DRET ADMINISTRATIU I : 149.

18 CE 39/2015 40/2015
Es el dret de les administracions publiques, com poden ser ajuntaments, universitats públiques,
consells comarcals,…

• Les administracions públiques sempre han de vetllar per els interessos generals.
L’administració està sotmesa a un ordenament jurídic.
◦ per tant laes actuacions de l’administració necesesita una cobertura jurídica.
• Principi d’igualtat, l’administració sempre ha de vetllar perque no es crein desigualtats entre
ciutadans.

• El dret administratiu té origen a França en la rev. Fr, en la restauració de l’estat de dret. És el

fruit de aconetixaments liberals, que van s’orginen entre la cumbre del antic regim i que van
donar pas a un nou model d’estat, l’estat liberal se centra en la separació de poders, per tant
el dret administratiu / públic es una branca moderna amb relació al dret privat.

• Administrat consisteix en tenir cura i gestionar negocis propis o d’altres, quan es refereix en
grup té un caràcter públic.
• Hi ha un prosupossit necessari per l’existencia del dret administratiu que és un estat de dret.

Caracteristiques dels estats de dret:

• Sovirania nacional art.3
• Reconeixament de drets públics subjectius dels ciutadans (subjectius= que pertanyen a la
persona) art.1
• Principi de divisó de poders. (Judicial, Legislatiu i executiu) (Montesquieu)
• La sumissió de l’administració al principi de legalitat. No pot actuar sense tenir cobertura
jurídica

Tribunals de justícia controlen l’administració.

Dret administratiu espanyol s’inspira molt en el model françes.

• Principi d’executivitat dels actes administratius, a l’administració quan té presa la desició ja

és efectiva, ja es pot aplicar.
• Principi de desviació de poder, principi bàsic on les administracions publiques no es poden
allunyar mai de la partida incial.
◦ Desviació és quan actua d’una manera llunyana a la finalitat que se li havia encomanat.
• Principi de la legalitat,
◦ Llei dicatdes amb un únic contingut i finalitat
◦ Han de constituir la garantia de la llibertat de tots els ciutadans
▪ La llibertat només pot ser limitada per la llei
▪ La llibertat és la regla general i la limitació de la llibertat l’eccepció
▪ El poder executiu està sotmes a l’imperi de la llei

Les administracions públiques, aproven politiques públiques per els ciutadans, i garantir el benestar
i la felicitat dels ciutadans a través de diversos àmbit.

Sabem qines competencies tenen les administracions a través de la Constitució, Estatuts

d’autonomies (lleis organiques).
TEMA 1: Administració pública i Dret Administratiu

1.2 L’Administració Pública com a persona jurídica. El concepte d’Administració Pública

• Dret administratiu és el dret propi d’un subjecte que és la administració pública, el que
caracteritza una administració pública és ser una persona, es constitueix en un subjecte de
dret, que intervé en relacions jurídiques de naturalesa i amb un contingut diferent.
◦ L’administració publica esdeve un subjecte en el tràfic jurídic, pot emetre delcaracions
de voluntat, celebra contractes, es titular de patrimoni, és responsable i és justiciable.
▪ L’administració compra, té patrimoni i com que és un subjecte pot ser titular
d’aquest patrimoni. L’administració també es responable dels aquets que puguin
s’orgir.
• La personificació de l’administració pública es qualcom primari basic, indispensable, del
dret administratiu.
◦ Sense aquests subjectes no tindriem dret administratiu.

Els fonaments juridics de l’administració pública:

• Art.9.3 CE- La Constitución garantiza el principio de legalidad, la jerarquía normativa, la

publicidad de las normas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o
restrictivas de derechos individuales, la seguridad jurídica, la responsabilidad y la interdicción de
la arbitrariedad de los poderes públicos.
• Art.97 CE-
◦ El Gobierno dirige la política interior y exterior, la Administración civil y militar y la defensa
del Estado. Ejerce la función ejecutiva y la potestad reglamentaria de acuerdo con la
Constitución y las leyes.
• Art.103 CE-
◦ 1.La Administración Pública sirve con objetividad los intereses generales y actúa de acuerdo
con los principios de eficacia, jerarquía, descentralización, desconcentración y coordinación,
con sometimiento pleno a la ley y al Derecho.
◦ 2.Los órganos de la Administración del Estado son creados, regidos y coordinados de acuerdo
con la ley.
◦ 3.La ley regulará el estatuto de los funcionarios públicos, el acceso a la función pública de
acuerdo con los principios de mérito y capacidad, las peculiaridades del ejercicio de su derecho
a sindicación, el sistema de incompatibilidades y las garantías para la imparcialidad en el
ejercicio de sus funciones.
• Art.3.4 Llei 40/2015-
◦ Cada una de las Administraciones Públicas del artículo2 actúa para el cumplimiento de sus
fines con personalidad jurídica única.

-Les administracion publiques només poden actuar sote el criteri de competencia.

-.La UDG no pot comprar vacunes perque no té la competencia de salut
• L’administració pública és destinataria de normes juridiques i responsable de les seves
accions.
• Respon també davant d’altres administracions davant, dels tribunals de juticia i dels
ciutadans.
➢ P.ex: Prova de medicaments amb Beagles i s’abança més d’aquesta manera.
L’administració tenia una empresa que provenia els gossos que a anglaterra hi havien
video de que maltractaven els animals, per tant l’administració va haver de respondre
davant dels ciutadans.
• Administració pública forma part del executiu (divisions de poders) Art.97 CE.
• ADMINISTRACIÓ NO APROVA LLEIS NOMÉS EXECUTA AMB POTESTAT
REGLAMENTARIA!!!
5 Punts característiques de l’administració pública:
1. L’administració pública és un aparell organitzatiu que esta a les ordres del gobern per tal de
satisfer els interessos públics, d’acord amb l’art.103 CE l’administració a de satisfer els
interessos generals amb objectivitat i eficacia. Els interessos publics son definits per les
normes juridiques i s’han de complir amb eficacia, objectivitat i somissio plena al dret.
2. L’administració pública des d’un punt de vista jurídic es una persona jurídica que significa
que l’AP és subjecte de relacions jurídiques, es titualr de potestats, de drets i obligacions.
1. Té potestat d’embargar-nos (sancionadora), expropiar,…
3. L’asministració pública té una serie de personificacions que segons la 3.4 la administració
esta dotada per satisfer les necessitat amb personalitat jurídica propia.
4. L’administracio pública disposa d’un seguit de facultats o potestats directament atribuides
per l’ordenament jurídiques per satisfer els interessos generals.
5. L’administració pública es un poder actiu, té capcacitat d’impulsar i executar les lleis.

• Què és l’AP:
◦ L’AP és un aparell organitzatiu jurídicament personificat encuadrat en el poder executiu,
sota les ordres del govern, que té com a objectiu satisfer els interessos públics amb
objectivitat i plena submissió a la llei i al dret.
◦ L’AP ha d'actuar d’acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralitzacio
desconcentració i coordinació (Art 97, 103.1 CE i Art 3 i 4 de la llei 40/2015.)

•Què és el dret administratiu

◦ El dret administratiu es la branca del ordenament juridic que regula les administracions
públiques, el dret comú general de les AP.
◦ Conjunt de normes jurídiques que regulen els privilegis de l’activitat de l’administració i
el control d’aquesta activita.
◦ El dret administratiu es una part del dret públic, que esta directament relacionat amb el
dret constitucional, administratiu, financer i tributari, integregren la part de dret public
intern que regulen ‘organització de l’administració i dels poders publics.
▪ El dret penal i procesal tot i formar part del dret public tenen finalitats diferents.
▪ El dret administratiu té una naturalitat expansiva que l’ha portat a ampliar el seu
carácter regulador a altres poders que no son estrictament administració pública.
CARACTERÍSTIQUES DEL DRET ADMINISTRATIU:
• Dret de naturales estatutaria
• Dret tutor dels interessos públics.
• Dret de prerrogatives i privilegis de l’Adminiistració pública
• Dret garanti
• Dret en permanent adaptació a la realitat que ordena

◦ D. Administratius Constitueix un dret especific de l’administració pública i diferent del

dret comú aplicable a la resta de ciutadans.
▪ Els recursos judicials que s’interposin contra disposiscions o actes administratius
seran resolts per organs especialitzats per la materia. L’administració publica té una
jurisdiccion que es la seva propia, la jurisdiccio contenciosa administrativa
▪ El dret administratiu té com objectiu salvaguardar els interessos publics els quals
motiven la seva actuació.
▪ Un dels privilegis de les AP es la pressumpsió de validesa dels actes administratius.
• Un acte administratiu dictat per una AP es considera vàlid. Sempre s’haura
d’instar la seva invalidesa per la persona invalidada que té la càrrega de la prova.
• Dret administratiu té voluntat de garantir els drets subjectius dels ciutadans.
• Dret de garantia perquè s’haura de seguir uns procediments concrets
 • El dret administratiu amb permanent relació amb la realitat que ordena
◦ El dret admin es mutable i s’adapta a les necessitats del moment.
Criteris per aplicar el dret administratiu
• L’aplicació del dret admin. També té lloc a det. Activitats d’òrgans constitucionals, que no
formen part de l’administració pública.
◦ Significa que el d.admin. S’hauria d’aplicar a totes les AP, però hi ha algunes
eccepcions, hi ha det. Ambits de poder public que no son AP que es pot aplicar el dret
administratiu. P.ex el sindic de greujes1 de Catalaunya per fer una contractació pública
aplica el dret administratiu, però no és una administració pública.
▪ Tribunal de comptes no és un AP però és un poder públic , però per dur a terme
activitats ha de fer-ho amb el dret administratiu.
▪ El TC sería unaltre exemple de poder públic que se li aplica DA
▪ Podem trobar poders publics que s’els hi aplica DA
• La correspondencia de l’administració pública i dret administratiu no es exacte si no que
avegades la regulació de les seves activitats, pot venir ordenada a més del dret administratiu
o dret privat.
◦ P.ex: contractes de personal amb subjecció al dret laboral,
◦ Contrates amb tercers que es poden regir per el dret civil, p.ex: un contracte
d’arrendament.
Huida del derecho administrativo: sol fer-se en corrupció de voler esquivar el DA per intentar
controls, publicitat,… i passar per dret privat per exemple. Creació d’empreses mercantils per part
de les administracions.
Criteris per saer si s’aplica o no DA:
1. Criteri d’autoritat: Actes d’autoritat permet diferenciar dues categories de les
administracions publiques
1. Actes d’autoritat:Són aquells que s’exerciten potestats administratives que donen lloc aa
relacions administratives típiques: decisions unilaterals o actes que impliquin exercici
d’autoritat
1. Una multa si et saltes un control d’alcohlemia, expropiar un edifici per fer-hi un
CAP, si ens demanen una lliçencia per contruir un despatx d’advocats,… Quan hem
de pagar una multa es un acte d’autoritat.
2. Els actes de pura gestió son aquells en que AP actua com a subjecte de Dret igual que
qualsevol ciutada ordinari, i per tant, es sotmeten a dret comú o privat.
1. Sactes que són de tramit que no ya autoritat, vendre un local.
2. Criteri de les prorrogatives o de l’Escola de tolosa: Aquest criteri diu: s’ha d’aplicar el
dret admin. a les actuacions de AP, que requeirexen prerrogatives i privilegis que s’inclouen
en aquest dret.
1. Prerrogativa Expropiacions
2. Privilegi Sancions
3. Embargar
3. Crietri com a Dret dels Serveis Públic: Serà aplicable el dret administratiu a totes aquelles
activitats de l’administració que impliquin un servei públic.
1. P.ex: Hospitals,…
4. Criteri del gir/ trafic administratiu: Consisteix en el fet en que s’aplica el DA i no el
D.privat quan l’AP s’englobi en el gir o en el tràfic administratiu.
1. Administració necessiti apliar les places de la policia local, s’ha de seguir uns criteris per
poder fer aquestes proves d’accés.

1Sindic de Greuges=defensor del pubelo però de Catalunya.

LLIÇÓ 2: L’ORDENAMENT JURÍDIC DMINISTRATIU. LES FONTS DEL DRET
ADMINISTRATIU

2.1 Estructura i característiques de l’ordenament jurídic administratiu.

La doctrina tradicional kelsen, identifica com al sistema de normas que regeixen un estats, visió
molt positivista, per altra banda, Santi Romano, va posar de manifest no s’esgota amb el sistema
normatiu, amb les normes, i va afirmar la existència l’existència d’un ordenamnt jurídic, de manera
que l’ordenament jurídic s’integra per el sistema normatiu, l’organització i la colectivitat humana
(ciutadans) a la qual es dirigeix.

El sistema jurídic es regeixen per dos categories de relacions:

1. Relacions interordinamentals
1. principis que regeixen les relacions entre les administracions, per exemple la
competència. El principi de jerarquia es dona entre normes procedens del mateix
subjecte, no en la relació entre dos odenaments, per tant el primer
2. Principi de competència (exclusives o compartides)
1. Les exclusives determina les materies, la regulació de les quals correspon
privativament a un ordenament jurídic amb exclusió de les altres.
2. Les compartides, suposen que la regulació d’una materia s’encomana a un
ordenament juridic que estableix les bases i en un altre ordenament jurídic que les
desenvolupa.
3. Pricipi de primacia: estableix que un dels ordenaments jurídics t’aplicació preferent
determinant el desplaçament dels altres ordenaments jurídics, sitema jurídic preval
respecte un altre.
4. Principi de precusió: una materia pot ser regulada per més d’un ordenament jurídic
però la regulació per un dells exclou la possibilitat de ser regulada per una altre.
5. Principi de suplerioritat: en el cas de que un ordenament juridic no tingui normativa
aplicable o un determinat suposit se li aplicara unaltre ordenament juridic
6. Principi de prevalença: en cas de conflicte entre dues normes és resol provisionalment
mitjançant l’aplicació concreta d’un ordenament jurídic mentres el conflicte no sigui
resolt per el TC
2. Relacions intraordinamentals: relacions entre adminsitracions i ciutadans.
1. Fonts directes CE, Principis generals del dret, STC,
1. Destaquem el Costum: té un paper molt limitat en el DA, ja que l’administració
publica no pot apartar-se a la seva conducta de la norma previa, i no pot contrivuir a
crear costum extra legem.
2. Quan la norma permet un marge de discrecionalitat a l’Administració per aplicar la
norma, el precedent, que es la forma reiterada aplicada per l’Administracio, serà
vàlida sempre que no contradigui els principis de seguretat jurídica, interdicció de
l’arbitrarietat, igualtat i legalitat. 9.1, 9.3, 97, 103 CE
3. Principis generals del dret, expliquen i justifiquen les regles jurídiques i permeten el
funcionament del sistema jurídic, tenen un paper informador de DA , tenen capacitat
per controlar l’exercici de les potestats administratives
2. Fonts indirectes: Doctrina cientifica, trcatats internacionals,… SSCTS

Criteris d’aplicació en l’ordenament jurídic:

• En relacio a l’espai: Principi de territorialetat
• En relació amb el temps, són aplicables amb la vigència aplicable d’aquella normativa
• Vigència i públicitat, es un pressuposit bàsic per assegurar el coneixament de les normes per
els ciutadans i per el compliment d’aquesta, les lleis entren en vigor als 20 dies de
l’aplicació en el botlletí oficial
2.2 El reglament, concepte, naturalesa i delimitació de figures afins.
• El reglamento, en cuanto norma jurídica de carácter general emanada de la Administración,
tiene un valor subordinado a la Ley a la que complementa.
◦ Por ser el reglamento norma jurídica de colaboración, debe distinguirse entre la
normación básica de las cuestiones fundamentales que siempre corresponde a la Ley, y
aquellas otras normas secundarias pero necesarias para la puesta en práctica de la ley.
◦ Por medio de la potestad reglamentaria, la Administración participa en la elaboración del
ordenamiento jurídico, de suerte que la norma emanada de la Administración (el
reglamento) queda integrada en aquél.
◦ Pero la potestad reglamentaria no es incondicionada, sino que está sometida a la
Constitución y a las leyes ( art. 97 de la CE. Por el sometimiento del reglamento al
bloque de la legalidad, es controlable por la jurisdicción contencioso-administrativa ( art.
106.1 CE y art. 1º de la LJCA)
▪ a la que corresponde -cuando el reglamento es objeto de impugnación- determinar
su validez o su ilegalidad.
• El recurso directo contra disposiciones reglamentarias es un medio enérgico de
control jurisdiccional que mira, fundamentalmente, al interés de la Ley. La
relevancia de la labor de los Tribunales, obliga a éstos a tener que poner el
reglamento cuya validez se cuestione en relación con la Constitución y el resto
del ordenamiento jurídico positivo , con los principios generales del Derecho y
con la doctrina jurisprudencial en la medida en que ésta complementa el
ordenamiento jurídico ( art. 1.6 del Cc), en aras del principio de seguridad
jurídica proclamado en el artículo 9.3 de la Constitución.
• Así, pues, el reglamento puede ir más allá de ser puro ejecutor de la Ley, a
condición de que el comportamiento de la Administración sea acorde con la
Constitución y con el resto del ordenamiento jurídico en los términos dichos

El reglament és la norma tipica de les administracions públiques, aquest no tenen rang de llei, quan
llegim disposición administrativa de carta general, està parlant d’un reglament.

El reglament és la font del dret, especifica i característica del DA ,

• es una norma escrita que mana del poder executiu i sobordinada jerarquicament a les
normes amb rang i força de llei.
• La deva presencia al ordenament jurídic que justifica la per la necessesitat d’una acció
convinada del parlament i l’executiu en la regulació de la vida social.
• La constitució i la Llei no donen a l’abast per atendre les necessitats i satisfer la regulació
reglamentaria.
◦ Les lleis estàn disenyadas per descriure uns parametres generals i que els reglaments la
desenvolupin les administracions públiques consequens.

És important diferenciar un reglament d’un acte administratiu, les AP o dicten reglaments o emeten
actes administratius.
• Actes administratiu: multes, embargaments, qualificacions,…
Els reglaments es diferencien dels actes administratius en que són actes normatius, es a dir, entren a
formar part de l’ordenament jurídic, s’han de públicar i conserven una vigència indefinida fins que
no es deroguin.

Hi ha 4 diferències entre actes administratius i reglaments:

1. El reglament té vocació de permanencia, perquè és vigent fins que no es derogui
2. El reglament té caràcter general i abstracte
 3. El reglament forma part de l’ordenament jurídica
4. No necessiten motivació
-Actes administratius
1. S’exaureix amb la seva aplicació
2. Té un destinatari concret i determinat
3. Apliquem el dret
4. La motivació és obligatoria. (precepitava)2

Relació entre regalment i llei és de jerarquia,

Principi de Reserva de Llei- si una materia està reservada a ser geulat per una llei un reglament no
té la facultat per poder desenvolupar X tema.

2.3 Principis bàsics

Els reglaments regeixen per diferents principis, els òrgans els titulars de les potestats regalmentaries
són diversos, per això el reglament com a norma jurídica ha de respectar els principis següents:
• Principi de copetència: en les relacions interordimentals, entre llei i reglament de diferents
ordenaments jurídics la competència entre diferents governs i administracions publiques be
delimitada per raó de la materia ( la constitució, l’estatut d’autonomia i la resta de normativa
legislativa).
◦ Ex. La jerarquia normativa des de les organitzacions de l’estat serien el gobierno,
Consejo ejecutivo de ministros aprova los reales decretos, les comissions delegades dels
ministres, les ordres ministerials i els orgens inferiors instruccions circulars i
resolucions.
▪ També hi ha jerarquia entre reglaments no només entre la llei. Per tant sempre s’ha
de tenir la competència adequada per aprovar-lo. Per derogar-lo ha de ser la mateixa
administració que ho fagi.
• Principi de sobordinació plena del reglament a la llei: El reglament es subordina total i
absolutalment a la llei i a totes les normes amb rang de llei existents. Entre llei i reglament ja
siguin estatals o autonomics existeix una relació de jerarquia que no pot ser alterada per cap
reglament. (Per tant si tenim una llei catalana i un reglament espanyol, regeix la llei, aquesta
jerarquia no només es en una administració sino que també entre diferents administracions
públiques.)
• Principi de reserva de llei del reglament: Té dos branques:
◦ 1. Reserva de llei formal (procediment): Les materies regulades per llei només poden ser
modificades per una altre llei,
▪ Hi ha un suposit d’eccepció: Deslegalització, aquesta suposa que una llei pot establir
que una matèria que fins el moment pot estar regulada per normes amb rang de llei,
passi a regular-se per mitjà de reglaments. La propia llei ho ha de dir per aquella
matèria concreta, interpretació restrictiva.
▪ Els reglaments de necessitat són una excepció del ppi de reserva formal de la llei,
que es puguin donar suposits amb raons d’extraordinaria necessitat que obliguin a
dictar reglaments que suspenguin la norma de la llei.
◦ 2. Reserva de llei material del reglament a la llei: significa que no només els reglaments
que subordina per complet a la llei quan aquesta regula una determinada materia, sino
que a més a més el legislador està obligat constitucionalment o estatutariament a regular
per llei determinades materies sotmeses a la reserva de llei. La llei es un mandat juridic
que nomes atmet el control de constitucionalitat que només pot fer el TC, la constitució
estableix unes determinades materies que només poden ser regulades per lleis.
▪ Des del punt de vista del reglament significa que les materies reservades a la llei
estàn vetades al reglament, ara b´, això no vol dir que les materies reservades a la llei
no sigui possible cap intervenció del reglament. La col·laboració del reglament serà

2 Conjunto de preceptos aplicables a determinada materia

 admissible en la mesura que hi hagi una habilitació una remissió normativa de la llei
al parlament.
• La llei ha de contenir la regulació substantiva sobre la materia reservada i el
reglament només pot ser un complement indispensable de la seva regulació legal.
Aquest el cas típic del reglament executiu.
▪ El TC no pot ser controlats reglaments, només controla la constitucionalitat de les
lleis, Només el contencios administratiu podrà controlar els reglaments.
▪ Ex. resrva de llei: 43.2 CE Compete a los poderes públicos organizar y tutelar la
salud pública a través de medidas preventivas y de las prestaciones y servicios
necesarios. La ley establecerá los derechos y deberes de todos al respecto.

2.4 FONAMENT I TITULARITAT DE LA POTESTAT REGLAMENTÀRIA

D’acord amb el principi de legalitat, essencial en un estat de dret, l’activitat de l’administració s’ha
de fonamentar en l’atribució previa d’una potestat, en aquest sentit el reglament es el resultat de
l’exercici de la potestat reglamentaria.

• Justificació material del fonament i titularitat de la potestat reglamentària:

◦ Els parlamentss no poden regular-ho tot, motiu per el qual necessiten la colaboració
subordinada del poder executiu que dicta reglaments, que són els reglaments, les normes
concretes, precises i tècniques que demanda la complexitat social i econòmica.
• Justificació formal de la potestat reglamentària:
◦ Administració General de l’Estat: On neix la potestat reglamentaria? Art.97 CE atribueix
la potetat reglamentaria al gobern estatal, potestat originaria, ja que és l’únic organ amb
amb competència reglametaria assignada per la constitució.
▪ Hi ha els reals decrets aprovats per el president del gobern o per els conells de
ministres, per tant el president del gobern espanyol pot pendre desicions per real
decret, els ministres també tenen atribuida la potestat reglamentaria a través d’una
ordre ministerial.
• Art97 CE: El Gobierno dirige la política interior y exterior, la Administración
civil y militar y la defensa del Estado. Ejerce la función ejecutiva y la potestad
reglamentaria de acuerdo con la Constitución y las leyes.
◦ Administració de la Generalitat de Catalunya
▪ Ordenança= reglament d’àmbit local
▪ Art 137, El esttat s’organitza territorialment en municipis, en provincies y en les
Comunitats Autonomes que ses constiueixen, totes aquestes autonomies gaudeixen
d’autonomia per la gestiò dels recursos per els seus interessos.
▪ El govern de la generalitat i el president de la generalitat dicten decrets i els
consellers poden dictar ordres. Les circulars o instruccions emeses per
l’administració de la generalitat no es consideren reglaments.
◦ Administració local
▪ En àmbit local, els municipis el ple de l’ajuntament aprova ordenançes municipals o
reglaments, els alcaldes poden dictarn bans3, aquests són una figura ambigua que no
sempre té contingut normatiu ,sinó que sole ser avisos pels veïns. L’alcalde pot
aprovar reglaments de necessitat en forma de decrets d’alcaldia.
◦ Administració institucional
▪
(Reglaments que hem de saber?)(Concepte, fonament, classes, característiques, diferenciació d’acte
administratiu, procediment d’elaboració, impugnació de reglaments, 97,103,9.3)

3 Acte dictat per un alcalde amb la finalitat de fer un recordatori a la població de l'obligació del compliment dels
deures ciutadans continguts en disposicions generals, aclarir les normes que contenen o efectuar convocatòries
populars amb motiu d'esdeveniments ciutadans.
2.5 CLASSES DE REGLAMENTS
-2.5.1 Segons el titular de la potestat reglamentarias, tots estàn regulats per la CE i la
LL39 i 40 /2015
• Reglaments estatals: Poden ser dictats per el Gobern espanyol,Ministres, convenciones
delegadas del gobierno o per altres òrgans inferiors
• Reglaments autonòmics:
◦ (Llei 13/2008(llei de presidencia); art 39,40,41) (Art 68 estatut d’autonomia de
catalunya)
• Reglaments locals: En funció del nombre d’habitants la llei estableix els serveis que la
localitat ha d’oferir.
◦ (Llei de bases de règim local)
• Reglaments institucionals i corporatius:
◦ ( Llei de creació de la institucio)
Llegir articles 39,40, 41 (13/2008)
-2.5.2 Segons la seva eficàcia
• Reglaments ad extra : son els que regulen drets i deures als ciutadans en el marc de relacions
de supremacia general.
• Reglaments ad intra: reglaments amb efectes interns que esgoten l’eficacia en l’àmbit de la
propia administració.
◦ Reglaments d’organització de la propia administració no afecten als ciutadans. P.ex: el
de reestruturaació.
-2.5.3 Segons la seva relació amb la llei
• Reglaments executius secundum legem
◦ Són els reglaments que desenvolupen les disposicions d’una llei, per definició tenen una
coincidencia material de continguts amb la llei que desenvolupen i han de limitar-se
a completar questions de detall, sempre sense entrar en contradicció amb la llei ni invair
el contingut propi de la reserva de llei. En la relació de la reserva de llei, només la llei
pot obrir la capacitat normativa a d’altres poders públics i una vegada dictada una lei que
en tot cas haurà de tenir en nucli essencial de la regulació, el reglament ha de limitarse a
establir un complements indispensable per motius tècnics o per optimizar el compliment
de les finalitast previstes per la CE i la Llei.
▪ Les lleis hi trobem clàusules generals del tipus s’autoritza el gobern per aprovar les
disposicions reglamentaries necessaries.
• Reglaments independents extra/ prater legem
◦ No desenvolupen cap llei, regulen materies que no estan incolses en materies de lleis, la
jurisprudencia senyes la seva admisibilitat a questions de caràcter organitzatius o
domèstic de les AP inclósa la regulació de les denominades relacions especials de
subjecció.
▪ Hi ha colectius que tenene una especial relació amb l’Administració com presos,
estudiants, funcionaris,…
▪ p.ex: Reglaments del Banc d’Espanya.
• Reglaments de necessitat contra legem
◦ Son reglaments que dicta AP amb caràcter exepcional i d’abast transitòri, el reglament
consisteix que per raons d’extraordinaria necessitat cal aprovar reglaments que
suspengui la vigencia de normes contingudes en una llei.
▪ Art 21.1.M de la llei de bases de règim local (permet a l’alcalde pendre mesures en
cas de catàstrofe o d’urgència necessitat)
2.6 EL PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ DE REGLAMENTS
En aquest moment s’està buscan d’aprovar una nova forma d’aprovar reglaments.
La llei 26/2010 regula la base d’elaboració de reglaments.
Principals novetats de la Llei 39/2015:
- Títol competencial . Art.149.1.18 CE
- El principis de bona regulació són incorporats a l’article 129 de la Llei 39/2015
-Nous tràmistd i instruments incorporats a la Llei 39/2015.
• El pla normatiu: planificació normativa ex ante de les Ad. Pb
◦ Serveix per planificar les lleis que seran acceptades durant el mandat. Normalment
s’incompleix i s’acaben aprovant moltes menys lleis. Busca tenir predictibilitat.
• Canvis en matèria de participació
• Avaluació ex post
Principals novetats Llei 40/2015:
Disposició final tercera modifica Tít. V de la Ley 50/1997, del Gobierno.

Exposició de Motius. Ley 39/2015

Durante los más de veinte años de vigencia de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, en el seno de laComisión
Europea y de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos se ha idoavanzando en la mejora
de la producción normativa («Better regulation» y «Smart regulation»). Losdiversos informes internacionales
sobre la materia definen la regulación inteligente como un marcojurídico de calidad, que permite el cumplimiento
de un objetivo regulatorio a la vez que ofrece losincentivos adecuados para dinamizar la actividad económica,
permite simplificar procesos y reducircargas administrativas. Para ello, resulta esencial un adecuado análisis de
impacto de las normas deforma continua, tanto ex ante como ex post, así como la participación de los ciudadanos
y empresasen los procesos de elaboración normativa, pues sobre ellos recae el cumplimiento de las leyes.
En la última década, la Ley 17/2009, de 23 de noviembre, y la Ley 2/2011, de 4 de marzo, supusieron un avance
enla implantación de los principios de buena regulación, especialmente en lo referido al ejercicio de las
actividadeseconómicas. Ya en esta legislatura, la Ley 20/2013, de 9 de diciembre, ha dado importantes pasos
adicionales, alponer a disposición de los ciudadanos la información con relevancia jurídica propia del
procedimiento deelaboración de normas. Sin embargo, es necesario contar con una nueva regulación que,
terminando con la dispersión normativa existente,refuerce la participación ciudadana, la seguridad jurídica y la
revisión del ordenamiento. Con estos objetivos, seestablecen por primera vez en una ley las bases con arreglo a
las cuales se ha de desenvolver la iniciativa legislativay la potestad reglamentaria de las Administraciones
Públicas con el objeto de asegurar su ejercicio de acuerdo conlos principios de buena regulación, garantizar de
modo adecuado la audiencia y participación de los ciudadanos enla elaboración de las normas y lograr la
predictibilidad y evaluación pública del ordenamiento, como corolarioimprescindible del derecho constitucional
a la seguridad jurídica. Esta novedad deviene crucial especialmente enun Estado territorialmente
descentralizado en el que coexisten tres niveles de Administración territorial queproyectan su actividad
normativa sobre espacios subjetivos y geográficos en muchas ocasiones coincidentes. Conesta regulación se
siguen las recomendaciones que en esta materia ha formulado la Organización para laCooperación y el
Desarrollo Económicos (OCDE) en su informe emitido en 2014 «Spain: From AdministrativeReform to Continous
Improvement».

Article 128. Potestat reglamentària

1. L'exercici de la potestat reglamentària correspon al Govern de la nació, als òrgans de govern de les comunitats
autònomes, de conformitat amb el que estableixen els seus estatuts respectius, i als òrgans de govern locals,
d'acord amb el que preveuen la Constitució, els estatuts d'autonomia i la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de
les bases del règim local

2. Els reglaments i les disposicions administratives no poden vulnerar la Constitució o les lleis ni regular aquelles
matèries que la Constitució o els estatuts d'autonomia reconeixen de la competència de les Corts Generals o de les
assemblees legislatives de les comunitats autònomes. Sense perjudici de la seva funció de desplegament o
col·laboració respecte a la llei, no poden tipificar delictes, faltes o infraccions administratives, establir penes o
sancions, així com tributs, exaccions parafiscals o altres càrregues o prestacions personals o patrimonials de
caràcter públic.
3. Les disposicions administratives s'han d'ajustar a l'ordre de jerarquia que estableixin les lleis. Cap disposició
administrativa no pot vulnerar els preceptes d'una altra de rang superior.

Art. 129 Ley 39/2015: Principis de bona regulació

- Principi de necessitat i eficàcia,
- Principi de proporcionalitat
- Principi de seguretat jurídica
- Principi de transparència
- Principi d’eficiència

En els projectes de reglaments, en l’exposició de motius, s’haurà de justificar l’adequació de la normativa a

aquests principis.

Article 129 Principis de bona regulació

1. En l'exercici de la iniciativa legislativa i la potestat reglamentària, les administracions públiques han d'actuar
d'acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica 4, transparència, i eficiència. En
l'exposició de motius o en el preàmbul, segons es tracti, respectivament, d'avantprojectes de llei o de projectes de
reglament, ha de quedar prou justificada la seva adequació als principis esmentats.

2. En virtut dels principis de necessitat i eficàcia, la iniciativa normativa ha d'estar justificada per una raó d'interès
general, s'ha de basar en una identificació clara dels fins perseguits i ha de ser l'instrument més adequat per
garantir-ne la consecució.

3. En virtut del principi de proporcionalitat, la iniciativa que es proposi ha de contenir la regulació imprescindible
per atendre la necessitat que s'ha de cobrir amb la norma, després de constatar que no hi ha altres mesures menys
restrictives de drets, o que imposin menys obligacions als destinataris.

4. A fi de garantir el principi de seguretat jurídica, la iniciativa normativa s'ha d'exercir de manera coherent amb la
resta del'ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea, per generar un marc normatiu estable, predictible,
integrat, clar i de certesa, que en faciliti el coneixement i la comprensió i, en conseqüència, l'actuació i la presa de
decisions de les persones iempreses.

Quan en matèria de procediment administratiu la iniciativa normativa estableixi tràmits addicionals o diferents als
que preveu aquesta Llei, aquests han de ser justificats atenent la singularitat de la matèria o els fins perseguits per
la proposta.

Les habilitacions per al desplegament reglamentari d'una llei han de ser conferides, amb caràcter general, al
Govern o Consell de Govern respectiu. L'atribució directa als titulars dels departaments ministerials o de les
conselleries del Govern, o a altres òrgans dependents o subordinats d'aquests, té caràcter excepcional i s'ha de
justificar en la llei habilitadora.

Les lleis poden habilitar directament autoritats independents o altres organismes que tinguin atribuïda aquesta
potestat per aprovar normes en desplegament o aplicació d'aquestes, quan la naturalesa de la matèria així ho
exigeixi.

5. En aplicació del principi de transparència, les administracions públiques han de possibilitar l'accés senzill,
universal i actualitzat a la normativa en vigor i els documents propis del seu procés d'elaboració, en els termes que
estableix l'article 7 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern; han de definir clarament els objectius de les iniciatives normatives i la seva justificació en el preàmbul o
exposició de motius; i han de possibilitar que els destinataris potencials tinguin una participació activa en
l'elaboració de les normes.

6. En aplicació del principi d'eficiència, la iniciativa normativa ha d'evitar càrregues administratives innecessàries
o accessòries i ha de racionalitzar, en la seva aplicació, la gestió dels recursos públics.

4 Ha de ser un sistema jurídic previsible

7. Quan la iniciativa normativa afecti les despeses o els ingressos públics presents o futurs, s'han de quantificar i
valorar les seves repercussions i efectes, i s'han de supeditar al compliment dels principis d'estabilitat
pressupostària i sostenibilitat financera.

Article 130. Avaluació normativa i adaptació a la normativa vigent als principis de bona regulació

1. Les administracions públiques han de revisar periòdicament la seva normativa vigent per adaptar-la als
principis de bona regulació i per comprovar la mesura en què les normes en vigor han aconseguit els objectius
previstos i si estava justificat i correctament quantificat el cost i les càrregues imposades en aquestes.

El resultat de l'avaluació s'ha de plasmar en un informe que s'ha de fer públic, amb el detall, la periodicitat i per
part de l'òrgan que determini la normativa reguladora de l'Administració corresponent.

2. Les administracions públiques han de promoure l'aplicació dels principis de bona regulació i han de cooperar
per promocionar l'anàlisi econòmica en l'elaboració de les normes i, en particular, per evitar la introducció de
restriccions injustificades o desproporcionades a l'activitat econòmica.

Article 131. Publicitat de les normes

Les normes amb rang de llei, els reglaments i les disposicions administratives s'han de publicar al diarioficial
corresponent perquè entrin en vigor i produeixin efectes jurídics. Addicionalment, i de manerafacultativa, les
administracions públiques poden establir altres mitjans de publicitat complementaris.

La publicació dels diaris o butlletins oficials a les seus electròniques de l'Administració, òrgan, organismepúblic o
entitat competent ha de tenir, en les condicions i amb les garanties que cada Administració públicadetermini, els
mateixos efectes que els atribuïts a la seva edició impresa.

La publicació del Butlletí Oficial de l'Estat a la seu electrònica de l'organisme competent té caràcter oficial
iautèntic en les condicions i amb les garanties que es determinin per reglament, i d'aquesta publicació esderiven
els efectes previstos al títol preliminar del Codi civil i a la resta de normes aplicables.

Pàg 135 apartat b del manual +143

Fases del procediment d’elaboració de reglaments:

1. Tràmit de consulta i estudi: p.ex quants estudians hi han, numero d’assistencia,...
2. Avant projecte: Fer un esborrany dels artícles, un cop tenim redactat el document…
1. hem d’analitzar l’impacte normatiu del reglament
3. Avaluació d’impacte normatiu i econòmic: hem de preveure qins canvis legislatius haurem de fer i quins
impactes economics portara l’aprovació d’aquest reglament.
4. Informe tècnic: En departaments hi ha serveis tècnics que es diferent de l’assesoria jurídica. Depenen de
l’àmbit serà un departamen o altre.
5. Tràmit d’audiència i informació pública: procés on s’esclota a una serie de gent que tenen asociacions,
lobbies,… que els afecta, aquests tenen prioritat ja que tenen un impacte amb la soietat major.
6. Tràmits d’informació pública:Els particulars tenen dret també ha ser escoltats particularment.
7. Control de legalitat: hi ha 2 organismes; El consejo de estado sempre ha d’emetre un informe preceptiu
no vinculant, sobre la legalitat del reglament. (Normalment sempre diu que es legal; La comissió jurídica
assesora també emèt un informe sobre la legalitat, aquest també és preciepriu 5 i no vinculant.
8. Aprovació per l’òrgan competent: haurem de veure quin és l’organ competent per aprovar aquest
reglament. S’aprova en l’ordre del dia.
Assesorias jurídicas van comprovant que tots aquests procediments es fagin adequadament.

5 Si es diu que està d’acord vol dir que el text ha seguit el que el text preceptiu els ha marcat, en canvi si es vist vol
dir que o no l’han seguit al complert o directament no l’han seguit.
Procediment de aprovació de las Ordenances locals. Art.49
• Aprovació inicial per el Ple
• Informació pública i audiència als interessats per el termini minim de 30 dies per la presentació de
reclamacions i sutgerencies.
• Resolució de totes les reclamacions i sutgerencies presentades dins del termini i l’aprovació definitiva per
el Ple.
◦ En cas que no s’hagués presentat cap reclamació o sugerencia, s’entendrà definitivament aprovat
d’acord amb el provisional.
2.7 L’eficàcia dels reglaments i la inderogabilitat singular:

• L’art.131 Ley 39/2015, per a que produeixin efectes les disposicions administratives hauran de publicar-
se en el Diari Oficial que correspongui. Adiccionalment y de manera facultativa , les AP podran establir
altres mitjans de públicitat.
◦ Informe facultatiu, és de més a més per exemple un apúblicació a twitter
• L’art 70.2 Llei de regim de Base de Regim Local, exigeix la públicació íntegra del regim local.
• El Codi Civil precisa que l’entrada en vigor desprès d’una vacatio legis de 20 dies de la públicació, tret
que sigui declarat tràmit d’urgència.
• L’art 9.3 CE, l’art 128 Ley 39/2015 admet la retroactivitat del reglament, excepte quan es tracti de
disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals.
◦ La derogació dels reglaments pot ser expressa i implícita. No obstant això, la derogació d’una llei no
implica necessariament la del seu reglament executiu, que segueix vigent en quant no s’oposi al
disposat en la nova llei fins que s’aprovi el nou reglament executiu que acostuma a preveure’ls en les
disposicions finals de la nova llei i derogui expresaent l’anterior.
La inderogabilitat singular:

L’art. 128 Ley 39/2015 estableix la inderogabilitat singular dels reglaments:

“1. El ejercicio de la potestad reglamentaria corresponde al Gobierno de la Nación, a los órganos de Gobierno de
lasComunidades Autónomas, de conformidad con lo establecido en sus respectivos Estatutos, y a los órganos de
gobiernolocales, de acuerdo con lo previsto en la Constitución, los Estatutos de Autonomía y la Ley 7/1985, de 2
de abril, reguladorade las Bases del Régimen Local.

2. Los reglamentos y disposiciones administrativas no podrán vulnerar la Constitución o las leyes ni regular
aquellasmaterias que la Constitución o los Estatutos de Autonomía reconocen de la competencia de las Cortes
Generales o de lasAsambleas Legislativas de las Comunidades Autónomas. Sin perjuicio de su función de
desarrollo o colaboración conrespecto a la ley, no podrán tipificar delitos, faltas o infracciones administrativas,
establecer penas o sanciones, así comotributos, exacciones parafiscales u otras cargas o prestaciones personales o
patrimoniales de carácter público.

3. Las disposiciones administrativas se ajustarán al orden de jerarquía que establezcan las leyes. Ninguna
disposiciónadministrativa podrá vulnerar los preceptos de otra de rango superior”

El reglament pot ser derogat per la mateixa autoritat que el va dictar, que també pot procedir a la sevamodificació
parcial. El que no pot fer l’autoritat que el va dictar, ni tan sols una de superior(“inderogabilitat singular”) és
derogar el reglament per un cas concret o establir amb això unaexcepció privilegiada a favor d’un particular.

El fonament d’aquesta inderogabilitat singular es troba en el principi de legalitat (art. 9 CE) i el seucorrelatiu
d’atribució de potestats a l’Administració, però sobretot, en el principi d’igualtat (art. 14CE).

2.8 Límits a la potestat reglamentària i el control dels reglaments il·legas

Primer començar amb vicis de forma i després per elements materials.
Vicis:
- Violació a la jerarquia normativa, que implica la obligada subordinació del reglament a laCE, a les lleis y normes
amb rang de llei (art. 47.2 Ley 39/2015).
Artículo 47. Nulidad de pleno derecho. (Causas d’impugnament de reglaments)
1. Los actos de las Administraciones Públicas son nulos de pleno derecho en los casos siguientes:
a) Los que lesionen los derechos y libertades susceptibles de amparo constitucional.
b) Los dictados por órgano manifiestamente incompetente por razón de la materia o del territorio.
c) Los que tengan un contenido imposible.
d) Los que sean constitutivos de infracción penal o se dicten como consecuencia de ésta.
e) Los dictados prescindiendo total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido o de las normas
que contienen las reglas esenciales para la formación de la voluntad de los órganos colegiados.
f) Los actos expresos o presuntos contrarios al ordenamiento jurídico por los que se adquieren facultades o
derechos cuando se carezca de los requisitos esenciales para su adquisición.
g) Cualquier otro que se establezca expresamente en una disposición con rango de Ley.
2. También serán nulas de pleno derecho las disposiciones administrativas que vulneren la Constitución, las leyes
u otras disposiciones administrativas de rango superior, las que regulen materias reservadas a la Ley, y las que
establezcan la retroactividad de disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos
individuales.

- Violació a la reserva de llei (art. 47.2 Ley 39/2015).

Violació de la jerarquia normativa des reglaments dins del mateix ordenament jurídic (art.47,2 Ley 39/2015).

- Reglaments que estableixin la retroactivitat de disposicions sancionadores no favorables orestrictives de drets

individuals (arts. 47,2 Ley 39/2015 i 9.2 CE). Incompetència del’Entitat o de l’òrgan que ho aprova.
- Violació dels tràmits substancials del procediment que regula la seva elaboració, és a dir,omissió dels informes o
dictàmens preceptius, o de l’audiència a les entitats representatives.(arts. Art. 47,1,e) Ley 39/2015)

-Els que s’estableixen amb caràcter general a l’art. 47 Ley 39/2015. El compliment delrequisit de la seva
publicació és inexcusable per a la seva entrada en vigor.

(Haurem de tenir en compte els límits formals i els limits materials.)

• En relació amb els limits materials , la potestat reglamentaria, es una potestat discrecional per excelencia,
ja que amb el seu exercici AP, gaudeix de llibertat d’acció. Podriem dir que l’exercici de la potestat
reglamentaria comporta per se la discrecionalitat administrativa. Ar bé , aquesta discrecionalitat, no és
limitada i esta sotmesa a uns límits.
• A diferència de les lleis i tenint en compte que els reglaments no son mandats originaris, que encarnin
l’expresió de la voluntat general, no poden regular les materies amb absoluta discrecionalitat, com
l’exercici de qualsevol potestat administrativa, l’exercici de l’estat està limitada als ppi generals del dret i
l’obligat respecte a la constitució i a les lleis.
• Uns d’aquests principis és l’intervenció a l’arbitrarietat de que té una rellevant en relació amb la potestat
reglamentaria,els reglaments, per tant els reglaments han de justificar la seva licitud, racionalitat i
proporcionalitat entre les mesures que estableixen i les finalitats que persegueixen.
◦ Per tant l’administració com que no té una legitimitat directe, és obligatori que motivi les seves
decisions.
◦ Discrecionalitat= tens diferents opcions i l’administració haurà de motivar la decisio de perquè una i
no una altra per lo que hem dit al punt anterior. Té marge de discrecionalitat, que vol dir que té més
d’una opció possible.
◦ També té especial importància el ppi de confiança legitima establert al art.103.1 de la CE i configurat
per la jurisprudència del TJUE, el pp de confiaça legitima consisteix en la prohibició dels canvis
inesperats i/o injustificats en la legislació , que no proporcionen un període suficient als ciutadans per
adaptar els seus interessos a la nova situació.
Tipus de potestats:
1. Potestat reglada
1. L’única opció que tenim és seguir el reglament, només ja una opció possible
1. P.ex: S’aprova amb un 5 i treus un 3 no pot fer res més que suspendret perque aixi està
reglamentat
2. Potestat discrecionals
1. L’administració l’haura de motivar, la seva decisió ja que té més d’una opció.
1. Aquesta motivació ho trovarem en el preàmbul.
Aquestes potestats són LÍMITS dels reglaments, per tant l’abús d’un reglament en quant les potestats pot
portar a la seva derogació. (Podem trobar que les motivacions són erronies)
- Si es deroga en els jutjats alguna decisió, aquests no poden escollir quina altra opció s’ha de triar, no tenen
aquesta potestat, seria una invasió de la separació de poders.
- Sempre podem començar amb l’art 9.3 ja que diu que l’AP sempre ha dactuar amb motivació.
- PPI de la Confiança legitimia (103.1) Sempre s’ha de notificar els canvis no poden canviar d’un dia per l’altre.

• Com s’ha vist la Llei pot regular la matèria i el contingut (reserva de llei), en canvi el reglament té un
àmbit estricte on pot produir-se, per tat un dels límits és la reserva de llei
• Límits formals:
◦ 1. La competència per l’exercici de la potestat reglamentària.
◦ 2. La jerarquia normativa, significa que cal tenir en compte que hi ha una jerarquia entre reglaments i
per tant un reglament inf no pot contradir un superior, art23 de la ley del gobierno
◦ 3. Procediment de l’aprovació de reglaments
• Límits materials:
◦ Prohibicio de l’arbitrarietat de l’administració
◦ Principi de la resrerva de llei
◦ xxx
Com fem els controls de reglaments?
151-156 pag del manual
El primer que hem de tenir present és l’art.47 , (El TC no pot coneixer de reglaments)
1. Control per part de la pròpia administració.
-Si l’administració dicta un reglament que veu que es il·legal, pot dictar un reglament posterior que
derogui aquest
-Si veu que el reglament es il·legal pot incaplicar-lo
-La revisió d’ofici d’un reglament, art 106.2 , 39/2015
106.2. Asimismo, en cualquier momento, las Administraciones Públicas de oficio, y previo dictamen favorable del
Consejo de Estado u órgano consultivo equivalente de la Comunidad Autónoma si lo hubiere, podrán declarar la
nulidad de las disposiciones administrativas en los supuestos previstos en el artículo 47.2
-112.3 39/2015; 3. Contra las disposiciones administrativas de carácter general no cabrá recurso en vía
administrativa. Los recursos contra un acto administrativo que se funden únicamente en la nulidad de alguna
disposición administrativa de carácter general podrán interponerse directamente ante el órgano que dictó dicha
disposición.
• No podre anar contre un reglament directament no es podrà fer sino que haurèm de impugnar l’acte
administratiub que es basa fondamentat del reglament. Ho trobem en l’art.112.3 39/2015
2. Control per part dels tribunals de justícia
-En sentit estricte els controls de reglaments ho fan només els tribunals de justicia
-Podem impuganr regalments i actes administratius, aixó mai podra ser davant de l’administarció, ha de
ser davant del tribunal.
-Art 25
-Recursos administratius hand e ser indirectes contra reglamentsm,en canvi en el contencios administratiu
podem ferho de manera directe i indirecte
-Si el jutje considera que es il·legal pot plantejar una questio d’ilegalitat. Art.123
3. Control del reglament inconstitucional per part del TC
-No podem interposar un recurs vs en TC, però si podem ferho a traves d’un recurs d’empara.
-Art.161.1 CE, El Tribunal Constitucional tiene jurisdicción en todo el territorio español y es competente
para conocer:
a) Del recurso de inconstitucionalidad contra leyes y disposiciones normativas con fuerza de ley. La
declaración de inconstitucionalidad de una norma jurídica con rango de ley, interpretada por la
jurisprudencia, afectará a ésta, si bien la sentencia o sentencias recaídas no perderán el valor de cosa
juzgada.
 b) Del recurso de amparo por violación de los derechos y libertades referidos en el artículo 53, 2, de esta
Constitución, en los casos y formas que la ley establezca.
c) De los conflictos de competencia entre el Estado y las Comunidades Autónomas o de los de éstas entre
sí.
d) De las demás materias que le atribuyan la Constitución o las leyes orgánicas

4. Control per part dels tribunals de Justicia de la Unió Europea

Les instruccions o ordres de servei, no tenen naturalesa normativa, no inoven l’ordenament jurídic, només poden
interpretar dret ja existent i no permeten nous drets i no es possible que crein nous drets o obligacions. Tenen
efectes interpretatius del dret ja existent.

2.9 Les circulars i instruccions de servei

• Hem de tenir present si aquestes circulars formen part del ordenament juridic administratiu o no.
• Una de les funcions que tenen atribuides els organs admins, es la de dirigir i supervisar l’activitat dels
òrgans dependents jerarquicament.
◦ L’article 7.1 de la llei 26/2010, Llei procediment comú de la Generalitat de Catalunya, estableix la
possibilitat de emetre instruccions i circulars o ordres de serveis per fixar respectivament els criteris
per l’aplicació de les normes jurídiques en l’exercici de les seves funcions i per el funcionament del
servei.
▪ Art.7.1 no innova l’ordenament jurídic.Són instruccions d’aplciació de les normes.
▪ Art 6. 40/2015- Instrucciones y ordenes de servicio, es la llei espanyola.
• Aquests articles sí que ens dona pistes de que són les instruccions i circulars, serveixen per
fixar els criteris de l’aplicació de les normes jurídiques en l’exercici de les seves funcions i
en canvi les ordres de serveis per fixar el funcionament dels serveis.
• Hi ha hagut sentencies del TS que hi ha una oposició entre les normes i les
instruccions/circulars – INSTRUCCIÓ NO ÉS UN REGLAMENT.
◦ Les instruccions i circulars tenen aquesta funció de fixar el funcionament dels serveis , no innoven
l’ordenament jurídic perquè l’executen, no trascendeixen els ciutadans perquè són d’àmbit intern de
l’administració i per tant no són font del dret administratiu.
◦ Circular, ordre de servei, instruccions són directiu de l’aplicació d’una norma, no és pot impugnar
directament com un reglament. Art 39.4- Les circulars i instruccions emeses péls òrgans de
l’Administració de la Generealitat no es consideren en cap cas disposicions en l’exercici de la
potestat reglamentaria.
◦ Si s’incompleixen aquestes ciruclar o instruccions, es pot perdre el XXXXX

2.10 Els principis generals del Dret, el procediment i la pràctica administrativa.

En relació amb el PPI generals del dret l’article 1.4 del CC , els estableix com un darrer recurs per resoldre
conflictes en defete de la llei i el costum. Aquests principis formen part del dret natural i tenen a veure amb els
valors de la cultura jurídica, aquests principis han de ser objectius i relacionats amb la cultura jurídica.

La seva aplicació en l’àmbit administratiu és indubtable

• La llei art 103.1 para de la sumissió de la llei i al dret
• Llei 29/1998 parla d’uns principis de les institucions
◦ Aquests principis s’han anat reconeixent i introduint, en l’art.105 “La llei recaura en l’audiència”
Principi a ser escoltat
◦ El 9.3 Principi de legalitat, seguretat jurídica,…
• Procediment i pràctica administrativa, quan parlem de la practica es com si parlessim del costum, el
costum com a font complementaria no té gaire trascendencia, perquè el dret administratiu està sotmes al
principi de legalitat i ja xxxx,
◦ el constum es una norma no escrita, només avelada per un comportament reiterat i una conviccó
social d’obligotorietat jurídica
◦ L’aplicació del costum en D. Admin sampara en l’article 1.3 del CC perquè émet la doctrina i els ppi
generals del dret com a fons del sistema jurídic més enllà del dret privat.
• En l’àmbit dels usos podem trobar que una llei xxxxx,
• El pricedeminet administratiu en la practica administrativa, la practica administrativa no es pot confondre
amb el costum ja que respon a la conducta interna de la mateixa administració però adquireix rellevancia i
 fins i tot un cert grau de vinculació en la mesura que l’article X de la llei de procediment administratiu
obliga a motivar aquelles resolucions que se separen del criteri seguit.
• La praxis administrativa es quan l’administració actua sempre d’una determinada manera, i que si
s’aparta d’aquella anera de fer ho ha de motivar o pot ser succetible a impugnació.
• El precedent administratiu, actua com un limit de l’adminsitració que l’obliga a justificar cada cas el seu
canvi de criteri, el que preten es garantir el principi d’igulatat.
◦ A falta d’això hi haurà arbitrarietat article prohibit en la constitució
• La jurisprudència, encara que aquesta no se li reconeix de manera directa el valor de font del dret, la
jurisprudència té una importància capdalt en la determinació final del dret, si més no, per el valor i
l’efecte vinculant de les sentències
◦ l’article 1.6 CC és refereix a la jurisprudència com a complement del ordenament jurídic.
◦ Hi ha jurisprudència quan hi ha 3 sentències que diuen el mateix

TEMA 3: L’ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA. TEORIA GENERAL.

• L’Administració pública es un conjunt dens i d’organs integrats en el poder executiu. Quan ens referim a
l’Orgnaització Administrativa ens referim a l’ordenació de mitjans personals, materials i financers de
l’Administració per el compliment de les seves finalitats, la satisfació objectiva dels interessos generals i
l’eficacià de la seva acció dins de la Llei.
• El DA vigent determina que l’administració en la seva organització burocràtica i en el seu funcionament a
de respectar una serie de regles, en relació a l’organització burocràtica l’accés a la funció pública es du a
terme respectan els principis de merits i capacitats(103.1 CE) i també ha de respectar el marc legal.
◦ En relació al seu funcionament l’administració a de seguir el seu procediment previament establert i
hi ha d’haver participació dels ciutadans en la seva presa de decisions i s’han de motivar les
actuacions.
Segons Joan M. Trayter cal reformar les estructures administratives , ja que el DA actual té les seves
limitacions/garanties i és necessari aconseguir que les organitzacions administratives sigui eficaçes.
3.1 La personificació jurídica de l’administració pública.
Ap són persones jurídiques i com a tal són centres d’emissions de voluntats, titulars de drets i obligacions ,
assumeixen responsabilitats i poden demandar i ser demandats en judicis.

Cada administració actua en compliment de les seves finalitats amb personalitat jurídica única. (Estatal,
Autonòmica i Local)
• Art 3.4 LRJSP (Llei de Règim Juridic del Servei Públic.)
◦ 4. Cada una de las Administraciones Públicas del artículo 2 actúa para el cumplimiento de sus
fines con personalidad jurídica única
- Vol dir que la X administració pública té un sol nif i actua sempre amb aquest en tot el seu conjunt.
-Quan denuncies a L’uni de Girona ho fas en tot el seu conjunt, és indiferent el departament a qui
demandis ,p.ex Facultat de dret, és un sol òrgan.

Vol dir que els òrgans administratius, les unitats administratives i el funcionaris que composen cada
administració no tenen personalitat jurídica no són subjectes de dret, si no que s’integren a la personalitat
juridica de l’administració.

3.2 La regulació de l’organització administrativa en el Dret administratiu espanyol.

Quina és la normativa aplicable en l’organització de l’administració ?
• Estat és el que té la competència bàsica per aprovar la legislació del règim jurídic de totes les AP
d’acord amb l’article 149.1.18 CE
◦ 18.ª Las bases del régimen jurídico de las Administraciones públicas y del régimen estatutario
de los funcionarios que, en todo caso, garantizarán a los administrados un tratamiento común
ante ellas; el procedimiento administrativo común, sin perjuicio de las especialidades derivadas
de la organización propia de las Comunidades Autónomas; legislación sobre expropiación
forzosa; legislación básica sobre contratos y concesiones administrativas y el sistema de
responsabilidad de todas las Administraciones públicas.
• La llei 39/2015 d’octubre, regula els actes administratius, la potestat reglamentària i la iniciativa
legislativa, es a dir regula les relacions ad extra que afecten als ciutadans.
• La llei 40/2015 regula la normativa bàsica, la relacions entre administracions i las relacions ad intra.
A nivel Constitucinal tenim l’article 103.1 estableix que les administracions públiques serveixen amb
objectivitat als interessos generals amb sumissió a la Llei i al Dret i d’acord a uns principis(Eficacià,
jerarquia,descentralització, desconcentració, … ). Aquest artícle també estableix una reseva de llei en materia
de funcionaris i de regulació.

Per l’administració general de l’estat, les regles organitzatives estan especificament recolliden a la llei
40/2015 que és legislació bàsica i reprodueix els ppi organitzatius de la Constitució
• Art.3 Principios generales: Llei 40/2015
◦ 1. Las Administraciones Públicas sirven con objetividad los intereses generales y actúan de acuerdo
con los principios de eficacia, jerarquía, descentralización, desconcentración y coordinación, con
sometimiento pleno a la Constitución, a la Ley y al Derecho.
Deberán respetar en su actuación y relaciones los siguientes principios:
a) Servicio efectivo a los ciudadanos.
b) Simplicidad, claridad y proximidad a los ciudadanos.
c) Participación, objetividad y transparencia de la actuación administrativa.
d) Racionalización y agilidad de los procedimientos administrativos y de las actividades materiales de gestión.
e) Buena fe, confianza legítima y lealtad institucional.
f) Responsabilidad por la gestión pública.
g) Planificación y dirección por objetivos y control de la gestión y evaluación de los resultados de las políticas
públicas.
h) Eficacia en el cumplimiento de los objetivos fijados.
i) Economía, suficiencia y adecuación estricta de los medios a los fines institucionales.
j) Eficiencia en la asignación y utilización de los recursos públicos.
k) Cooperación, colaboración y coordinación entre las Administraciones Públicas.
• Art.4 Llei 40/2015

◦ Principios de intervención de las Administraciones Públicas para el desarrollo de una actividad.

1. Las Administraciones Públicas que, en el ejercicio de sus respectivas competencias, establezcan medidas que limiten
el ejercicio de derechos individuales o colectivos o exijan el cumplimiento de requisitos para el desarrollo de una
actividad, deberán aplicar el principio de proporcionalidad y elegir la medida menos restrictiva, motivar su necesidad
para la protección del interés público así como justificar su adecuación para lograr los fines que se persiguen, sin que
en ningún caso se produzcan diferencias de trato discriminatorias. Asimismo deberán evaluar periódicamente los
efectos y resultados obtenidos.

2. Las Administraciones Públicas velarán por el cumplimiento de los requisitos previstos en la legislación que
resulte aplicable, para lo cual podrán, en el ámbito de sus respectivas competencias y con los límites establecidos
en la legislación de protección de datos de carácter personal, comprobar, verificar, investigar e inspeccionar los
hechos, actos, elementos, actividades, estimaciones y demás circunstancias que fueran necesarias.

• Art.5.2 Llei 40/2015. Organos administrativos

◦ 2. Corresponde a cada Administración Pública delimitar, en su respectivo ámbito competencial,
las unidades administrativas que configuran los órganos administrativos propios de las
especialidades derivadas de su organización.
▪ Com configurar la nostre administració

En l’àmbit Autonòmic, a Catalunya tenim la Llei 26/2010 i els estatuts d’autonomia

En l’àmbit Local, tenim la llei 7/1985 , la Llei de Bases de Règim Local.
-La resta d’administracions públiques tenen la Llei de col·legits professionsals (autonomica i estatal), la
LOSU, Llei d’Universitats,… A partir d’aquí XXXX