Nerea Blanco León

DRET DE LA PERSONA
Lliçó 1 El concepte de “Dret Civil”
No ha estat sempre el mateix, el nostre dret ve dels romans.
El dret civil esta codificat.
ROMA: En un inici a roma el que es feia era diferenciar el ius civile (dret
dels ciutadans romans) i el ius gentium (dret aplicable als ciutadans no
romans i a les relacions entre estrangers) i al ius honorarium (dret emès
pel pretor, per fer front a les noves necessitats jurídiques)
EDAT MITJANA: dret romà redescobert a partir del segle XI. El ius
commune es diferencia del Dret canònic (ius canonicum, Decretales de
Gregorio IX)
EDAT MODERNA: desmembrament de la societat feudal i naixement dels
Estats nacionals (concepte actual de dret civil). El dret civil passa a ser un
dret privat propi de cada estat, és un dret que s’anirà codificant des del
segle XVIII al XIX. (1889- Codi Civil Espanyol actual)
1. Distinció entre el dret públic i el dret privat
Dret Públic-> penal, administratiu, internacional, fiscal, constitucional
Dret Privat-> civil, mercantil, laboral
El nostre ordenament jurídic té una forma piramidal, jeràrquic (Kelsen)

Constitució Espanyola
L.O (Dret Públic / Dret Privat) CC, CP, CR, C
L.ORD
D
RE

Diferències fonamentals
 Nerea Blanco León

 El dret públic satisfà interessos col·lectius. Persegueix un interès

general, de la unitat col·lectiva. El dret privat satisfà interessos
individuals i particulars.
Excepció: El Dret privat persegueix interessos generals i d’altra
banda, el Dret públic pot satisfer interessos particulars.
 En el dret públic les normes són de naturalesa imperativa, les han
imposat (ius cogens: dret necessari). En el dret privat les normes
són de naturalesa dispositiva, puc complir-la o no puc complir-la.
Excepció: El Dret privat té normes de dret imperatiu i el Dret públic
pot tenir normes de caràcter dispositiu.
 NATURALESA DEL SUBJECTE
En el dret públic les relacions són entre els poders públics i els
particulars (administrats) o els poder públics entre ells. En el dret
privat les relacions normalment són entre ciutadà i ciutadà.
Excepció: Hi ha relacions de Dret privat en que hi intervé
l’Administració.
 POSICIÓ JURÍDICA DEL SUBJECTE
En el dret públic l’Estat/Administració intervé amb ius imperii: la
relació és de supra i subordinació entre l’Estat i els administrats.
En el dret privat la relació és d’igualtat entre els subjectes que hi
participen (coordinació)
Excepció: En el Dret privat hi ha relacions de suprasubordinació i en
el dret públic de coordinació entre CCAA.
Dret civil
El dret civil és el dret general, comú, de tota la branca del dret privat.
Actua de forma supletòria del dret mercantil, laboral, penal, administratiu,
internacional, tributari, constitucional...
El dret civil és dret comú perquè s’aplica de forma supletòria a la resta de
les branques del dret.

Territorialitat del dret civil

Hi ha diferents ordenaments jurídics dins de l’Estat Espanyol perquè per
motius històrics hi havia un dret civil propi en diferents llocs de l’Estat.
 Nerea Blanco León

Drets forals: Catalunya, Aragó, Navarra, País Basc, Balears, València i

Galicia.
Art. 149.1.8 de la Constitució Espanyola 1978 (Conservació, modificació i
desenvolupament dels drets civils forals de les CCAA on existeixi)
Competències exclusives de l’Estat respecte al dret civil territorial:
- Regles, aplicació i eficàcia de les normes jurídiques
- Formes de matrimoni
- Ordenació dels Registres Públics
- Bases de les obligacions contractuals
- Normes per resoldre conflictes de lleis (àmbit intern i internacional)

Lliçó 2 Títol Preliminar del CC

Recull de regles i criteris que han de tenir en compte els intèrprets i
operadors jurídics per l’aplicació de les normes.
Dret Natural: normes no escrites que es dedueixen de la pròpia naturalesa
humana, consciència i que ens serveixen per valorar el dret positiu.
Dret Positiu: normes imposades, dictades per qui en té les facultats.
1. Les fonts del Dret
Conjunt d’actes productors del dret d’un determinat ordenament jurídic ,
elements que creen normes (font material diferent font formal). Elements
productors de normes. Art. 149.1.8 CE i Art. 111-1 CCC
 Sistema tancat de fonts= Llei, costum i principis generals del dret
(normes ordenament jurídic).
 Criteri defectiu per ordenar-les (primer aplico la llei sinó serveix el
costum i sinó serveix els ppis grals dret).
 La regla jurídica dependrà del poder polític o social del que deriva.
Les fonts del dret són (igual en l’Espanyol com el Català):
- La llei
Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans
estatals als quals l'ordenament jurídic atribueix el poder legislatiu
Requisits de la llei per poder ser qualificada com a tal:
 Nerea Blanco León

Intern= Legalitat: creada d’acord amb el procediment establert i per

l’òrgan competent (lleis, decrets, ordres...) i Legitimitat, neixen del
poder que en té facultats.
Extern= Solemnitat, sotmesa a un procediment de creació i Publicitat:
publicada al DOGC i BOE, per poder ser coneguda i assolir eficàcia
(publicació al DOGC 15 dies després de la seva aprovació).
QUÈ ÉS VACATIO LEGIS?
La vacatio legis està definida per les nostres Corts de circuits col·legiats
com "el lapse de temps que ha d'existir entre la publicació d'una regla
legal i la seva entrada en vigor, perquè la Llei sigui se sap prou, abans
que es guanya la força obligatòria. " Normalment 20 dies.
*Només les lleis catalanes, NO estatals, seran font de l’ordenament
jurídic català.
L’aplicabilitat de la llei va lligada al concepte de vigència, sense ser
conceptes coincidents.
- Tota norma vigent és aplicable per sí mateixa.
- No tota norma aplicables és vigent (caldrà una norma instrumental
que així ho disposi- norma de dret transitori o de conflicte).
La vigència temporal de la llei va de l’entrada en vigor fins a la seva
derogació o pèrdua de vigència (dia concret).
Regla General: si no es diu altra cosa, les lleis entren en vigor als vint
dies de la seva completa publicació al BOE o al DOGC.

Derogació o pèrdua de vigència:

 Derogació expressa: per mandat exprés del legislador. La llei
posterior té un contingut expressament derogatori.
 Derogació tàcita: una llei posterior, sense establir expressament la
derogació, regula la mateixa matèria que l’anterior de manera
absolutament incompatible.
 Total
 Parcial
 Nerea Blanco León

NORMA DE TRANSICIÓ: Qualsevol canvi de llei planteja el problema de

l’aplicació de la llei als actes nascuts sota la primera llei, però amb
efectes en el període de la nova llei. La norma de transició és una
norma formal que resol el conflicte intertemporal. (Disposicions
Transitòries)
En principi les lleis no són retroactives (principi constitucional Art. 9.3
CE): Irretroactivitat de les normes sancionadores no favorables o
restrictives de drets individuals.
Excepcions: quan ho digui el legislador. És discrecionalitat del legislador
fixar la retroactivitat i el grau, cal interpretació tenint en compte el
caràcter subsidiari del principi de irretroactivitat.
NORMA DE TRANSICIÓ: retroactiva en
Grau màxim: a tots els efectes
Grau mig: efectes no consumats
Grau mínim: efectes futurs
- El costum
Conducta generalitzada, repetida i uniforme, en un determinat àmbit
territorial o social, que es realitza amb la convicció d’ajustar-se a una
norma jurídica. Art. 1.3. CC

Característiques:
 Dret no escrit (majoritàriament)
 Origen: pràctica d’una determinada conducta per part dels
particulars (origen NO del poder públic).
 Fonts de caràcter secundari. Es troba subordinada a la llei i
nomes regeix en defecte de la llei aplicable.
 No contrari a l’efectivitat dels valors i principis constitucionals
(opinió iuris).
El costum= ús que es repeteix i en deriva la consciència de la seva
obligatorietat (ELEMENT MATERIAL I OPINIO IURIS).
 Nerea Blanco León

Classes en funció de la seva relació amb la llei:

1) Extra o praeter legem: regula situacions no regulades per cap llei.
Compleix una funció de caràcter supletori.
2) Contra legem: regula una situació de manera diferent i en
contradicció amb el que estableix una llei. No s’admet per part del
nostre ordenament jurídic.
3) Secundum legem o propter legem: es limita a interpretar d’una
forma determinada una disposició legal. No s’admet però pot
acceptar-se com a forma interpretativa no vinculant.
Regla general: qui al·lega el costum davant els Tribunals ha de provar la
seva existència, vigència i aplicabilitat al cas concret per falta de llei
aplicable.
Art. 236-18 CCC
Art. 9 de la L 1/2008 de contractes de conreu
- Els principis generals del dret
*Llacuna legal, manca de disposició legal aplicable a un fet concret=
decidir d’acord amb els criteris no legislatius o consuetudinaris.
Art. 111.1.1 CCC
Els principis generals procedeixen (s’extreuen) de les normes generals; per
tant de les lleis i del costum.
Naturalesa:
 Bàsica i fonamental en l’organització social.
 Espontània; manifestació de creences i conviccions (la seva
justificació és la totalitat de la comunitat que crea aquestes
normes).
 CE; informadors de les normes jurídiques (TC)
Posició positivista: principis que són resultat de l’abstracció del dret
positiu.

Tipus de Principis Generals del Dret:

- Dret Natural (base del dret positiu, són reconeguts, vigents i vàlids):
 Nerea Blanco León

- Principis socials i tradicionals: creats per la societat i l’autoritat

deriva del mateix reconeixement de la comunitat (conviccions).
- Principis polítics: impulsors i que caracteritzen el contingut de la llei.
Funcions:
1) Funció informadora: Com a fonament (directius) de l’ordenament
jurídic. La llei i en costum s’han d’interpretar de conformitat amb els
principis generals en la seva aplicació.
2) Funció integradora: L’art. 111-2 CCC els atorga la funció
d’autointegració del dret civil de Catalunya, per evitar
l’heterointegració mitjançant l’aplicació del dret supletori.
3) Font del dret: són fonts secundària, per la primària de la llei; i
subsidiària, perquè s’apliquen només a falta de llei i costum.
RESUM
 LA LLEI= fonamentada en l’autoritat de l’estat
 EL COSTUM= fonamentada en els usos o pràctiques de
determinades forces o grups socials.
 ELS PRINCIPIS GENERALS DEL DRET= fonamentats en conviccions
i creences.
Fonts complementaries:
- Jurisprudència
Criteris d’interpretació i aplicació de les normes jurídiques, establers pels
tribunals de justícia, en la mesura que decideixen aspectes jurídics
controvertits.
És la doctrina que es dedueix de les sentencies del TSJC i del Tribunal de
Cassació de Catalunya (TS a l’estat espanyol), sempre que no hagi estat
modificada pel legislador.

Requisits:
1) Que la doctrina sigui reiterada. Que es repeteixi almenys dues
vegades (dos sentències) en una seqüència temporal. Doctrina
consolidada.
2) Que constitueixi la ratio decidendi de la sentència: només els
arguments jurídics que fonamenten la decisió (“fallo”) de la
 Nerea Blanco León

sentència poden arribar a ser jurisprudència. (Arguments referents

a qüestions marginals- obiter dicta).
La jurisprudència NO és font del dret.
Funció dins l’ordenament jurídic català:
- Interpretar el dret civil de Catalunya
- Ser invocada com doctrina jurisprudencial a efectes del recurs de
cassació.
ALTRES PRETESES FONT DEL DRET:
La Doctrina – opinions jurídiques
Negociació col·lectiva laboral
El negoci jurídic
2. Aplicació de les NJ
3. Eficàcia de les NJ

Lliçó 3 La persona i la personalitat civil (Lliçó 7 llibre)

1. La persona i l’ordenament jurídic
La personalitat és la condició que atribueix l’ordenament jurídic a la
persona perquè sigui considerada subjecte de drets i, per tant, titular de
drets i deures jurídics, de relacions jurídiques.
Es reconeix l’APTITUD de tota persona per ser subjecte de DRETS i
OBLIGACIONS (de relacions jurídiques). Aptitud per realitzar actes jurídics.
La personalitat constitueix la qualitat jurídica que permet a les persones
ser considerades subjectes de dret.
Característiques:
 Uniforme
 Idèntica i general per tot el que ostenta (que no admet matisos)
 Que es reconeix a l’ésser humà per sol fet de ser-ho.

2. Reconeixement legal de la personalitat (intel·ligència i voluntat

lliure)
 Nerea Blanco León

La personalitat civil s’adquireix amb el naixement, segons el CCC.

3. Classes de persones

- Persona física: ésser humà amb aptitud per ser titular de drets i
obligacions (personalitat jurídica).

- Persona jurídica: entitats o organitzacions socials que són

reconegudes per l’ordenament jurídic com a titulars de drets i
obligacions (atribució de personalitat jurídica) atès que compleixen
determinats requisits.

4. Tipus de capacitat
- Capacitat jurídica: aptitud o idoneïtat per ser titular de drets i
obligacions (reflex de la dignitat de les persones).
1) Es té des del mateix moment del naixement
2) No és graduable (igual per tots).

- Capacitat d’obrar: aptitud o idoneïtat per exercitar drets i

assumir obligacions (es fonamenta en la capacitat natural).
1) Depèn de la maduresa intel·lectual de la persona: varia en
funció de les circumstàncies particulars de cada persona.
2) És graduable.
3) Capacitat d’obrar plena s’adquireix als 18 anys
4) Capacitat d’obrar limitada: menors d’edat, incapacitats=
adopció de mecanismes de protecció (potestat dels pares,
tutors, curadors...)
Pel que fa a la capacitat de la persona, el llibre segon posa l’accent en la
capacitat natural, com a criteri que fonamenta l’atribució de la capacitat
d’obrar, d’acord amb el que disposa el CC, de manera que combinada amb
l’edat, permet fer-ne una valoració gradual, no estrictament seccionada
en etapes al llarg de la vida de la persona.
CAPACITAT D’OBRAR PLENA: Capacita a la persona per tots els actes de la
vida civil. (Es presumeix plena: persona major d’edat).
 Nerea Blanco León

CAPACITAT D’OBRAR LIMITADA: La persona en qüestió no pot realitzar

eficaçment per si mateixa un determinat acte o negoci jurídic, i en el seu
lloc haurà d’actuar una altra persona que el representi. (Establerta
expressament per la llei. Interpretació restrictiva= la capacitat d’obrar s’ha
d’entendre i exercir sempre en el sentit més ampli possible, tota persona
quan adquireix els 18 anys adquireix capacitat d’obrar plena sinó s’hauria
de fer el procediment d’incapacitació)
Limitacions de la capacitat d’obrar:
Les limitacions a la capacitat d’obrar es justifiquen en la falta de capacitat
natural d’entendre i voler, en la falta de consciència sobre la
transcendència d’un determinat acte jurídic.
Limitacions legals: (caldrà instruments de protecció)
- Minoria d’edat
- Incapacitació (total o parcial)
En civil la majoria d’edat es computa el dia sencer del naixement, no
depèn de l’hora. En canvi, en el dret penal si.
El menor pot fer per si mateix, segons la seva edat i capacitat natural (Art.
211-5 CCC)
Excepcions:
 Capacitat especials: l’especial naturalesa d’algun acte o negoci
jurídic por exigir determinades condicions d’aptitud.
Art. 663.1 CC (14 anys per atorgar testament)
Art. 235.30 CCC (25 anys per adoptar)
 Prohibicions expresses a certes persones, en motiu d’una
determinada situació o circumstància, i malgrat tenir capacitat
plena.
P. ex. Art. 1459.1 CC: el tutor no pot comprar béns propietat de
l’incapaç.
P. ex. Art. 47 CC: prohibició de contraure matrimoni entre
parents en línia recta per consanguinitat...

Lliçó 4
Art. 211.1 CCC
 Nerea Blanco León

1. La personalitat civil és inherent a la persona física des del

naixement.
2. El concebut té la consideració de persona als efectes que li siguin
favorables, sempre que arribi a néixer.
3. La personalitat civil s’extingeix amb la mort
La prova del naixement
 Inscripció al Registre Civil (RC)- mitjançant la declaració de la
persona obligada a efectuar-la, d’acord amb la LRC.

 La inscripció dona fe del fer, data, hora i lloc del naixement, del
sexe i de la filiació de l’inscrit.

 Termini per la inscripció al RC= Entre les 24 hores i els 8 dies

següents al naixement.

 Possibilitat fins als 30 dies si existeix causa justificada, que

constarà a la inscripció.

 Passats 30 dies caldrà expedient governatiu.

 Excepcionalment abans de les 24 hores sempre que es provi el

posterior naixement.

El concebut ( nasciturus )
Art. 211-1.2 CCC: Personalitat civil
El concebut té la consideració de persona als efectes que li siguin
favorables, sempre que arribi a néixer.
1) El concebut no nascut ( nasciturus) i la seva protecció: la
problemàtica (constitucionalment protegit).
2) Conseqüències d’aquesta regulació:
- El concebut no té personalitat jurídica fins el moment del
naixement.
- Però la seva existència no és indiferent al Dret, perquè li
atribueix conseqüències jurídiques importants, en benefici del
propi concebut.
 Nerea Blanco León

El període legal de concepció comprèn els primers cent vint dies del
període de gestació, que es presumeix d’un màxim de tres-cents dies.
Art.235-4 CCC
La protecció jurídica del nasciturus
 Supòsits específics de protecció del nasciturus:
1. La donació feta al nasciturus: Art. 627 CC i Art. 531.21 CCC
Serà vàlida i podrà ser acceptada per les persones que el
representarien si s¡hagués verificat el naixement.
2. L’hereència deferida als nasciturus: Arts. 959, 960 i ss CC; Art.
464.2 CCCat
Es suspèn la divisió de l’herència, que queda sotmesa a
administració, mentre es verifica el naixement.
3. Altres supòsits (jurisprudència o DGRN):
Adquisició de la nacionalitat espanyola quan la mare és
espanyola en el moment de la concepció, però l’ha perdut abans
del naixement.
Indemnització per causa de mort
Assegurançes de vida en que el fill es benifeciari
La protecció jurídica dels no concebuts (concepturi)
1) La ¿protecció? Jurídica del concepturus.
2) El Codi Civil permet reservar drets a persones que encara no estan
concebudes (concepturi). Amb límits:
- Les substitucions fideïcomissàries: Art. 781 CC; Art. 426-10 CCC
(límit de dues generacions).
- La donació amb clàusula de reversió dels béns donats.

Fi de la personalitat
Art. 211-1.3 CCC
La personalitat civil s’extingeix amb la mort.
- Tutela post mortem de la personalitat: defensa dels drets
d’honor, propietat intel·lectual...
Prova de la mort: Inscripció al RC (data, hora i lloc) (pàg. 153 terminis del fi
de la personalitat)
 Nerea Blanco León

- Com a mínim 24 h després de la mort s’expedirà llicència per

l’enterrament.
Commoriència i premoriència (buscar definicions)
Norma
1. Elaboració
2. Sanció
3. Promulgació
4. Publicació
CAPÍTOL 4 LLIBRE->
La interpretació només ho fan els Tribunals.
Les classes d’interpretació:
- Subjecte: autèntica, judicial o doctrinal
- Resultat: declarativa o correctora
Analogia legis (per igualtat de supòsits hem remeto a una altra norma
quan no esta regulada o no està regulada suficientment).
L’equitat com a criteri de moderació
Normes
Normes dispositives / imperatives
Normes programàtiques / reactives

Lliçó 6
L’edat és un Estat Civil.
Capacitat legal per poder realitzar actes, és una qualitat jurídica.
Aquesta edat ens indica si tenen o no la capacitat plena per obrar.
Adquirim la personalitat civil quan naixem i acaba quan morim.
CAPACITAT NATURAL DEL MENOR D’EDAT
L’edat
De l’edat en deriva l’estat civil de :
- Menor d’edat
- Major d’edat
 Nerea Blanco León

- Emancipat
L’adquisició de la majoria d’edat s’estableix a l’article 315.I del CC i l’article
12 de la CE (18 anys).
El còmput de l’edat s’estableix a l’article 315.II del CC.
L’article 322 del CC estableix la plena capacitat d’obrar.
Article 211-5 CCC Minoria d’edat
El menor pot fer per si mateix, segons la seva edat i capacitat natural, els
actes següents:
a) Els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els
regulin estableixin una altra cosa.
b) Els relatius a béns o serveis propis de la seva edat, d’acord amb els
usos socials.
c) Els altres actes que la llei li permeti.
ESTAT CIVIL (qualitat jurídica)
 Matrimoni
 Edat
 Nacionalitat / Veïnatge civil
 Filiació: capacitat jurídica que tenim amb els nostres pares,
definició del vincle que tenim amb els nostres pares.
 Capacitat d’obrar modificada
Absència legal: és la capacitat jurídica d’una persona que desapareix i no
es pot determinar la seva mort.
El Registre Civil s’inscriuran sempre els diferents estats civils i es podran
tindre accés. També s’escriuen altres dades que ens identifiquen però que
no ens donen contingut jurídic (nom, data de naixement i defunció...)
FILIACIÓ-> Comporta unes responsabilitats parentals (drets i obligacions
respecte als seus fills). Es el que nosaltres anomenem la potestat parental
(capacitat que tenen els pares) (NO S’UTILITZA PATRIA POTESTAL)
Aquesta potestat parental s’exhaurirà als 18 anys. Per substituir la figura
des pares es fa per una altra institució de potestat, els tutors
(representació legal).
L’article 236-18 CCC (representació legal)
1. L’exercici de la potestat sobre els fills comporta la representació
legal d’aquests.
 Nerea Blanco León

2. S’exclouen de la representació legal dels fills els actes següents:

a) Els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els
regulin estableixin una altra cosa.
b) Els relatius als béns o serveis propis de l’edat dels fills, segons els
usos socials, i, en cas de potència estesa o rehabilitada, aquelles
que el nen pugui realitzar segons la seva capacitat natural.
c) Els actes en què hi hagi un conflicte d’interessos entre ambdós
progenitors o entre el progenitor que exerceix la potestat i els
fills.
d) Els relatius als béns exclosos de l’administració dels progenitors.
Vigent des del 19/07/2017 LLEI 10/2017 DEL 27 DE JUNY, DE LES
VOLUNTATS DIGITALS I DE MODIFICACIÓ DELS LLIBRES SEGON I QUART
DEL CCC (MODIFICACIÓ)
Article 236-27 Actes que requereixen autorització judicial (el que poden
fer els pares respecte als béns dels menors d’edat però amb una
autorització legal).
La capacitat del menor d’edat
ESTATUT JURÍDIC DEL MENOR
- Subjecte necessitat de protecció.
- Subjecte amb autonomia que cal garantir i impulsar en raó del
dret al lliure desenvolupament de les persones (art. 10 CE).
Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener de Protecció Jurídica del menor->
Modificació del sistema de protecció a la infància i adolescència en LO
8/2015
La llei permet expressament als menors:
Article 236-18 CCC
Article 211.5 CCC
Article 212-2.1 CCC
Dret d’informació i audiència (art. 211-6, art. 233-11-1e CCC)
En cas d’adopció, consentir, si té més de 12 anys, o ésser escoltat si té
menys de 12 anys però maduresa suficient (Arts. 177 CC. 235-40 i 235-43
CCC).
Demanar l’emancipació judicial, si és major de 16 anys (Art. 320, 321 CC i
211-10 CCC)
 Nerea Blanco León

Reconeixement de la filiació no matrimonial, a partir dels 14 anys (Art. 121

CC i 235-11 CCC)
Sol·licitar mesures cautelars de protecció (Art. 158 CC i art. 236-3 CCC)
Atorgat testimoni, si és major de 14 anys.
Ser testimoni en judici: a partir dels 14 anys.
Certs actes de disposició
- Adquirir allò obtingut amb els seu treball o indústria
- Administració ordinària dels béns que hagués adquirit amb el
treball o indústria
- Capacitat contractual per a tots els contractes per els quals té
suficient maduresa de judici.
La obligació de mantenir la formació en els fills continua més enllà dels 18
anys sempre i quan sigui una formació que de forma regular es vagi
seguint i que sigui una continuïtat des de la minoria d’edat. (FILIACIÓ/
POTESTAT)
La obligació d’aliments entre parents (garantir aquest dret d’aliment de
pares a fills o de fills a pares).
Denúncia (fet delictiu, judici, condemna)
Demanda (jurisdicció civil, jutge)
Relació jurídica: actes que tenen uns compromisos.
L’emancipació
Article 211-7
Emancipació
1. El menor emancipat actua jurídicament com si fos major d'edat, però
necessita el complement de capacitat per als actes que estableix l'article
211-12.
2. La capacitat del menor emancipat es complementa amb l'assistència del
cònjuge o del convivent major d'edat en cas de matrimoni o de
convivència estable en parella de l'emancipat, dels progenitors o, a manca
d'aquests, del curador.
Article 211-8
Formes d'emancipació
 Nerea Blanco León

1. L'emancipació pot tenir lloc:

a) Per consentiment dels qui exerceixen la potestat parental o la tutela.

b) Per resolució judicial.

2. L'emancipació és irrevocable i s'ha de fer constar al Registre Civil.

Mentre no s'inscrigui, no produeix efectes contra tercers.
Article 211-9
Emancipació per consentiment
1. L'emancipació per consentiment dels qui exerceixen la potestat
parental o la tutela requereix que el menor tingui almenys setze anys i la
consenti. En cas d'emancipació per consentiment del titular de la tutela, es
requereix, a més, l'autorització judicial amb un informe del ministeri fiscal
(notari).
2. L'emancipació per consentiment s'atorga en una escriptura pública o
per compareixença davant de l'autoritat judicial encarregada del Registre
Civil. El notari ha de comunicar d'ofici l'emancipació al Registre Civil
(encarregat del Registre Civil).
Article 211-10
Emancipació per resolució judicial
1. L'autoritat judicial pot concedir l'emancipació, a sol·licitud del menor de
més de setze anys, si hi ha causes que fan impossible la convivència amb
els progenitors o amb el tutor, o que dificulten greument l'exercici de la
potestat parental o de la tutela.
2. La concessió judicial de l'emancipació requereix l'audiència prèvia de les
persones que exerceixen la potestat parental o la tutela i l'informe del
ministeri fiscal.

Article 211-11
Vida independent del menor
1. El menor de més de setze anys es considera emancipat si viu d'una
manera econòmicament independent dels progenitors o el tutor, amb llur
consentiment. Aquest consentiment es pot revocar.
 Nerea Blanco León

2. En el cas a què fa referència l'apartat 1, el menor necessita el

complement de capacitat per als mateixos actes que el menor emancipat.
Article 211-12
Actes que requereixen complement de capacitat
1. El menor emancipat necessita el complement de capacitat per a:
a) Fer els actes a què fa referència l'article 236-27.1.
b) Acceptar el càrrec d'administrador d'una societat.
2. El complement de capacitat no es pot concedir de manera general, però
es pot atorgar per a diversos actes de la mateixa naturalesa o referits a la
mateixa activitat econòmica, encara que siguin futurs, especificant-ne les
circumstàncies i característiques fonamentals.
3. Els actes fets sense el complement de capacitat són anul·lables, en el
termini de quatre anys, a instància de la persona que havia de prestar-lo
d'acord amb l'article 211-7 i, a partir de l'arribada a la majoria d'edat, de la
persona interessada.
4. El complement de capacitat amb relació als béns i els drets adquirits per
donació o a títol successori no és necessari si el donant o el causant l'han
exclòs expressament.
Article 211-13
Manca d'atorgament del complement de capacitat
El menor emancipat pot demanar autorització judicial per a actuar tot sol
en els casos d'impossibilitat o de desacord entre les persones que han de
prestar el complement de capacitat, o si aquestes no l'atorguen sense
causa justificada.

Lliçó 5 Capítol 11
Definició Estat Civil
Art. 325CC: “Els actes que concerneixen a l’estat civil de les persones es
faran constar en el Registre Civil destinat a aquest efecte”.
És aquella qualitat de la persona que consten al Registre Civil.
 Nerea Blanco León

Qualitat de la persona que determina la seva capacitat d’obrar i posició

davant el dret, amb eficàcia general ( eficàcia erga omnes) i de naturalesa
indisponible (d’obligat compliment, no les puc modificar).
(naturalesa indisponible= la regulació dels estats civils és una qüestió
d’ordre públic)
- Estats civils venen regulats per normes imperatives
- Inherent a tota persona física i indisponible
- Intervé el Ministeri Fiscal (matèries interès públic)
- Eficàcia general (té publicitat, té eficàcia davant de tot) –
inscripció al RC. Perquè tingui eficàcia erga omnes, l’Estat ho
publica en un registre públic.
Estats civils (1.3)
- Nacionalitat i veïnatge civil (llei personal)
- Matrimoni (soler, casat, vidu, separat, divorciat)
- Filiació, per establir les relacions de paternitat
- Edat (minoria, emancipació i majoria d’edat)
- Capacitat d’obrar plena, limitada, prodigalitat
- Convivència estable en parella (llei nova)
- Situacions de convivència d’ajuda mútua (llei nova)
Títols d’estat civil: la prova d’estat civil
1) Títol d’atribució o adquisición: És la causa, fonament o fet que dóna
lloc a l’adquisició d’un determinat estat civil.
- Transcurs del temps (edat)
- Acte jurídic de declaración de voluntat (matrimoni)
- Acte administratiu (nacionalitat)
2) Títol de legitimació: Prova preconstituïda; fet o situación que
permet actuar com a titularitat d’un determinat estat civil, sense
necessitat d’haver de demostrar la causa.
- Inscripció al Registre Civil: mitjà de prova per excel·lència, legal,
principal i excloent, de l’estat civil de les persones.
- Possesió d’estat: instrument de legitimació supletori. Consisteix
en l’exercici continuat, públic i pacífic, dels drets i facultats
propis d’un estat civil
Estat Civil i Registre Civil
ESTAT CIVIL -> necessitat de publicitat erga omnes pel seu coneixement i
constatació clara i unívoca (prova) per ell i pels tercers.
 Nerea Blanco León

REGISTRE CIVIL (325CC)-> instrument de publicitat

Registre Civil
Institució oficial de caràcter administratiu que garanteix l’autenticitat i la
publicitat des fets relatius a la condició i l’estat civil de les persones
(físiques),
El RC depèn del Ministerio de Justicia i disn d’aquest directament de la
DGRN.
Funcions de la Dirección General de Registros y Notariados
- Normativa: elabora circulars i instruccions per unificar l’actuació
dels diferents RC. Fer complir la normativa.
- Resolutiva: resolt recursos en matèria registral.
- Inspecció superior, funció disciplinària
- Executiva: s’encarrega de fer complir la legislació del RC.
Normativa actual en matèria de RC:
- Ley de 8 de junio de 1957, sobre el RC.
- Decreto de 14 de novembre de 1958 que aprueba el Reglamento
de la Ley de RC.
- LEY 20/2011 de 21 de julio de 2011, del RC VACATIO LEGIS (no
vigent, formulació de la llei)
- Intent de entrada en vigor el 2014-2015...
- Encara no està en vigor (no entra en vigor perquè es impossible
canviar el RC de totes les persones que van néixer abans del
2011, sistemàticament l’Estat no pot).
Article 4. Fets i actes inscriptibles (230-231 llibre)
1. El naixement
2. La filiació
3. El nom i els cognoms i els seus canvis
4. El sexe i el canvi de sexe
5. La nacionalitat i el veïnatge civil
-15.
Organització. Tipologia de registres
- Registres municipals. Jutge de Primera Instància/ Jutge de Pau.
- Registre consular. Cònsols d’Es. A l’estranger.
 Nerea Blanco León

- Registre centra. Ministeri de Justícia- Direcció General del

Registre i Notariat. A càrrec de dos magistrats. S’inscriuen fets
que no es poden inscriure a cap altre registre.
Llei 20/2011 Regles de competència:
- Seccions: Naixement, matrimoni i defunció i tuteles i
representacions legals: s’inscriuen al registre municipal o
consular on tingui lloc el fet.
- Organismes tutelars: s’inscriuen al registre del domicili de la
persona subjecte a tutela en el moment de la constitució.
- Registre central: s’inscriuen els fets pels que no sigui competent
cap altre registre i quan no es puguin inscriure per
circumstàncies .
Preàmbul de la Llei 20/2011 (copiar)
(Apartat 2.6.1) Llei 20/2011 del Registre Civil
 Els assentaments del RC són:
- Inscripcions: constitueixen prova plena dels fets inscrits. Ex:
naixement, matrimoni, defunció. Caràcter declaratiu.
Principals o marginals (antiga llei)
- Anotacions: caràcter informatiu amb diferents efectes que pot
ser desvirtuada. Ex: veïnatge civil, guarda de fet.
- Cancel·lacions: assentaments negatius pel que se n’extingeix un
altre total o parcialment. Ex: nul·litat del matrimoni.
- Indicacions
- Anotacions Marginals: desapareixen `
Publicitat del RC
El registre és públic per qui tingui un interès legítim en conèixer els
assentaments.
Restriccions: quan els assentaments siguin dignes de ser mantinguts en la
intimitat no se’n donarà publicitat sense autorització. Ex: canvi de sexe, si
abans era un home...
Mitjans de publicitat (actuals):
- Certificació: còpia literal de l’assentament autentificada per
funcionari.
- Nota simple informativa
- Llibre de Família
 Nerea Blanco León

Lliçó 7. La modificació de la capacitat d’obrar i la declaració de

prodigalitat. IMPORTANT! (moltes preguntes d’aquest tema i del següent)
CAPÍTOL 13
La modificació de la capacitat d’obrar judicialment= incapacitació
(concepte pejoratiu). No confondre amb la invalidesa.

Concepte i causes
Article 200 CC (només l’espanyol, no hem adquirit aquestes competències)
a) Existència d’una malaltia o deficiència física o psíquica.
b) Que impedeixi a la persona governar-se a si mateixa (element
essencial) = falta de capacitat natural, de capacitat d’obrar = falta de
capacitat d’entendre i voler.
c) Amb caràcter persistent (durada mínima i continuïtat probable en el
temps = permanent): persistència de la falta de capacitat.
Si es donen aquests tres requisits es modificarà la capacitat d’obrar.
Característiques de la capacitat judicial modificada
 Es declara mitjançant una sentència i aquesta fixa l’extensió de la
incapacitació i el règim de guarda.
 Només per a persones físiques: majors o menors d’edat.
 Només en interès de la persona afectada i de l’interès general
(intervenció en el procés d’incapacitació del Jutge i del Ministeri
Fiscal).
 La incapacitació es pot modificar a posterior (normalment a
pitjor, de parcial a plena).
 És un estat civil indisponible, regulat per normes de dret
imperatiu.
 La sentència s’ha d’inscriure al RC.
Persones que poden ser incapacitades:
 Majors d’edat: Tutor o curador.
 Menors d’edat: Pròrroga de la potestat parental (sempre que hi
hagi previsió de persistència a la majoria d’edat).
 Menors emancipat o majors d’edat, que continuïn vivint amb els
pares: Rehabilitació de la potestat parental.
 Nerea Blanco León

0 a 17 anys (menors)-> Tutor o pàtria potestat (això ve dictat legalment)

A partir 18 anys(majors) (modifiquem la capacitat d’edat judicialment)->

- Total: Tutor
- Parcial: Curador (dins de la parcial existeix personal / patrimonial
(ordinari o extraordinari)
Quan un menor des de naixement té una malaltia = pròrroga de la
potestat parental.
El nen neix sa però per ex, té un accident = rehabilitació de la potestat
parental (perquè durant un temps no ha necessitat aquesta potestat sent
major d’edat)
Procediment judicial mod. (LEC)
a) Procés civil especial
- Procés contenciós = contrari al mutu acord.
- Competència del Jutge de primera instància del domicili del
presumpte incapaç.
- Inici a instància de part i sempre intervé el Ministeri Fiscal.
b) Legitimació activa
1. Persones que poden iniciar el procediment:
- Presumpte incapaç, cònjuge, convivent de fet, descendents,
ascendents i germans d’aquest.
- En defecte, està obligat el Ministeri Fiscal.
2. Persones facultades per informar al Ministeri Fiscal
- Qualsevol altra persona
3. Persones obligades a informar al Ministeri Fiscal
- Autoritats i funcionaris “per raó dels seus càrrecs”
Ex: L’assistent social està obligat a dir-li al Fiscal però l’assistent
no pot ficar la demanda
c) Legitimació activa en el cas de menors d’edat
- Només els qui exerceixen la pàtria potestat o la tutela
- En defecte, el Ministeri Fiscal
d) El Ministeri Fiscal intervé sempre:
- En defensa de l’interès del presumpte incapaç.
 Nerea Blanco León

- O bé, com a part que inicia el procés. En aquest cas caldrà el

nomenament de defensor judicial.
e) Facultats d’investigació del Jutge (són obligatòries, sense elles no es
vàlid el procediment)
- Escoltarà els parents més pròxims
- Examinarà el presumpte incapaç (normalment es mou fins al
domicili d’aquest)
- Demanarà dictàmens pericials (el metge forense determina
l’abast d’aquesta malaltia)

f) Possibilitat d’adoptar mesures cautelars durant el procés: En l’àmbit

personal i patrimonial (per protegir la persona fins que es dicti la
sentència i no s’aprofitin. Ex Patrimonial: bloquejar els comptes
bancaris. Ex Personal: dormir en una altra casa perquè està sol)
- En especial, l’internament no voluntari del presumpte incapaç
Efectes de la Sentència d’incapacitació
La sentència que acordi la incapacitació establirà:
- L’extensió i límits de la incapacitació
- El règim de guarda a què quedarà sotmès l’incapaç (potestat
prorrogada o rehabilitada, tutela o curatela-> es requereix la
modificació de la capacitat d’obrar judicialment i la presencia del
Jutge)
- S’ha de pronunciar, si s’escau, sobre la necessitat d’internament.
- Nomenar la persona o persones que, d’acord amb la llei han
d’assistir o representar l’incapaç.
La sentència d’incapacitació
 Es pot pronunciar sobre la modificació d’una incapacitat ja
declarada en sentencia anterior, sobrevingudes noves
circumstàncies: ampliació, restricció o extinció de la
incapacitació.
 Inscripció de la Sentència d’incapacitació al RC.
 La Sentència d’incapacitació produeix efectes només cap al futur.
No opera retroactivament. Els actes futurs de l’incapacitat són
nuls.
Pàg. 280 llibre (llegir apartat 2.8 Impacte de la Convenció de les Nacions
Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat) A partir
 Nerea Blanco León

d’aquest es van modificar moltes coses, abans s’incapacitava a quasi

tothom...
Internament involuntari de persones amb trastorns psíquics (competència
única de l’estat català)
 Art. 212-4 CCC. Internament
L’internament en un establiment especialitzat d’una persona per raó de
trastorns psíquics o malalties que puguin afectar la capacitat cognitiva,
requereix l’autorització judicial prèvia si la seva situació no li permet
decidir per si mateixa, qualsevol que en sigui l’edat.
Quan no pots incapacitar algú, dicten que té capacitat d’obrar plena, però
el vols protegir i el vols internar perquè millori... Aquestes persones han
d’estar afectades d’alguna malaltia psíquica o algun trastorn. Es necessita
una autorització judicial.
Internament involuntari
1. Autorització judicial ha de ser prèvia a l’internament, excepte
supòsits d’urgència.
2. Jutge competent per autoritzar l’internament: el del lloc de la
residència de la persona afectada per l’internament, excepte
supòsits d’urgència.
3. Si són menors sempre s’ha de fer en establiment de salut mental
adequat a la seva edat, amb l’informe previ dels serveis
d’assistència del menor.
4. Abans de concedir autorització o de ratificar l’internament el
tribunal ha d’escolar a la persona afectada, al ministeri fiscal i a
qualsevol altra persona , forense... (igual que modificació de la
capacitat d’obrar)
5. El tribunal ha d’examinar pel seu compte a la persona afectada i
escoltar el dictamen facultatiu (no es permanent, quan pugui se li
ha de donar l’alta i per això va demanant informes).
6. Informar periòdicament els facultatius
7. Quan els facultatius que atenguin la persona internada considerin
que no cal mantenir-la, li poden donar l’alta.
Internament urgent.
 Art. 212-5.1 CCC
Internament voluntari. Canvi de circumstàncies que el van motivar.
 Art. 212-6 CCC
 Nerea Blanco León

La declaració de la prodigalitat (ludòpates, alcohòlics, toxicòmans)

a) Requisits:
- Realització habitual d’actes que posen en risc injustificat el propi
patrimoni (Ex: va demanant crèdits, es gasta tots els diners...)
- Que es posi en perill el dret d’aliments de determinats parents
(la finalitat de la prodigalitat és protegir, no al pròdig, sinó a
tercers)(Ex: si depèn algú d’ell, no si es solter)
b) Legitimació activa:
- Cònjuge, descendents o ascendents que percebin aliments del
presumpte pròdig, o es trobin en situació de reclamar-los. En
defecte d’aquests, els seus representats legals.
- Si els titulars del dret d’aliments fossin menors o incapacitats, i
no ho sol·liciten els seus representants legals: hi està obligat el
Ministeri Fiscal.
c) La sentència que declari la prodigalitat
- Nomenarà un curador (només parcialment es modifica la
capacitat d’obrar).
- Fixarà els actes patrimonials pels quals el pròdig necessita el
consentiment (assentiment) del curador. No afecta l’esfera
personal.
- S’haurà d’inscriure al RC.
Art. 223-4. CCC Contingut

Lliçó 10. NACIONALITAT I VEÏNATGE CIVIL

La nacionalitat:
 És un estat civil de la persona. És el vincle jurídic que uneix una
persona amb un Estat.
 Té caràcter constitucional (sufragi) i polític.
 Nerea Blanco León

 Matèria d’ordre públic (exclosa de l’autonomia privada). No hi ha

regulació exclusiva de cada CCAA.
 No té caràcter perpetu.
 No segueix el principi d’unitat familiar.
Regulació Civil: Art. 7 i següents CC.
Modificació important l’any 2002 Llei 36/2002.
Efectes civils de la nacionalitat són la capacitat, drets i deures familiars,
successió per causa de mort...
Eliminació preferència filiació paterna.
La nacionalitat com estat civil de la persona (arts. 17 a 28 CC):
 Influeix en la capacitat d’obrar:
El punt de connexió que determina la llei aplicable a qüestions legals
relacionades amb la persona física és la llei personal, i aqueta es
determina en raó de la nacionalitat.
D’acord amb la nacionalitat s’apliquen les lleis relatives a:
- Els drets i deure de família
- La capacitat i l’estat civil
- Succesió per causa de mort
Art. 9 CC: És la llei nacional la reguladora d’aquestes matèries pels
espanyols a l’estranger i pels estrangers a Espanya.
Art. 27 CC
Causes d’adquisició de la nacionalitat:
1) Adquisició originària o automàtica (art. 17-18-19 CC)
- Filiació (us sanguini) pare o mare espanyols amb independència
del lloc on neixin.
- Lloc de naixement (ius soli). Persones nascudes a Espanya +
circumstància.
- Adopció: es considera d’origen però no des del naixement sinó
des de l’adopció.
- Per opció.

1.1. Per filiació (ius sanguinis)

Art. 17.1 a) CC: Són espanyols d’origen els nascuts de pare o mare
espanyols.
 Nerea Blanco León

- Via paterna o materna; supòsits de doble nacionalitat

- Filiació matrimonial o extramatrimonial
- Eficàcia retroactiva, si la filiació del pare/mare espanyols es
declara després del naixement, i abans dels 18 anys.

1.2. Per naixement a Espanya (ius soli)

- De pares estrangers si, almenys, un d’ells hagués nascut també a
Espanya (excepció de fills de funcionaris diplomàtics o consulars
acreditats a espanya). Art. 17.1 b) CC.
- De pares estrangers sense nacionalitat, o manca d’atribució per
la legislació dels pares. Art. 17.1 c) CC.
- Filiació no determinada. Art. 17.1 d) CC.

1.3. Adopció: art. 19 CC

- Estrangers menors adoptats per espanyol= nacionalitat
espanyola d’origen des de l’adopció.
- Adopció conjunta= només és necessari que un dels adoptants
sigui espanyol.
- Adoptats majors de 18 anys= poden optar per la nacionalitat
espanyola d’origen, dins el termini de dos anys a partir de
l’adopció.

1.4. Facultat d’opció per la nacionalitat espanyola d’origen: art. 17.2

CC.
- Quan la filiació, adopció o naixement a espanya es determinin
després dels 18 anys.
- Termini de dos anys a partir d’aquella determinació.

2) Adquisició derivada (Art. 20-21-22 CC): Adquisició que es produeix

en virtut de canvis o modificacions.
Comporta l’adquisició sobrevinguda de la nacionalitat espanyola, per
una persona que anteriorment havia posseït una nacionalitat diferent
(adquisició per canvi de nacionalitat).
Tipus:
1) Per opció
2) La naturalització
3) Per residència

2.1. Opció de nacionalitat:

 Nerea Blanco León

Facultat que s’atorga a determinades persones estrangeres, que es

troben en unes condicions concretes, mitjançant una declaració
unilateral de voluntat.
A. Beneficiaris (art. 20.1 CC):
- Persones subjectes a la potestat parental d’un espanyol. Fill d’un
estranger que posteriorment ha adquirit la nacionalitat
espanyola.
- Fills nascuts a l’estranger de pare o mare originàriament
espanyol i nascuts a Espanya, que hagin estat espanyols d’origen
i hagin nascut a Espanya (els dos requisits).
- Supòsits previstos a l’art. 17.2 i 19 CC (Origen per opció).

B. Legitimació (Art. 20.2 CC)

- Major d’edat o menor + 14 anys
- Representant legal: menors o incapacitats

C. Termini (art. 20.2 i 20.3 CC)

- Caduca quan l’interessat compleix els 20 anys

D. Forma d’exercici (art. 68 LRC i art. 220 i següents Regl. RC)

2.2. Naturalització:
Adquisició de la nacionalitat espanyola que es realitza en virtut d’una
concessió de l’Estat espanyol (RD).
Formes:
1) Carta de naturalesa (art. 21 CC).
2) Per residencia a Espanya (legal, continuada i immediatament
anterior a la petició) (art. 22 CC).
2.2.1. Naturalització per carta de naturalesa:

2.2.2. Naturalització per residència:

- Termini generals de 10 anys.
- Continuada, legal i immediatament anterior a la petició
- Termini especial:
 Nerea Blanco León

* 5 anys-> Refugiats.
* 2 anys-> Nac. De països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea
Equatorial, Portugal i sefardites. (sempre i quan aquestes persones tinguin
aquella nacionalitat d’origen, ex: si ets andorrà posteriorment ja anem a
termini general de 10 anys)
* 1 any-> Art. 22.2 CC (especial vinculació). Pg 206 (punt 1 a 6)
Requisits comuns a totes les adquisicions derivades (art. 23 CC):
 Requisits de caràcter constitutiu (si manquen aquests s’impedeix
l’adquisició):
- Jurament o promesa de fidelitat al Rei i obediència a la CE i a les
lleis.
- Renúncia (no pèrdua) de la nacionalitat anterior (excepte
tractats internacionals, països iberoamericans, Andorra, Filipines,
Guinea Equatorial, Portugal).
- Inscripció al RC.

Nul·litat de l’adquisició de nacionalitat:

 Nul·litat sempre per sentencia ferma:
- No concorrin els elements establerts per les normes.
- El títol en virtut del qual s’atribueixi sigui nul (p.ex. nul·litat de
l’adopció)
 Nul·litat no produeix efectes perjudicials contra tercers de bona
fe
 Supòsits especial (art. 25.2 CC)
Hi ha un termini de 15 anys des de que es va adquirir la nacionalitat per
fer aquesta nul·litat (Ministeri Fiscal).
Pèrdua i recuperació:
 Pèrdua (art. 24 i 25 CC):
- Per adquisició de nova nacionalitat
- Per renuncia expressa
- Per via de sanció (excepte nacionals d’origen)

 Recuperació (art 26 CC) Requisits:

- Residencia legal a espanya (excepcions art. 26.1 a) CC)
 Nerea Blanco León

- Declaració de voluntat RC
- Inscripció RC
- Excepció pels sancionats (cal prèvia habilitació pel govern)
El veïnatge civil Art. 14 a 16 CC
 Determina el sotmetiment de la persona a un dels ordenaments
civils existents a Espanya.
 Qüestió derivada de la pluralitat legislativa i és el punt de
connexió en el conflicte de lleis internes.
 Serveix per determinar qui esta sotmès a les normes de Dret
Comú i qui a les normes de Dret Foral o especial.
El veïnatge civil (art. 14-15-16 CC)
 Cal diferenciar-ho del veïnatge administartiu (només desigana
qui és habitant d’un municipi)
 Cal diferenciar-ho de la condició política (qui gaudeixi dels drets
polítics que determinen els Estatuts d’Autonimia)
 Cal tenir present la reserva de l’article 149.8.1 CE
Adquisició (art 14 CC):
1) Per Ius Sanguinis (art. 14.2 CC) Preferent
“Tenen veïnatge civil en territori de dret comú, o en un dels de dret
especial o foral, els nascuts de pares que tinguin tal veïnatge civil.
Per adopció, l’adoptat no emancipat, adquireix el veïnatge civil dels
adoptants”
- Diferent veïnatge civil dels pares: el de la filiació que s’hagi
determinat abans (filiació no matrimonial- el que primer l’hagi
reconegut) Art 14.3 CC. (si no es fiquen d’acord el lloc on va
néixer)

2) Per Ius Soli (art. 14.3) Secundari

Supòsit de diferents veïnatges civils dels pares, i no es pot aplicar
l’atribució prioritària al nascut d’un d’ells- Atribució de la del lloc de
naixement.
3) Norma favorable al veïnatge comú (art. 14.3). Subsidiari
Quan no pugui aplicar-se ius sanguini o ius soli, s’atribueix al nascut el
veïnatge de Dret Comú.
 Nerea Blanco León

4) Atribució per qui exerceix la potestat parental (art. 14.3.2n CC)

Els pares podran atribuir al fill el veïnatge civil de qualsevol d’ells, dins els
6 mesos següents al naixement o a l’adopció.
5) Opció (art. 14.3.4 i 14.4 CC)
Pels menors a partir de 14 anys- progenitors i opció del cònjuge per
matrimoni.
6) Per residència (art. 14.5 CC)
- Continuada durant 2 anys + voluntat sempre que l’interessat així
ho manifesti.
- Continuada durant 10 anys, sense declaració de voluntat en
contra.
- Les declaracions s’hauran d’inscriure al RC.
- No necessiten ser reiterades.
Pèrdua, prova i veïnatge civil del que adquireix la nacionalitat:
 Pèrdua del veïnatge civil:
- Per l’adquisició d’un altre (canvi)
- Per pèrdua de la nacionalitat
-
 Prova:
- Art. 14.6 CC (dubte- preval lloc de naixement)

 Veïnatge del que adquireix la nacionalitat espanyola per un

estranger:
- Art. 15 CC
Lliçó 13. Drets de la personalitat. Els drets de la personalitat CAPITOL 12
Drets de la personalitat: CE
La persona es la base del dret civil tot i que per la seva importància molts
han adquirit la qualificació de DRETS FONAMENTALS (Art. 14-29 CE)
- Dret a la vida (art. 15)
- Dret a la integritat física i psíquica
- Dret a la llibertat (art. 17)
- Dret a l’honor, intimitat i propia imatge (art. 18)
- Dret a la llibertat d’expressió- informació (art. 20)
- Dret a la protecció dades personals
- Dret al nom
 Nerea Blanco León

Característiques Dret Personalitat:

 Inherents a la persona (extrapatrimonials)
 Intransmissibles i irrenunciables!
 Imprescriptibles (accions si!)
 Oposabilitat erga omnes, tothom ha de respectar els drets dels
altres
 Caràcter personalíssim, nomes poder ser exercits per titular (o
representant legal)

També PERSONES JURÍDIQUES

 Llibertat ideològica, religiosa i culte
 Llibertat informació
 Dret a l’honor
 Dret protecció de dades
Protecció:
1. Penal: preferent
2. Civil: 1902 CC. Responsabilitat extracontractual. Reclamació de
danys i perjudicis per reparació del dany.
- Via 53.2 CE
- Recurs empara
Drets de la Personalitat
1. Dret a la vida
2. Dret a la integritat personal
Article 232-3 CCC Document de voluntats anticipades
Article 212-1 CCC Dret a la Informació sobre la salut.
3. Dret a la llibertat

- Ideològica, religiosa i culte

- Llibertat en sentit físic
- Llibertat de residencia i circulació
- Llibertat d’informació, expressió i càtedra (art. 20)
Les llibertats del article 20 (expressió i informació) tenen com a límits els
drets de l’article 18 (honor, intimitat i pròpia imatge).
La protecció civil del dret a l’honor, intimitat i pròpia imatge
 Nerea Blanco León

1. Llibertats de comunicació
2. Límits de les llibertats de comunicació

Llei 1/1982 de 5 de maig sobre protecció civil del dret a l’honor,

intimitat personal i familiar i pròpia imatge.
Art. 20 CE
Llibertats de comunicació
1. Dret a la Llibertat d’Expressió!
Bé jurídic protegit: Pensaments, idees, opinions, judicis de valor, creences.
Suport: Qualsevol mitja que s’esculli per la seva difusió: paraula, escrit,
dibuix, o qualsevol altre mitjà de reproducció. NO hi cap la censura prèvia
(Qualsevol mesura limitativa de l’elaboració o difusió d’una obra. No hi
cap ni en pot dependre el Previ examen oficial dels seu contingut).
2. Dret a la producció i creació literària, artística, científica i tècnica
3. Dret a la Llibertat de Càtedra
4. Dret a la Llibertat d’Informació!
Bé jurídic protegit: És un dret recíproc: dret a comunicar, a transmetre
fets, dades o noticies verifiques, per qualsevol mitjà de difusió; I Dret a
rebre la referida informació.
Suport: Qualsevol mitjà de comunicació
Llibertats lligades al pensament i de caràcter relacional, necessiten d’una
comunicació
Límits de les llibrets de comunicació
1. Dret a l’Honor
Entès com la fama, el prestigi o el bon nom; i també com l’estimació per
part la persona de la seva pròpia dignitat. Es canviant segons la societat.
2. Dret a la intimitat
Dret a crear una esfera secreta o reservada, que ha de ser protegida de les
intromissions alienes.
3. Dret a la pròpia imatge
Poder de decidir, consentir o impedir, la reproducció de la imatge de la
nostra persona per qualsevol mitjà.
 Nerea Blanco León

4. Protecció de la joventut i la infància

LO 1/1982, de 5 de Maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat

personal i la pròpia imatge (LOPDH):
 Art. 1.3. Característiques:

- Irrenunciables: És nul·la la renuncia global (per tota la vida no es

pot però si per un moment concret d’una persona major d’edat i
capaç) al dret, així com a la seva protecció.
- Inalienables: Impossibilitat de transmissió.
- Imprescriptibles: No hi ha prescripció extintiva del dret (però si
de les accions dirigides a reclamar contra intromissions
il·legítimes).
Art. 2 LOPDH: Delimitació de la protecció d’aquestes drets
1) Per les lleis i els usos socials, atenent a l’àmbit que cada persona
mantingui reservat aquest o per la seva família.
2) No hi haurà intromissió il·legítima quan expressament estigui
autoritzat per llei, o quan el titular del dret hagi donat el seu
consentiment exprés.
Art. 2.2.: No s’apreciarà l’existència d’intromissió il·legítima quan el titular
del dret hagi atorgar el seu consentiment.
Consentiment:
- Exprés. No admissible consentiment tàcit, però no es necessari
que sigui escrit, pot ser verbal.
- Pot ser previ o atorgat amb posterioritat.
- No té caràcter personalíssim. Possibilitat d’atorgar poder de
representació especial.
- Sempre es pot revocar.
Art. 3 LOPDH: Consentiment dels menors i incapaços.
1. Atorgat per ells mateixos, si ho permeten les seves condicions de
maduresa.
2. En cas contrari, consentiment per escrit pel representant legal, amb
obligació de posar-ho en coneixement del Ministeri Fiscal. Si dins el
termini de 8 dies el MF s’hi oposa el jutge haurà de resoldre.
 Nerea Blanco León

Art.4 LOPDH: Supòsits de protecció post mortem.

1. Quan el titular mort sense poder exercitar accions de protecció,
contra intromissions produïdes en vida.
2. Supòsit d’accions de protecció ja iniciades i mort el seu titular.
3. Supòsit en que la lesió o intromissió es produeix quan la persona ha
mort.
Les persones que poden exercitar aquest drets son les pròpies designades
per el propi mort, cònjuge, ascendents o descendent o Ministeri Fiscal.
Art. 7 LOPDH: Llistat de termes que són intromissions il·legítimes.
Art. 8 LOPDH: Llistat de termes que no són intromissions legítimes.
(IMPORTANT NUM. 4)
Art. 9 LOPDH: Tutela Judicial
 Comporta l’adopció de mesures per cessar la intromissió
il·legítima i restablir al perjudicat en ple exercici dels seus drets.
- Via processal ordinària
- Mitjançant un procediment preferent i sumari
- Emparament
1) Accions de cessació
2) Tutelar cautelar
3) Restabliment del ple gaudiment dels drets
4) Accions indemnitzatòries
Art. 9.5 LOPDH: Les accions de protecció caduquen als 4 anys des de que
el legitimitat va poder exercitar-les. 4 anys a partir que el perjudicat te
coneixement de l’existència de la lesió.
APARTAT 6,7 I 8 MIRAR LLIBRE
El dret al nom
 Individualitza a les persones. Atribut de la personalitat
 Denota la filiació (art. 109 CC- determina els cognoms).
 Identifica a les persones d’acord amb l’interès de l’Estat
d’identificar i distingir als individus.

- Inalienable (excepte autorització com a nom comercial)

- Imprescriptible
- Irrenunciable
- Immutable
 Nerea Blanco León

- Protecció erga omnes

Determinació del nom:
 Principi de llibertats
 Limitacions (d’interpretacions restrictiva) Art. 51 LRC
Lliçó 14. La persona jurídica CAPÍTOL 16
Concepte
La persona jurídica com a subjecte de dret
Es traca d’un subjecte diferent ad hoc
Té una posició unitària al servei dels interessos del seu titular. Compleix
una finalitat col·lectiva.
EFECTE-> Crea una esfera jurídica separada de les persones naturals, des
del punt de vista actiu dels drets i passiu, obligacions
PERSONALITAT INSTRUMENTAL
Art. 311-2CCC. Personalitat jurídica
ADQUISICIÓ DE LA PTAT. JCA. ELEMENTS:
 Acte de voluntat: Negoci jurídic (unilateral o multilateral) on
s’expressa la finalitat, organització i regles d’actuació.
 Forma de l’acte o contracte: (Diferents formes- lliure, escrita,
document públic)
 Publicitat i inscripció registral: (Registre de fundacions,
d’associacions, registre mercantil). Qualificació registral: funció
de verificació de legalitat.
Atributs de la personalitat jurídica
A) Elements d’identificació i localització: Per poder actuar en el tràfic
com a ens autònom separat dels seus membres i gestors, cal:
- Denominació: Distintiva i que no produeixi confusió sobre la
naturalesa, les finalitats i la seva activitat (Art. 311-4 a 311-7
CCC).

- Domicili: (= persona física). Si no s’ha indicat actua

supletòriament CCC (Art. 311-8):
 Nerea Blanco León

Quan la P.J. desenvolupi les funcions a Catalunya, que hi tingui

l’òrgan de govern.

B) Aptitud de drets i capacitat: La capacitat de les persones jurídiques

no depèn de condicions o qualitats personals, com la de la persona
física, i per tant no distingim entre la capacitat jurídica i capacitat
d’obrar.
Són la llei i els estatuts- els que determinen què pot fer la persona
jurídica.

C) Actuació orgànica: Les persones jurídiques formen la seva voluntat i

actuen per mitjà dels seus òrgans.
Normes d’actuació orgànica: 321-1 a 15 CCC
Els límits de la personalitat jurídica: La doctrina de l’aixecament del vel
Aixecament del vel- finalitat: estendre la responsabilitat de la persona
jurídica als seus membres o gestors.
Té caràcter excepcional (p.ex: persona jurídica infracapitalitzada o que
operi en el tràfic sense separar clarament la seva esfera de la dels seus
gestors). (STC 30.11.2007 indemnitzacions per naufragi).
Tipus de persones jurídiques
1) Persones jurídiques públiques i privades:
 Privades: Creades per un acte de voluntat (negoci jurídic) dut a
terme per persones físiques o jurídiques privades. Estudiarem
aquestes.
 Públiques: Entitats o corporacions de base territorial que operen
com a formes d’organització política dels ciutadans:
Administració General de l’Estat, administracions de les CCAA).
La seva creació és mitjançant decisions polítiques.

2) Persones jurídiques de base associativa i de base fundacional:

 Base associativa: constituïdes per una pluralitat de persones que
s’agrupen per una finalitat comuna i es comprometen a fer-hi
alguna contribució. Essencial: finalitat compartida i promulgada
conjuntament per les persones que s’associen.
 Nerea Blanco León

 Base fundacional: Afectació d’un patrimoni al compliment d’una

finalitat predeterminada pel fundador/s i aquesta finalitat ha de
ser d’interès general. Essencial: existència d’una dotació
patrimonial predeterminada al compliment d’una finalitat.
Les associacions
Art. 321-1 CCC. Concepte d’associació
Organització constituïda i integrada per un grup de persones unides per
aconseguir, sense ànim de lucre, una finalitat d’interès general o
particular, posant en comú recursos personals o patrimonials.
Trets essencials:
 Unió de persones: Mínim de tres persones. (< 3= causa legal de
dissolució).
 Finalitat comuna: D’interès general o particular.
 Manca d’ànim de lucre: Els associats no es poden repartir el
resultat econòmic de les seves activitats. En el moment de
l’extinció no es poden adjudicar el patrimoni resultant de la
liquidació (romanent a entitats no lucratives o a les finalitats dels
estatuts). Caràcter gratuït dels càrrecs de govern.
 Posada en comú de recursos valuosos: prestacions personals
(coneixements, treball) o patrimonials (béns o diners).
Constitució:
 Mitjançant un contracte per escrit, on hi haurà de constar el
contingut dels estatuts pels quals s’ha de regir.
 En l’acord de constitució s’hi farà constar: aportacions fetes o
compromeses al patrimoni social, naturalesa dels béns, títol,
condicions d’aportació i valoració (l’aportació en l’acte
constitutiu no és essencial). Essencial: finalitat i compromís de
contribució (personal o patrimonial).

Capacitat: Els fundadors han de tenir capacitat suficient. S’afavoreix la

llibertat d’associació als menors d’edat però distingint entre:
 Nerea Blanco León

 Associacions ordinàries: Llindar d’edat als 14 anys, però si no

estan emancipats han de ser assistits pels seus representants
legals.
 Associacions típicament integrades per menors: Cal capacitat
natural (= maduresa suficient). Si implica aportacions
patrimonials o compromís de fer-les caldrà capacitat necessària
per aquests actes (pares o tutors, excepte usos socials).
Publicitat dels negoci constitutiu i els seus efectes:
 Inscripció al Registre d’Associacions: només a efectes de
publicitat.
 La personalitat jurídica s’adquireix amb l’atorgament de l’acta,
sense que calgui, a aquest efecte, la inscripció registral.
 Mentre no es produeixi la inscripció els promotors i persones
que han actuat en nom de l’associació responen personal i
solidàriament de les obligacions contretes.
Estructura orgànica: L’associació ha de tenir dos òrgans imperatius:
1) L’Assemblea General:
- Òrgan sobirà
- Integrat per tots els socis
- Pren les decisions més rellevants per la vida associativa
- Nomena l’òrgan de govern, li dona les directius i el controla.

2) L’òrgan de govern (junta de govern o junta directiva):

- Funcions de govern
- Gestió i representació
- Triat per l’Assemblea General.
APUNTAR FUNCIONS DE L’ASSAMBLEA I DE L’ÒRGAN DE GOVERN (346)
Causes de dissolució:
 Arribada del termini final (associació per temps determinat).
 Compliment íntegre de la finalitat
 Impossibilitat d’assolir la finalitat
Requisits per acordar la dissolució: (349)
 Cal que es reuneixi l’assemblea (a voluntat de qualsevol
 Nerea Blanco León

ACABAR
Les fundacions
Art. 331-11 CCC. Concepte:
Entitat, sense ànim de lucre, constituïda amb la finalitat d’afectar un
patrimoni a la realització de finalitats d’interès general predeterminades
pel fundador o fundadors.
Característiques:
 Constitució: acte unilateral dels fundador/s (negoci inter vivos o
mortis causa)
 Afectació patrimonial: aportació de recursos econòmics per
cessió gratuïta. Béns que els fundadors aporten en l’acte
constitutiu – Dotació inicial (Posteriorment pot ser
incrementada).
 Estructura organitzativa: Un únic òrgan necessari, el patronat.
 Compliment de finalitats d’interès general: beneficiaria,
assistencials, educatives, culturals, artístiques...
 Manca d’ànim de lucre: Béns i excedents- compliment de
finalitat i NO poden ser repartits als fundadors o patronats.
Tipus de fundacions:
 Fundació ordinari de durada indefinida: Dotació inicial de
30.000€
 Fundació temporal amb dotació reduïda: termini màxim de 5
anys i dotació inicial no inferior a 15.000 € (possibilitat de
prorrogar la durada ampliant la dotació)
 Fons especials : fundació ubicada dins una altra fundació. No
tenen personalitat jurídica autònoma.
Constitució:
 Declaració de voluntat emesa pel fundador/s atorgada en
escriptura pública anomenada carta fundacional.
 Declaració de voluntat mitjançant negoci mortis causa
(testament). La carta fundacional també s’haurà d’atorgar.
 Carta fundacional inclourà els estatuts (finalitat, manera
d’aplicar els recursos, destinació dels béns sobrants...)
 Nerea Blanco León

Inscripció registral:
 La carta fundacional ha de ser inscrita al Registre de Fundacions
de la Generalitat.
 Els patrons tenen el deure de demanar la inscripció. Responen
dels danys a la fundació en cas de no fer-ho.
 La fundació adquireix personalitat jurídica definitiva amb la
inscripció (plena separació entre patrimoni de la fundació i els
patrimonis privatius).
Organització i funcionament del patronat:
 Governa, administra i representa a la fundació.
 L’estructura del patronal ha de figurar als estatuts.
 Òrgan imperativament col·legiat (mínim 3 membres)
 Finalitat dels membres és que es compleixin els fins
fundacionals.
 La seva actuació es objecte de supervisió externa (protectora de
la Generalitat- examina els comptes anualment i aprova
diferents actes patrimonials o estructurals)
 Els patrons responen pels danys causat a la fundació per actes
negligents o en incompliment de la llei o els estatuts.
Causes de dissolució:
 Les establertes a la carta fundacional o als estatuts
 Acabament del termini que estableixen els estatuts
 Compliment íntegre de les finalitats fundacionals.
 Impossibilitat de complir els fins fundacionals
 Il·licitud civil o penal de les seves activitats declarada en
sentència ferma.
 Obertura de la fase de liquidació en concurs.

Lliçó 15 La relació jurídica i el dret subjectiu CAPÍTOL 5

Relacions jurídiques:
Relacions socials entre persones físiques o jurídiques.
Si aquestes relacions són regulades pel dret: relacions jurídiques.
 Nerea Blanco León

Situacions jurídiques:
Les conseqüències jurídiques que resulten per cada subjecte, que participa
dins una relació jurídica, configuren la respectiva situació jurídica.
 Situació jurídica activa: atribueix a una part en la relació jurídica
un poder que el legitima per a exigir una determinada conducta
 Situació jurídica passiva: es la de la part que esta sotmesa a
l’actuació de la posició jurídica activa, i que veu limitada la seva
possibilitat d’actuar.
 Dins d’una situació jurídica complexa es por tenir alhora una
situació jurídica activa i passiva.
Relacions jurídiques:
Posicions Jurídiques Actives
a) Potestat: Interès aliè (és un deure)
b) Dret subjectiu: Interès propi
c) Facultats: Poder
d) Facultats de configuració Jurídica (drets potestatius)
e) Pretensió (exercici del dret subjectiu, motiu per el que tu vas al
jutjat)
f) L’acció (tipus de procediment judicial que esdevé de la pretensió)
Posicions Jurídiques Passives
a) Subjecció personal: acatament decisions
b) Deute / obligació
c) Càrrega (jo vull complir però no puc, tens una càrrega de demostrar
que vols complir i no pots per un motiu abans de que et reclamin)
El dret subjectiu. Exercici
 Definició: Poder que l’ordenament jurídic atorga a la persona
perquè satisfaci determinats interessos propis, que es
consideren dignes de protecció.
 No es tracta d’un poder absolut. Límits:
- L’exercici del dret subjectiu ha de ser de bona fe, sense
contravenir els actes pròpies i sense incórrer en l’abús de dret.
- L’Abús de dret
La bona fe en l’exercici dels drets
 Nerea Blanco León

Art. 111-7 CCC Bona fe

En les relacions jurídiques privades s’han d’observar sempre les exigències
de la bona fe i de l’honradesa en els tractes.
La bona fe, com a estàndard de conducta, pot ser avaluada d’ofici pel
jutge que coneix el cas, en la mesura que es un principi general
informador de l0ordenament jurídic.
Honradesa i lleialtat no nomes en l’exercici sinó en la creació i
desenvolupament de les relacions jurídiques.
Principi general del dret: Triple funció de la bona fe
 Funció de completar una relació jurídica amb aquells aspectes no
previstos per la llei o pels pactes de les parts (Exemple: Art 1258
CC “Los contratos se perfeccionan por el mero consentimiento, y
desde entonces obligan, no sólo al cumplimiento de lo
expresamente pactado, sino también a todas las consecuencias
que, según su naturaleza, sean conformes a la buena fe, al uso y
a la ley”)
 Funció limitadora dels drets subjectius (Exemple: no actua de
bona fe qui exerceix la seva facultat de resolució del contracte
per incompliments de l’altra part, quan ella mateixa no ha
complert).
 Funció correctora que permet formular nous estàndards de
conducta (Exemple: doctrina del retard deslleial en l’exercici del
dret).
La bona fe en l’exercici dels drets
La bona fe és una clàusula oberta i cal atendre a cada cas, i es concreta en
una pluralitat de figures (exemples):
 La prohibició del comportament contradictori en els actes propis
(art. 111-8 CCC).
 Doctrina del retard deslleial en l’exercici dels drets.
La contravenció dels actes propis
El dret civil català incorpora expressament la regla de la inadmissibilitat
del comportament contradictori amb els actes propis.
 Nerea Blanco León

Es parteix de l’existència d’una conducta prèvia del subjecte, que és

contradita per l’actuació posterior del mateix subjecte.
Els actes pròpies han de ser:
 Concloents. Han de tenir una significació inequívoca
 S’han de reflectir ne la posició jurídica d’altres persones.
Efectes de la contradicció dels actes propis: no es podrà fer valer el dret a
la facultat (art. 111-8 CCC)-> Es paralitza l’exercici del dret o la facultat que
es pretén exercir en contravenció de la conducta anterior.
Exemple: L’acceptació fraccionada del pagament de la pòlissa
d’assegurança, constitueix un signe inequívoc, per part de la companyia
asseguradora, de l’acceptació de la vigència del contracte d’assegurança.
La companyia asseguradora no pot negar que existís contracte, però en
canvi rebre el pagament de la pòlissa sense objeccions.
El retard deslleial en l’exercici dels drets (Verwirkung):
 Hi ha un retard deslleial en l’exercici dels drets quan una
pretensió s’exerceix després d’haver deixat transcorre el seu
titular un llarg període de temps sens fer-lo valer, de tal manera
que l’altra part de la relació jurídica ha pogut confiar que el dret
ja no s’exerciria en el futur, i aquest exercici retardat li ocasiona
un perjudici.
Requisits:
 La inactivitat del dret s’ha de mantenir durant un període de
temps significatiu.
 S’ha creat la confiança legitima en què el dret ja no s’exercirà.
Conseqüència jurídica de l’exercici d’un dret retardat o deslleial:
 Aquest dret es torna inadmissible i així pot ser qualificat pel
jutge.
L’abús de dret
 L’abús de dret suposa un exercici anormal del dret que, sota una
parença de legitimitat, es manifesta que s’ha ultrapassat els
límits normals en l’exercici d’aquell dret.
 Nerea Blanco León

 A diferencia de la contradicció amb els actes propis l’abús de

dret no parteix de la confiança generada en l’altra part, sinó que
descansa en l’exercici extralimitat amb l’ànim de causar algun
tipus de perjudicis.
 La conseqüència jurídica es la inadmissibilitat en l’exercici abusi
d’un dret.
Elements que caracteritzen l’abús de dret (STC 19.12.2008):
 Ús d’un dret externament legal
 Dany a un interès no protegit
 Immoralitat del danys, manifestada de forma subjectiva (quan el
dret s’exerceix amb la finalitat de perjudicar) o objectiva (quan el
danys prové de l’excés o anormalitat en l’exercici del dret).
Lliçó 18 Els efectes jurídics del temps. La prescripció i la caducitat
CAPÍTOL 6
1. El temps en el Dret Civil. La regulació al CCC
El temps en el DRET CIVIL:
- Límit a l’eficàcia de les normes i a l’exercici dels drets subjectius.

- Del temps depenen certes conseqüències jurídiques:

a) L’edat de les persones (majoria, minoria d’edat).

b) Pressupòsit de les declaracions d’absència i de defunció.
c) Com a termini de vigència de les normes jurídiques (entrada en
vigor, derogació, situacions transitòries).
d) Com a pressupòsit de l’adquisició de drets (p.ex. usucapió o
prescripció adquisitiva): p.ex. Art. 531-23 CCC.
e) Com a pressupòsit per l’extinció de drets o pretensions
(prescripció extintiva).
La prescripció a Catalunya: Quan les disposicions sobre llei aplicable
determinin que correspon aplicar el dret català al cas, aquest regirà en
totes les matèries que hagin estat regulades.
Per a la resta de situacions: règim que preveu el Codi Civil i demés normes
del dret estatal supletori.
 Nerea Blanco León

El còmput del temps: Art. 5 CC i Art. 121-23 CCC:

a) Còmput natural: còmput real, de moment a moment (normalment
utilitzat en el Dret Penal)
b) Còmput civil: còmput del dia complet; no exclusió dels dies inhàbils
ni festius, es comença a contar des de l’endemà (criteri general al
Dret Civil, Art. 121-23 CCC; Art. 5 CC).

2. La prescripció extintiva

1) La prescripció al CCC

2) Concepte:
 Límit a l’exercici dels drets i facultats (interès general).
 Extingeix de forma objectiva la pretensió d’exercitar un dret o
facultat, i que resulta de la falta d’actuació durant un període de
temps determinat (Art. 121-1 CCC).

3) Pressupòsits i objecte de la prescripció:

a) Inactivitat a falta d’exercici de la pretensió
b) Transcurs prolongat i ininterromput del temps establert per la llei
(termini de prescripció).
c) La prescripció recau sobre les pretensions, no sobre els drets (que
no s’extingeixen) o les accions (concepte processal) (Art. 121-1
CCC). Així, s’extingeix tant l’exercici del dret en via judicial (acció;
excepció processal) com extrajudicial. NO accions declaratives.

4) Característiques de la prescripció:
a) La prescripció s’ha d’al·legar i provar a instancia de part legitimada.
No es pot apreciar d’ofici pel jutge (Arts. 121-4 CCC; 121-5 CCC).
b) L’efecte extintiu es produeix automàticament quan es compleix el
termini, un cop s’ha al·legat i apreciat (Art. 121-8.1 CCC). INICI.
c) L’extinció de la pretensió principal s’estén a les garanties
accessòries (Art. 121-8.2 CCC).

d) Les normes reguladores de la prescripció tenen naturalesa

imperativa. No poden ser objecte d’exclusió voluntària, renúncia o
pacte en contra.
 Nerea Blanco León

Marge a autonomia privada: Les parts poden pactar (es tracta de

drets disponibles) un abreujament o allargament dels terminis,
sempre que (Art. 121-3 CCC):
a) No es redueix a més de la meitat (l’abreujament) o superi el
doble (l’allargament) del termini establert legalment.
b) El pacte no provoqui indefensió en cap de les parts.

5) Qui pot al·legar la prescripció (Art. 121-5 CCC):

a) Persones obligades a satisfer la pretensió (p.ex. el deutor).
b) Terceres persones perjudicades per la manca d’oposició o la
renuncia a la prescripció consumada que hagi fet el seu titular (p.ex.
altres creditors del deutor).

6) La persona titular de la pretensió prescrita podrà reclamar la

indemnització dels danys i perjudicis que en deriven a la persona a
qui la prescripció sigui imputable (Art. 121-6.2 CCC) (p. ex. Menor o
incapacitat respecte de la prescripció no evitada pel seu
representant legal).

3. Els terminis de prescripció

- El CCC estableix uns terminis més breus que els tradicionals, més
adaptats a les necessitats del tràfic jurídic actual.
- Al CCC hi ha tres grups de terminis de prescripció:
1) Termini de prescripció general de 10 anys (Art. 121-20 CCC):
- Les pretensions de qualsevol classe que no tinguin un termini
específic de prescripció, prescriuen al cap de 10 anys.
- No es distingeix segons el tipus de dret (real o personal), ni en
cas de drets reals, si es refereixen a mobles o immobles.
- Hi ha altres terminis més amplis, de caràcter especial, previstos
en altres normes: p.ex. 30 anys per acceptar o repudiar
l’herència (Art. 461-12 CCC).

2) Termini de prescripció triennal (Art. 121-21 CCC): Prescriuen al cap

de 3 anys, les pretensions:
- Les relatives a pagaments periòdics que s’hagin de fer per anys o
terminis més breus: p.ex. interessos d’un préstec a pagar cada
mes; rendes o pensions mensuals...
- Relatives a la remuneració de prestacions de serveis *FOTO
 Nerea Blanco León

3) Termini de prescripció anual (Art. 121-22 CCC): prescriuen al cap d’1

any:
- Les pretensions dirigides a protegir exclusivament la possessió
(igual termini: Art. 439.1LEC-2000).

 Inici del termini de prescripció (Art. 121-23.1 CCC): parteix de la

suma de tres condicions, subjectives i objectives:
1) La pretensió ha d’haver nascut: p.ex. ha d’haver arribat el
moment de venciment del deute.
2) La pretensió ha de ser exercitable: el seu exercici ha de ser
possible (p.ex. el deute, amés de vençut, ha de ser exigible)
3) El titular ha de conèixer o no pot ignorar raonablement que
esta en disposició de la pretensió, i de la personal contra la
qual l’ha d’exercir.
Inici del còmput: Dies a quo
Des de que es pot exercir la pretensió (no des de que ha nascut). Des de
que te coneixement dels fets i personal contra la qual l’ha d’exercir.
Final del termini: Dies ad quem
4. Interrupció i suspensió de la prescripció

1) Interrupció de la prescripció: suposa trencar la inactivitat en què

estava la relació, com conseqüència d’una causa que impedeix la
prescripció i obliga a tornar a començar a comptar el termini de
nou. S’ha d’exercir la interrupció abans que finalitzi el termini.
Són causes d’interrupció (Art. 121-11 CCC): *FOTO

2) Suspesió del termini de prescripció: comporta una paralització del

termini de prescripció, en virtut d’una causa determinada. Quan
cessa la causa de suspesió, el termini es reprèn de nou, sumant el
temps que havia transcorregut anteriorment (Art. 121-19 CCC).
Causes:
 Nerea Blanco León

a) Força major dins dels 6 mesos anteriors a la finalització del termini

(Art. 121-15 CCC)
b) Pretensions de menors d’edat o incapacitats, mentre *FOTO

5. Renúncia a la prescripció

La renúncia a la prescripció es pot produir en diverses situacions. Els

efectes varien en cadascuna:
a) Renúncia anticipada: abans que comenci a transcórrer el termini de
prescripció: és nul·la (Art. 121-10.1 CCC).
b) Renúncia mentre transcorre el termini de prescripció: la renúncia
s’entén feta al termini que ha transcorregut fins aquest moment. Té
els efectes d’un acte d’interrupció de la prescripció (Art. 121-10.1
CCC).
c) Renúncia a la prescripció ja consumada (renúncia en sentit propi):
és vàlida, tant si es fa de manera expressa (oral, escrit) com tàcita
(pagament del deutor una vega la pretensió ha prescrit). L’efecte és
que deixa subsistent la pretensió, sense perjudici que pugui tornar a
iniciar-se el còmput d’un termini per una prescripció futura (Art.
121-10.4 CCC).

6. La caducitat
1) Concepte de caducitat:
- Mode d’extinció definitiu de determinades accions i poders
jurídics (“de configuració jurídica”), com conseqüència del
venciment dels terminis corresponents (Art. 122-1 CCC). Ç
- Regulació: Arts. 122-1 a 122-5 CCC. Diferent del règim que es
deriva de l’escassa regulació al CC.
- La caducitat no es produeix si una persona legitimada exercita
adequadament els poders (Art. 122-1.2 CCC).

2) Objecte de la caducitat: Accions i poders “de configuració jurídica”

(Art. 122-1 CCC)
- Són aquells poders i accions que permeten constituir
unilateralment Situacions jurídiques. No pretenen la reclamació
d’una conducta aliena. P.ex:
1. Drets d’opció, de tempteig, de retracte
 Nerea Blanco León

2. Accions d’anul·labilitat, de rescissió, revocació

3. Accions que afecten l’estat civil (filiació).
3) *FOTO
4) Diferències entre la caducitat i la prescripció:
- Objecte: en la prescripció, s’extingeix la pretensió (el dret segueix
subsistint). En la caducitat, s’extingeixen *FOTO
5) Règim jurídic: doble regulació, segons si els poders jurídics deriven
d’una relació jurídica disponible o indisponible.
1. Relacions jurídiques indisponibles:
- Respon a l’interès públic.
- Caducitat automàtica
- S’aprecia d’ofici pel jutge (Art. 1222-2.2 CCC)
- No es suspèn el termini.
2. *FOTO
7. La preclusió

ACCIONS DISPONIBLES (al·legar per l’altra part) (Suspèn)

ACCIONS INDISPONIBLES (ofici) (No suspèn)