TEMA 2: PERSONA FÍSICA I PERSONA JURÍDICA:

Epígraf 1:

Personalitat jurídica:

És la condició que atribueix l’ordenament jurídic a la persona per que sigui considerada
subjecte de dret, i per tant, titular de drets i deures.

Classes de persona:

Existeixen dos clases de persona:

- Persona física: correspon a l’ésser humà.
- Persona jurídica: l’ordenament jurídic, reconeix, personalitat a determinades
organitzacions anomenades persones jurídiques, que tenen personalitat pròpia
independentment dels subjectes que la formen.

Capacitat jurídica:

La capacitat jurídica és l’actitud de la persona per ser titular de drets i obligacions, la

capacitat jurídica existirà sempre que existeixi la personalitat jurídica, a la persona física, la
capacitat jurídica comença amb el naixement i finalitza amb la mort, i a la persona jurídica
(societats), comença amb la seva constitució i finalitza amb la seva extinció.

Capacitat d’obrar:

La capacitat d’obrar és l’aptitud de la persona per realitzar de manera eficaç actes jurídics,
per exercitar drets i obligacions. Representa l’aspecte dinàmic de la personalitat jurídica, i té
com a pressupòsit la capacitat humana per comprendre els actes que relitzi, aspecte que li
dona l'edat. La capacitat d’obrar plena, civilment parlant, s’obté als 18 anys.
Els menors d’edat, tindran capacitat d’obrar per realitzar els actes que els hi permeti la llei, i
en la majoria de casos, necessitaran del complement dels pares, o si no en tenen, del tutor.
Com a excepció, existeixen les capacitats d’obrar especials, son casos en els que el dret
exigeix per a realitzar determinats actes, unes especials condicions d’actitud (ex: per
adoptar a Catalunya s’han de tenir 25 anys).
Altrament, també tenim casos de prohibicions, aquí el dret prohibirà que algunes persones
puguin fer determinats actes, tot i tenir la capacitat per fer-los (ex: es prohibeix que qui
exerceixi el càrrec de tutor d’un menor pugui adquirir per compra, béns del menor).

Ens hem de referir aquestes dues normes:

- Llei 8/2021 de 2 de juny de reforma legislació civil i processal.
- Reial Decret 19/2021 de 31 d’agost d’adaptació C. Cat anterior norma.
- Entrada en vigor 3-9-2021.

Aquestes dues normes han suposat una reforma integral del codi civil comú, el català i les
lleis processals en referència al concepte de persones amb discapacitat. Les normes
busquen protegir a les persones amb discapacitat, assegurar el gaudi (goze) ple dels seus
drets, en igualtat i conforme a les normes internacionals dels drets humans.
Entre aspectes importants, hem de destacar que les normes suprimeixen el concepte
d’incapacitació judicial (incapacitar a una persona implicava que un jutge a través d’una
sentència negava, o limitava la capacitat d’obrar d’una persona, per concórrer en ella
malaltia greu que l’impedia autogovernar-se ell i el seu patrimoni, nomenant al jutge una de
les institucions previstes a la llei que substituïen la capacitat del incapaç).
Ara, aquestes normes, només preveuen un sistema de recolzament, per aquells actes que
pugui necessitar el discapacitat, sense que en cap cas, aquests recolzaments, anul·lin la
capacitat del discapacitat.

Epígraf 2:

Inici de la personalitat civil:

Per a la persona física, l’individu, l’article 30 del codi civil comú, estableix que la personalitat
s’adquireix en el moment del naixement en vida, una vegada produit el desprendiment de la
mare, entenent aquest desprendiment com el tall del cordó umbilical, que marca l’hora del
naixement. La prova oficial del naixement és la inscripció en el registre civil, que s’ha de fer
per les persones establertes al reglament, que són els progenitors, les autoritats o els
establiments sanitaris.

A les persones jurídiques, la personalitat s’adquirirà quan es constitueixin d’acord als

requisits de la llei.

Extinció de la personalitat civil:

Per a la persona física, segons l’article 32 del codi civil comú, la personalitat civil, s'extingeix
amb la mort de la persona, però, al codi civil no diu quan s’ha de considerar morta una
persona, per trobar una definició, hem d’acudir a la legislació especial sobre
trasplantaments d’òrgans, què diu que podrà certificar-se la mort d’una persona quan es
produeixi, el cessament irreversible de les funcions circulatòries i respiratòries (cor i
pulmons) o bé, el cessament irreversible de les funcions encefàliques (cervell). Aquest
moment certificarà l’hora de la defunció que també s’inscriurà al registre civil.

Premoriència i commoriència , trobarem aquestes figures a l’article 211.2 del codi civil
català, i és el cas de quan dos o més persones cridades a succeir-se, poden haver mort en
un mateix succés (ex: accident de cotxe), però també en qualsevol altre circumstància, com
per exemple mort en diferents llocs. A diferència del codi civil comú, el codi civil català es
bastant clar alhora de tractar aquesta figura, perque estableix la presumpció de que
donades aquestes circumstàncies s’entendrà que les persones han mort al mateix moment,
és a dir, presumpció de commoriència, i només s’entendrà que una a sobreviscut a l’altre si
sobreviu almenys 72 hores més que la persona a qui tenia de sobreviure. Serà la persona a
la que interessi la premoriència, qui la tindrà que provar.

L’estat civil:

No hi ha una definició legal del que és l’estat civil, però la doctrina el defineix comuna
qualitat de la persona que determina la seva posició davant del dret, son tota una sèrie de
circumstàncies personals que determinaràn els drets i deures d’una persona en un moment
concret, aquestes circumstàncies, en cap cas poden ser discriminatories cap a la persona.
Aquestes circumstàncies personals, poden variar durant la vida d’una persona, poden variar
amb el temps i tindrem la minoria i la majoria d’edat, per exemple, i també poden variar per
actes de la mateixa persona, per exemple, casar-se. La regulació dels estats civils es una
qüestió d’ordre públic, per tant les seves normes son imperatives (d’obligat compliment).

Enumeració dels estats civils actuals:

- Nacionalitat i veinatge civil. La nacionalitat determinarà la llei que ha de regir a la

persona, i el veinatge civil determinarà si una persona es sotmet a la legislació comú
o bé a una fural.
- Matrimoni i filiació. L’estat de casat implica drets i deures vers l’altre cònjuge, es
consideren estat civil solter, casat, vidu, separat i divorciat. Filiació, la relació
paternofilial confereix drets i deures entre fills i progenitors.
- L’edat. Regula l’estat civil de menor d’edat i major d’edat.
- Abans l’últim estat civil era la incapacitació, però ha desaparegut amb la reforma.

Epígraf 3:

La persona jurídica. Concepte:

Organització permanent o estable encaminada a la consecució d’un fi digne de protecció

que constitueix una entitat independent i separada dels seus membres i de qui la va crear i
que té la condició de subjecte de dret.
L’ordenament jurídic reconeix personalitat a determinades entitats o agrupacions
denominades persones jurídiques a qui atribueix personalitat jurídica independentment dels
membres que les componen.

Característiques:

- Existència d’una organització determinada sobre una base personal i/o patrimonial.
- Permanència o estabilitat.
- Independència patrimonial i personal: separació que permet l’existència d’un nou
subjecte.

La regulació general la trobem al Llibre III CCCat, Títol I.

Dret comú sobre la persona jurídica a Catalunya (111-4 CCC), s’aplica directament a les
persones que regula i subsidiàriament a les altres que tinguin normativa pròpia (311-1
CCC).

Classes:

1. Per caràcter:

● P.J. Dret Públic: creades i reconegudes per llei, tenen personalitat jurídica pública i
actuen en l’àmbit del D. públic. Adm. territorial (Estat, CCAA, Províncies i Municipis),
adm. institucional, ens i organismes diversos i les corporacions de D. Públic
(Càmeres oficials, Col·legis Professionals…)
 ● P.J. Dret Privat: Es creen per iniciativa privada (negoci o contracte) i estan sotmeses
als requisits que en cada cas estableixi la llei.
○ Associacions, Fundacions i Societats.

2. Per la naturalesa de la finalitat que persegueixen:

● Interès públic: fins que beneficien a un determinat col·lectiu de persones diferents

dels propis membres que les integren.
○ Corporacions, Fundacions i Associacions d’interès públic.
● Interès particular: lucre, obtenció de guanys que s’ha de repartir entre els socis:
○ Societats civils i mercantils: persones jurídiques de finalitat econòmica.

Adquisició de la personalitat jurídica:

● Sistema d’atribució singular o concessió: la personalitat jurídica es concedeix cas per

cas per l’autoritat pública.
● Sistema d’atribució general: complir els requisits exigits de forma automàtica es
produeix l’atribució de personalitat jurídica.
● El règim general de la normativa vigent és d’atribució genèrica de personalitat.
○ Depèn de la persona jurídica
○ Es pot requerir la inscripció al registre públic
● CCCat manifesta que s’adquireix personalitat jurídica per la voluntat manifestada a
l’acte de constitució i el compliment dels requisits que la llei estableix.

● Capacitat jurídica: aptitud per ser titulars de drets, obligacions i relacions jurídiques.
● Capacitat d’obrar: aptitud per exercitar vàlidament drets i assumir obligacions i
deures.
○ Adquirir béns mobles, immobles, contraure obligacions, administrar i
alinear…
○ Capacitat processal

La persona jurídica es presenta a l’exterior a través de persones físiques que són les que
actúen i prenen les decisions en al seu nom i compte.

Representació orgànica:

● Dotada d’uns òrgans que ocupen les persones físiques o jurídiques.

● Actuen i exerceixen drets i vinculen per nom i compte de la persona jurídica.
● La representació de la persona jurídica correspon al òrgan de govern i s’efectua per
mitjà del president.

Extinció:

Causes voluntàries: fets extintius que s’estableixen a l’acte de constitució de la persona

jurídica (compliment del termini pel que va ser constituïda, voluntat dels membres… etc).
Causes legals:

a) Haver realitzat la finalitat per la que es va constituir.

b) Impossibilitat d’aplicar a la finalitat l’activitat i mitjans de que es disposava (falta de
recursos, desaparició del patrimoni,…).

Des de que es dona la causa d’extinció fins la definitiva extinció de la persona existeix el
període de liquidació.

Les associacions:

Entitats sense ànim de lucre, que es constitueixen per complir una finalitat d’interès general
o particular, mitjançant la posada en comú de recursos personals o patrimonials
(321-1 CCC).
- Panorama legislatiu actual complex per la pluralitat de normes: d’una part per
distribució de competències Estat i CCAA, d’altra per tipologia d‘associacions.

Concepte; Entitats sense ànim de lucre, que es constitueixen per complir una finalitat
d’interès general o particular, mitjançant la posada en comú de recursos personals o
patrimonials (321-1 CCC).

Caracteristiques:

1. Pluralitat d’associats: Com a mínim 3 persones o més. Poden ser persones físiques
o jurídiques.
2. Existència d’una finalitat: raó que justifica l’existència de la persona jurídica i serveix
de criteri per tipificar l’associació: Finalitat no lucrativa: s’entén per interès lucratiu el
que persegueix un guany a repartir entre els associats (321-1.3 CCC).
3. Organització: ha de comptar amb un mínim d’organització: òrgans d’actuació i
funcionament.
4. Permanència: es crea per aconseguir determinades finalitats amb caràcter de
duració temporal.

Constitució:
L’associació es constitueix mitjançant acord dels associats fundadors que han de ser 3 o
més persones físiques o jurídiques legalment constituïdes en el que expressen la
voluntat de crear-la (321-3 CCC). L’acte de constitució s’ha de fer per escrit en document
públic o privat i el seu contingut està reglat (art. 321-3 CCC):

- Els estatuts són obligatoris i formen part de l’acte constitutiu i hi consten les regles
d’organització i funcionament intern i extern de l’associació: Contingut mínim (321-4
CCC): denominació, domicili social, duració si no es constitueix per temps indefinit…
- Ha de ser inscrita al Registre d’Associacions, a efectes de publicitat de la constitució
i estatuts.
Les Associacions han de tenir mínim dos òrgans: assemblea general i l’òrgan de govern.

1. Assemblea general:

- Constituïda per tots els associats, òrgan sobirà que pot deliberar sobre qualsevol
assumpte d’interès per l’associació, adoptar acords i controlar l’activitat de l’òrgan de
govern.
- Com a mínim reunir-se un cop a l’any i convoca l’òrgan de govern.

2. Òrgan de govern, administra i representa a l’associació.

- Òrgan col·legiat i els membres han de ser associats i el càrrec té duració màx. de 5
anys.

L’Òrgan de govern representa a l’associació i aquest representació s’estén a tots els actes
que compleixen la finalitat de l’associació.

Les fundacions:

Son un tipus de persona jurídica on l’estructura és una organització dotada unilateralment

de recursos econòmics adscrits a una finalitat d’interès general.

La regulació la trobem a Llei catalana 4/2008, de 24 d’abril, del Llibre 3r del Codi Civil de
Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, s’aplica a les Fundacions i Associacions amb
domicili a Catalunya.

Concepte: Entitats sense ànim de lucre, que es constitueixen pel compliment de finalitats
d’interès general, mitjançant l’afectació d’uns béns o drets de contingut econòmic
(331-1.1 CCC).

Caracteristiques:

● Subjectes fundadors: poden constituir-les les persones físiques o jurídiques

(públiques o privades).
● La finalitat de les fundacions ha de ser:
○ Interès general (afecta a una col.lectivitat més o menys àmplia).
○ Impersonal: la consecució de la finalitat beneficia a col.lectius genèrics de
persones.
○ No lucrativa: sense ànim de lucre (altruisme), pot realitzar activitats
econòmiques i aplicar rendiments als fins que persegueix.
○ Permanent: caràcter estable de la finalitat determinada (identificació de la
finalitat) i lícita.

Es constitueixen (331-3 CCC):

A) Per negoci entre vius: carta fundacional.

B) Per causa de mort: testament o codicil.
En ambdues modalitats, a la escriptura pública de constitució s’acompanyen els estatuts.
Estatuts també tenen un contingut mínim (331-9 CCC):

Dotació: Des de l'inici ha d’estar dotada dels béns i drets als que s’afecta a la finalitat a
complir:

- La dotació inicial ha de consistir en diners o altres béns fructífers i no pot tenir un

valor inferior a 30.000 euros.
- Han de ser adequats per iniciar o dur a terme les activitats fundacionals i han d’estar
lliures de càrregues que impedeixin o limitin la seva utilitat per la fundació.
- Les Fundacions tenen personalitat jurídica des de l’inscripció de la escriptura
pública al Registre de fundacions.

Organs:

1. Patronat: òrgan de govern i representació de la fundació (332-1 a 332- 12 CCC). Li

correspon complir les finalitats fundacionals, és un òrgan col·legiat: mínim tres
persones físiques o jurídiques (patrons) un d’ells és president (312-3 CCC).
2. Protectorat: òrgan de l’Administració Pública que té com a funció bàsica vetllar,
vigilar, controlar i fiscalitzar les activitats de la Fundació per a que es compleixin les
finalitats fundacionals, i es respecti la voluntat del fundador.
El Protectorat advertirà als òrgans de govern de la Fundació quan aquesta es desviï
de les seves funcions.