font convencional:
b. Font convencional
En les conferències internacional els Estats prenen normes de competència judicial internacional i que
posteriorment es prenen en convenis nacionals:
 Conveni multilateral: Conveni de Lugano que te els mateixos criteris d’atribució entre estats que no
són membres de la UE + Estats membres de la UE. Conveni relatiu a la competència i execució de
resolucions judicials en matèria civil i mercantil. Entre els estats membres de la UE i Suïssa, Noruega i
Islàndia.
 Conveni bilateral: Tractat sobre la competència judicial, reconeixement i execució de sentències en
matèria civil i mercantil entre la República del Salvador amb Espanya.
Si aquesta font convencional no resol el supòsit s’ha d’acudir a la font legal interna.
c. Font legal interna (art. 22-22 septies LOPJ)

Cada estat te la seva pròpia font legal interna en el cas d’Espanya la nostra font legal interna es troba en la
LOPJ.
Estableix els criteris de competència i és el mateix quasi que en reglament Brussel·les I bis.
 Furs Exclusius: drets reals quan el bé està a espanya competent el tribunal espanyol.
 Furs generals: submissió expressa o tàcita i criteri del domicili del demandat.
 Furs especials: capacitat de les persones. Quan s’inicia un procediment per modifica la capacitat de
la persona article 22 quarter de la LEC diu que és competent espanya quan la persona té la seva
residència habitual a Espanya. Aquí hauríem d’aplicar la LOPJ respecte d’un ciutadà nacional
d’argentina que tingui domicili a NY però que tingui la seva residència habitual a Marbella.
Són competents el tribunals espanyols per l’article 22 quater i quinquer de la LEC. Un cop tenim determinada
la competència internacional del tribunal cal determinar quin és el tribunal competent dins l’estat per raó de
l’objecte (en el nostre cas havent determinat com a competent internacionalment un tribunal espanyol).
51
2. CRITERI DE COMPETENCIA DE JURISIDCCIO PER RAO DE L’OBJECTE

Si ja hem determinat que és competent Espanya malgrat haver-hi un conflicte d’estrangeria. Determinada
Espanya amb això no tenim prou, ens falten més normes.
 Normes sobre atribució de jurisdicció al ordre mercantil civil i mercantil (9.2 LOPJ). Hem de buscar
normes que ens guiïn cap a la branca jurisdiccional civil i no cap a altre branques. La llei de atribució
de jurisdicció als tribunals civil és l’article 9.2 de la LOPJ.
Determinat la competència dels tribunals espanyols. Ara hem de veure quins tribunals són competents per
raó de l’objecte, i haurem de guiar la competència cap als tribunals civils.
Quins són els altres tribunals que poden ser competents? Tribunals contenciosos administratius o laborals.
1. TRACTAMENTS PROCESSALS DE LA COMPETÈNCIA PER RAÓ DE LA MATÈRIA:
La LEC preveu tractaments processals, quina actes processals han de dur a terme tribunals per a determinar
quan no s’estan complint li normes de atribució de l’objecte.
 L’article 38 de la LEC preveu una acció d’ofici, que el magistrat davant del qual s’ha
presentat la demanda pot presentar la seva manca de capacitat per falta de raó del
objecte i inadmetre la demanda. Preveu que ho faci d’ofici perque les normes que
regulen la matèria per raó de l’objecte són normes imperatives i el magistrat pot
preveure que no te competència per raó de l’objecte. Jutge por advertir que no te
jurisdicció per raó de l’objecte.
Quines actuacions ha de dur a terme el jutge?
Principi d’audiència. Donar audiència a les parts i al MF. Abans de dictar interlocutòria inadmetent la
demanda per incompetència per raó de l’objecte ha de donar audiència a les parts i MF. Resol per
interlocutòria dient quina és la branca competent. Ho fa d’ofici perque les normes que regulen la
competència per raó de l’objecte son normes imperatives.
També es pot fer a instància de part article 39 de la LEC el demandat pot reclamar que el tribunal que ha
admès la demanda no té jurisdicció per raó de l’objecte. Això ho farà a traves de la declinatòria, el demandat
posarà de manifest que el tribunal elegit per l’actor no és competent.
El Tractament processal pot ser tant d’ofici perque les normes són imperatives, com a instància de part, que
es posa de manifest que els tribunals no són competents i abans de contestar a la demanda formula la
declinatòria amb la que qüestiona la competència del tribunal.
 Article 38 de la LEC: “La abstención a que se refieren los dos artículos precedentes se acordará de
oficio, con audiencia de las partes y del Ministerio Fiscal, tan pronto como sea advertida la falta de
competencia internacional o la falta de jurisdicción por pertenecer el asunto a otro orden
jurisdiccional”.
 Article 39 de la LEC: “El demandado podrá denunciar mediante declinatoria la falta de competència
internacional o la falta de jurisdicción por pertenecer el asunto a otro orden jurisdiccional o por
haberse sometido a arbitraje o mediación la controversia”.
3. CRITERI DE COMPETENCIA OBJECTIVA: TIPUS DE TRIBUNAL
52
Necessitem també normes de competència objectiva a part de les de raó de l’objecte que em diran quin és
el tribunal competent. Davant dels tribunals civils que es poden interposar demanda: JP, JPI. JVD, JM i tb....
De normes d’atribució de competència hi ha 3 tipus i s’han de aplicar per ordre:
 PER RAÓ DEL SUBJECTE DEMANDAT : poden ser competents la sala primera del TS i TSJ. Veure si el
demandat és una persona aforada. Si és demandat per exemple el president d’Espanya la demanda
s’haurà de presentar davant de la sala civil del TS, president del congrés, del senat... aquests poden
ser subjectes demandats en un procés civil. L’òrgan competent per tramitar la demanda és el TS.
Article 56 de la LOPJ. Quan es competent la sala civil del TS per resoldre demandes contra aforats.
Sala civil i penal del TSJ actuant com a sala civil quan s’exigeix responsabilitat civil al president del
govern de la CC.AA. o membres de les assemblees de les CC.AA. Persona aforada en l’exercici dels
seus càrrecs poden provocar responsabilitat civil i ser subjectes demandats de procés civil. (Única
especialitat).
 PER RAÓ DE LA MATÈRIA: si la persona no és aforada. Parlem de matèries concretes. Si és matèria de
publicitat per exemple, amb independència de la quantia, aquesta va dirigida al jutjat mercantil. Si és
un cas de violència sobre la dona va directament al jutjat de violència sobre la dona. (jutjats sobre la
dona poden tramitar la primera instància civil de les matèries de l’article 72 i 87 TER LOPJ filiació,
maternitat paternitat, nul·litat separació i divorcis, adopció.
 PER RAÓ DE LA QUANTÍA: si no és per raó de la matèria aplicarem la norma de competència
objectiva per raó de la quantia. Tribunals que podran conèixer per raó de la quantia són els Jutjats
de Pau (fins a 90€) è article 47 de la LEC o als Jutjats de primera instància è article 45 de la LEC.
1. TRACTAMENT PROCESSAL DE LA COMPETÈNCIA OBJECTIVA:
Tractament processal: quins mitjans te el magistrat per posar de manifest que s’incompleixen les normes de
competència objectiva i quins són els mitjans del demandat per posar de manifest que el magistrat ha admès
la demanda d’una forma incorrecta perque no tenia competència objectiva.
El tractament processal de les normes de competència objectiva articles 48 i 49 de la LEC.
 Article 48 LEC diu l’apreciació d’ofici de la falta de competència objectiva. Les normes de
competència objectiva són normes imperatives de ius Cogens. El tribunal pot advertir la seva falta de
competència objectiva. Sempre haurà de donar audiència a les parts i al MF abans de decidir.
 Article 49 LEC apreciació a instància de part de la falta de competència objectiva del tribunal que ha
elegit l’actor. Es du a terme a través de la declinatòria. El demandat posarà de manifest que el
tribunal davant del que s’ha presentat la demanda no te competència objectiva a traves de la
declinatòria.
4. CIRTERI DE COMPETENCIA TERRITORIAL: JUTJATS DEL MATEIX TIPUS

Si havent fixat a traves de les normes aquestes que te competència el jutjat de primera instància, d’aquests
n’hi ha molts, un per cada capital de partit judicial. I necessitem una norma final que ens dirà quins són els
tribunals competents i podrem determina ja quin és el tribunal competent al que presentem la demanda.
Ho fem a traves de les normes de competència territorial amb les que ens permeten saber a quin partit
judicial i tribunal podem presentar la demanda.
53
En quant a normes de competència territorial hem de tenir en compte que hi ha 2 tipus de normes de
competència territorial:
 Normes imperatives: Primer lloc aplicar normes imperatives. Article 52 LEC. Per exemple: servituds
matèria de drets reals article 52 de la LEC que són competents els tribunals on es troba la finca. Si la
finca està situada al partit judicial de Lleida són competents els tribunals de Lleida tan fa si el actor
està a Lyon i el demandat a Sevilla.
 Normes dispositives: En defecte de normes imperatives apliquem normes dispositives article 54 LEC.
Contracte de mandat mirar si no hi ha norma imperativa de competència territorial de contracte de
dipòsit que no n’hi ha, hem d’aplicar normes de caràcter dispositiu (normes imperatives han de ser
aplicades forçosament, una norma imperativa és una norma que les parts de comú acord no poden
deixar d’aplicar-les. Les normes dispositives entren si les parts no han previst un altre tipus de règim
jurídic, són de caràcter subordinar, regulen un subjecte de fet en defecte de pacte de les parts –
contractes són normes dispositives). D’aquestes n’hi ha 2 tipus que tant siguin especials o generals
es poden deixar sense efecte per una submissió expressa o tàcita:
o Normes dispositives especials: s’apliquen únicament respecte d’aquesta matèria. N’hi ha
una que són les normes sobre fiança i obligacions de garantia. Per determinar la
competència territorial s’ha d’aplicar una norma diapositiva de caràcter especial recollit a
l’article 52.3 LEC tribunal competent el que jutja la obligació principal, per tant en aquest cas
s’ha de determinar el tribunal competent en la obligació principal.
 Exemple: diu que la obligació de garantia s’ha de aplicar que en aquest cas ha de ser
el tribunal cometent el que jutja l’obligació principal. Però si no la vull seguir no tinc
perquè, puc establir que el tribunal competent sigui el del domicili del demandant
per exemple.
o Normes dispositives generals: norma comuna que determina la competència és el domicili
del demandat. El tribunal competent és el domicili del demandat. Però les parts poden
entendre una altra cosa com el lloc de compliment de l’obligació. Articles 50 i 51 LEC.
Normes dispositives es poden deixar sense aplicació per voluntat de les parts, no són d’obligat compliment i
la LEC preveu 2 vies per inaplicar les normes dispositives, MAI normes imperatives:
 Submissió expressa: article 55 LEC és un acord de voluntats extra-processal (abans del procés) que
generalment es plasma en una de les clàusules del contracte. A taves de l’acord de voluntats les
parts acorden atribuir competència territorial a determinats tribunals tots ells amb competència
objectiva que resoldran els conflictes que es derivin del contracte. Tribunals als quals se’ls atorga
competència territorial han de tenir competència objectiva.
 Submissió tàcita: article 56 LEC no és un acord de voluntats sinó una conducta que du a terme el
demandat. Aquesta conducta és la de contestar a la demanda que ha estat admesa per el tribunal
que ha elegit l’actor. Quan el demandat contesta a la demanda davant el tribunal que ha elegit
l’actor s’entén sotmès encara que no es compleixin les normes dispositives de caràcter territorial i
atorgo competència al tribunal. Tribunal competent és el del meu domicili, si l’autor presenta la
demanda a un altre tribunal que no és el meu domicili tot i que la norma dispositiva general ho
estableixi i m’és igual, si admeto la competència territorial que ha elegit l’autor per submissió tàcita i
no aplico declinatòria, el tribunal competent serà el que hagi dictat l’actor i jo hagi acceptat. En el
moment en que accepto la demanda en aquell tribunal ja ha precluit la declinatòria el moment que
em sotmeto tàcitament.
54
S’han d’aplicar per aquest ordre.
4. TRACTAMENT PROCESSAL COMÚ: DECLINATÒRIA. Articles 63-65 LEC.
Declinatòria tractament processal comú a l’al·legació per part del demandat de que no s’estan complint les
normes sobre competència internacional, les normes de jurisdicció per raó de l’objecte, les normes sobre
competència objectiva i les normes sobre competència territorial.
Quan es presenta la demanda, el jutge l’admet i trasllada la demanda al demandat i el demandat entén que
s’estan incomplint o bé les normes de competència internacional, les normes de jurisdicció per raó de
l’objectes, competència objectiva o territorial te l’expedient comú que és la declinatòria. Sol el pot utilitzar el
demandant quan entén que el tribunal davant el qual s’ha presentat la demanda no te competència. L’efecte
de la declinatòria el seu efecte és que es suspengui el procés principal.
Legitimació: qui interposa la declinatòria. El demandat.
 Òrgan jurisdiccional competent: quin és? Per resoldre la declinatòria és el tribunal davant el qual
s’ha presentat i ha admès la demanda.
 Forma. Documents: Forma escrita perque així ho diu la llei. I aportaré els documents que acreditin i
justifiquin la meva petició.
 Contingut: haure d’al·legar la falta de competència. Al·legar que l’actor s’ha equivocat a l’hora de
triar el tribunal i que el tribunal s’ha equivocat admetent la demanda.
 Temps: en quant al temps la presentació de la declinatòria s’ha de fer abans de contestar a la
demanda. La LEC preveu que es presenti dins dels 10 primers dies del plaç per contestar a la
demanda.
 Tramitació: s’ha d’escoltar a l’altra part. Donarà trasllat a la part contraria per a que pugui al·legar o
aportar el que estimi convenient. Escoltarà a l’actor.
 Resolució: quina decisió dicta? Un auto. No pot dictar un altra.
 Recursos: article 66 i 67 de la LEC.
Article 66 Per què s’interposa apel·lació i reposició perquè unes són definitives si altres les definitives.
Admesa si s’ha fet en termini davant del tribunal competent i serà resolta quan resol el magistrat. El
magistrat ha de decidir i les 2 alternatives de la seva decisió ha d’estimar o de desestimar: si la estima és
definitiva i el procés acaba aquí i contra aquesta es presenta un recurs d’apel·lació. I les no definitives que
seria la desestimació de la declinatòria, contra el auto que rebutgi la falta de competència cabrà un recurs de
reposició perquè no posa fi al procés. La tria del recurs es farà depenent de si la resolució és definitiva o no.
Article 67 respecte de la competència territorial perquè la territorial és una qüestió de preferència.
5. NORMES DE COMPETÈNCIA FUNCIONAL:
Competència per connexió. Això vol dir que és una competència que es determina tenint en compte
actuacions processals realitzades prèviament. Si és així ja podem esbrinar exemples de norma de
competència funcional que són per exemple les normes que ens diuen quin son els tribunals competents per
tramitar el recurs que pateixen d’una actuació processal previa com la sentència d’una resolució que
s’impugna.
L’article 66 és una norma de competència funcional que es fixa tenint en compte una previa actuació
processal que és l’admissió i tramitació de la demanda.
55
Tractament processal:
Les normes processals que regulen la competència funcional són normes publiques i per tant d’ofici el
tribunal pot advertir que no te competència funcional article 62 LEC. Ex: no sóc competent per resoldre
l’apel·lació o declinatòria...També es pot fer a instància de part a través del recurs interposar un recurs
contra la resolució que dicta el jutge. És una forma de posar en manifesta que s’està aplicant un norma de
competència funcional erròniament.
6. REPARTIMENT DELS ASSUMPTES: 68-70 LEC
Necessària la regulació perque les seus judicials d’Espanya tenen en la mateixa seu més d’un tribunal de la
mateixa classe. Per exemple que a Lleida hi ha 9 jutjats de primera instància i l’actor no pot elegir a quin
tribunal adreçar-se.
No podem identificar el número, no pot elegir el número del jutjat sobre el què s’envia la demanda. Sinó que
presenta la demanda davant del jutjat degà. Aquest jutjat degà el que fa es repartir entre els tribunals les
demandes que li entren.
El deganat du a terme el repartiment d’acord a unes normes i aleshores i un cop repartida la demanda la
demanda es dona trasllat al demandat amb un número.
Efectes de l’incompliment
Una demanda no repartida no s’hauria de tramitar. El LAJ no ha de permetre que es cursi un assumpte que
no té el segell del repartiment. I si es tramita un assumpte sense estar repartir les actuacions són anul·lables
a instancia de qualsevol de les parts (que no nul·les de ple dret).
Excepcions al repartiment article 70:
Es pot tramitar un a actuació processal sense haver-se repartit la demanda? SI. Aquestes es preveuen en
l’article 70. El jutjat degà del partir judicial si entén que s’ha d’adoptar una mesura urgent per salvaguardar
els drets i interessos de les parts està autoritzar per adoptar aquesta mesura urgent i pot adoptar algun tipus
de mesura de protecció prèvia al repartiment. Això a instància de part. Quan de no fer-ho pogués vulnerar-
se algun dret o provocar algun perjudici a alguna de les parts.
TEMA 5.- PARTS DEL PROCÉS CIVIL

Els justiciables tenim dret al procés. El dret al procés es un dret que esta condicionat al compliment dels
pressupòsits processals que son relatius als tribunals (que ja hem vist) i els relatius a les parts. Al ser
processals si no concorren en el procés les parts es poden defensar.
1. PRESSUPOSITS PROCESSALS RELATIUS A LES PARTS
Si no es compleixen el requisits el procés haurà de finalitzar
Les parts, son aquells que pretenen una tutela judicial. Trobem:
 Part actora: es el que pretén que se li atorgui una tutela judicial respecte el demandat. Son els que
afirmen una acció, sol·licita al jutge que se li atorgui una determinada pretensió que exerceix amb
una acció declarativa de condemna, merament declarativa o constitutiva.
56
 Part demandada: es el subjecte respecte el qual s’espera una determinada tutela jurídica. Es la part
sobre la que es pretén la tutela que es sol·licita.
La sentencia que resol el conflicte, afecta de manera directa a la part actora i a la part demandada.
Concepte: aquella aptitud per ser titular de tots els drets processals i de les carregues i per poder ser afectat
de les resolucions judicials. Es un pressupòsit que les parts tenen sense que s’inicia un procés, es
independent de la tramitació del procés concret.
L’art 6 de la LEC atorga capacitat per a ser part a les persones que tenen capacitat jurídica d’acord amb el
que preveu el dret civil. En dret processal també s’atorga capacitat a alguns subjectes que el dret civil no
preveu, exemple: comunitats de propietaris (tot i no tenir cap jurídica) o grup de consumidors o usuaris que
no te personalitat jurídica afectats per un fet danyós .
Els pressupòsits processals que han de reunir les parts per a poder tramitar correctament el procés (per a
que la demanda s’admeti:
1.1. Capacitat per a ser part (art. 6 LEC i art. 211.1 CCC)
Es l’aptitud per a ser titular de tots els drets i carregues processals. La capacitat per a ser part, es un
pressupòsit processal que NO es determina en funció del concret objecte del procés (contracte, immissió,...),
sinó que es una qualitat subjectiva de la persona.
En quant a aquesta capacitat per a ser part l’article 6 LEC és la norma essencial:
Article 6 de la LEC: “1. Podrán ser parte en los procesos ante los tribunales civiles: 1.º Las personas físicas. 2º
El concebido no nacido, para todos los efectos que le sean favorables. 3.º Las personas jurídicas. 4º Las
masas patrimoniales o los patrimonios separados que carezcan transitoriamente de titular o cuyo titular
haya sido privado de sus facultades de disposición y administración.5 º Las entidades sin personalidad
jurídica a las que la ley reconozca capacidad para ser parteº El Ministerio Fiscal, respecto de los procesos en
que, conforme a la ley, haya de intervenir como parte. 5º Los grupos de consumidores o usuarios afectados
por un hecho dañoso cuando los individuos que lo compongan estén determinados o sean fácilmente
determinables. Para demandar en juicio será necesario que el grupo se constituya con la mayoría de los
afectados. 6º Las entidades habilitadas conforme a la normativa comunitaria europea para el ejercicio de la
acción de cesación en defensa de los intereses colectivos y de los intereses difusos de los consumidores y
usuarios.
Sin perjuicio de la responsabilidad que, conforme a la ley, pueda corresponder a los gestores o a los
partícipes, podrán ser demandadas, en todo caso, las entidades que, no habiendo cumplido los requisitos
legalmente establecidos para constituirse en personas jurídicas, estén formadas por una pluralidad de
elementos personales y patrimoniales puestos al servicio de un fin determinado”.
Qui te capacitat per a ser part? Segons aquesta norma, te capacitat per a ser part les persones físiques, el
nascitirus per tots els efectes que li son favorables i les persones jurídiques i comunitat de propietaris i els
grups de consumidors i usuaris quan els individus estiguin determinats.
En les persones jurídiques, hem de tenir en compte que com aquesta es una funció jurídica,
aleshores per tenir capacitat, per a ser part ha d’estar correctament constituïda, no com la persona
física que per el simple fet de ser persona ja te aptitud per a ser titular de tots els drets processals.
El que fa la LEC és atorgar capacitat per a ser part i poder assumir càrregues processals a ens que no tenen
personalitat jurídica, que el dret civil no els atorga personalitat jurídica però que la LEC si ho fa perque
aquests ens normalment contracten amb 3rs com per exemple les comunitats de propietaris. Aquests no
57
tenen personalitat jurídica, ara bé, la LPH i el CCCat permeten que la comunitat de propietaris contracti amb
empreses com per exemple els manteniments d’ascensor, calefacció... aquesta contracta amb 3rs i la LEC li
atorga capacitat per a ser parts en l’article 6 LEC.
L’article 6 també parla de grups de consumidors i usuaris que no tenen personalitat jurídica que no són ni
fundació ni agrupació... sinó grups de consumidors i usuaris que contractem amb una empresa per exemple
per fer un sopar i aquests ens causen uns perjudicis i el que permet la LEC és interposar una demanda en
representació del grup de consumidors, com a grup, no individualment. Com a grup de consumidors la LEC li
va atorgar capacitat per a ser part.
Si la persona jurídica no està ben constituïda no té capacitat per a ser part en el procés. Aquesta defensa ha
de ser desestimada (i per tant el procés acaba) o esmenada si s’accepta (poden ser subsanades).
1.2. Capacitat processal (art. 7 i 7 bis LO 8/2021 i 8 LEC art. 233 LSC i art. 533-16 CCC). Representació
legal necessària
Concepte: aptitud per a comparèixer en judici i realitzar actes plenament vàlids, es equiparable en dret civil a
la cap d’obrar. S’atorga la cap processal a les persones físiques que tenen cap d’obrar. En cas de menors o
discapacitat hi ha la representació legal. En quan a les persones jurídiques necessita una representació
necessària per poder emetre declaració de voluntat, qui la ostenta es els administradors d’aquella societat.
Aquí s’ha produït la nova renovació dels articles introduïts per la llei 8/2021. En quan a la capacitat de ser
parts processal podem mantenir el concepte de que la capacitat processal és la capacitat per comparèixer en
judici i per realitzar actes processals plenament vàlids. També podem mantenir de que la capacitat processal
és de caràcter objectiu i no te relació amb l’objecte del procés, és a dir, es té capacitat o no amb
independència de quin sigui l’objecte del procés.
La innovació important que introdueix la llei 8/21: Aquesta llei ha introduït una modificació important en la
legislació civil i processal respecte de persones adultes amb discapacitat perque preveu una sèrie de
mesures de suport per a que puguin exercir la seva capacita jurídica. Això ha suposat que ja no distingim
entre capacitat d’obrar i capacitat jurídica. Aquesta llei ha reconegut la capacitat jurídica i capacitat d’obrar
a les persones adultes amb discapacitat.
Per tant, una altra conseqüència de la llei 8/21 que ha repercutit en la legislació processal és que es
suprimeix l’estat civil de incapacitat i com que es suprimeix aquest estat no hi ha processos d’incapacitat, per
declarar la incapacitat d’una persona i ja no es distingeix entre capacitat jurídica i d’obrar respecte de
persones adultes, si de menors.
Es suprimeix respecte dels adults la institució jurídica de protecció de la tutela perque aquesta per si mateixa
substitueix la voluntat i això s’entén sobre la base de les nacions unides que atempta contra la llibertat de les
persones adultes i el que fa es suprimir la figura de la tutela i les substitueix per institucions de protecció que
són unes institucions que s’entén que atenen més a la voluntat de la persona amb discapacitat.
Aquestes mesures de suport son:
 Mesures de caràcter voluntari: les establertes per la persona en qüestió quan estava en plenes
facultats. Tindran preferència aquestes mesures.
 Mesures de caràcter judicial: també quan la persona adulta necessita un recolzament continuat en el
temps com per exemple la institució de la curatela. Les accions que du a terme el curador són
companyament i assistència i en casos de representació, més que res les que es determinin en la
sentència d’institució de curador.
58
Aquestes qüestions han tingut transcendència processal i són el següent: article 7 la primera frase és molt
important perque trenca amb lo legislat abans. Ara tots els adults estan en ple exercici dels seus drets civils i
podran comparèixer en judici totes les persones. Ens diu que totes les persones adultes i els menors
emancipats poden comparèixer en judici per ells mateixos. Per tant, ja no hi ha una distinció processal de
major d’edat incapacitat, i si existeix, en principi, pot tenir capacitat processal perquè no se li ha nombrat un
curador i tingui prou amb altres mesures de suport que no siguin la de curador i per tant per ell mateix té
capacitat processal comparèixer i actuar en un judici.
Però el legislador s’ha adonat que ha de matisar això, que tota persona discapacitada pot no tenir una
institució de protecció i per això redacta l’article 7 bis en el que s’estableix una sèrie de mesures processals
relatives a la comunicació amb aquestes persones adultes amb discapacitat que no tenen representació,
relatives a afavorir la comprensió de les persones i a afavorir la seva interacció amb l’entorn. Però ha
d’intervenir una persona especialitzada en fer entendre al discapacitat el què passa i que suposa o el
discapacitat pot triar una persona del seu entorn.
El primer que fa l’òrgan judicial és mirar les mesures de suport. Primer que fa és mirar si hi ha una curatela.
Si no té una mesura de protecció el primer que fa el tribunal és veure el grau de discapacitat de la persona
per adoptar una mesura de l’article 7 bis LEC.
Article 7 de la LEC: “1. Podrán comparecer en juicio todas las personas. 2.Las personas menores de edad no
emancipadas deberán comparecer mediante la representación, asistencia o autorización exigidos por la ley.
En el caso de las personas con medidas de apoyo para el ejercicio de su capacidad jurídica, se estará al
alcance y contenido de estas. 3.Por los concebidos y no nacidos comparecerán las personas que
legítimamente los representarían si ya hubieren nacido. 4.Por las personas jurídicas comparecerán quienes
legalmente las representen. 5.Las masas patrimoniales o patrimonios separados a que se refiere el número
4.º del apartado 1 del artículo anterior comparecerán en juicio por medio de quienes, conforme a la ley, las
administren. 6.Las entidades sin personalidad a que se refiere el número 5.º del apartado 1 del artículo
anterior comparecerán en juicio por medio de las personas a quienes la ley, en cada caso, atribuya la
representación en juicio de dichas entidades.7.Por las entidades sin personalidad a que se refiere el número
7.º del apartado 1 y el apartado 2 del artículo anterior comparecerán en juicio las personas que, de hecho o
en virtud de pactos de la entidad, actúen en su nombre frente a terceros. 8.Las limitaciones a la capacidad de
quienes estén sometidos a concurso y los modos de suplir las se regirán por lo establecido en la Ley
Concursal.
 Els menors no emancipats no tenen capacitat processal i com que no tenen han de comparèixer amb
la persona que els representa que són els seus pares i mares o tutors legals. Se’n diu representació
legal. Als menors se li nomena un defensor judicial quan no té persona que el representi. El MF
assumirà la representació i demanda d’aquest fins que es nomeni un representant.
 En quant amb la representació necessària és per a les persones jurídiques, al ser una ficció, és
necessari que hi hagi una materialització humana per intervenir en el procés, i qui actua en judici
amb capacitat processal són els administradors tal i com consta en els estatuts de la persona jurídica
ben constituïda.
 Les comunitats de propietaris al tenir capacitat de ser parts segons la LEC, la capacitat processal
s’atorga al president de la comunitat al que compareix i actua en judici.
 Per al grup d’usuaris o consumidors qui té la capacitat processal la persona en virtut d’un pacte o de
fet o en elecció. Aquesta seria la que compareixeria i actuaria en judici.
1.3. Postulació (art. 23-25 LEC): assistida per advocat i representada processalment per procurador.
59
Concepte: Necessitat d’intervenció en el procés civil de l’advocat i procurador, la regla general es que les
parts han d’estar representades per procurador i defensades per advocat, tot i que es preveu algunes
excepcions: no es necessari que hi hagi advocat i procurador quan hi ha judici verbal per raó de la quantia
que no sigui superior a 2.000 euros o en la petició inicial de monitori o quan es sol·licita l’adopció de
mesures urgents.
Article 23.2.1 de la LEC:
1. La comparecencia en juicio será por medio de procurador, que habrá de ser Licenciado en Derecho,
Graduado en Derecho u otro título universitario de Grado equivalente, habilitado para ejercer su
profesión en el tribunal que conozca del juicio.
2. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, podrán los litigantes comparecer por sí mismos:
1. º En los juicios verbales cuya determinación se haya efectuado por razón de la cuantía y ésta no exceda
de 2.000 euros, y para la petición inicial de los procedimientos monitorios, conforme a lo previsto en
esta Ley.
2. º En los juicios universales, cuando se limite la comparecencia a la presentación de títulos de crédito o

derechos, o para concurrir a Juntas.
3. º En los incidentes relativos a impugnación de resoluciones en materia de asistencia jurídica gratuita y

cuando se soliciten medidas urgentes con anterioridad al juicio.
Article 31.2.1 de la LEC:
1. Los litigantes serán dirigidos por abogados habilitados para ejercer su profesión en el tribunal que
conozca del asunto. No podrá proveerse a ninguna solicitud que no lleve la firma de abogado.
2. Exceptuándose solamente:
1. º Los juicios verbales cuya determinación se haya efectuado por razón de la cuantía y ésta no
exceda de 2.000 euros, y la petición inicial de los procedimientos monitorios conforme a lo
previsto en esta Ley.
2. º Los escritos que tengan por objeto personarse en juicio, solicitar medidas urgentes con
anterioridad al juicio o pedir la suspensión urgente de vistas o actuaciones. Cuando la suspensión
de vistas o actuaciones que se pretenda se funde en causas que se refieran especialmente al
abogado también deberá éste firmar el escrito, si fuera posible.
2. TRACTAMENT PROCESSAL: CAPACITAT PER A SER PART, CAPACITAT PROCESSAL I POSTULACIO
 D’ofici El Tribunal pugui forçar i determinar que la part actora no té capacitat per a ser part,
processal i postulació. Al ser normes d’ordre públic la LEC preveu que el jutge pugui advertir la falta
de capacitat per ser part, processal i postulació (article 9 de la LEC). El magistrat pot advertir en el
procés d’ofici que no es té capacitat. Si ho aprecia i no és esmenable el procés ha d’acabar i s’ha de
presentar una altra demanda.
o Art. 9 de la LEC: La falta de capacidad para ser parte y de capacidad procesal podrá ser
apreciada de oficio por el tribunal en cualquier momento del proceso.
 D’instància de part: A instància de part també es pot ficar en manifest la manca de pressupòsits
processals per part del demandat en la contesta de la demanda. El magistrat resoldrà en la Fase de
60
audiència prèvia (fase oral) seguint una sèrie de tràmits per estimar o desestimar aquesta manca de
capacitat o postulació (en el judici verbal aquestes excepcions es solucionen a la Vista):
o En cas de manca de capacitat per ser part processal i postulació, art. 418 LEC: 1. Quan el
demandat hagi al·legat en la contestació o l'actor addueixi a l'audiència defectes de
capacitat o representació, que siguin esmenables o susceptibles de correcció, es poden
esmenar o corregir a l'acte i si no fos possible en aquell moment, es concedirà per això un
termini, no superior a deu dies, amb suspensió, mentrestant, de l'audiència.
2. Quan el defecte o falta no siguin esmenables ni corregibles o no s'esmenin o corregeixin
en el termini concedit es dóna per conclosa l'audiència i es dictarà interlocutòria posant fi
al procés, llevat del que disposa l'apartat següent d'aquest precepte.
3. EL JUDICI ORDINARI: FASES
3.1. Fase d’al·legacions
Fase escrita: demanda i contestació. Termini de 30 dies. Aquí es delimita l’objecte del procés. Les parts
formulen les seves pretensions i defenses processals i materials.
3.2. Fase d’audiència prèvia
Fase oral: si es tramita judici ordinari les excepcions processals es resolen en la fase d’audiència prèvia. És de
les primeres actuacions que es donen a terme en aquesta fase oral d’audiència previa . Article 414 LEC. Aquí
el magistrat estimarà o desestimarà la falta de capacitat processal, falta de capacitat per a ser part...
al·legada per la part demandada com a defensa processal.
1. Una vez contestada la demanda y, en su caso, la reconvención, o transcurridos los plazos

correspondientes, el Letrado de la Administración de Justicia, dentro del tercer día, convocará a las
partes a una audiencia, que habrá de celebrarse en el plazo de veinte días desde la convocatoria.
En esta convocatoria, si no se hubiera realizado antes, se informará a las partes de la posibilidad de

recurrir a una negociación para intentar solucionar el conflicto, incluido el recurso a una mediación, en
cuyo caso éstas indicarán en la audiencia su decisión al respecto y las razones de la misma.
La audiencia se llevará a cabo, conforme a lo establecido en los artículos siguientes, para intentar un
acuerdo o transacción de las partes que ponga fin al proceso, examinar las cuestiones procesales que
pudieran obstar a la prosecución de éste y a su terminación mediante sentencia sobre su objeto, fijar con
61
precisión dicho objeto y los extremos, de hecho o de derecho, sobre los que exista controversia entre las
partes y, en su caso, proponer y admitir la prueba.
En atención al objeto del proceso, el tribunal podrá invitar a las partes a que intenten un acuerdo que
ponga fin al proceso, en su caso a través de un procedimiento de mediación, instándolas a que asistan a
una sesión informativa.
2. Las partes habrán de comparecer en la audiencia asistidas de abogado.
Al efecto del intento de arreglo o transacción, cuando las partes no concurrieren personalmente sino a
través de su procurador, habrán de otorgar a éste poder para renunciar, allanarse o transigir. Si no
concurrieren personalmente ni otorgaren aquel poder, se les tendrá por no comparecidos a la audiencia.
3.Si no compareciere a la audiencia ninguna de las partes, se levantará acta haciéndolo constar y el
tribunal, sin más trámites, dictará auto de sobreseimiento del proceso, ordenando el archivo de las
actuaciones.
También se sobreseerá el proceso si a la audiencia sólo concurriere el demandado y no alegare interés

legítimo en que continúe el procedimiento para que se dicte sentencia sobre el fondo. Si fuere el
demandado quien no concurriere, la audiencia se entenderá con el actor en lo que resultare procedente.
4.Cuando faltare a la audiencia el abogado del demandante, se sobreseerá el proceso, salvo que el
demandado alegare interés legítimo en la continuación del procedimiento para que se dicte sentencia
sobre el fondo. Si faltare el abogado del demandado, la audiencia se seguirá con el demandante en lo
que resultare procedente.
A la fase d’audiència prèvia s’han de resoldre totes les qüestions de caràcter processals per passar a la fase
de judici. En les al·legacions la part demandada pot posar de manifest la falta de capacitat processal i es
resol en l’audiència prèvia.
Els tràmits que ha de dur a terme el magistrat o magistrada per estimar o desestimar aquesta defensa o
excepció processal que al·lega el demandat de falta de capacitat per a ser part, de falta de capacitat
processal o postulació han de seguir unes regles:
3.2.1. Regles del art 418 LEC:
1. Cuando el demandado haya alegado en la contestación o el actor aduzca en la audiencia defectos de

capacidad o representación, que sean subsanables o susceptibles de corrección, se podrán subsanar o
corregir en el acto y si no fuese posible en ese momento, se concederá para ello un plazo, no superior a
diez días, con suspensión, entre tanto, de la audiencia.
2. Cuando el defecto o falta no sean subsanables ni corregibles o no se subsanen o corrijan en el plazo

concedido se dará por concluida la audiencia y se dictará auto poniendo fin al proceso, salvo lo
dispuesto en el apartado siguiente de este precepto.
3. Si el defecto no subsanado afectase a la personación en forma del demandado, se le declarará en

rebeldía, sin que de las actuaciones que hubiese llevado a cabo quede constancia en autos.
Aquesta ens diu que quan el demandat hagi al·legat en la contestació a la demanda defectes de capacitat i
aquí inclou tant la falta de capacitat processal com falta de capacitat per a ser part o falta de representació:
 Si hi ha un error i aquest és subsanable o corregible  aquests es podran corregir en l’audiència

previa.
 Si hi ha un error esmenables però que no es pot resoldre en audiència previa (és a dir, en aquell
62
mateix moment)  el magistrat pot atorga un termini no superior a 10 dies per a que sigui
esmenable. Òbviament mentrestant aquest error es subsana dins el plaç, la audiència previa es
suspèn.
 Quan el defecte o falta de capacitat per a ser part o capacitat processal o postulació no es pugui
esmenar o no es corregeixi en el plaç que atorga el magistrat a la part actora  es donarà per
conclosa l’audiència i es dictarà interlocutòria posant fi al procés. El procediment acaba perque
l’autor no té dret a la instancia, no té dret al procés. En conseqüència aquestes manques es resolen
en audiència previa i s’esmenaran en la sentència. En la sentència es començaran pels fets que
presencia el jutge (des de que li arriba la demanda).
El jutge en audiència previa pregunta a les parts si han arribat a un acord (article 414.1 LEC Ut Supra). Si no
hi ha acord instarà a les parts a que diguin els fets en els que no estan d’acord i la proposició dels mitjans de
prova. Després l’audiència previa acaba amb l’acceptació o inaceptació dels mitjans de prova.
El jutge pregunta a les parts els fets sobre els que no estan d’acord (sobre els que estan d’acord no cal
provar-los), sol es practiquen els mitjans de prova sobre els fets controvertits, sobre els fets en que no estan
d’acord les parts.
L’autor (demandant) té tràmit per dir que la part demandada no té capacitat per a ser part, manca de
capacitat processal o manca de postulació en la fase d’audiència prèvia. És a dir, en audiència previa
l’autor també por advertir al tribunal d’un defecte per a ser part, manca de capacitat processal o postulació.
Ho posa de manifest en l’audiència prèvia.
3.3. Judici oral: pràctica de mitjans de prova estimats en l’audiència prèvia (interrogacions a les parts,
perits, testimonis...)
3.4. Sentencia: pronunciament sobre el fons + sentència absolutòria, condemnatòria...
4. EL JUDICI VERBAL: FASES
4.1. Fase d’al·legacions:
Fase escrita: demanda i contestació. Pretensions + delimitació de l’objecte del procés + defenses processals.
63
4.2. Vista
L’al·legació del demandat es resol a la vista perquè és l’únic moment en que es pot fer. Quan el demandat es
defensa manca de capacitat per a ser part o capacitat processal o d’al·legació aquesta al·legació es resol a la
vista. També es practiquen els mitjans de prova.
4.3. Sentencia: es pronuncia sobre el fons
5. LA LEGITIMACIÓ
No es un pressupòsit processal perquè es acordada per les normes que regulen el dret material. La
legitimació es pressupòsit de l’acció i son les normes del dret material les que ens diuen qui es el legitimitat
actiu i passiu, 3 tipus:
a. DIRECTA O PROPIA (art. 10 LEC)
Legitimitat actiu el titular del dret subjectiu de crèdit, o d’un dret real, possessió, etc.
Art. 10 LEC: Serán considerados partes legítimas quienes comparezcan y actúen en juicio como titulares de la
relación jurídica u objeto litigioso. Se exceptúan los casos en que por ley se atribuya legitimación a persona
distinta del titular.
Exemples: Legitimat actiu la persona titular del dret subjectiu de crèdit o el titular del dret real... legitimat
passiu el deutor, el legitimat passiu el que atempta contra el dret de propietat (servituds). Qui és titular del
dret i qui el titular del deute.
b. PER SUBSTITUCIO (art. 1111 CC: acció subrigatoria)
Es defineix com la legitimació que ostenta per llei una persona que no es titular del dret però la llei li atorga
la acció. Pot iniciar un procés en nom i en benefici propi.
Exemple: Acció Subrogatòria, que ataca als deutors del deutor. L’acció que li dona el dret al creditor és que
pot presentar la demanda contra els deutors del seu deutor. El cas és que el deutor perjudica al seu creditor
i el creditor ataca als deutors del seu deutor per poder satisfer els seu crèdit. El creditor ha de demostrar
primerament i amb anterioritat que ha intentat rescabalar-se del seu crèdit atacant primerament als béns
del deutor i que això ha resultat infructuós.
Aquí el fet recau en que el creditor, respecte dels deutors del seu deutor, no té cap dret a cobrar o interès
legítim en cobrar-los a ells per subsanar el seu deute. Però la llei li dona legitimitat mitjançant l’acció
subrogatòria per a que, tot i no se titular del dret o interès legítim, pugui cobrar el seu deute a través dels
3rs.
c. EXTRAORDINARIA
Les lleis processals, normalment, li atorguen la legitimació extraordinària a persones jurídiques publiques o
privades per a que puguin iniciar un procés encara que actuïn per un interès aliè. Se li atorga aquesta
legitimació en funció del règim jurídic i el objecte social d’aquestes persones jurídiques. (es complexa). La
finalitat es que protegeixin interessos generals i els exemples son els següents:
 Associacions (art.11 LEC) interès general no propi
 Sindicats (art. 11 bis LEC) objecte social: igualtat de gènere, , pot interposar demanda
normalment a una persona jurídica que ho incompleix.
 Ministeri Fiscal (art. 11.5 LEC)  qualsevol acció de defensa els interessos de consumidors i usuaris.
64
 Delegació especial del govern contra la violència sobre la dona, Institut català de les dones (art. 12
LOIVG)  legitimació per ser actors en processos en els que es sol·licita la cessació de publicitat
il·lícita que atenta contra la dignitat de les dones.
5.1. Tractament processal de la legitimació (sobretot la legitimació ordinària)
Aquesta s’ha d’al·legar sempre a instància de part, mai d’ofici.
On posarà de manifest el demandant que l’actor no té legitimació activa o que ell mateix, el demandat,
careix de legitimació passiva? En la Contestació a la demanda.
No és titular del dret o no soc titular del deute. És dret material i fets que s’han d’acreditar i s’ha de practicar
prova sobre aquests, la legitimació és un pressupòsit d’acceptació a la demanda. El demandat posarà de
manifest aquests en la contestació a la demanda (actor no és legitimat actiu o demandat no és legitimat
passiu) i això es posarà de manifest en la SENTÈNCIA.
BUSCA una sentència solvent sobre el fons, no que el procés acabi abans d’hora, per això es resol en la
sentència. En ser una qüestió sobre el fons el tribunal no pot determinar la falta de legitimació, solament
quan s’hagin practicat els mitjans de prova i es resoldran en la sentència.
6. LA PLURALITAT DE PARTS EN EL PROCES CIVIL: principi de contradicció de les parts

6.1. Litisconsorci
El procés civil està construït per dualitat

de parts en estructura contradictòria i un
3r que resol. La part actora por haver
més d’una persona a l’igual que la part
demandada.
Estem davant del fenomen de la

pluralitat de parts. La demanda esta
elaborada per una pluralitat d’actors o
quan hi ha més d’un demandat.
Article 12 de la LEC:
1. Podrán comparecer en juicio varias personas, como demandantes o como demandados, cuando las
acciones que se ejerciten provengan de un mismo título o causa de pedir.:
2.Cuando por razón de lo que sea objeto del juicio la tutela jurisdiccional solicitada sólo pueda hacerse
efectiva frente a varios sujetos conjuntamente considerados, todos ellos habrán de ser demandados, como
litisconsortes, salvo que la ley disponga expresamente otra cosa.
TIPUS DE LITISCONSORCIS
 Litisconsorci voluntari (art. 12.1 LEC)
65
Es constitueix de forma voluntària, l’actor o demandant constitueix voluntàriament el litisconsorci. Poden

comparèixer en judici diverses persones com a actors o demandats quan les accions que s’exercitin naixin
del mateix títol o mateixa causa o títol, és a dir, dels mateixos fets.
Característiques:
 Pot ser actiu-passiu

 Les accions que s’exercitin provinguin d’un mateix títol o causa de demanar.
 Suposa una acumulació d’accions subjectiva i objectiva (art. 71 i 72 LEC).
 La sentencia ha de tenir tants pronunciaments com accions.
 Quan el fur de competència territorial es el domicili del demandat, l’actor pot demanar al domicili de
qualsevol d’ells (art. 53.2 LEC i art. 1138 CC).
 La quantia es determina conforme al art. 252 LEC (es determina pel mateix fet, si es sumen o no, per
saber si es un judici ordinari o verbal).
 Els actes processals realitzats per un litisconsorci en el seu benefici o perjudici nomes el perjudiquen
o beneficien amb ell.
Exemple: art. 1138 CC: obligació mancomunada  Obligació en què hi ha una pluralitat de deutors o de
creditors i el deute es presumeix dividit en tantes parts iguals com creditors o deutors hi hagi, de tal manera
que es consideren crèdits o deutes diferents.
 Litisconsorci necessari (art. 12.2 LEC)
“Quan per raó del que sigui objecte del judici la tutela jurisdiccional sol·licitada només es pugui fer efectiva
davant de diversos subjectes conjuntament considerats, tots ells hauran de ser demandats, com a
litisconsorts, llevat que la llei disposi expressament una altra cosa”
L’objecte del procés diu que hi ha un litisconsorci necessari. El que ens diu que el litisconsorci necessari és
que naix del dret material, el dret material obliga a que demandi a una pluralitat de persones perquè ho he
de fer així.
Els litisconsorcis passius (pluralitat de demandats) necessaris no estan obligats a tenir una única assistència
jurídica o representació processal, poden tenir tantes com parts demandades hi hagi.
En aquest cas el que un litisconsort faci en el seu benefici, beneficia a tots. En canvi el que faci en el seu
perjudici no perjudica a cap dels litisconsorts. Si un assenteix a la demanda i els altres es neguen no valdrà.
Característiques:
 Només pot ser passiu (No és correcte: SAP València, Secc. 8a, de 02.12.02 (JUR 2003\73409).
 La relació juridoco-material és plurisubjectiva (legitimació plural).
 La sentencia ha de tenir un pronunciament únic i indivisible per a tots els litisconsorts passius.
 Els litisconsort poden litigar amb assistència i representació tècnica pròpies, encara que al·leguin les
mateixes excepcions.
 El que cada litisconsort faci en benefici a tots; allò que faci en el seu perjudici no perjudica a ningú.
 No hi ha desistiment parcial del recurs, excepte per a les pretensions exclusives del desistit (art.
450.2 LEC).
6.1.1. Tractament processal de la falta de litisconsorci necessari: una defensa processal
En el cas d’una acció indivisible, quan l’actor demanda solament a una persona els demandats es poden
demandar que l’actor no ha instaurat un litisconsorci necessari que havia de fer no solament contra un sinó
contra els 3.
66
Els demandats es defensen en la contestació a la demanda. Aquest és un defecte processals que es pot
esmenar i el actor ha de presentar escrit presentant la demanda als litisconsorcis no demandats en un
termini de 10 dies. Si no els constitueix el litisconsorci en 10 dies, acaba en el moment i el procés acaba.
6.2. La intervenció processal
La intervenció processal dona lloc a una pluralitat de parts sobrevinguda. Per tant és una institució processal
que permet que persones que no han estat inicialment actors o demandats puguin incorporar-se en un
procés que ja s’ha iniciat i a partir del seu ingrés son considerades parts a tots els efectes.
Ara bé, aquestes persones que ingressen han d’acreditar que tenen un interès directe i legítim en el
resultat del pleit. Malgrat la LEC ens ho compliqui, la intervenció és una institució processal de caràcter
protector que protegeix el drets dels 3rs. El defensa perque si el 3r té un interès directe i legítim en ell
resulta del procés, significa que la sentència que es dicta al final del procés té alguna repercussió en el 3r,
l’afecta jurídicament.
67
Per tant, protegeix el dret de defensa perque permet al 3r ingressar en el procés i actuar processalment com
a part i pot influir en el sentit de la sentència.
En el nostre sistema processal a la intervenció l’anomenen adhesiva perque el 3r que intervé sempre
intervé recolzant la posició activa o passiva, s’adhereix a la posició actora o demandada, no adopta una via
independent de l’actor o demandat.
La intervenció es de dos tipus:
a) Intervenció voluntària (art. 13 LEC):
68
b) Intervenció provocada (art. 14 LEC):
7. LA SUCESSIO PROCESSAL: canvi de parts en el procés per exemple per causa de mort
La successió processal es un canvi de parts. És a dir, en un procés que s’ha iniciat, un 3r ingressa en el procés
que s’està tramitant i adquireix la situació juridico-processal de la persona que és part en el procés, de una
de les parts del procés. I aquesta part originaria a la que substitueixi abandona el procés. El 3r “fa fora” a la
part. Successió=canvi de parts.
Aquesta es produeix perque:
 Ha tingut lloc un acte jurídic extraprocessal com venta, mort...

 Té lloc perque hi ha una successió també en el dret material.
Aquesta successió processal ve donada per:
 -Per mort d’una de les parts.

 -Inter vivos o per transmissió de l’objecte litigiós.
7.1. Successió per transmissió de l’objecte litigiós:
S’ha de dur a terme mentre es du a terme li procés. El LAJ suspèn el procés per diligència
d’ordenació. Es comunica a les parts. Si la part no s’oposa, aixeca la suspensió i disposa per decret
69
que l’adquirent ocupi la posició de l’adquirent. Si hi ha oposició el LAJ transmet al tribunal que resol
a traves d’interlocutòria.
La llei dona qüestions de caràcter objectiu al magistrat. Si denega o estima la petició del 3r en què
t’has de basar? En que la part que es manté en el procés al·lega que la part de defenses que
solament podria fer valdre davant la part que abandona, que està pendent una reconvenció del
transmitent, o que el canvi de part suposa la seva defensa
70
EXEMPLES DE TRANSMISSIÓ DE L’OBJECTE LITIGIÓS:
- TRANSMISSIÓ D’UN BÉ LITIGIÓS. 1291.4 CCE:
Són rescindibles: 4.º Los contratos que se refieran a cosas litigiosas, cuando hubiesen sido celebrados por el
demandado sin conocimiento y aprobación de las partes litigantes o de la Autoridad judicial competente.
- CESSIÓ DE CRÈDIT LITIGIÓS. 1535 CCE:
Vendiéndose un crédito litigioso, el deudor tendrá derecho a extinguirlo, reembolsando al cesionario el precio
que pagó, las costas que se le hubiesen ocasionado y los intereses del precio desde el día en que éste fue
satisfecho.
Se tendrá por litigioso un crédito desde que se conteste a la demanda relativa al mismo.
El deudor podrá usar de su derecho dentro de nueve días, contados desde que el cesionario le reclame el
pago.
- ASSUMPCIÓ DE DEUTE 1205 CCE:
La novación, que consiste en sustituirse un nuevo deudor en lugar del primitivo, puede hacerse sin el
conocimiento de éste, pero no sin el consentimiento del acreedor.
71
TEMA 6.- OBJECTE DEL PROCÉS CIVIL

Parlem de l’Objecte del procés civil, saber delimitar-lo. El que estudiem és el concepte d’objecte del procés
civil, on i com es delimita l’objecte del procés civil.
Hi ha una delimitació progressiva de l’objecte del procés civil que comença en la fase d’al·legacions.
1.El juicio principiará por demanda, en la que, consignados de conformidad con lo que se establece en el
artículo 155 los datos y circunstancias de identificación del actor y del demandado y el domicilio o residencia
en que pueden ser emplazados, se expondrán numerados y separados los hechos y los fundamentos de
derecho y se fijará con claridad y precisión lo que se pida.
2.Junto a la designación del actor se hará mención del nombre y apellidos del procurador y del abogado,
cuando intervengan.
3.Los hechos se narrarán de forma ordenada y clara con objeto de facilitar su admisión o negación por el
demandado al contestar. Con igual orden y claridad se expresarán los documentos, medios e instrumentos
que se aporten en relación con los hechos que fundamenten las pretensiones y, finalmente, se formularán,
valoraciones o razonamientos sobre éstos, si parecen convenientes para el derecho del litigante.
4.En los fundamentos de derecho, además de los que se refieran al asunto de fondo planteado, se incluirán,
con la adecuada separación, las alegaciones que procedan sobre capacidad de las partes, representación de
ellas o del procurador, jurisdicción, competencia y clase de juicio en que se deba sustanciar la demanda, así
como sobre cualesquiera otros hechos de los que pueda depender la validez del juicio y la procedencia de una
sentencia sobre el fondo.
5.En la petición, cuando sean varios los pronunciamientos judiciales que se pretendan, se expresarán con la
debida separación. Las peticiones formuladas subsidiariamente, para el caso de que las principales fuesen
desestimadas, se harán constar por su orden y separadamente.
Concepte d’objecte del procés civil: assumpte sobre el que es projecta l’activitat jurisdiccional (fiança,
hipoteca, desnonament, arrendaments, immissions...) pot ser l’acció que s’afirma en la demanda, una
reclamació de conducta, la qüestió és que sol·licitarem tutela judicial sobre algun tema... aquest tema sobre
el qual sol·licitem tutela judicial és l’objecte del procés que és un objecte de dret material.
L’objecte del procés es delimita en la fase d’al·legacions, sino plenament, s’ha de començar a delimitar en el
primer escrit de demanda.
1. El judici comença per demanda i s’ha de fer la INVOCACIÓ. Seguidament identificar a les PARTS,
persona física o jurídica, domicili d’actor i demandat. S’ha de determinar el TIPUS DE PROCÉS que es
tramita.
2. Juntament amb la designació de l’autor s’ha de determinar noms i cognoms dels ADVOCATS I
PROCURADORS.
72
3. Seguidament de l’encapçalament, van els FETS DE DRET MATERIAL. Fets de la vida real vista des del
punt de vista jurídica. En el mateix apartat s’ha de fer referència als documents, mitjans i
instruments que s’aportin en relació amb els fets que fonamenten les pretensions i finalment s’ha de
formular valoracions o raonaments sobre aquests si semblen convenients per al dret del litigant.
4. En els FONAMENT DE DRET: a més dels que es reflecteixin a l’afer de fons plantejat, s’hi ha
d’incloure, amb la separació adequada, les al·legacions que siguin procedents sobre capacitat de les
parts, representació de les parts, representació de les parts o del procurador, jurisdicció,
competència i classes de judici en què s’ha de substanciar la demanda, així com sobre qualsevol altre
fet del qual pugui dependre la validesa del judici i la procedència d’una sentència sobre el fons.
5. PETICIÓ: quan els pronunciaments judicials que es pretenguin siguin diversos, s’han d’expressar amb
la separació deguda. Les particions formulades subsidiàriament en el cas que les principals siguin
desestimades.
L’objecte del procés no solament es delimita en la demanda. En la contestació la part primera és la defensa
processal i material i un cop ha sol·licitat que es desestimi total o parcialment, és a dir, un cop formulades les
peticions de la contestació a la demanda, el que hem de fer com a demandats és reconvenir (Article 406 de
la LEC).
1. LA RECONVENCIÓ
 Article 406 de la LEC:
1. Al contestar a la demanda, el demandado podrá, por medio de
reconvención, formular la pretensión o pretensiones que crea que le
competen respecto del demandante. Sólo se admitirá la reconvención si
existiere conexión entre sus pretensiones y las que sean objeto de la
demanda principal.
2. No se admitirá la reconvención cuando el Juzgado carezca de
competencia objetiva por razón de la materia o de la cuantía o cuando la
acción que se ejercite deba ventilarse en juicio de diferente tipo o
naturaleza.
Sin embargo, podrá ejercitarse mediante reconvención la acción
conexa que, por razón de la cuantía, hubiere de ventilarse en juicio
verbal.
3. La reconvención se propondrá a continuación de la

contestación y se acomodará a lo que para la demanda se establece en el
artículo 399. La reconvención habrá de expresar con claridad la concreta
tutela judicial que se pretende obtener respecto del actor y, en su caso, de
otros sujetos. En ningún caso se considerará formulada reconvención en
el escrito del demandado que finalice solicitando su absolución respecto
de la pretensión o pretensiones de la demanda principal.
4. Será de aplicación a la reconvención lo dispuesto para la demanda en el
artículo 400.
La RECONVENCIÓ és l’atac del demandat contra l’actor. En aquesta el demandat es converteix en actor. Per
tant, la diferència entre contestació (defensa) i acció de reconvenció contra l’actor és:
 Quan en la contestació a la defensa sol·licitem l’absolució sobre les peticions formulades per l’actor.
73
 Quan estem reconvenint sol·licitem la condemna de l’actor originari (demandant).
El demandat forçosament no ha de dur a terme una reconvenció. L’alternativa que tindria el demandat a la
reconvenció seria presentar una demanda contra l’actor inicial. Però la LEC permet que el demandat, ja que
l’ataca l’actor, pugui, en el mateix procés, sense haver-ne d’iniciar un altre, presentar un atac contra l’actor i
així no hi ha la necessitat d’obrir un altre procediment de demanda.
El que permet la LEC és que en el mateix escrit de contestació primer ens defensem, identificació, demandat
i fets. Aquests fets són fets que deixen sense efecte les pretensions de l’actor. En els fonaments jurídics
posarem de manifest quina és l’eficàcia jurídica de que estem demanant i acabarem amb la petició de que es
desestimin les pretensions de l’actor. LA PETICIÓ de la contestació és que se m’absolgui.
A més puc passar a reformular reconversió si vull. És lògic que la LEC digui que la reconversió s’ha d’ajustar al
que diu la LEC a la demanda. La reconvenció ha de sol·licitar la condemnada de l’actor.
La LEC fuig de complicacions hi ha condicions que haurem de posar de manifest en els fonaments de dret
processal de la reconvenció on han de figurar els de l’article 406 LEC, que són condicions legals
d’admissibilitat a la reconversió:
 Condicions formals: s’ha de dur a terme en l’escrit de contestació a la demanda i després de

contestar a la demanda. Altra condició formal per diferenciar entre demanda i reconvenció: el
demandat quan formula reconversió ha de sol·licitar expressament la condemna de l’actor. No són
admeses les reconvencions que no sol·liciten la condemna de l’actor.
 Objectives: formula la LEC condicions objectives. Aquesta condició és important perque és una
condició legal que posa de manifest un límit a la reconvenció perque és quan la llei ens diu que
solament s’admetrà la reconversió si existeix connexió entre les peticions de la reconvenció i les que
siguin objecte de la demanda principal. La reconvenció ha de tenir connexió amb l’objecte principal,
sino no s’accepta.
 Condicions Processals: la connexió processal entre demanda i reconvenció:

o El tribunal que te competència per conèixer de la demanda ha de tenir competència per
conèixer de la reconvenció.
o La 2ª condició processal és que acció i reconvenció s’han de tramitar pel mateix procés.
Article 249 i 250 LEC:
•Article 249.2 LEC: 2. Se decidirán también en el juicio ordinario las demandas cuya cuantía excedan de seis
mil euros y aquéllas cuyo interés económico resulte imposible de calcular, ni siquiera de modo relativo.
•Article 250.2 LEC: 2. Se decidirán también en el juicio verbal las demandas cuya cuantía no exceda de seis
mil euros y no se refieran a ninguna de las materias previstas en el apartado 1 del artículo anterior.
Partint de la base del que ens diuen els articles 249 i 250 de la LEC, en la RECONVENCIÓ trobem una
particularitat, si es fa una reclamació de diners inferior als 6000 i el procediment principal que es tramita és
un judici ordinari i s’ha de fer per judici verbal perque la pretensió de la reconvenció no arriba ala 6000€, què
passa? En la reconvenció no passa res, s’admet en aquest cas que es tramiti en el procés ordinari.
2. LA DEMANDA DEFECTUOSA O LA RECONVENCIO DEFECTUOSA, ART. 424 LEC

2.1. En judici ordinari
Article 424 LEC:
74
1.Si el demandado alegare en la contestación a la demanda la falta de claridad o precisión de ésta en la

determinación de las partes o en las pretensiones deducidas, o si el actor adujere en la audiencia esos
mismos defectos en la contestación o en la reconvención, o si, de oficio, el tribunal apreciare unos u otros,
admitirá en el acto de la audiencia las aclaraciones o precisiones oportunas.
2.En caso de no formularse aclaraciones y precisiones, el tribunal sólo decretará el sobreseimiento del pleito
si no fuese en absoluto posible determinar en qué consisten las pretensiones del actor o, en su caso, del
demandado en la reconvención, o frente a qué sujetos jurídicos se formulan las pretensiones.
El defecte en la demanda o contestació o reconvenció es troba en que hi ha una falta de claredat o de

precisió en la determinació de les parts o en les pretensions deduïdes.
Aquesta defectuositat es pot apreciar tant d’ofici com a instancia de part. Quan es fa a instància de part:
 La part DEMANDADA: la demanda defectuosa s’utilitzarà com a excepció processal pel demandat i
s’establirà en la contestació a la demanda aquesta falta de claredat o de precisió en la demanda.
 La part DEMANDANT: defecte en la contestació o reconvenció, també té valor de defensa
processal aquesta s’esmentarà pel demandat en la fase d’audiència prèvia.
Si el jutge estima d’ofici algun d’aquests defectes tant en la demanda com en contestació a la demanda,
admetrà en l’acte de l’audiència prèvia els aclariments o precisions oportunes.
2.1.1. Resolució dels

defectes al·legats
La resolució dels defectes al·legats pel demandat o demandant o a instància de part es resoldran en la fase
d’audiència previa del judici ordinari o fase de vista del judici verbal.
A més i tal i com diu l’apartat 2 de l’article 424 LEC, en el cas de no formular-se aclariments i precisions a
aquesta falta de claredat o falta de precisió en la determinació de les parts o pretensions, el tribunal NOMÉS
suspendrà el procés del pleit quan sigui impossible determinar en què consisteixen les pretensions de l’actor
o del demandat o front a quins subjectes es formulen les pretensions.
2.2. En judici verbal
Aquesta funciona de la mateixa manera que en el judici ordinari, també podrà apreciar-se d’ofici o a
instància de part i seguirà el mateix procediment que en el judici ordinari. Les parts poden posar de manifest
un defecte, amb la única diferència que aquesta es resoldrà en la fase de vista.
EXEMPLE: El demandat en contestar a la demanda formula reconvenció i l’actor principal de la demanda

entén que és una reconvenció defectuosa perque no deixa clar quines són les seves pretensions o no queda
clar a qui ho sol·licita, aquesta s’apreciarà a la vista i es resoldrà a la vista. A la vista perque en la sentència
ha s’ha de poder entrar sobre el fons i en judici verbal on es resoldrà la pretensió de demanda defectuosa és
a la vista. Després es proposa la pràctica de mitjans de prova, s’admeten i acaba la fase de vista. En la fase
de vista primerament es resolen les qüestions processals i després es proposa la pràctica de mitjans de prova
per a poder-los inadmetre o admetre i un cop admesos es practiquen.
3. FASES EN QUE ES DETERMINA L’OBJECTE DEL PROCES
Hi ha altres moments a part de demanda i contestació per delimitar l’objecte del procés que els trobem en la
fase de judici i en la fase d’audiència prèvia. Ho va preveure així el legislador perquè la justícia del cas
concret s’ha de fer en primera instancia i si això és així, s’eviten dilacions indegudes per evitar que el procés
s’allargui en el temps, això també evita que, malgrat el demandat sigui vençut, estigui decidit de que la
75
sentència és correcta i així s’evita que aquest imposi recursos. S’aconsegueix permetent a les parts que
aboquin tot el que saben de l’objecte del procés en primera instància.
3.1. Fase d’alegacions (demanda i contestació)
Com ja hem vingut veient al llarg del tema, en la fase d’al·legacions és on es comença a determinar la
majoria de l’objecte del procés, tant en la demanda com en al contestació i reconvenció és on es delimita en
gran majoria l’objecte del procés. Però aquesta no és l’única manera.
3.2. Fase d’audiencia previa en judici ordinari i fase de vist enn el judici verbal
Permet que les parts puguin dur a terme al·legacions complementàries en relacio amb el que s’hagi exposat
de contrari. Aquestes han de ser al·legacions aclaridores i rectificadores d’aspectes secundaris de les seves
pretensions.
3.2.1. Peticions accessòries
Augmentar l’objecte del procés. Les admeten per la seva unió amb l’objecte principal. Exemple: quan amb la
reclamació principal es sol·licita el lliurament d’una quantitat de diners i en la demanda o contestació es
formula una pretensió de condemna al lliurament d’una quantitat pecuniària i no es formula capa altra
petició, es pot aprofitar l’audiència prèvia per formular una petició accessòria per exemple m’he oblidat en
la demanda demanar els interessos i els puc demanar a la fase d’al·legacions (Interessos o danys i perjudicis).
3.2.2. Fets nous
Són aquells fets que succeeixen i són rellevants pel conflicte un cop acabada la fase d’al·legacions. Després
de la fase d’al·legacions poden succeir fets que són rellevants per a la decisió del conflicte i la part els pot
aportar en la fase d’audiència prèvia. Però no solament pot aportar fets nous que han succeït posteriorment
en fase d’al·legacions, sinó tambe pot aportar fets de nova noticia.
3.2.3. Fets de nova noticia
Fets que es donen amb anterioritat a la fase d’al·legacions o fase d’audiència prèvia o vista i que havien de
ser aportats i narrats en la demanda o contestació perquè eren importants per la decisió del cas però que la
part actora o demandada no en tenia notícia.
En no tenir-ne noticia, es poden aportar en la fase d’audiència prèvia o vista, o si té notícia d’aquests fets un
cop acabada la fase d’audiència prèvia i s’estigui celebrant la fase de judici, els podrà aportar també en la
fase de judici.
3.3. Fase de judici
Abans de començar la fase de judici o abans de transcorre el termini per dictar sentencia es poden aportar
fets nous o de nova noticia al procés.
76
 La Forma d’al·legació d’aquests fets: oral en la fase de judici que és una fase oral. O
escrits si me’n adono que acabada la fase d’audiència prèvia o judici he de formular
un escrit d’ampliació de fets de forma escrita i aportar- lo al jutge.
4. ELEMENTS IDENTIFICADORS DE L’OBJECTE DEL PROCÉS
Aquests elements identificadors tenen una part subjectiva i objectiva per determinar el objecte del procés.
1. Element subjectiu: són la part actora i demandada.
2. Elements objectius:
o Petició: en el procés de declaració, la petició pot tenir una naturalesa diferents (merament
declaratives, declaratives de condemna i pretensió constitutiva).
o Raó petitòria: basar-se en el element fàctic i jurídic.
 Element fàctic: què demando i on vull arribar.
 Element jurídic: més difícil perque hi ha magistrats que incompleixen la llei.
És interessant delimitar l’objecte del procés. Ens pot ajudar per poder entendre que un procés té pluralitat
d’objectes.
5. PROCESSOS AMB PLURALITAT D’OBJECTES

5.1. Acumulació d’accions
5.1.1. Acumulació inicial
Ens referim a una acumulació inicial d’accions. On acumulem les accions? L’acumulació inicial d’accions es fa
a la demanda. L’autor pot acumular totes les accions que vulgui contra el demandat.
5.1.2. Acumulació
sobrevinguda i per inserció
L’acumulació sobrevinguda o per inserció a la reconvenció o ampliació de la demanda. L’article 401.2 LEC diu
que la demanda es pot ampliar abans de la contestació per acumular altres accions. L’actor pot ampliar la
demanda, té un límit temporal que és la contestació a la demanda, perque un cop contestada ja no es pot
ampliar per acumular altres accions o inclús per dirigir-les cap a altres persones. El plaç per contestar a la
demanda, quan se’l comunica una ampliació de les actuacions, torna a contar des de l’ampliació de la
demanda.
1. No se permitirá la acumulación de acciones después de contestada la demanda.
2. Antes de la contestación podrá ampliarse la demanda para acumular nuevas acciones a las ya ejercitadas
o para dirigirlas contra nuevos demandados. En tal caso, el plazo para contestar a la demanda se volverá a
contar desde el traslado de la ampliación de la demanda.
77
5.1.3. Acumulació
necessària
Aquest tipus d’acumulació d’accions té un origen legal. És a dir, en una mateixa demanda s’acumularan
diferents accions quan així ho disposin les lleis.
5.2. Acumulació indeguda d’accions
Aquesta es pot estimar tant pel jutge d’ofici o a instància de part.
 D’ofici: antes de procedir a l’admissió de la demanda el LAJ requerirà a l’actor per a que en el plaç de
5 dies subsani el defecte, mantenint les accions l’acumulació de les quals fos possible. Si en el
termini establert no s’ha pogut produir la subsanació, donarà compte al jutge per a que resolgui
l’admissió de la demanda.
 A instància de part: article 419 de la LEC: Una vez suscitadas y resueltas, en su caso, las cuestiones
de capacidad y representación, si en la demanda se hubiesen acumulado diversas acciones y el
demandado en su contestación se hubiera opuesto motivadamente a esa acumulación, el tribunal,
oyendo previamente al actor en la misma audiencia, resolverá oralmente sobre la procedencia y
admisibilidad de la acumulación. La audiencia y el proceso seguirán su curso respecto de la acción o
acciones que, según la resolución judicial, puedan constituir el objeto del proceso.
Cal dir que en el judici verbal no s’admet l’acumulació objectiva d’accions.
78
6. ART. 408: TRACTAMENT PROCESSAL DE L’ALEGACIO DE COMPENSACIO I NULITAT DE NEGOCI EN QUE

ES FOMENRA LA DEMANDA. COSA JUTJADA
 Si, davant de la pretensió actora de condemna al pagament d'una quantitat de diners, el

demandat al·lega l'existència de crèdit compensable, l'al·legació pot ser controvertida per
l'actor en la forma prevista per a la contestació a la reconvenció, encara que el demandat
només pretengui la seva absolució i no la condemna al saldo que pugui resultar a favor seu.
 Si el demandat addueix en defensa seva fets determinants de la nul·litat absoluta del negoci
en què es fonamenta la pretensió o les pretensions de l'actor i en la demanda s'ha donat per
suposada la validesa del negoci, l'actor pot demanar al LAJ, que així ho ha d'acordar
mitjançant decret, contestar la referida al·legació de nul·litat en el mateix termini establert
per a la contestació a la reconvenció.
 La sentència que es dicti en definitiva ha de resoldre sobre els punts a què es refereixen els
apartats anteriors d'aquest article i els pronunciaments que contingui la sentència sobre
aquests punts tenen força de cosa jutjada.
L’actor tingui tràmit per contestar l’al·legació de compensació tot i que solament el demandat es
defensi. Hi ha sorpresa i es permet contestar.
La part demandada pot utilitzar el crèdit compensable per demanar l’absolució i quan ho fa per
condemnar en la reconvenció tambe se’l dona tràmit per contestar.
TEMA 8.- PROVA I MITJANS DE PROVA

79
CONCEPTE: activitat processal tendent a què el jutge ordinari obtingui el convenciment sobre la certesa
positiva o negativa d’uns fets o afirmacions fàctiques.
Aquestes afirmacions han de convèncer al magistrat. Els fets que es pretenen provar es fonamenten en
documents que s’aporten a la demanda.
També hem de fer una diferenciació entre el que són les fonts de prova i els mitjans de prova:
o Font de prova: realitat extra-processal. Realitat anterior al procés. Exemple de font de prova: un
document, que existeix amb anterioritat al procés. Vídeo, foto, persona, perit.
o Mitjà de prova: regulació jurídica, regulació jurídica, activitat jurídica regulada amb l’objectiu
d’incorporar la font de prova al procés. Tot mitjà de prova esta regulat en detall a la LEC. Exemple:
interrogatori de testimonis, que s’ha de dur a terme seguint unes normes.
1. OBJECTE DE PROVA
Són fets, afirmacions fàctiques (ens vam casar, vam vendre, hi ha una servitud). Totes les afirmacions
fàctiques que duem a terme s’han d’acreditar. La prova es sobre fets al·legats, rellevants i controvertits.
Prova sobre els fets 281.1 LEC: 1. La prueba tendrá como objeto los hechos que guarden relación con la
tutela judicial que se pretenda obtener en el proceso.
Sent aquesta la regla general, que l’objecte de la prova solament regla sobre fets, hi ha excepcions: Que el
costum i dret estranger també és objecte de prova. Article 281.2 LEC.
Article 281.2 LEC: 2. También serán objeto de prueba la costumbre y el derecho extranjero. La prueba de la
costumbre no será necesaria si las partes estuviesen conformes en su existencia y contenido y sus normas no
afectasen al orden público. El derecho extranjero deberá ser probado en lo que respecta a su contenido y
vigencia, pudiendo valerse el tribunal de cuantos medios de averiguación estime necesarios para su
aplicación.
Per lo tant veiem com el Costum s’ha d’al·legar i d’acreditar i pel que fa al dret Estranger, no s’ha d’acreditar
el dret de la UE i el dret que Espanya hagi signat i ratificat tampoc. El dret estranger s’esta referint, com per
exemple, el dret francès que regula la compravenda o el dret de Hong Kong. És un dret estranger i s’ha
d’acreditar. S’acredita la vigència i contingut del dret estranger per document públic com notaris o oficines
consulars de Xina a Espanya. O Tambe s’han aportat pèrits privats que son grans bufets d’advocats, és a dir,
per dictàmens pericials.
 Documents notarials públics

 Documents d’oficines consulars del país a espanya
 Informes pericials
Per tant deixem clar que l’Objecte de la prova són els fets, amb excepció del costum i dret estranger que tb
es proven.
2. NECESSITAT DE PRACTICAR MITJANS DE PROVA
No és necessari sempre practicar mitjans de prova, existeixen altres vies diferents de la prova:
•Admissió dels fets article 405.2 LEC: En la contestación a la demanda habrán de negarse o admitirse los
hechos aducidos por el actor. El tribunal podrá considerar el silencio o las respuestas evasivas del
demandado como admisión tácita de los hechos que le sean perjudiciales.
80
•Notorietat: article 281.4 LEC: No será necesario probar los hechos que gocen de notoriedad absoluta y
general.
•Presumpcions: no cal afavorir els fets que estan acompanyats d’una presumpció. La presumpció no obstant,
no és un mitjà de prova, sinó una operació intel·lectual deductiva.
És a dir, hi ha un fet indici  veig fum i pressuposo que hi ha foc. Hi ha un fet indici que acredito i un fet
pressupòsit que no puc acreditar però ho faig mitjançant la presumpció. Si veig fum pressuposo que hi ha
foc, ho puc determinar? No, pero ho pressuposo en el judici de probabilitat.
D’aquestes hem de diferenciar entre 2 tipus de presumpcions: les presumpcions legals i les judicials:
 PRESUMPCIONS LEGALS:
o Article 385 de la LEC: Las presunciones que la ley establece dispensan de la prueba del hecho
presunto a la parte a la que este hecho favorezca. Tales presunciones sólo serán admisibles
cuando la certeza del hecho indicio del que parte la presunción haya quedado establecida
mediante admisión o prueba. 2.Cuando la ley establezca una presunción salvo prueba en
contrario, ésta podrá dirigirse tanto a probar la inexistencia del hecho presunto como a
demostrar que no existe, en el caso de que se trate, el enlace que ha de haber entre el hecho
que se presume y el hecho probado o admitido que fundamenta la presunción. 3.Las
presunciones establecidas por la ley admitirán la prueba en contrario, salvo en los casos en
que aquélla expresamente lo prohíba.
Exemples de presumpció legal:
Article 235-5 CCCat: Paternitat matrimonial
1.Es tenen per fills del marit els nascuts després de la celebració del matrimoni i dins els tres-cents dies
següents a la separació, judicial o de fet, dels cònjuges o a la declaració de nul·litat o a la dissolució del
matrimoni.
Article 235-10 CCCat: Presumpcions de paternitat no matrimonial
1.Es presumeix que és pare del fill no matrimonial:
a) L’home amb el qual la mare ha conviscut en el període legal de la concepció. (….)
2.Les presumpcions a què fa referència l’apartat 1 es poden destruir amb tota classe de proves en el judici
corresponent.
 PRESUMPCIONS JUDICIALS: per exemple és quan es poden acreditar fets indicis que diuen que és
una relació de donació quan en relació és una compravenda.
Dificultat de provar la simulació contractual, fet presumpte, que ha de donar lloc a la nul·litat radical del
contracte de compravenda d’una finca per manca de causa (art. 1261 CC). Però sí es proven un conjunts de
fets indicis:
*relació de parentiu entre les parts del contracte.
*no s’acredita el pagament.
*manca de necessitat econòmica del venedor.
*manca de capacitat econòmica del comprador.
*no s’acredita la possessió i gaudi de la finca pel comprador.

81
La simulació contractual queda acreditada pel judici de probabilitat - raonament racional i lògic - que permet
connectar els fets indicis amb el fet presumpte.
3. INCIATIVA DE PROVA
1r apartat del principi dispositiu: qui ha d’adoptar la iniciativa en la prova són les parts. Article 216 LEC. La
iniciativa de la prova la tenen les parts.
Article 216 LEC: Los tribunales civiles decidirán los asuntos en virtud de las aportaciones de hechos, pruebas y
pretensiones de las partes, excepto cuando la ley disponga otra cosa en casos especiales.
Tot i això, hi ha excepcions en procés civil on la iniciativa de la prova la pugui tenir el magistrat. Per exemple
en processos de filiació i processos de mesures de suport a persones amb discapacitat, separació amb
menors... en aquests casos el tribunal d’ofici pot practicar mitjans de prova 752.1 LEC.
Article 282 LEC: Las pruebas se practicarán a instancia de parte. Sin embargo, el tribunal podrá acordar, de
oficio, que se practiquen determinadas pruebas o que se aporten documentos, dictámenes u otros medios e
instrumentos probatorios, cuando así lo establezca la ley.
Article 752.1 LEC: 1. Los procesos a que se refiere este Título se decidirán con arreglo a los hechos que hayan
sido objeto de debate y resulten probados, con independencia del momento en que hubieren sido alegados o
introducidos de otra manera en el procedimiento.
Sin perjuicio de las pruebas que se practiquen a instancia del Ministerio Fiscal y de las demás partes, el
tribunal podrá decretar de oficio cuantas estime pertinentes.
Les parts tenen la iniciativa i proposen la pràctica de mitjans de prova, és cert que el 429.1 posa de manifest
que el magistrat o magistrada en la fase d’audiència previa del judici ordinari o vista en el verbal ha d’indicar
a les parts la possible insuficiència probatòria de les parts. Quan consideri que les proves son insuficients.
Article 429.1 LEC: Cuando el tribunal considere que las pruebas

propuestas por las partes pudieran resultar insuficientes para el
esclarecimiento de los hechos controvertidos lo pondrá de manifiesto
a las partes indicando el hecho o hechos que, a su juicio, podrían verse
afectados por la insuficiencia probatoria. Al efectuar esta
manifestación, el tribunal, ciñéndose a los elementos probatorios cuya
existencia resulte de los autos, podrá señalar también la prueba o
pruebas cuya práctica considere conveniente.
En el caso a que se refiere el párrafo anterior, las partes podrán

completar o modificar sus proposiciones de prueba a la vista de lo
manifestado por el tribunal.
El Tribunal és col·laboratiu amb les parts pero el principi subjectiu demana que estigui limitada, tot i que el
jutge pugui suggerir a les parts, cenyint-se a les fonts de prova que consten en les actuacions (al·legació,
demanda contestació) la conveniència de practicar un mitja de prova per superar la ineficiència. Al final el
legislador retorna al principi dispositiu, les parts hauran de completar la proposició probatòria a la vista de
les indicacions del jutge.
Les parts es poden adherir a les indicacions del jutge i proposar més mitjans de prova.
82
4. EL PROCEDIMENT PROBATORI
Procés que es fa servir per Incorporar la font de proba al procés. El procediment probatori té aquestes 3
grans parts:
4.1. Proposició i admissió de mitjans de prova: On les parts proposen la pràctica de mitjans de prova?
Audiència prèvia o vista tot i que la prova pericial s’aporten amb la demanda i contestació a la
demanda. Fase processal: audiència previa o vista.
La llei obliga que els documents sobre el fons i dictamen pericial sobre els fons les parts els acompanyin als
escrits de demanda i contestació article 265 LEC. Ara bé, com que la regla general és que el moment de
pràctica de mitjans de prova és en l’audiència previa i vista del verbal, quan en l’audiència prèvia el magistrat
s’adreça a les parts i els demana mitjans de prova, i diuen documental por reproduïda, no aporten més
proves que les aportades en demanda i contestació. O també demanen que volen pèrit, reconeixement
judicial, proves audiovisuals...
La proposició i admissió dels mitjans de prova és a la mateixa fase d’audiència prèvia o vista del verbal.
Per admetre un mitja de prova el magistrat té 3 criteris 283 diu que els mitjans de prova per a que siguin
admesos han de reunir 3 caràcters:
 Han de ser pertinents: relació amb l’objecte del procés.

 Han de ser útils i congruents. Han de servir per esclarir els fets controvertits 283.2
 Han de ser lícits, no han d’haver estat obtingudes les fonts de prova amb vulneració de drets
fonamentals.
 L’admissió o inadmissió, la decisió, és oral o escrita? És oral perque la fase d’audiència previa és oral.
Aquesta decisió oral ens diu el 285.2 i 446 LEC que pot ser recorreguda. El tribunal a l’hora d’admetre o
inadmetre dicta una resolució que em perjudica i pot ser recorreguda a traves de recurs de reposició. El
recurs ha de ser oral perque la fase és oral.
Inadmissió  no acceptada  reposició  no accepto  formulo protesta  la cosa es queda penjada i

després es documentarà  després resoldrà un superior.
La llei exigeix formular protesta la pràctica en segona instància està restringida.
4.2. Practica de mitjans de prova: fase de judici en ordinari i verbal en fase de vista.
Principis del tema 2: principis que regeixen la fase de judici.
 Publicitat: la fase de judici ha de ser pública. Excepcions a la publicitat en procés penal i procés civil
l’article 138 LEC preveu que es pugui acordar pel magistrat que es celebrin les actuacions a porta
tancada (interessos de menor, protecció de la vida privada de les parts o testimonis).
 Immediatesa: unitat de temps i espai i s’ha de celebrar davant del jutge.
 Concentració de les actuacions: les proves s’han de practicar en el mateix dia en la fase de judici. Es
pot celebrar alguna prova en alguna fase que no sigui judici o vista? Si, es pot celebrar  La prova
anticipada aquesta pot tenir lloc abans del procés o ja iniciat el procés però en un moment anterior
al judici o vista.
o Exemple: interrogar un testimoni que ha de marxar a l’estranger, un testimoni que està

malalt... que no podrà trobar-se present en el moment del judici.
83
 Contradicció: Que intervinguin les 2 parts en la pràctica dels mitjans de prova. Les 2 parts tenen el
dret d’intervenir en la pràctica de mitjans de prova malgrat no hagi estat proposada per la part en
qüestió.
 Innecessariet de celebració del judici: 429.8 es passa directament a dictar sentència sense passar
per la fase de judici. En la celebració de la fase del judici si els únics mitjans de prova proposats i
admesos so proves documentals i pericial de part i les parts no qüestionen ni l’autenticitat dels
documents ni la seva integritat dels documents ni al·leguen la falsedat dels documents ni tampoc
sol·liciten que els perits declarin en el judici per poder ser interrogats, de la fase d’audiència previa
es passa a dictar sentència sense necessitat de celebrar la fase de judici.
5. LA CARREGA DE LA PROVA
Les parts tenen la càrrega de la prova. Les parts han de sol·licitar la practica de mitjans de prova. Tenen la
carrega de la prova perque si no proposen la pràctica de mitjans de prova hauran d’assumir els efectes
perjudicials o conseqüències desfavorables de la no pràctica de mitjans de prova  que sigui desestimada la
meva pretensió.
La carrega de la prova és la necessitat de proposar la pràctica de mitjans de prova sobre la seva pretensió.
Regles article 217 LEC:
1.Cuando, al tiempo de dictar sentencia o resolución semejante, el tribunal considerase dudosos unos hechos
relevantes para la decisión, desestimará las pretensiones del actor o del reconviniente, o las del demandado
o reconvenido, según corresponda a unos u otros la carga de probar los hechos que permanezcan inciertos y
fundamenten las pretensiones.
2.Corresponde al actor y al demandado reconviniente la carga de probar la certeza de los hechos de los que
ordinariamente se desprenda, según las normas jurídicas a ellos aplicables, el efecto jurídico correspondiente
a las pretensiones de la demanda y de la reconvención.
3.Incumbe al demandado y al actor reconvenido la carga de probar los hechos que, conforme a las normas
que les sean aplicables, impidan, extingan o enerven la eficacia jurídica de los hechos a que se refiere el
apartado anterior.
4.En los procesos sobre competencia desleal y sobre publicidad ilícita corresponderá al demandado la carga
de la prueba de la exactitud y veracidad de las indicaciones y manifestaciones realizadas y de los datos
materiales que la publicidad exprese, respectivamente.
5.De acuerdo con las leyes procesales, en aquellos procedimientos en los que las alegaciones de la parte
actora se fundamenten en actuaciones discriminatorias por razón del sexo, corresponderá al demandado
probar la ausencia de discriminación en las medidas adoptadas y de su proporcionalidad.
A los efectos de lo dispuesto en el párrafo anterior, el órgano judicial, a instancia de parte, podrá recabar, si
lo estimase útil y pertinente, informe o dictamen de los organismos públicos competentes.
6.Las normas contenidas en los apartados precedentes se aplicarán siempre que una disposición legal
expresa no distribuya con criterios especiales la carga de probar los hechos relevantes.
7.Para la aplicación de lo dispuesto en los apartados anteriores de este artículo el tribunal deberá tener
presente la disponibilidad y facilidad probatoria que corresponde a cada una de las partes del litigio.
84
EN PRIMER lloc l’article 217 ens diu que en procés civil hi ha regles de distribució de la càrrega de la prova, és
a dir, ens diu quins fets ha de provar l’actor i quins el demandat. Quins fets ha d’acreditar l’actor i quins el
demandat.
 Actor arts. 217.2 i .3: provar els fets constitutius de la seva pretensió (que va haver un contracte,
que va fer una prestació, que la part contraria no va pagar...).
 Demandat ha de provar els fets amb recolzament amb els quals sol·licita la seva absolució. Fets que
si són acreditats implicaran que el tribunal desestimi la demanda.
Com es classifiquen els fets? Son tots de defensa:
 Impeditius: fet que es produeix en el mateix moment que el fet constitutiu de l’actor. Exemple:
nul·litat del negoci, perque no hi ha voluntat de les parts, no te objecte, no te causa.
 Extintiu: succeeix amb posterioritat al fet constitutiu. Exemple: pagament o quita, caducitat... són
fets impeditius.
 Enervant: la compensació  un crèdit compensable, un fet enervant deriva d’una altra relació jurídica
diferent a la que és la relació del procés. Aquest fet permet deixar sense efecte el fet constitutiu.
Altres podrien ser un pacte d’espera o prescripció.
L’Article 217 recull una regla de decisió on el destinatari és el jutge i no les parts. La càrrega de la prova són
una sèrie de normes que té en compte el magistrat quan ja s’ha celebrat el judici i es tanca a redactar la
sentència. Si el tribunal consideres dubtosos un fet per la decisió desestimarà les dedicions de l’actor y
fundamenten sus pretensions en base a altres proves. No es pot acreditar de forma sòlida la pretensió i
entenc que es dubtós el fet sobre el que fonamenta la pretensió per tant, la desestimo la prova, article 217
LEC.
La LEC preveu unes normes especifiques de distribució de la càrrega sobre la prova:
Normes que s’aparten de la distribució clara: supòsits en que una part del contracte hi ha una part feble com
per exemple els drets de consumidors. Clàusules abusives  no negociades que causin un desequilibri entre
consumidors i empresa. . L’empresari que afirma que una clàusula ha estat negociada individualment
assumirà la càrrega ell de provar que ha estat assumida individualment. La formula de beneficiar el
consumidor és també a través del dret processal, lliurant-lo de la càrrega de la prova.
5.1. La facilitat provatoria
Tambe es cert que la LEC fa referència a la facilitat probatòria. A vegades no cal aplicar les regles de la
càrrega de la prova d’una manera tan estricta de la que es deriva del 217 i la jurisprudència del TS ha
elaborat aquesta regla que flexibilitza o fa justícia en el cas concret per a l’aplicació.
La facilitat probatòria són els fets que són més pròxims que acrediti una part i no una altra. Aquesta regla de
la facilitat probatòria que flexibilitat la distribució estricta del 217 emana de la responsabilitat
extracontractual del 1902 CCE.
6. VALORACIO DE LA PROVA
És una prova que va dirigida al jutge. Que l’ha de tenir en compte al moment de dictar sentència.
La valoració de la prova és el moment de dictar sentència. Activitat judicial, activitat lògica i intel·lectual de la
que es deriva bé el convenciment d’un fet (fet ha tingut lloc) o bé el rebuig d’aquesta certesa. Valorar la
declaració del testimoni. La llei estableix 2 sistemes de valora la prova:
85
 Sistema Legal: no té en compte la intuïció del jutge, o el que el pot creure cert o no cert sino que
imposa al jutge unes conseqüències determinades si es donen unes circumstancies concretes. El
magistrat ha de considerar certs els fets que una part reconeixen com a certs si són fets personals i
perjudicials per a la part. I després, els fets que deriven d’un document públic, per tant són uns fets
que no poden ser qüestionats.
 Sistema lliure: la majoria de mitjans de prova es valoren de forma lliure. La conclusió a la que arriba
el perit no és vinculat per mi sino que he de valorar el valor que li dono al dictamen pericial. Ara bé,
no vol dir que ho raoni de qualsevol manera, sino ho ha de fer de manera fonamentada exposant per
què al dictamen o declaració li dona un determinat valor.
86
87
TEMA 9.- SENTENCIA I LA SEVA IMPUGNACIÓ

La Sentència: decisió que dicta el magistrat sobre el fons. Sentències que es dicten per atorgar o no el que ha
demanat l’actor.
Aquesta sentència o interlocutòria definitiva sobre el fons ha de reunir uns caràcters que recull l’article 218
LEC. (216- 222 LEC) a qui van adreçats aquests articles són al magistrat o magistrada. La sentència ha de
seguir els següents caràcters:
 Motivació: La sentència ha de ser motivada, sinó no podríem interposar un recurs. Ha d’estar

motivada tant fàctica com jurídicament. Ha de motivar per què aplica aquest article i no un altre. La
motivació Jurídica és processal i de fons. La motivació on s’inclou és en els fonaments de dret de la
sentència.
 Exhaustiva: pronunciar sobre totes les pretensions de les parts. Evitar l’omissió de pronunciament.
 Congruent: límit que la LEC imposa al tribunal perquè solament el magistrat es pot pronunciar sobre
les pretensions oportunament sol·licitades en la fase d’al·legacions (demanda i contestació). Les part
delimiten el debat processal, objecte del procés, i el magistrat d’ofici no pot augmentar l’objecte del
procés.
Quan una resolució no és motivada, exhaustiva o congruent, es vulnera el dret a la tutela judicial efectiva,
per tant hi ha relació directa d’aquests caràcters amb l’article 24.1 de la CE de la tutela judicial efectiva.
Acabarà amb un recurs d’amparo al TC si les parts entenen que en els recursos no han subsanat els defectes.
La Sentència dictada en 1a instancia pot ser impugnada. Pero hem de distingir entre apel·lació i 2a instancia.
 1a instancia: demanda  sentencia sobre el fons.

 2a instancia: recurs d’apel·lació contra S1F  sentencia sobre el fons de 2a instancia. S’accedeix a 2a
instancia amb recurs d’apel·lació contra la sentència dictada sobre el fons en 1a instancia.
 NO HI HA 3ª INSTANCIA (La Cassació va a part).
Quin és l’àmbit jurisdiccional de la 2ª instancia? És una segona instància perque el tribunal d’apel·lació
(secció civil de la audiència provincial) pot revisar tota la primera instància perque pot dur a terme tant
al·legacions fàctiques com a jurídiques.
Hi ha límits a la segona instància? Parts tenen límits en la segona instància que no tenen en la primera
instància? Si, les parts no poden canviar l’objecte del procés. Ni canviar ni augmentar l’objecte del procés.
Amb la idea de permetre que la justícia del cas concret, si no s’ha obtingut en primera instància s’obtingui en
2ª instancia, hi ha normes que permeten aportar fets nous o de nova noticia en 2a instancia.
La 2ª instancia està limitada perque no podem canviar ni augmentar, però es poden aportar fets nous i
practicar mitjans de prova sobre els fets nous o de nova noticia en 2ª instancia.
En 2ª instancia juga el principi de congruència, solament es pot pronunciar sobre les pretensions de la part
apel·lant.
88
1. EL RECURS D’APEL·LACIÓ (tema 3)
Medi d’impugnació ordinari i devolutiu. Contra sentències sobre el fons. La rellevància que té és que obra la
segona instància.
 Resolucions apel·lables: no contra tota sentència de 1a instancia es pot interposar en recurs

d’apel·lació. Art 455 LEC. Sentencies dictades en judici verbal per raó de la quantia fins a 3000€ no
són apel·lables.
1. 1.Las sentencias dictadas en toda clase de juicio, los autos definitivos y aquéllos otros que la ley
expresamente señale, serán apelables, con excepción de las sentencias dictadas en los juicios verbales
por razón de la cuantía cuando ésta no supere los 3.000 euros.
2. Conocerán de los recursos de apelación:
2.1. Los Juzgados de Primera Instancia, cuando las resoluciones apelables hayan sido dictadas por los
Juzgados de Paz de su partido.
2.2. Las Audiencias Provinciales, cuando las resoluciones apelables hayan sido dictadas por los Juzgados
de Primera Instancia de su circunscripción.
3. 3.Se tramitarán preferentemente los recursos de apelación legalmente previstos contra autos que
inadmitan demandas por falta de requisitos que la ley exija para casos especiales.
 Órgans judicials competents:
Interposició, admissió, tramitació de l’oposició i la impugnació: jutjat primera instància, mercantil i de

violència sobre la dona que dicten la sentència en primera instància.
Decisió: secció civil de l’audiència provincial.
1.1. Procediment
1.1.1. Admissió escrit
interposició: es presenta davant del JPI, JM i JVD
Pressupòsits d’acceptació del recurs d’apel·lació:
 Que la sentència sigui apel·lable.

 Termini 20 dies des del dia següent a la notificació de la sentència de primera instancia
 Dipòsit judicial acreditar que s’ha pagat el dipòsit judicial.
1.1.2. Contingut escrit

d’interposició
Important destacar aquí el RECURS DE QUEIXA, que es formularà en 1ª instància quan el tribunal no decideix
tramitar l’apel·lació. La part gravada té la possibilitat de que per queixa, sol·licitar al superior que és la secció
civil de la audiència provincial que revisi la decisió de no acceptar el recurs de apel·lació de la primera
instància.
QUI ADMET APELACIÓ ÉS EL JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA, REP APELACIÓ, DÓNA TRASLLAT A LES PARTS:
DECIDEIX SI TRAMITA LA APELACIÓ O NO PER INTERLOCUTÒRIA:
 SI ADMET 1ª INSTANCIA EL RECURS: TRASLLADA LA INFORMACIÓ DE LES 2 PARTS A 2ª INSTÀNCIA 

RECURS DEVOLUTIU. 2A INSTANCIA HA DE RESOLDRE SI O SI, SI 1A INSTANCIA ACCEPTA EL RECURS.
89
 SI 1ª INSTANCIA NO ACCEPTA EL RECURS: PODEM INTERPOSAR RECURS DE QUEIXA DAVANT DE 2ª

INSTANCIA EN L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL, QUE OBLIGARÀ O NO A ADMETRE EL RECURS D’APELACIÓ
A LA 1ª INSTANCIA.
El de segona instancia revisa la primera instància, no es pot canviar l’objecte del procés per les peticions en
la demanda.
Límits jurisdiccionals de la segona instancia: parts ni tribunal poden ampliar l’objecte del procés.
Congruència  solament es pronuncia sobre les peticions que du a terme la part apel·lant en l’escrit de
interposició del recurs de apel·lació que delimita l’objecte del debat en segona instància.
1.2. Regulació recurs apel·lació
 Regulació del recurs: arts. 455-467 LEC i disposició addicional 15ª LOPJ. Mitja d’impugnació ordinari
(per tant es poden al·legar la majoria de defectes processals que han tingut lloc en primera instància)
i devolutiu (es resol pel tribunal superior que ha dictat la resolució que s’impugna). Estima o
desestima el recurs.
 Resolucions apel·lables: art 455 LEC:

o Sentències dictades en primera instància (excepte sentències dictades en judicis verbals per
raó de la quantia de fins a 3000€).
 Òrgans judicials competents:

o Interposició, admissió, tramitació de l’oposició i la impugnació  davant de jutjats de primera
instància.
o Decisió (art 82.2 LOPJ). A la secció civil de l’audiència provincial.
1.3. Procediment del recurs d’apel·lació

1.3.1. Admissió del recurs
 Pressupòsits de procedibilitat generals: per a que sigui admès:

o Temps 20 dies següents de la notificació de la sentència
o Que la sentència sigui apel·lable.
o Que s’hagi consignat el dipòsit judicial.
o Pressupòsits procedibilitat específics per matèries específiques:
o Desnonament no s’accepta apel·lació si la part que apel·la no acredita quan interposa el
recurs que ha pagat les rendes degudes.
o Procediment de reclamació de quantitats de la comunitat respecte d’un propietari ha de
demostrar al interposar el recurs que ha pagat les rendes a la comunitat degudes.
1.3.2. Inadmissió del recurs
Inadmissió apel·lació – interposició del recurs de queixa: presentat l’escrit d’interposició del recurs: LAJ
admet el recurs a través d’un DECRET. Ara, el lletrat no pot inadmetre ni demanda ni recurs, ho passa al
magistrat i el jutge a quo pot entendre que s’ha d’inadmetre el recurs. La inadmissió es du a terme per
interlocutòria i contra aquesta interlocutòria es pot interposar un RECURS DE QUEIXA davant del tribunal
Ad Quem  Audiència Provincial i resol l’audiència provincial dient si el jutjat de primera instància ha
d’admetre el recurs o no.
90
1.3.3. Contingut d l’escrit

d’interposició
 Recurs ordinari, per tant els motius per interposar el recurs són tant de dret material com processal.
 No suposa un canvi de l’objecte del procés, però es poden introduir fets nous o de nova noticia que
són aquells que s’han produït després de començar el termini dels 20 dies, es poden al·legar en 2ª
instància. Quan aquests fets nous o de nova noticia quan la part recorrent se n’adona que ha
transcorregut el termini de dictar sentència poden interposar-se en 2ª instància a traves de l’escrit
d’interposició del recurs.
 Presentació de documents: article 460 de la LEC:
EXAMEN.
1.Sólo podrán acompañarse al escrito de interposición los documentos que se encuentren en alguno de los
casos previstos en el artículo 270 y que no hayan podido aportarse en la primera instancia.
2.En el escrito de interposición se podrá pedir, además, la práctica en segunda instancia de las pruebas
siguientes:
1ª Las que hubieren sido indebidamente denegadas en la primera instancia, siempre que se hubiere
intentado la reposición de la resolución denegatoria o se hubiere formulado la oportuna protesta en la vista.
2.ª Las propuestas y admitidas en la primera instancia que, por cualquier causa no imputable al que las
hubiere solicitado, no hubieren podido practicarse, ni siquiera como diligencias finales.
3.ª Las que se refieran a hechos de relevancia para la decisión del pleito ocurridos después del comienzo del
plazo para dictar sentencia en la primera instancia o antes de dicho término siempre que, en este último
caso, la parte justifique que ha tenido conocimiento de ellos con posterioridad.
3. El demandado declarado en rebeldía que, por cualquier causa que no le sea imputable, se hubiere
personado en los autos después del momento establecido para proponer la prueba en la primera instancia
podrá pedir en la segunda que se practique toda la que convenga a su derecho.
Es poden presentar documents sobre el fons que no s’han aportat en primera instància perque són de data
posterior.
 Es pot sol·licitar la pràctica de mitjans de prova en 2a instància, però no de qualsevol mitjà de prova.
La llei preveu quins es poden presentar en la 2a instància:
o Els que hagin set denegats de forma indeguda en 1a instancia i respecte d’aquesta decisió ha
formulat protesta d’admissió en primera instància.
o Els mitjans de prova admesos en primera instància perque no s’han pogut tramitar per
qualsevol causa que no sigui imputable a la part que va interposar el mitjà de prova.
o Pràctica de mitjans de prova de fets nous o de nova noticia que s’han donat després de 2ª
instancia i que la part contraria no els admet i esdevenen fets rellevants i controvertits.
 Es pot sol·licitar la celebració de vista.
Admès ja l’escrit d’interposició del recurs, el tribunal ha de donar trasllat de l’escrit d’interposició del recurs
a la part apel·lada. La part apel·lada te 10 dies per:
91
•OPOSICIÓ AL RECURS  contestació a l’escrit d’interposició del recurs i si s’oposa nega els fonaments del
recurs, nega que s’hagi d’estimar i ho fonamenta jurídicament i sol·licita la desestimació del recurs.
•IMPUGNACIÓ DEL RECURS la part apel·lada pot impugnar la sentència en primera instància. Quan la
sentència de primera instància no li és favorable.
La demanda sol·licita condemna de 60.000€ i el tribunal acaba condemnant per 55.000. La part demandada
solament interposa el recurs per 55.000€. la part actora no ha obtingut els 60000 però es conforma amb els
55.000€. Quan la part demandada es condemnada a 55.000, se li causa un gravamen de 5.000, podria
interposar el recurs la part actora a la que no se li han atorgat els 5.000€? si, és una apel·lació retardada,
aleshores. Per què es dona la possibilitat? Perquè si solament interposa la reposició la part condemnada en
2a instància no pot condemnar a pagar més per la reformatio in peius. La part actora espera a l’acció de la
part condemnada per impugnar el recurs.
Si la part condemnada interposa recurs d’apel·lació, tinc dret a pensar-me perque els 55.000 que m’han
atorgat en primera instància poden convertir-se en 0, si jo impugno el tribunal de segona instància em pot
donar la raó de 60.000€ i no de 55.000€.
Sentència condemnatòria no es impugnada en apel·lació en els 20 dies i per lo tant esdevé ferma.
Si el demandat apel·la en 2a instància jo em puc oposar i per lo tant l’objecte serà sobre els 55.000€. i es
jutjarà sobre això. Aleshores li poden donar la totalitat dels 55.000€ o li poden treure tot, però no pot
reclamar els 5.000 restants. En l’oposició els 5.000€ que falten queden perduts. Demanda que es mantingui
la condemna als 55.000€.
Ara, si impugno, ho faig sobre la totalitat, reclamo que no se’m han pagat els 60.000 i solament els 55.000€
per lo tant reclamo la totalitat dels 60.000€ i que falta per pagar-me 5.000€. aleshores la part apel·lant aquí
pot obtenir o 0 o els 60.000€.
Podré impugnar sempre que se’m produeixi un gravamen. En el cas de que la part actora hagi obtingut els
60.000€, aquesta part no té un gravamen. Solament té el gravamen al part condemnada, perque ha de
pagar. Aleshores aquesta part condemnada podrà interposar un recurs d’apel·lació i la part apel·lada (actora
en primera instància) solament podrà oposar-se, no podrà impugnar perque si que se li ha atorgat la totalitat
i li ha set favorable a tot la sentència en primera instància i solament podrà oposar-se.
Quan no li atorguen la totalitat a la part actora, el cas dels 55.000€,
 Pot apel·lar i demanar els 60.000€

 Part actora: si no s’oposa en 10 dies Tupu  sentència ferma.
 Però si li està bé, i resulta que el condemnat presenta un recurs, la part actora en primera instància
(apel·lat) pot presentar o oposició (55.000€ - 0€) o impugnació (demanar 60.000€ - 0€)
Es podrà presentar recurs la part actora perque no se li ha atorgat la totalitat.
Sentències en 2ª instància si condemna a la part apel·lant té un límit, que és que la part apel·lant no pot
veure empitjorada la seva situació. La sentencia no pot empitjorar la sentència de la part apel·lant,
reformatio in peius. No és la regla general, si l’actor interposa apel·lació i reclama els 60.000€
Interposició del recurs i la oposició a aquest les recull el tribunal a quo, recull els documents que se li
presenten escrit de interposició, oposició o impugnació. El tribunal a quo eleva els escrits al tribunal ad quem
 sala civil de l’audiència provincial.
92
Tribunal a quo cita a les parts per a que compareguin davant del tribunal ad quem. La secció civil de la
audiència provincial quan ja ha obtingut els documents accepta els mitjans de prova sol·licitats, es celebrarà
la vista i dictarà sentència
2. SENTENCIA
Recurs apel·lació pot ser impugnada per motius de dret material (dret civil) o bé per motius de dret
processal. Contingut i efectes quan estima infracció de normes de dret processal:
•Normes processals de caràcter material: aquestes són per exemple aquelles que indiquen al magistrat com
ha de resoldre un litigi. Aquestes són les normes de l’article 218, que diuen al magistrat com ha de decidir.
Què succeeix si s’al·lega i estima un defecte de una norma processal material i s’estima en 2a instancia? El
tribunal 2a instància en subsanar l’efecte revoca la sentència de primera instancia i torna a dictar sentència
sobre el fons.
Per exemple: la sentència no es congruent o no està motivada.
•Normes processals de caràcter formal: Si l’al·legació per la part apel·lant al·lega que en primera instància
s’ha vulnerat una norma processal de caràcter formal que provoca indefensió a les parts, que s’han vulnerat
normes de caràcter processal, que són per exemple les normes que regeixen la practica de mitjans de prova
o actes de comunicació i aquest s’estima, el contingut de la sentència serà nul, es declararà la nul·litat de les
actuacions i hi haurà una retracció del procés al moment en el qual es va produir la vulneració de la norma
processal de caràcter formal. Tribunal de primera instància ha de tornar a fer tot allò que ha set declarat nul
seguint les estipulacions que li manen la 2a instancia.
Exemple: que es torni a dur a terme un mitjà de prova o un acte de comunicació.
Si s’al·leguen vulneració dels 2, primer s’ha de resoldre lo processal i després lo material. Si estima al·legació
de infracció de normes de dret material el tribunal en 2ª instància revoca la sentencia de primera instancia
(la deixa sense efecte) i dicta una nova sentència aplicant de forma correcta el dret material infringit. Quan
entra sobre el fons hem de tenir ren compte la reformatio in peius  excepció que el perjudici pugui
provenir d’estimar la impugnació proposada per l’inicialment apel·lant.
3. RECURSSOS CONTRA LA SENTENCIA EN SEGONA INSTANCIA: RECURS DE CASSACIÓ I RECURS

EXRAORDINARI PER INFRACCIÓ PROCESSAL
Tramiten els recursos la secció civil del TSJ. Existeixen 2 recursos extraordinaris (recursos que estan limitades
les resolucions que tenen accés a cassació i a recurs extraordinari per infracció processal, un recurs
extraordinari es limitar les resolucions que tenen accés a quests recursos, les que poden ser impugnades i
límit en quant als motius que poden ser al·legats per impugnar aquestes resolucions):
Limitacions:
-Resolucions que poden accedir
-Al·legacions.
Per que fa la LEC aquesta distinció? Perque ha reservat la cassació a la impugnació de les sentències per
vulneració del dret civil o mercantil. En canvi, el de infracció processal està previst per al·legar la infracció de
les normes de dret processal.
És una regulació complexa, la regulació dels 2 recursos és la prevista a la disposició final 16ª de la llei.
93
Són uns recursos que ha de resoldre la sala civil del TSJ. La regulació es troba en la llei 4/2012 de 5 de març,
és la llei que regula el recurs de cassació a Catalunya. Són recursos devolutius, intervenen 2 òrgans judicials.
S’interposa i s’admet davant de la secció civil de l’audiència provincial i el control admissió, oposició i decisió
es resol al TSJ.
Quan puc recórrer la resolució per aquests recursos extraordinaris:
Apartats on és aplicable la llei catalana, no tota, perque la funció jurisdiccional és estatal, pero sol en les
especialitats pròpies del dret civil català que generen normes processals pròpies d’acord a estes normes. Per
lo tant son les sentències dictades per les audiències provincials catalanes les que poden acudir a aquesta
via.
3.1. Motius
Ho pot fer perque són normes processals que deriven del dret civil català.
Infracció de normes de dret material s’ha de fonamentar en l’interès Casacional, si no te interès Casacional
el TS no entra en el tema, la llei catalana diu quan hi ha interès Casacional, per tan que el TSJ entrarà a
decidir quan la sentencia de la audiència provincial catalana dicta una sentència que ha vulnerat la
jurisprudència del TSJ del Catalunya. Tambe existeix interès Casacional quan no hi ha jurisprudència sobre
aquella matèria.
Si s’impugna dret civil estatal no és competent el TSJ sino la sala civil del TS. Article 73 del LOPJ. Dicta
disposició addicional 16ª que permet fer la trampa que davant del TSJ puc recórrer la sentencia de 2a
instancia interposo recurs de cassació i admès d’impugnar la norma de dret civil (cassació que si està
permesa davant del TSJ), interposo la infracció d’una norma processal, perque en principi segons l’article 73
de la LOPJ no pot conèixer de recurs extraordinari per infracció processal. Si es vol interposar aquest davant
del TSJ nomes es pot produir si s’interposa primer un recurs de cassació i s’afegeix a aquest
complementàriament el d’infracció processal.
Davant del TSJ es pot interposar recurs per infracció de normes processals:
-Les que reculli la llei 4/2021 que regula el recurs de cassació a Catalunya
-Normes processals de l’article 469 de la LEC:
1.El recurso extraordinario por infracción procesal sólo podrá fundarse en los siguientes motivos: 1.º
Infracción de las normas sobre jurisdicción y competencia objetiva o funcional.
2.º Infracción de las normas procesales reguladoras de la sentencia.
3.º Infracción de las normas legales que rigen los actos y garantías del proceso cuando la infracción
determinare la nulidad conforme a la ley o hubiere podido producir indefensión.
4.º Vulneración, en el proceso civil, de derechos fundamentales reconocidos en el artículo 24 de la

Constitución.
2. Sólo procederá el recurso extraordinario por infracción procesal cuando, de ser posible, ésta o la
vulneración del artículo 24 de la Constitución se hayan denunciado en la instancia y cuando, de haberse
producido en la primera, la denuncia se haya reproducido en la segunda instancia. Además, si la violación de
derecho fundamental hubiere producido falta o defecto subsanable, deberá haberse pedido la subsanación
en la instancia o instancias oportunas.
3.2. Procediment dels recursos
94
3.2.1.Admissió escrit interposició: pressupòsits de procedibilitat499. 479 o disp add. 15ª de LOPJ.
Inadmissió - recurs de queixa 494 i 495 LEC. Audiència provincial por inadmetre el recurs i
davant d’aquest puc interposar recurs de queixa davant del TSJ.
3.2.2. Contingut escrit
interposició:
 Fonaments del recurs (motius)

 Sol·licitud de celebració de vista, perquè si no es sol·licita no es celebra
 Sol·licitud de practica de prova en el extraordinari per infracció processal per tal d’acreditar la
infracció processal comesa, mai practica prova sobre normes de dret material.
 Documents que s’han d’acompanyar a l’escrit. Aquests són la sentència de la audiència provincial
que s’impugna i sentències de les que es deriva la vulneració de la jurisprudència del TSJ de
Catalunya.
3.3. Remissió de les actuacions: al TSJ Cat i citació de les parts.
3.4. Decisió sobre la competència funcional i control de l’admissió: es dona trasllat a la part
recorreguda. Es du a terme la fase i es dicta sentencia.
4. SENTENCIES DELS RECURSOS EXTRAORDINARIS
Normes processals de caràcter material  Si STJ admet la sentència, revoca, casa, la sentència de
l’audiència provincial i poso ferma la doctrina i si no n’hi ha, començo a dictar la meva doctrina que fins ara
no existia en base a aquesta sentència que serveix per fixar la doctrina inexistent sobre el cas.
Normes processals de caràcter formal  passa el mateix, es retrotreuen les accions, i la audiència provincial
haurà de retrotreure les accions, declara la nul·litat i pot enviar tant a 2a o 1a instancia, pot ser que el
defecte es produís a la 1a instancia i no es subsanés a la 2a per lo tant el TSJ pot retrotreure les actuacions
inclús a la 1a instancia i anular tota la 2a instancia i la part de la primera on s’ha vulnerat el dret processal i
produït indefensió.
95

Apunts MDM

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts MDM

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DRET

TEMA 1.- FUNCIÓ JURISIDICCIONAL DE L’ESTAT I L’ORGANITZACIÓ JURISDICCIONAL

 El dret jurisdiccional fa referencia al conjunt de normes relatives a l’organització jurisdiccional, que

El legislador català a l’hora de dictar normes processals ha seguit dues tècniques:

1) Inclou normes processals en els textos legals de dret civil:

La conseqüència es que es necessari regular de forma específica la via mitjançant la qual es

Normativa de la unió europea

PRINCIPIS GENERALS DEL DRET

LA COSTUM I LA JURISPRUDENCIA NO SON FONTS DEL DRET JURISIDCCIONAL/PROCESSAL

2. JURISDICCIÓ: LA FUNCIÓ JURISDICCIONAL

 Autotutela: l’individu es pren la justícia, desproporcionada, pel seu compte.

3. ORGANITZACIÓ JURISIDICCIONAL ESPANYOLA: PRINCIPIS, JURISIDICCIÓ ESPECIAL

 En un sentit estricte fa referència a la funció jurisdiccional pròpiament dita i a la organització

3) Principi d’especialització: Especialització substantiva. La jurisdicció ordinària s'estructura en 4

Exemples d’aquests principis: òrgans judicials civils i penals

4. PERSONAL JUTJADOR DELS ÓRGANS JUDICIALS

ORGANS DE L’ORDRE JURISDICCIONAL (jurisdicció civil)

Atorguem a un únic òrgan jurisdiccional la competència per tramitar mesures de protecció de

Lleida: 2 seccions: civils i penals.

ORGANS DE LA JURISDICCIO PENAL

En atribució de competències (CRITERI DE GRAVTETAT DE LA PENA) Pot dictar sentència l’audiència

a. Delitos contra las personas.

 JCI  Jutjat Central d’Instrucció.

(Quan es Central vol dir que sol hi ha 1 que es situa a Madrid)

davant la Sala Penal del TS.

5. ÒRGANS JUDICIALS: UNIPERSONALS I COLLEGIATS

 Òrgans Unipersonals: la funció jurisdiccional la exerceix una sola persona. S’identifiquen

TS i TSJ organitzats en sales i les audiències provincials, en seccions

7. TRIBUNALS ESPECIALS DINS DE LA JURISDICCIÓ ORDINARIA

 Jutjat mercantil: segons la matèria

8. JURISDICCIÓ ESPECIAL: JURISDICCIÓ MILITAR

Te reconeixement constitucional, reconegut en l’art. 117.5 CE El principio de unidad jurisdiccional es la base

TRIBUNALS MILITARS RECOLLITS A LA LOCOJM

AMBIT DE CONEIXEMENT DE LA JURISIDCCIÓ MILITAR

9. PERSONAL JUTJADOR I NO JUTJADOR AL SERVEI DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

 Personal jutjador: aquells que exerceixen la seva funció jurisdiccional.

10. PERSONAL JUTJADOR DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

a) DE CARRERA: son aquells que han ingressat a la Carrera Judicial.

b) PERSONAL NO JUDICIAL: son els que no han ingressat a la carrera judicial.

11. ESTATUT JURÍDIC DE JUTGES I MAGISTRATS

Los Jueces y Magistrados que se consideren inquietados o perturbados en su independencia lo pondrán

RESPONSABILITAT DISCIPLINARIA DELS JUTGES I MAGISTRATS (art. 414 i ss LOPJ)

EXERCICI DE CAS PRÀCTIC A CLASSE:

Si enteneu que la resposta és afirmativa,

IMPARCIALITAT: abstenció i recusació (art. 217 i ss)

12. PERSONAL NO JUTJADOR DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

1) Unitat Processal de Suport Directe (entesos com jutjats):

LLETRATS DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTICIA: unitats administratives (art. 440 i ss LOPJ)

Un lletrat de l’administració, no dicta sentencies sinó diligencies d’ordenació i decrets.

 Regulació jurídica processal: contracte de mandat representatiu, on el procurador representa a la

13. PROFESSIONALS COLLABORADORS AMB L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA (NO son part de

 Funcions: assistència tècnica a òrgans judicials/MF (art. 479.5 LOPJ).

TEMA 2.- PROCES, PRINCIPIS I FORMES

Caràcters del procés:

2. PROCÉS DE DECLARACIÓ, PROCÉS D’EXECUCCIÓ I MESURES CAUTELARS

a. Procés de declaració civil

3. JURISDICCIÓ CONTENCIOSA I JURISDICCIÓ VOLUNTÀRIA

En la majoria de processos hi ha molts interessats en el procés. El que és intrínsec a la jurisdicció contenciosa

4. PRINCIPIS DEL PROCÉS

El principi dispositiu fa 4 manifestacions importants:

Les manifestacions del principi son:

5. FORMES DEL PROCÉS

TEMA 3.- ACTES PROCESSALS