INTRODUCCIÓ AL DRET PROCESSAL

Sessió 1 (07/02/2022):

TEMA 1: Jurisdicció, acció i procés:

El Dret Processal és la branca del dret que s’ocupa de la funció jurisdiccional.

Té 3 eixos bàsics:

- Jurisdicció→ Potestat de l’Estat exercida exclusivament per jutjats i tribunals

integrats per jutges i magistrats independents, d’aplicar el dret a un cas concret,
jutjant i executant allò que s’ha jutjat. (jutjat i executar)

- Acció→ És el Dret dels ciutadans a obtenir de l’Estat la prestació de l’activitat

jurisdiccional.

- Procés→ És l’ instrument, exclusiu i excloent, a través del qual s’exerciten l’activitat

jurisdiccional i es satisfà el dret dels ciutadans a obtenir la prestació de l’activitat
jurisdiccional.

Concepte de jurisdicció.

- EL CONCEPTE ABSOLUT (massa ampli)

Jurisdicció → El poder d’un tercer encaminat a la determinació del Dret al cas concret, “ius
dicere”, seguit de la seva actuació pràctica.

- EL CONCEPTE RELATIU (s’ha de basar en la Constitució (art. 117 a 127) i en la LOPJ)

Jurisdicció → 1. Potestat pública. 2. L’actuació o realització del dret objectiu al cas

concret.

1. POTESTAT PÚBLICA.

- Jurisdicció concebuda com a poder estatal (art. 117.3 de la CE).

- S’aboleix la justícia privada o auto ajuda ja que suposa sempre subjectivisme o inclús ús
de la violència o la coacció per fer prevaldre la seva concepció de justícia. (Avui en dia la
realització arbitraria del propi dret és un delicte).

- Els òrgans als quals s’atribueix la potestat jurisdiccional no poden ser qualsevols

2. ENCAMINADA A L’ACTUACIÓ DEL DRET AL CAS CONCRET.

- L’art. 117.3 de la CE especifica que la potestat jurisdiccional consisteix en “juzgar y hacer

ejecutar lo juzgado”.
 - Jutjar: És l’operació de discernir i declarar la resposta de l’ordenament jurídic davant
uns fets determinats, és l’operació d’aplicar el dret a un cas en concret.

- Executar: Materialitzar, fer real o efectiu la declaració que resulti de l’operació de

jutjar.

Àmbit de l’exercici d la potestat jurisdiccional.

Amb la constituciño espanyola de 1978 l’actuació del dret queda delimitat com:

1. Tutela dels Drets subjectius i dels interessos legítims dels ciutadans (Art.24)
2. Monopoli en la imposició de penes (Art.25)
3. Tutela dels drets i les llibertats fonamentals
4. Control de la potestat reglamentària de la legalitat de l’actuació administrativa.
5. Control de constitucionalitats de lleis.

Jurisdicció, potestat executiva (o administració) i potestat legislativa (o legislació).

- Jurisdicció i legislació:

La potestat legislativa té com a finalitat la promulgació de les lleis, és a dir la producció de

normes jurídiques de rang legal mitjançant les quals es regulen els aspectes centrals o més
importants que afecten a la comunitat política.

Diferències entre jurisdicció i legislació:

El mandat legal és de caràcter:

Abstracte: Es dicta en consideració a una pluralitat indefinida de casos.

General: No té destinatari.

Innovador: Innova l’ordenament jurídic afegint noves normes.

El mandat jurisdiccional és de caràcter:

Concret: Es refereix a un fet que ja ha tingut lloc en la realitat.

Especial: Només produeix efectes sobre els que han sigut part en el procés.

Declaratiu: Trasllada la resposta del Dret declarant la voluntat d’aquest a un cas concret.

- Jurisdicció i administració:
- La potestat executiva ha de proveir de multitud de maneres al bé de la cosa pública
executant i desenvolupant les lleis dictades pels òrgans legislatius, dipositaris de la voluntat
popular.

- Ara bé, l’Administració també té funcions que s’assemblen a la funció jurisdiccional:

- Potestat sancionadora.

Diferències entre jurisdicció i administració:

La potestat administrativa:

1. Actua amb submissió jeràrquica.

2. Desinterès subjectiu o imparcialitat.

3. L’actuació del dret és una potestat instrumental respecte de les funcions que té
encomanades, actua en cosa pròpia (té interès objectiu).

4. Actuació del dret susceptible de revisió pels òrgans jurisdiccionals.

La potestat jurisdiccional:

1. Actua amb independència.

2. Desinterès subjectiu o imparcialitat.

3. L’actuació del dret és la única potestat que té encomanada i actua en cosa aliena
(desinterès objectiu).

4. Les seves resolucions tenen autoritat de cosa jutjada.

TEMA 2: La potestat jurídica:

1. La relativitat del concepte de jurisdicció

Malgrat que hi ha acord en la necessitat que el poder públic assumeixi la funció de resoldre
conflictes, el concepte “jurisdicció”, entès com a facultat o funció de dir el dret i aplicar-lo, és
complexe sostenir que aquest concepte sigui unívoc i que serveixi per a definir la forma i les
modalitats sota les que aquesta funció es desenvolupa en els diversos règims i sistemas de
govern que s’han donat històricament.

Per aixó és preferible acollir un concepte relatiu de jurisdicció, en els sentit que correspongui
a la seva concreta configuració en un determinat sistema i en un determinat moment.

S’ha de basar en la Constitució (art. 117 a 127) i en la LOPJ:

- Jurisdicció→ Potestat pública que té com a missió l’actuació o realització del
dret objectiu al cas concret.

2. L’abolició de la justicia privada o autotutela

S’aboleix la justicia privada o auto ajuda ja que suposa sempre subjectivisme o inclús ús de
la violencia o la coacció per fer prevaldre la seva concepció de la justicia (Avui en dia la
realització arbitraria del propi dret és un delicte tipificat a l’Art. 455 del CP)

Aquest sistema, l’autotutela, només es dóna en sistemas molt primitius des del punt de vista
jurídic, o en casos extrems de manca o debilitat absoluta de poder.

Els òrgans als quals s’atribueix la potestat jurisdiccional no poden ser qualsevols, son els
jutjats i Tribunals, en els que els titulars de la potestat son els Jutges i Magistrats.

3. La jurisdicció com a potestat pública encaminada a l’actuació del dret en el cas

concret

● L’ Art 117.3 de la CE especifica que la potestat jurisdiccional consisteix en “juzgar y

hacer ejecutar lo juzgado”.

- JUTJAR→ És la operació de discernir i declarar la resposta de l’ordenament

jurídic davant uns fets determinats, és l’operació d’aplicar el dret a un cas
concret.
- EXECUTAR→ Materialització, fer real o efectiu la declaració que resulti de
l’operació de jutjar.

Àmbit de l’exercici de la potestat jurisdiccional:

Amb la CE de 1978 l’actuació del dret queda delimitat com:

1. Tutela dels Drets subjectius i dels interessos legítims dels ciutadans (Art. 24 CE)
 2. Monopoli en la imposició de penes (Art. 25 CE)
3. Tutela dels drets i llibertats fonamentals (Art. 53.2 CE)
4. Control de la potestat reglamentària i de la legalitat de l’actuació administrativa (Art.
106.1 CE).
5. Control de la constitucionalitat de les lleis (Art. 161 CE).

4. La jurisdicció i la resta de potestats bàsiques de l’Estat

Jurisdicció i legislació:

La potestat legislativa té com a finalitat la promulgació de les lleis, és a dir, la producció de

normes jurídiques de rang legal mitjançant les quals es regulen els aspectes centrals o més
importants que afecten a la comunitat política.

Semblances→ Caràcter obligatori

Diferències entre jurisdicció i legislació:

El mandat legal és de caràcter: El mandat jurisdiccional és de caràcter:

Abstracte: Es dicta en consideració a una Concret: Es refereix a un fet que ja ha

pluralitat indefinida de caos. tingut lloc en la realitat.

General: No té destinatari concret. Especial: Només produeix efectes sobre

Innovador: Innova l’ordenament jurídic
afegint noves normes.
els que han sigut part en el procés.
Declaratiu: Trasllada la resposta del Dret
declarant la voluntat d’aquest a un cas
concret

Jurisdicció i administració:

La potestat executiva ha de proveir de moltes maneres diferents al bé de la cosa pública,

executant i desenvolupant les lleis dictades pels òrgans legislatius que tenen encomanada
la potestat legislativa.

Ara bé, l’Administració també té funcions que s’assemblen a la funció jurisdiccional:

- Potestat sancionadora

Diferències entre jurisdicció i administració:

La potestat administrativa La potestat jurisdiccional

Actua amb submissió jeràrquica. Actua amb i independencia.

Desinterès subjectiu o imparcial. Desinterès subjectiu o imparcialitat.

L'actuació del dret és una potestat L'actuació del dret és la única potestat que
instrumental respecte de les funcions que té encomanda i actua en cosa aliena
té encomanades, actua en cosa pròpia (té (desinterès objectiu)
interès objectiu)
Les seves resolucions tenen autoritat de
Actuació del dret susceptible de revisió pels cosa jutjada.
òrgans jurisdiccionals.
TEMA 3: Els òrgans jurisdiccionals

Són els òrgans de l’Estat als quals aquest els atribueix en exclusiva la potestat
jurisdiccional.

N’hi ha de 2 classes:

- JUTJATS: Òrgans en què la potestat jurisdiccional la té una única persona, EL

JUTGE o EL MAGISTRAT.

- TRIBUNALS: Òrgans jurisdiccionals col·legiats, és a dir, que la potestat

jurisdiccional la tenen diverses persones conjuntament, ELS MAGISTRATS.

Els òrgans jurisdiccionals unipersonals:

ELS JUTJATS (integrats per un únic jutge o magistrat)

1.- Jutjats de Pau

2.- Jutjats de 1ª Instància i Instrucció
3.- Jutjats mercantils
4.- Jutjats penals
5.- Jutjats de 1ª Instància Contenciós-Administratius
6.- Jutjats socials
7.- Jutjats de menors
8.- Jutjats de violència sobre la dona
9.- Jutjats de vigilància penitenciària
10.- Jutjats centrals d’instrucció
11.- Jutjats centrals penals
12.- Jutjats centrals Contenciós-Administratius
13.- Jutjats centrals de menors
14.- Jutjats centrals de vigilància penitenciària

Els òrgans jurisdiccionals col·legiats:

ELS TRIBUNALS (integrats per més d’un magistrat)

1.- Audiències Provincials

2.- Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes
3.- Audiència Nacional
4.- Tribunal Suprem

Tribunals reconeguts en Tractats Internacionals:

5.- Tribunal Europeu de Drets Humans

6.- Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees
Divisió territorial:

L’Estat s’organitza territorialment, a efectes judicials, en municipis, partits, províncies i

Comunitats Autònomes.

Els ordres jurisdiccionals:

Els òrgans judicials unipersonals i col·legiats que hem mencionat integren la denominada
jurisdicció ordinària que s’identifica amb el Poder Judicial.

Hi ha també les denominades jurisdiccions especials que són:

- El Tribunal Constitucional
- El Tribunal de Comptes
- Tribunals consuetudinaris i tradicional
- El Tribunal del Jurat
- Els Tribunals Militars

La JURISDICCIÓ ORDINÀRIA està dividida en branques o divisions que es denominen

ORDRES JURISDICCIONALS:

- ORDRE JURISDICCIONAL CIVIL: Coneix dels assumptes de Dret Privat dispositiu

(Dret Civil i Mercantil).
- ORDRE JURISDICCIONAL PENAL: Causes i judicis criminals. Delictes i faltes
recollits en el Codi Penal.
- ORDRE JURISDICCIONAL CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU: Pretensions contra
actes de les Administracions Públiques, responsabilitat patrimonial de
l'Administració.
 - ORDRE JURISDICCIONAL SOCIAL: Pretensions en matèria laboral, tant en
conflictes individuals com col·lectius i reclamacions en matèria de Seguretat Social.

Ordres jurisdiccionals i òrgans (ordenats jeràrquicament):

Mirar cada un si es òrgan unipersonal o col·legiat

● Ordre jurisdiccional civil:

Jutjats de pau:

- Demarcació→ S’ubiquen a tots els municipis en els que no existeix jutjat de Primera
Instància i Instrucció. Agrupacions de jutjats de Pau.

- Característiques pròpies→ Jutges no professionals, de caràcter temporal.

- Competències→ Jurisdicció civil coneixen d’assumptes d’escassa quantia (civil fins a

90€) i algunes faltes lleus.

Jutjats de primera instància i instrucció:

- Demarcació→ Àmbit del partit judicial i seu a la capital.

- Característiques pròpies→ Es poden establir com a òrgans diferents: els jutjats de

Primera Instància i els jutjats d’Instrucció.

- Competències→ Exerceixen la jurisdicció en els ordres civil i penal.

Són òrgans essencialment de primera instància. En matèria civil coneixen de la majoria

d’assumptes, excepte els atribuïts als jutjats de Pau o als jutjats Mercantils.
Jutjats mercantils:
 - Demarcació→ Àmbit provincial i seu a la capital provincial.

- Competència→ Coneixen de les qüestions que es susciten en matèria concursal i

de les seves incidències en l’ àmbit civil i laboral. Assumptes en matèria mercantil.

● Ordre judicial penal:

Jutjats de primera instància i instrucció o instrucció:

COMPETÈNCIES:

- Procediment d’habeas corpus

- Delictes lleus
- Instrucció dels delictes que han de resoldre l’Audiència Provincial o el jutjat d’allò
penal.

Jutjats de violència contra la dona:

- Demarcació→ Àmbit del partit judicial.

- Competències→ Tenen atribuïda competència en matèria penal essencialment, però

també civil quan s’hagi iniciat un procés penal per delicte de violència de gènere.
Instrucció d’aquests delictes i judici en els delictes fixats per llei (contra la integritat
moral, llibertat sexual, violència, intimidació, assassinat)

Jutjats de vigilància penitenciària:

- Demarcació→ Àmbit provincial. Variable segons el número de centres penitenciaris.

- Competències→ Per a conèixer de la matèria relativa a l’execució de penes

privatives de llibertat i règim de compliment. No instrueixen ni jutgen.

- Existeixen jutjats Centrals de Vigilància Penitenciària.

Jutjats penals:

- Demarcació→ Àmbit provincial, encara que n’hi ha en alguns partits judicials.

- Competències→ Coneixen en primera instància de l’enjudiciament dels delictes

menys greus (penes fins a 5 anys de presó o alternatives no superiors a 10 anys)
instruïts pels jutjats d’Instrucció.

- Existeixen jutjats Centrals Penals.

Jutjats de menors:
 - Demarcació→ Àmbit provincial.

- Competències→ Coneixen dels processos per delicte o falta comesos per menors
d’edat penal (de 14 a 18 anys) i de l’execució de les penes resultants.

- Existeix un jutjat Central de Menors.

Jutjats centrals d’instrucció:

- Demarcació→ Tenen jurisdicció a tota Espanya, seu a Madrid (art. 88 LOPJ).

- Competències→ instrueixen els processos que correspon jutjar a la Sala Penal de

l’Audiència Nacional o al jutjat Central Penal. Delictes greus: falsificació de moneda,
atemptat contra el titular de la corona, tràfic de drogues.

Jutjats centrals de menors:

- Demarcació→ Jurisdicció a tota Espanya i seu a Madrid.

- Competències→ Coneixen dels processos per delictes molt greus comesos per
menors d’edat penal (delictes de terrorisme).

Jutjats centrals penals:

- Demarcació→ Jurisdicció a tota Espanya i seu a Madrid

- Competències→ Coneix dels delictes instruïts pel jutjat Central d’Instrucció i altres
atribuïts per la LECrim.

Jutjats centrals de vigilància penitenciària:

- Demarcació→ Jurisdicció a tota Espanya i seu a Madrid.

- Competències→ Per a conèixer de la matèria relativa a l’execució de penes

privatives de llibertat i règim de compliment en delictes competents de l’Audiència
Nacional.

● Ordre jurisdiccional contenciós- administrativa:

Jutjats contenciosos- administratius:

- Demarcació→ Òrgan d’instància en principi d’ àmbit provincial. Demarcació variable.

- Competències→ Per a conèixer de la impugnació dels actes de les entitats locals,

Comunitats Autònomes, etc. en l’àmbit de la província.

- Existeixen jutjats Centrals Contenciós-administratius.

Jutjats centrals contenciosos-administratius:

- Demarcació→ Jurisdicció a tota Espanya i seu a Madrid.

- Competències→ Primera o única instància de recursos contra acte d’administracions

amb competència en tot el territori nacional.

● Ordre jurisdiccional social:

Jutjats socials:

- Substitueixen les antigues Magistratures de Treball.

- Demarcació→ Òrgan d’instància d’àmbit provincial en l’ordre social. Demarcació

variable.

- Competències→ Matèria laboral individual o col·lectiu d’àmbit provincial i de la

Seguretat Social.

Audiència provincial:

- Tenen jurisdicció en l’ordre civil i penal, i en el territori de la província. Seu a la

capital de província, de la que agafen el nom. Dividida en seccions no en sales.

- Superior jeràrquic de tots els jutjats de la província en els ordres civil i penal.

- Coneixen sobretot dels recursos contra les resolucions dels òrgans unipersonals, i
en l’ordre penal en instància dels delictes greus; també de les qüestions de
competència.

Tribunal superior de justícia de les comunitats autònomes:

- Demarcació→ Culminen l'organització judicial en l’àmbit de la Comunitat Autònoma

(art. 152 CE) tret de les competències del TS.

- Competències→ Exerceixen la seva jurisdicció en tots els ordres.

- Tres Sales: CIVIL, PENAL i CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU I SOCIAL.

- Òrgan d’instància, de recursos, i qüestions de competència.

Audiència nacional:

- Demarcació→ Seu a Madrid i jurisdicció a tot Espanya

- Posició particular en l’organigrama judicial: òrgan eminentment penal, al que se li

afegeixen atribucions contenciós-administratives i socials
 - Tres Sales: Sala Penal, Sala Contenciós-Administrativa i Social i Sala d’Apel·lació.

- És un òrgan d’instància sobretot.

- Superior jeràrquic només dels jutjats Centrals (recursos).

Tribunal suprem:

- Òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres jurisdiccionals (art. 123 CE).

- Té la seva seu a Madrid i la seva jurisdicció s'estén a tot el territori espanyol.

- Té 5 Sales (civil, penal, contenciós-administratiu, social i militar).

- Òrgan de cassació i recursos extraordinaris fonamentalment.

- Qüestions de competència.

Funcionament dels òrgans col·legiats:

- Divisió dels tribunals→ En Sales i Seccions. Mecanismes de divisió del treball.

- Les sales→ És la divisió que existeix en:

- TRIBUNAL SUPREM (5 sales): Civil, Penal, Contenciós-Administrativa,

Social i Militar.
- AUDIÈNCIA NACIONAL (4 sales): Apel·lació, Penal,
Contenciós-Administrativa i Social.
- TRIBUNALS SUPERIORS DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (3 sales): Civil i
Penal, Contenciós-Administrativa i Social.

Les sales es poden dividir alhora en seccions.

- LES SECCIONS: És la divisió que existeix a les Audiències Provincials, que

normalment es divideixen en secció civil i penal. No es poden dividir més.

- La formació de la sala:

Per tal de realitzar actuacions jurisdiccionals vàlides, la Sala o Secció ha d’estar constituïda
per un nombre determinat de Magistrats, que llevat d’alguns casos excepcionals, la Llei
exigeix que siguin tres (art.196 de la LOPJ).

- El president de sala i secció:

La sala o secció està presidida per un Magistrat amb funcions de caràcter administratiu o
governatiu i disciplinària, però sense vot de qualitat de cap classe.

- El magistrat pontent:

La condició de ponent en un determinat assumpte recau en un dels Magistrats que han

format sala segons un torn que s’elabora anualment. Les seves funcions, són bàsicament
presidir la pràctica de les proves i proposar la Sentència i redactar-la.

- Deliberació, votació i decissió dels assumptes:

Els assumptes s’han de decidir per majoria absoluta dels Magistrats.

- Cubertura d’absències d’un Magistrat:

- Amb altres magistrats del Tribunal designats per torns entre els que estiguin més
lliures i de nomenament més recent (Art. 199 de la LOPJ).

- Comissions de servei: mesura excepcional per casos de retard o acumulació

d’assumptes. Termini màxim de 6 mesos prorrogable. Nomenament pel CGPJ. (Art.
216 de la LOPJ).

- Magistrats suplents: llista elaborada anualment pel CGPJ entre persones amb més
de 15 anys a la carrera judicial. No més d’un suplent per sala (Art. 200 i 201 de la
LOPJ).

- La sala de vacances:

En cada Tribunal hi ha una Sala que s’ocupa dels assumptes urgents durant el mes d’Agost.

Conflictes de jurisdicció, conflictes de competència i qüestions de competència:

Conflictes que es poden suscitar amb la distribució de funcions dins de la jurisdicció i

d’aquesta amb els altres poders o autoritats estatals. Poden ser de dos tipus:

- Positius→ Ambdós òrgans en conflicte es consideren alhora titulars de la atribució

discutida.
- Negatius→ Un òrgan declina la competència a favor d’un altre i aquest, alhora,
estima que no li correspon aquella atribució.

Conflictes jurisdiccionals:

Hi ha 4 classes de conflictes de jurisdicció:

1. Entre Jutjats i Tribunals vs l’Administració. El resol el Tribunal de Conflictes de

Jurisdicció.
 2. Entre Jutjats i Tribunals vs els òrgans judicials militars. El resol la Sala de Conflictes
de Jurisdicció.

3. Entre els Jutjats o Tribunals Militars vs l’Administració. Els resol el Tribunal de

Conflictes de Jurisdicció.

4. Entre Jutjats i Tribunals vs Tribunal de Comptes. Els resol el Tribunal de Conflictes

de Jurisdicció.

Conflictes de competència:

Conflictes d’atribució de competències entre jutjats i Tribunals de diferents ordres

jurisdiccionals. Resol una Sala especial de TS formada pel President i un Magistrat de cada
ordre jurisdiccional en conflicte, designats anualment.

L’ordre jurisdiccional penal és sempre preferent.

Qüestions de competència:

Entre Jutjats i Tribunals que pertanyen al mateix ordre jurisdiccional.

Per exemple, un conflicte entre un Jutjat de Primera Instància Civil i un Jutjat de Pau en un
tema civil. Pot ser de matèria o territorial. Resol l'òrgan immediatament superior
TEMA 4: La independència i la imparcialitat com a eixos de la regulació legal de la
jurisdicció

1882→ Ley Enjuiciamiento Criminal Española

2015→ Última modificació

1. Independència:

És la principal nota característica de la potestat jurisdiccional i la que permet distingir-la amb

més nitidesa de la resta dels poders de l’Estat.

La independència és pròpia dels òrgans judicials i, dels jutges i magistrats. NO al Poder

Judicial.

La independencia està lligada inexorablemente a submissió a la llei.

Seguint el professor Montero Aroca la independència es concreta en:

- Submissió exclusiva al dret
- No submissió a altres tribunals
- Absència de jerarquia
- No submissió a cap entitat

2. La imparcialitat dels òrgans judicials i la seva estreta relació amb la independència:

La imparcialitat significa que en l’exercici de la funció jurisdiccional els tribunals han d’actuar
només sotmesos a la legalitat, sense afavorir ni perjudicar cap de les parts en conflicte per
raons alienes a la propia legalitat.

Aquesta característica no és exclusiva dels òrgans judicials. La constitució la preveu

expressament per als òrgans de l’Administració. En canvi no la preveu expressament per als
òrgans judicials, segurament perquè considera que està indissolublement unida a la
independència. Ara bé, ambdós conceptes son separables.

3. Garanties constitucionals de la independència i la imparcialitat dels tribunals:

1. Inamobilitat:

Els jutges i magistrats no poden ser separats, suspesos, traslladats ni jubilats si no és per
alguna de les causes i amb les garanties previstes per la llei.

Tot i que aquesta és una característica també dels funcionaris públics, en el cas dels òrgans
judicials això constitueix una garantia de la seva independència i imparcialitat

2. La predeterminació legal dels jutjadors:

a) Predeterminació de l’òrgan judicial. Prohibició dels tribunals d’excepció.

b) Predeterminació legal de la demarcació i planta dels òrgans judicials.
 c) Predeterminació de la composició personal de l’òrgan judicial.
d) Predeterminació de la competència i dels criteris de repartiment.

3. Incompatibilitat:

L’exercici de funcions jurisdiccionals és incompatible amb la majoria d’activitats

professionals excepte la docència o la recerca jurídiques.

Amb això s’intenta evitar que qualsevol professió o activitat perjudiqui la necessària
imparcialitat i la independència dels òrgans judicials.

4. Apoliticitat:

Igual que els membres del Ministeri Fiscal els jutges i els magistrats no poden desenvolupar
càrrecs públics ni pertànyer a partits polítics o sindicats.

Això no impedeix que els jutges i magistrats formin part d’associacions professionals en
defensa dels seus interessos professionals.

5. Garanties relacionades amb l’accés a la funció jurisdiccional, la provisió de places

i la progressió en el si de la carrera judicial:

Si l’accés a la carrera i la promoció depenen del poder executiu, això pot donar lloc a
inmissions en la independència i la imparcialitat de jutges i magistrats.

És per això que la LOPJ preveu sistemes objectius per a entrar a la carrera judicial
(oposició, concurs-oposició) evaluats per tribunals que no siguin designats pel poder
executiu.

6. Govern autònom dels òrgans judicials:

L’autonomia de cada òrgan judicial, i la seva independència son indiscutibles. Això no

impedeix, però, que el poder judicial precisi tenir òrgans de govern. Del que es tracta és de
que aquests òrgans no estiguin controlats pel poder executiu.

Aquest govern autònom es dedica a aspectes merament organitzatius o de govern, mai

incideix en la funció jurisdiccional.

7. Garantia formal de la independència:

Consisteix en la reserva de llei, i concretament de Llei Orgànica (la LOPJ) per a regular els
principals aspectes relatius als tribunals. Article 122.1 CE.

8. Abstenció i recusació:

Si el jutge té una relació amb la persona acusada, ha d’abstenir-se a tractar aquell judici. En
canvi, la recusació és quan la víctima sap que en aquell jutjat hi ha una persona amb relació
amb la persona acusada.
 9. Immunitat:

Es protegeix a jutges i magistrats de detencions arbitràries que puguin comprometre

l’exercici de la seva funció. També es tracta de mecanismes que permeten evitar-los haver
de comparèixer davant d’autoritats administratives o militars.

10. Independència econòmica

Si no es garanteix la independència econòmica és difícil garantir la independència i la

imparcialitat dels jutges i dels magistrats.
TEMA 9: El personal al servei de l’Administració de Justícia

1. El personal jurisdiccional i la carrera judicial:

El personal jurisdiccional és aquell que té atribuïda la potestat jursidiccional, tant
individualment (Jutges) com col·legiadament (Magistrats).

Hi ha 3 categories de personal jurisdiccional:

1. El Jutge→ Òrgan judicial unipersonal. És la categoria mitjançant la qual s'accedeix

en la majoria d'ocasions a l'exercici de la funció jurisdiccional.
2. El Magistrat→ Membre d'un òrgan judicial col·legiat.
3. El Magistrat del Tribunal Suprem→ Categoria específica, única, que correspon als
Magistrats que integren aquest Tribunal

Classes:
- Jutges i Magistrats nomenats temporalment:
- Jutges de Pau (només hi és on no hi ha jutge de 1a instància) → No cal que
siguin llicenciats en Dret, per un període de 4 anys, elegits pel Ple de
l'ajuntament.
- Jutges substituts (213 LOPJ)
- Jutges de provisió temporal (jutges per donar suport als jutges que tenen
aquelles competències)
- Magistrats suplents (lo mateix que jutges de provisió temporal però amb
funcions de magistrats)

- Jutges i Magistrats de carrera:

- Ingrés:
- Oposició lliure
- Concurs oposició
- Concurs de mèrits
- Designació discresional pel CGPJ per a vacants
- Ascens de categoria:
- Antiguitat
- Proves selectives o d’especialització
- Decisió discresional del CGPJ
- Provisió de places

2. El personal no jurisdiccional:

2.1. Personal auxiliar al Servei de l'Administració de Justícia:

- Lletrats de l’Administració de justícia:
- Accés: Llicenciats en Dret amb oposicion
- Funcions: Tenen moltes funcions, entre d'altres, donar fe pública judicial,
organització, gestió, inspecció i direcció del personal, facilitar a les parts la
informació que legítimament reclamin, conciliacions, jurisdicció volunària…

- Metges forenses i altres (casos generals/casos especials)

Es classifiquen en dos grups:
- Cossos Generals→ Fan tràmits i feines de caire proessal i administratiu.
- Cossos Especials→ Quan es necessiten una sèrie de coneixements
específics.

- Personal laboral i personal funcionari Administracions públiques diferents de

l’Administració de justícia→ Quan es necessita ajudar l'Administració de Justícia
amb personal funcionari de fora.

- Polícia judicial→ A vegades es necessita la policia per dur a terme actuacions

processals.
- Unitats→ Qualsevol cos policial dels existents a l’Estat.
- Dependència funcional i orgànica→ Depenen funcionalment del Tribunal que les
demani i orgànicament del cos policial al que pertanyin.

2.2. Personal col·laborador amb l’Administració de justícia:

- Ministeri fiscal→ Tenen la funció de promoure l'acció de la justícia en defensa de la

legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la Llei, d'ofici o a
petició dels interessats.

- Advocats→ Defensa de les parts i donar consells i assessorament jurídic.

- Procuradors→ Representació de les parts davant del Tribunal. Les sol·licituds i

escrits que facin les parts amb la direcció de l'advocat només són vàlides si es fan
sota la representació d'un procurador.

- Assistència jurídica a les Administracions públiques.

TEMA 10: La jurisdicció i competència (surt segur)

El jutjat d’instrucció (no dicta gairebé mai sentencia) en la jurisdicció espanyola, que depén
de l’audiència nacional, es competent en delictes al territori espanyol, i a qualsevol altre lloc
si la víctima és espanyola.

Tipus de jurisdiccions:

Jurisdicció penal: S’organitza en audiències provincials (jutjat d’instrucció i jutjat penal),

tribunal superior de justicia i finalment, tribunal suprem.

Per delictes molt greus tenim l’audiència nacional (terrorisme, crims organitzats,
falsificació de moneda, etc.), amb el mateix esquema d’organització: a l’audiència nacional
tenim el jutjat central d’instrucció i un jutjat central penal, el superior d’apel·lació i finalment,
el tribunal suprem.

La jurisdicció espanyola; les seves comeptències venen designades per la LOPJ.

La diferència entre la jurisdicció penal i la civil, és que la penal s’aplica quan algú es
salta el codi penal i va encaminat cap a l’ingrés a pressó o a una multa. En canvi la
jurisdicció civil, va més encaminada cap a assumptes d’establiment de drets, impedir
fets o reclamar alló que és meu.

Jurisdicció civil: S’organitza en jutjats de 1ª instància (on podem trobar els jutjats
mercantils), seguidament l’audiència provincial, i finalment el tribunal superior de justicia o
bé el tribunal suprem.

Jurisdicció contenciós-administrativa (la qual tracta de temes de sancions): S’organitza

en el jutjat contenciós-administratiu, seguidament està el tribunal superior de justicia i
finalment, el tribunal suprem.

Jurisdicció laboral (qüestions relacionades amb el treball -un individu amb la seva
empresa-): S’organitza en: jutjats social, en tribunal superior de justicia i finalment amb el
tribunal suprem.

Tipus de conflictes de competències:

- Competència objectiva→ Es distribueix l’assumpte o causa segons l’objecte del

procés.
- En l’ordre civil: L’òrgan jurisdiccional pot ser competent objectivament tant per
la matèria del procés com pel valor o quantia de l’objecte litigiós.
- En l’ordre penal: La atribució objectiva d’una causa ve determinada per la llei
en base a un criteri qualitatiu, segons qui sigui l’imputat, i a un altre de
quantitatiu, material, segons es la pena associada o el tipus de delicte.
- En l’ordre contenciós-administratiu:
- En l’ordre social:
 - Competència funcional→ El jutge o tribunal coneixerà funcionalment no només del
plet principal, sinó també dels incidents, les excepcions que es proposin, la
reconvenció si s’escau, i de l’execució, tant de providències i interlocutòries com de
la pròpia sentència.

- Competència territorial:

La llei d'enjudiciament civil diferencia en primer lloc entre furs especials i furs generals.

- Els furs especials són aquells furs que no es poden disposar, és a dir, que la llei fixa
l'òrgan territorialment competent, i aquesta competència no es pot alterar.
Exemple: en supòsits de finca hipotecària.

Per al supòsit que no estiguem davant d'un supòsit de fur especial, és a dir, que la
llei fixa qui és l'òrgan judicial competent per conèixer de l'assumpte apliquem els
criteris següents:

- En el cas que les parts han pactat documentalment la submissió a un òrgan

judicial territorialment concret, en diem submissió expressa.
- Per al cas que les parts no hagin pactat cap òrgan judicial territorialment
competent, poden passar dues coses:

- Que apliquem el criteri de fur general.

- Aquest criteri estableix que és competent per conèixer territorialment
un assumpte, lòrgan judicial del domicili del demandat.
- Que apliquem el criteri de submissió tàcita.
- Per al supòsit que la part demandant presenti la demanda en un
òrgan judicial que territorialment no sigui ni el del pacte exprés ni el
del fur general, però que la demandada ho accepti contestant la
demanda, estem en un supòsit de submissió tàcita.

Mecanismes per fer valdre la competencia territorial o impugnar la competencia:

- Declinatoria: Es presenta davant el jutge que està coneixent i que es considera que
no te competencia.

Legitimació activa: el demandat i els qui puguin ser part legitima en el procediment.
Es podrà interposar durant els primers 10 dies de termini per contestar la demanda
(ordinari) o en cls o dies posteriors a la citació per a la vista (verbal).s'haurà 'aportar algun
principi de prova que justifiqui la talta de competencia. El procediment es suspèn fins a la
resolució de la declinatòria. El procediment es suspèn fins a la resolucio de la declinatoria.
Es poden acordar però actuacions urgents (mesures cautelars, asegurar una prova) La part
contraria podra al legar si ho considera dient en 5 dies. Resolt el mateix organ en cinc dies.

- Inhibitoria

- Determinació definitiva del jutjadors:

Canvi de personal jutjador sense alteracio de la competencia:

Abstenció i recusació:

Causes:

- Vincle matrimonial o situacio de fet assimilable 1 parentesc per afinitat o

consanguinitat fins el 4t grau amt les parts o el representant del Ministeri Fiscal.
- El mateix vincle tins a 2n grau amb I advocat o procurador.
- Haver sigut defensor judicial o integrant deIs organismes tutelars de qualsevol de les
parts o haver estat sota cura o tutela d'alguna d'elles.
- Tenir interes directe o indirecte en la causa.
- Implicacio actual 1 efectiva.
- Ser o haver estat alguna de les parts subordinat del jutge.
- Ser O haver sigut denunciant acusador d alguna de les parts.
- Haver estat defensor o representant d'alguna de les parts.
- Haver participat en la fase d'instruccio si es tracta d una causa penal o naver resolt
la primera instancia.
- Amistat intima o enemistat manitesta amo alguna de les parts
- Estar o haver estat denunciat o acusat per alguna de les parts1 haver prosperat el
procediment.
TEMA 11: L’acció i la tutela judicial:

Acció→ És aquella actuació que dus a terme davant l'Administració de Justícia buscant una
tutela judicial efectiva (art. 24 de la CE).
Acció→ Dret dels ciutadans a obtenir la prestació d’una activitat jurisdiccional. Demanar allò
que és teu. És un dret que es diferencia del dret subjectiu.
L'exercici d'aquesta acció és un dret que si se’t nega, fa que no se’t dongui la tutela judicial
que et pertoca. L'Administració ha de fer que puguis gaudir d’aquest. És a dir, si tens un dret
però hi ha algú que no te’l deixa exercir, tens el dret de que l'Administració faci el que toqui
perque el puguis exercir.

Justícia→ És donar a cadascú allò que és seu. I qui diu què és de cadascú és el jutge.

Prescripció→ A causa del pas del temps, encara que tinguis dret a una cosa,
l’Administració no deixa que l’exerceixis.

Dos tipos de prescripció:

- Extintiva→ Tu tens un determinat termini per dur a terme una determinada acció i si
deixes passar el temps, l'Administració ja no et deixa que ho diguis a terme.
- Adquisitiva→ “Com que ell porta 20 anys assegut a la mateixa cadira, la justícia
determina que aquella cadira és seva”.

En el procés penal espanyol hi ha dos tipus d’accions:

- Acció civil (Responsabilitat civil)

- Acció penal (Presó o multa)

Amb el delicte tenim una infracció de la norma penal i la societat persegueix a través d’un
procés penal que s'inicia amb l’acció. El delicte pot provocar perjudicis economics.

Exemple: “Està prohibit trencar les coses i jo ho faig”

- Hi ha un perjudici econòmic per lo que he trencat. (Responsabilitat civil)

- Hi ha un perjudici penal (Acció penal)

La responsabilitat civil es pot perdonar si el perjudicat ho diu, pero l’acció penal MAI.

El fiscal, la víctima i el poble estan legitimats per dur a terme l’acció penal.
El fiscal i la víctima estan legitimats per dur a terme l’acció civil.

Desistiment→ Vol dir que estic reclamant un dret i de cop i volta ja no el vull reclamar.
Desisteixo o renuncio? En l’àmbit civil, si desisteixo, al cap d’un temps puc tornar-lo a
reclamar pero si renuncio, no. En canvi, en l’àmbit penal, si el fiscal no ho accepta no puc.
L’acció en el procés civil:

El ciutadà té 3 drets enfront de l’Administració de Justícia:

● Dret a l’accés a la jurisdicció→ És el dret a obtenir dels Tribunals un pronunciament

o resposta de qualsevol classe i contingut sobre la pretensió o sol·licitud formulada.
És el dret a obtenir una resposta jurisdiccional.

● Dret al procés→ És el dret a obtenir dels Tribunals un pronunciament o resolució

sobre el fons, és a dir, no un dret a obtenir qualsevol tipus de resposta dels
Tribunals, si no el dret a que es tramiti el procediment i a obtenir, una vegada hagi
conclòs, una resolució sobre la sol·licitud plantejada (ja sigui estimant-la o
desestimant-la).

● Dret a una sentència favorable→ És el dret a obtenir dels Tribunals un

pronunciament, que a més de resoldre sobre la pretensió plantejada pel ciutadà,
sigui favorable o aculli l’esmentada pretensió, sempre i quan concorrin els requisits o
condicions a què l’ordenament jurídic imposa a la titularitat del dret o interès que
s’exercita mitjançant aquella pretensió.

L’acció en el procés penal:

Un cop et donen la raó, tens dret a demanar al jutge una execució.

No hi ha cap àmbit que no estigui sotmés a una resolució judicial, excepte el rei.

Notícia→ Posar una denuncia.

El denunciant participa al principi del procés. Aquest declara en el judici.

Excepció de no declarar→ Quan tens una relació afectiva o de parentiu amb la persona
acusada.
En el cas de la violència doméstica, en molts casos, la víctima no declara ja que hi ha una
relació de parentiu o efectiva. Com que no declara, no hi ha prous proves i es declara
sentencia absolutoria.
TEMA 12: Tutela judicial

L'acció com a dret fonamental a obtenir la tutela judicial efectiva està a l'art. 24.1 CE.

Art 24.1→ Todas las personas tienen derecho a obtener la tutela efectiva de los jueces y
tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en ningún caso,
pueda producirse indefensión.

Indefensió→ Un no pot exercitar amb l’amplitut que voldria tots els seus drets.

Dret a l’accés a la justícia i dret a la resolució de fons.

Exemple: “Si jo em vull personar en acusació particular i el jutge no em deixa, estaria violant
l’art. 24 de la CE”.

Art 24.2→ Asimismo, todos tienen derecho al Juez ordinario predeterminado por la ley, a la
defensa y a la asistencia de letrado, a ser informados de la acusación formulada contra
ellos, a un proceso público sin dilaciones indebidas y con todas las garantías, a utilizar los
medios de prueba pertinentes para su defensa, a no declarar contra sí mismos, a no
confesarse culpables y a la presunción de inocencia.

1. Dret al Jutge ordinari predeterminat per la llei:

- És una garantia d’imparcialitat i independència.

2. Dret a la defensa i a l'assistència lletrada, incloent la figura de la gratuïtat de la justícia

quan calgui. No cal estar assistit en tots els casos.

Té dues fases importants:

- Detenció→ T’impedeixen la lliure circulació. (Art. 520 de LECRIM→ Estableix quin

són els drets del detingut)
- Procediment→ Art.118 de LECRIM (fase d’instrucció + judici oral)

Això evita que te otorguin un jutge especial per al teu cas.

- Per delictes civils amb pena inferior de 2.000€ no cal advocat.

- Per delictes penals lleus no cal advocat.
- El dret a l’assistència lletrada té com a finalitat assegurar els principis d’igualtat de
parts i contradicció.

A Espanya, en casos de delictes no lleus, tot el que es digui sense la presència d’un
advocat, no té validesa.

- La designació d’advocat és obligatòria. Si no en tens, se te otorga un jutge d’ofici (si

tens diners l’has de pagar).
- El dret inclou la possibilitat de designar un Lletrat de la seva lliure elecció.
3. Dret a un procés públic:

- El judici oral ha de ser públic (tot i que en casos excepcionals es pot fer a porta
tancada).
- La fase d’instrucció regeix el principi de secret de sumari (el jutge pot dir que ningú
sap el que estic investigant, excepte el ministeri fiscal. També és secreta de manera
ordinaria (només les poden saber les parts)

4. Dret a un procés sense dilacions (esperes) indegudes:

- Un cop dictada la sentència, s'ha d'aplicar.

5. Dret a ser informat de l'acusació formulada:

- L'acusat ha de saber que se'l considera acusat i perquè se l’investiga.

6. Dret a la utilització dels mitjans de prova pertinents per a la defensa, s'ha de poder
proposar i practicar qualsevol prova que es consideri necessària (s'han de motivar les
inadmissions de proves).

- Dret a proposar prova (pot ser que no te l’admetin)

- Dret a obtenir una resposta de si s’adopten o no el mitjans de prova per a la defensa.
(la no admisió pot causar indefensió)
- Dret a que s’apliqui la prova que proposes.

7. Dret a no declarar contra sí mateix i a no confessar-se culpable, es pot guardar

silenci (en el cas de les proves d'alcoholèmia no s'aplica).

8. Dret a la presumpció d'innocència, les proves s'han d'obtenir legalment i no ser acusat
amb anterioritat a les proves.
TEMA 13: Nocions generals sobre el procés

1. Procés, procediment i judici:

- Procés→ El procés és l’instrument exclusiu i excloent a través del qual s’exercita la
potestat jurisdiccional.
- Procediment→ Entenem el tipus o classe de procediment que tenim en el procés,
per exemple, un procediment executiu, declaratiu, cautelar o sancionador. Tot
procediment és un procés judicial i, per tant, dins del procés judicial hi ha diferents
tipus de procediments.
- Judici→ En la pràctica, el judici és la vista que es realitza al final del procés, on es
practica la prova i els advocats exposen oralment al Jutge les seves conclusions,
tant jurídiques com les derivades de la pràctica de la prova.

2. Fases del procediment:

- Fase declarativa→ El procés de declaració té com objecte la declaració del dret al
cas concret a través d’una sentència o d’una resolució equivalent que posi fi al
procediment.

En el procés declaratiu es porten a terme les següents activitats:

- Les al·legacions de les parts (atac i defensa)
- La pràctica de les proves sobre els fets al·legats
- Es dicta la Sentència que s’ha de basar en les al·legacions de les parts i les proves.
- Es preveu la interposició d’un recurs contra la Sentència (en el procediment penal és
obligatori i en el civil en la majoria de casos) i s’inicia la segona instància.
- En algunes ocasions es preveu l’oportunitat d’interposar un recurs extraordinari (de
cassació o d’infracció processal) davant del TS o del TSJ.
- Si no s’interposen recursos o ja s’han resolt tots la Sentència esdevè ferma i queda
revestida de cosa jutjada, posant fi al procediment declaratiu.

En el procés declaratiu es poden exercitar 3 tipus genèrics d’accions:

● Accions merament declaratives
● Accions de condemna
● Accions constitutives

- Mesures cautelars→ Subfase que consisteix en adoptar mesures cautelars que son
actuacions judicials que tracten d’assegurar durant el curs d’un procés l’efectivitat de
la sentència estimatòria que eventualment pogués dictar-se.

Les característiques de les mesures cautelars son:

 1. Instrumentalitat o accessorietat
2. Provisionalitat
3. Assegurament de l’eficàcia de la sentència
4. Es decreten a instància de part

Les principals mesures cautelars que es poden adoptar son:

1. L’embargament preventiu
2. La intervenció de béns
3. L’administració judicial. Exemple: té una empresa i deixa morir l’empresa per això no
genera beneficis.
4. L’ anotació preventiva de demanda
5. El dipòsit judicial. Exemple: el quadre

- Fase d’execució→ Mitjançant el procés d’execució es tracta de donar compliment o

efectivitat a una declaració judicial.
- Només són objecte d’execució les sentències de condemna.
- Les actuacions executives poden ser de molt diversa ndole:
- Sentència penal: Si s’imposa una pena de privació de llibertat, l’execució
consisteix en que es faci efectiu l’ingrès del condemnat al centre penitenciari i
en l’efectivitat de la reclusió durant el temps i en les condicions que es
deriven de la condemna i de l’aplicació de la legislació penitenciaria.
Exemple: tres anys de presó, la persona voluntàriament no va a la presó,
mitjançant l’execució comuniquen als cossos policials detenir a la persona
automàticament i portar-lo a la presó.

- Sentència que condemna al pagament de diners: L’execució consistirà en

indagar sobre l'existència de béns i drets en el patrimoni del deutor per a
convertir-los en diners. Exemple: embargament de la casa posteriorment fent
la subhasta per poder obtenir el diners que me devia la persona.
- El procès per executar les sentències que condemnen al pagament
de diners es caracteritzen perquè es fan dues operacions
fonamentals:
1. L’embargament de béns del deutor.
2. Realització dels béns del deutor per convertir-los en diners
a través de la venta extrajudicial o la subasta judicial.

3. Procés civil, penal, laboral i contenciós-administratiu:

Procés civil (LEC):

- Procés ordinari: Quantia superior a 6.000€.

Tenim 3 fases:
 - Al·legacions inicials→ Consisteixen en demanda i contestació a la demanda
(termini de 20 dies) que pot incloure una possible reconvenció i una
contestació a la reconvenció.
- Audiència prèvia→ Les parts fixen els fets controvertits, al·leguen defectes de
forma, impugnen l'autenticitat del document i proposen la prova que es
practicarà a la vista.
- Judici→ Part essencial de la prova. L'acte de judici on es practica la prova
que s'ha admès pel Jutge en l'audiència prèvia (documental, interrogatòria de
parts, testifical i pericial).
- Procés verbal: Quantia inferior a 6.000€.

El procediment és més curt i té 2 fases:

- Al·legacions inicials→
- Judici→ Monitori (fase per alleugerir el judici, per anar directamente a la fase
executiva)

- Procés penal (LECRIM)→ Quantia superior a 400€

Té 3 procediments:

● Procediment ordinari per a delictes greus (penes superiors a 9 anys de presó):

- Fase d’instrucció: El Jutge d'Instrucció investiga si aquests fets són
constitutius de delicte i si existeixen proves per acusar a la persona
imputada.
- Judici: Han d’haver-hi dos perits per cada cosa que es vulgui peritar.
● Procediment abreujat:
- Judici ràpid: Compresió de l’abreujat.
● Procediment per delictes lleus:
- Serveix per jutjat les faltes. Es d’estructura senzilla i es redueix a la
compareixença de les parts una vegada presentada la denúncia o querella.

- Procés laboral (LJS):

Es tramiten les pretensions de dret laboral i Seguretat Social.

- La seva característica bàsica és que busca la màxima simplicitat i celeritat.

- També li és d’aplicació supletòria la LEC i els principis bàsics que informen el
procediment són els mateixos que el procediment civil.

- Procés contanciós-administratiu (LJCA):

És el procés mitjançant el qual s’impugnen els actes de les Administracions públiques
davant dels órgans jurisdiccionals. Regula un procediment ordinari i alguns procediments
especials en relació a algunes matèries.

No es regula tot el procediment ja que se li aplica suplet riament la LEC (sobretot pel que fa
a la prova).

4. Les fonts del dret processal:

Tractarem 3 aspectes relacionats amb les fonts del Dret processal:

● L’aplicació de la Llei processal en el temp

- Els assumptes que corresponguin als Tribunals civils es substanciaran amb les
normes processals vigents i mai seran retroactives. Això la legalitat processal
aplicable és la vigent en el moment en què es substància el procés, mentre que la
legalitat substantiva aplicable al fons de l’assumpte s la vigent en el moment en què
van tenir lloc els fets, encara que s’hagin derogat en el moment d’iniciar-se el procés.
- Les lleis processals han de preveure necessàriament normes de dret transitori que
divideix el procés en certes unitats o períodes als que li resulti aplicable la nova o
l’antiga legalitat, en funció sobretot, de que aquelles unitats o períodes que s’hagin
iniciat abans o després de l’entrada en vigor de la nova normativa (per exemple, 1a
instància, 2a instància i cassació).
- Habitualment, el nou règim legal no s’aplica a la instància processal que està en curs
en el moment d’entrar en vigor la nova normativa, si no que comença a regir a partir
del moment en què s'inicia la successiva instància o fase processal.

● L’aplicació de la Llei processal en l’espai

- L’Art. 3 de la LEC disposa que els processos civils que se segueixin en territori
nacional es regiran únicament per les normes processals espanyoles (amb les
excepcions que puguin preveure els Tractats i Convenis Internacionals).

● Els usos forenses

- És el costum processal. Molt sovint sota el costum s’amaguen corrupteles i no és
uniforme en els diferents tribunals i jutjats.
TEMA 14: Els principis del procés i del procediment

Tot procés o procediment judicial s’ha de basar en uns principis (establerts a l’article 24 de
la constitució). Són les idees i regles que constitueixen punts de partida per a la construcció
dels instruments essencials de la funció jurisdiccional en el sentit d’organitzar-los,
determinat que substancialment siguin com són els principis son els que regeixen les
estructures dels processos i que la llei ha de respectar en tot cas ja que en moltes ocasions
es poden vulnerar els drets fonamentals.

1. Principi d’Igualtat.

Tothom té les mateixes armes processals.

SECRET DEL SUMARI: el que es fa durant la instrucció no és públic per salvaguardar

l’honra i dignitat de la persona perquè segueix sent una sospita. Les actuacions instructòries
son secretes per l’ordre públic, però no per l’acusat. L’acusat o investigat
no se li dona coneixement dels actes d’investigació per por a que es destrueixen proves
o per danys a terceres persones. Mai pot ser absolt, no pots acabar la instrucció sense
posar-li de manifest a l’investigat tot el que se sap.

2. Principi d’Audiencia o Contradicció.

La instrucció pot continuar sense l’investigat, el judici no. L’excepció és que pot
fer-se el judici en rebel·lia si el delicte no te una pena de més de 2 anys, si se li
ha demanat una adreça a l’investigat durant la instrucció. S’han de donar les
dos condicions.

Ningú pot ser condemnat sense haver estat escoltat → abans no es pot dictar cap
resolució judicial que pugui repercutir o afectar a una persona sense que aquesta hagi
tingut la oportunitat d’influir en el sentit o contingut d’aquesta resolució formulant
al·legacions.

Hi ha vulneració del dret de defensa quan es perjudiquen les oportunitats de prova o

al·legació, en canvi hi ha vulneració del principi de contradicció quan es neguessin de
forma absoluta les oportunitats de prova o al·legació.

2.1. Principi d’aportació de parts: Jo tinc dret a portar al judici tot allò que calgui (elements
probatoris) per determinar allò que estic demanant; tant la innocència com la culpabilitat de
l’acusat.

- Principi d’aportació de parts = APORTACIÓ DE LES PROVES

- Principi dispositiu = APORTACIÓ DELS FETS (delimitar objecte del procés).

La rebel·lia:

Situació jurídica del demandat, imputat o processat que no compareix davant l’autoritat
judicial que l’ha requerit: situació objectiva en un procés civil, subjectiva en un de criminal.

A l’Estat espanyol, la incompareixença del rebel no constitueix obstacle per a la continuació

del procés: hom crea la ficció jurídica per la qual totes les resolucions i providències li són
comunicades en estrades (estrada). La sentència té plena eficàcia, bé que subjecta a la
condició resolutòria durant el temps que el condemnat té dret a ésser escoltat (rescissió).

A partir d’aquesta rebel·lia s’hi apliquen certes mesures cautelars (al procés penal), per tal
d’assegurar el funcionament correcte del judici.

3. Principi acusatori.

Tres punts essencials que defineixen un sistema, una manera de jutjar. El principi significa:

- Qui jutja ha de ser diferent del que acusa.

- Hi ha d’haver congruència en la sentencia. No es pot condemnar més enllà del que

sol·licita l’acusació.

- La prohibició de “reformatio in peius”. No hi pot haver reforma a pitjor.

Un element molt important que ens hi trobem sobretot al judici oral és la PROVA, el seu pes
i la càrrega. Aquesta prova s’ha d’aplicar i usar seguint certs principis, com el d’igualtat,
d’audiència, i el principi d’oralitat → Implica que només són vàlids els actes processals
realitzats de forma oral i només es pot tenir en compte per dictar sentència el material
processal introduït d’aquesta manera.

Publicitat i secret.

Durant la fase d’instrucció els procediments i expedients són secrets i només les parts en
poden saber alguna cosa. Mentre que en la fase del judici oral regna la publicitat ja que s’hi
pot anar a escoltar i observar quines proves s’han usat i si realment desvirtúen la innocència
de l’acusat.
TEMA 17: Solució extrajudicial de conflictes

1. Autocomposició (Àmbit penal i laboral):

Autocomposició→ Les pròpies parts resolen o pacifiquen la controvèrsia, no en virtut de la

intervenció d’un tercer, si no de manera convencional, mitjançant un acord.
- Negació→ Les parts mitjançant mecanismes d’influència i persuació persegueixen
arribar a un acord que els satisfaci.
- Mediació→ És la intervenció en la negociació d’un 3r, acceptable, neutral i imparcial
però que no té poder per ajudar a les parts a arribar voluntàriament a un acord
acceptable.
- Conciliació→ És igual que la mediació però el 3r conciliador proposa a les parts una
solució per pacificar la controvèrsia.
- Audiència prèvia
- Conciliació en l’àmbit laboral

2. Heterocomposició (Àmbit civil i mercantil):

Heterocomposició→ Consisteix en encomanar a un tercer la resolució d’un conflicte amb

una decisió que s’imposa a les parts i que és vinculant.
- L’arbitratge→ Les persones naturals o jurídiques poden posar-se d’acord per
encomanar a una o més persones la resolució de qüestions litigioses, que hagin
sorgit o que puguin sorgir, en matèries sobre les que tinguin lliure disposició
conforme a dret (no en matèries de dret de família o d’estat civil)
- Arbitratge de dret→ S’ha de resoldre aplicant estrictament el dret positiu i
l’àrbitre ha de ser advocat.
- Arbitratge d’equitat

- En cas de desacord, l’arbitratge serà de dret.

- Les parts poden determinar els arbitres en el conveni arbitral o poden pactar el
sistema per escollir-los.
- Les parts poden pactar el nº d’àrbitres (ha de ser imparell) i en cas que no hi hagi
acord es designarà un sol àrbitre.
- Es pot acudir a l’arbitratge institucional (Tribunal arbitral o Tribunal de defensa de la
competència)
- Els àrbitres es poden recusar
- Les parts poden pactar les regles de l’arbitratge sempre que es respectin els
principis d’igualtat, audiència i contradicció.
- Els àrbitres poden decretar mesures cautelars i acordar la pràctica de qualsevol
prova i poden demanar auxili als Jutges de 1ª instància per executar la mesura
cautelar o perquè els assisteixi en la pràctica de la prova.
- La decisió o resolució de l’àrbitre s’anomena LAUDE ARBITRAL.
- El Laude no és directament ferm si no que es pot impugnar davant de l’audiència
provincial mitjançant l’acció d’anulació.
 - El Laude es pot executar com si fos una ST per part del jutge de 1ª instància.

3. El dret d’assistència jurídica gratuita:

3.1.- Àmbit personal:

Poden ser titulars:
1.- Ciutadans espanyols i nacionals de la resta d’estats membres de la Unió Europea i els
estrangers que resideixen a Espanya quan acreditin insuficiència de recursos per litigar.
2.- Entitats gestores de las Seguretat Social
3.- Associacions d’utilitat pública i fundacions
4.- Els treballadors en l’àmbit social
5.- Víctimes de violència de gènere, víctimes de terrrorisme, menors d’edat i persones amb
discapacitat (encara que no acreditin insuficiència de recursos)

3.2.- Requisits pel reconeixement del dret:

1.- Si és persona física: Que els ingressos de persona no superin el doble de l’indicador
públic de renta, si és una unitat familiar que no superi el 2,5, el triple si és família nombrosa i
que no tingui mitjans suficients (valoració de la capacitat econòmica).
2.- Que es litigui en defensa de drets o interessos propis
3.- Si és persona jurídica (associacions d’utilitat pública o fundacions) quan el resultat
comptable anual fos inferior al triple de l’indicador públic de renta.

3.3.- Contingut del dret:

1.- Assessorament i orientació gratuïta amb anterioritat al procés
2.- Assistència gratuïta al detingut o pres en les diligències policials i primera
compareixença al jutjat
3.- Defensa i representació gratuïta per Advocat i Procurador en el procediment judicial
quan la seva intervenció resulti preceptiva o ho motivi el Jutjat en interlocutòria per
preservar la igualtat de parts.
4.- Assistència pericial gratuïta
5.- Inserció gratuïta d’anuncis i edictes en diaris oficials
6.- Obtenció gratuïta d’alguns documents notarials i 80% de reducció en arancels de
Registres.
3.4.- Òrgans competents i procediment:

El reconeixement del dret es sol·licita en el Col·legi d’Advocats en què es trobi el Jutjat o

Tribunal competent.
El Col·legi d’Advocats comprova que el sol·licitant està dins de l’àmbit de beneficiaris i si és
que sí fa una designa provisional d’Advocat i ho comunica al Col·legi de Procuradors perquè
també li designin.
El reconeixement o la denegació definitiva la fa la COMISSIÓ D’ASSISTÈNCIA JURÍDICA
GRATUÏTA
Els Col·legis professionals estableixen uns sistemes de distribució objectiva i equitativa dels
torns per la designa d’advocats (TORN D’OFICI)

3.5.- Reintegrament de les costes processals:

Es poden donar 3 supòsits:

- Si la ST conté un pronunciament en costes a favor del beneficiari del dret
d’assistència jurídica gratuïta, la part contrària les ha de pagar.
- Si la ST imposa les costes al beneficiari del dret d’assistència jurídica gratuïta, les
haurà de pagar si dins dels 3 anys següent ve a millor fortuna (és a dir, si els seus
ingressos superen els barems)
- Si la ST no fa pronunciament en costes, el beneficiari del dret d’assistència jurídica
gratuïta haurà de pagar les costes que hagi causat en la seva defensa sempre que
no siguin superiors a 1/3 del que ha obtingut en el procediment.

3.6.- Les tases judicials:

Desde l’any 1986 s’havien suprimit les tases judicials (pagament per la prestació del servei
públic) però la Llei 10/2012 reformada pel RDL 37/2013 va tornar a instaurar les tases per
les persones jurídiques.
Estan exemptes de pagar tases les persones físiques.
Si no s’acompanya el resguard de pagament, és un defecte subsanable en 10 dies i si no
inadmissió de la demanda.