Claudia Rodríguez Hernández

Dra. M.ª Esperança Ginebra

Curs 2022-2023

DRET CIVIL DE LA PERSONA (O5)

Lliçó́ 1. El Dret civil

1. La norma jurídica
Regla de caràcter general que tendeix a regular la vida social i que és susceptible de ser imposada
coactivament.

Característiques: imperativitat, coercitivitat, caràcter general i abstracte.

Classes de normes jurídiques:

 Generals: aquella que estableix una norma general, aplicable a tothom. Exemple: forma
civil de celebració del matrimoni.
 Especials: aquella que contempla certes situacions particulars però que no s’aparten de la
norma general. S’aplica a determinades classes de persones, coses o relacions. S’adapta a la
situació especial. Exemple: possibilitat de celebrar el matrimoni del que es trobi en perill de
mort.
 Excepcional: s’allunyen del principi que precedeix la norma general. Exemple: art. 412-5
CC, son inhàbils de succeir (...) No s’adapta a la situació especial, sinó que expressa una
norma contrària.
 Imperatives: s’imposen a la voluntat dels destinataris.
 Dispositives: tot i ser normes que en principi donen marge a la autonomia de la voluntat per
preveure una cosa diferent, si no s’exclou, s’aplica la norma.

Estructura de la norma: supòsit de fer y conseqüència jurídica  relació d’imputació legal, pot
canviar. No necessàriament ha de ser sempre de la mateixa manera.

2. El dret civil com a Dret privat general

Dret civil, es una part del dret objectiu, conjunt de regles que s’ocupa de la matèria civil. El
concepte de matèria civil engloba diferents punts; s’utilitza com a criteri per determinar la
competència judicial, etc. Dret Civil té com a centre de la gravetat la persona. El dret civil s’ocupa ;
 la persona en si mateixa considerada en subjecte de dret,
 com a titular de bens i drets,
 com a titular de relacions jurídiques.

2.1. La distinció́ entre el Dret privat i el públic

2.2. El Dret privat general i els especials

El Dret Civil és un dret privat general en la mesura que s’ocupa de la persona sense mes
qualificació. Això fa que la relació que s’estableix entre un dret privat especial (D. Mercantil) i el
Dret Privat General (D. Civil), sigui supletòria. (se aplica 1º el Especial, 2º General) . Exemple: Art.
2 CdC  a falta de regles, se aplica el derecho común (derecho civil).  primer tipus de
supletorietat de dret comú
Dret Civil = Dret Privat General = Dret Comú (pot variar en funció del context)
Allà on no tinguem norma especifica, entrarà a regular supletòriament el que preveu el dret privat
general (Dret Civil). = principi de supletorietat

Dret Estatal supletori al Dret de les Comunitats Autònomes. (1º Dret Autonòmic, 2n Dret Estatal)
 segon tipus de supletorietat de dret comú
 Claudia Rodríguez Hernández
Dra. M.ª Esperança Ginebra
Curs 2022-2023

Exemple:

Artículo 111-4 CCCat. Carácter de derecho común.

Las disposiciones del presente Código constituyen el derecho común en Cataluña y se aplican
supletoria-mente a las demás leyes.  Concepte de dret Comú com a dret privat general

Artículo 1976 CC
“Quedan derogados todos los cuerpos legales, usos y costumbres que constituyen el derecho civil
común en todas las materias que son objeto de este Código, y quedarán sin fuerza y vigor, así en su
concepto de leyes directamente obligatorias como en el de derecho supletorio. Esta disposición no es
aplicable a las leyes que en este Código se declaran subsistentes.”  Concepte de dret Comú com
a Dret Civil Estatal

3. La distribució sistemàtica del Dret civil

Canvi de paradigma  llei estatal 8/2021, suport a les persones amb discapacitat.

Lliçó́ 2. La codificació́ civil. La pluralitat d’ordenaments civils a l’Estat espanyol com a

resultat d’un procés històric
1. L’evolució de la codificació́ espanyola i l’anomenada “qüestió foral”. La “conservació́ ”
dels drets civils territorials
Tradicionalment, es parla de sis drets (Galicia, País Basc, Navarra, Illes Balears, Catalunya i Aragó)

Segle XIX  moviment codificador a Espanya. Totes parteixen de la mateixa premissa, la unificació
dels Codis, aconseguint així un únic codi per tot el territori espanyol. El Codi Civil Espanyol no
s’assoleix fins el 1888-89. El que retrasa aquesta codificació espanyola es la qüestió foral (la
resistència dels que tenien els drets propis, per tal de mantenir les seves institucions pròpies).

Pel que fa la codificació espanyola, distingim 4 fases:

1. Projectes unitaris  derogar tots els altres drets territorials i que només quedés vigent el
dret civil de castellà. Un únic codi Civil. Es veu que serà difícil i es fa un parèntesi.

2. Etapa codificadora  dues etapa de les lleis especials; 1. Llei hipotecaria i Llei del
notariat. Tipus de legislació que reconeixia altres drets territorials, va ser acceptada gairebé
per tot el territori. 2. Llei provisional del registre civil (va ser benvinguda) i llei provisional
del matrimoni civil (no va ser benvinguda perquè volia canviar completament el que ja
havia establert, volien establir un altre tipus de matrimoni).

3. Codi Civil integrador  Decret de 2 de febrer de 1880 (adscriure un representant de cada

territori amb codificació, amb la idea de que el que fos essencial per ells, i convertir-ho en
general) i el Projecte de Llei de Bases de 1881 (pretén intentar aproximar-se a la uniformitat
traslladant les lleis forals importants a un únic codi; a més, pretén suprimir els drets
supletoris que tenien els drets territorials).

4. Codificació del dret civil de Castella  Fa que s’aprovi el dret Civil espanyol. Projecte de
llei de bases 1885 (pretenia codificar només el dret castellà, derogar només el dret castellà;
pel que feia els drets forals es conservarien per ara i, progressivament s’anirien incorporant
apèndix del codi civil espanyol; mantenir el codi civil espanyol però aquest es
 Claudia Rodríguez Hernández
Dra. M.ª Esperança Ginebra
Curs 2022-2023

convertiria en supletori) Llei de Bases d’11 de maig de 1888 (pretenia derogar el dret
castellà, conservació del “per ara” els drets territorials, que amb el temps s’anessin aprovant
els apèndixs, mantenia la supletorietat i, afegeix la expansió del codi civil a tot el territori
obligant a tots en les formes del matrimoni i el títol preliminar del CCE)

(Llei de Bases 1888) Art. 5: “Las provincias y territorios en que subsiste Derecho foral, lo
conservarán por ahora en toda su integridad, sin que sufra alteración su actual régimen jurídico por
la publicación del Código, que regirá tan solo como supletorio en defecto del que lo sea en cada una
de aquellas por sus leyes especiales. El título preliminar del Código, en cuanto establezca los efectos
de las leyes y de los estatutos y las reglas generales para su aplicación, será obligatorio para todas las
provincias del Reino. También lo serán las disposiciones que se dicten para el desarrollo de la base
3a, relativa a las formas de matrimonio.”

Art. 6: “El Gobierno, oyendo a la Comisión de Códigos presentará a las Cortes, en uno o en varios
proyectos de ley, los apéndices del Código civil, en los que se contengan las instituciones forales que
conviene conservar en cada una de las provincias o territorios donde hoy existen.”

Congres Nacional de Dret Civil (Saragossa, 1946)  Suposa canviar els apèndix i es comencen a
elaborar les compilacions

Constitució Espanyola (1978)  desapareix el monopoli legislatiu i comencen a aparèixer altre ens
amb potestat legislativa en algunes comunitats autònomes (Catalunya, Navarra, País Basc, Balears,
Galicia i Aragó).

2. El reconeixement dels Drets territorials a la Constitució́ espanyola de 1978

3. La legislació civil catalana. Especial consideració del Codi civil de Catalunya
4. La relació entre el dret civil català i el dret civil estatal a Catalunya
4.1. L’aplicació “directa” del dret civil estatal
4.2. L’aplicació “preferent” del dret civil català 4.3. L’aplicació “supletòria” del
dret civil estatal
5. La relació entre el dret civil català i els altres drets civils territorials. Els anomenats
“conflictes interregionals”
6. El Dret comú a Catalunya